Sequera, eòlica i mobilitat: Girona en debat

Molt bon dia, són les 10 i 5 minuts, passen aquests 5 minuts i després d'escoltar les notícies comencem la tertúlia aquí a Girona FM com cada dia per passar revista a la ciutat, a les comarques, al país, el que ells vulguin amb les 3 persones que m'acompanyen aquí que passo seguidament a saludar. Ja ho saben que sempre els preguntem una mica com va perquè generalment després de la presa de les tertúlies el 9 de setembre és la primera vegada que ens acompanyen durant aquesta temporada que no durant... Ana Sala, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Molt bé. Per la Biblioteca de Sarrià, de la que dirigeixes, com va tot? De moment tot bé. Molta feina? Sí, ha començat un curs intens i, bueno, esperem que continuï així perquè al final el que volem és que vingui la gent a la biblioteca i que faci servir tot el que fem. I la gent ve, i feu molts actes, i la veritat és que... Sí, ara estem immersos en els clubs de lectura, amb les inscripcions, i anar fent publicitat perquè tothom que tingui ganes es pugui apuntar a tots els clubs de lectura que fem. I la veritat és que han començat molt intens aquest curs. Esperem que continuï així. Doncs molt bona feina que continuïs. Pau Marlamont, molt bon dia, advocat. Abans fèiem la broma, jo deia cara visible d'Aigües Vida, perquè moltes vegades parla com això, com a portaveu d'Aigües Vida, no sé el càrrec formalment, si ets president o president, deu ser. Què tal l'estiu? Bé. Escolta, volia fer una pregunta. Bé, està bé, és una resposta concisa que està molt bé. Més o menys a nivell de les expectatives, diguéssim. Molt bé. Després t'ho diré, després t'ho parlaré, però ara saludaré la tercera persona, però t'ho preguntaré... És curiós, fa dos mesos i mig que no sentim parlar de sequera. Quan t'ho queda a tornar a parlar de sequera? Jo crec que no hem sortit, jo em penso que tothom estarà d'acord que no hem sortit de la sequera. El que passa és que volem obviar-ho, no? Estic absolutament d'acord amb tu. Però abans, si m'ho permeteu, saludaré el senyor Salvador García Herbós. periodista, gastrònom, i a alguns li diuen, no sé per què, gastropredicador, perquè es dedica a predicar sobre el tema gastronòmic. Puntificar. I sobretot puntificar, que és una de les coses que més fas i t'agrada fer. Què tal, com estàs? Molt bé. Bon estiu. Si no treuen detalls, eh? Bon estiu. Bon estiu. Treballant tot l'estiu. Em sembla que com tu. És una mica el que heu de fer els autònoms, eh? Sí, sí. No, no, el miro també. No, sí, sí, sí. Hem treballat molt i preparant... I estic d'acord amb el que has dit. De fet, l'últim dia que vam estar junts, aquí, parlàvem de sequera. Sí, sí, sí. Fins que no estiguem al 60%, no podem començar a respirar. 60% d'aigua als embassaments, diguem-ne, no? Que seria el que... Global, eh? Fins a tots els que en tenen poc. Més que de mitjana... Allò, el mínim embassament hauria de ser del 60% del més dolent, però si no, no podem parlar perquè estem parlant d'insolidaritat i no tornarem a entrar en aquell tema de l'altre dia. Sí, home, sí, també parlarem, no passa res, no d'això. Escolta, com que sé que treballes en moltes coses i molt diverses, a part que estàs a punt de publicar algun llibre i coses d'aquestes, que això, si vols, ja en parlaràs, eh... M'han dit que també l'experiència Fòrum Gastronòmic Ciutat que van engegar a Girona la porteu a Figueres a començaments d'octubre. De demà amb 8. De demà amb 8. Bé, de fet... De demà en 8 fem el concurs del millor brunyol de l'Empordà. I després, dissabte i diumenge, fem la fira. Deixa'm que jo ho entengui una mica més. És a dir, que el que vas inventar fa uns anys del millor xuxo del concurs, del millor xuxo del món a Girona, quan van fer el centenari del xuxo, ara ho fareu a Figueres per parlar dels brunyols en verda de... Els brunyols de l'Empordà. Exacte, tal com ho sents. Tal com ho dius, perdona... i després dos dies a la Rambla de Figueres i després dos dies a la Rambla de Figueres fent activitats diverses m'han dit que una de les coses que hi haurà allò que a vegades sense escoltar coses i tal el diuen, diuen, diuen que hi haurà una, entre cometes, deixem-ho dir així actuació conjunta del senyor Durant i del senyor Sobirós de l'Hotel Durant i del Motel amb el tema de la cosa dolça diguem més que de cosa dolça bueno, sí, és de cosa dolça Però més que destacar la cosa dolça és destacar la sala. Que, de fet, tant el Durant com el Motel, si una cosa han tingut, i la gent que ha enamorat la gent, o la cuina està sempre bé, però el que és més important, el que ha enamorat la gent, és com t'han tractat a la sala, com t'han tractat. que això compta molt no es tracta de menjar bé sinó es tracta de tot l'envoltor un bon cervell pot arreglar un mal dinar un mal cervell pot espatllar un bon dinar exacte és exactament així com ho dius i això una de les coses que han tingut tant el motel com el Durant i ho he d'anomenar al final motel per diverses coses però el Durant és molt important no tan no puc dir tant el més important sinó tan important en la història de la cuina, doncs és que han treballat molt la sala. I han treballat molt la sala, i tonteries d'aquelles que ara s'han tornat a posar de moda, com l'Estic Tartar, però també hi ha... Estic Tartar mai ha deixat d'estar de moda. El que no es fes no vol dir que... No, no, però no estava de moda, ara està de moda, ara és una tendència. Tu i jo, de fet, no n'hem deixat de vendre mai, perquè l'Agustí encesa ens el feia expressament i ens deia... demaneu-me'l a mi, si el demaneu a la sala tothom demanarà estic tard, ara te'n recordes? Pobre Agustí, gran home gran mestre, ara no toca doncs ells van fer feien la crepsiseta i el senyor Mercader, que havia estat format a Can Durant, va dir, ostres, s'ha de fer una volta a la grep siseta perquè sigui una cosa catalana del país, i va agafar els taps de cadaqués i va fer la versió de la grep siseta amb tap de cadaqués, i són els famosos taps de cadaqués del motel, doncs això es farà mano a mano a la Rambla el dissabte, dia 5 d'octubre. Dissabte o diumenge? o dissabte o diumenge perquè també hi passarà els arrossos del Miramar la llagosta dels pescadors els vermuts del Boia de Cadaqués les flones de Can Fàbrega i després tancaran els d'aquí tres dies els de l'Empòrium Amb la cuina de Mari Montanya. Perdona'm, que això és important perquè li agrada molt la gent els xous que fan Toni Jerez amb els formatges. Déu-n'hi-do, que és la passada que hem fet. Està prou bé. Escolteu, però hem de parlar de ciutat, si voleu, o del país, o de tot plegat. De fet, les últimes tertulies que vam fer encara no sabíem si tindríem govern i ara tenim govern. Salvo de ella està al capdavant amb un govern, amb una superconsellera molt gironina que li ha tocat, diguem-ne, tots els marrons, perquè li ha tocat territori, li ha tocat habitatge, li ha tocat transició ecològica, que és el que abans en dèiem acció climàtica i abans en dèiem medi ambient, per dir-ho d'alguna manera. I a més a més és portaveu