Sant Jordi, Setmana Santa i tradicions; 1 de Maig, precarietat i habitatge; residus i civisme a Girona; i butlletí d’última hora sobre l’explosió a Sant Julià

El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona. Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. Hola, molt bon dia, entrem en temps de Tartuli a Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 28 d'abril. Ha passat aquest mes com aquell qui diu, sense que ens n'adonéssim. Hem tingut la Setmana Santa, vam celebrar Sant Jordi, ahir era la Mare de Déu de Montserrat. i la veritat és que se'ns acaba un altre mes i entrem ja, com aquell qui diu, en el maig, en una setmana que també tindrà un dia festiu per la festivitat del treball aquest dia 1 de maig. De tot això, no necessàriament de les festes, sinó el que passa per les festes i el que passa a la nostra ciutat, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen als estudis del carrer Balmes de Girona. Senyor Martí Teres, molt bon dia, què tal? Molt bé, molt bon dia, doncs aquí entre festius. Entre festius, sí, sí, és que ara, t'adones, aquest any la setmana santa va arribar tard, vam pèlmar amb Sant Jordi, com aquell qui diu, i com aquell qui diu no, perquè Sant Jordi va ser a dimecres, i al dilluns, al dilluns de Pasqua, i era la mare de Déu de Montserrat, es conmemorava amb l'anari de Montserrat, i ja està, ja tenim el més... Gastat. Gastat, dati beneït. Lluís Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Diu que cansada, no? Perquè escolta, els actors encara que siguin actors diguem-ne ocasionals... Exacte, atrius solidaris però amb vols a tots els caps de setmana, ja sé tu, un cap de setmana intens. Sant Feliu de Pallaró. Sant Feliu de Pallaró dissabte i ahir a Vilafant. I com van anar les violetes? Bé, molt bé, vam tenir èxit. Molta gent? Vam tenir gent, sí, a prop d'un centenar de persones a cada poble i contentes perquè darrere hi ha un bon propòsit que és el que importa, que és ajudar econòmicament a les cinc fundacions per les quals fem aquest teatre solidari. Deu-n'hi-do, quantes representacions porten? Mira, ahir vam fer la 23. I tenim 22.010 euros recollits, perquè sempre cada funció quan acabem, diguem, l'import fins a aquell moment, i hem superat els 22, el que passa que l'objectiu és arribar als 60.000. Exacte. Hem de fer molts bolos encara. Encara en queden molts, però perquè l'objectiu és aquest i coneguent com conec l'associació de dones empresàries, doncs si heu dit 60.000 aneu pel 60.000. Farem els màxims per poder-hi arribar. D'això es tracta. Senyor Francesc Cabriola, molt bon dia. Molt bon dia tinguem. Què tal, com està? Perfecte, molt bé, com deien entre festa i festa, i a punt d'entrar en el mes de Maria. Sí, exacte. Abans de petit, com a mínim, us vaig mirant perquè Francesc i jo sí que més o menys. Jo anava als molestes. Jo també. era sagrat, els maristes el matge era el mes de maria. La cançó no va ser en castellà, però en català era Con flores a Maria, però no me'n recordo millor tampoc. Jo tampoc recordo en català, però a la nostra època es cantava en castellà i era el Benito y vamos todos. Com flores a Maria. Que a més hi havia aprenies paraules amb aquestes cançons, perquè després es deia Con flores a porfia, que no sabies que encara hi volia dir porfia, però mira, l'anaves deixant. Molt bé. També deu estar cansat la setmana santa com a vicepresident de la Junta de Conferències. Sí, la veritat és que han tingut la mateixa feina, perquè a part dels actes propis, el processó, els previs... Està vostè ja bé la professora dels Dolors, si m'ho permete, eh? Sí, sí, també, també, també. No, no, la veritat és que bé, però bueno, ponen ganes i dinem-se amb la ciutat, véns bé amb molta gent, molta gent que participa, molta gent que ve a veure o no. Però, clar, són dies intensos, perquè tot aquest moviment d'aquest tipus... Jo em compro una miqueta amb l'esclòs. Milers o centenars de voluntaris que es mouen en tot això. Doncs els actes de Setmana Santa van anar bé. Per cert, ni bebrin que s'acabarà, no? Una petita tradició, no sé si... Quants anys era que venia la banda...? 28 anys. La banda La Lira. La Lira de Vilafamers. És un poblet preciós que hi ha a Castelló. és un poble que està del de tot amb una pedra immensa d'aquí ve la roca, que és un poble, a més, que jo el comparo amb Cadaqués, era un lloc també on van anar a petar molts pintors molt coneguts i van donar obres, i per ser un poble tan petit, té un palau episcopal que hi ha allà, o com tal no ho recordo bé, un museu contemporani extraordinari, hi ha obres de Andy Warhol, d'El Saura, d'En Miró, és espectacular. I bueno, aquelles obres tenen molta tradició de música i una banda que al seu moment la vam portar nosaltres, s'està germana amb Girona, però bueno, saps una decisió de canviar per una altra banda i jo la respecto, encara que no la comparteixo. De tota manera, sempre venien al Divendres Sant, feien la processó i l'endemà feien un concert, que els últims anys era a la plaça d'independència, que s'omplia de gent per sentir-los. El concert és l'acompanyament amb la processó, una cercavila per la ciutat, i acabàvem el concert dissabte a Sant, un concert que et preparaven expressament per a aquells dies. Per tant, no és allò que toquen les peces que menges els gigants, sinó que cada any hi havia un concert nou. Però bé, se'n depèn de les coses que s'aproven democràticament. Això és una desigualitat de la Junta de Comptes. Sí, sí, però jo em formo part. Per tant, jo assumeixo la part que em pertoca com a demòcrata que soc, encara que no em comparteixo, però... és així. En fi, sempre passen coses. Hi ha decisions que es prenen cap a un lloc o cap a un altre, però a vegades es dona la impressió que això aquí, és que a vegades diem molt a la babalar tradicions, però bueno, 28 anys, déu-n'hi-do, 28 anys seguits. Una població no en vull entendre més. Es viu en català Tots els dies de l'any. Tot està natural, no en bilingüe, en català, la cartelleria que trobes en català. I jo, amb els anys que estic amb ells, no he parlat mai en castellà ni en el poble, perquè hem anat al poble amb ningú, ni a les botigues. Compartiment assimilat, només la majoria són del Barça. Els hem vist créixer perquè a més venien i anaven renovant-se perquè hi havia molta gent jove. Però bé, hi havia gent jove i vivien com una cosa. A més sempre venia companyes d'autoritats. Venia l'Avingut de l'Alcalde, els regidors de cultura... En el nostre concert hi havia en Sergi Font, el regidor també, que estava representant l'Ajuntament el dissabte sant. Però bé... Hi ha coses que comencen i coses que s'acaben. Hauria d'haver dit al revés. Hi ha coses que s'acaben i coses que comencen. Ja que estem parlant de la setmana passada, algú dirà que són pesats. Com els hi va anar Sant Jordi? Molt bé. Jo, personalment, aquest any vaig aprofitar per anar a Barcelona, que no hi havia mai un dia de Sant Jordi. Vaig començar al Sant Jordi de Girona ajudant a muntar algunes parades. Després me'n vaig anar a Barcelona. Vaig anar a veure en Xavier Bosch, que volia que em signés el llibre. El conec així, doncs em va fer il·lusió que ho pogués fer-ho. Com és dels que va signar, eh? Sí, sí, sí. Tenia força cua, eh? Però bé, bé, bé. I la veritat és que és una festa amb una altra dimensió a Barcelona, perquè Girona estava molt bé. Després vaig tornar aquí i vaig seguir aquí, eh? Però realment em va agradar, va ser una diada molt maca, el temps va acompanyar. vam carregar de noves lectures, per tant, fantàstic. A Girona hi va haver força gent, però la sensació és que a la plaça de Catalunya hi havia molta gent, però estava més esponjada, evidentment, que els anys de la Rambla, que ja no ens en recordarem, però també llavors hi va haver-hi moments que, per exemple, la zona de Santa Clara entre Sant Francesc i el Pont de Pedra i tot lo altre, el Carle Nou, que hi havia les parades, molta gent. Més tranquil·la. Quan no signes vas més tranquil·la. Sí, també observant molt. Bé, l'esmorzar literari va ser a l'inici del dia amb escriptors i escriptores que la Generalitat ens fa, i després tranquil, amb tranquil·litat, anar a passejar, mirar que el temps aguantés, perquè va haver-hi un moment de núvols i deien que a veure si podria o no. comprar llibres, comprar roses i disfrutar d'aquesta festa que molts pensem que hauria de ser festa nacional, no? Perquè ara vivim potser amb una intensitat diferent del 11 de setembre, no? Però hi havia tot tipus de gent, no? I també això és maco i a mi m'agrada, això quasi que estava esponjat, a mi m'agrada, tal com es fa ara, perquè no tens la sensació de... i veies molts cotxets que si no a la rama no hi poden anar-hi, gent gran bastó que també podia apropar-se a les parades allà perquè la rama no ho podien fer, per tant jo penso que és una bona festa. Jo aquí penso diferent de vostè, jo penso que l'únic de Sant Jordi, me'n vaig de vostè al tuet, perdoneu, si m'ho permets. Jo penso que el dia de Sant Jordi ha de ser un dia feiner, perquè són els dies macos, són els que els agraden als llibreters, crec que agrada a la gent, i penso que són dues coses diferents, és a dir, la diada de Sant Jordi és una diada, jo sempre he dit el mateix, que és la diada feina més festiva del món, i jo crec que ha de continuar així. La gent que pot ja s'agafa festa, no? Jo crec que poca gent. La gent en surt... O mitja festa. Però mitja festa ja l'accepto, però jo crec que la majoria de gent treballa el que fa és escapar-se a l'hora de dinar, a la tarda o al matí i això li dona també una gràcia. Però els dies que acabo amb diumenge funciona fantàsticament bé igual. Jo no crec que afectés i que la gent se n'és a la platja per dir-ho de manera ràpida, sinó que jo crec que... s'agrairia per part de molta gent jo que he estat assalariat amb horari fix i tal. Home, és un dia que vius amb un cert patiment perquè tu has d'amuntar com pots però a vegades és complicat i per tant que fos festiu i festa nacional jo crec que seria una bona cosa, també ho penso. Jo combrego amb en Jordi. Combregar vol dir que estic d'acord, eh. Com s'ha trobat la Maria. Ah, sí. També és veritat. Combrego amb ell. És que pot ser festa nacional i ha de ser laborable. A més, jo crec que una cosa ens distingeix això. Totes les festes han de ser festes laborables o no? Una festa de llibres, roses, de païs, d'amistat, d'amor, en un dia que també la gent treballa, és distingeix de la resta del món mundial. I a part d'això, jo crec que és veritat que l'efecte de festiu provocaria el que la gent marxa més, eh? Segur. No sé si marxaria o no, però jo crec que la tenim molt assumida així. De fet, hi ha festivitats... ara torno a... ja em perdonareu, eh?, són coses de l'edat. És a dir, quan Sant Josep era festiu i era una de les festes importants, en canvi, per exemple, la van treure perquè havien de quadrar el nombre de festius a l'any i la van treure. I n'hi ha d'algunes, que hi ha gent que diu Per exemple, me'n vaig el novembre a la Puríssima, que és una festa molt nostra, i en canvi a la Constitució, mira, van provocar allò el pont que alguns diuen i han perdonat de la Santíssima Constitució o la Puríssima Constitució, si ha quedat millor. Però hi ha festiu, per exemple, l'1 de maig, que era un festiu que en un moment determinat s'havia vingut els temps de Sant José Obrero que ho dissimulaven tot. I ara sí que es dia que hi ha mobilitzacions, però no sé, tampoc... A mi com que el model ja m'agrada i funciona, jo no tocaria pas, però bueno, és la meva opció. Aquesta setmana és l'1 de maig, no? Suposo que hi haurà manifestacions, el que passa que... El tema dels sindicats estan en un punt d'encaix complex. Els sindicats han d'anar evolucionant en relació als canvis socials que hi ha, però temes laborals n'hi ha molts. I per reivindicar n'hi ha moltíssims. La gent jove també es preocupa per aquestes qüestions, el tema de la jornada laboral, que ara sembla que finalment hi podrà haver aquesta reducció horària, el tema del salari mínim que ha anat pujant però que encara no estem equiparats als nivells europeus. Per tant, i mil qüestions més, la regulació del teletreball... I dels autònoms, no? Bueno, en el cap dels autònoms, evidentment, podríem fer una manifestació nosaltres sols. Però és veritat que hi ha moltes qüestions per reivindicar i potser el que sí que és veritat que falta és que els sindicats acabin de connectar amb aquestes reivindicacions que van apareixent i que la gent jove, lògicament, no els preocupa. que hi ha coses a reivindicar, és evident, perquè la sensació és que hem precaritzat molts llocs de treball. És a dir, la sensació, alguna vegada ho he dit, és que abans qui treballava, per dir-ho d'alguna manera, més o menys se'n sortia, i ara hi ha vegades hi ha gent que treballa i no se'n surt. I llavors, de cara a la gent més jove de la que parlem nosaltres, els nostres fills o... ho tindran complicat, el tema de l'habitatge és complicat, comprar-se un habitatge, algú deia que abans, diguem-ne, que els que podran potser tenir sort és que els que més que deixessin molts diners o molts estudis, com es deia abans, és el tema dels estudis que ara els hi puguin deixar un sostre, perquè hi ha llocs que és complicat poder accedir a l'habitatge. És molt complicat. Jo crec que, sense quedar amb el discurs d'aix que abans abans abans, però és veritat que ara sembla que el tenir aquesta mobilitat laboral diu que és molt beneficiosa. Pot ser un deseterminat. per formar-te, però al final has de tenir una cosa una miqueta fixa que et fa tenir una miqueta de perspectiva de comprar un pis, llogar, emparellar-te, però clar, tu pots estar cobrant 6.000 euros cada mes durant 3 mesos i després vindrà no sé quants mesos, no sé què era, per tant, que passava abans, i no m'agrada dir-ho, tenies una estabilitat, sabies que aquells ingressos comptaves amb ells durant molts anys i a partir d'aquí et muntaves la vida. Jo crec que això està perjudicant molt a la salut mental de la gent jove, perquè li han determinat que aquests canvis no els hi permeten assentar-se. El tema de la vivenda, abans tothom tenia el seu piset, però sabies que treballaves a la fàbrica, feies hores o el que estava en un altre lloc. Aquesta mobilitat ja està bé per formar-se. però quan s'acaba s'ha d'acabar el moment determinat. Igual que la vivenda, el lloguer sí, però el moment determinat no pot estar cada quatre o cinc anys canviant de casa quan tens certa edat. Per tant, hi ha una certa estabilitat d'aquell moment determinat en què tu aquest lloguer serà fins que et moris, per dir-ho. Perquè no està cada cinc anys canviant de casa. Per tant, aquesta mobilitat que s'ha posat al neboda, que era també fruit d'aquesta globalització que ara estem patint tots plegats, és tot un llenguatge neoliberal que tots hem assumit ja com una cosa normal i que no crec que sigui bo. La sensació és aquesta que està bé sortir i formar-se fora, però és veritat que en un moment determinat la majoria de la gent té ganes d'estabilitzar-se fora, aquí, allà on sigui, però necessiten unes condicions mínimes per fer-ho i ara la impressió és que aquestes condicions cada vegada són més precàries. A veure, jo una mica per aportar, una mica amb el que comentava l'amic francès. Jo penso que nosaltres, els que passem de 50 anys, bueno, hi ha algú que no els passa, però els que passem a la taula dels 50 anys... És que mira, no l'Arnau. L'Arnau és jovenet, l'Arnau és jovenet. És l'únic, sí, sí, 52. Bueno, jo sabia per això. Ni els 40 estic, eh, jo. Ni els 40 tant. Tampoc és necessari que ens el refreguis. No, no cal. Me refereixo que tenim un pensament que nosaltres hem crescut, ens han educat amb aquesta seguretat de la feina, la casa. Els joves, i ho dic com a mare i com a professora de la universitat perquè ho parlo de vegades amb els joves, no pateixen tant com nosaltres ens pensem en aquest tema perquè ja saben o ja han pres consciència que la societat actual és líquida i, per tant, tenen aquesta mobilitat. I també saben que bé, si els pares els avis, els tios, tenen casa, un dia o altre, per llei de vida, allò ho agradaran. El que jo veig que els preocupa més és les condicions salarials, que pel fet de ser joves, moltes vegades les empreses abusen d'ells, tot i que diuen que el món és gran i avui en dia és més fàcil anar a treballar fora del que potser era la nostra època. Però jo no us veig en general molt preocupats, excepte quan prenen la decisió de ara ja vull formar una família, jo vull tenir algo meu. El que vull dir és que abans semblava que tothom havia de comprar una casa. Avui en dia, han aparellat i no pensen en el concepte de pagar, haig de comprar, sinó de llogar, perquè no tenen clar encara l'estabilitat si serà en aquest lloc. No sé, jo veig que hi ha molts canvis, no? Jo el que veig és que estem en un país, en una zona mediterrània, en què el coixí familiar funciona molt bé. Sí. I si no hi fos? Sí. Clar. Aquella crisi del 2007-2008 que va ser molt bèstia, que encara... Molt. Ja, els països mediterranis, Itàlia, Espanya, Catalunya... Hi havia una tradició de gran coixí familiar. Quanta gent no va tornar a casa dels pares? Sí. quan no van tornar. Això en altres societats... Algú és per força, diguem. Per força. Sí, algú és per força. Per tant, jo ara aquest és un model que a mi no m'agrada. Per què? Perquè si no existís aquest cos ferme, sí que tindríem una inestabilitat emocional i un gran problema pel gai als pares, i això a altres societats no passa. Potser precisament, no? Com que aquí el concepte de família té una força, potser aquest patiment és diferent, però després ens en anem als estudis de salut emocional d'Espanya, i carai, Catalunya surt com la que tenim més elevat, problemes de salut emocional, i està en la franja de joves, i està a la franja de la gent gran, que estan prenent més anxiolítics, clar. A mi em sap greu que sigui Catalunya on estem més malament Les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí, amb Pau Villafanyé, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantó s'adposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena García et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. La ràdio de Girona. Què ens queda? Venuts per una moneda que ens han canviat per algunes petites engrunes, masquines com en Susanna. Què ens queda? On han marxat les idees? quan les parets no desquiden, que un signe estanyides d'un odi racional que t'assega. Que ets per la pudor de la traïció, tantes promeses, serem partícips d'un futur manioc, reixut i fosc, i fosc. Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam dir? Què ens ha tornat un poble covard? Es queda, senyor, aquesta petoleia d'escampadors de mentides i perdona vides malalts o tanta mala consciència. Fills d'un pastís ben interessat en oblidar un passat que crema que llenya aquest silenci amarg de l'art del que ara som, ara som. Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam fer? Què ens queda del que vam dir? Què ens ha tornat? Un poble coobar! Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Vull dinar a Calaiaia quasi cada diumenge. Beure jugo de l'Iniesta. Tinc ganes de quedar-me aquí. Jo no m'atinc de ressaca després d'una festa. Avui fa tempesta. Tinc ganes de quedar-me al llit. Ja no podem fer... Tinc un món de festa que em fa ser inestable mentalment. Crec que no em petitzo gens amb la gent, però veig que he après a valorar els petits moments. Però estic tranquil fent d'estrangis un projecte amb el no tret. Us copis, us habitac, li crec que soc addict al vintage o a la pot mentre faig pipí assegut i perdo el temps. T'insultes a la ràdio per posar sempre el mateix jo, ja et busco alguna playlist de temes que he descobert dels temes d'aquest mes i dels següents. Les finestres baixades són tu i jo i la gol tenen auro, un sol que et pica la cara i una musiqueta suau són les deu de la manana. i em pregunto si vindràs i em dius que... Tinc un drop box que es diu cançons que aviat ho petaran. Toc el toper d'en Bou i sempre cito Josep Bla. Si vols ser un gran geni, diu que abans ho està semblant. Tinc la gran sospita que compto amb un cavallo ganador. Un hit estratosfèric, prepareu-me jo el disc d'or. Diats, amics i pasta que atrapoli ben idò. Marina del ciudad de vacaciones, digue-m'hi. Ja som a mitja tarda i no m'acabo d'inspirar. Va, n'agafo una de cuina. Dissimulo aquí i allà. De la camp du dos segons. Ja m'has pillat. Tieta, uuuh. Sóc un fracassat. O engegaré a la merda tot. Sóc que hi ets. Que tinc que tu. Que quan em veus amb el capcòts. Sempre vens, m'abraces fort i a cau d'orella em dius. Tranquil, no passa. Girona FM, tot el que sents. Tu ets un noi, no pas cap heroi, i tan sols valent, però com tanta gent, tu hi t'acaba dia empenyent la vida des d'una cadira. Una dona gran vol tirar endavant, un món empossat, el cos esquinsat, sola i tan cansada, quant de temps encara ha d'estar espantada. Del fons del Per femes dos i planer que viatja. Ell viu al carrer, dorm en un cachet, no val caritat, només dignitat. Cert que aquell respecte d'una nit va perdre en un joc impactant. I ell és seu al llit, el cor enconxit, el pis és tan gran, sense el seu amant. Va de que marxava, que l'amor s'acaba i no l'esperava. Al fons del cor treu arraspurnes de coratge, per fer més dolç d'un flanell que viatja. No he triat un camí per tallar, Els fons del cor treuen esportes de coratge per fer més dolç i planer aquest viatge. No he triat un camí curt o llarg ni que estigui tan fort ni atmar. No he triat un camí curt o llarg ni que estigui tan fort ni atmar. la ràdio de Girona. Se'm fa de dia a poc a poc em donen pista per alçar el vol Supervivent a tantes batalles, tripulant de la bona sort. Avui no em calen els salvavides, ni grans fortunes, ni rams de flors. lliure de mites i vides perfectes amb el que sóc vull cantar sota el sol si em sents cantar al terrat d'aquesta casa és que avui no se m'escapa la cançó més ben guardada la que em tenen No sé quan s'acaba surt d'aquí i sona bé... en mi. Superheroi que et perds de vista Buscant la glòria i les portes del cel. Per por dones les teves regnes, els llavis plens de bona mel. Un superpoder ens ve d'oferta, Exclusiu per gent del tot corrent Veure el miracle tot fet amb idat És ara aquí en aquest moment Si em sents cantar Aquesta casa és que avui no se m'escapa. La cançó més ben guardada, la canyena preparada. No sé quan s'acaba, surt d'aquí, sona bé. M'agradaria veure-la. Si em sents cantar al terrat d'aquesta casa és que avui no se m'escapa la cançó més ben guardada que en tenen preparada no sé quan s'acaba surt d'aquí i sona Se'n fa el suant i carreteres irradiants i rodes passant no puc deixar de mirar i llum fascinant m'il·lumina i m'afama paciència. Senyals caient i pas deshabitats i nina perquè es desplegarà el nou sistema a Sant Eugeni, a Can Givert, que són barris que llinden amb sal i tenien por que la gent anés a portar. No crec que ho passi, però vaja. Podria ser, podria ser. No, en tot cas suposo que tant un ajuntament com l'altre ho vigilarà i si hi ha comportaments incívics o el que s'ha de fer s'ha d'assegurar. I ser una mica valents i s'ha de multar, s'ha de multar. I encara que sigui un barri d'alta gama o de baixa gama, més ben igual. Perquè al final, el tema de la civilitat és per tothom. Aquí no pot haver lligat a 200. Per tant, el que no pot ser és tenir una certa relaxació. No, si és així, és per tothom. que les normes ens han d'ajudar a conviure més bé tots, però no buscant culpables. O és la gent que hi viu o és l'Ajuntament, no, buscant potser solucions i canviar-les. La flexibilitat, aquesta tolerància, a vegades necessita una mica més de temps, però només has de passejar, no has de ser cap set ciències, ja veus on es repeteixen aquests... Hi ha problemes d'ajustament, que s'haurà d'ajustar horaris també, més contenidors també, però aquest tema ja m'agrada. Per tant, s'haurà d'ajustar i arribarem a la plena funcionalitat. Però allò on funciona bé no pot haver-hi cap tipus de tolerància. Si estan muntats allà els contenidors i no es fan servir i es té constància que algú o podem controlar-ho, doncs guaita, si la multa diu X, doncs s'haurà de pagar la multa. No funcionarà. I per tant, si anem així, eh? Per la multa i per la sanció i tal. Ara és complicat, eh? Perquè has d'enganxar la gent infragant, és igual. A mi sempre em deien... No, no, però si ho sabem, hem d'aplicar-ho. El que no pot ser és que sàpiguem què està passant i diguem, el millor que no passem no fos cas, que això també... Ha passat a vegades. Per aquí no passem tant perquè què en farem i tal. I això també s'ha de ser conscient que passa. Si es passa en aquella zona, es passa. I s'ha d'estar 24 hores allà un policia o un qui sigui, està. Perquè si fem diferenciacions és que després creem aquests grejos comparatius. Per tant, si una zona està desplegat al 100%, tothom té les instruccions. I si no, se'ls hi explica. Tenim el centre com el de la periferia, però quan ho tenim tots, sabem el que hem de fer i com s'ha de fer, s'ha d'aplicar el 151. Però publicació i comerços. No, no dic en general, igual. I els que recullen. És una feina d'equip, al final. Perquè si uns ho fem bé i els altres no ho fem bé, Però ja hi ha punts que sempre hi ha problemes, com a mínim començar potser... Hi ha punts que passo jo cada dia, no ara, amb els contenidors. Pasa Vernúries, que no és cap secret, Pasa Vernúries... Jo passo cada dia abans del desplegament i jo sempre que em trobaré allà, cada dia trobaré ell. Brics, armaris, taules... Per tant, si jo soc conscient d'això, doncs jo muntaré un sistema per veure què està passant en aquella zona i qui va fer tot això. Perquè què passa? Que hi ha una certa desidia, digui-te tu, altra feina tenim, mira aquí... I això passa. I tu saps què passa per allà cada dia i saps que trobaràs tot això. d'alguna manera també hem de començar a aplicar la llei és que si no és una pena que s'hagi d'aplicar tot i fer servir perquè hi ha la sanció hauria de ser perquè tots estem convençuts que hem d'anar cap aquí jo ja estic totalment d'acord, el que em referia és que és difícil enganxar la gent i em cagant-hi que és molt complicat poder posar policies municipals a prop dels contenidors perquè no n'hi ha, hi ha altra feina tenen que es va intentar... hi ha punts que són... Hi ha punts que són exageradament exagerats. I allò sí que és un punt per estudiar què està passant. Aquí hi ha una bossa de tant en quant. Si saps que és un lloc que s'ha convertit en un abocador, ja d'una manera recurrent, alguna cosa està passant. No, no, segur que alguna cosa està passant, però és complicat poder detectar i enganxar els infregants. Crec que s'ha entès perfectament el que dèiem. El tema és que continuarem parlant, perquè és un tema que s'ha d'acabar de alligar i alligar-ho bé. En tot cas, gràcies per la tòpia que hem tingut. Ara són les 11. Gràcies, Francesc. Gràcies. Notícies en xarxa. Bon dia, són les 11, us parla Maria Lara. Una persona mort i dues més en resultat ferides, una greu i una menys greu en una explosió aquest matí en una planta de reciclatge de bateries de Sant Julià del Llor i bon matí al Gironès. L'accident atribuït a la deflagració de la caldera d'un forn ha provocat una forta explosió que ha sacsejat també habitatges propers. L'alcaldessa del municipi, Helena Ribas, ha reclamat el tancament d'aquesta fabrica recordant que és el quart accident greu des del 2023. Durant aquests dos anys que fa aquí som, repetidament, però, òbviament, tant gran com avui, doncs no. I les altres vegades eren per condensacions d'aire i així, que jo, francament, és el que m'he pensat, mira, ja està, ja tornem, ja està. Però que llavors, quan hem arribat aquí i hem vist tantes ambulàncies, bombers i Mossos, doncs ja ens han fet pensar que la cosa era pitjor. A banda també, els bombers treballen en un altre incendi, en aquest cas a igualada, en una indústria de reciclatge que afecta també dues persones i dos contenidors. Un tercer accident avui, una fuita d'hipoclòrid de sodi d'un camió al Lloret de Mar a la Salva, ha provocat també l'activació de l'Alerta Transcap de Protecció Civil. En aquest cas, no hi consten ferits. Tot plegat en el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. On, segons el darrer informe, l'any passat es van registrar més de 200.000 accidents a la feina, 108 persones hi van perdre la vida i unes 2.500 van contraure una malaltia professional. I també sis agents dels Mossos d'Esquadra en resultants ferits durant una intervenció que estava matinada al barri de la Mariola de Lleida on van acudir per una baralla multitudinària que va reunir unes 200 persones. Quan els agents van arribar l'ambient era molt temps i van ser atacats amb objectes i pels quatre agents van requerir punts de sutura i un està en observació per una possible fractura. La policia manté oberta ara una investigació per identificar els responsables dels fets. I avui s'han reprès les obres de transformació d'un nou tram de l'Avinguda Meridiana de Barcelona per reduir el trànsit i guanyar espai per avianants en una de les principals arteries d'entrada i sortida de la ciutat. Els treballs entre Felip II, Fabra i Puig s'allarganen un any i mig. Impacten també de ple la mobilitat i obliguen a desplegar parades de bus interurbà per connexió sobretot amb el Vallès, una reorganització per absorbir un volum de fins a 600 expedicions diàries. i Catalunya ha iniciat el 2025 amb una taxa d'atur del 8,91%, un punt més que l'últim trimestre, però mig punt menys que ara fa un any. El nombre de desocupants ha pujat en 47.100 persones en tres mesos fins als 376.400, tot i que ha baixat en 19.600 persones. Alhora, el mercat laboral també ha assolit un nou record d'ocupació en un primer trimestre amb 3,85 milions. Notícies en xarxa. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb Said Esbai. Una finestra tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants