Sant Jordi, turisme i emergències a Girona

i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM quan passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 14 de novembre. Ja no ens recordem de les fires, comencem a mirar cap a Nadal. Tenim la vista posada, això sí, encara amb la gent del País Valencià que ho està passant molt malament a conseqüència de l'Adana. Hem mirat molt el cel aquests dies perquè hem tingut unes alertes sobre... pluges que podien ocasionar problemes en determinades zones del país, de fet aquestes pluges van arribar i van causar problemes al sud del Principat de Catalunya, en pobles com Alcanar, estem tots molt sensibilitzats, farem un concert per ajudar la gent del País Valencià, en farem més d'un, en farem un com a mínim a Girona, I de tot plegat, i el que ells vulguin, en parlarem amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas de Girona FM, als que m'agradaria saludar, evidentment. Senyora Carme Ferrer, molt bon dia. Bon dia. Carme Ferrer, esclar, com li diguem? Fem com amb el teu col·lega de Garrilles que l'hem batejat com a llibreter emèrit? Esclar, aquest ja el té, tu llibretero seràs tota la gent. Tota la vida, però la paraula mèrit, pensant en altres coses de Madrid, me senta fatal. O sigui, això és el que me preocupa una mica, eh? La paraula. Per això li hem donat a en Guillem, t'arribes que ho aguanta tot, ja ho saps tu. Però tu, tants anys al davant de l'Empúries, tants anys davant del gremi de llibreters de Catalunya, i encara d'una manera o altra ara, allò que diuen feliçment jubilada, el jubileu, que et permet fer allò que vols que continua sent molt del mateix que feies abans. De veritat que sí, perquè els llibreters me demanen moltes coses i ho puc fer-ho, puc dedicar-me a el que necessiten les llibreries i ho faig. El que passa és que, esclar, que s'han de fer eleccions. Jo tinc de marxar de presidenta del gremi de llibreters de Girona, que me facin una comissionada o el que siguin, i els hi continuaré fent perquè aquest any hem fet un Sant Jordi que no sé a vosaltres què us ha semblat, però per nosaltres, els llibreters... Ens ha anat molt bé fer-ho allà, que no pensis, eh? He anat amb els de mercats, amb la roda, a veure si cabíem o no hi cabíem, perquè jo som molt tossuda i, bueno, sí, sí, ens ha anat molt bé, estem molt contents. Però si l'Ajuntament de Girona, perdoneu, ara presentaré l'altra gent, però si l'Ajuntament de Girona sempre fa el que voleu, quan va haver d'anar a la copa, després va haver de voler continuar a la copa. I si no hi hagués hagut aquella ventada que va aixecar tanta pols, potser encara estaríem a la copa. Però el dur de l'any passat va quedar molt bé. Jo crec que tothom va quedar molt content. Jo molt contenta, els llibreters també, els clients també, i la gent de la taula no sé què diria, si està contenta o no, perquè hi ha comerç també aquí, a veure si els va anar bé, o els va ajudar alguna mica, que suposo que no té res a veure, però almenys hi ha molt de trànsit, no? Segur que en el món del comerç els agrada veure la plaça de Catalunya plena de gent, un dia com Sant Jordi, i si no li preguntarem al senyor Quic Juncà, comerciant amb botigues, no és despectiu dir botigues, no? Amb comerços, no? Amb comerç molt a prop de, diguem-ne, de plaça Catalunya, al començament de Joan Maragall i a... I en aquella plaça de nom tan estrany, de quina plaça civila, que és, per dir-ho d'alguna manera, molt a prop del mercat del tot lleó. Ah, sí. La veritat que va ser un encert posar a plaça Catalunya les parades. Vam tornar a tenir una festa de Girona, a dins de Girona. La copa, personalment, a mi no em va agradar, quan ho van desplaçant allà. Sí que hi va haver un any que va ser per necessitat major, Però, bueno, passat el parxe, jo crec que hauria sigut molt interessant recuperar una altra vegada l'essència. El primer any va ser a la copa, el segon any vam tenir la pluja i es va portar al Palau de Fires, que va anar molt i molt bé, i va anar moltíssima gent, tot i que no és el lloc de la copa. I, a més, ens van ajudar molt els mateixos del Palau Firal. Vull dir, bueno, més tenir... Exacte. no ho volia dir tan clar però gràcies a la Coralí gràcies a la Coralí va anar molt i molt bé i l'any següent va anar molt bé perquè era diumenge penseu que hi havia tanta gent com si fossin les fires tu veies travessaves els semàfers i és que no podies anar d'un cantó a l'altre vull dir que això si s'hagués fet Com fèiem abans, perquè encara no es havia decidit que poguéssim fer-ho a la plaça Catalunya, si ho haguéssim fet a la Rambla, hauria sigut horrorós el set diumenge. I llavors, ja buscant una altra alternativa que ens ha semblat estupenda, tant l'Ajuntament com nosaltres, com el comerç, com tothom, tothom ens felicita, la veritat. Jo vaig trobar molt interessant el sentit que recuperàvem una festa dins el poble. I sí que és cert que després el comerç que està a l'entorn, si hi ha pas de gent, sempre hi ha algú que acaba entrant a la botiga, però després també a les terrasses, a l'hostaleria... Tot. Vull dir que al final el que funciona és més una part de Girona centre, per dir-ho així, no? Ens agrada Sant Jordi al mig de la ciutat, i ens agradava la Rambla, però segurament l'espai actual és molt millor, perquè la Rambla havia quedat petita per la quantitat de gent que hi havia, i en canvi la sensació de plaça Catalunya és que hi va haver molta gent, i en canvi hi havia espais per fer-ho. Hem de millorar alguna coseta, però... Són serrells. Quan són serrells, que per cert tens unes botigues molt maques, de veritat. Precioses. Sí, precioses, a més molt ben decorades. Ara ja només falta dir botigues onics, amb aquella veu embolada. No, però és veritat, vull dir, si no calles, ja està, no, però... El cert és... Vindrem més sovint, Jordi. perquè una tertúlia, aquesta tertúlia té tres potes i la tercera que encara no l'havíem presentat jo anava a dir, perquè es puguin vendre llibres hi ha d'haver gent que n'escrigui i aquí tenim una futura escriptora en potència perquè fa molts anys que l'estic apretant que ha d'acabar escrivint perquè ha passat ja tots els cursos d'escriptura a la Mercè i tal, però... Tenen molt de mèrit els que ho fan, els que ho fan, ho fan bé però la Marta Coller ho acabarà fent, n'estic convençut d'aquí per altres coses perquè és una gran coneixedora del teixit ciutadà també, què tal? Gràcies, bé, molt bé, Jordi. Encantada d'estar aquí amb la Carme i en Quic. Sí, sí, sí, perfecte, tot bé, tot bé. I perfecte allò de Sant Jordi a la Rambla, també estic completament d'acord. Perdó, la Rambla, la plaça Catalunya. Sí, sí, sí, bueno, tal com va ser l'any passat. A mi no me va... Al Pont de Pedra, va agafar també la plaça, diguem-ne, del vi, una part, diguem-ne, de... ara no me surt el nom, de Sant Francesc, Santa Clara, és a dir, va agafar ben bé el centre. Dona gust anar-hi quan hi ha aquestes coses i