Sequera, fuites i desaladora; burocràcia i transparència; desigualtats salarials a l’Ajuntament de Girona i escenaris polítics locals; Butlletí d’actualitat del dia

Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodrilo. No pas hasta de caïna. Hasta luego, Cocodrilo. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa Fet i Pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8 a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel centre comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El país del shopping. Amb marques com Zara, Avidas, Persques, Tradivàrius, Mango, Leptis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera. Del país del shopping. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia aquí a Girona FM aquest 15 d'octubre, quan passen 7 minuts de les 10 del matí per parlar de l'actualitat de la ciutat, del país, del que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui, tal dia com avui, 84 anys després que... fos afusellat el president Lluís Companys al 1940. Crec que sempre és bo recordar la història i per tant, de la mateixa manera que se'n recorda, amb el lloc del país també volem tenir un record per l'únic president cap de govern que va ser afusellat en aquells convulsos anys en els que després de la guerra civil espanyola va venir la segona guerra mundial. Us recordo doncs pel president Lluís Companys. Tenim avui Artur i en tres persones, de la qual n'espero molt, perquè sempre és un plaer rebre'ls aquí. Xavier Pieso, el riu, delegat de l'ACN a les comarques gironines. Bon dia Xavier, què tal? Bon dia, bé, bé. No, dic que no espero gaire bàsicament perquè espero que porteu temes. Hi va haver-hi plaer, si vols comentar alguna cosa del plaer. Alguna cosa tenia apuntada per parlar-ne perquè crec que és important. També m'agradaria saludar l'Aliu Diallo, professor de l'AudiG, aquí l'agraïm, que torni a ser en aquesta Tartúlies, jurista i politòleg i expert en relacions internacionals, aquí sí que podríem fer tartúlies i tartúlies. I també amb seguretat humana del sindicat de les llogateres i a la xarxa antiabús rus i mobiliaris de les comarques gironines. Aquest també és un tema que donaria per molt. Totalment. Què tal, Elio? Bon dia. Bon dia. Gràcies per ser-hi. Revent la fred a Girona. Sembla que arriba. Encara fa una mica de calor, però viva el tardor. Aquesta tarda, en principi, marca pluja, a veure. Sembla això arribar una mica. Aquesta és una altra tema que també podríem fer tot un tartol i el tema de Saker i com misteriosament va desaparèixer les informacions tornant 3 o 4 mesos o la varen fer desaparèixer, diguem-ne, nosaltres mateixos o no. Riu, Clara Jordan, que és la tercera pota d'aquesta tertúlia, l'última que presento, però no per això era el menys important, ni molt menys a la gada de Catalunya Ràdio Girona. Què tal, Clara? Molt bon dia. Hola, bon dia, Ric, perquè justament avui hi ha reunió de la taula per la Saquera a Barcelona i justament aquest matí comentàvem que fa dies que no... No se'n parla i no hi ha reunió i jo vull aquesta trobada a veure si de quin ha de sortir un altre cop segons què. Diguem la paraula restriccions. Restriccions, restriccions, no ho sé, no sé si vosaltres ho feu. quan mireu la previsió del temps al TN, és com una obsessió que he llegut ara ja, de veritat, és una obsessió que dius a veure si està plogent perquè ahir marcava 192 i avui marca 191, saps? Entre tots, jo crec que tu dius que ens n'hem oblidat una mica, però allà està. No, ara matitza el que ha dit, eh, i si voleu entrem per aquí. És a dir, matitza, jo crec que la gent, deixeu-me dir normal, la gent del carrer, no perquè durant aquest estiu no se n'enparlés, hagi canviat els seus hàbits, jo crec que hi va haver un canvi d'hàbits molt importants. La gent és conscient que no tenim prou aigua, la gent és conscient que tenim moltes fugues, també d'aigua, aquesta és una altra, i per tant jo crec que la gent va deixar de gastar i de fer menys despesa. El que jo he fet la broma, que m'ha autocolló, si m'ho permeteu, perquè jo també ho vaig fer-ho, és que durant uns mesos, o sigui, ara hem estat parlant molt de restriccions fins que va ploure, llavors va arribar l'estiu i d'una manera no se n'ha parlat, i en canvi la situació continua siguin la mateixa, l'agulleta aquesta que sí que és una obsessió, això algun dia ens haurem de mirar, és una mica com el comptador que hi va haver a l'època del Covid, us en recordeu? que ens obsessionam, doncs el tema de l'aigua és un tema important i jo també estic molt pendent d'aquests 190, 191, 192 que va pujar però que esclar que va baixant perquè ha de ploure però ha de ploure allà on et toca i una miqueta. Aquest estiu, voltant una mica, jo personalment em vaig sentir amb el tema de la saquera com en el moment de les restriccions per la Covid, que semblava que aquí teníem restriccions i no n'hi havia enlloc més de la península. I aquest estiu, per exemple, que vam anar a Andalusia i a la platja, les dutxes funcionant a tot gas, aigua a tot arreu, I clar, ens preguntàvem, però aquí també n'hi ha, de restriccions, i pensant, aquí fa dos anys que les dutxes a les platges no s'ensenen, que és una tonteria, i que pots passar sense dutxar-te, però et sents una mica de, perquè allà, a casa, tenim tantes restriccions, i aquí, que en teoria van igual de malament amb l'aigua, aquí és màniga ampla. I en l'època Covid, si us recordeu, també aquí estàvem tancats amb unes restriccions brutals mentre veiem per la televisió que Madrid i altres punts de la península allò era també manigable. Algunes coses ressonen bastant, diàleguen bastant aquestes dues casístiques, i jo estic ben d'acord amb el que... amb com m'introduies el tema, que se'ns ha oblidat potser aquests tres, quatre mesos. O sigui, jo aquí la responsabilitat no podria ser d'una altra manera, la poso totalment sobre el govern, que d'alguna forma els mesos d'estiu entenent que el turisme és un motor de l'economia catalana barra espanyola, parlant una mica d'Andalusia. Aquest tema no ha estat a la gent de política, però volgudament. No s'ha volgut entrar en allò que en política se'n diu la zona de terror, tot el que vindria a ser aquelles mesures o aquells comunicats en què s'intueix que es podria restringir un bé comú que derivaria una baixada d'arribades potser a l'aeroport del Prat o fins i tot restriccions a nivells d'hotels. I ara hem recuperat el debat perquè estem ja a la tardor i és un altre... Ja va marxant tothom a casa. A l'Istiu teníem un altre debat polític que era qui formava govern, que això va ocupar-ho bastant tot. El 2008, no sé si us recordeu vosaltres, el 2008 era, crec que sí, quan el conseller voltassà llavors d'iniciativa va pregar la moreneta, permeteu-me la broma, va ploure i el problema és que va ploure tant i suficient com perquè no se'n tornés a parlar fins que vam tenir la següent sequida que va venir ara ja fa tres o quatre anys que es va tornar a activar una miqueta tot. I el que va passar abans de l'estiu és que també va ploure, us en recordeu, va ploure, l'aigua va pujant als embassaments i per tant va donar la cara al conseller Mascor va canviar mínimament, perquè li tocava a ell gestionar una situació complicada i bé, hem passat aquests mesos, sembla que no, i ara es torna a parlar perquè és evident que falta aigua. També és veritat que en els TNs, per dir-ho d'alguna manera, al temps posen el marcador de l'aigua que hi ha a les conques internes. S'estalvien de posar el que hi ha, per exemple, a la conca d'Alter, que és que n'hi ha suficient per donar i per vendre, però no deu tocar. No, jo em pregunto si han de tornar a posar restriccions, vist el que va passar amb totes les mobilitzacions dels pagesos a principis d'any, si torna haver-hi restriccions, si el que tornarà a rebre més serà l'agricultura. Tinc aquesta incògnita, el conseller Nou, a Lordet, va venir el divendres i es va presentar als periodistes, I aquesta jo crec que és una de les incògnites que jo em plantejo, perquè parlen molt que el sector s'ha de modernitzar, que el sector s'ha de rejuvenir, que hi ha d'haver relleu generacional, i jo només pensava, sí, sí, però si hi ha restriccions, tornaran a rebre aquest sector perquè llavors tornarà a haver-hi mobilitzacions. Un sector que vosaltres coneixeu, com a mínim la Clara i en Xavier, que n'ha fet moltes inversions i que s'ha espavilat molt en els últims anys, i parlem del Baister, bàsicament. És que el problema potser és mirar les inversions, perquè sovint carreguem el mort, per dir-ho així, en el sector que consumeix més aigua, però tampoc mirem com estan les xarxes d'abastament d'aigua dels municipis, i aquí sí que cal fer inversions, i jo no veig que en els últims mesos se n'hagin fet. sinó que s'ha deixat una miqueta... No que et rectifiqui que d'això has dit, en els últims mesos no se n'han fet jo diria en els últims anys. En les últimes dècades. No, però parlo de mesos perquè hi va haver un moment que sí que es va posar sobre la taula aquest debat i que després s'ha aparcat completament. I estic segur que si ara el novembre que deien pot ser que torni a haver-hi restriccions, tornarà a venir aquest debat i direm és que no han fet completament res. Sí, justament la CN ahir va fer un tema molt treballat, enhorabona. Un tema molt treballat que parlava dels municipis que perden fins a un 20% de l'aigua per les fuites que hi ha a la xarxa. L'any passat, quan parlàvem d'aquest tema amb municipis petits que tenien aquest problema, A tots els preguntàvem i per què no heu invertit en modernitzar la xarxa, hi havia els municipis petits que et deien és que no tenim el nostre pressupost, no ens arriba per poder fer això i potser els municipis més grans que no t'ho deien directament és de l'aigua, quan n'hi ha ningú se n'en recorda i les inversions es fan en coses que queden a sobre del paviment i que el ciutadà veu, el que queda a sota no es veu. Les fuites són totes soterrànies i no es veu si aquestes fuites del 20% fossin una gran aixeta posada al mig de la plaça, doncs segurament tothom. Però llavors recordem casos com aquell que hi va haver a Badalona que es perdien milers i milers i milers de litros cada dia des que feia desenes d'anys i no passava res. I llavors aquí hi ha un tema, jo uso el propòs o perquè ara no crec que trenqui cap, cap confidencialitat, però una persona que havia sigut presidenta, crec que és el càrrec de l'ACA, en un moment determinat que jo li tocava, et venia a dir, però això és mínim, això no té cap importància, saps? El tècnic superior que et venia a dir, nois, no hi enteneu res, perquè aquí es perd molt poc. doncs si aquí es perd molt poc en comparació, per exemple, amb l'aigua que es gasta a la pagesia, sobretot a les zones de Lleida, que és per inundació, aquí s'ha arreglat molt i la cosa no és així, llavors dius, home, doncs si això no és perquè ens demaneu que llavors que tanquem l'aixeta com ens rentem les dents o perquè recollim l'aigua, diguem-ne, al primer moment que fem a la dutxa, cosa que molta gent feia i continua fent. No, és la sensació aquella de dir que no val la pena. Hi ha valves de Girona que no tenen el 20%, tenen gairebé el 50% de pèrdua d'aigua perquè les canonades vessen per tots cantons. Un júic, per exemple. Una problemàtica ben present de la gestió d'aquest tema és individualitzar la responsabilitat. Tu veus la responsabilitat sobre el ciutadà mitjà, sobre la ciutadania en general, i en això, òbviament, aquesta data que heu posat sobre la taula és ben il·lustrativa, que perdrem una cinquena, una quarta part segons quin municipi d'aigua potable en un moment en el que portem tranquil·lament quatre anys veient com aquesta problemàtica d'alguna manera, aquesta problemàtica s'enroca d'alguna forma i que en la situació en què estem, Catalunya, un territori mediterrani, davant de la gran problemàtica que ens ve a sobre, que és el canvi climàtic, i la nostra posició a nivell geogràfic també apela molt a això, que no només aquesta situació a nivell de pluja no millorarà, sinó que caurà pitjor. Jo quan sento dir que falta aigua, falta aigua, moltes vegades el dilema potser no és aquest, el dilema és que la gestió que se'n fa i l'ús que se'n fa d'aquesta aigua, si la falta d'aigua és un problema endèmic, vol dir que hem de posar la lupa sobre una altra cosa, sobre com utilitzem aquesta aigua, sobre com gestionem aquesta aigua, perquè és on podem incidir, no podem fer que plogui més, això és impossible. Per tant, hem de veure com es gasta aquesta aigua i com se'n pot treure un millor profit. Això que no hi ha prou aigua, hi ha experts que ho discuteixen. I expliquen, per exemple, en Pau Maglamont, gent sospitós, diguem-ne, de decantar cap al lloc equivocat, diguem-ne, que és el president d'Aigua Esvida de Girona, donava unes dades aquí, en aquesta tertúlia, que deia que els efectes del canvi climàtic no són els que vindran, que també, sinó que són els que ja tenim. I, per exemple, deia que en el ter, des del naixement, en aquests moments baixa un 50% menys d'aigua de la que baixava. Si aquest 50% d'aigua, que llavors era de 25 m cúbics per segon, quan el riu començava a agafar forma, i ara és de 13, si d'aquests 13, a més a més, ni treus 8 o 9, que és el que passa des dels anys 60 per l'àrea metropolitana, doncs t'adones que n'hi ha, el que passa és que l'apartiment d'aquesta aigua és diferent. I llavors aquest és un problema seriós, que jo crec que s'hauria d'haver abordat, o s'ha d'abordar, sense partidismes i que és un tema que em dona la impressió que anem tard, no? Anem tard. Una de les primeres coses que va fer ara la nova super consellera Sílvia Paneque, que li han tocat tots els marrons d'aquest govern, perquè és clar, li ha tocat Lodalies, li toca Carreteres, li toca... No li toca tot en general, perquè és la porta veu. I a més a més és la porta veu. No se n'escapa de ni una. Jo crec que l'han fet porta veu perquè no tinguin temps de pensar en la feina que tenen totes les altres coses. Això, evidentment, és broma, no? Una de les primeres coses que va dir és a dir la sensació és que aquest govern que hi ha ara vol resoldre algunes d'aquestes coses, i per exemple va parlar de la desal·ladora que s'ha de fer. El que passa que la pregunta és si això ja parlàvem des del 2008, no la culparem ara ella de no haver-ho fet, diguem-ne, però sí que és veritat... És que va marcar una data que sí que estarem ja jubilats. Jo no vull ser dolenta, però quan va sortir la data... De veritat que quan va sortir la data vaig pensar en posar aquesta data perquè ningú al 2032 recordi que havien dit que el 2032 estaria a la de Saladera. I jo, en el mateix moment en què va sortir la data, m'ho vaig apuntar previsions. Com que el calendari va molt endavant, vaig apuntar... L'1 de gener del 2032. L'1 de gener del 2032. Preguntar per la desaladora de l'Empordà, a veure com està. Això és perquè vosaltres tots tres encara hi sereu i podeu fer-ho. Jo ja ni m'ho plantejo. El que vaig pensar és que la desaladora seria dos anys més tard del Noltrueta. I a partir d'aquí vaig dir, si hem de pensar en terminis, no cal que posem exemples. Feia una tertúlia per animar la gent. No, però la sensació és aquesta, que tots sabem que manca aigua en moments determinats, tots sabem que hi ha una suïtesa. L'informe aquest que publicàveu vosaltres, que estava molt bé, és a dir, que el propi ens regulador, i que té tota la responsabilitat del món, perquè ell diu, els ajuntaments, no, no, la responsabilitat és de l'ACA. Tanto que aquests informes els fan les empreses administradores. És a dir, una empresa que subministra aigua està dient, en aquest municipi on jo tinc la gestió del subministrament, perden 29, 33, 40, i es queda tan ampla. Però a veure, hi ha el problema a la bisbal endèmic amb Agbar, que ara s'ha mig solucionat des de fa mil anys, a Llagostera, amb Rec Madral, que a la que arriba la gent a les segones residències, els peta la xarxa a principis d'estiu, I les urbanitzacions aquestes de vidreres, depenents d'Arric Madral, és un desastre. La meva pregunta és si l'ACA pot demanar responsabilitats de la mateixa manera que aquestes empreses en els ajuntaments els reclamen una indemnització perquè els ajuntaments puguin municipalitzar, Si l'HACA pot posar multes milionàries a aquestes empreses perquè no estan fent la feina que els hi toca o no donen el servei que haurien de donar. Hauria, no? Bueno, crec que ho va fer amb els ajuntaments. Exacte, és a dir, ja que han sancionat els ajuntaments... Jo em sap greu perquè hi ha gent que diu que tu li tens mania a l'ACA. No, és que l'ACA des de fa molt de temps, quan es va formar l'ACA, que ja venia d'una empresa, se li va canviar el nom, durant molts anys ha estat allò marcant territori i, per exemple, és molt contundent amb petites actuacions que vulguin fer alguns propietaris, no et posis a netejar un reg de sortida de l'aigua a les hortes de Sant Eugènia que et cauran al damunt amb tot el pes de la llei llavors dius bueno i davant dels poderosos allà on té realment el problema perquè no ha actuat per tant també és veritat que el de la que dirà és que jo només fa una incisor perquè abans hi havia i és veritat Són aquells tipus d'agències que jo crec que haurien de tenir gent a partir d'hi estar al davant i que fes una funció, però aquest és tot un altre debat, no? Però el tema de l'aigua en tornem a parlar, si no plou, si plou, tirarem la pilota endavant i poder del 2032 al 2033 o ves a saber, no? I aquesta és una sensació que a vegades es té, perquè per exemple, És veritat que hi ha pèrdues d'aigua en segons quins municipis, que ells diuen que llavors que sí, que és molt important perquè són insignificants en el compte global. És insultant, aquest relat és insultant. Encara que sigui un 10% d'aigua, un 1%, ja és molt. Ja és molt. I no és això de sequera, que des del Gloria que no hi ha hagut pluixes abundants en aquest país, en bona part del país ja m'hi heu dit, i que un polític de torn es posi a parlar que això o un tècnic de torn que això és simbòlic, 20% d'aigua potable, És insultant, no té una altra. De fet ho estem fent un 15 d'octubre, vosaltres perquè sou molt joves, però el 12 d'octubre havia sigut marcat per les inundacions a la ciutat de Girona. El 12 d'octubre, el 1962, hi va haver-hi una inundació que va portar més d'un metro i mig al carrer del Carme i un metro a la plaça del Bí i tota la zona, els quatre cantons i tota aquella zona. I vuit anys després, el 1970, es va repetir també el mateix dia, el dia del 12 d'Octubre, el dia del Pilar. És a dir, falta aigua però a vegades l'aigua està esmadra. I tu parles de la glòria, la glòria vam estar allà, eh? Vam estar al canto d'Undur. Vam suar, vam suar molt. L'Unyà no estàs bordet i ara porta un fil d'aigua? Sí, sí. De fet, alguns d'aquests experts diuen que l'Unyà en diguem riu, però no hauríem de dir, perquè la pròpia naturalesa del riu, hi ha mesos que no baixa ni una gota d'aigua i que si a Girona en passa un fil és bàsicament per l'aigua dels pobles, per els quals Barcelona hi ha que, diguem-ne, que reben l'aigua des del pasteral i, llavors, el passar per la depuradora va al riu i és aquell fil d'aigua que a vegades veiem, no? Però, en fi... Sí, però la meva pregunta és si el Glòria, que va ser el 2020, Si ara torna a haver-hi un glòria, per exemple la girona, que va anar d'un punt però sí que es va desbordar, i tota una planta del trueta, i no parlar del pavelló de Fontajau, que l'aigua t'arribava més amunt de la cintura, i el gec, totes aquestes destrosses, si en aquell punt s'hi ha treballat, a part de treure els arbres i netejar i arreglar, si tornen a augmentar el cabal del ter, això s'ha fet alguna cosa per evitar que això torni a passar. El Pavelló de Fontesgeu, parlo de memòria i no vull convertir-me en el defensor del d'això, em penso que el Pavelló de Fontesgeu es va inundar bàsicament perquè una riera mal canalitzada va acabar portant l'aigua cap allà i que això en