Sant Jordi a Girona: llibres, llengua i ciutat

Bon dia, doncs som aquí avui a Girona FM, a la plaça Catalunya, per celebrar aquest Sant Jordi. Ja ho podeu notar, jo no soc en Jordi Grau, soc Oriol Mas, perquè avui en Jordi el tenim ocupat com a autor del llibre Sense Pietat. Aprofitem i li fem la falca, que ha fet amb l'atura soler, com ja ens tenen acostumats a parlar de crims, això que se'ls hi dona tan bé, escriure sobre crims, no fer-los. que quedi clar també, però avui té aquest domatí que firma, que té actes i ens va demanar que avui, evidentment, com a autor, viure aquest Sant Jordi com a escritor, evidentment, no passa cada dia, i li agafo el relleu demà i tornarà a ser aquí, però en tot cas, jo estic molt ben acompanyat perquè tinc a la meva esquerra aquí l'Eugènia Cros. Eugènia, gràcies per ser-hi. Hola, molt bon dia i bon Sant Jordi. També tinc a davant meu l'Assumpció Puig. Assumpció, gràcies per venir. Bon dia a tots i bon Sant Jordi. I tanquem aquesta tertúlia amb el mismatiner de tots, que és en Pere Albertí, com sempre, Pere. Exacte, exacte. Jo a les 8 del matí ja estava per aquí dalt, lòstimes gavarres, veient el paisatge enboirat. però amb aquest sol que ha sortit esplèndid i per tant ens ha tret cabòries bona diada de Sant Jordi a tothom i com us deia ha tret cabòries espero que ens tregui a les cabòries els seguidors del Girona perquè ja toca si voleu parlar amb el Girona jo tenia pensat parlar de Sant Jordi avui Sant Jordi Escolta, teniu ja la rosa, heu rebat el llibre, ja... També, ja, sí, sí, sí, sí. Sí, sou matiners tots, eh? Jo us explicava abans de començar la tertúlia que ahir al vespre, com fa 50 anys que a Sant Jordi li porto la rosa a l'estimada Enriqueta, doncs vaig passar per un lloc que vaig veure una rosa i què carai, tu? El primer, el primer, vaig portar ja la rosa, avui repetirem, I bé, és un dia molt entranyable, no? Sí, és un dia molt especial. A més, és un dia d'aquells que amb els anys també recordes altres Sant Jordis. És un dia que marca, perquè sí que aquell Sant Jordi va passar això... Vull dir que és un dia molt i molt entranyable, molt especial i de gaudir-lo plenament. Sí, realment el Sant Jordi queda i marca molt i el passa, i com dius tu, recordes tots els que has passat, quan estudiàvem a Barcelona, el Sant Jordi és de Barcelona també, no? Quan tornes aquí a Girona, la Rambla i l'Argenteria plena, que no es pot ni passar, no? Vull dir, bueno, ara últimament estem més descansats i crec que s'ha col·locat les parades millor, que hi hagi més gent, però bueno, segur que aquí al migdia tornarem a no poder arribar a veure un llibre, però això hem sigut tot aquest matí No, Oriol? A les 9 del dematí aquí podies passejar i veure tots els llibres i anar a la volta a la parada. A les 11 del migdia ja no. I és una cosa que sempre... A mi m'han curiosit sempre. O sigui, per Sant Jordi tothom pot sortir al carrer. Els altres dies es treballa, però per Sant Jordi no saps com, però tothom pot sortir al carrer. Tu moltes per sortir. Tothom té el permís per anar a fer el vol, per escapar-se una estona. Ara, ho deieu, que ara estem aquí a Plaça Catalunya, qui vulgui, ens pot venir a veure aquí a l'espai que tenim aquí a l'emissora fent la programació en directe fins a les 5 de la tarda, aquí serem. És el segon any que estem aquí. Com veieu l'organització aquesta? Us agrada? No us agrada? El bé marxar fet de treure els llibres de la Rambla? L'any passat hi havia una certa discussió, gent a favor, gent en contra, arran també del canvi que hi va haver... dels anys de pandèmia que es va anar a la Copa i, finalment, això sembla que ja s'està establint que aquest serà el lloc definitiu. El veieu bé o sou d'aquells nostàlgics de la Rambla? Jo, personalment, no sé vosaltres, però jo, personalment, m'agrada. És un entorn que m'agrada perquè a la Rambla, de vegades, era una mica claustrofòbic. Claustrofòbic, eh? És a dir, arribava a un punt que... Això és un espai, no solament de mirar llibres... Comprar la rosa, però també és un espai de conversa. De trobar-se. Trobes gent? És increïble, eh? Sí. Trobes gent que fa molt de temps que no els aveus, se'ls trobes al dia de Sant Jordi i, bueno, parles de... De llibres, evidentment, però també de moltes altres temes i és un espai de retrobada. Per mi, la localització penso que és molt encertada perquè quan anem a la rambra de l'argenteria és un cul de sac perquè al final tens els dos ponts o anar cap a Ciutadans. En canvi, aquí està obert per tots costats i arribes per tots costats, et creues i després hi ha una altra cosa que crec que és important que la plaça Catalunya l'hem de fer peatonal sí o sí com a ciutat i això ho dic claríssim I per tant, aquesta ocupació de la plaça de Catalunya, el dia de Sant Jordi, ens ens ensenya com podríem tenir tantes i tantes coses aquí en aquesta plaça. Per tant, jo crec que alhora també és una prova de reflexió de com podem convertir aquesta plaça de Catalunya. Jo estic totalment d'acord amb ella, que és el lloc ideal, la plaça de Catalunya de Girona. per celebrar el Sant Jordi, amb llibres que, a més a més, les roses ja hem vist, que estan als carrers per sits de dos de roses al voltant. Jo penso que és l'ideal. Sí, ara és obert també el debat de la plaça Catalunya, que si voleu hi entrem. Sí, no, és que jo tinc... Però no cada dia Sant Jordi, el que passa avui, abans ho deiem, tothom surt, et trobes amb tothom, tens aquí... Hi ha un sentiment i una d'allò que difícilment es pot repetir en cap alt tracte de l'any, ni tan sols amb fires, que és una cosa completament diferent. No sé si això que veiem avui seria replicable altres dies per fer... No, no, segur que això que veiem avui no és replicable altres dies, però que sí que la plaça Catalunya permet fer molts actes, permet fer moltes coses, està molt ben localitzada, perquè just la tenim sobre un riu, no ens en descuidem. O sigui, vam fer aquest planejament en el seu moment i ens va quedar a la plaça Catalunya d'un planejament que l'haguéssim tingut repetitiva i quasi haguéssim perdut l'unyà, no? llavors aquí el que hem de fer és decidir que no hi entren ja els cotxes i que precisament és un lloc ciutadà que és el que dic jo que està obert per molts costats és que hi arribes per molts llocs a la plaça Catalunya i per tant s'ha de reflexionar què hem de fer per exemple aquest esjardinament que ara hi ha últimament a la plaça Catalunya que està molt bé i pensem que podem tenir més esjardinament a la plaça Catalunya podem tenir altres coses I pel dia d'avui l'únic que penso que no és que passa que el 23 