passejar, i és el que diuen aquí, que passes per allà i si a més a més et ve de gust prendre algú o esperar, perquè no tothom està tota l'estona mirant potser els llibres, però potser pots anar acompanyat d'algú que no li interessa. a vegades passa i aleshores doncs jo penso que el fet de la copa jo el vaig trobar molt dur el tema és que es va fer pel que fos en aquell moment però el Covid hi va anar bé i va funcionar bé també vam tenir moltes queixes perquè teníem mil persones de cua que arribaven més avall o sigui que potser encara era pitjor la cua tanta gent junta que la gent que hi havia a dintre però bé nosaltres estem contents i Una altra cosa és que allò fos com una mena de congrés o una mena de fòrum o d'exposició de llibres, no sé com explicar-ho, d'una fira de llibres. Però el Sant Jordi és el Sant Jordi i ha de compensar tothom. La iaia que es mirarà només una sola parada i ja sap el que vol i llavors ja s'assenta... i s'asseu i pren alguna cosa o entra a l'Ònix a comprar m'explico, però vull dir que jo crec que dona joc per tothom en canvi el fet de ser a la copa per mi ho veia més ja per als que realment anàvem allà i volem tafanejar-los a tots i que a vegades alguns d'aquests, almenys jo a vegades no ho acabo de fer ben bé, simplement passejo perquè m'agrada més potser anar algun altre dia a les llibreries i mirar-m'ho tranquil·lament no pas allà al mig de tothom que hi ha gent que fa això jo normalment els compro abans els que comprem llibres habitualment jo aquell dia és un dia que no deixes de potser comprar alguna cosa per fer un regal o alguna cosa així però diguem els llibres que jo llegeixo m'estimo més I t'ho has gaudit molt. De l'escriptor allà. És que clar. Ens hem deixat una... Qui ens anava a dir que avui parlaríem de Sant Jordi? Segur que si ens haguessin dit fa 5 minuts com hem començat... No, no estàvem en aquest tema. Però realment... tant els lectors com els llibreters sempre ens ha agradat molt tenir autors i gent que li dius vine aquí, dos dies torna a venir i ho fan llavors, esclar, aquests els estimes i n'hi ha molts i n'hi ha molts d'aquests tota la setmana puc venir Sí, sí, bé, hi havia un moment que a les llibreries quasi ens picàvem una mica, sort que tenim bona relació, perquè a quina hora ve? Ai, jo el vull aquesta hora, jo el vull aquesta altra, saps? És així, però... No sé si és com a gremi, que suposo que alguna cosa hi ha ajudat, però les llibreries de Girón en aquest sentit... Heu estat capaços d'organitzar coses conjuntament, com per exemple aquell, deixa'm-ho dir així, invent que es va fer o que es fa a l'estiu a la plaça de la independència i que porta molta gent, no sé si porta moltes vendes, però que porta molta gent... El llibre estiu, que només el va... O sigui, aconseguir que continués només ho han fet a Girona. Sí, perquè va ser un va ser en certa manera un invent per un Sant Jordi que no es va poder fer o que no va acabar d'anar bé No, no, el que vam estar confinat Llavors vam decidir fer-lo com molt més petit nosaltres en el nostre cas ho vam fer a la plaça Sant Agustí la plaça d'independència però molt més petit parades petites bé, una cosa molt especial i ens va fer gràcia i el sector ens deia va, continueu i tothom deia no, no, no i nosaltres vam dir nosaltres sí i continuem i alguna s'ho veia d'ahir pres allà al mig de la plaça de Sant Agustí però realment perquè ell ha vingut cada any el lloguem sempre allà el lloguem sense cobrar fa molts bolos en Jordi però que la cultura s'hauria de pagar que és una cosa que la cultura home ja la paguem els que comprem llibres això sí però hi ha coses que es fan i que potser s'haurien de pagar però això és un altre tema sí, és aquell tema ja t'ho diré a tu que no costa res podries venir i al final dius això són feines i si estàs moltes hores preparant un tema totes aquestes coses s'han de fer, però bé, és el tema. Mira, ha sortit Sant Jordi, hem parlat de Girona, en qui ens ha dit que li agrada que la festa es faci al mig de la ciutat, jo crec que és bo perquè més a més dona vida, però precisament ahir vaig participar en una, sortint de la tertúlia d'aquí, en una jornada que l'Ata, la... Ho diré malament, però ja ens entendrem tots, l'associació turística d'apartaments feien a la Mercè de Girona, que va portar primer una taula d'arcaldes i després una taula de presuntes savis, per dir-ho d'alguna manera, i dic presuntes perquè entre ells ja era jo que tenia una visió ciutadana sobre, diguem-ne, el tema del turisme i sobre un altre tema, que és el del no turisme, que no es parla, no?, i precisament una de les coses que veies allà, eren gent del sector, evidentment, esclar, quan veus Girona plena de gent, tu ja saps que el dia de tots sants hi haurà molta gent, perquè és el dia que tombi a Girona, i tu saps que el dia de les flors vindrà molta gent, i si tu vols tranquil·litat no vagis el dia de tots sants al novell de l'ou, això és evident, però que els altres dies hi hagi gent a Girona com hi ha hagut, És un gaudi. Parlo per mi perquè alguns de vosaltres som més joves i l'americàrme és una miqueta més jove que jo. Recordem aquella girona que a les 6 de la tarda... No hi havia ningú. No hi havia ningú a l'hivern i a l'estiu no creiem i tal. La sensació aquesta d'activitat, de viure i tot això... No tants anys, eh, Jordi? Perquè jo també ho recordo com a... Bé, almenys quan alguns caps de setmana, vull dir, a casa no hem set d'anar a esquiar, per tant, quan la gent, tothom, molts caps de setmana érem fora d'hivern, jo me'n recordo amb l'Anna, té 25, per tant, quan ella era petita, intentar passejar per la Rambla o per la plaça d'independència, per allò, per anar a prendre alguna cosa o donar un vol, i no hi havia ningú. O sigui, estem parlant d'entre 20 i 25 anys enrere, no quan tu eres petit, no sé com dir-ho, val? Per tant... Imagina com era quan jo era petit. Doncs no ho sé, perquè jo vivia més, i potser hi havia més ambient que aquí. No, parlo d'aquella Girona, la mítica. Era grisa, no? Era grisa, sí, sí, però vull dir que era... Sí, sí. Saps? Per tant, és a dir, que ha costat molt, diguem-ne, aconseguir, diguem-ne, que encara sóc d'aquella generació que deia s'ha de fer alguna cosa perquè la gent vingui a Girona, perquè només venen els turistes quan plou a la costa. Correcte. jo crec que s'ha revertit, que hi ha una oferta cultural, una oferta gastronòmica, una oferta comercial, una oferta de serveis de molt primer nivell que ha aconseguit portar gent, no? I mira, aquest dia amb l'arcalde de Figueres, en Jordi Masquef, que és molt temperamental, deies que això de Girona no ho entenc, aquí el lío que teniu amb les bicicletes, si no els voleu, porteu-me'ls a Figueres, que ja me'ls quedo jo, no? És a dir, i ahir es va debatre precisament això, és a dir, que és veritat que s'han de regular les coses perquè totes les masses piquen, i és evident que hi ha problemes puntuals que s'han de resoldre, que es resoldren amb les ordenances i amb l'aplicació de la normativa, perquè si hi ha biciclistes que passen en contradirecció, doncs a veritat se'ls multa, tant si són d'aquí com si són d'allà, no passa res, aquest és el tema, però la sensació que ell ha d'haver aconseguit... una ciutat dinàmica, això m'enquí cada vegada i trec el tema com en parlem, però... I que moltes ciutats voldrien tenir el que tenim, o sigui, ens ha costat molt, perquè això no és d'avui per demà, de cop tens tots aquests turistes a la ciutat, no? Hi ha una oferta de la ciutat que abans tu l'has descrit molt bé, gastronòmica, cultural, comercial, turística, perquè també hi ha apartaments, hi ha hotels, vull dir, s'ha aconseguit un mix... Molt interessant com perquè la gent la puguem captar i retenir, abans la gent venia i s'anava, ara hi ha gent que ve i es queda. I tant. Això també és molt interessant, perquè abans no hi havia pernoctacions tan llargues, em sembla que ara la pernoctació també és molt més llarga, i, bueno, esclar, hi ha una contrapartida a tot això. Tot i que hi ha una cosa que molta gent no sap, que és que el 75% de la gent que ve a Girona... el 75%, per tant, 3 de cada 4, tenen una mitjana d'estada a la ciutat de 3 hores, 3 hores i mitja. I aquests, el sector no els considera turistes, els considera visitants, perquè no pernocten, perquè no... No gasten, tampoc, suposo. És a dir, venen amb autocar i marxen amb autocar i entre mig no fan tot el tema, per tant... I aquesta gent, amb aquestes 3 hores, què representa que fan, que visiten, que van a la casa? Perquè tenen una excursió programada, segurament els fa visita de la... la catedral, la part vella visita a Barri Vell i tornen a marxar però perquè després igual van a dinar a Basalú aprofiten per veure la part com una visita molt guiada però que potser i després la tarda visiten Museu de Lí vull dir que que són ja molt... Sí, que és un altre dels problemes, per exemple, de Figueres. Nosaltres parlem aquí molt de Girona, però Figueres té un problema, que li va un milió de persones cada any allà i no acaben d'aconseguir... Bueno, ara vam fillar de la casa, no? Sí, però això és una cosa de l'Ajuntament. Intentar fer com una ruta, no? És que tot està molt al centre, però és que, per cert, la casa natal de Dalí, la casa natal que ha fet l'Ajuntament de Figueres, no sé si l'heu vist, us la recomano, és magnífica. Sí, sí. És magnífica, perquè dura exactament la visita guiada, no és una visita guiada, és una visita interactiva, les parets parlen. Només us dic això, dura exactament 56 o 57 minuts, per tant posem-hi una hora, 55 minuts més l'accés i tal, dura una hora i és extraordinària. i dic poques vegades aquest tema perquè em va captivar perquè està molt ben fet és a dir, t'explica la història t'explica la relació amb la ciutat t'explica la història però jo ho fa tot d'una manera interactiva tu vas recorreguent les estances i per exemple quan passes per la cuina t'expliquen la vida familiar quan passes per allà on hi ha els llibres o pel dormitori i mitjançant vaig trobar que estava realment molt bé no cobrem res de l'Ajuntament de Figueres per dir-ho, perquè és una cosa de l'Ajuntament, no és una cosa de la Fundació, que aquests són d'altres els programes que tenen, que no han acabat mai d'anar una, Ajuntament de Figueres i Fundació Gal·la de Lí. Això sap greu. Sí, sí, sí, però bé. Temes complicats. Doncs parlàvem aquest, i ell és clar, algú amb ganes d'un punt de provocació presentava l'alternativa, que era el no turisme, de dir molt bé, d'acord, aquests que fan pintades aconsegueixen l'objectiu, deixa de venir tothom. Què? Perquè, esclar, no és només un problema dels hotels i dels restaurants, que també és un problema dels cellers, i és un problema del comerç, i és un problema... Per tant, és que l'alternativa és molt besta. El que s'ha de fer és cuidar-ho, mimar-ho, buscar que vingui repartit en totes les estacions, per tant, fent ofertes... i aquest és un tema però l'alternativa que no n'hi hagi és una alternativa bèstia i a més tenim una altra cosa que altres destinacions no tenen que és a mitja hora el Pirineu a mitja hora la costa i una oferta de tot tipus extraordinària És que la gent que ve de fora queda impressionada, o sigui, tu vas a Madrid, agafes un taxista, ai, és tu bé? En Gerona te diuen. I a meu gust no m'ho imaginava que fos tan maco. El primer que et diuen quan vas fora, quan dius que ets de Girona, Això sempre ha passat, jo també, en diferents viatges amb gent, sobretot de totes les Espanyes, quan realment després ho havien conegut, quedaven molt... No s'ho esperaven, no s'esperaven trobar-se una catedral tan preciosa, un barri vell, una gastronomia, i cada vegada més, cada vegada tinc més gent que després ja ha repetit i sap tornar, perquè realment jo penso que la clau és el que deia en Jordi, s'ha d'ordenar bé, s'ha de... D'enfocar-ho com ha de ser, vull dir, no ho sé, és evidentment que segurament hi ha alguna cosa de ciclistes o de no ciclistes, però això sincerament arriba a un punt que tant ho fan malament els d'aquí com els d'allà... sí que els hi hem d'explicar bé en els de fora sobretot perquè ho entenguin però és que els de casa ja ho haurien de tenir entès i tampoc ho tenen entès o sigui, m'entens perquè el de fora quan agafa un carrer en direcció prohibida la gent diu per què ho fa? no, perquè és que resulta que la resta d'Europa tu pots anar en bicicleta en direcció contrària o la meitat de la gent que no sabia que el carrer 9 era, és bicicarril llavors, clar, fins que no ho saps tu, on te va aquest amb la bici tot això no, però ser bicicarril vol dir que han de passar pel carrer no per la sera, per la vorera, ni tan sols en el carrer 9 però és veritat que hi poden passar, i molta gent no ho sap em refereixo això, que tots plegats hauríem d'esver-ho, però són coses que hem sentit comú Exacte, exacte. Si és que només parlen anglès, doncs els hi expliquem amb anglès si fa falta i amb la traducció en català sota, fantàstic. Per què Girona es va començar a deixar de parcar allà on tothom volia? Perquè es va començar a multar. Correcte. Per mi mateixa, amb el cotxe a qualsevol lloc, i agafava amb el cotxe per fer tres carrers, això també és veritat. Això ho hem fet tots. Es va aixecar una gran pulseguera com es va voler fer de Vianants, Santa Clara i el Caldenó aquest dia, en el grup aquest que com a mínim la Marta ja és, el de fotos antigues. Correcte, vas veure el que vaig posar. Passaven unes fotos magnífiques, velles, de la ciutat de Girona, es veia, i el que jo no recordava, perquè és allò que la memòria és a vegades traïdora, si la circulació del Carre Nou anava en direcció al Pont de Pedra o en direcció a la Gran Via, no?, I crec que l'hi he vist de les dues maneres, eh? Pot ser, pot ser. Cotxes aparcats al carrer Nou i cotxes circulant pel carrer Nou. Jo recordo, Jordi, jo. Jo també ho recordo circulant. I de l'associació de comerciants, aquell 850 que teníem penjat allà, perquè l'associació de comerciants, que va ser les primeres i les més actives que hi va haver-hi, feien sortejos de cotxes, eh? Vull dir, ara m'ha vingut a la memoria del senyor Jordi Givert de Calçat Givert, eh? Al començament de viure aquí a Girona, que jo treballava a Porta Catalana, a la Junquera, i arribava amb el cotxe de Pellori, com que anava a sopar a la bistrot, el cor se l'aparcava allà davant de les escales. Quins dies! 8 anys, sense cap problema. I després agafava el cotxe, i l'aparcava sobre de l'escena d'aquí, de sobre de l'abacus de carretera Barcelona, que aleshores no ho era, perquè jo vivia allà sobre quin hemat? Exabacus. Perdó, exabacus. No, no, però ja m'heu entès. I sí que allà em posaven multes que col·leccionàvem enganxades a la paret del pis, però que tampoc arribaven perquè el cotxe no estava empadronat a Girona. I va ser aleshores, com dius tu, quan es comença a multar i es comença a multar correcte i t'arriben encara que el cotxe no estigui empadronat a Girona. Per això hi ha les normatives per utilitzar-les. I és evident que hi ha, per exemple, ara mateix a l'Ajuntament aquest... Aquesta setmana s'ha aprovat allò que es havia anunciat que, per exemple, prohibeixen grups de turistes de més de 25 persones amb agafes i altaveus, que realment l'única cosa divertida és que els senties i deien unes ximpleries, perquè tenim uns guies magnífics, però els que venien amb 30 se'ls portaven i deien unes autèntiques bestieses. que aquí és una altra feina, diguem-ne, reivindicada dels guies turístics, que tenim de molt bons. Però això ha passat per tota la vida. Ja, ja, ja. Tu teus he passat a fora, diguem-ne, no? Sí, sí, sí. Jo he arribat a estar a Ribera Maia, que en vés dels maies, jo crec que hi havien, segons aquell, hi havien arribat als grecs i als romans, ja estàvem a Tulum, i vaig pensar, de veritat, és igual, ja no cal discutir-ho, però... Ho diguem perquè, diguem-ne, tothom té un passat recent i el de la Marta va estar molt lligada, diguem-ne, als viatges i les agències de viatges, diguem-ne. Sí, sí, per això no. Però a vegades... Els guies n'hi ha hagut de... Molt autèntics. Per cert, us vull tranquil·litzar, no sé si van-ho veure, ja ho vàrem dir aquí, vàrem tranquil·litzar la gent perquè... vam veure el muntatge aquest que algú es devia empescar i que es va penjar a les xarxes i una televisió argentina va obrir el seu noticiari amb calunià estau a ple de cotxes entre el pont de Ferro i el pont de Sant Agustí una cosa mal feta més a més en un dels camions era d'una escola d'aquesta saps aquests camions no aquests autobusos escolars de color groc que tenen Amèrica, perquè en tant no eren ni tan sols, no eren ni tan sols, no eren 60 cotxes de Cadaqués. Sí, sí, sí. És que ja quan ho vaig veure vaig pensar estressant i al·lumenat més que joc de trons posant mare davant de la catedral. Exacte. Sí que és cert que aquí a Girona, que tenim molts de rius, no? En el cas que hi hagi una cosa d'aquestes, ja podem córrer, perquè... Bé, això... Ja ho hem viscut, eh? Això ho hem viscut. I va haver-hi inundacions fins que van fer els embassaments. Exacte. L'última gran inundació de Girona és el 12 d'octubre de 1970. Ah, 70. Del 1970, que torna a haver-hi metro i mig llarg d'aigua al carrer del Carme i un metro generós d'aigua a la plaça del Vi, als quatre cantons, a la Bambla i tal. Llavors hem estat molt a punt l'any del Gloria. el 2020, aquell gener del 2020 va estar a punt de saltar perquè l'any 2020 la botiga va quedar, el baix de la botiga va quedar inundat perquè tu estàs també en aquella zona que la plaça català queda com una mica enlairada i que baixa, de fet a Bantes del Glòria va haver-hi l'episodi que ell us en recordeu de la Pedregada? No, no, amb la Pedregada A la Pedregada molta gent, eh? A nosaltres també ens va entrar una mica i el pàrquing de la Generalitat va quedar interès hi ha molts cotxes allà i molta planta hi ha molt de volum per enplanar avui va quedar tot ple però ara potser sembla que pel fet de tot el que ha passat ara saps que anirem avisats sí però si et plou de cop no sembla que el riu final té la capacitat que té i no te deixa jo penso que ara estarà tothom més atent Perquè, per exemple, que de què? Se'm diràs que no estaven avisats, no? Per això l'hauríem de mirar així, ostres. No, però, per exemple, ara que ho dius i posats a fer, però hi havia uns estudis que aconsellaven fer com una mena de petita presa a la zona de la creueta. que hagués aguantat i tot allò ha quedat tancat. Hi ha uns estudis que alerten que algun dia s'haurà de fer alguna cosa amb la plataforma que havíem dit a la plaça Catalunya, perquè té algunes deficiències estructurals. A veure, que ningú s'espanti, que no baixarà, però... però com ben al·liuades poden passar coses d'aquestes, i ara, esclar, què va passar? Doncs mira, això s'ha d'explicar a la gent, i permeteu-me, això s'ha d'explicar una miqueta a la gent, per què l'Unyà tenia aquests comportaments tan bèsties, perquè el Ter, quan no hi havia els embassaments, baixava molt alt... I llavors la sortida de l'Unià, que era allà on hi havia la sortida del Güell, perquè el Güell també havia fet molt de mal abans que el desviessin, taponava i llavors el que feia és que l'aigua revingués i pugés. Amb el tema dels embassaments, què va passar pel Gloria? Va passar que els embassaments estaven a dalt de tot i van haver de deixar anar. Amb la qual cosa va tornar a embotir i per això va estar molt a punt. Però clar, si et cauen 700 litres com han caigut allà, és evident que hi haurà inundacions. Jo crec que amb el Gloria, quants algú se'n recorda dels litres que van caure? No, van ser molts però no els recordo. Veig que la Marta està fent aquella cosa que saben fer tan bé les noves generacions... que és buscar-ho, però jo no recordo, va ploure, va ploure molt, i el tema no és que pregui molt, és que plogui molt de cop i que revingui, és a dir, mira, ja el mateix idó que vivia al carrer Carme abans sempre alertava que un dia o altre tornaria a beure l'aigua que s'emportava, és veritat, pot passar. Ara, 400 i pico jo anava a dir 400 va registrar el mes que és una quantitat molt molt elevada i va estar suposo que Lleó quan es va inundar va ser amb la pedregada no va ser abans la pedregada era el dia que feien 20 anys al Premi Llibreter El 30 de juny, sí senyor. Que era l'any abans, l'any anterior, el 2019, devia ser. O el mateix any, no? No, jo diria que era l'any abans. Era l'any abans, va ser mig any abans. Que estàvem a Barcelona i tothom anava enviant fotos i deia que no pot ser. Sí, la pedregada abans, perquè l'altre va ser el març. Sí, sí. Però esclar, la pedregada va ser el juny. de l'any anterior la pedregada va ser el 2019 i allà el que va passar és que la pedregada va tapar els emburnals però bé amb la quantitat d'aigua que va caure No és normal, tampoc en aquella època, ni les pedres que van caure, però bueno. Sí, sí, però és una d'aquelles coses que haurem d'estar alertes, que ens expliquen que fenòmens com ara en diguem Dana, van desambient i cota freda, però sempre n'hi ha hagut, el clima mediterrani té aquestes coses, el que passa que abans una cosa d'aquestes passava i no tornava a passar fins al cap de 100 anys, i ara amb el tema del canvi climàtic el que diuen és que pot passar cada 20 anys. que a la mitjana de 20 anys vol dir que a la millor hi ha llocs que els passa cada 4 o cada 5. El Canà, per exemple, que està en un lloc molt delicat. Avui també, no? Sí, és un lloc que els acostuma a passar i, a veure, abans crec que no trenco cap secret que ho deies, Platja d'Aro té problemes seriosos i són complicats perquè allò, clar, està, diguem-ne, construït en zona inundable. Per tant, ara fa pocs mesos ja es va inundar tot el carrer. És a dir, com Quan hi ha una pluja d'aquest tipus, res és capaç. Sí que hi ha alguna cosa a fer, que és començar a pensar que, per exemple, segons quins passejos, que són molt macos però que se'ls emporta l'aigua cada dos o tres anys, potser no s'han de reconstruir allà mateix, o que hi ha zones que s'hauran de fer allò que ara en diuen la deconstrucció. És a dir, ningú està pensant que s'ha de començar a tirar a les cases a terra, però no permetre construir... Com per exemple, el País Valencià, quan va passar l'Adena, estava a punt de provar que es podia construir a 100 metres de mar en tota aquella zona. Doncs això és una bestiesa. I aquestes coses s'han de fer. El tema dels càmpings, que ha aixecat una mica d'alerta perquè la Generalitat ha aprofitat per dir... Hi ha tants càmpics que són inundables. Escolti, ja hi estàvem fa un any, i fa dos, i fa tres, que s'han buscat solucions. Allà on hi ha un veritable perill, s'ha de tancar. I allò de dir, el millor algun dia el que s'ha de fer és prendre les mesures oportunes perquè si hi ha alertes que allò pot passar, que no hi hagi gent que no pugui costar vides humans. Tenir un protocol de prevenció. Exacte. Això dels protocols és una cosa que en parlaven i no està massa clar, no tenim massa clar el que hem de fer. Exacte. Mira, jo crec que... Ocusions com aquestes són les que t'han de permetre justament... Jo he trencat una llança, jo crec que, per exemple, a Catalunya, parlo al Principat ara, tenim una organització tècnica per sota els polítics, deixem-ho dir així, no vull parlar malament dels polítics, però tenim una organització tècnica que sí que hi ha d'haver-hi un conseller d'Interior o un president de la Generalitat que pugui decretar, però tenim una estructura d'emergències molt forta. Escolta, és com els bombers, allò dels bombers sempre seran nostres. Quan hi ha un gran incendi no pots tenir un bomber darrere cap arbre, però tenim una estructura de bombers que ja voldrien a part tot, perquè és extraordinària. Per tant, voldria dir que això el que fa les emergències no és evitar que puguin caure 400 litres, això no ho evita ningú. El que fa és posar les mesures necessàries per evitar que hi hagi pèrdua de vides humans. i les accions ràpides i tot el que calgui que la gent sàpiga ara bé tu deies els protocols per alguna cosa protocols de seguretat perquè la gent ha de ser conscient de què pot fer i què no que a vegades no tenim massa clar ara mateix aquests pàrquings que van quedar inundats a València gent que vulgui anar a treure el cotxe Hi ha llocs que et recomana, ostres, hi cab un ahigat, no agafis el cotxe, vull dir, tenir una mica clar, posar-te en un local, no et quedis en una planta baixa, no sé, és buscar solucions, però que quedin una mica... Sí, sí, són de sentit curó. La televisió, justament, que és una cosa que molta gent mira al telediari, és un bon difusor d'aquestes mesures de seguretat. I els pròpia Mosgui, ara que tothom va molt... Sí, però té raó amb això que dius, perquè després i fins i tot et fa confondre, perquè hi havia el tema aquell de, no?, aquell bulo i fins i tot, no?, del bon aire, del pàrquing, que tots ens va fer patir perquè ja no sabíem si era cert, però a l'entrada penses, home, quan t'ho creies, què passarà aquí? Llavors hi havia un altre vídeo d'unes noies... treballadores d'un altre supermercat que salven la vida precisament perquè, si més no, s'ajunten totes, marxen totes amb un sol cotxe, evidentment l'altre el perd perquè allò va quedar enda, però salven perquè realment entre elles se solidaritzen, van amb totes plegades, agafen el cotxe i marxen. Si hi havia una alerta com la que s'havia d'haver donat i no es va donar, que aquí és el tema que s'hauria d'acabar investigant quan s'hagi fet tot, el tema és aquest, és a dir, en teoria la mobilitat és dolenta, però és evident que si tu t'enganxa en un lloc que pots deixar-hi la pell, el que has de fer és fugir-ne tan aviat com puguis, per tant, el que no s'hauria d'haver fet era anar a treballar. Correcte, segurament. I algú ho hauria de dir, aquest és una miqueta el tema. Què passa? Per exemple, ahir segurament des de Girona, que vam tenir un dia plogiós però que va ploure, quatre coses i tal, ens devia semblar que les alarmes que hi havia... En les zones, diguem-ne, de Tarragona, de les Terres de l'Ebre, eren exigrades perquè total... Què passa? Que si un dia hi ha una alarma i després no es compleix el 100% la previsió, tots són els primers que diguem, hòstia, aquest, altra vegada... Som així. Per tant, hi ha d'haver-hi un equilibri, però davant la possibilitat que hi hagi desgràcies, llavors és com demanes als que estan al capdavant de les institucions... Correcte. que facin el que han de fer, que per això els hem escollit, que prenguin decisions, i tu, i si s'equivoquen, escolta, si el material ens poden dir que pot passar això, però, escolta, quantes vegades hem vist que ha caigut un xafac a Girona i a Salt no ha caigut ni una gota, doncs aquestes coses passen. Sí, sí, sí. De tota manera, a nosaltres ens va passar una cosa, no sé si era el 86 o el 87, perquè les dues vegades va nevar molt. 85 i 86. Doncs ens van tenir de venir a buscar, perquè nosaltres no érem conscients, estàvem fent inventari i nosaltres no érem conscients del que estava passant. A casa nostra ens van dir, però què feu aquí treballant fent l'inventari? Jo, per exemple, l'any 85 és l'any que fa tanta fred que es glaça l'Unià, aquelles famoses fotografies de gent, entre la plaça Catalunya i el pont de pedra que es veu allà, i allà neva i... I que queda molta gent parada. No, no, això va ser l'any següent, va ser l'any 86. L'any 86 és quan, de manera, diguem-ne, improvisada, que molta gent es va quedar... l'autopista, correcte, sí, sí, o per aquí carreteres, aquí Fornells, sí, sí, sí. Però jo, per exemple, que en aquests moments estava treballant a Girona, jo no vaig poder anar sal a casa, és a dir, em vaig haver de quedar a Girona, em vaig haver de buscar la vida, i llavors això es va repetir l'any 2010, que és l'any aquell, que... que el secretari de Seguretat, no ho diguem per ràdio, ni una sola persona adormirà a les carleteres i ni llegir a les incertes, aquí a Guàrdia, a Llenvilles... Sí, però arrel d'això ja existeix el Neucat, que és tot un lloc de protocol que es fa, jo sé que ara ja es reuneixen tots els alcaldes de totes les comarques per al tema del Neucat, vull dir que no sé quants seran les nevades, però si més no, la gent ja estarà preparada i penso que... organitzant en mesures que ens passen coses, no? El que passa que hi ha una cosa ara per exemple s'ha parlat del tema dels càmpings i la inundabilitat i tal, quan l'any 1987 hi va haver el càmping Virgen de les Nieves a Viesques hi va haver un gran escàndol perquè allà es havia construït un càmping en una zona que era la sortida d'un barranc, és a dir, allò va ser una actuació criminal Que guita, es va dir molt, però tothom va acabar xiulant i els que hi van deixar la pell hi van deixar la pell, que va ser moltíssima gent i tot això. No s'ha tornat a parlar. Fins que ha tornat a haver-hi un altre problema. I aquest és segurament el que no pot ser, per dir-ho d'alguna manera. També és veritat que llavors la gent se'n consoneix. És a dir, quan hi ha una previsió que pots quedar enganxat a la carretera hi ha d'haver-hi una alerta de dir no agafis el cotxe. Però n'hi ha que agafem el cotxe, perquè un dels problemes principals... I n'hi ha que li deixen, com els de cadaquers. Sí, però el gran problema quan agafes el cotxe amb la neu és que llavors et queda entrevessat i llavors la quantitat de gent que queda atrapada no queda atrapada per la neu que ha caigut en aquell moment, sinó perquè hi ha un cotxe que ha quedat entrevessat i no deixa passar els altres. O el de Cadaqués, 30 cotxes, és clar, aparcar a la riera de Cadaqués, quan saps que Cadaqués, quan baixa la riera, perquè és clar, diu, és que Cadaqués no plovia, no, és clar, plovia el pení i totes les rieres baixen cap a Cadaqués. I més ells ho saben, vull dir... Però no devien enganxar gaire gent de Cadaqués. Hi havia algú que eren estrangers. I els altres eren d'allà. Perdó, però i les motos que hi havia a l'aigua, de qui eren? De la gent de Cadaqués. Ja comencen a circular rumors molt divertits sobre coses d'aquestes. També. Ja m'explica. No, de gent que va sortir al seu cotxe a les fotografies allà, diguem-ne, enganxat i que sembla que estaria... que estàvem un sopar a Barcelona, per exemple, coses d'aquestes. En sèrio? Allò, allò, allò, allò. El del Cayent, el del Cayent... No, no, jo, ei, això no ho dic, això no ho dic, no. Vaig veure-ho, la gent veia un caient, que dius, home, és veritat. I no eren els que sortien a la foto de l'Unyà, perquè a la foto de l'Unyà eren nosaltres. Mira que estàvem mal fets, allò, i allò de dia... I això no és denunciable, perquè de veritat que no vas agratar res amb els argentins, però... No, perquè allò devia ser algú que ho va... És a dir, a veure, la gent d'Argentina no va fer aquell muntatge, senzillament es va trobar aquella foto i la va donar per bona, i ells, què cony els hi has d'explicar? Però tu creus que hi ha algú que s'havia entretingut a fer aquesta foto? que no no veus que qualsevol cosa que passa allò que en diuen els memes surten al cap de 5 minuts i la gent té una imaginació desbordant i n'hi ha que tenen imaginació per fer lliure i n'hi ha que són ximples i n'hi ha que van a fer mal sí, correcte o a no portar res de bo i fer confondre que és el tema de les xarxes, mira avui el gran debat ara estàvem mirant aquí la televisió el gran debat és que ahir Guardian va anunciar abans de dir que Guardian va anunciar que deixava Twitter perquè es havia convertit en una xarxa d'odi i avui ho fa la Vanguardia, per exemple, que decideixen d'utilitzar X, que ara ja no es diu Twitter, per tot, i ara és veritat, i una de les coses, per exemple, en relació a Girona, o per exemple, en relació al Girona, aquesta campanya brutal que hi ha a les xarxes, dius, realment a què ho veies? És a dir, hi ha molta gent al darrere de tot això, Perquè a mi el que em molesta és que jo accepto que la gent pugui dir el que vulgui sempre i quan tingui clar que després hi ha un codi penal, que si es passa davall el pugui fer. Però clar, per fer això necessites que doni la cara. I a mi el que em molesta d'aquestes xarxes és la gent que ho fa amb nicknames, allò inventats, i que des de l'anonimat es campa merda d'una manera brutal. Ara bé... jo encara li trobo sentit a Twitter a mi encara m'agrada poder si algun dia haurem de dir ahir per exemple l'arcauda de Girona, Quim Nadal no en Lluc Salelles, Quim Nadal va fer una defensa diguem-ne del Girona i de tot això doncs va ràpidament dos o tres que són característics però que ningú sap qui són li van dir de tot immediatament l'insult immediatament l'insult. Tu, esclar, perquè ets un panxa content que entres gratis i vas al palco. Escolta, en Quim Nadal serà moltes coses, si li volen dir panxa content ja es defensarà ell. Però que fa 40 anys ja anava a futbol i que això a la Girona això no se li pot negar. Quan no hi anava ningú. Quan no hi anava gaire ningú, doncs aquestes coses que passen. No, i que és molt desagradable. Ja no parlem del món polític, perquè el món polític s'han d'escoltar unes coses que jo no sé com tenen... fetge d'aguantar-los i no pots anar gaire bé contra ningú perquè no te n'en surts No, no, i al final serveix només, a mi, bueno, m'agrada perquè llegeixo els teus articles o comentaris, o, per exemple, aquell senyor que posa tot allò de les coses del Girona, de fotos antigues, no sé, n'hi ha, al final és interessant per llegir segons què, però sí que és veritat que quan vols donar l'opinió d'algú, que a tu el millor se t'ha ocorregut així tan tranquil·lament i vols donar-la, els atacs després són molt desagradables, i almenys a mi, que només m'ha passat una vegada, ha sigut... desisteixes i dius, doncs ja, avui t'és igual, com a molt, posaràs un like si t'agrada i no fas res si no, però jo vaig passar-ho molt malament amunt. Sí, però a mi que es desfoguin donant la cara. Em sembla bé donar la cara i l'insult, l'insult, de seguida l'insult i la... i la desqualificació... Sí, i posar-se en tu, amb la persona, no amb l'opinió, saps què vull dir? Exacte, exacte. Perdona, jo he donat aquesta opinió sobre aquest tema. És igual si soc rosa, alta, baixa, gorda, prima... I acaba sentint un atac personal. Saps? No ho sé, a mi va passar una vegada... Jo és un canal que utilitzo poc. L'època que més el vaig utilitzar va ser després de les patacades de l'1 d'octubre, que hi havia molta informació al Twitter, i després veient també tot aquest tema que depèn de què posaves, o si no sé jo, i soc del Barça, però seguia el Barça, i també allà hi havia de tot, i al final vaig desistir perquè no... no m'ho portava, o sigui, hi havia molta gent desfogant per no fer ben jo penso que hi ha gent també hi ha gent molt interessant si ara vinguessin aquí hi ha gent d'opinió molt interessant jo hi trobo coses més positives i llavors també tinc una cosa clara ja fa anys que vaig decidir no discutir amb ningú Ja ho veig sempre. Que diguin que ja poden anar fent, no passo. Ell sempre és molt amable. No, jo hi trobo coses d'informació, però alguna vegada has de dir tu, fins aquí hem arribat i ja està, i no m'atava. Per tant, jo encara... Jo penso continuar-hi. El que passa és que nosaltres parlem... Jo parlo de Twitter com una moderna de xarxes socials i si vinguessin aquí les teves filles ho dirien. Testeu Twitter, Facebook, què és això? Sí, són de TikTok, tota aquesta mainada. I a mi, en canvi, ho he mirat i no m'acaba de traure. A mi m'encanta Instagram. tot ho faig a Instagram perquè és molt amable perquè són fotos i no hi entra tant per això ja tinc una edat que ja estic per sobre de tenir de patir si poses una foto sempre et diuen que estàs guapa però tothom ho veu fent mai ningú et diu, ostres, perdona aquesta ruga no, tothom ho veu tot perfecte sí, sí, sí, és fantàstic jo faig això i llavors ara el que també m'agrada molt és l'estat en l'estat del telèfon sempre poso on te vaig a caminar, no sé què m'encanta a vegades ho veig a la gent que ho posa totaries d'aquestes m'agraden però sense masses problemes ja he discutit massa de tu a tu el dia a dia ja és dur si et poses a Twitter Sí que és veritat que si hi ha coses que em molestan, les has de dir, perquè si no ja no el miris, vull dir. Sí, sí, sí. Però llavors hi ha coses que també aprens que si no té el discutir amb algú que no saps qui és. Exacte. I discutir d'ell és estar molt bé, però entrar amb la... És a dir, jo encara hi trobo coses bones al damunt. Per exemple, jo no havia entrat a Facebook, que tothom diu que és allò de gent molt gran i tal. Sí, sí, sí. I en canvi ara hi he entrat perquè hi trobo fotos antigues, grups que diuen coses, però mira, a mi m'entreté. Home, tens el de Pedres de Girona, per exemple, és espectacular. Ah, sí, sí, aquest també el segueixo. Pedres de Girona, el que fan en Fèlix i la Socció. Sí, sí, sí. Estava conegut perquè, a més a més... Tu busques qualsevol història de Girona que no acabes de conèixer bé i vas a buscar a la web que tenen Pedres de Girona i és tot allò, eh? Llavors ells citen d'allà on t'ho han tret. Està molt ben fet. Són historiadors, no? Ella és historiadora. No ho sé. Som aquella historiadora i en Fèlix és fotògraf, no? Sí, ara estan fent molts de comerços de Girona, crec. Sí, en una època estàvem molt... Quan jo teníem la botiga en el Pont de Pedra, sempre estaven a la cafeteria que havia sigut d'aquí, de l'Entrecot. Ah, sí, de l'Entrecot petit, com si diguéssim. Ah, sí, sí. I sempre estaven a l'Entrecot. Ah, Benaldurà, també és un històric. I això que dius, no són historiadors que fan... No sé si són historiadors. Ell havia treballat empresari i ell havia estat infermera, això sí que ho sé. Però jo crec que això els hi ve i van decidir dedicar-se a això i ho fan. I bueno, és una feina de divulgació. Ells bàsicament el que fan... A més no hi guanyen amb això, vull dir que... No, no, i que tenen un recull impressionant. Jo crec que ara alguna promoció econòmica de l'Ajuntament sí que els ha donat algun tipus de suport perquè parlin de comerços de Girona. Ah, val, molt bé. Però és evident que no s'hi guanyen, que no és part d'això, però està bé. Però aquest tipus d'iniciatives ciutadanes jo els avaloro molt més Perdó, eh? Que la gent que va fer pintades contra estampliments i bicicletes, que vols que digui que per molt que alguns encara els defensin, jo no ho acabo d'entendre. De cap de les maneres. De cap. Això deu ser complicat, deu ser divertit. Ara mirau, estem fent ràdio i la gent no ho pot veure, però mirava la Marta perquè anava a dir, no sé això, com ho deuen portar des d'entra l'equip de govern de Girona, perquè esclar, amb una alcalde de Guanyem i una vicealcaldessa de... de Junts i amb en Quimaiets d'Esquerra, que també està allà, doncs deu ser complexa, no? Home, complexa, però bueno, ja es van netejar, ja va estar, suposo que ja es devia avisar qui es havia d'avisar, perquè al final tampoc era tanta gent, sembla ser, els de les pintades, tres, no? Tres, sí, sí. I que tothom deu saber qui són, jo no, però vull dir que... Poso que Miquel Casals els va trobar, no? Va trobar els tres, els quals jo me la faria, que no eren els de les primeres pintades, sinó els de les segones allà a l'Odeon, diguem-ne. Jo suposo que sí, perquè sap greu, perquè és que dius, ostres, amb l'esforç que es fa per intentar tot, que la Pisa agradarà més o agradarà menys, o estaràs més d'acord o menys, però el de les pintades és absurd, no? A més, no és coherent entre ells, perquè ells les pintades i ells van en patinet. No sé com explicar-ho, vull dir que Que tot sempre, saps allò... Comerç de proximitat, sí, sí, compren els mobles Ikea. És que, no sé com dir-ho, que arriba un moment que lliçons poques, saps? Per mi, eh? Lliçons sobre la petxada de CO2 i després... També van de viatge. També van de viatge. Sobre el turisme i ets van de turistes. Aquesta és una cosa que molta gent que visc critica això, dic, però tu no has anat a París, on no has anat a... tu també ets turista en un moment determinat també ets turista i el que has de fer és fer-ho amb seny i com vas a un lloc comportar-te i demanar que els que vinguin aquí facin el mateix la balança aquella dels drets i obligacions, drets i deures També passa una altra cosa, els apartaments turístics, que sí que és cert que redueix l'oferta de gent de la ciutat que pugui anar-hi a viure, però fa molts anys que vaig a Itàlia, cada any hi vaig un parell o tres de cops o quatre per temes de feina, i per exemple la ciutat de Florencia, que és una ciutat espectacular, abans només hi havia l'opció d'anar via hotels, els hotels caiguin a trossos i et fotin uns platallots de Maria Santíssima. En canvi, un bon dia van començar a aparèixer els apartaments turístics, a dia d'avui n'hi ha molts, molts i molts, molts són molts, però esclar, ha diversificat l'oferta, al final jo quan vaig allà està tot ple igual, vol dir que la ciutat ha tingut la capacitat d'absorbir aquest turista a nivell d'hotel i a nivell d'apartament, Però, esclar, ha fet que els hotels s'hagin de renovar. Correcte. Sí, sí. O sigui, han hagut de reinventar els hotels. Tu abans anaves allà i les parets mal pintades, no?, i caríssims, i amb un servei justet i tal, doncs a dia d'avui, per ser atractiu aquest hotel, ha hagut de canviar coses. Ha hagut de fer, doncs, pintar les habitacions, potser engrandir-les, ha hagut d'oferir alguna cosa diferent, perquè, si no, la gent se'n va en un apartament, no? Llavors, al final, tampoc és tan dolent que hi hagi aquests apartaments turístics, perquè fa que els hotels, a dia d'avui, s'han de reinventar. Potser el format que tenen pels propers 20 anys no és tan bo com era fins ara, hauran de fer canvis. És com tot, és a dir, la gent diu, segurament n'hi ha masses. Bé, hi ha una normativa que diu que hi ha uns límits i, per exemple, en el barri Ville Girona ja no se n'hi poden posar més... També és veritat... Això és una bona solució, eh, Jordi? Sí, també és veritat que alguns blocs en els quals hi ha molts apartaments turístics que n'hi ha, estan en un estat ruïnós i s'han rehabilitat. A veure, jo crec que hi ha... Jo ho vaig dir en aquests dies que ja em diuen algú et fotrà un clotalló, però és igual passejar pel barri vell de Girona, Ves a passejar pel Bar de Vell de Lleida o vés-te a anar a Tortosa, que està, que allò que cau, aquí dintre de tot es va fer. Ara bé, hi ha d'haver aquest equilibri. Tenim un problema d'habitatge gravíssim, tenim un problema de pisos de lloguer grovíssim i la gent diu, home, els aparcaments turístics hi contribueixen, com hi va contribuir la Universitat de Girona, com van emportar... 15.000 estudiants aquí o com hi va contribuir, tantes coses quan es va arreglar el barri vell de Girona a l'època, els anys, jo l'any 74 treballava al carrer de la Força i us puc assegurar que allà hi vivia molta gent amb unes condicions lamentables aquells pisos estan molt bé, però allò ja també hi va haver un procés de gentrificació, és a dir, no es tracta de negar-lo, es tracta de posar les mesures oportunes perquè això no passi i aquí és l'equilibri que tenim, no? Jo estic completament d'acord amb el que digueu a més ho necessitem és un bé per la ciutat vull dir en aquest sentit però en mesura també necessitem habitatge i necessitem que es facin pisos i que es facin pisos de lloguer i de protecció oficial no pisos socials pisos per la gent jove és que la gent jove en aquests moments és molt complicat que es puguin comprar un pis amb els preus que hi ha però sí que és veritat que el que deies Jordi d'arreglar segons 15 edificis en el barri vell no sé jo no en tinc pas cap però m'imagino que això ha de valdre molts i molts diners vull dir que sí que és cert que si ho vols arreglar i vols poder-ho poder-ho recuperar o poder-ho fer optimitzar el tema doncs les coses valen el que valen perquè també tot és prou complicat per la persona que ho vol arreglar perquè si no ja és deixar-ho caure o deixar que s'ho quedi algú altre i llavors és difícil és difícil potser si ens pugen a tots els sous doncs potser sí que no però per exemple a l'Empúries varen fer l'Empúries Nova i era del 56 i Doncs la remodelació va tenir de ser total, perquè ni les canyeries ni res es podia aprofitar del 57. Ara imagina't... Lo del barri vell. Exacte, és això el que vull... Sí, sí. Totalment d'acord. És molt complicat poder... fa l'efecte a mi, no ho sé, no entén gaire construcció, però... Per això triem a la gent perquè governi la ciutat i perquè ho faci bé i perquè prengui decisions i cada quatre anys els hi passem, diguem-ne, els hi passem factura en el bon... Exàmen, els hi passem exàmen. Compteu, ha fet una determinació magnífica, diguem-ne, de què parlarem? Doncs mira, hem parlat de tot, hem parlat de la vida i hem parlat de la ciutat i us ho voldria agrair. Moltíssimes gràcies, Quic, moltíssimes gràcies, Manda, moltíssimes gràcies, Carme. A vosaltres. A vosaltres, si tot va bé, tornem dilluns, demà és divendres i ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 14 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. La facturació de les empreses gironines va créixer un 20,5% durant el 2022, superant els registres d'abans de la pandèmia. En concret, van facturar 28.468 milions i també van augmentar un 7,3% l'ocupació. El creixement, però, es va assolir amb gairebé el mateix nombre de societats mercantils, 14.282 l'any 2022, al costat de les 14.226 del 2021. Una televisió argentina s'inventa una inundació al riu Unyà en el seu pas per Girona per il·lustrar els aigüats de Cadaqués. Amb una imatge de l'Unyà ple fins a dalt d'aigua i també de cotxes, el periodista Cristian Martín de la televisió argentina La Nació en Mas explica que la riuada s'han portat per davant 30 cotxes com a conseqüència de les pluges dels darrers dies. El PSC es mostra molt preocupat per l'actitud del govern davant de les agressions sexuals a les fires de Girona. La regidora socialista Carla Aguilera denunciava que es van haver d'assabentar d'aquests fets tan greus per la premsa, després que el grup municipal sol·licités informació explícita sobre les agressions i el funcionament del Puldila durant les fires a la Comissió Informativa de fa 10 dies. Guanyem Girona denuncia l'infrafinançament dels ajuntaments catalans i exigeix una reforma immediata del model de finançament local. Pel partit, aquesta és una realitat que situa Catalunya al capdavant de les administracions locals més malfinançades de tot l'Estat, denunciant que els ajuntaments catalans reben només 473 euros per habitant, una xifra molt per sota dels 796 euros que es destinen a Aragó o el 678 per habitant que rep Extremadura. Disput entre Junts i el PSC de Girona per un acte en homenatge a Pepe Guerrero, exregidor socialista. Junts-Girona va registrar aquest i meques una instància a la Generalitat per denunciar l'ús partidista del Pati de les Magnòlies per la celebració d'un acte per homenatjar l'exregidor del PSC i excap de les brigades Pepe Guerrero. El partit polític considera que és una clara instrumentalització partidista de les institucions i demana que reboqui l'autorització de l'espai per fer l'acte. La britànica G2.com anuncia vols des de Londres a Girona i Reus a partir de l'abril de l'any vinent. En concret, la firma oferirà un vol en freqüència setmanal els diumenges a la capital gironina, mentre que Reus hi volarà dos cops a la setmana, els dilluns i els dijous. Les jornades d'imatge i recerca d'enguany es centren en la intel·ligència artificial i la digitalització dels arxius. Una 18a edició amb una mirada posada en el futur, parlar sobre l'impacte de la digitalització i d'eines com la intel·ligència artificial. Així, entre els dies 20 i 23 de novembre, es realitzaran 29 comunicacions acompanyades de ponències i tallers. Com a novetat enguany, la conferència de clausura estarà oberta a tots els públics. I en esports, el partit ajornat entre l'Uni i el Jairis ja té novetat. El partit es disputarà demà divendres 15 de novembre a les 5 de la tarda al pavelló de Fontejau i com a novetat l'entrada serà gratuïta. Per altra banda, el director esportiu del Girona Quique Cárcel no entén perquè hi ha tanta crispació al voltant de l'equip. En una roda de premsa celebrada ahir va fer valoració de l'inici de temporada on va posar un notable fins ara a l'equip. I pel que fa el temps, dia avui que s'espera estable, força assolellat i amb 17 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la Gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som-hi.