principi s'havia solucionat i el que varen fer, us en recordeu aquells famosos murs que teòricament, diguem-ne, protegies tot això, de tota manera, a veure, tornarà a haver-hi una glòria. Esperem que no, però hi serà. Hi tornarà a haver-hi problemes i allò. Va provocar aquelles inundacions perquè és clar, també és veritat que ara que es parla tant d'aquestes coses, tot el Trueta, tot el GE que està construït en zona inundable. I quan hi va haver-hi el Glòria crec que hi havia un estudi que no sé si parlava de 50 o 100 anys de retorn. Ara no me'n recordo. És allò que et posen la xifra davant i penses, aquí 50 anys qui hi haurà? Teòricament no havia passat més perquè amb la construcció dels embassaments, el que passa que allà hi va haver una gestió, us ho recordeu? Van haver d'obrir comportes. Estem parlant de 4 anys i mig. Això va ser el gener del 2020. Van haver d'obrir comportes, que és el que va provocar la inundació perquè els embassaments estaven plens. Fa 4 anys i mig. I la seva esqueda passava, de fet. Sí, per això van haver d'obrir. Per això, que vull dir que aiguanyà, el que passa que llavors també ens podríem preguntar com és que tota aquella aigua que hi havia el 2020 va baixar tan ràpidament i es pot explicar molt bé, va ser per fer llum. Vull dir, van desembassar per fer llum, ja està. Va costar el seu, el que ens costava el seu, que van guzir amb els anys els que s'han pagat les factures més altes en aquest país de llum. Fins a la intervenció, fins a aquesta mesura europea que va arrencar Espanya i Portugal. Hem pagat aquest any, o sigui, estàvem, entre altres coses, vam estar pendent de cada dia, com ens deien, demà pagarem la llum més alta. Ah, sí, aquest és aquell altre, sí, sí, que llavors alguna vegada, perquè això crec, bueno, menys ja ho he fet, no sé, ho hem fet tots allò que en un moment determinat deies, doncs, bueno, que ens hagi de plantar o posar l'arlantador i tal, mirarem de fer algunes hores, i tu podies fer el que volguessis, que la factura venia exactament igual. Jo m'he quedat a fer les rentadores els 15 de setmana i posar el rent de plats a les 3 de la matinada, programar-lo per pagar menys, i em vaig quedar amb aquest xip. I pagues menys? No, evidentment. No, no, no, però com que almenys, no sé si és el que els passa a tots, però jo soc incapaç d'entendre una factura. Incapaç. No ho entenc. És això, és com tots els informes que es fan estan fets expressament perquè no els puguem entendre, o com algunes instruccions dient coses que arriben. Mira, aquest dia per una... Un d'aquests nous impostos que han posat el del CO2 per al cotxe, que per alguna raó inexplicable per mi no està, diguem-ne, domiciliat en el banc com els altres, i per demanar-te 15 euros d'una cosa que en teoria l'han posat fa dos anys i que no t'han avisat del tot que has de pagar, el llenguatge administratiu és indecent. El llenguatge administratiu de Marassa és indecent. Però si només t'has de llegir l'ordre del dia d'un ple de qualsevol ajuntament, no s'entén res. Text reforç de l'aprovació del text reforç de l'informe 3 barra 4 2006. Impossible. Impossible. També diré que algunes intervencions polítiques tampoc s'entenen. Sí que és absolutament igual i penses a veure. I vols dir que no has pensat això? Alguna vegada he pensat que els textos administratius dels ajuntaments són tan complicats perquè només l'entengui la gent que treballa allà i que puguin fer el que els doni la gana sense que ningú se n'adoni. Perquè jo almenys, o sigui més, o sigui a part ho trobo totalment innecessari. I després hi ha un altre tema que... Utilitza aquest llenguatge. Sí, sí. No, no, és que... La burocràcia. És burocràcia o burocràcia que de fet ha augmentat molt. I llavors passen coses que des de la postura del simple ciutadà, és complicat d'entendre. Coses que són òbvies. Hi ha un forat al carrer important, abans se'n reclava, però això eren les brigades municipals. Ara en funció de la mida que ha de tenir el forat i d'això s'ha de fer un concurs. 3 mesos per arreglar una cosa que abans se podia arreglar. És a dir, el control del diner públic és absolutament imprescindible. Amb això ja estem d'acord. Però llavors s'ha portat a un nivell que dius... Escolta, eh... Sí, sí, s'ha portat a l'extrem. A l'extrem i llavors el que fa és que no funcioni tot i que te n'adonis una miqueta de que tot... Això és un tema... Tu hi entens aquestes coses, eh? El problema que tenim, jo els explico el mateix, els explicava el mateix fa una setmana als estudiants de primer, que els vaig passar un text a llegir, i l'havien de llegir, i tornar-lo, comentar-lo, ahir, ahir dins. I què passa? Que a la meitat diuen que no han entès res, Diuen que han entès alguna cosa però no saben interpretar-ho perquè el coneixement els construeix a través de la informació prèvia que tu puguis tenir. Si llegeixes un text i no tens referències és molt difícil que l'entenguis. En el cas de la burocràcia, sobretot quan té a veure amb la transparència, etcètera, etcètera, el que ens passa és que, clar, venen, tenim, varies dimensions en les que, d'on emanen, diguem-ne, directives de com s'ha de transparentar tot el que vindria a ser la gestió d'aiu públic. Tenim la dimensió europea, la dimensió estatal, la dimensió regional, i la dimensió local. Moltes vegades, algunes d'aquestes coses no casen en el moment d'aplicar-ho, perquè no hi ha una visió, no hi ha ningú que coordini això i digui, ja teníem una iniciativa semblant, per tant, intentem adaptar aquesta en lloc d'aplicar una altra, que també generarà encara més cost de transacció, etc. No hi ha ningú que tingui aquesta visió global. anem assumint iniciativa sobre transparència o sobre simplement gestió, una gestió més eficient, etcètera, etcètera, i que derriba moltes vegades en incongruències internes. Allò polític, que és intentar fer una gestió en tot allò que és possible, la política no deixa de ser la gestió d'allò possible, acaba topant amb la burocràcia i allò que deies, per exemple, un forat que es podria arreglar en un moment es converteix en una licea perquè s'ha de complir amb mil transaccions abans. O sigui que una cosa que està feta per intentar fer una mena de control del dinar públic, el que acaba passant és que costa molt més car i es torna a fer més tard. Però tinc una cosa que tu no hi podràs estar d'acord per norma, però jo la dic igual. És que jo que em sento parlar de la llei de transparència em poso la mà a la butxa, que totes les lleis de la transferència, jo crec que transparència i tantes altres coses estan pensades perquè llavors les administracions compleixin la normativa però que de transparència poca. No sé