d'abril en aquest país a vegades és molt calorós. I sí que és cert que la plaça de Catalunya està a ple sol pràcticament totes les hores del dia. Potser la Rambla tenia una mica més entre els arbres i així, però jo crec que era un lloc que quedava un cul de sac i que és molt millor aquí. Sí, sí, el plantejament aquest que suggeriu és un dels temes que resta pendent les múltiples legislatures que hi ha hagut en aquesta ciutat. És a dir, el plantejament urbanístic de... La mobilitat. Com els plantegem? Us heu fixat? Jo sempre ho dic, eh? Us heu fixat els cotxes que arriben a Girona que entren pel carrer del Carme, què fan? Entren pel carrer del Carme, arriben aquí, veuen que aquí no es pot aparcar perquè és una zona de càrrega i descarga i no es pot aparcar. Giren i se'n van pel General Mendoza i tornen, altre cop, retornen. Doncs, coi... No se'ls acudiríeu a ningú dir, ostres, plantegem-nos això, que no sigui de mobilitat en vehicle i que sigui una plaça pacificada amb més espai pel vianant. Això jo crec que amb el temps s'ha d'aconseguir. I a més a més no oblidem que els diumenges també ja és un lloc de trobada. Si troben els paradors de llibres de segona mà... I ve gent, eh? Els cromos, la mainada amb els cromos una altra vegada. És un lloc a reivindicar per la gent, per trobar-se la gent i de pensar el que dius tu, de quina manera es fa com més acollidora cada vegada més. Perquè ja ho és força. Però, amiga meva, els gironins... Si podem anar al lavabo en cotxe, anem en cotxe. És que tothom va al punyadero cotxe. Jo de vegades, com li dic, mira, jo visc aquí a les Pedreres i de vegades vaig a comprar, doncs mira, com que m'agrada l'esport, vaig fins a alguna botiga que hi ha allà al Masquerí. I vaig a peu. I la gent me diu, estàs boig? Si són 3 quilòmetres, bueno, doncs vull tant, en vez d'anar a caminar, per les gavarres aquell dia me'n vaig a caminar fins allà i torno. No passa res, és una ciutat amb distàncies humanes, assequibles, per poder caminar i per poder gaudir una mica de la ciutat. Però no, i això... Mira, avui que és Sant Jordi, que és el dia del llibre també, hi ha uns quants llibres que recomanen el benefici de caminar i crec que cada vegada hem d'anar més per aquí. Tenim una ciutat que és molt caminable. Jo no toco el cotxe, si no necessito per anar fora, no toco aquí a Girona. hi ha gent que sí que té necessitats però d'agafar el cotxe sí que tens nens petits tens criatures gent gran que ha d'anar a determinats llocs i que has d'agafar el cotxe sí o sí per fer 40.000 activitats o 40.000 coses o simplement perquè la vida no t'adona més diguéssim el dia té les hores que té llavors jo per posar una mineta d'aigua al vim tot això que esteu dient també fem petonau a plaça Catalunya hem portat la tertúlia cap aquí ara què passarà amb la gent que baixa de Pedreres, amb la gent que entra per carrer del Carme, la gent que ha d'accedir al barri vell, aquí hi ha l'Unyà, no és tan fàcil redistribuir després la gent que necessita. No, però com diu en Pere, o sigui, els veïns sempre podran arribar, però si tu treus els que no són veïns, els que donen la volta aquí per si a parc, o per si no sé què, o per si no sé quantos, aquests els atreus? Vull dir, això especifica ràpidament, perquè els veïns moltes vegades no agafen el cotxe. Però tu dius en Pere quantes vegades agafa el cotxe que és veí? Jo també tinc el cotxe aquí a Santa Clara, Comptades vegades quan necessito. Jo crec que aquest no és problema. El que passa és que sí que és cert que aquí a Girona encara, moltes escoles, la gent porta els nens a escola amb cotxe. A les escoles d'aquí a Girona, que més a més distribuïdes com estan a totes les ciutats, quasi bé tothom hauria de poder reportar a peu. Comptats que poden necessitar el cotxe. Jo crec que s'ha de canviar el cotxe. És un canvi de mentalitat. Tornem a Sant Jordi? Sí, correcte. El tema és que en plaça Catalunya, tu ens has consultat si ens agradava el lloc i jo crec que sí que ens agrada el lloc. Jo aquesta diada festiva que no és festiva sempre trobo que és el que quan ho expliques a algú que no és d'aquí Queda sorprès que sigui un dia tan festiu dintre d'un dia laboral pràcticament per tothom. Sí, jo crec que és la gràcia. I és la gràcia, perquè els nens són a escola, però estan sortint, hem vist aquí moltes... Les universitats, segurament hi ha classe, però acabaran abans o faran el que sigui. Jo crec que això és una cosa que és bastant únic. Quan cau en diumenge o en dissabte... No hi ha el mateix ambient. Exacte. No, és veritat. El que és és un festiu com fortiu, no sé, com robat, no sé com dir-ho. Estàs dintre d'una setmana laboral i el Sant Jordi del mig el celebes d'aquesta manera i aquesta és una gràcia del dia de Sant Jordi. Atractiu. Correcte, correcte. I a més a més és aquell dia, mira, a mi m'agrada molt llegir l'habitació més preuada de casa nostra, amb l'Enriqueta tenim una llibreria que vam tenir, no sé, 4 o 5 mil volums allà, una llibreria amb l'escala que corre, una passada. Ens agrada molt. Que em consta que l'ensenyes a molta gent, eh? Sí, sí, sí, perquè el tenim molt provat, és un lloc molt provat, perquè ens van conèixer amb la dona fa 50 anys, ja us dic, i ens van proposar que cada setmana es compràvem un llibre. Cada setmana compravem un llibre i ho compartíem i tal. I... I encara, refresquem això, per desgràcia ella va tenir uns problemes de salut importants, va haver de tornar, els 60 i escaig d'anys, a tornar a aprendre a llegir i a escriure, i ara que ha après a llegir, escolta, és una màquina de vora de llibres, i encara ens il·lusiona molt, perquè hi ha molta gent, a mi em passa, per exemple, ja sabeu que m'agrada molt la muntanya, molt, i moltes vegades m'emociono del que veig però sóc incapaç d'escriure perquè no sé escriure no sé plasmar aquells sentiments que tinc però tinc la sort que hi ha gent que sí que ho fa i això és impressionant Jo també trobo que aquesta festa és la festa dels que escriuen i dels que llegim. Dels que llegim. Dels que llegim. Dels que llegim. Perquè jo, com a Baudí de venir avui, jo la considero molt lectora i també la celebro com a lectora. Sí, sí. Perquè, esclar, escriure llibres, si no els llegeixes, no té sentit. Clar, clar. Llavors, el gaudi també és de llegir que cada llibre que llegeixes amb paciència s'obre a tot un món i voles. Aquesta és la gràcia dels llibres. Quan compres un llibre també compres una caixa tancada, que moltes vegades ens has passat que comences el llibre i dius... donem-li una segona oportunitat de quants dies. Fa la segona oportunitat, la tercera i després dius, bueno, prou. Però és això, és també aquesta sorpresa que et trobaràs. Hi ha una miqueta la por d'aquests últims anys que a les generacions noves, a la gent jove, li costa més llegir. S'ha instal·lat una miqueta aquest mantra i hi ha estudis que diuen el contrari, que diuen que llegeixen avui més que abans. El Xavier Cortadellas té una teoria molt bona d'això. Diu que està totalment llegint i escrivint amb el mòbil i jo crec que sí que també. Esclar, potser no llegeixen a la manera que nosaltres entenem que és llegir, però sí que són molt lectors. I lectors de llibres. Sí, de llibres, sí. Jo crec que sí que hem de ser positius i els joves llegeixen. Home, de la quantitat de llibres que s'editen i de la quantitat d'editorials que hi ha, jo crec que hi ha d'haver-hi lectors, perquè et passegis aquests dies i veus moltíssims llibres que des del gener han començat a sortir, però ara Sant Jordi ja estan a les parades, no? I per tant, jo crec que hi ha editorials, bueno, de tota classe, no? Vull dir, inclús els clàssics s'estan reeditant, s'estan traduint al català, cada vegada introduccions més bones, vull dir que anem des dels clàssics de l'Ovidio, del Seneca, fins a les últimes, bueno, gent que està a la televisió, que estan als medis i que també fan llibres, no? O sigui que jo crec que el llibre és un objecte que difícilment passarà. Jo crec que els joves també s'hi han d'enganxar, perquè... Com diu ell, és una capsa tancada, és una portada, per exemple, els edidors se diuen molt que la portada té molt a veure, perquè quan tu mires i hi ha portades, hi ha algú que t'atrau o no t'atrau, pel que sigui, no? I llavors la capsa aquesta que quan comences a llegir, a vegades dius... i a vegades dius... no me'n puc anar a dormir, no? Sí, sí. No, i a més que tenim un planter de joves, tant aquí com arreu, que han apostat per l'escritura, que és el que deia en Pol Auster, els hi deia, ja sabeu què és escriure. Clar, és un ofici, és un ofici, però jo crec que tenim gent jove que ha apostat per aquest ofici. De fet, aquí a la ciutat mateixa, a Girona, després aquí als Quatre Rius hem enseit i hi ha una mica de tertúlia entre gent d'editorials, Cap de Brau, L. Geminada, Llibres del Segle, l'Iman Corbet, que va plegar, però que també és un històric de l'edició d'aquí de Girona, Gata Maula també, Cap de Brot, com dèiem. Llavors, són editorials, algunes aquestes, molt joves, amb gent també jove, que està llitant, que està... Per tant, hi ha un mercat, per tant, hi ha una bona salut també. Sí, sí. Sí, sí, sí. I editorials que fan una aposta per una cosa que sempre jo havia trobat a faltar. Mireu, la història viva, la història propera, molta és història oral, és a dir, això es perdrà el dia que, per exemple, la gent que vivia aquests entorns nostres es perdrà. Hi ha editorials que fan una aposta ferma i molt agosada i molt valenta. Per exemple, estic parlant d'editorial Gavarres, per exemple, que està fent... que està fent una feina encomiable amb la recuperació de la memòria aquesta propera. Llibres que m'agraden molt llegir. Ara vaig llegir l'altre dia el Coronas de Roure, d'en Xavier Xargai, que fa un recull de textes que havia publicat a la revista Garrotxes, que explica històries de... de gent de pagès que dius, ostres, i això passava fa... Fa cent anys. Fa cent anys. Sí, sí, avui també és el dia de totes aquestes editorials que estan al peu del canó i que s'arrisquen. Jo crec que m'encert. perquè és el que diu en Pere és mantenir viva la memòria que si no s'escriu i no es llegeix es perd i llavors també volia parlar ja que alguna d'aquestes editorials també edita llibres d'autors clàssics també pels traductors que tenim aquí en aquest país tenim un bon planter de gent que tradueix que molt bé també és la seva festa els traductors són molt importants moltes vegades un traductor pot fer mal bé o pot donar la visió que toca en aquell llibre són molt importants i això és veritat que hem de reivindicar també fixar-nos bé amb el traductor perquè ens donen accés a autors que potser no podrem mai llegir en versió original d'una manera molt digna també molt bé professional. Sí, sí, reivindicar la lectura i reivindicar sobretot la llengua, perquè el nostre estimat català... Ets els pessimistes, Pere, tu? No. Mai he sigut pessimista amb res. L'altre dia ho deia, amb moltes coses. A veure, guaita, penso que el Girona salvarà, imagina't si... Que haurem parlat el Girona, ja està segona vegada. Ell va fent falques al Girona. Però jo soc optimista de mena i lluitador de mena i penso que... Estic convençut que això ho salvarem. I ho salvarem per la persistència de la gent, però també gràcies a aquesta bona gent que està llitant bons llibres, bons llibres en català. Ara estava donant un vistoso per aquí. Hi ha molt, molt de llibres escrit en català. I, bueno, ho salvarem, o no? A veure, us salvarem. Aquí a Girona sempre hem parlat molt el català, no? Però jo, mira, la setmana passada vaig anar a Barcelona amb un acte, em va saber greu, un acte del Col·legi d'Arquitectes, precisament, que jo em viéssiu de gana, i part de l'acte es va fer en castellà, perquè, d'acord, és la Unió Internacional d'Arquitectes, es retransmetia i es va parlar en anglès, també. Però, a veure, a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, que parlem en castellà, o sigui, ens deixem portar. Llavors vaig anar al costat en un bar i vaig dir una aiga amb gas, i m'ha dit no la entiendo. Dic, home, una aiga amb gas no és massa difícil, no? O sigui, hi ha com una lluita contra el català també de molta gent que no et vol entendre. I, no sé, aquí a Girona no m'ha passat, però a Barcelona realment ho veig perillós, perquè a més a més hi ha moltíssima gent que la seva llengua materna és la castellana, perquè van venir amb els seus pares de petits, però han continuat parlant el castellà com a llengua materna. Llavors aquesta gent, a la més mínima, ja els va bé tornar amb el castellà, tot i que saben perfectament i que han estat escolaritzats en català i tot, no? Aquí potser no ens passa tant aquí a Girona, però crec que, o sigui... No vull ser pessimista, però penso que el català l'hem de reivindicar cada moment que puguem. Cada moment que puguem, hem de ser tots molt curosos en aquest tema, perquè si no... Bé, és que és molt fàcil, vull dir, és un idioma, no ho sé, és normal, vull dir, quan tu tens una llengua materna, que és la castellana, t'hi torna ràpidament i ja t'assembla bé, i el català l'hem de forçar. Té sotorro, vull dir, nosaltres... Hem de ser nosaltres mateixos. Nosaltres mateixos, sí, senyora. O sigui, la gent que parlem i estimem la llengua catalana, l'hem de parlar, l'hem de fer respectar i l'hem de traspassar. Jo crec que és l'única manera... Perquè en aquest sentit de la llengua, jo soc de l'opinió que potser el que a vegades estan perdent no és només el català, són moltes llengües que estan perdent. Perquè es troba gent que parli bé el castellà? T'acorda. que parli bé una llengua. Esclar, el tema d'una llengua és molt complexa. És molt complexa. Llavors jo crec que s'ha de tenir com molt clar què és una llengua. És un instrument de comunicació, però a vegades també és de manipulació. Hi ha molts interessos a darrere de les llengües. I és molt important tenir-ho clar. Perquè, esclar, dir això no l'entiendo és posar una barrera. si pots repetir-ho no sé jo crec que hem de tenir clar què són les llengües o què haurien de ser com instruments rics de comunicació ja estem en uns moments també on coincideixen moltes realitats per una banda ja aquest no la entiendo abans aquesta gent que ha vingut que abans el català era un motiu d'integració i era el primer que es feia aprendre la llengua o al mínim entendre-la ja no diem parlar-la però a mínim entendre-la cada vegada sembla que hi ha més gent que li costa més però per l'altra banda tenim cursos per aprendre el català saturadíssims amb una quantitat de gent que queda fora que el vol aprendre i no se li donen recursos però perdona en molts casos és una anticatalà perquè per exemple aquests del no me entiendo hi ha alguns que han nascut aquí han estat escolaritzats en català i per tant Coi, que no parlem com si diguéssim en una llengua no llatina, com pot ser per exemple la usquera, que allà sí que realment costa, bueno, i papes. Però és aquesta lluita anti-català. Però jo crec que amb això no ens hem de capficar, fer-ho somriure i continuar parlant català. I que també és el que diu ell, per altra banda hi ha molta gent interessada. Jo que vaig mirar i faig fotografies i així, jo he vist gent que està aquí un temps amb una gramàtica per aprendre el català gent de fora, vaig fer una foto i tot o sigui que han de ser com oberts en aquest sentit perquè jo crec que si tenim clar què és la nostra llengua i la defensem i de manera amb respecte. Sí, sí. No, és veritat. I a més a més és identitat, la llengua és identitat. I ara trauré un tema que potser no... Però bueno, és d'actualitat. Ara se mor el papa. Sabeu que quan va venir la verge de Montserrat, la mare de Déu de Montserrat, li van donar un paper en castellà i ell li va dir al cardenal amb ella, no tindria que ser en català, eh? No tindria que ser en català. O sigui, era una persona molt sensible, molt sensible a la llengua i a la identitat del que volia dir la mare de Déu de Montserrat. I en canvi el cardenal d'aquí va dir no, no, no. I ho va fer en Castellano. Necessitem molta gent que tingui sensibilitat també. amb molts nivells importants, jo crec que la sensibilitat palaigua és molt important. Potser s'està despertant això ara, que avui mateix, el dia de Sant Jordi, a la tarda hi ha una manifestació aquí a Girona en defensa de la llengua, també a Barcelona, per tant s'està tornant a posar la llengua al centre de la reivindicació més nacional, identitària, com deies, Consumció, que aquests últims temps el focus anava a la independència i ara sembla que estigui derivant més cap a aquest sentit. És que si es treu la llengua, es treuen tot. La llengua és la base de tota la nostra cultura, com dius tu a la comunicació, amb què ens identifiquem amb la llengua. Per tant, és una manera de defensar també tot l'altre. I a més a més que les llengües han d'estar vives, o sigui, les llengües no s'han d'imposar. però tampoc s'han de reprimir de vegades he pensat que alguna reflexió que hem de fer quina part de culpa tenim amb això que està passant perquè per exemple jo estic pensant allà on viu la meva filla a les Anglades que a l'escola la llengua catalana evidentment és la llengua d'ús i de desús perquè tothom el parla i els que s'han incorporat I això és el que us volia dir, tots els que han vingut, no vinguts, els han, com si diguéssim, acollit i parlen català de forma normal, que potser, per exemple, en altres entorns, com és, per exemple, l'àrea urbana de Barcelona o així, això no ha passat, i alguna, potser algun acompanyament tenim, no?, el canvi al castellà perquè això és com d'influència d'entorn o sigui tu si vas en un lloc i la que ha llegit només parla una llengua i tu no la parles però al cap d'un temps has d'estar allà la parlaràs perquè t'hauràs d'alguna manera de posar però esclar els entorns són molt diferents això té una certa lògica d'entorn sí Però jo crec que poden conviure també les llengües. Evidentment. Poden conviure. Evidentment. Perquè jo vaig néixer en un lloc que no es parlava el català, però parlava les dues llengües. I després vaig anar a una escola, tu també, que ens ho van ensenyar, tot i que ens explicaven en català, però ens havien d'aprendre les coses en castellà. I clar, quan rebíem l'àncora o quan anava a buscar l'àncora, jo m'acostava llegir en català. M'acostava perquè jo no havia après com funcionava llegir amb la meva pròpia llengua. Que després, quan vaig bé de ser mestre, dic, hi hauràs d'ensenyar en català i tu no el saps escriure, això no lliga. I dic, no, no, jo l'haig d'aprendre bé. però també és una qüestió de motivació personal aprendre una llengua, perquè esclar, troba gent molt diferent, aquí ens trobem amb escritors que escriuen en català i en escurt al Regne Unit, ja sabeu de qui estic parlant, i xapó, esclar també hi ha aquella cosa personal de dir a veure què es parla, què diuen, com ho diuen això, i esclar, potser a la nostra edat ja aprendre una llengua ens costa més, però jo ja t'ho dic, la mainada, si no els hi poses barreres, les aprenen les llengües, perquè és el seu mitjà de comunicar-se. Evidentment, com més llengües tens, més on posa el serró en cultura. Sí, Merrick és atent. El que és més trist és que hem fet la llengua una lluita política, és a dir, com ha fet a partir dels fets del 17, no us hi ha fixat que això s'ha anat accentuant, accentuant... Sí, sí. I és una llàstima, és una llàstima. Perquè és el que diu ella també, és clar, hi ha el tema identitari, la llengua, hi ha molta cosa. És que no pots oblidar que la llengua és identitària, i per tant s'ha barrejat a la política, o sigui, estic d'acord, estic molt d'acord amb l'Eugènia, que diu que una llengua no s'ha d'imposar, jo també, si no s'ha d'imposar, que és el que ens va passar a nosaltres, ens van imposar el castellà, no?, enfront del català i tots ens vam estar escolaritzats que sorties del pader i parlaves català però et podien castigar si no parlaves castellà quan deies geografia, història o el que sigui per tant això no ha de passar i la plurilingüisme segur que és molt saludable i que culturalment és molt bon però no deixa que nosaltres hem de lluitar perquè la nostra identitat amb la nostra llengua vagi endavant es mantingui I sí, Pere, es barreja amb la política. I que sempre la lluita pel català sempre havia estat un tema. Jo suposo que... Us recorda Sant Feliu que hi havia una llibreria que es deia Dia? Sí, jo en volia parlar. La llibreria Dia la portava la família d'en Josep Vicente. Tant en Pere com l'Eugènia són de Sant Feliu. Jo la recordo cada any per Sant Jordi. Mira, encara tinc a la taula un record. de Sant Jordi, de la llibreria Dia, que la portava... Era un cop de puny de llibreria, però allà s'hi trobava, podies trobar Valverdú, podies trobar... No sé si el Lacan Davis la va conèixer, però allà era un canvi... Ja no sé, Eugènia, si us recordes, la llibreria Dia... Ens trobàvem cada dia, pràcticament, amb en Ribas, amb Ventura, amb Vicente, jo mateix. Era el nucli on era la seu de Convergència Socialista d'aquella època. I ens veiem aquelles reunions clandestines i somiàvem amb un futur de ciutat i de país. Ai, clar, sí. Però era un cop de puny, eh? Era un cop de puny aquesta libreria. Això vol dir que la cultura, o sigui, allà on hi ha cultura, hi ha creativitat també en somiar políticament un país diferent, no? En tot cas, amb això que deia ara, no?, aquesta barreja de llengua i política, això ho estem veient aquest Sant Jordi mateix, no?, que s'està, quan s'ha posat relleu també, no?, aquesta discussió de la literatura catalana, és literatura catalana qui escriu només en català, un autor català que escriu en castellà... Clar, hi ha aquesta polèmica, sí. Això, aquesta polèmica, a mi tampoc se m'acord que en altres llocs, la literatura anglès és la que s'escriu en anglès, no? Si un autor en anglès, Matthew Trish, escriu en català, és literatura anglès o és catalana? És catalana, no? Aquests debats venen molt també, molt incentivats també de determinats llocs. Perquè hi ha polítiques darrere. Interessa que hi hagi política per tot, perquè els polítics tenen que estar sempre. No, vull dir, no deixa que... Sí, d'alguna manera... te'n vas de lo que seria dir lo bo que és un llibre o lo interessant o lo que aporta aquell llibre, a dir si és d'un autor català que ha escrit en castellà i que per tant ja no... I això jo estic d'acord, no hauria de passar. No, perquè la realitat és que també estem en un país... que es parlen les dues llengües. Sí, sí. Es parlen, no les parlem, vull dir, això ho hem d'acceptar, perquè és així, vull dir, tant parlem el català com el castellà, no sé si ve on va la vista. I aquí giren aviat la tercera llengua, que és l'anglès, perquè si vas pel barri vell... Anglès i moltes més llengües. Però sobretot l'anglès, és dominant, eh? Però bueno, ens irem adaptant. Sí, sí. L'anglès ja està a les escoles, també, o sigui, l'anexa, que és una escola pública, doncs està ple també de nens que tenen... L'anglès és imprescindible, però us tinc d'explicar una petita història. Vaig començar l'any passat un curs d'anglès amb uns quants jubilats aquí a la plaça Poeta Marquina, i al final la professora va dimitir, pobre... Eren cansobencos. El cap de 5 o 6 mesos no havien passat de... de les 4 primeres pàgines i va dir prou. Aquesta sí que és bona. En tot cas parlava de la llibreria de Sant Feliu. Ara aprofito aquest fill per parlar de llibreries. ja que avui les veiem totes aquí amb els seus estants jo vivia davant de la llibreria Geli tota la meva vida i la llibreria Geli tenia el 1790 de nombre de telèfon i a casa el 1791 perquè és que era de correlatiu ostres quina pena quan vam perdre la llibreria Geli que era d'aquells comerços que hauríem de mantenir patrimonials totalment d'acord Hi ha el cas de la llibreria Geli recentment va haver-hi també una miqueta de xup-xup en el sector cultural d'aquí de Girona també arran de la llibreria 22 amb l'abacus també, aquell acord de col·laboració que hi ha hagut... Sí, sí, que es va tancar que es va presentar una col·laboració entre les dues llibreries s'obren llibreries noves també ara parlem del Baix Emporodà Palamó se n'ha obert una a Colonja fan-ho de les llibreries de la ciutat de llibres que els està funcionant molt bé el de la no-lligió em veig que estan a Palafrugell sí, exacte, llavors aquí a Girona a Girona mateix fa tants anys que s'obri el calmot o que seran també oberts d'altres, per tant no sé si encara, les llibreries es mantenen encara encara funcionen afortunadament però encara en falten, eh? perquè fixa't, jo ahir a la tarda vaig voler anar de llibreries, no? i bueno, jo sortim de casa, primer en calmot després de llibreria 22 i després ja, bueno, vaig a l'Empúries El quiost de la 22, o sigui, és que... N'hi ha, hi ha la Somia. Per el que és Girona. El de Paul Rudol. Sí, el de Paul Rudol. Somia que està molt bé. Després hi ha la Linguae, sí, no era al migdia. Jo crec que Girona en podria tenir més de llibreries. Segurament en podria tenir més, perquè, per exemple, el cas del No Llegiu, que era l'estret tu, el No Llegiu ara està per la Forgero, però va començar, jo conec, quan va començar allà a Poble Nou, res, una llibreria superpetita, estreta, no sé què, i al cap d'un temps es va traslladar a una cantonada que era més ampla, que deia Casa Manolita, em penso tot així, molt divertit, molt de Poble Nou, saps? I s'ha anat estenguent, però és que des del primer moment... Va començar a fer conferències, cursos... Totes activitats. Sí. Va entrar... Va ser una llibreria que va apostar per fer més. Fer més, vull dir, des de cursos d'art fins a xerrades. Recordo una xerrada aquí al poble nou, d'en Jordi Pujol. Va portar en Jordi Pujol a parlar, no sé què. va portar autors de tot el món. O sigui, aquest exemple fa falta en moltes ciutats. Però aquí hi ha llibreries que també fan moltes d'activitats. Possiblement, si se n'obrissin més, se'n farien més, mai estan de més les llibreries. Jo quan vaig a algun lloc, la veritat és que a vegades m'hi perdo les llibreries perquè hi ha llibreries en aquests botjus que són una delícia, eh? les llibreries els hem de promoure i conservar l'altre dia parlàvem amb l'Americarma la de la llibreria Empúries i mireia hi va haver una època que ens va salvar la vida en l'època de la pandèmia amb l'època de la pandèmia Era l'únic bri d'esperança que ens quedava. Jo anava a la llibreria Empúries, trucava a Maricarme, necessito d'aquell llibre. Me'l preparava, anava allà, el agafava, els preguntava com estaven i anava a casa i és allò que podies continuar somiant que aquell món tan trist. El primer dia que vaig baixar, no sé si us ho vaig pensar, vaig baixar cap a Girona a comprar el pa aquí a Sant Francesc, a la Vell Solà, I no hi havia ningú. Se'l recordo també aquest Sant Jordi. Vas pensar, això és la fi. I no, després vaig anar a comprar un llibre i van continuar llegint i vaig descobrir, bueno, van veure que allò continuava i que afortunadament... Per tant, les llibreries tenen que continuar, i és aquell espai que... És possible que sí que si els hi donem un toc, que hi parin les fleques. O sigui que en tenim mal. És que jo sempre... Ara, l'Oriol enrenyarà. Però que necessitem pla d'usos en les ciutats i en els pobles, està claríssim. Per què t'has de renyar jo per això? No, perquè me'n vaig a Sant Jordi, però és veritat, no podem tenir sempre els mateixos negocis, es posa de moda un negoci, com dius, totes les fleques, i vinga, fleques, fleques, ara, al final, bueno, vull dir, cada dia pots veure una cultura de nova, no? Però vull dir, un pla d'usos que també digui, si necessitem llibreries, si volem apostar, o sigui, estem fent des de l'Ajuntament tot un programa de política en català, doncs per què no les llibreries que aporten molt en la llengua i en el parlar, donar facilitats, d'obertura, de tributs, o sigui, pensem que facilitem algun tipus de negoci que aporta valors a la ciutadania també. És el que hem de fer conge. Sí, que és el que va fer Calotja, i Calotja està superbé, i per l'amor va estar un temps sense cap libreria, perquè quan va tancar aquella que hi havia a la cantonada de la plaça, vull dir, es va quedar sense, i ara n'ha n'ho veig una. I perdoneu un incís, i mecanismes de promoure la lectura, mireu, hi ha un lloc que m'agrada molt, que és aquí, aquí a la plaça del Lleó, al Mercat, hi heu entrat al Mercat? Sí, sí. Hi ha aquella vitina, que tu pots anar allà, jo algun cop, Aquell llibre que ja m'acosta moltíssim llençar un llibre, no el llenço mai, però m'acosta molt despendre-me del llibre, però algun cop dius, bueno, el tinc repetit... Aquests són els de Papirus, que suposo que, no sé si ho coneix, la gent de Salrà, que fan una bonetat, que és de Papirus, i a l'estació també hi és això, mira, a l'estació d'autobusos. Ah, sí? A l'estació d'autobusos hi és també en el GEC de Sant Pons, hi és a la Mercè, també? Sí, sí. Jo així m'estic fent la col·lecció de la cua de palla Sí, sí, perquè trobes els llibres dels clàssics drogs de tota la vida de la cua de palla, doncs així estic recuperant la col·lecció Els de novel·la negra Sí, sí, perquè em vas trobant, clar, com que són saldos Ah, doncs mira, ja algun en tinc que potser... No, i la idea és ingeniosa. Jo ara he estat en un lloc per aquí a França que reciclen, a veure, parlant clar, vaig trobar en un lloc que hi havia una cabina telefònica, que ara no s'utilitzen de cabines, però l'havien reconvertit en una biblioteca que podies anar a buscar llibres, també l'ho envies i allà trobaves llibres que algú havia deixat. Era una reconversió de l'espai urbà, també. Sí, reconversió de l'espai urbà, però amb molta gràcia, perquè sí, sí, feien goig i podries anar a buscar si t'interessava un llibre. Estan en un lloc que no es mullen i, per tant, estan a l'espai urbà. Això sí, repensa, vull dir que... Per tant, tu ara expliques això. Ara dèiem també allò d'aquesta experiència dels rius de llibres, això les diu que pots anar i agafar llibres a aquests llocs que dèiem, de través del papiro, se'ls van deixant allà, que són saltos, i tu els pots agafar gratuïtament. Dèiem abans, sortia fa poc les dades de les biblioteques de Girona, més préstecs que mai, que mai, de llibres durant tot l'any, amb biblioteques a més a més que funcionen molt i molt bé en el conjunt de la ciutat. Avui sortirem de Sant Jordi segurament amb un augment de llibres venuts respecte a l'any passat. Fa bon dia, la gent surt, la gent té ganes... I en canvi el discurs que em perd després és no llegir, no... No, no, les biblioteques estan molt freqüentades, eh? Jo penso que les biblioteques aquí és una de les coses que s'ha fet amb més encert, perquè tenim tota una sèrie de biblioteques que també es fan moltes activitats i són espais de... De cultura, interessants, les biblioteques, eh? I t'ha permès l'accés, perquè, aviam, parlem clar, també el llibre... És car. És car. És car. És car. I hi ha llibres que dius, coi, tu repenses, no? Perquè a un pobre pensionista, doncs, a vegades li costa... És car, però molt poca gent pot viure de la literatura. No. a Catalunya. No, però ho dic com a objecte. Com a objecte, clar. Està sobre els 20 euros. Sí, sí, sí. Com diuen Pere, el meu tu has de pensar, perquè senzors quin és el teu situació econòmica, doncs el meu 20 euros sempre ho pots gastar més que un o dos cops o tres. I, clar, la biblioteca, però, pots agafar 30 llibres alhora. Jo, com em vaig entrar a les llibres, no me'ls no puc ni emportar a casa, hauré de venir pel carrito, no? Pots agafar molts llibres, sí. Vull dir, pots agafar molts de llibres. La biblioteca està molt bé i està molt utilitzada perquè a vegades has de reservar els llibres. Sí. Perquè no hi són. No, estan demanats. I potser són dos o tres mesos que t'has d'esperar perquè tinguis aquest llibre. No, les bibliotecas fan una molt bona funció per lectura. Per tant, és molt important que... Sí. I una recomanació que us faig de les biblioteques. Ara hi ha molta gent que compra per internet i, per exemple, compra algun producte de vestir però primer va a la botiga, se'l prova i després el compra allà. Jo faig al revés. Com tinc dubtes amb algun llibre... Primer vaig a la biblioteca, el començo de fullejar i si m'agrada després el compro. Perquè clar, un llibre que val cap a 30 euros, que n'hi ha alguns que valen fins a 30 euros, penso, coi, són 30 euros tu. I vas allà, ostres, sí, és interessant. I llavors el compro. Que no? Doncs mira, acabo de fullejar allà i si no m'agrada gaire el torno-t'hi i s'acabó. És una bona tarda. Potser això del preu dels llibres és un dels símptomes que encara no estem prou normalitzats amb la lectura perquè a França, al Regne Unit hi ha una seta de llibres que a qui valen 20 i allà te'ls ho trobes a meitat de preu. I llavors potser aquesta és una de les coses que falta Potser de normalitzar el preu dels llibres, potser sí. És possible, perquè també és veritat que es fan edicions curtes ara, però clar, per fer una edició hi ha un cost important que si que l'edició no té 3 o 4 d'això, potser no es recupera. No, i el que diu Oriol, que clar, quin escritor pot viure de la venda de llibres? no són pas tants els més mediàtics els més mediàtics però que puguin viure d'això és més una afició no per molta gent o una més a més que no pas una professió també en llengua catalana cada vegada s'exporta més però també de llibres d'autors d'aquí i que participen en feres importants de llibres llegiu autors de Girona? Sí, sí. Gent de Girona, el fet de ser de Girona, això passa molt per Sant Jordi, que normalment dels llibres més venuts a cada ciutat són diferents perquè hi ha el llibre de cada lloc, de l'autor de cada lloc, que aquest dia és el més venut, el més... Aquí els llibres d'aquí de Girona ho diuen, que el dia d'avui els autors d'aquí... Els autors d'aquí triomfan. En Jordi Grau, triomfarà avui. Ah, Jordi Grau. A mi no m'agrada massa el tema d'això dels crims i de la violència. Ah, del sang i fetge. Del sang i fetge, sí. Però hi ha molta gent que sí, perquè mira Crims, no? No l'he vist mai. Hi ha gent que s'hi enganxa. Jo llegeixo bastant llibres de... de comarques gironines d'autors de comarques gironines per exemple avui a la meva agenda de seleccionats i que segurament aniré a comprar i és el de la Mar Camps sense mans pel camí fondo té molt bons comentaris jo no li llegit encara i ja us dic vas llegir el de la Gemma Lienes sí Ai, perdó, no, no dic bé, el de la... Ai, ara m'he equivocat, el de... que ha presentat les matrioixques. Ah, la Gemma Busquets. Ah, la Gemma Busquets, la Gemma Busquets. I m'ha agradat, sí, que també fa una tasca de recuperació de memòria i està molt ben escrit. Jo crec que sí que tenim autors i autors... Autors que escriuen molt bé. I tant. Vas un dia per fer gironisme avui també? Avui a comprar l'autor de casa? Hi ha autors que ja no hi són i que també... Jo crec que sí. Jo vaig estar a l'escola de quart i allà teníem en Miquel Pairolí. Ah, sí. Molt bon escritor. Oh, els dietaris. Els dietaris és el meu llibre. Sabeu què és el meu llibre que et salera? Sí, era. Els dies que estic una mica xof, que ha fotut els dietaris. L'altre dia vaig llegir Octubre, que és... Sí. D'acord? I... Mira que havia anat vegades i vegades a córrer pel carril bici que va fins a quart. I no m'hi havia fixat mai que hi ha l'arbre amb el banc. Hi heu passat? Hi ha un punt, és a dir, hi ha els itineraris d'en Peyrolí, i allà hi ha una placa que diu, en aquest banc, en Miquel va escriure... Ah, sí, no he vist això. És curiós. El doctor. Sí, el doctor. i és entranyable perquè vaig entrar allà i vaig intentar experimentar allò que ell experimentava i realment ho experimentes però incapaç total de tramèter-ho per escrit, incapaç les hores que tenim aquesta gent que sap escriure i que té aquells pensaments molt propers als teus i dius Ai, quina sort. Diu el que jo penso, però no ho sé. Jo vaig mirar una vegada a la classe, als alumnes, perquè els expliqués què era l'ofici d'escriptor. Perquè, esclar, a vegades et penses que els llibres surten com xurros, saps? I mira un escriptor com ell que els expliqués. I recordo que li agradava molt escriure, però que ell, si pogués, es passaria la vida llegint. Que li agradava molt més llegir. És que és molt difícil escriure. Clar, és un ofici. Jo tampoc en sé com en Pere, ho tinc claríssim, però quan tens un paper en blanc i comences a desgranar una història i a pensar-la i a veure quins personatges... I fer-ho bé, és una professió... La novel·la jo crec que és inclús més difícil que l'assaig, perquè l'assaig sempre pots anar, diguéssim, a altres que han parlat sobre el tema, sobre aquells sentiments, sobre no sé què, però la novel·la, això que surt del re, que t'inventes, que passa... Ostres, això... És molt creatiu. Sí, d'autors d'aquí. Tenim un poeta que ha publicat recentment. És el Lluís Locero. Sí, el Lluís Locero. També va reivindicar la poesia. Sí, feia 12 o 13 anys que no publicava. Sí, feia 12 anys, sí. Així, ara de mica en mica es va recuperant, també. El seu pare era el meu entrenador quan corria el xec. Sí. Un gran atleta i un gran... I després ha sortit el llibre aquest dels porrons galàctics, que a mi m'ha fet molta gràcia, perquè en Salvador és un periodista que s'arica tot el temps a la gastronomia, però sí que és veritat que el porró és una cosa, que nosaltres, i el meu avi hi havia porrós, i el meu pare també, i que nosaltres, jo de petit havia tingut un porró petit. I bevia aigua, perquè no hi havia res més que aigua, no? Però que, en canvi, ara no s'hauria niut d'anar a comprar un porró. Però hi haurà reivindicar un objecte, també, com el porró. A casa, a la taula, sempre hi era el porró. El porró, sí. Bé, això de que bevíem aigua, però, escolta, per berenar no havíeu menjat pombi i sucre. Pombi i sucre! Ara, avui dia, si fessis això amb molts nens, jo tinguis el diari i emmanillat. Sí. Doncs mira, ara que dius això del porró, va venir, jo tinc un cosí que és venezolà, bueno, ara no hi viu, venezuela, i va venir fa uns anys i de la vitrina de casa va venir aquest porró petit, va dir, puc emportar aquest porró de record? I li vas donar. Sí, sí, vull dir que és un objecte també molt curiós. És un objecte molt curiós. Sí, molt curiós, molt identitari, a més a més. Sí, sí, també, també. Però vull dir que era molt normal anar a la casa. I, en canvi, el meu pare ja no va veure'm porró. El meu avi sí, però el meu pare no. I nosaltres hem dit sí. Oh, i tant. Oh, i tant. Veure gallet. En tot cas, qui vulgui saber més sobre els porrons hi ha aquest llibre. Sí, el llibre, llibre, sí, sí. Avui també, bueno, tindran tot el dia aquí aquests estants d'aquí darrere, també hi tindran molts autors signant, autors d'aquí de casa nostra, que per tant també val la pena això, aprofitar que els tenim aquí, perquè a més a més tots diuen que aquest dia... que els hi agrada, vull dir, que és un dia també molt especial per ells, evidentment. N'hi ha alguns que no, eh? Per exemple, l'Ingri Guardiola diu que ella no vol Sant Jordi, que ella... De fet, aquí a la ràdio l'entrevistem demà, després de Sant Jordi. I en Toni Puigbert potser tampoc, no? Toni Puigbert també ha publicat ara un llibre. Sí, però està signant o no? Pot poder estar a Barcelona, no ho sé. No sé si està aquí. Estava la foto de La Vanguardia d'ahir d'Altós i a d'Altós. Sí, perquè és de La Vanguardia. Però jo vaig preguntar si el presentaria aquí, de moment no l'ha presentat. D'en Puigbert tinc un article que va escriure fa molt d'anys, no sé si era el punt o el Diari Girona, no me'n recordo, que el tinc com allà a la Cancelera també. Guardo allà la tauleta de nit, guardo 4 o 5 coses i de vegades les rellegeixo. Va escriure un article sobre els... hi va haver una època que corria. En Puigbert era dels que se trobava a la llibreria de Sant Feliu, eh? Li agradava molt córrer i tal, i va fer un article sobre els corredors de fons i els senglars, que deia que com que arribàvem a casa fèiem pudor de senglar... i dic que els treus en sí, és veritat és veritat i ara ja faig la falca també que tots aquests autors que hem anat dient han anat passant per aquí per la ràdio, els hem anat entrevistant perquè nosaltres també una de les funcions que tenim és precisament això, donar veu a la gent d'aquí i per tant, qui vulgui que remeni pels podcasts, que remeni per la digital FM i ja podràs sentir els autors parlant dels seus llibres i ens queden res, queden dos minuts i escats va, Perel, Girona, vinga La tercera va la vençuda, va, parlarem del Girona. El Girona ens salvarem. Vull dir, l'altre dia feia un tuit i deia, mira, a la vida n'he passat de moltes dificultats. Problemes de salut, personals no, però d'una persona molt estimada sí. Problemes molt greus de salut. Problemes de... políticament, n'hem viscut de totes. Com a país, què us tinc d'explicar, què us tinc d'explicar, amics meus? Però hem lluitat fins al final o no? O ens hem rendit a la primera? Au, va, doncs per tant lluitarem, ens en sortirem i si no, ja ho veurem. Però de moment esperança tu, que avui ha sortit el sol. Veieu quin dia més maco que fa, eh? va, Assumpció Eugèria jo penso que confio en en Pere que diu que ens en sortirem doncs ens en sortirem sí que és veritat que quan un equip entra en aquesta dinàmica és difícil de recuperar per tant suposo que els aficionats hi heu de fer-hi molt Pere jo no vaig als camps de futbol però sí que aquest caliu estimada amiga menys del camp que ja no puc ja faig de tot També és veritat que quan vas 0-3 a la mitja part tot costa més. Costa molt, clar que sí. Però ens en sortirem, no Eugènia? Sí, i tant. Jo no soc molt fungolera, però ens en sortirem. Que el drac de Sant Jordi faci alguna cosa. Per tot. Doncs, en tot cas, llestim aquí la tertúlia d'avui. Com bé sabeu, durant el dia també anirem sentint recomanacions que els tertulians d'aquí de la casa ens han anat enviant aquests dies i que també al llarg de la programació anireu sentint recomanacions de llibres per avui. Nosaltres deixem... Mira, Lluís Lucero, passa per allà, veus? Ara parlàvem d'ell. Allà el tenim estar aquí. El tindes per aquí, no? T'arribes, també corre per aquí. Això serà un operar avui de gent passant amunt i avall. Eugènia, Pere, Assumpció, gràcies per ser avui aquí a la Tertúlia. Bon Sant Jordi a tothom. Igualment. Bon Sant Jordi. Vinga, gràcies. I demà tornem amb en Jordi Grau, aquí a la Tertúlia. Nosaltres ara seguim amb en Seid i els Quatre Rius i ja ho sabeu, fins a les 5 de la tarda, programació en directe des d'aquí, des de Gironer FM a la plaça Catalunya. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 23 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. La Diada de Sant Jordi de Girona acollirà parades de flors i llibres a la plaça de Catalunya per segon any consecutiu. L'emplaçament de les parades segueix la distribució que es va fer l'any 2024 per primera vegada i que va tenir molt bona acollida per part de paradistes i ciutadania. Per aquesta fira, el mercat s'ha organitzat amb un total de 144 parades, 10 més que l'any passat, de les quals 36 corresponen al sector del llibre i la flor i 108 entitats i partits polítics. Amb motiu de la Diada de Sant Jordi i Girona FM farà una programació especial donant veu a escriptors i escriptores, editorials i artistes locals per saber com viuen aquesta jornada i l'ambient que es viu a la ciutat. Mour el conductor d'un turisme en una sortida de la via a la C25 a Camp Llong. Els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís ahir a dos quarts de dotze de la nit i per causes que s'investiguen el conductor d'un vehicle i únic ocupant va sortir de la via i va topar contra un arbre d'una rotonda. La víctima mortal tenia 37 anys i era veí de caçada a la salva. Detenen el conductor que va provocar l'accident mortal de diumenge a l'AP7 a Vilablareig. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dimarts al matí el conductor que va provocar l'accident mortal quan es va encastar contra sis vehicles. L'arrestat està hospitalitzat i la policia estava pendent de la seva evolució mèdica per efectuar la detenció. Dues famílies involucrades en l'accident mortal de la Peceta Vilablareig creuen que els Mossos els van posar en perill. Un dels afectats, Jaume Moró, ha explicat a l'ACN que els agents van aturar el trànsit posant en perill els cotxes per intentar frenar el conductor imprudent que anava a més de 200 km h i que va provocant el xoc en cadena. Retiren els contenidors vells de Girona acumulats al polígon de Maixirgu perquè l'empresa Tirgi els recicli. Els contenidors apilonats són els que s'han substituït per d'altres d'intel·ligents a gran part de la ciutat o pels cobells del sistema porta a porta en alguns barris. El trasllat es preveu que s'allargui fins al mes de juny i cada dia es transportaran entre 40 i 50 contenidors. I en esports, el Girona pot entrar en zona de descens aquesta mateixa nit. Una victòria avui de les Palmes al camp de l'Atlètic i de l'Alaves contra la Reial Societat faria que els de Mitchell caiguessin a la 18a plaça pel pitjor verall general amb els vitorians. I una punt de bàsquet miniaturé signa pels Golden State Valkyries de la EWNBA. La jugadora de l'Esparron i Girona signa un training camp amb la nova frància de San Francisco, on es reunirà amb Chloe Vivi. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Hola a tothom. Aquest Sant Jordi penso que paga la pena recordar tots els herois aquells qui defensen terra, llengua i cultura. I per això us recomano el llibre de Josep Vicenç Mestre, Paraules de president. Un llibre que analitza els discursos de Prat de la Riba, de Puig i Cadafalc i de Macià i de la imatge que projectaven com també del seu ideal de nació. Cap dels tres diuen que no va ser un gran orador però amb les seves paraules van transformar la Catalunya del seu temps. Feliç diada de Sant Jordi a tothom. Bon dia, sóc en Toni Iglesias. Us recomano Diego en el Manhattan de Xavier Bosch, que tracta sobre el tema d'una censura de publicitat i una filla que se'n va a Nova York a aprendre el funcionament d'aquest tipus d'agències multinacionals. I la gran pregunta...