del govern. Jo t'ho preguntava, Pau, quan tornarem a sentir parlar del tema de la sequera? Perquè va donar la impressió que començava la temporada turística i es havia acabat. Va ploure, més del que esperàvem, afortunadament, diguem-ho tot. Pel tard torna a baixar una miqueta d'aigua, que no l'ha suficient. No. 3 metres, 3 metres i mig, el pas per Girona, abominem i anem cada dia, ja saps que estem... Sí, sí, per això t'ho pregunto, perquè fa ja 8 anys que anem cada dia, o gairebé cada dia, i estem molt per sota. Ja sabeu que a l'estiu el Ter, a Girona, hi baixa normalment més aigua, perquè hi ha uns drets d'aigua dels regants del Baix Ter, que fan que precisament s'inverteixi el curs natural del riu i quan menys aigua hauria de baixar pel riu és precisament quan més en baixa a l'estiu. però no és pel que el riu faria normalment, o sigui, des d'un punt de vista ecològic és un desastre, perquè el que són els ous dels peixos i les algues i no sé què, vull dir, jo sóc advocat, no sóc biòleg, però tots em diuen el mateix, biològicament és un desastre, llavors baixa massa aigua i la poca vida que hi ha al riu, aleshores sí que se'n va cap al mar. Bueno, en fi, no sé per què dic això perquè la pregunta era una altra, no? No, no, la pregunta bàsicament era... No, però és que, de fet, parlem de tot això, parlem, diguem-ne, de que... I el meu crit d'alerta, és a dir, a veure, tampoc voldria dir que no hauria sentit a parlar mai, però hi va haver un dia que vaig fer un clic i va ser precisament amb una frase teva, que vas venir dir, no sé si vas dir amb aquestes paraules, que el riu se'ns estava morint, si no estava ja mig mort. El riu està mort. I vas explicar el per què. El tema no és fer la frase, que és molt fàcil, sinó vas explicar el per què. El per què me'l diuen els tècnics, perquè jo l'únic que faig és anar recollint informació i el que sembla que sí que faig mig bé és explicar-ho. Perquè tothom diu que tu, quan parles, se t'entén molt clar. Jo penso, hòstia, jo a mi no m'entenc tan clar com vosaltres. Però bueno, està bé, no? És una bona percepció. Està bé que et vagin així. Això és el que diuen. Els rius a l'estiu, per causes naturals, hauria de baixar menys aigua. I no és així. I les lleis estan predicant aquesta anomalia d'inversió natural del curs del riu. o sigui, els decrets legislatius que s'han anat fent i tal mantenen aquest criteri i aleshores quan s'ha acabat l'estiu aleshores tanquen l'aixeta, és a dir, ara ara a principis de setembre i tal, igual pam, han tornat a tanquejar, hi ha els regants de pals els de les pomeres, no els hi fa falta aigua es tornen a acumular tanta aigua que en poden pels dipòsits de Barcelona, que són sal i sosca. Perquè tu parlaves del curs natural del riu, és clar, el curs natural del riu hi ha una cosa que es diuen els embassaments, que es poden entendre, però llavors hi ha la segona part, que és que dintre d'aquests embassaments hi ha, diguem-ne, el desviament d'aigües a la zona metropolitana, que és el que ha fet que el Tert, diguem-ne, en el seu tram mitjà i final, doncs ja no sigui el riu que hauria de ser. S'han sumat els problemes, diguéssim, no? El canvi climàtic ha reduït el cabal del riu en capçalera al 50%, en 50 anys, o sigui, que una data així... Sí, sí, si van tenir baixaven 12 metres quadrats per... Baixaven 25 metres quadrats. 25, doncs imagina't. Quan jo vaig néixer, o tu vas néixer, més o menys, doncs vull dir, estàvem baixant, no? En capçalera el cabal per mig es considerava que estava en uns 23, 24, tampoc es portaven els números tan clars i tan precisos com ara, però més de 20 metres còmics segur, i els estudis de l'UDG van dir el que diuen que en 50 anys s'ha reduït un 45% el cabal per mig, i que sense que ningú el toqui. i aquest que val a més a més diguem-ne que s'ha reduït a la meitat és el que diguem-ne força més de la meitat és el que se'n va diguem-ne que no passa pel riu i que no arriba fins a la... Nosaltres tenim la meitat de l'estartit la meitat de la meitat per dir-ho així és molt caricaturesca bé no, és... no, en Pau en sap molt i després li pregunteré a en Bedó perquè hi ha tot el tema que ho relaciona diguem-ne amb la pagesia que ell també és un tema que coneix bé Però des d'un punt de vista de ciutadà que a vegades és allò que te demano de ciutadania. Esclar, te n'adones. Vam parlar molt de la sequera quan realment hi havia una cosa molt preocupant. Va ploure una mica. Esclar, i tothom recorda el 2008, que el 2008 va passar el mateix i no en vàrem tornar a parlar fins que no hi va haver l'episodi de sequera que hem tingut en els últims quatre anys. I això, dius, no s'acaba d'entendre. Ara, el 2008 s'haurien hagut de fer coses... ara s'haurien de fer, no sé si li agradaran anar a en Pau, després li preguntarem, però per exemple la consellera, la consellera Paneca ja ha dit que tirar endavant una desalinitzadora a l'Empordà. Sí, sí, no, no, jo sempre dic que al final, el 2008 ens va salvar, no?, com al segle XII que l'aigua que cabia del cel i aquest any sembla que també ens ha donat una mica d'oxigen, també l'única cosa que és anar a resar, que plogui com feien fa molts segles, no?, llavors... Sí que ara seria el moment de prendre mesures, perquè jo penso que ara ens pensem que no hi ha sequera perquè veiem ploure. És a dir, portàvem molts anys o molt de temps que no veiem ploure i tots érem bastant conscients que com que no plovia, no hi ha aigua. Si algú es pot dir, esteu parlant de sequera i fa 3 o 2 dies a Platja d'Aro estaven inondats. però són episodis molt puntuals i complicats que ens hi haurem de començar a acostumar perquè també ha canviat l'aigua que baixa deixeu-m'ho dir així també ha canviat el curs natural del temps i ens haurem d'acostumar a glòries o a petits episodis com el que va patir Platja d'Aro i de fet el vaig emportar aquest dia Sí, i que aquests episodis no fan que l'aigua, que puguem envassar-la, perquè plou a llocs puntuals, però que no és directament proporcional a que puguem recollir l'aigua que plou. Llavors, potser ens hem d'acostumar que l'aigua que hem de consumir no ha de venir només a la pluja, sinó que d'altres fronts. I prendre mesures ara és potser el moment ideal, que ja s'haurien d'haver pres, però donat que no s'han pres, potser ara ja... toca que no ens n'oblidem d'aquesta sequera, perquè és això, els embassaments estan al 30%, ens queda tot un hivern que sol ser sec, encara que aquesta tardor fos bona, no necessàriament vol dir que recollim l'aigua. Llavors, és el moment de prendre mesures i no oblidar-nos-en, perquè si no tornarem a arribar a la primavera i l'estiu i patirem. En Badó deia, no, haurien d'estar tranquils si no tinguessin com a mínim un 60% dels embassaments plets. I no pensava precisament en l'Ebre, jo crec. Pensaves bàsicament en el que ara ens han batejat com a conques internes o la zona de Boadella, que és la més... Ara no entraré... Estic d'acord amb tot el que has dit i crec que és un error molt greu haver passat aquest estiu i no recordar-nos que encara que plogui estem en sequera. Crec que és un error molt greu. El que està passant, no ho sé si en Jordi Sargetal ho arreglarà o no ho arreglarà, també interessant no sé si ho va arreglar o no arreglaran Jordi però hi ha una cosa que està molt clara que és que agricultura sí, és antinatura això sí que ens ho hem de posar al cap molta gent encara s'entesta explico bé perquè jo t'he entès l'agricultura és antinatura absoluta és a dir, ocupar la natura per una producció intensiva encara que diguin que han fet servir l'agricultura més polida, biològica i d'allò Per molt agricultura ecològica que sigui, és antinatura, perquè tu estàs ocupant un terreny que hi havia una biodiversitat espectacular per un monocultiu. Això és l'agricultura. I després dius, no, però nosaltres mantenim les males herbes. No, no, és que no em podem dir males herbes, són... No, escolteu. Agricultura és antinatura, perquè nosaltres arrasem un bosc per posar-hi d'allò. I si no mirem un bosc... Un bós madur, són 8.000 plantes de molta diversitat, que hi ha arbres, arbuts, herbes, líquens, briòfits, blu-blu-blu-blu, totes les coses. Hi ha molts animalets. I la intervenció humana, allò ho destrota. Per tant, hem de començar a veure que l'agricultura la necessitem per la nostra supervivència. I això, vist aquí, jo no vinc a dir, perdó, de solucions, jo només vinc a dir que estem en una contradicció molt i molt bèstia i que no cal que ens autoenganyem, que l'agricultura és antinatura, encara que per molt biodinàmica, ecològica, ho vulguem fer. Un dia vaig entrevistar el senyor, el doctor Vigo Bonada. Vigo Bonada, que és el botànic més important de la facultat de... de farmàcia de la Universitat de Barcelona, és un dels més importants i icònics, perquè havia sigut col·laborador el senyor Oriol de Bolós, que és un dels grans pares de la botànica. I surt l'agricultura ecològica a l'entrevista, això ho he publicat, això és l'agricultura ecològica. I diu, bueno, per l'agricultura ecològica què hem de fer? Hem de fer o no fer res? L'agricultura hi ha vegades que s'ha de fer. Allò que algú sacrifica una plantació... O sigui, sacrificar un camp perquè no hi vols tirar res és un crim contra la humanitat, encara que algú no hi pensa però ho és, perquè dius, escolta, tot allò era menjar que el podíem haver salvat amb una vacuna, el podíem haver saltat amb una aspirina, amb un paracetamol. Una part de l'agricultura ecològica, ho dic perquè hi ha tantes definicions i redefinicions, és tirar productes naturals. Per exemple, suc d'ortigues o piratrines que les treus d'una planta composta que tens al bosc i tal. I tu dius, les piratrines, on te les treus tu les piratrines? D'una planta què fas? Les vas acollir al bosc. Per tenir piratrines arrasaràs al bosc? Tu això ho trobes ecològic? Dos, diu, trobes ecològic fer una plantació de conreu ecològic per arrasar, perdoneu, arrasar un bosc o substituir una producció agrícola per fer piratrines per al conreu ecològic? Ho trobs ecològic? Què és la piratrina? Em pregunta. Dius, una molècula. Doncs fem la molècula. No és més ecològic fer una molècula, que deixem el medi ambient com està i només hem de tenir la molècula on tenim un camp i no hem de fer més camps per fer producció ecològica. Doncs això és aquesta paradoxa que plantegen les facultats de farmàcia i de química que et diuen aneu al tanto, perquè tot allò que digueu ecològic a vegades no ho és. Però és una paradoxa, només són paradoxes. Tot és discutible i algú t'ho pot dir. I ara per què ho dic tot això? Ho dic per allò que deies tu. Clar, l'agricultura tenim un problema, que és que les pumeres, l'olivera, tota una sèrie de plantes necessiten regar en un moment molt delicat. Hi ha una cosa que hem de combatre l'agricultura, que és quan diem l'estrès hídric. Tens l'estrès hídric i ja en podem dir moltes coses. Regar més del compte, regar menys del compte o regar el just. L'optimització del rec. Ja n'hem parlat, i com ve en Narcís encara en parlem més. No cal que en parlem perquè en Narcís encara en sap més que nosaltres dos junts, ell en sap més. Tinc claríssim perquè ell ho viu cada dia. Quan dius en Narcís, pots dir en Narcís Illa. En Narcís Illa. Sí, és que jo... Exacte. I llavors, lluitar, això és molt complicat. L'agricultura i la natura són incompatibles. Hi ha una definició que diuen, tenim el territori, tenim el paisatge. Paisatge és quan hi ha la intervenció de l'home. Això d'aquí darrere és paisatge, perquè ho hem intervingut, en gradi o no en gradi. Hi ha unes plantes i tot, que fins i tot les plantes, si no fem res, hi surten perquè... Ets molt generós quan en dius plantes, però són plantes... Però ho són, ho són. És un solar lleig, però probablement un gran futur faria una foto d'aquestes espectaculars de paisatges urbans, no? Esclar... És que soms vorassos, soms una espècie molt voràs. Aquí davant, els oïdors no ho saben, però aquí davant hi ha un solau que està fet caldo perquè està tot deixat i tal. Però al local del cantó hi ha una botiga que, no vull fer propaganda, però es diu Hiperfesta. A mi això de l'hiperfesta em fa pensar en aquest capitalisme en el que vivim, que ja sembla que no hi hagi res més que això, perquè... És el paradigma total de totes les societats, inclús de les orientals, no? Els recursos socials també són molt capitalistes, també són molt materialistes. Ja no queda allò de l'alternativa, no? Perquè abans deies, bueno, aquí ho fem malament, però hi ha uns tios que pensen que entre tots ho podem fer. Ara no, ara ja tothom funciona amb el mateix paradigma, això és un problema perquè les alternatives es van reduint. i sembla una hiperfesta, no? I tothom va tirant del riu, de l'aigua, llavors surten uns que diuen, no, no, és que l'aigua hauríem de fer-ho així, és que l'aigua hauríem de fer-ho així, però mentre es va dient tot això, es van continuant donant nous drets d'aigua, no? I aquest creixentisme, aquesta mentalitat... que la Sílvia Paneken és una defensora també, i des d'aquí tot el meu carinyo cap a ella, que sap que me l'estimo, però pensem molt diferent, no? Nosaltres pensem que la festa, com deia aquell demagog que va... Aquest senyor que ara té tants de problemes... Aquest senyor que ara té tants de problemes perquè és un corrupte i no sé què... Sí, però la festa s'ha d'anar acabant en el sentit que la bota de Sant Ferriol es va aixugant, no? Ostret, anava a dir el mateix, la bota de Sant Ferriol se'n està acabant. I el decreixement no és un exercici d'estil intel·lectual, no és una cosa que queda bé perquè hi ha uns progres de carnet que amb aquestes parauletes sembla que puja la seva cotització. No, no, no. El decreixement és natural. I nosaltres ens adaptarem al decreixement. Nosaltres hi arribem perquè linealment anem cap al decreixement perquè som molt intel·ligents. El decreixement s'imposa... I ens acabarem adaptant al decreixement. Perquè cada cop n'hi ha menys de tot, de moltes coses, diguéssim. Jo crec que ens hi portarà la pobresa. Sí. Anna, és complicat entrar aquí, eh? Perquè... Sí, perquè ens saben molt, eh, de tot. No, no, no. Curiosament, ha tret el tema del decreixement i una de les persones que, curiosament, li he sentit parlar de decreixement és un dels teòrics del món del turisme que tenim a casa nostra, que és el professor Donaire... de la universitat, que ell defensa que no necessitem més turístic, que el que necessitem és de créixer i canviar-ho, vull dir que és que no tothom va anar alçant, és a dir, el creixement continu, allò de dir com més serem més liurem, doncs això ja fa molts anys que tenim clar que que ni el turisme de sol i platja que n'hi ha d'haver-hi però que no ens interessa que només sigui aquest, que hi ha d'haver un tipus de turisme cultural que s'ha de repartir durant l'any. Hem inventat el de la bicicleta però a alguns tampoc els agrada, és a dir, és complicat tot això. Sí, i els temps que ens venen seran trobar solucions a tot aquest creixement tan desmesurat, tant de turisme com també d'immigració que està arribant. Ara ens trobem amb el tema de l'aigua, però d'aquí un temps vindran altres temes. De fet, en Pau deia, hi ha el 50% menys d'aigua, diguem-ne, que surt d'allà d'ull de tard, per dir-ho d'alguna manera, i en canvi, diguem-ne, de quan es devien fer les primeres medicions que Catalunya devia tenir 3 o 4 milions, ara som 8, no? També és veritat que som molta més gent, a part de la que ve, diguem-ne, pel món del turisme. Sí, sí, no, clar, està clar que el consum ha augmentat i si el capdalt ha disminuït, això és proporcional, no? D'aigua ja. D'aigua ja la mateixa. En Pau ha dit que no ben bé. No, no baixa la mateixa, però hi ha la mateixa. Ah, va, perquè es distribueix de manera... No, per exemple, tenim molt més boscos que abans, i aquests boscos, l'aigua. Tots aquests arbres són aigua. Abans era terreny ocupat per agricultura, ara és molt terreny ocupat per boscos. I a més, el bosc que tenim ara és mala qualitat. Martí Boada parlant amb ell fa pocs dies comentava que avui parlem de boscos madurs em sembla que de boscos madurs aquí n'hi ha un prell el més famós és que a ell li farà molta gràcia és a Susqueda com que no hi va ningú a part de la Tora Soler un bosc madur és un bosc És un equilibri, o sigui, si tu baixessis en un planeta que no hi ha trepitjant mai l'home, veuries un bosc madur, veuries un bosc perfecte. És un dibuix d'aquells que ens fan una làmina, que veus un arbre, un arbust, tot ben equilibrat, no? perquè toca el sol a tot arreu, perquè funciona, perquè hi ha reserves d'aigua, perquè hi ha uns arbres que tenen capacitat d'aguantar l'aigua, hi ha d'altres que tenen capacitat d'aguantar la sequera, etc. Són de 5 a 8.000 plantes per hectàrea. I ara flipareu, perquè és que quan ho sents en tens molts boscos, tot és matèria cremable. Agafa aigua, però és matèria cremable. Estem a 20-25.000 plantes per hectàrea. És a dir, hi ha molta més planta dolçada. Tres vegades més. Tres vegades més. que és una de les paradoxes que aquella que no parles amb savis com en Martí Boada no diguem-ne no te n'assabentes perquè el primer que penses és de dir no, protecció total, que creixi un bosc no, no, no, és que ens hem menjat terres de cultiu el bosc la careix i una de les coses que fa el bosc és captar molta aigua aquest és un dels temes que dèiem i llavors hi ha una altra cosa que també diuen fins i tot gent com en Martí Boada els boscos s'han de treballar Abans, ara et dic, la foto de l'any 1932 o 1933 a Besolú, quan s'inauguren les escoles, veus a darrere, tot entre Besolú i Santa Pau, i la Miana i totes aquestes coses, eren tot camps, i veus les feixes, i ara és un pulvori, vull dir que si un dia passa alguna cosa... perquè hi ha humitat, però si un dia hi ha una sequera molt i molt bèstia, patirem. Xafarderia autèntica, has dit que en teníem dos de boscos i has dit que un era suscita. L'altre no me'n recordo. No, és Pirineu, és Pirineu. Ah, Pirineu. Molt bé. Haurem d'anar-hi amb l'atura. No, no, amb els Mossos d'Esquadra. I armilles antibals. I segons quins, eh? Jo no ho sabia, això. No, ho dic bàsicament perquè el primer equip que va investigar tot allò, diguem-ne, està processat en aquests moments per el tema d'aquelles altres herbes que hi planten i que ara s'han plantat al país, per dir-ho d'alguna manera. És aquell, el bosc, com es diu, el bosc? No, el llibre aquell d'en Taré, com es diu aquell que viu l'Olot, que va fer un llibre... Ah, Franceserés, que era el llibre aquell que anava d'això, de les... Sí, el llibre es deia La casa de foc, i una de les coses que explicava La casa de foc eren les grans plantacions que hi havia per a aquelles muntanyes per allà. Escolteu, hem tocat el tema de manera tangencial i en Pau Marlamón ha fet gairebé una declaració de mort, no, ha dit que li caia molt bé a la consellera però que hi estava absolutament en desacord. I ha sortit per aquí, patapam, el nom de Jordi Sargatal. A veure, que tot el tema del que ara en diran transició ecològica i que abans en deien acció climàtica, és a dir, la necessitat que diuen alguns que hi ha d'haver parts eòlics, De fet, ara no recordo si era jo abans d'ahir, Narcís Genís, que és un conspicocologista que ningú li pot negar, deia que estava esbarat perquè companys de lluita dels que havien portat la xapa de nuclears no, ara s'ho posaven a les eòliques i deien que era més neta l'energia nuclear, que això sí que era una autèntica paradoxa, no? Un tema molt complicat, molt complicat. Esteu més tranquils amb el fet que hi hagin posat una persona que alguns de nosaltres coneixem i coneixem bé, com Jordi Sargatal, que diguem-ne que si es fan coses potser es faran amb una mica de seny? Quan dius seny... A veure, concret... Quan dius seny, vull dir concretant... Que no es facin bestieses? Jo tinc entès que... O creus que fer qualsevol cosa ja és una bestiesa? No. Ah, encara que... No, no, però és una pregunta, eh? No, no... Tinc esperança amb la humanitat d'una manera molt difusa, però... Que serem fer alguna cosa i més o menys bé, no? O prop de bé, que diu en Salvador. Com estàs? Prop de bé, no? Farem alguna cosa? Jo crec que sí. Jordi Sargatal, per el que jo tinc entès, eh? I fins allà un jocer... no està en contra dels molins del Golf de Roses. Això és altament preocupant, perquè si algú ens podia ajudar, crec jo, precisament és algú que ha estat sempre en defensa dels corredors naturals de migració d'aus i de migració de cetacis, que passaran justament a quan te volen fer aquests monstres de 200 metres d'alçada, a uns 15 quilòmetres de la costa, i que 200 metres a 15 quilòmetres no és... És a dir... és que a mi em sap greu, vull dir, quan parlo de destrucció de patrimoni natural queda així com molt cultural i tal, molt formal però si els hi parles de calés i de la indústria turística i tal no sé si els alemanys aniran al Gol de Rosas i estaran igual de bé i vindran amb tanta quantitat si veuen aquells molins a l'horitzó com a molt sé que el senyor Sargatal pensa que aquests molins segurament haurien d'anar més mar endins Bé, no que ens ho expliqui, no? Però realment comprenc que hi hagi molt d'ecologista frustrat amb l'actitud del senyor Sargatal perquè, vull dir, s'hauria de preservar total i absolutament. I sobretot, vull dir, la llum si la necessiten a Barcelona que la fabriquin a Barcelona. Jo sempre amb això, i no és cap demagogia ni voler fotre una estracanada, quan estigui el Tibidà o Montjuïc forrat de molins, o és que fa menys vent que em fotin més... Perquè a més a més l'energia es perd pel camí, eh? O sigui, que si la van a buscar el Gop de Roses fins a Barcelona, tècnicament tampoc és molt recomanable. Estic totalment en contra que es fiquin molins de vent, vull dir, doncs, en el territori. I els greuges comparatius amb Tarragona i tot això, quan Tarragona pensin, vull dir, doncs, que aquí no tenim molins, que pensin que, vull dir, tampoc tenim aigua. i que la solidaritat no vol dir descarregar-se tot sinó que la solidaritat vol dir del que hem destrossat a veure com ho fem per recuperar-ho ells no haurien de tenir tantes petroquímiques ni centrals atòmiques i nosaltres hauríem de tenir un riu més o menys normal i no el tenim ja m'agrada sentir-te dir això Sí, perquè tu abans has fet una derivada que ja has passat amb el tema de l'aigua i de la solidaritat. Sí, sí, perquè és exactament això. Jo no sé si ho vaig explicar, que vaig anar un dia al fangar i em van dir... Jo crec que ho vaig explicar aquí, que em van dir que... L'acordo, l'acordo. I ens van dir de tot, i l'Empordà, que no voleu molins, no sé què, i li vaig dir això que dius tu, però li vaig dir una altra cosa, i dic, bueno... No tenim molins, però si no ens doneu aigua, no podem tenir centrals nuclears, feu-te una de nova vosaltres. Els hi vaig dir exactament això. Home, no sé què, més o menys... Un punt de provocació d'això allà en el Pagà, eh? Sí, home, sí, però també s'enfomien de mi, vull dir que era tot distès. Allà, jo estic d'acord amb tu, però amb moltes coses... Com diuen tu, diuen en Pau. En Pau. Estic d'acord que s'han de posar els molins a Collserola, per molt per natural que sigui, perquè aquí també és per natural, que s'hi posin molins. També estic d'acord que posin molins aquí, però quin és el problema dels molins? De fet, és més barat posar molins a Collserola que posar molins aquí a l'Alderoses. Dues coses. A mi no em preocupa l'impacte paisatgístic. Perquè quan voltes, i per exemple si vas a Dinamarca i vas així i quan voltes veuràs que està ple de molins de vent, i fins i tot té un punt d'estètica urbana bastant més elegant que aquest solar d'aquí. A mi el que em preocupa és la connexió, és a dir, tu tens el molí allà i el problema és, un, l'enclatge, i dos, que és probablement el més parellós, és que no sé quants n'hi posaran, 50, 60, no sé quants, és el tub elèctric d'alta que ha d'arribar fins aquí. És a dir, l'impacte de la connexió elèctrica en si, de la xarxa, del fil elèctric, per dir-ho així, fins aquí i fins a la planta, diguem-ne, transformadora, que no sé si serà Santa Llugall o allà on serà, tot això és el que és realment perillós, perquè és una planta transformadora que és una bestiesa com una casa de pagès. Això sí que és preocupant. Van preocupar més això que els molins, és a dir, l'impacte posterior. Precisament d'això, l'altre dia, precisament amb gent que no estan a favor d'en Saracatal, deien que el problema no són els molins, sinó és... has de fer una rasa, si estàs a 14 milles, has de fer una rasa, per dir-ho així a lo bèstia, una línia d'alta tensió soterrada o no, de 14 milles fins aquí, més els quilòmetres des de l'arribada en terra, fins a la planta transformadora, que pot ser, suposem, Santa Llugalla d'Àlgama. No crec que la facin soterrada, per tant, tornarem a tenir una línia de molt alta tensió que irà des de la platja fins a Santa Llugalla, i tornarem a estar... Una altra cosa, no és contra Tarragona per comparació amb Tarragona. El territori el tenim tan trinxat, tan trinxat, tan trinxat, que no hi ha ni un sol corredor ecològic a la província de Girona. Quan dic això, vull dir, tota la província de Girona hi ha un corredor ecològic que permeti un animal salvatge, un os o un lloc, anar d'una punta a l'altra. O sigui, per arribar a les Gavarres has de travessar no una autopista. No una autopista, és a travessar una autopista, una línia de tren, una línia d'alta velocitat, una carretera nacional 2 desdoblada i totes les carreteres de la costa desdoblades. O sigui, és impossible. Tu et mires el terreny des de dalt i veus que el terreny el tenim empordenat. Ossos n'hi ha pocs, senglars forces. No, per això. El gran depredador del senglar seria el llop. Llop no pot arribar, no en poden arribar, no hi pot viure una manada de llops, no pot viure les gavarres. Perquè, de fet, ni podria viure una, però és que haurien de poder marxar. I no poden marxar. Un cop hi són, s'hi haurien d'haver instal·lats. Cosa que seria dolent... perquè la majoria d'excursionistes, de peixos, tothom es queixaria, perquè la que no hi haguessin sanglats menjarin guetlles o cabres o vés a saber què. Em deixeu dir una cosa? Només una dada, Jordi. L'Antoni Turiel ho diu i ho repeteix, però sembla que per dir que en el desert tothom almenys té, sembla que no tingui prou know-how com tots aquests creixentistes, ficats a política barata, diria jo. I és que baixa el consum any rere any. O sigui, hi ha una dada que és economicista i economètrica, i és que el consum baixa. Aleshores, per què hem de posar més producció de llum quan el context del mercat és que va baixant? Perquè els ajuntaments han fotut... Els llums aquests de leds, perquè la gent ens hem mentalitzat més, perquè les màquines són més eficients, les rentadores, etc. I el consum, el consum baixa, però en canvi volen generar-ne més. A mi aquesta equació, jo som de lletres, a mi particularment, suposo, no sé com ho veus tu, però a mi em costa aquesta equació. Perquè si el consum baixa i ells volen crear-ne més, deu haver-hi una explicació. I ja acabo. L'explicació per mi és creixentista, ultrança. Aquesta gent volen fer 200.000 habitatges més a Barcelona i aquesta gent volen continuar fent que ens assemblem a Torremolinos i a Benidorm i que tota la Costa Brava sigui una punyetera ciutat lineal arran de mar. Aquesta és l'explicació de tots aquests plantejaments. Necessiten més aigua i necessiten més llum perquè volen continuar fotent tot això. es pot dir potser millor del que dic jo però no sé si m'és clar quanta raó que té que hi ha gent que diuen que parles que diuen que parles clar l'Anna i jo estem escoltant perquè és que és molt interessant jo és que m'escolto tant molta gent i a vosaltres també i a la conclusió a la que arribo no és una conclusió meva és anem a dir de consens de la gent que hi entén és que això va per aquí nosaltres ho tenim el contenciós administratiu tot aquest des de la perspectiva aigua perquè es passen pel forro totes les lleis diuen que necessitem una nova llei del Teor hòstia, tu i jo de lleis que no es compleixen en tenim una col·lecció tan llarga que crec que el que menys fa falta és una nova llei complir les que hi ha ja anem a tenir prou si complíssim alguna si complíssim alguna exacte, començaríem a veure a tenir una mica de fe amb que ens ho podem muntar menys lleis i més arreglar els tubos perden la meitat de l'aigua de la xarxa urbana Per què volen generar més... Això s'ha arreglat, això, des de les últimes 3 dies. No, això no s'ha arreglat. Ens van dir que sí. Sí. Com que no es veu per la ràdio, això. Una cosa. Llegia l'altre dia, fa la setmana passada o fa 15 dies, no me'n recordo, quan va sortir l'últim lotem iPhone, que el van presentar, tot allò. Resulta... Això és un telèfon, no? És un telèfon mòbil. Ara s'han presentat quasi tots els telèfons mòbils de les grans marques. Resulta que s'estan plantejant que se n'han adonat que només hi ha innovació bèstia cada dos anys. Però necessiten treure un telèfon cada sis mesos. No, han aconseguit treure-ho cada any. Però necessitarien treure-ho, el normal seria treure-ho cada dos anys perquè hi hagués innovació. I fins i tot esperen una mica més. Però com que la gent sempre espera el dia de Sant Josep de Cupertino, que és el començament, al voltant de l'11 de setembre, que tothom presenti el telèfon mòbil, l'últim mòbil, clar, però total, t'estan venint una màquina a fer fotos. perquè ens estan venant una màquina a fer fotos diuen que n'hi ha alguns que serveixen per telefonar i tot i llegien aquest article que una empresa finlandesa que fabrica uns telèfons que van ser molt famosos que es deien Nokia i que tots van tenir aquest any em vendrà fins al final confongo el nombre 200.000 o 400.000 que la gent vol... I a més a més es veu que la bateria dona dos mesos. És a dir, que volen tornar a tenir un telèfon que només serveixi per telèfon. Es veu que només hi tens el telèfon, una emissora, enxufes i et tens una emissora FM, que pots sentir la ràdio sense una aplicació, i l'única aplicació és un joc d'aquests que persegueixes per si estàs al metge i no saps què fer. Aprendrem molt avui. I això és la baixa del consum que deies tu. Però és molt de sentit comú, perquè tots hi som, és a dir, la majoria de la gent que no estem, la majoria de la gent que no anem al darrere d'atac, l'únic que demanem és que un mòbil duri fins que l'obsolescència programada digui que no, que això passa i passa massa sovint i que després ens preocupem perquè s'hauran de tornar a instal·lar aplicacions i coses així, és ens faran posar dels nervis, però el que ha dit és això, és a dir, al final els diners, perquè tot això també són diners, diners per uns quants, diguem-ne. Sí, com sempre, sempre darrere de tot això hi ha gent que se'n beneficia, i són uns pocs, perquè la resta som els que ho patim. Ara anau parlant de tot això, i em recordava també la polèmica amb l'aeroport, que forma part també de l'ampliació aquesta de l'aeroport, que també serà un altre tema... Bé, sobre la taula que tenim i també calen el tema... Ara estarem tres o quatre mesos que no en parlarem. Fins que no hi hagi pressupostos no ha tornat a sortir, això. En Jordi Sergatal, en una entrevista fa pocs dies, deia que estava a favor de l'aeroport, que es podia compaginar l'aeroport i la salvació del... Perdona, només... Sí, sí, vull dir que tots aquests temes estaran aquí darrere, perquè darrere de tot això és el que diem, hi ha molts interessos econòmics de... que són els que fan moure al final tot el món ara et fan un nomenament que és la veu de la ciutadania ells estan molt implicats en aquest tipus de coses però esclar, en un primer moment com a ciutadà en un primer moment diuen home, és que fa falta lluny i per tant dius Si hem de fer-ho és millor tenir un parc eòlic que no tenir una nova central nuclear. Aigua, home, penses que hauríem de tenir perquè estem acostumats, som una civilització que estem acostumats que si obrim laixeta baixa aigua i ens han amenaçat que algun dia això podria arribar a no passar i per tant ens fa por. I per tant en un primer moment dius estàs d'acord que tinguem aigua sempre i que hi hagi la llum necessària per fer coses i tal. Llavors hi ha la visió que ens han donat en Pau i en Badó que no és ben bé la mateixa però jo crec que és interessant en els dos casos en el sentit de dir és que potser no la necessitem o potser no la necessitem tant. o potser el que hauríem de fer és deixar de consumir. Una de les coses que, per exemple, va passar, jo crec que la gent la manté, és que ara ja no hem parlat de sequera, però la gent amb consciència continua fent les mateixes coses que ha estat fent els últims quatre anys. N'hi ha, potser no tota, però n'hi ha. Aquí com a mínim dos han aixecat el dit, però allò de no fer despesa, de no gastar inútilment, de... Bé, allò que de petit dèiem, o ens deien a casa les iaies o les mames que tanquéssim els llums, hi havia una expressió que era ja un lladre a casa, vull dir que es deia. Home, jo penso que tots hem de, i això de la consciència, jo penso que ara també ha ajudat molt una mica, tota aquesta sequera, perquè hem de pensar que al final l'aigua no és un bé infinit, sinó que és un bé infinit i que... potser algun dia ens en podem quedar sense el que passa és que tots estem molt ben acostumats d'aixecar la xeta, obrir tanta aigua com faci falta i llavors penso que tots hauríem de tenir una mica més de consciència que està bé juntament amb mesures que es prenguessin i que fossin una mica de sentit comú i que, perquè és molt difícil de... Clar, tots també pensant en l'aeroport, nosaltres pensem que volem viatjar i volem sortir des de Barcelona cap a... no hàgim de fer... Però llavors hi ha una altra cosa, i perdona, que t'ho dic a tu directament, és a dir, no has sentit molta gent que ens fa discursos de la petjada de CO2 i de què hem de fer aquest decreixement i després se'n van... De viatge. I després agafen de viatge i se'n van a l'altra punta del món amb... Sí, hi ha moltes coses incoherents, exactament. Amb avió o els que es queixen del turisme sense pensar que ells són turistes moltes vegades a l'any en altres llocs, no? Vull dir, per exemple, no diré cap... Tots som turistes quan marxem. Poder, del quan fem el viatge, poder un dia o unes hores no som turistes, però la resta de les hores som turistes, perquè no anem del Palau de Congressos a l'hotel. perquè quan acabem del congrés a les 6 de la tarda, de 6 a 8 anem a fer el paripé com tot fill de turista però no només això sinó que per exemple quan mengem tonyina vull dir, clar, som diguéssim contradictoris, no? Ui, encara estàs tocant un tema que un dels grans experts mundials en tonyina el tenim aquí en aquesta taula que és en Sol el que és la tonyera o la biblioteca perquè si no t'ho hauré de portar Té un llibre publicat sobre la tonyina vermella i tot el que es pot fer amb la tonyina vermella però té raó, la majoria de la tonyina que mengem ve de l'Índic és captura alobèstia, captura industrial enllaunada industrial són 7, 5 o 6 espècies del que se'n diu tonyina blanca i anar-li fotent allò que ha posat un blanc i l'ofínol com vulgueu dir i alguns altres És de lo pitjor que hi ha. No mengem tonyina del Mediterrani o com a molt de l'Atlàntic. Quan surt allò, el bonito del morte, això encara. Hi ha alguna tonyina que es pescava aquí, encara. Però hi havia un noi de Sant Feliu, encara no em recordo, de Sant Feliu, digueixos, perdoneu, que ho feia, però va haver de tancar, perquè és que la gent trobava que era massa gran, pobre. O sigui, el que seria, diguéssim, sostenible, que és una paraula... molt sacsejada, ja sé que queda molt repetitiu, però si volem que l'espècie continuï, que allarguem una mica més i tinguem pròrroga, amb tot això de viure, diguéssim, doncs haurem de mirar a veure com ho fem, i aleshores demagogies no, però alguns criteris molt clars. I aleshores quan jo veig, ja fa molts anys, ara fa 25 anys enrere, quan vaig començar amb tot això de l'aigua, que hi havia col·legues ecologistes de la Taneu Naturalista i que te parlaven de l'objectió de consciència que suposava fer un consum selectiu i un consum, vull dir, en el que diguessis a veure què menjo i com puc ajudar el planeta jo pensava, són molt friquis aquests col·legues meus jo pensava per dins meu no ho deia, perquè vas de prudent però jo pensava, hòstia, ara penso com ells realment el que funciona al final és la teva actitud personal que és l'única cosa que pots fer jo per portar-la una mica hi ha gent que defensa menjar segons quines coses que per exemple que venen de l'altra punta del món quinoa per exemple jo això ho estic fent una cosa estaria bé que t'acuses això que dius tu Jo estic d'acord amb aquest consum selectiu i a vegades ho has fet, però a vegades aquest consum selectiu és molt més car. I a vegades en aquest planeta capitalista que vivim no ens n'adonem que la gent ha de menjar cada dia, ha de sobreviure i ha d'anar a buscar el preu que ell pot pagar. I si vas a buscar el preu que et pot plegar, hi ha vegades que sí que tenim la sort que el producte és fet al costat de casa, però hi ha vegades que el producte ve de la quinta forca, de pagesos explotats. Dos exemples que és el que diu en Jordi ara, però és una bestiesa que és una paradoxa d'aquelles. O sigui, com pot ser... que a Sud-àfrica... Bueno, estan passant dues coses molt bèsties. Una, que a Sud-àfrica s'estan fotent taronges espanyoles a baix preu i tu t'estàs fotent taronges sud-africanes a baix preu. És una manera molt especulativa i cruel de destruir l'agricultura. Però la segona cosa, que és la més bèstia, és que les grans corporacions estan comprant els terrenys dels pagesos arruïnats i això és una cosa que ha passat sobretot ha començat a França perquè és allò que han estat sempre més avançats i està passant està passant molt a l'estat espanyol, a Andalusia no, perquè a Andalusia ja això va començar al segle XV vull dir que aquesta especulació va començar al segle XV per tant ja ho sabem dels grans terratinents i ara l'altre no me'n recordo No, allò del tema... No, no, parlàvem d'això de que a vegades, diguem-ne, pot semblar molt... Sí, contradictori. Però és contradictori portar segons quines coses de l'altra punta de món i fer-ne discursos, no? No, s'ha donat el tanto perquè tu és un poder adquisitiu per fer segons quines coses. A mi em sap molt de leu dir-ho, però hi ha molta gent que ha d'anar a comprar allà perquè no té més remei. I... No sé què ha passat. Això és una manera molt bona de veure, també, que a vegades la gent no fa el que vol si no el que pot. I una cosa que comentàvem l'altre dia, i tu que ets de Sarrià... Tu que és a Salt, jo que se't deus luca, és a Sant Eugènia. Tots vivíem dels horts, tots teníem horts i anàvem a l'hort. Deixa'm matitzar, l'Anna és de Banyoles, encara que treballi. L'Anna és a la Draga, doncs allà baix a la Draga... Tu no te'n recordes, però a la Draga hi havia horts. Sí, que me'n recordo, sí. A la Draga hi havia horts i encara hi ha una zona d'horta que ara se la volen carregar allà sota el monestir. Llavors era el monestir. Abans anàvem a l'hort. I no tenien cap problema per anar a l'hort. Jo fins a l'octubre del 1987... un mes després de tu, jo anava a l'hort i treballava a l'hort fins que em van fitxar al punt i vaig dir, qualsevol sant va a l'hort, ho vam estar segur tard Sí, perquè la terra és molt baixa Eh que m'entens? Ostres, i això és molt fort però és que ja no vaig anar a l'hort ni per hobby ni per fer exercici, ni per fer res i potser hauríem de tornar i poder abratiríem la matèria primera però no ho sabem fer i podríem reivindicar l'aigua del terra o del fluvià perquè tampoc és el que gastàvem perquè l'aire de fet tornava a fluir perquè passava pel costat i se'n tornava però restituir aquesta cultura és molt difícil perquè és com restituir no sé com se n'ha de dir la penúria, la pobresa, el sacrifici, tota una sèrie de coses que ja no sé si estem disposats a a tornar de la mateixa manera que volem portar robaneta cada dia que no volem anar a la moda que això és el consumisme que deies tu però escolta'm una cosa abans com nosaltres érem petits aquí l'Anna no hi entra quan un pantaló diguem-ne estava gastat el sorgies i ara és molt més que a vegades per canviar una cremallera et surt més barat anar-ne a comprar un de nou que no... i aquest és un tema i no ens preguntem com és possible o preferim no preguntar i no hi pensem per això que estigui en solidaritat per cert, els pantalons bé els fèiem servir per anar a l'hort També, eh? I s'apedeçaven I s'apedeçaven I les sabates deies per anar a l'hort I tot allò bé per anar a l'hort I quan arribaves tu et trobies I et posaves el viestrat Déu-n'hi-do Quina repassada Escolteu, jo volia preguntar alguna cosa a la ciutat Ens queden ja només 5 minuts i mig I per tant n'haurem de fer moltes dies Que la Geroclet arribi a Serria i a Sao i a Sant Gregori a Fornells No, no, toca I que facin un camí I que l'imposin d'elèctriques Això per nosaltres I que em posin d'elèctriques per poder pujar a la universitat, a Montilivi... A la girocleta, parlaves de la girocleta. 34 estacions, anant obert 34. Déu-n'hi-do. Estem a la setmana de la mobilitat, hem tancat una part de la plaça Catalunya durant un temps, reduït. És una mesura que alguns diuen està bé, però és insuficient. Si realment mostres els cotxes de la ciutat, potser el que s'ha de fer és més aparcaments dissuasoris o dissuasius, no sé com es deia, una mica més de freqüència en les línies d'autobús pensar que per exemple la Vilabalaret sí que té els autobusos urbans de Girona però que quart no i que venir aquest dia ens ho deia la Sílvia Castelló venir de quart a Girona a vegades és un drama perquè passen cada hora i a vegades venen de Sant Feliu que els tenen plens i no poden venir a arreglar aquestes coses segurament serviria molt més que no i que els carrils bicis siguen carrils bicis Un dia vaig anar a un poble... Què vols dir, que no ens hi deixes passar els canells a peu? No, que la vorera és la vorera pels vianants, que arribi, és el que arribi, sí, però les bicicletes... Parles de ciutat, ara val. No, no, i fins i tot a la carretera. i la carretera és carretera els vehicles a motor per exemple un cicle motor o un patinet que són vehicles a motor han d'anar amb els vehicles de motor els vehicles sense motor les bicicletes encara que si són traccionades encara que sigui una bici elèctrica vol passar pel carrer el bici i la bonera és pel vianant el que no pot ser és aquesta que et facin competir el vianant amb la bici o sigui que és molt cruel és molt bèstia és molt és molt capitalista per dir-ho així saps allò el poder del cotxe que caram Dos, per què no prohibeixen entrar cotxes de combustió al barri vell de Girona? Si prohibeixen fumar les terrasses a gent que li ha de fumar, jo no fumo, eh? Ara. Ara, no, no, però he fumat. Però a mi no em molesta que la gent fumi, però noto, noto, cada vegada que passo un camió i em deixa no sé quantes molècules de substàncies contaminants. Home, que facin una central de mercaderies i un repartiment en vehicle elèctric, per exemple... I ha dit, avui, avui, a la plaça de l'Oli hi havia un col·lapse, sempre hi ha un col·lapse de camions, que es barallen, es discuteixen i no poden passar. Hi ha cues de cotxes que no poden passar perquè hi ha agents repartidors. No té sentit, només falta que hi entri un trailer. Doncs de la mateixa manera que poden entrar trailers, doncs que hi entrin només un sol vehicle elèctric i vagi fent el repartiment. Ja es podria fer... Quan allò era el carrer dels Ciutadans, que eren quatre, els Serriera, aleshores no hi havia cap problema amb la plaça de l'Albi. El problema és que ara el carrer és mundial, hi ha molta més gent de fora. Jo diria que la majoria de les grups municipals de l'Ajuntament de Girona, d'aquest mandat i de l'anterior, ja estaven d'acord a treure cotxes de la ciutat. El que passa és que fa falta... La prova que s'està fent ara a la plaça Catalunya, que és que mitja plaça de Catalunya, diguem-ne que si entres a la plaça de Catalunya en cotxe necessàriament has de sortir per Sant Francesc, no pots donar la volta i està bé, però com a prova està bé, el que passa que hi ha gent que diu que és insuficient i que el que s'hauria de fer segurament seria fer... Un cercle més ample, és a dir, que la zona que ara és Barri Vell o Santa Clara o Carrer Nou, que abans hi passaven els cotxes i n'hi passaven molts, i que ara no n'hi passen, doncs segurament ampliar-la i buscar les alternatives perquè això sigui possible. No totes aquestes mesures són positives perquè al final la ciutat és per la gent que hi viu no pels cotxes que hi circulen però tot això també estic d'acord que ha d'anar en paral·lel a intentar posar aparcaments a les afores i transport públic que sigui molt més horari perquè si no també llavors fa que la gent que venim de fora també quedem expulsats a les grans ciutats perquè si no dius per anar a Girona és un problema i ja no hi vaig són tantes coses i tantes variables que s'han de tenir en compte que suposo que també costa molt Escolteu, avui hem fet una tertulia que ens hem deixat anar i hem parlat d'aigua, hem parlat d'energia, hem parlat de sentit comú i hem parlat de moltes d'aquestes coses i jo us ho voldria agrair perquè realment ha estat molt bé, vull dir, amb l'Anna ens anàvem mirant de tant en tant com en Salvador i en Pau ens explicaven aquestes coses. Moltíssimes gràcies, ens ha acabat el temps, queden 15 segons i jo us volia agrair aquesta tertulia que hem tingut amb en Salvador García Arbós, amb en Pau Marlamont, advocat i president i cara d'Aigües Vida, i amb l'Anna Sala, directora de la Biblioteca de Sarrià de Tard. Demà, a les 10, torno a la tertúlia. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 26 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. La presumpta ideòloga de l'assalt a la infermera assassinada a Girona se'n desvincula i dos acusats admeten el robatori. L'acusada va negar que planejés el robatori amb el seu marit i que tingués un pla ordit amb els dos altres acusats. Segons va afirmar, no va saber que el seu marit estava implicat en els fets fins que ell li va acabar confessant i que la seva errada va ser no denunciar-ho. Ell i un altre dels acusats admeten la seva implicació en l'assalt però no en la mort de la víctima i exculpant la processada. El quart acusat, presumpt autor material del crim, diu que no té res a veure amb els fets. La girocleta celebra 15 anys amb 4.679 usuaris. El servei de bicicleta municipal va arrencar el 25 de setembre del 2009 amb 50 usuaris i 9 estacions. Al cap d'un any de funcionament ja hi havia 1.000 persones que feien servir-la. Ara el servei ja està estès a tota la ciutat amb 34 estacions repartides i fins a dia d'avui ja s'han fet 405.000 viatges. El 2023 es va tancar amb més de mig milió d'usos. Girona tindrà 846 places en la gestió extraordinària de la formació professional. El Departament d'Educació ha assignat aquestes places a la província de Girona en el marc del procés extraordinari de gestió de vacants per cicles formatius de grau mitjà i superior, que va obrir el setembre. Aquesta gestió ha permès que moltes persones que no van participar en el procés ordinari puguin accedir a una de les places disponibles. La Universitat de Girona inaugurarà el curs acadèmic amb un acte centrat en l'habitatge. L'aula magna Modès Prats de la Universitat de Girona serà a l'escenari el 9 d'octubre a les 12 del migdia de la inauguració oficial del curs acadèmic. L'aponent serà l'economista Carme Trilla, presidenta de la Fundació Habitat 3 i de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, que reflexionarà sobre l'estat del benestar i l'habitatge a l'entorn d'aquest dret fonamental. presentada a Girona a la 17a edició de la Catosfera, el punt de trobada de la internet catalana. Enguany posant el focus en el costat fosc de la intel·ligència artificial i també l'ús de les xarxes socials i la seva relació amb l'alimentació. La Catosfera se celebrarà el 17, 18 i 19 d'octubre i tindrà com a punt neuràlgic l'Espai Fundació La Caixa de Girona. L'OncoLiga dona 8 llits i ulleres de realitat virtual a l'ICO Girona. La fundació ha fet una donació de 36.440 euros a l'Institut Català d'Oncologia de Girona amb els diners recollits a la darrera edició de l'Oncotrail, que va tenir lloc l'octubre de l'any passat. El donatiu s'ha destinat a la compra de 8 llits d'hospitalització i 8 matalassos antinafres per pacients de llarg estada, així com per integrar l'ús d'ulleres de realitat virtual. i en esports el Girona no passa de l'empat a 0 contra el Rayo Vallecano, tot i les ocasions per guanyar el partit. Els gironins, que van tornar a jugar a Montilíbia amb un 11 amb més títols que a València, van disputar un partit amb molta igualtat, però van desaprofitar algunes ocasions clares per obrir la llauna. I acabem amb el temps, dia avui marcat en vermell per les altes temperatures que es poden assolir que aniran acompanyades de vent en una jornada completament assolellada amb 31 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. L'alternativa, el programa de Roccat porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa. Els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.