si estàs d'acord o no veure... No gaire. És veritat que en aquest sentit, la llei de transferència ha jurat en allò concret que una persona investigadora, periodista, etcètera pugui fiscalitzar millor amb dades més actuals, perquè el que ens passava moltes hores és que ens faltaven dades i fiscalitzàvem allò que estàvem a punt de prescriure. La llei de transparència obliga d'alguna manera, entre altres coses, que aquella informació que es publica sigui actual i això d'alguna manera ajuda que tinguem access a més informació actualitzada i poder fer una fiscalització més contundent, en aquest sentit. Però sí que és veritat que feta la llei, feta la trampa, sempre. Això ho sabem nosaltres i ho saben els polítics i ho saben qui era que també la llei. I el tema és com un requeriment, no?, accés a unes dades que et donin un temps límit de tres mesos i que la llei diu, negre sobre blanc, que després de tres mesos si no tens una resposta vol dir que t'ho han acceptat, no?, i el silenci administratiu positiu. i que això derivi després a que tu hagis d'esperar un any més i en fins i tot en alguns casos anar als tribunals perquè et donin aquella informació i acaba costant diners tot aquest judici també a l'administració pública, perquè l'administració pública surt perdent. És d'aquelles coses que... Més mesos són temps molt llarg. La millor defensa, el que jo deia, ens l'ha donat ell defensant la llei de defensa. El problema és aquest, les lleis, he dit les lleis, no parlava concretament de la llei de transparència, però totes aquestes lleis que en teoria estan pensades per beneficiar la interpretació que se'n fa o la manualitat... Però aquí l'error majúscul són recursos humans. Tu no pots crear una llei de transparència i seguir-la aplicant amb les mateixes persones que hi havia allà abans. O sigui, has de contractar. Has de contractar persones que puguin dedicar-se a això a temps complet i puguis revisar-ho si cal cada any i veure la dimensió de la feina que requereix i anar-ho actualitzant, perquè si no, és paper mullat. Això és la carta de reis, perquè parles amb el cap de la policia local i et diu que el que es necessita són policies i parles amb el cap de les brigades i et diu que el que es necessita i és una miqueta això i després mires una altra cosa, perquè mires l'apartat de les institucions, ajuntaments, per exemple, i mires el capítol primer i te'n dónes compte que realment personal contractat n'hi ha molt. I aquest és un tema, t'hi has fixat quina derivada? Aquest és un tema que ens porta al ple d'ahir, que en Xavier ho deia, no? Per exemple, ahir va haver-hi un ple políticament potent, en el sentit que es va arribar a votar, es va demanar la dimissió del regidor Sergi Font, encarregat de Recursos Humans, per un informe que deia que hi havia uns 300 i escaig mil euros que s'havien de pagar per uns retards, amb el tema de, jo no diré la paraula legal, perquè no la sé, la desconec i més igual, per igualar a l'alça els sous que hi havia a l'Ajuntament, és a dir, que la gent que feia La retroactivitat en les desigualtats retribatives. Això és la paraula tècnica que s'escoltar al plaer i que quan la gent ho sent, la retroactivitat en el pagament de les desigualtats retribatives. Això és la paraula tècnica que s'escoltar al plaer. Que hi havia uns treballadors que cobraven menys que d'altres per fer la mateixa feina i que per sentència hauran de cobrar el mateix. O per evitar sentència, diguem-ne. Hauran de cobrar la diferència A partir d'ara i en els mesos anteriors que no han estat cobrant aquests diners, això és el que puja a 337.000 euros i aquí és el que dèiem abans, no, això va ser culpa del d'abans, no, el d'abans no, el de 3 abans i el de 4 abans. Deixem-ho preguntar, perquè aquí hi ha dos temes. Hi ha la part política. Ahir es va demanar la dimissió del regidor Sergi Font, que és el que ara en aquests moments porta al tema els recursos humans. Fins i tot crec que es va pactar una moció de Vox que va quedar sol. Va quedar totalment. El PCT va demanar la dimissió però després es va abstenir. Aquest és el tema polític. Lluc Saldelles, l'aracalda va sortir com a porta veu i va defensar l'actuació no només d'aquest govern sinó del govern anterior. M'ha semblat entendre que ja és una cosa ben curiosa. Sí, sí, sí, va anar tres governs enrere. Però llavors el tema de fons és la pregunta que potser ens hauríem de fer és com és que hi ha hagut tantes desigualtats en aquest sentit que gent que feia la mateixa feina cobrava de manera diferent. I la majoria dones. En el seu moment, quan van aprovar això, el comunicat que es va treure des del govern va ser que això afectava més a dones que a homes. I també és un tema de gènere aquí. A mi em va sorprendre molt, sincerament, perquè quan es van arreglar les desigualtats, i precisament en Sergi Font va explicar que s'arreglaven les desigualtats i les diferències que hi havia, però jo li vaig dir, m'estàs dient que una persona que tens al teu costat, que fa la mateixa feina, pot arribar a cobrar 500 euros menys al mes? Me dius, sí, sí. Dic-hi això, i me diu, noi. Bueno, però aquesta és la pregunta que tots ens hem fet i que no hem rebut resposta perquè ningú la vol donar. Per què passava, això? No ho sé perquè, en teoria, jo que treballo en un mitjà públic, i tu també, el meu sou per la meva categoria, que és una categoria, és tal sou que pots anar a consultar i no li acudeix a ningú que la persona que entri a fer aquella feina li paguin diferent. llavors pot haver-hi complements d'antiguitat, el que tu vulguis per anar complementant els sous, que l'Ajuntament entén que també deu haver-hi trienis i coses d'aquestes, però el sou bas és que ja no se sap en quin punt es va començar a pagar menys uns treballadors per fer la mateixa feina. Estem parlant que per detectar-ho van haver de fer la famosa valoració de llocs de treball, relació de llocs de treball, és a dir, van haver de dir quines categories, quins perfils hi havia dintre de l'Ajuntament i què corresponia que cobressin aquests perfils. I això ho van fer el 2019. No estem parlant de tants anys, estem parlant de 5 anys enrere. Això és la valoració de llocs de treball. La relació de llocs de treball et deia els llocs de treball que hi havia. I la feina que feia cada persona. La valoració els signava el sou que els correspondria. I això fa cinc anys que ho van fer. Per alguna de les respostes que va donar l'arcalde o que s'ha comentat al carrer, tot això podria venir del primer, segon, tercer mandat. És a dir, podríem estar parlant dels anys 80. Algunes d'aquestes coses. Tot això és una situació que s'ha allargat durant tots aquests anys. Però estem parlant també, és el que comentava el Llu, que diu que no hi havia abans el control que hi ha ara. la transparència, si vols, que ho criticaves, abans potser no... Per tant, eren decisions a dit. Jo entueixo, no hi he entrat gaire, però entueixo que és un tema contractual, que hi ha persones que han entrat a l'Ajuntament per una via habitual, amb unes oposicions, mèrits, etcètera, i altres que... en períodes de crisi o d'acumulació de feina han entrat per altres vies i moltes vegades les persones que entren com a interines tenen pitjor amb les mateixes o més atribucions de tasques, però tenen pitjors condicions. I això quan s'eternitza es converteix en aquestes desigualtats estructurals. Jo intueixo molt que deu anar per aquí, però clar, s'ha de veure la lletra petita aquí. M'ho agafo per contestar la segona vegada que torni. No, no, és que l'aliú mentre es feia aquesta... d'això me mirava i veia que jo feia algunes mueques perquè precisament algunes de les coses que has dit podrien ser al contrari. És a dir, que algú que entrés de manera... de manera, diguem-ne, no sé com l'has utilitzat tu, és a dir, en moments de necessitat o per això, que no que cobrés menys, sinó que cobrés més, que potser anava per aquí el tema també. Podria anar-hi, podria anar-hi. No, no, i també val la pena aclarir que eren coses que en aquelles èpoques, diguem-ne, que passaven, i que passaven per tot. De fet, ahir Una de les coses que he llegit, perquè no vaig estar en el ple com ho va fer, penso que qui més d'una manera més clara va parlar va ser el regidor del PP, que no va demanar cap dimissió en aquest sentit, sinó senzillament el que va dir és que això venia de molt de temps i que s'havia d'arreglar, i en aquest sentit sí que el PP podia dir, perquè és el partit que mai ha governat, no ha estat mai dintre de cap mena de govern municipal, però és així. Penseu que va ser temps en el sentit de dir que políticament hi va haver, perquè per exemple el PCC va fer bandera, però després també es va abstenir a l'hora de votar, i el PCC en aquests moments aprofita... El PCC ho va aprofitar, però abans, perquè hi va haver-hi un moment en què es van votar una sèrie d'acords i de convenis que s'havien arribat amb diversos treballadors, perquè en concret eren sis treballadors que havien interposat demanda als jutjats, s'havia aconseguit frenar, es van aprovar uns acords perquè el tema no continués per la via judicial. I aquí el PSC ja va demanar la dimissió d'en Sergi Font. Vull dir que ja va aprofitar-ho per fer el seu relat. En el moment de la moció el que va dir és que nosaltres no entrem ni tan sols a valorar-ho, ja hem dit el que havíem dit, perquè aquí la presentació és un partit d'ultradreta amb el qual no volem tenir cap mena de relació política. Però, diguéssim, la dimissió venia del PSC, i a més ho havia fet públic en una roda de premsa dies abans demanant la dimissió d'en Sergi Font. I el de defensa, l'arcal de Bassa, dient que això havia passat quan governava el PSC? Sí. Sí, sí, a mi em va sorprendre. Era una pregunta, però no una pregunta retòrica, eh. Sí, a mi, bueno, jo va haver-hi un moment que quan estava parlant pensava, perquè primer el que va dir és, això és un tema que sortosament s'ha acabat, per tant, és una carpeta tancada. I després va fer la càrrega contra el PCC. Vaig pensar, bueno, a veure, té la seva lògica, perquè el PCC també ha fet càrrega i ha fet llenya contra en Sergi Font, no? Però, bueno, és el que dius tu, al final, El regidor, diguéssim, que no ha governat mai, el que va dir és, aquí estem buscant l'últim culpable i n'hi ha molts més al darrere. Per tant... Sí, en aquest sentit, el que va dir Bará i em va semblar, diguem-ne, és a dir, poder parlar-ne d'aquella manera planera que a vegades té en Jaume de parlar, doncs va dir una miqueta el que tots sabem i que anem donant voltes per no acabar dient. Sí, però malauradament, en política, no anem a buscar l'últim culpable, n'hi ha molts més al darrere, deixem-ho aquí. I jo crec que aquesta petició de dimissió és al final un brindis al sol i una necessitat que parlàvem justament l'última vegada que érem aquí del PSC a Girona de recol·locar-se. Perquè el buit que ha deixat la marxa de la Sílvia Pané, que és molt gran, capitalitzava molt la imatge i té una necessitat important al PSC de donar-se a conèixer. Imaginaria dos portadors en el seu lloc en comptes d'un, però és veritat que és una... és veritat que, diguem-ne, el capital polític de Sílvia Panet, que ha picat... picant molta pedra i anant absolutament a pertot molts de llocs i guanyant les eleccions, no oblidem. Amb un nombre de vots va... va transmetre el mateix elegidors que guanyem, però va guanyant un nombre de vots. És un capital difícil de substituir. Tornarà Sílvia Panet, eh? El que fàcil que és fer preguntes, eh? Depèn. Depèn del futur del govern de Salvador Illa, això per començar, jo crec. Si hi ha una... és a dir... Si el govern del PSC s'acaba abans de les municipals, està clar que torna. El problema serà si el govern de Salvador Illa manté els quatre anys, llavors les municipals ja hauran arribat abans. I aquí serà el punt en què ell haurà de decidir en quin punt està el govern de la Generalitat i de si li convé més continuar on està o capitalitzar i aprofitar d'haver sigut la porta veu del govern de la Generalitat i consellera de territori i consellera d'acció climàtica per tornar aquí i ser alcaldesa. De tota manera no crec que necessiti, perdó, Sílvia Paneca, ser més coneguda del que ja és Sí, és veritat. Ara mateix. Jo crec que haurà de tenir en compte també el desgast que pot tenir dintre d'aquest govern. Les últimes eleccions ja m'ha de dir grossa. Les últimes eleccions, el principal problema que va tenir Silvia Paneke va ser les sigles que portava. Silvia Paneke per si sola hauria pogut fer alguna cosa més. I a part que si torna abans de les municipals, El PSC tampoc cal que es gasti molts de diners fent campanya perquè la coneixen sobradament aquí a Girona. Comptes sí que s'ha de gastar ara, bueno, hi ha de buscar-hi recursos a promocionar la vea, a promocionar el màxim o qui vulgui que sigui la cara visible. Jo contestant la teva pregunta, veient totes les carpetes que li han derivat a la Sílvia Paneque, així en Calenta diria que sí, que és una figura política pensada perquè es cremi, no hi ha una altra. Donar-li tres carpetes com les que li han donat. A més a més, portaveu-sia, en un moment en què saps perfectament que tens una oposició molt sòlida, com podria ser Junts, Esquerra i els Comuns, perquè no deixen la seva oposició, i que t'aposaran pals a les rodes, etc. I posar una persona que té canvi climàtic, territori, habitatge, i a més a més donar-li portaveu-sia, no té una altra sortida. Jo dubto molt que la Sílvia Paneke arribi, si és que el Govern de Salvador ja arriba a complir 3 o 4 anys, la Sílvia Paneke arribi a complir tota la legislatura. Sempre abans de les eleccions normalment hi ha remodelacions, i remodelacions de les persones que més s'han cremat. Si no és... la d'economia, que potser és l'altre gran carpeta d'aquesta legislatura o fins i tot interior, veient el desplegament a nivell de carrer de Mossos i policies en les últimes setmanes, no sé si ho heu notat, però a Barcelona és un... avui en dia és quasi impossible fer tres carrers i no veure un guardia urbana o un mosso d'esquadra, no? O sigui, tot em fa pensar que sí, però també hem de veure la situació a Girona. O sigui, ara mateix En general, tenim un govern-coalició en el qual el govern que lidera aquesta coalició, com seria Guanyem, el seu líder no podria renovar, no podria repetir. En teoria, no. En teoria, de fet, hauria de plegar els dos anys. Exacte. O sigui, això és una pròrroga. És una pròrroga, aquest mandat de Lluc Saleyes. Per tant, aquí també hi haurà remodelacions. O té pinta que hi haurà remodelacions, almenys que hi hagi alguna cosa que no sabem. I en això és una oportunitat espectacular, excel·lent, per a una persona com Sílvia Paneque, que pot venir i si torna sense una crema d'allò... Perquè clar, tot és salvable, però entenc que no tot seria perdonable de tot el que faci dins del govern, i per tant, en això aquí hi ha equilibris, hi ha moltes oportunitats, però també hi ha risc, fins i tot per la panèquia. Però diria que dins de tot, Sí, al risc que sumin tots els altres contra tu, diguem-ho clar. Exactament. Que és el tema que jo deia que, per això deia abans lo de les sigles, és a dir, Marta Madrenas i Sílvia Paneque van governar. El 2 d'octubre del 2017 estaven governant, vull dir, segurament haguessin pogut governar fins al final de la legislatura amb tota la tranquil·litat si no hi hagués hagut el 2 d'octubre, que encara marca i marca molt fins que algun dia deixi de marcar, perquè això també passarà, no sé si serà ara o serà un altre dia, A tota manera heu dit aquí un tema interessant, no? Vull dir, el govern municipal de Girona en aquests moments 17 sobre 27, una tranquil·litat total, però amb tensions, amb algunes tensions importants, i no sé l'estratègia política si els conduirà o no a un trencament, però esclar, heu dit també la idea aquesta, i a veure què passa amb Lluc. De fet, Lluc Salellas ha mandarat una miqueta, diguem-ne, dintre de la CUP, ara ja no parlo de guanyem, parlo de la CUP, una cosa que per mi és de tot el sentit, diguem-ne, que els lideratges no poden ser de 4 o 8 anys, perquè, us en recordeu, d'un senyor que es deia David Fernández, per exemple, és un dia, vull dir, un paio que va entrar al Parlament i que va deixar, i que al cap de dos anys i mig, quan es va acabar la legislatura, va plegar i no ha pogut tornar a entrar, doncs en dos anys i mig no es canvia el món, diguem-ne. Però aquí hi ha... Però aquelles regles de joc que tenia la CUP en aquell moment amb en David Fernández després no les han mantingut perquè els portaveus al Parlament han continuat al capdavant i jo crec que aquest ha sigut un dels problemes principals que ha tingut la CUP per perdre vots i la situació ara mateix que tenen a nivell de país. Aquells principis que semblaven tan intocables Han, com es diu, fluït, s'han modelat. Al govern de Girona ara hi ha tranquil·litat, però jo crec que a mesura que vagin passant els mesos i les eleccions municipals s'acostin, hi ha tranquil·litat externa. La tranquil·litat externa. La interna és una altra cosa, però cadascuna haurà de marcar el seu perfil a mesura que es vagin a costat les eleccions. S'haurà de veure si no és Llucs Salelles qui serà el candidat de guanyem. S'haurà de veure si Quim Ayats em repeteix per tercera vegada, perquè hi ha altra gent d'Esquerra Republicana que s'està posicionant bastant clarament per optar a aquesta cadira. I cada dia que es presentarà amb Esquerra o no. Jo crec que s'ha posicionat molt clarament. Març Puigdíu fins al 2 d'octubre, Arcalde de Sant Juny. També estan pendents, tant a Esquerra com Junts, d'un congrés en el qual hi ha unes batalles i unes punyalades externes brutals, com és el cas d'Esquerra, i mateix Marta Altovira li va demanar a Junqueras directament que plegués, i després hi ha el de Junts, que les punyalades són internes però que a veure-les, i també els hi ha, també n'hi ha. Eliu, tu volies dir alguna cosa? Simplement un apunt sobre... Tornant a guanyem, eh? Que Ayoxaleas no pot, en principis, amb els estatuts, no podria fer un tercer mandat, però és que la Cristina, tampoc. La segona a bordo, tampoc. Per tant, per ordre ara mateix d'importància seria la Misabali. Estem parlant d'alguna manera... una renovació de les figures més mediàtiques, d'alguna forma, i això és tot un repte. Però fixeu-vos, eh? La tercera... No sé quines de les seves parts dins guanyem, perquè guanyem també és una mal gama, que aquí correm encara molt horlits de parlar de la CUP, i guanyem no és la CUP, la CUP forma part de guanyem, però és més alguna cosa més que la CUP. Ja es va fer un joc. perquè en Lluc pogués ser alcalde i se li va permetre presentar-se, diguent que precisament... No era de la CUP. No era de la CUP, era de Ganyem. Era el tercer mandat. Hi havia l'opció de fer canvi, que per tant se li permetia. Però, a veure, el capital polític de Lluc Salellas, que s'ha convertit en alcalde, es pot tirar tant a la borda? Esclar, jo ja tinc la meva opinió i jo no la pregunto. No, per això deia... A veure, és un tema que haurà de decidir Ganyem i la CUP, que és evident, eh? I ell mateix, també, eh? I ell mateix. I ell mateix. És complicat per ell aquesta decisió. És tan senzill com fer un altre paper i dir que se li permet. Clar. És tan senzill com això. Això serà més fàcil. Nosaltres deia que no es pot presentar perquè segons els estatuts, no sé què, es pot canviar el paper i es presenta. Pots, cap problema, ho fem una altra vegada. Tinc la sensació que això serà més fàcil, vendre-ho fora de guanyem, O sigui, el directorat de Fora de Guanyem, que no estan dins de les assemblées, que no dins de les assemblées. És així de... Però ser molt purista pot comportar tornar a l'oposició i tornar a reclamar coses en comptes de poder-les fer, perquè ara en teoria Guanyem pot fer coses. També es va tindre un pacte amb Junts que semblava que fos contra natura i va tirar endavant. I de moment tira endavant fins que es trenqui si és que es trenca. Que no ho sé si es trencarà, eh. Aparentment no. Aparentment la vida és tranquil·la, excepte moments puntuals, amb bicicletes i pintades pel mig, com deies Jordi abans. Jo crec que tot depèn... o sigui, hem de veure... al final del 2025 jo crec que començarem a poder saber alguna cosa sobre això. Jo crec que un... un escenari totalment possible és que abans de les eleccions municipals Junts surt del govern de coalició. Vaja, però què m'estàs dient ara d'una manera o altra? És un escenari molt possible. Clarament, llavors en aquest escenari guanyem, es pot reforçar, jo crec que estratègicament fins i tot això li beneficiaria guanyem, perquè guanyem i esquerra, potser esquerra no tant, però guanyem segur perquè això voldria dir que podria fer amb l'últim part del mandat, que és quan d'alguna manera la gent fiscalitza més, els últims 6 mesos de l'últim any, fer polítiques, diguem-ne, més progressistes per tornar a convèncer aquell electorat que li va votar. Què vols dir? Que no els està fent? No. O sigui, no ho està fent, o sigui, no pot ser que un govern com guanyem, estem parlant del segon any ja, un govern com guanyem del segon any no hagi fet res a nivell que tu puguis dir, o sigui, jo si, per exemple, i l'altre dia ho parlava amb un amic que si jo, pel que sigui, des del 2020 hagués entrat en coma i hagués sortit ara, i m'haguessin dit, doncs això és el que s'ha fet fins ara, sense dir-me qui està governant, diria que està governant, que segueix governant la Madrenas. Hi ha hagut un moment, perdona, que he pensat en Toni Cantoy, la sèrie aquella que feia per televisió que venia d'aquí, allò del, no sé si té vides, es deia així que... Hi ha aquella pel·lícula tan fantàstica, com es deia, Goodbye Lenin, També d'una dona que entra en coma i Alemanya acaba el mur i tal. Ni coses simbòliques, jo ho parlo des del que més m'afecta a nivell simbòlic, que és ni coses tan simbòliques com que ara estem a dos mesos i mig, dos mesos i mig i la cap al gato. Aquesta última en la que liderada per Sergi Font justament va ser una vegada insultant un altre cop per molta gent de Girona. Una vegada on pintaven gent, on pintaven persones, fent-se passar per negres. I quan hi havia hagut converses en les que feia veure que potser això podria canviar. Això serà objecte d'una tertúlia, perquè jo crec que donaria per molt i no ho podem fer ara perquè hem arribat a les 11 del matí. Però jo us volia agrair aquesta tertúlia tan fresca, tan franca que hem parlat. Teníem sis o set temes i ens hem quedat amb dos com aquell que diu. Moltíssimes gràcies Clara Jordan, moltíssimes gràcies Xavier Pi, moltíssimes gràcies Alio Diallo. Nosaltres acabem i tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 15 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. PSC i Vox tornen a demanar la dimissió de Sergi Fon i Salell es defensa haver acabat amb les desigualtats retributives a l'Ajuntament i recorda que són l'edència dels governs socialistes. L'informe del secretari de l'Ajuntament que alertava d'una negligència greu amb les desigualtats retributives es va fer un lloc al ple d'aquest octubre. D'entrada, quan es van aprovar els convenis signats amb sis treballadors més que s'afegeixen a tots aquells que ja es van rubricar. El Batlle va criticar que els socialistes demanessin l'admissió del tinent d'alcaldia, Sergi Fona, arran de l'informe del secretari que alertava que el consistori pagaria 337.000 euros per interessos de demora. D'altra banda, donant el ple, l'alcalde també va subratllar que la llei li dona la putestat per decidir que els policies vagin sense uniforme els actes del cos nacional de policia i de la Guàrdia Civil. Els directors i secretaris de les escoles Bressol de Girona podran rebre un màxim de 4.000 euros en incentius, després que l'Ajuntament de Girona hagi aprovat en el ple municipal d'ahir a la tarda una part del pla de millora del servei municipal que, entre d'altres, pretén gratificar econòmicament la productivitat de diferents grups de treballadors municipals a partir de dos programes. L'aeroport de Girona Costa Brava ja supera en el que portem d'any el total de passatgers de 2023. Així, durant els nou primers mesos de l'any s'ha arribat a un total d'1.705.000 passatgers, un 28% més que en els mateixos mesos de l'any passat. Salut distribuirà 260.000 dosis de la vacuna de la grip i la Covid-19 a Girona. La Regió Sanitària ha arrencat aquest dilluns la campanya de vacunació contra la grip i la Covid-19 per majors de 60 anys i persones de risc. La previsió és de distribuir 160.000 dosis antigripals i 100.000 de la Covid-19 al llarg de tota la campanya. Des del departament recomanen que es vacunin tots els infants de més de 6 anys i també les persones fumadores. Giron instal·larà un mòdul policial entre les atraccions de les Fires de Sant Narcís. Hi haurà agents de la policia municipal i dels Mossos d'Esquadra, i estarà obert cada dia des de les dues de la tarda fins a les sis de la matinada. L'objectiu és facilitar una resposta ràpida davant de problemes de convivència o seguretat a la zona on durant la Festa Major s'hi concentren més persones. El mòdul es posarà al passeig central de la Devesa al costat dels autos de xoc. L'Ajuntament de Girona i la Universitat signen un conveni amb l'objectiu de combatre el racisme a la ciutat. En aquest sentit, les dues institucions es comprometen a desenvolupar al conjuntament diverses accions de sensibilització, formació i incidència social amb perspectiva antirracista. Arriba girant a la sisena edició del cicle de concerts de cegues que es celebraran entre el 9 i el 30 de novembre en espais singulars de la ciutat. Un format on els espectadors només coneixen la ubicació i no l'artista que escoltaran. Un cicle que manté la posta pels concerts de petit format a un màxim de 50 persones en acústic i que enguany incorpora quatre escenaris com el Saló de Plens, l'Església Sant Nicolau, la Farinera Teixidor i la Casa de les Arts. I en esports, Porto és operat del turmell i serà baixa pels propers partits. Continuen les males notícies a la infermeria de Montilivi. Christian Portugués, que ha estat operat uns problemes al turmell que arrossegava des de feies setmanes, no podrà competir durant unes setmanes. Porto s'afegeix així a la llista de baixes, juntament amb Oriol Romeu, Deyli Blin i Sigankov. I pel que fa al temps, dia avui que s'espera totalment anul·lat i amb el vent que també pot fer acte de presència, igual que la pluja que pot ser més probable de cares a la tarda, en una jornada amb 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Som gent de Girona. Som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats.