Sant Jordi a Girona: llibres, roses i tertúlia

Hola a tothom. Aquest Sant Jordi penso que paga la pena recordar tots els herois aquells qui defensen terra, llengua i cultura. I per això us recomano el llibre de Josep Vicenç Mestre, Paraules de president. Un llibre que analitza els discursos de Prat de la Riba, de Puig i Cadafalc i de Macià, i de la imatge que projectaven, com també del seu ideal de nació. Cap dels tres diuen que no va ser un gran orador, però amb les seves paraules van transformar la Catalunya del seu temps. Feliç diada de Sant Jordi a tothom! Bon dia, sóc en Toni Iglesias. Us recomano Diego en el Manhattan de Xavier Bosch, que tracta sobre el tema d'una agència de publicitat i una filla que se'n va a Nova York a aprendre el funcionament d'aquest tipus d'agències multinacionals. I la gran pregunta és, diu, quin és el logo de la felicitat? Hola, sóc l'Anna Sala i per aquest Sant Jordi m'agradaria recomanar-vos Mercè i Joan d'Eva Comas Arnal, que va ser l'obra guanyadora del Premi Pro 2024. La novel·la s'endinsa en la complexa relació amorosa entre Mercè Rodoreda i Hermano Biols, pseudònim de Joan Prat, i que sempre ha despertat molt d'interès durant la primera etapa del seu exili a França. El llibre enganxa no només pel fet que està basat en fets reals i per l'intens treball d'investigació que hi ha al darrere, sinó també perquè et fa adonar de l'impacte que va tenir l'exili i els efectes d'aquest exili, inclosos els de la Segona Guerra Mundial, en l'obra posterior de Mercè Rodoreda. Hola, Girona FM. Soc en Xavier Villarreal i la meva recomanació per aquest Sant Jordi és Els dies previs de Lluís Montada, un llibre que segur que us atraparà amb el seu estil i que us emocionarà amb la dolçó de les seves històries. Que tingueu una bona diada. Adeu! Camina d'esquerar tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça La peixatera pren paciència amb la consol, que remudem regales, grans guafarades del que vol. I el padrí reposant, l'avi Josep no es deixa perdre cap detall, i amb les guardes pregunta quants dies més té. tot l'espectacle de la gent. Nens disclan, olor i xundegar, veïnes que un cop has passat no et critiquen. Gent en sant, la brossa d'amagat i un retardat que amb uns burletes s'admiren. Gràcies per la espectacle de l'eixer. Seguim amb l'especial de Sant Jordi aquí a Girona FM i ara moment per reobrir la tertúlia amb polítics que no política, que quedi clar, això ho he fet les tres vegades que hem fet aquesta tertúlia política, o millor dit, amb polítics de Sant Jordi, és que és aquesta tercera edició, amb la qual avui comptarem amb sis convidats, un de cada grup municipal, com és en Jaume Beray, portaveu del PP. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia. El senyor Xavier Domínguez, portaveu de Vox a l'Ajuntament. Molt bon dia, Xavier. Bon dia a tots. La vicealcaldessa, Gemma Geis, com a també portaveu del grup de Junts per Girona. Molt bon dia, vicealcaldessa. Bon dia. El portaveu d'Esquerra, també tinent d'alcalde i regidor de Cultura, senyor Quimallats, molt bon dia. Molt bon dia a tots. El regidor del PSC i portaveu també, Maxi Fuentes. Molt bon dia, senyor Fuentes. I el tinent d'alcalde i també ara portaveu de Guanyem Girona, el senyor Sergi Font. Molt bon dia, senyor Font. Molt bon dia. Estrictament la portaveu és la Sílvia Líl. Avui com a portaveu. Va, per començar, de moment m'agradaria preguntar-los un per un una mica com estan visquent la Diada de Sant Jordi, com estan sent aquestes primeres hores, veiem molta alegria aquí al voltant de la plaça Catalunya. Jaume, va, dispara. Doncs jo l'estic visquent molt bé, amb una visita que hem donat per aquí, per la plaça Tornilla, per la Rambla, per la plaça Albí, veient com la gent, amb cara d'alegria i amb cara de felicitat, perquè és un dia per això, és un dia per estar contents, per compartir roses o flors, compartir llibres, o si no compartir llibres, sí compartir experiències sobre llibres. I per tant penso que és un dia a celebrar, i com has dit tu, a parlar de llibres i de roses i no de política, i m'ho estalviaré tot i que tinc ganes. N'estic seguríssim que té més d'una guardada. Senyor Baminguez, com ha viscut aquest matí de Sant Jordi? Doncs en el mateix sentit, aquí estem veient com la gent està passejant tranquil·lament, és un dia de passeig, de familiar, de col·legis, de pau, en definitiva, i res, nosaltres estem allà a la nostra carpa que tenia davant de l'Ajuntament, tenim molta afluència, sobretot de gent jove, i jo aprofito aquí per convidar tota la gent que ens escolta perquè vagi allà a la nostra carpa, que es portarà una rosa i polseres de Vox, evidentment. Sí, igual. Ah, això no és polític. Això és una cuny, eh? Jo me l'he estalviat. Senyora Geis, com ho està viscant, vostè? I em sap greu, però una mica entre feina al matí i controlar que tot estigués bé, perquè això ho porta a l'àrea de promoció que les parades estiguin bé i més o menys fer una volta i s'estava bé. Llavors, a part de compartir el dia d'avui amb les persones, amb la família, amb els amics, amb la gent que et ve a saludar, i aquest dia de festa, i jo crec també de reivindicació del català, de la llengua, de la cultura i del país, crec que ara que la gent de Girona també ho demana. Ara en parlarem també d'aquesta diada de Sant Jordi. Senyor Llats, li comentava que era l'únic supervivent des que jo he fet les tertúlies de Sant Jordi. Però bueno, és una bona notícia. Com ho ha viscut? Molt bé, és un dia que en alguna d'aquestes ho hem pogut comentar i compartir, que és una diada que m'entusiasma. Avui llegia un editorial d'un mitjà de comunicació que deia llegir i estimar, i és un dia per sortir al carrer, un dia per trobar-nos i retrobar-nos. I ara també aquesta alegria que dèiem aquí, a més a més, oportunitat que la cultura surti al carrer i que una diada com la d'avui que ens regalem, deixeu-m'ho dir així, perquè des d'aquí veig un rètol que posa amor i cultura, doncs és extraordinària, és fantàstica. Senyor Fuentes, com ha estat el seu Sant Jordi fins ara? En el mateix sentit que comentàvem ara els companys, un dia de cultura, de disfrutar amb amics, amb família, amb gent amb la que ens coneixem i ens trobem habitualment. De moment ha estat un dia bastant de feina també per mi, a la universitat en aquest cas, preparant una classe que tinc tot just ara quan marxem. per tant de cultura, i per tant un dia feliç, un dels dies per mi més macos de l'any, sempre. Senyor Font, avui que el veig molt Sant Jordi també, molt florit, com ho ha viscut. Veus molt Sant Jordi. Avui hi ha molta gent. Els carrers de Girona estan ja bastant, bastant plens. Això vol dir que el temps de moment ha respectat, cosa molt important. No es preveu excessiva pluja, ni tan sols que hi hagi pluja, per tant, confiem que no n'hi acabi vent. I això vol dir que aquesta tarda n'hi haurà moltíssima. Per tant, animar la gent a que surti al carrer l'estona que pugui i s'acosti a l'entorn de Plaça Catalunya, de la Rambla, de la Plaça del Vi... i que visqui aquest dia al carrer. La gent de Girona sap que hi haurà moments que serà més complicat de passar i de caminar, però la gràcia sobretot és ser i poder-ho viure i gaudir aquest Sant Jordi, que augura que serà una gran diada. Parlem de l'ubicació, parlem d'aquest segon any aquí a Plaça Catalunya, a la Rambla, Garrer Santa Clara, Carrer Nou, Pont de Pedra. Quina valoració en fan? Deixim començar amb la senyora Geis, que és una mica com ha explicat la regidora de promoció econòmica, que s'encarrega de tota l'organització. De moment, senyora Geis, quines són les sensacions després de l'any passat tenir una resposta molt positiva tant dels paradistes com de la ciutadania? Bé, jo crec que l'any passat quan vam acabar sempre has d'avaluar el que faci i si hi ha marge de millora i crec que aquest any coses que nosaltres internament havíem vist que es podien fer millor les hem inclòs i per exemple una dada que l'altre dia ho demanava i crec que és així, és interessant, l'any 2018 hi havia 120 parades l'any del 2021, que va ser el primer després de la pandèmia, 62, l'any passat 134 i aquest any 144. Per tant, reforça que jo crec que per a tots la Dia de Sant Jordi és un dels dies més bonics pels catalans i que és viu i que si és viu és perquè també hi ha aquest augment de parades i d'això. L'any passat l'avaluació de les entitats i associacions i de llibreters va ser bona i hem seguit i crec que haurem d'estar millorant tot el que es pugui sempre, perquè sempre és un valor universitari, el marge de millora és un valor universitari, per tant sempre intentar millorar. obreu torn de paraules, és a dir, que... No parla de política, heu dit, això no parla de política. Què us sembla, bueno, repetir la ubicació, si veuen algun marge de millora, com deia la senyora Geis, alguna cosa a millorar, com ho veuen? Jo ja ho vaig dir l'any passat i crec que és un gran encer recuperar fer-ho al centre de Girona. És veritat que l'any que ho vam tenir que fer allà va ser pel que va ser, però crec que no tocava fer-ho allà i de seguida que s'ha pogut recuperar fer-ho aquí, jo crec que és el que volen els gironins. Els gironins se senten aquesta festa seva, sobretot perquè la fem i es fa al centre de Girona. i jo crec que això és bàsic. A partir d'aquí, millores? Segur, segur que no hi pot haver-hi, però crec que estarem tots d'acord que la valoració és positiva. No pot haver-hi una altra valoració. Algú més que vulgui que la seva? Sí, jo en un mateix sentit, molt d'acord. Penso que allò com deia en Sergi Font no és l'espai central, és l'espai que més convida a tothom a ser aquí, a passar la tarda, el matí, l'estona que pugui, i penso que a més és el millor espai per expressar tant el dinamisme cultural a través de llibreries, entitats, etcètera, com el dinamisme social, que són dos valors centrals de la nostra ciutat. Coincideixo amb el que diu el company socialista, no parlarem de política, però és el fet de dir socialista, però sí que és veritat que l'entorn de l'escenari és molt agradable, a més a més és el propi escenari, el que és l'entorn del barri vell. La centralitat és Girona i és un bon lloc perquè tota la gent pugui agudir d'aquesta festa meravellosa, que per mi ho és, i que esperem que per tota la gent ho sigui també. Per tant, sí que en aquest sentit, i també la ubicació de les diferents parades, diferents temàtiques, no? Si és com els partits polítics que estan davant de l'Ajuntament, els lliberters a la Rambla, etcètera, doncs me sembla un bon encert per part de l'Ajuntament. Això sense que serveixi de precedent, però és veritat, eh? Perquè no parlem de política. Estem tranquils, que no serà mirada president. Jo poso en valor, ara també, el fet que hi va haver uns anys, hi ha un any que es fa la copa per motius obvis, que era per els elements que ens imposava el moment que estava travessant el país. I que a més va tenir la mala sort del vent, recordo, a la tarda. Absolutament. I la polva. i la vols, però va fer possible que hi hagués Sant Jordi i també recordo l'any del Palau Firal que va diluviar aquell dia i que per tant el que va fer possible és que al final, que és el prioritari, poguéssim poguéssim disfrutar tots i gaudir d'aquesta diada. És cert que recordo el mateix any del Palau Firal que dèiem que molts pensàvem que seria bo tornar a l'ubicació de la plaça Catalunya, del conjunt del barri vell, i crec que hi estem tots d'acord que és un encert. Deia també en Maxi el fet aquest de sortir... de sortir al carrer, la cultura, que em sembla fonamental. Aquí de tant en tant, i aquí ho comparteixo perquè com que no hi ha imatges, aquí al costat tenim uns veïns que són els del GAMG, de la incubadora de videojocs, que és un joc de Sant Jordi, que també està bé aquesta nova filosofia, o aquesta nova branca cultural que també és els videojocs, i en aquest cas la incubadora, que si de tant se senten els crits d'alegries que estan jugant al joc precisament de Sant Jordi. En definitiva, com dèiem, l'espai és fantàstic. Hauríem de fer zona tecnològica. Jo aquí volia fer una reflexió que és, en el moment que ens parla d'intel·ligència artificial, del xat GPT, que una festa d'aquesta que al final és la suma de la humanitat de les persones, del civisme, i del que representa la llibre i la rosa. Abans em preguntaven com t'imagines d'aquí 10 anys el Sant Jordi 15 anys? Doncs m'agradaria imaginar-lo també amb roses i llibres. La teleologia està bé però crec que avui és molt humà i crec que hem de reivindicar aquest humanisme i el civisme que la fiesta Sant Jordi representa. M'agradaria preguntar-los, perquè l'última tertúlia de Sant Jordi que vam fer amb Polítics, recordo que ningú em va dir que llegís excessivament o que a tots els agradaria llegir més del que ho feien. Han pogut canviar la dinàmica? Ho han fet més? Han canviat alguna cosa en aquesta rutina del dia a dia que se'ls menja? Absolutament no. Però vostè, senyor Beray, ara va molt a Barcelona. No m'atabali. Se m'ha girat més feina, i és veritat que vaig a Barcelona, alguns dies en tren, però clar, també tinc molts més papers per llegir, i per tant em queda menys temps per llegir, però també em queda menys temps per la família, per tant, jo soc sincer, absolutament, jo no tinc més temps per llegir que abans, i m'agradaria tenir-ne, però no en tinc, llegeixo relativament poc, però per falta de temps i... i les coses són com són. Li regalen el llibre, però... Sí, sí, sí, avui me regalen un o dos llibres. O sigui, els va acumulant, no? No, ja els llegeixo, però al llarg de l'any no són d'aquelles persones que començo un llibre i al cap de tres dies se l'ha acabat. No, no puc, és impossible. És veritat. Senyor Domínguez, ara diu, vostè està jubilat. Sí, sí. Ara té més temps. Però hi ha moltes obres, hi ha moltes obres per anar a mirar. Estic jubilat, però estic a l'Ajuntament. Jo us asseguro... I no és per res, però... Heu mirat els informes del secretari? Mira, ho he pensat, ho he pensat. Quin gènere és aquest? L'informe del secretari són 60-70 pàgines de vegades i te les has de llegir molt ràpid. De 3 i 4 també. Bueno, de 3 i 4, molt poquets. Molt poquets. Tu ja saps discriminar com una sentència. En un moment... Els de 3 o 4 no diuen gaire res interessant. En tot cas, sí que més o menys trobes algun moment per fer una llet d'algun llibre, si és veritat. Però, ojo... A això estic amb el que deia la regidora, la bitxalcaldessa Gemma, que jo soc més de llegir electrònic que no pas en paper. I a això sí que em va més bé, vull dir, no pesa tant el llibre, tens el dispositiu que no pesa res i vas mirant i vas passant. I a això sí, ja m'he acostumat a llegir electrònic i són molt poques vegades les que he agafat un llibre per llegir en paper. Caram. No, no, jo si que busco espai per llegir i crec que, i haig de confessar que és un exercici que m'absorbeix absolutament i que precisament em permet desconnectar molt més que altres formes de distracció i en aquesta hi trobo i que... No sé si tres dies, però sí que quan enganxem un llibre m'agrada. De fet, sóc dels que penso que si et duren gaire més de 15 dies és que no t'agrada gaire. Però sí, sí, en aquest sentit. Gènere, assenyalats? Doncs dieta variada, en general barrejo assaig i barrejo, m'agrada molt també novel·la negra, però com que després ens han dit que féssim algun, després descobriré, aquest any també he llegit alguna cosa una mica diferent i està bé, està bé. Hem d'innovar. Hem d'innovar, però en general jo crec que tenir lectures variades és bo, és sa, és sa i enriqueix en aquest sentit. Senyor Fuentes, vostè més enllà dels treballs de la universitat també té temps per llegir, no? Allò de llibres el problema és que sempre et falta temps, sempre hi ha llibres nous que són molt interessants, etc. Però bueno, sí, procuro a banda de la feina de l'Ajuntament i la feina de la universitat si tenir temps i llegeix un... Més tendeixo a una mica entre saig, novel·la, novel·la sobretot del segle XX, i m'agrada molt també temes de música, història de la música, etc. Per tant, una mica variat també en aquest sentit. Al final sempre és allò una cursa que no te l'acabes mai, sempre falta temps. Senyor Font. És allò que a casa en tens alguns d'inacabats, que mai que vas trobar el moment d'acabar, i entre mig em vas afegint que comences i els acabes. Per tant, estic bastant en aquesta circumstància. Amb ganes d'acabar aquests grossos, però és cert que de tant en tant tancava alguna les mans i l'agafes ràpid i el fulmines bastant ràpid. Jo ja ho sabeu, ja ho vaig dir l'any passat, i amb això em reitero, jo soc molt d'assaig, d'una ficció, vaja, i per tant és l'entorn on em moc amb aquest estil de literatura. Senyora Geis, vostè ha pogut canviar una mica l'estil de vida de llegir? A mi per desconnectar m'agrada molt cuinar, o intento cuinar cada vegada millor. La lectura, evident, és veritat que el dia a dia t'absorbeix molt. A mi m'agrada molt, per exemple, jo sí que tinc un hàbit que és de llegir els mitjans de comunicació, jo estic suscrita a quatre diaris, i llavors sí que jo a les 6 del matí em puc llegir i repasso molt a premsa, o al vespre, diguem-ne. Llavors lectures, em passa, i quedaré potser una mica malament, però hi ha vegades de terminar els llibres o començo i no em semblen interessants, agafo i els deixo. I el llibre que m'interessa, doncs aquest sí que, com deia en Quim, o en pocs dies l'haig d'absorbir. M'interessen moltes vegades pel temps els blocs, que a vegades són més curts o temes que et poden interessar, però sí, sí, jo soc bastant d'històries més d'emocions, de més novel·les romàntiques i coses d'aquestes, i sobretot llibres darrers temps, sobretot de Girona, per estudiar, a vegades dius, ostres, això no ho sabia, o això tal, o mai et sembla que en saps prou, i també d'Història de Catalunya, també hi ha un llibre, que ara no recordo, que el vaig sopar allà de dalt a baix, diguem-ne, que ja el buscaré ara aquí, que ja el vi llegir però el vaig poder rellegir i també doncs, bueno, això, no? Del procés sí que em vaig deixar de llegir perquè hi ha un moment que ja ho vivia des de dintre, llegia coses que les havia viscudes i em semblava molt dures i per tant intento una mica oxigenar-me. A la taula de Girona FM avui, per qui no ens pugui veure, tenim una bandera catalana, també la de Girona. M'agradaria preguntar-los perquè Sant Jordi va lligat, òbviament, a la catalanitat, a la cultura, a l'amor. Creuen que cal reivindicar més Sant Jordi? Cal reivindicar, i cal normalitzar, i cal utilitzar sobretot la llengua. És a dir, el català, com bé sabem, té aquesta fama del retrocess social, i aquí és on cada vegada més hem de ser més presents. Abans en quin parlava del Games, i per exemple, en el sector dels videojocs, com el català també va introduint-s'hi i va creixent, però la voluntat és la normalització de la llengua. És a dir, que... una persona pugui viure 24 hores en llengua catalana sense fer cap esforç complementari, sinó que la teva pròpia normalitat et porti a això, a un país normal, a una llengua pròpia, a aquesta llengua catalana. Per tant, una diada com avui, com a Sant Jordi, és un dia que sí, s'ha de reivindicar la llengua. De fet, aquesta tarda hi ha una manifestació a les 7, que animem a tothom a sumar-s'hi precisament per això, per potenciar i reivindicar la llengua catalana en el nostre dia a dia. Jo et diré que jo visc les 24 hores en català. Pocs d'aquí m'heu sentit parlar castellà si no és per una necessitat o perquè marxo o perquè parlo a algú que no entén el castellà. Per tant, jo sí que puc dir, jo parlo, jo visc i faig les 24 hores en català. Per tant, m'agradaria treure una mica de ferro a tot això. Reivindicar Sant Jordi, clar, i reivindicar les costums i les tradicions catalanes. I això no vol dir que no reivindiquem altres cultures i altres llengües, però sempre estem amb el mateix. Hem dit que no faríem política, però per defensar i per reivindicar el català no cal atacar altres llengües, que és el que normalment es cau en aquest error. I ho deixo aquí perquè avui parlem de Sant Jordi i no de política. És igual que el tema de les banderes i de les senyeres. La senyera catalana està molt bé, sobretot en l'edifici de tots els gironins. perquè és una senyera que ens representa a tots. Les estelades són excloents, i no crec que avui tinguessin que estar penjades dels balcons de l'Ajuntament. Doncs jo penso que hem de viure a Sant Jordi, però no crec que la catalanitat sigui un element essencial per viure Sant Jordi d'una manera tranquil·la. Sí que és un dia d'amistat, de cultura, però aquesta cultura jo crec que es pot entendre no solament en català sinó amb altres llengües de l'Estat i per tant els llibertats estan comprant llibres en català o en castellà sense cap mena de problema que sembla que si no és en català hi hagi d'haver un problema i jo crec que no és així. El dia és per comunicar-se, és per regalar cultura, per comprar cultura i evidentment no cal que sigui només i exclusivament en català. Jo crec, molt breument, i per no entrar en un debat, sincerament, jo crec que anava, ho dic molt ràpidament, jo recordo fa molts, ja fa més de 20 anys, quan vaig arribar aquí de Buenos Aires, vaig, em va sorprendre, no la coneixia, aquesta festa de Sant Jordi, vaig pensar que era probablement la festa, i ho dic amb tota sinceritat, sense voluntat política, de les festes més importants, més... més boniques, ho deia la Gemma fa un moment, de les que coneixia i realment ho continuo pensant i penso que és de facto, és una expressió per mi de les més Torno a la paraula, les més boniques de la catalanitat, realment ho penso sincerament. I això inclou sobretot l'element cultural, que inclou per descomptat la llengua i d'altres elements, d'altres llengües també, òbviament. Però em sembla que la mateixa expressió de Sant Jordi, la mateixa festa, la mateixa diada és una expressió de la catalanitat i penso que cal reivindicar-la en aquest sentit. No, és difícil que no sigui gens polititzat, veig la tertúlia. És evident que si parlem de cultura i de llengua s'identifica també amb una diada com d'avui. Fa un moment en Sergi feia referència a la manifestació de la llengua perquè hem d'admetre que hi ha una part que tenim aquesta... aquesta convicció que hem de defensar-la per tirar endavant la nostra manifestació. Neix de la societat civil també i per tant hi ha aquesta voluntat de reivindicar-la i de reivindicar-la quan sigui possible. Fa un moment es deia, no ha de ser contraposada, no, és que aquí el que estem reclamant és poder viure-la amb normalitat i fèiem referència, per exemple, als videojocs o l'audiovisual i no és cert que estiguem en les mateixes condicions i això crec que és una realitat constatable. igual que hi ha alguns elements a nivell social que hi ha alguns indicadors que fan que haguem de defensar-la. Dit això, convençut que una diada com aquesta, que és cultural, penso que també és un bon moment, evidentment, per reivindicar també la llengua. Ara he trobat, que no recordava, en Josep Fontana, que és un dels clàssics en la formació d'una identitat, que és un llibre que tinc a la tauleta i que és un llibre que m'agrada. El tinc sobrallat, el tinc sobrallat i com que a vegades me n'oblido me l'he de repassar i crec que és un gran llibre, em corregirà Màxi, que amb això és millor que jo. I és veritat, en Jaume no parla català a la intimitat, és una persona que parla en català sempre i això... Però jo sí que crec que el català està en una situació de dificultat i no tothom és en Jaume Beray amb el respecte als drets lingüístics i sí que hi ha una demanda de la societat de respectar que això no vol dir, doncs òbviament que puguem parlar un, dos, tres o quatre idiomes però que nosaltres no volem renunciar a la llengua que crec que és un dels nervis del país i de la ciutat, no? I per tant, doncs aquí també suposo que cadascú té la seva marca personal de com és en Jaume o com pot ser altres persones però jo crec que el país no està en una situació en què el català tingui aquesta situació de supervivència, sinó que té una situació que hem d'ajudar pels canvis i que aquí és important poder sumar des del respecte, però reivindicant la llengua i la cultura, també des d'un punt de vista patrimonial. Un món més ric és un món on també es garanteix la diversitat lingüística i per tant un món que sigui uniforme també segurament és molt avorrit i almenys no crec que és el model que personalment no defenso. Déixi'm tornar al tema de les roses i els llibres. M'agradaria saber una mica quins són els seus gustos. Primer a l'hora de regalar, és a dir, regalen només una rosa, per exemple, a les noies o les dones, o regalen també rosa i llibre. Són, diguem-ne, clàssics amb una única rosa, un ram, fins i tot n'hi ha amb suports, bueno, ara n'hi ha de tot tipus. Què són partidaris de triar? Jo, com a representant del Partit Popular, soc una persona tradicional i regalo... i regalo roses a la meva dona, a les meves filles i a la meva mare si puc. Vermelles? Vermelles, sí, sí, vermelles. Jo regalo roses vermelles. Tot l'altre és marketing i una cosa és el joc polític i l'altra és el joc o entendre la diada, no?, de sempre. A casa meu sempre hi ha hagut roses, doncs al meu pare els regalava als meus germans i a la meva mare i jo, doncs a la meva mare, a la meva dona, Si pot ser més d'una, més d'una, un parell o tres, no rams, eh? Tampoc, avui la tradició no és regalar un superram de roses. Terme mig, no? Allò els regales el dia d'aniversari o el dia que toqui, però avui és la rosa. Llibres jo no en regalo, perquè les meves filles llegeixen bastant més que jo i se'ls a compren. I és molt fàcil ara. I a mi em regalen llibres, un parell. L'últim any dos de cuina, o sigui que anem bé. Que m'han servit, m'han servit més que altres. Però no és el que més m'agrada, però mira aquesta vegada va anar així. Doncs jo sí que regalo roses, també regalo llibres, sobretot als nets, he regalat llibres als meus fills, però no cada any, depèn de l'any, a vegades només regales roses, a vegades a la teva parella li regales una rosa i un llibre, depèn, no tinc un terme fix allò de dir, doncs tu et toca roses i tu toca llibres, sinó, depèn, la veritat és que depèn de cada any. A mi m'agrada regalar rams de roses durant l'any, vull dir que és una cosa que faig, m'agrada, però aquest matí he anat a portar una rosa als serveis jurídics de la casa i a l'àrea de proporció, perquè també crec que les dones podem regalar roses, i m'agrada regalar llibres també a dones, o llibres o còmics, en el meu cas la meva parella a vegades còmics d'en Batman sempre cauen o altres llibres que li puguin agradar i a la meva filla per exemple també li he comprat un llibre i per tant una mica es pot fer tot i sí que jo en aquest sentit comparteixo una mica en en Jaume, crec que la Rosa Vermella em fa molt de goig sempre i és un clàssic, jo no diria cosa tristica, jo crec que és un clàssic que no falla mai, diguem-ne. És una tradició, jo crec que és tradició més que clàssic és una tradició i una bonica tradició. Sí, és preciosa, sí. Doncs d'aquí, jo com a republicà, que jo m'atrenco una mica. No, no, no. Respecte al regalar llibres a casa, és bastant indiferent. De fet, hi ha un exercici que està molt bé, que és... M'agrada venir-los a comprar aquí, a última hora de la tarda. M'agrada tocar-los. A més a més, m'agrada tocar-los. Surto a partir de les 7 de la tarda. Però ja serà acabat. No, jo aprofito que 25.000 persones se'm van a la manifestació i llavors queda això relativament buit i pots remenar. Jo em quedo 100 llibres perquè tot està buit a la manifestació, cap problema. No, no, he quedat amb la meva dona a la set per passejar per aquí. No, no, no cal. No hi haurà lloc per tanta gent. Hi ha espai també, evidentment, per les roses. No necessàriament, no necessàriament han de ser vermelles en aquest sentit, però sí que és una oportunitat de... És un dia que per acostar a la lectura, jo crec, en el conjunt també, a nivell més dels meus fills, i per tant, que és una cosa que pots fer junts, d'anar a buscar el llibre, tu, quin t'agrada, jo crec que és com que està bé per... per ajudar aquest camí que tant de les alegries ens han donat les lectures i els llibres. I llibertat ens han donat. I una mica igual, més llibre que Rosa, tot i que sempre alguna toca. I a més a casa tenim la sort o la dificultat que la meva parella és llibretera, i per tant, clar, triar llibres és molt difícil. Ja m'ho fan, ja t'ho fan. Ja m'ho fan, però quan me'n toca fer-ho a mi és molt més difícil encara, perquè l'has de sorprendre algú que ens ho poden parlar. Però tu tens fàcil per tornar-lo, no? Això a vegades ha passat, eh? Això... Si és a casa de llibretera, no em grada. Aquest és un perill dels que em parlarem ara. Jo a casa intentem fer-ho tot, és a dir, que tothom tingui un llibre i una rosa, i per tant tant la meva parella com la meva filla com el meu fill, que encara són petits, sis i tres, doncs s'enduen una rosa i un conte, i en aquestes la meva parella una rosa, que sol ser un roser, perquè sempre prefereix que la planta s'acabi puguent plantar després, vull dir que és una cosa... Tu que tens jardí. Bueno, o si no, un test, escolta'm, que es conservi i alguns duren. I després també acabo agafant un altre roser per la meva mare, perquè acabes tardant uns dies a veure-la, no la veuré avui, i és allò que m'agradaria que estigués bé, i una rosa a vegades costa que duri 3 o 4 dies bé, en bon estat. Jo també reivindico, jo m'he comprat llibres per mi, és a dir, a mi l'Estel Soler, que és una noia que conec i sé que és una tia que ha passat complicat, no l'he pogut dir mai en persona perquè no he cotxin més, però em va fer molta il·lusió que guanyés aquest any el premi i per tant a mi m'ha fet il·lusió anar-me a comprar el llibre de l'Estel, i per tant jo crec que també reivindico poder-se comprar llibres el mateix. Comprar-se el mateix té un gran avantatge i és que no t'equivocaràs. Bueno Home, te saps els gustos Sí, però un llibre sorprèn Tampoc se t'espera el dia de Sant Jordi No em tornen comprant, evidentment Senyor Brai, quin era un d'aquests parets que em comentava? El de recomanar llibres Perquè a mi m'ha passat moltes vegades A mi un llibre m'agrada, el recomanes I quan li preguntes què tal et diu No l'he acabat, no m'ha agradat I em va passar amb un Que molts de vosaltres potser haureu llegit Que és la noia del pijama de ratlles A mi em va agradar, el vaig recomanar amb una persona de molta confiança i dir, escolta, és que no m'ha enganxat. I per tant, jo recomanar llibres realment em fa molta por. De fet, jo tinc una norma que és que el mes abans de Sant Jordi jo no parlo de llibres a casa per no donar cap senyal, que se'ls posaves difícils, no? I després a la parada... No, no, no, perquè quedaria esperat, quedaria esperat dels que tinc allà. A mi m'agrada novel·la, si pot ser basada històrica, antigua, antiga, una mica això, m'agrada això, hi ha coses que no m'agrada, a mi un assaig m'avorreix molt, sincerament. I per tant, però és veritat que... que bueno, que en tinc i que llegeixo, no tant com voldria, però és això, costa molt recomanar el llibre, a mi em costa molt recomanar el llibre. Però les dades de lectura són que, això que diu que es llegeix menys que abans, les dades de lectura, un curt giràs, però ho vaig mirar, i Catalunya està llegint més llibres que mai. Per tant, això que vas dir, o el jovent no llegeix, tampoc les dades no acaben d'indicar... Estan a topes, els curs de lectura més... Sí, no, és cert, és cert. Avui he viscut una escena aquí a Plaça Catalunya que ha estat curiosa, no ha estat molt tendra, la veritat, perquè ella estava assegut al costat d'una dona gran que hem estat asseguts a un banc mentre miràvem una mica tota l'escena que es viu aquí i de sobte ha vingut un home que portava tres roses i una li ha donat. La dona no el coneixia de res i li ha dit per què? Bueno, em porto tres i a mi em fa gràcia veure'l aquí i donar-li una rosa a motiu de... d'amor o d'amabilitat, digui-li com vulgui, i la dona li ha agraït molt, i jo he pensat, bueno, és una cosa que no se sol veure, malauradament, i he pensat que, bueno, que Sant Jordi, més enllà, òbviament, de l'amor que puguem tenir els nostres estimats, i més també amb aquesta ubicació, que jo crec que ajuda una mica, pot ser un punt de retrobament, en el sentit que igual que a barraques ens trobem a vegades amb gent que no veiem durant tot l'any, a Plaza Catalunya o a Sant Jordi pot ser. És així. Jo tampoc em prodigo molt les barraques a les tantes per trobar-me tanta gent ara ja. I o barraques dius les fines a la tarda. I o parla de les tantes, t'has de la tarda. Jo ja no, jo retiro viatge. Bueno, doncs a mi em sembla una imatge tendra, algú ofereix, no sé, reconeixement, amistat, vés a saber, ja està, jo crec que si un dia es pot donar aquestes imatges avui, no? però vull dir que Sant Jordi també és un lloc de trobada de gent que segurament no veiem durant tot l'any. Home, segurament recordem un dels primers noviets que vam tenir, que si era el dia de Sant Jordi et regalava una rosa i tenies 13, 14 o 15 anys, Ah, però quin susto. S'ha de dir 13 o 14 o 15 roses. No, no, 13 o 14. Home, i ostres, i ho veies, no? I eren aquells amorts d'adolescència, també, no? I que no passa res. I que ara tens un altre tipus de... M'he dit que tots hem viscut això, no? O regalar... No sé, jo què sé. O haver rebut una noia que us hagi regalat un llibre quan teniu 14 anys, no sé, suposo que... Jo recordo haver agafat la moto a Girona, baixar a Palamós per regalar una rosa. Ah, això, això. A la cara és la meva dona, eh? No dic res raro, per veritat. Home, és un molt bon gest. Ella anava al col·legi a Palamós i jo a Girona, però no hi havia una altra manera aquell dia. Tenen més records? Sí. Hi ha costums que s'han perdut. I suposo que aquí els que esteu són molt joves, però abans la caixa et donava una rosa i un llibre quan anaves allà. Això ja s'ha perdut totalment. Ara no tenen beneficis. No, bueno, sí, els mateixos que abans, però ara no en donen. No sé si tenen també, com dèiem, en Jaume o la senyora Geis o fins i tot el senyor Domínguez, amb els records relacionats amb roses, amb Sant Jordi. Jo recordo, per exemple, haver de vendre roses per pagar el viatge a final de curs. Jo crec que és el record que molts tindran de Sant Jordi, vaja. Sortia a primera hora amb la galleda plena de roses. Jo me'n recordo, que és el meu home, que allà van venir a buscar a l'Institut del Pol Major per Ciment i jo ja l'hi havia... érem amics en aquell moment i jo me'n recordo aquell Sant Jordi que ja em vaig atrever a regalar-li un llibre, no? I per tant, una mica avançada, però jo li vaig regalar el llibre i després, a cap de pocs mesos, vam ser... Vam començar a sortir. Vam començar a sortir a festejar, sí, però la rosa llibre, si veiem tot aquest jovent que hi ha aquí, també és això, no? Està molt bé que tu teguis perquè, a part de cultura, també és amor Sant Jordi, no? L'irònic soc jo, eh? No ho sé. Hi ha molta gent que també es casava per Sant Jordi, no? Sí, sí, sí. Els meus sogres es van casar per Sant Jordi. A l'escola és un dia especial. I això, ara no l'introduré, que és el debat... Que podria ser festiu. No, hi ha el debat històric. Que jo sóc un ferm de pensar que no sigui festiu. No, perquè la maninada pot sortir a les 5 al carrer i està... Però a l'escola es vivia. Es vivia i sortíem... Tots els col·legis es van al carrer. Jo crec que Sant Jordi es vivia i era el tret de sortida de... Comença a acabar el curs. Que això era molt interessant. Sí, també. Bàsicament perquè després de regalar la rosa venint a l'estiu podies fer més festejar més, una mica tot, no? Jo tinc una deuda si es pot explicar. Sí, i tant, t'ho sabràs si la pots fer. Exacte, t'ho sabràs. Però que cada any, que de Sant Jordi hi penso, un noi de la classe ja, no? Que feia en aquest cas, 7è de GB em va regalar una rosa, llavors anava a dinar a casa dels avis al pont per ajudar la meva àvia Francisca i em diu, ai gràcies, Gemma, per regalar-la una rosa. Dic, no, i ai, és que m'ha de regalar d'un nen, ah carai, això ja no li va fer gaire. I són records d'aquests, que cada any, que formen part de la nostra vida, jo crec que una mica ens referies a això, jo cada any per Sant Jordi aquesta anècdota la tinc, no?, de mon home, doncs, li regalo el llibre i penso que el primer dia vaig llegir, no érem parella, però a mi ja m'agradava, no?, i crec que tots ens omplen, no només cultura, sinó una part més emotiva, o aquell nano jove que li fa un petó a una nena, o la noia, o la noia, el noi, o jo què sé, tot més modern ara, però això passa per Sant Jordi. Comencem amb el moment perillós de la tertúlia, com ha dit el senyor Beray, que és primer que em facin una recomanació general d'un llibre que els hagi agradat, que els hagi marcat, el que tinguin pensat, qualsevol llibre, qualsevol gènere, el que els vingui de gust recomanar a la nostra audiència. Senyor Beray, algun llibre que ens recomanaria? Jo això de recomanar llibres em costa molt. Jo crec que, a més que recomanar un llibre en concret, jo crec que, malauradament, pel que ha passat aquests últims dos dies, jo crec que hi ha un llibre que la gent podria llegir per veure si tothom treu una mica el bo que porta dins, que és la biografia del Papa Francisco, que es diu Esperança. Jo crec que és un llibre que es pot contemplar de comprar. jo no el compraré. Si me'l regalen serà fantàstic, si no, no. Missatge directe. No, no, perquè jo no em compro llibres per Sant Jordi, m'agrada que me'l regalin. Jo recomana aquest llibre com a general, no a una persona en concret. Llavors, No ho sé, hi ha molta... El que m'agradaria de veritat és el que ha escrit la Tuna Soler i en Jordi Grau d'aquests crims passats a Girona, perquè passen a Girona o perquè són propers. A mi el que va passar, no sé, a Iamonte, o és que vols que et digui, no m'interessa gaire. Políticament parlant sempre dic el mateix, el que passi del torder a per avall me preocupa poc, preocupem-nos de Girona, no? Per tant, aquests dos... Però aquest llibre del Jordi Grau i l'atura a mi em fa especial, com diria, em fa especial pillo. Perfecte. Senyor Domínguez. Doncs bueno, jo estic ara res, pràcticament acabat, el que ja passa és que ja sé com acaba. No, no, no. El papa també sé com acaba. Doncs és justament del papa i és una, no m'atreviria a dir que és novel·la perquè és una mica diferent i és el lloc de Dios en el fin del món, és en castellà i és de Javier Cercas. Llavors ho estic llegint i la veritat és que és novel·la en quant a que, diguéssim, conserva una mica d'incògnita a veure quin serà el final. Jo he dit que al final ja ho sé, no ho diré. Però està relacionat amb el viatge que fa el papa amb en Javier Cercas a Mongòlia. I la veritat és una pregunta que Javier Cercas vol fer al papa, és triat per acompanyar el papa a Mongòlia, i la pregunta que li vol fer al papa és si la seva mare, la mare de Javier Cercas, veurà el seu pare que ja és mort quan la seva mare mori, no? I és tot aquest coneixement del Vaticà d'una manera molt diferent a com ens ho han dit en altres pel·lícules. No es tracta del nombre de la Rosa o qualsevol altra història de misteri, no? però està bé quan coneixes personatges del Vaticà i en Javier Cercas està inmiscuit en aquest viatge i en aquests personatges. I el gros del cas és que tu llegeixes aquesta mena, dic novel·la, perquè hi ha una incògnica al final, La veritat és que no arribes a saber ben bé qui és el protagonista, si és Javier Cerca, si és la seva mare o si és algun altre personatge d'allà missionari que està dintre d'aquest llibre. I a mi em va estar agradant, la veritat. Una altra recomanació del senyor Domínguez, vicealcaldessa. Bé, són recomanacions que fem, no?, o que llibres... Jo crec que, home, sent aquest any, sent regidors al llibre de la Gemma Busquets, no?, de les regidores republicanes, doncs és un llibre, que a més la Ciutat de Giral ja ha reconegut aquest espai a l'entrada de l'Ajuntament, crec que és un bon llibre. Jo hi he dit abans el de l'Estel Soler, que a mi em fa personalment il·lusió llegir-lo, perquè l'havia conegut i és una noia, doncs, que ho ha passat malament, i per tant sembla que pot ser un llibre, doncs, també... interessant de llegir i jo bàsicament havia pensat aquests dos, un enclau més jurídic, l'enclau més d'una persona que ha viscut, que també és important el que escriu, que hagi viscut i poder endinsar-me en aquest llibre em sembla una bona proposta, almenys a mi em sembla interessant. Perfecte. Senyor Llats? Ja he pres nota d'alguna de les recomanacions perquè hi ha aquest moment que dèiem i els que em compraré jo, que un és aquest d'en Jordi Grau, però no el puc recomanar encara perquè no l'he pogut llegir. i aquest que també explicava la Gemma de Busquets. A nivell gironí, em sembla que hi ha la Marc Bosch, que té l'edat dels vius, que fa un salt a la ciència-ficció, Em sembla que alguna vegada ja havia recomanat, i ara no recordo si era l'Adora Ferbacet, que a més és professora i coordinadora d'estudis de l'aula d'escriptura de la Mercè, i crec que té un estil molt seu, i a més a més, malgrat canvi de gènere, Fa aquest exercici que es situa, em sembla, que el 2400, és un exercici de ciència-ficció divertit. I l'altre, aquest cap de setmana, he recuperat una lectura que va ser premi Bertrana, que és l'any que vaig estimar Eva Barner. l'any que vaig estimar Ava Garnet, que és d'en Jordi Soler, que era una cosa que m'entusiasmava el fet que una cosa que va passar fa 75 anys, als anys 50, a la Costa Brava, doncs hagi arribat als nostres dies i que la gent coneixi que hi ha aquesta història al darrere, devia ser molt impactant. En Jordi Soler, que més aviat havia escrit alguna cosa de novel·la negra o així aquí, és un llibre que parla d'amor, ho dic en genèric, però que està mitjanament històric, mitjanament ficció, d'aquells mesos, d'aquelles setmanes que van passar a Tossa, també és Surgirona, que abans feia referència Jaume, i sí que hi ha una certa debilitat que quan l'entorn surt la ciutat o és per certa proximitat tens una debilitat. Perdona, digue Jaume, això em va passar en un Joc de Trons. Exacte. No ho vaig mirar fins a la temporada no sé què, que la van gravar a Girona i vaig dir, va, sí, i tot és de copa. Jo també vaig fer el mateix. És com Crims també, però el que passa d'aquí a prop crida una mica més l'atenció. En definitiva, no, que és un llibre que és, parlàvem de Sant Jordi i ara ho relaciona perquè parla de la mort també d'una mare, d'un amor adolescent, d'una mort en edat adulta i evidentment d'una història també d'amor dels protagonistes i l'Ava Garner. En definitiva, ha semblat un llibre molt entretingut, molt divertit i per tant, no sé si el recomanaria, però en quarts fa sempre pots dir a mi sí que ha estat una molt bona estona que he pogut passar aquests dies. Senyor Fuentes. Molt ràpid, i sense que serveixi de percent, estic llegint el mateix llibre que el Regió de Domínguez. No el recomanaré perquè ja s'ha fet. Realment és un llibre molt, molt interessant, sobretot a mi m'interessa especialment la qüestió de la relació entre la literatura i... i el Vaticà és un llibre realment interessant, però no el recomanaré aquest. Faré tres recomanacions ràpid i tant, molt ràpid. Molt bé que no els recomanis, perquè em sembla que, Maxi, que tu ets una persona molt llegida. Però el llibre és boníssim, és realment molt bo. Sí, però jo crec que poder sortir de Cercas avui... No, no, per això ja està recomanat i per això el recomano. Maxi, com ho trobes? Ho trobes com a novel·la? És una novel·la de no ficció, són aquests que diuen no ficció, fa uns anys que està al mig, entre l'autobiografia, la biografia del Papa, és un llibre realment molt interessant, però insisteixo, no el recomano perquè ja s'ha recomanat, però només per això. Indirectament ho has fet una mica, eh? Però realment penso que és un bon llibre, i una cosa no té res a veure. Jo crec que me'l compraré. Ara, va, ja està. Doncs no, el recomano tres molt ràpids, i que sí que he llegit. El primer és un llibre probablement dels, ara escombro cap al gremi, dels historiadors més interessants que hi ha ara. És un professor que està a Grenoble, de la Universitat de Saragossa, que ha estat a Girona diverses vegades. Nicolás Sesma, que és un llibre que va sortir l'any passat, però que encara, em sembla que és en Jori, també és una oportunitat per recuperar llibres que han sortit ja fa uns anys. i es diu, perdoneu, es diu Ni una ni grande ni libre, la dictadura franquista és probablement el llibre que millor sintetitza les últimes recerques, el que sabem bàsicament sobre la dictadura franquista i penso que és un llibre per raons òbvies d'una rellevància fonamental. Segon, un llibre una mica més vell i que potser a mi t'interessarà, que és un llibre escrit per un jurista, Filip Sanz, que encara acaba de treure un altre llibre, que és un dels que està ara a les taules, que diu Calle Londres 38, que suposo encara no s'ha traduït, que jo sàpiga, però aquest sí que s'ha traduït al català. El que recomanaré, que es diu Carrer Est-Oest, és la història, una novel·la, una mateixa línia, una novel·la que barreja ficció i no ficció sobre la història dels debats jurídics sobre els crims contra l'humanitat o els crims de guerra arran de l'Holocaust. És un llibre realment fantàstic, dels millors llibres que jo he llegit últimament. d'un autor que també el va estar a Girona virtualment, una cosa que vam muntar fa uns anys. I l'últim, ara en clau gironina, que aquest sí que és recent i més recent i que el trobareu a les parades aquí, és el llibre de l'Ingrid Guardiola, La servitut dels protocols, que hi ha. A més, vaig veure ahir que en Lluc Salella se'l va recomanar a Lara. No sé si que no serveixi de precedent, val aquí també, però en tot cas és un molt bon llibre i realment que tracta qüestions, em sembla, de màxima importància, de màxim interès, tant per als que ens dediquem a qualsevol aspecte del món cultural com també per als que ens dediquem a qualsevol aspecte del món de la gestió. I bàsicament són aquests tres o quatre. Molt bé. Doncs deixem-me fugir de l'oficialisme, que sembla que s'ha estès a la taula avui, i un llibre que parla de cos de Girona, ja home, per tant segur que et pot interessar. Jo crec que és un llibre que... que hauríem de tenir o que hauríem de llegir tots en algun moment i a més a més ho farem fàcil perquè és una novel·la gràfica, és a dir, és format còmic per entendre'ns, eh? I parla, es diu Oikia, relats d'infantesa, és un llibre que ha sortit més o menys aquest Nadal i com bé sabeu aquí a Girona hi ha un centre d'acollida de joves que per diferents motius no poden estar amb les seves famílies I dins d'aquest centre van fer tot un procés d'aula d'escriptura, una escriptura terapèutica, a través del qual els nanos el que feien era escriure la seva història. I van acabar tenint unes redaccions de dos o tres pàgines, cada un dels nens que hi havia al centre. Aleshores, aquí la intervenció va ser de raig verd de l'editorial, que va aconseguir contactar amb forces il·lustradors molt potents a nivell del panorama català i han posat imatges a aquells relats i per tant també han acabat novel·lant en certa manera aquests relats i tenim una desena de relats dibuixats amb les imatges de les històries de vida d'aquests nois i noies que alguns encara viuen a Girona, alguns perquè són nanos que eren aquí fa 3-4 anys, eh? Alguns han anat cap a altres espais i és per una banda dur, però per altra banda també t'acabes reconciliant. És a dir, acabes descobrint moltes coses que passen a la nostra ciutat, però també t'acabes reconciliant amb dir hi ha sortides, hi ha situacions dures que també tenen una solució. Per tant, oi que hi ha relats d'infantesa, ràpid de llegir i molt, molt, molt ben treballat. Doncs, un cop acabades totes les recomanacions dels polítics presents a la taula, si aquesta era la secció del perill, ara arriba encara la secció de més perill, i és, a més, una secció innovadora, que, com deia abans, els senyor Llarge hem volgut innovar en aquest Sant Jordi, i hem volgut fer un petit joc, que és recomanar uns als altres, que consti que això està derivat d'un sorteig totalment aleatori, tinc les proves, per si de cas... Jo no ho pujaré en dubte, eh? I, bueno, en tot cas, que quedi clar. I, si els sembla, doncs, comencem amb les recomanacions. El sorteig ha de parat que, per exemple, per començar, la vicealcaldessa Gemma Geis recomani un llibre al senyor Maxi Fuentes. Per tant, vicealcaldessa... Jo és que no ho veig un perill, tot això. Hi havia com moltes... Jo no ho veig cap imenso... És per seguir el joc una mica. Ja ho sé, ja ho veig, imenso amb un company universitari, eh? Jo havia pensat a la Carme Junyent, quan parlem de llengua vaig tenir la sort de conèixer-la quan vam presentar al Pla d'Enfortiment del sistema universitari, que ella tenia un grup de recerca de llengües minoritària i parlava molt en clau també de protecció al patrimoni, que sé que és una mirada que em maxi les seves línies de recerca i per tant qualsevol llibre dels darrers que va llegir la Carme Junyent crec que és una bona manera també de recordar-la. Senyor Fuentes, alhora seguim la cadena, li toca en el Sergi Font. Doncs jo he pensat, de fet em salto una mica enorme i faig dues recomanacions un altre cop molt breus. No, perquè mira, m'agrada llegir i penso que és un... A mi quan ho fan, a mi quan em diuen llegeix això m'encanta, vull dir que penso, m'apunto i dos ràpids. Una novel·la gràfica de Paco Roca, que és recent, relativament recent, que està traduïda al català, que és l'abisme de l'oblit, que és una història de fosses, de memòria, bàsicament, en aquest cas la comunitat de València, el País Valencià, però que va molt més enllà. I el segon és una cosa més per l'estiu, si alguna vegada tens ganes de ficar-te en aquest món, que és realment un llibre que a mi em va agradar moltíssim fa molts anys. d'un sociòleg franco-brasileu, que és un Michael Levy, que és un llibre que titula Avis d'incendi, que el que fa, bàsicament, és explicar, perquè són complicades, però explicar les tesis de Walter Benjamin sobre el concepte d'història, que és una cosa realment, aparentment, enormement complexa, però penso que d'una riquesa absoluta per entendre el present i per pensar el futur. I és un llibre que a mi em va ajudar molt a entendre-ho, a anar directament al llibre. És complicadíssim, a mi em costava molt i vaig anar a aquest llibre i vaig pensar, mira, és una bona manera d'entrar. Quan he sentit avís d'incendi ja m'he preocupat. No vam segones de cap manera, hem dit que no parlàvem de política. I tant. Senyor Font, li ha tocat en Quim Allats. El meu torn. Jo amb en Quim havia pensat una cosa molt més festiva, en aquest cas, i és un llibre que ha tret ara fa poc, hi ha un folclorista català que es diu Bien-Bemoya, que havia de fet un dels primers fundadors dels Joglas, i que darrerament s'ha centrat molt en això, en estudis etnològics sobre el concepte de festivitat, etcètera, etcètera. I l'últim que ha tret aquest mateix any es diu Tocats per la festa. I en el fons fa aquest punt de reflexió de dir com les festes majors, com aquests espais festius, són uns grans espais, per una banda de cohesió social, però per altra banda aquests nexes necessaris de construcció d'identitat cultural d'un poble o una ciutat. I són reflexions que a en Quim, que a més a més li toca el deure i el goig de muntar les fires, segur que en traurà alguna idea interessant que podrà aplicar aquest any, l'any que ve o quan sigui. De moment ja té diversiones pràcticament lligades que se li van oferir. Jo crec que això ho haurem de fer un pas endavant. M'encanta la recomanació i saps en Sergi que entenc la cultura com una eina de transformació i que té una part fonamental de la cultura popular, per tant m'ho apunto. Senyor Llats, li ha tocat al senyor Xavier Domínguez. Sí, també he donat... Com, perdó? No, no, no. En Jaume sempre fa... Muta mia, he dit muta mia. Em tocarà ser l'últim a mi. Fa un any feia pocs dies que ens havia deixat Josep Maria de Terri Cabres. Jo recomanaria algun dels llibres de Terri Cabres. De fet, jo de Terri Cabres, i a més feia referència al principi, que és qui més vegades va repetir això de dieta variada, per cert, que és un element que és molt útil en la lectura, en la cultura i en la vida en general. i recomanaré qualsevol dels seus llibres a l'hora de sugestius, a més intel·lectualment, perquè irracionalment, i aquí hi hauria del pensar mi un minut, atreveix de pensar, però segurament si n'hagués de recomanar seria un... i ho deixaré aquí, diguéssim, raons i tòpics contra catalanisme i anticatanalisme. Hi ha algun dels capítols que és molt interessant, que és el del nacionalisme ocult, en aquest sentit, però en qualsevol cas, qualsevol d'aquestes lectures, jo faria aquesta recomanació. Senyor Dominguez. Molt bé, moltes gràcies, Quim. amb el senyor Jaume Veray. Sí, clar. No, no, li podria recomanar a les canyores a ells. Ja, però jo tinc informació. Ah, va, va. Home, és una broma que no la farem. És un dia fet trampes. Espionatge, espionatge. Doncs, Jaume, jo et recomanaré... qualsevol llibre d'un Premi Nobel que ha mort recentment, de Mario Vargas Llosa, i jo és un llibre que te recomanaré entre tota la seva àmplia obra. Jo, de fet, te recomano aquest perquè jo ho regiré després que hagi acabat el castell de Gino, que és la Ciutat de los Perros. És un llibre antic, Però jo crec que és d'actualitat. Amb la qual cosa, tu mateix... Jo t'accepto la recomanació d'un, perquè tots, amb el poc temps que tinc, no compliria. La ciutat dels perros, sí. Senyor Brai, per acabar, la vicealcaldessa Gemma Geis. Sí. Bé, jo la veritat és que quan em van dir que el sorteig t'ha de parat la gran sort de poder-li recomanar un llibre a la Gemma, Ella ho sap per què n'hem parlat, eh? Jo al principi vaig dir, com que això deu anar així a veure què fem, li vaig dir, bé, li recomanaré la Constitució Espanyola, no? Ja li he dit que potser em sé més articles de memòria jo que ell. Però ella m'ha dit, hosti Jaume, és que me la sé quasi de memòria. Doncs llavors no, perquè no es tracta d'això. Llavors buscant una mica, com jo he dit sempre, i ho he dit aquí i ho he fet sempre, és molt difícil fer una recomanació del llibre. I per tant, potser que me la jugui, potser que rellisquem. Però hi ha un autor gironí, que és un referent al segle XX, que és Josep Pla, i que crec que l'última biografia que s'ha escrit d'ell, del Xavier Pla, és un llibre molt interessant. Molt interessant en el sentit que parla de moltes coses. Sabem que Josep Pla era una persona... polèmica, a mi m'agrada la polèmica, també ho saps, irònic, a vegades amb mala llet, també m'agrada a mi la ironia, i per tant jo crec que és un llibre que et puc recomanar. Que t'agradi o no? Home, m'agradaria que t'agradés, però això ja... És un llibre extens, com a mínim. Aneu a dir, són 1.600 pàgines, amb una recomanació extraordinària. Bàsicament, bàsicament, perquè jo no tinc temps, i ella dic que llegeix. No, perquè sap que soc una dona Jo crec recordar, crec recordar, que l'any passat la Gemma va dir que ella sí que llegia i que li agradava llegir. No, però no puc llegir 20 llibres al mes. No, 20 no, jo te'n recomano un. Jo tinc amics que llegeixen. L'Eldeguer, per exemple, en Xavier Eldeguer, llegeix moltíssim, que jo no sé d'on pot treure tant de temps de llegir llibres, no? Jo de veritat que no, però sí que m'agrada llegir, per tant, és una molt bona recomanació. Jo faig aquesta. És per la platja. Sí, bueno, passarà, però guai, jo crec que no és el per dur-te la placa. Però per llegir-lo a casa... Crec que és una gran recomanació i crec que és un dels grans llibres dels gironins que estarà a les nostres prejegeries molts anys. Es podrà recomanar durant molts anys. És que fa 44 anys que aquest home és mort, més o menys, ja no els 44 o 45... o 43 i segueix sent... estan allà, eh? No, i això també és una revelació que ha fet en Maxis, és a dir, quan ara has de comprar llibres de totes compres per tu, ostres, no, aquesta obligació de com haver de comprar els meus noms, doncs escolta, hi ha vegades, no? Doncs jo, en certa glòria, me'l vull comprar perquè crec que el tinc pendent i, ostres, vaig veure ahir un company meu que me'l recomanava i, per tant, també reivindico una mica els llibres de sempre, no? I crec que aquest llibre d'en Xavier Clark serà un llibre de sempre, no? No sé, els experts... He fet un dels que recomanaves, l'editorial Flaner, que és un editorial que fa una feina extraordinària, però costa molt fer editorials amb un determinat producte, amb català, etc. Per tant, punt B, també em sembla recuperar això. I lligant els tres temes, lligant un llibre històric, i que hi hagi en Xavi Pla, l'última edició de Josefat, prorrogada per en Xavi Pla, és un tema que si algú no té Josefat a casa i vol aprofitar ara, I gironí, ja home, i gironí. Però quan parleu d'això, a casa ja en tinc de llibres gironí. Ja han sigut tota la vida, tota la vida. Des de Girona, a ciutat petit i delicada, fins a Josefat. Jo només, que dèiem el tema de les recomanacions, jo vull llançar una... A mi m'agrada que em recomanin. I a més, hi ha un exercici que, quan vas a una llibreria, una llibreria, disculpeu, una llibreria, és un moment que és agradable, de dir, jo he llegit això i això, i ara... què em recomanaries? Jo dic que perquè és important... Però això és com els regals a vegades, que quan tu vas a comprar alguna cosa, està molt bé el que t'agrada a tu, però també has de pensar molt una mica el que li pot agradar a Laura. I hi ha gent que només regala o recoman en funció del que li agraden a ells, home. Hi ha un missatge subliminal d'allà on es compren els llibres també. És a dir, quan dic això també és que les recomanacions que ens fan... els que estan darrere, jo crec que és important respecte a... ja sabem tothom on els acaben comprant quan tenim unes llibreries extraordinàries a la nostra ciutat. Jo compro les llibreries, així m'agrada. Sí, això és veritat, eh? A plataformes digitals intentem comprar les llibreries de la nostra ciutat, que llavors quan tenc que una llibreria, una florista... Aquí anava, aquí anava. No, i llavors hi ha un tancat de flor i estaria molt bé. Quants rams de flor s'has enviat? Perquè a mi m'agrada enviar-la. Quants rams de flor s'has enviat? Doncs escolta, això ho hem de fer entre tots. Doncs reivindicant els llibres, la cultura, també les roses, de tot això i molt més. Hem parlat avui a la tertúlia no política, però amb polítics, de Sant Jordi. I res, m'agradaria donar-los les gràcies per la predisposició, per haver entrat al joc, per les recomanacions. que segur que ens serveixen i ens emplacem al Sant Jordi de l'any vinent. Esperem que sigui també una festa com ho és avui i gràcies Jaume Beray, portaveu del PP, Xavier Domínguez, portaveu de Vox, vicealcadesa Gemma Geis, tinent d'alcalde Quim Allats, el regidor Maxi Fuentes i el tinent d'alcalde Sergi Font per ser avui a Girona FM un any més i res, visc a Sant Jordi i que gaudeixin de la diada. i amenaço a llegir un parell de llibres confiem en tu Jaume d'aquí a Sant Jordi després vinc aquí i us els explico aguanteu el rotllo ho farem