Rodalies, residus, ocupacions i mobilitat a Girona

i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de Tartulis Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 19 de març, dia de Sant Josep. Per cert, per molts anys els que ho celebrin, de Joseps, Fines, Josefines... Abans això del Sant se celebrava més gairebé que l'aniversari i ha donat un tom bastant important. I llavors hi ha els que hem decidit que celebrarem les dues coses. No parlarem d'això, o sí, si ells volen, les 3 persones que m'acompanyen Avui aquí, en els estudis del carrer Balmes, el senyor Carles Martins, empresari de Sisbrup, molt bon dia. Em penso que no ets de celebrar sants, o sí? Jo sí, qualsevol cosa que sigui celebrada sempre em serveix a mi, no tinc discriminació de quin és el motiu, i de felicitar la gent, i per molts anys, i trobar-te amb gent i dir-li com estàs, també és una bona excusa. no el trauria el que és graciós és que el dia del pare que avui també és i per tant també podem felicitar tots els pares se celebra Espanya França, Itàlia i quatre països més que ens sembla que és una cosa que és molt mundial i no, és aquí prou bueno, per això devia ser alguna idea d'alguns grans magatzems en un moment determinat això de celebrar els dies dels pares i totes aquestes coses jo crec que té més a veure potser amb Sant Josep que van per allà lligats, es veu que és pare, també, bueno, no tampoc ho tinc molt clar Aquest no ho sabem. Aquí tindríem problemes, diguem-ne, per entrar-hi a fons. Com dèiem, de grans magatzems, no vull dir que siguin grans magatzems, però també hi ha moltes botigues. És a l'Espai Gironès, senyor Pau Jordà, gerent d'Espai Gironès. Molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Jo sóc dels que ho celebro tot, també. Sant aniversari... Dia del Pare com avui, els qui són pares, per tant, tot plegat. Sí, sí. Abans hi havia aquella dita que deia de Josep Joans i Ases, n'hi havia totes les cases, en canvi ara Josep és un nom que ha tirat una mica enrere. No hi ha tirat el de Maria Rosa, com el de Maria Rosa Agustí. Bon dia, com estàs? Molt bon dia. Jo ha sigut una manera de relligar-ho que m'ha quedat una mica estranya, però... Però, perdona, jo ara te diré que jo al Sant en celebro tres. Clar. Que cuideu. A veure, Maria... Maria. Rosa el 23, d'acord? 23 d'agost. Però com que jo soc ja antigua... També ho fas el 30. El 30. Per tant, són 3. O sigui, que a mi són 4 vegades que em feliciten. Està prou bé. Està prou bé. Veus, aquesta no ho sabia. Amb els canvis, amb els que van haver-hi canvis i tal. Per això, perdoneu, perquè ara hem entrat així, però la gent més jove, per als meus fills, els han... no sé, és aquella sensació en canvi jo recordo que de petit el Sant era gaire més important que l'aniversari era un dia que estava molt bé però i ara ha donat una mica la volta no sé si us hi heu fixat o trobat o senzillament és que jo vaig equivocat que també pot ser A casa, almenys a casa dels meus pares, el sant se celebrava i se celebrava bé. En el meu cas, a més a més, el meu pare es deia Pere, per tant, ho celebravem Sant Pere i Sant Pau el 29 de juny i se celebrava, era com un dia d'aquests de bona celebració, efectivament. Ara, una mica menys, nosaltres a casa el celebrem igual el dia de la Mercè i el dia de Santa Magalí, Santa Margarida, el vint de... el 20 de juliol, per tant, ho seguim celebrant endavant amb les tradicions. Doncs, per qui ho celebri, per qui no, Feliç Sant Josep, que es deia per molts anys, que era una expressió més catalana, perquè ara també et trobes que alguna vegada, com dius... avui a Sant Josep, per molts anys, i diu, no, has de dir felicitats, no, escolti, per molts anys es pot dir sempre. De fet, felicitats és el que no està bé. Per molts anys puguem celebrar el que sigui. Però jo m'he trobat alguna vegada que passava això que t'ho deies. Bé, hem arribat tots, anava a dir una mica molls en el sentit de, diguem-ne, excepte en Carles que portava un paraigua i un aparell per guardar el paraigua i ha arribat molt bé. I ens ha passat... Ens ha passat una cosa ben curiosa, no?, que és allò de dir, uf, ja porta dies ploguent, eh? Feia un any que ens queixàvem de sequera i ara que ha plogut, i ha plogut, diguem-ne bé, més o menys, que no ha fet gran mal, ens queixem una miqueta. Però és bo, no?, que plogui. Home, per suposat. És a dir, a mi, per exemple, a mi no em molesta absolutament gens que plogui, perquè penso que primer de tot és necessari i segon de tot és una manera de moure't per la ciutat diferent, no? vull dir que, si em vas, no crec que sigui allò que dius, en Carles no està d'acord amb mi, perquè m'està mirant la cara, però bueno, jo personalment penso que, bueno, la pluja, òbviament, la necessitem, i per tant, bueno, per què no? Jo estic perfecte amb la pluja, en Carles no. Jo la necessitem, la necessitem la pluja, i està claríssim que la volem, i en volem més, no? Però sí que quan portes molts dies d'aigua... Sí, al final comences a dir, escolta'm, perquè la vida, la rutina diària en pluja és més dificultosa, és més lenta. Hi ha més cotxes. Hi ha més cotxes, hi ha més moviments que has de fer, sobretot si tens nens que has d'acompanyar quan algunes coses no els acompanyes, perquè es veu que la pluja d'ara encongeix als nens i els has d'acompanyar més del que faria falta, és una altra cosa que he anat descobrint. Sí, els nens d'ara se'n congeixen amb la pluja i no poden mullar-se. No és políticament correcte que plogui i no estiguis amb els nens perquè em sembla que ets un mal pare, no sé, és una cosa d'aquestes... És aigua, no? Després jo aniré caminant pel carrer i no em passarà res, però els nens que no es mullin, llavors els has d'acompanyar, i hi ha més pares que fan això també i per això hi ha molts més cotxes. I com era petit i feia quatre dies, diguem-ne, el camí entre Santa Eugènia i el meu col·legi que estava al cantó de la catedral de Girona, vull dir que era una tirada llarga, si plovia, doncs guita, agafaves per aigua, no... I s'ha acabat. I no passava gaire res. En un espai com l'espai gironès, allò de Carles Molls, Calaixos, Aixuts també hi és? O passa justament al contrari? No, en aquest cas és just el contrari. En aquest cas, un dia de pluja, un dia normal de pluja com avui, serà... Avui és dimecres, serà entre un 7 i un 8% més de gent, més o menys que un dimecres normal. Si és un dissabte pot arribar un 15% més de la gent que tindries aquell dissabte d'aquella època de l'any. Avui 7, 8, 9% més de gent, sobretot. Després depèn de si ja s'aixeca plovent o no, si para de ploure a la una del migdia, si segueix plovent tot el dia, és una mica... Però més o menys és això. És una estadística que m'ha sortit a preguntar-ho, però penses, clar, vas allà i passeges com si estiguessis al carrer, però no estàs al carrer, estàs sota cobert. Suposo que aquesta és la clau de tot plegat, no? Efectivament, sí, sí, és exactament això. És exactament això. Molt bé, doncs escolteu, hem parlat de pluja, en algun moment, no sé si ha sigut en Carles o la Maria Rosa, que ha dit que hi ha més cotxes al carrer, cotxes n'hi deu haver-hi molts, perquè portem uns dies que potser perquè, com que Rodalies no funciona, la gent ha d'agafar el cotxe per anar a la gran ciutat i ara hi ha unes cues terribles. Com ho veieu tot això? Avui et veig molt enllaçador, eh? Et veig molt enllaçador avui, m'ha agradat això. Molt bé, no? És que és un escàndol de proporcions tan grans que ja t'ho has d'agafar una mica rient, perquè si no... Però clar, jo penso, per exemple, jo tinc amics que treballen a Barcelona que dilluns, amb la desconvocatòria a la vaga de maquinistes, però es veu que no van tenir temps d'ebrir els maquinistes, van decidir que no anaven a Barcelona, no perquè no poguessin agafar el tren, que si no hi van molt tard, però el podien agafar, però ningú els hi garantia que tornés, perquè només en van fer tres, clar, dius... És una situació molt complicada que, a més a més, que jo sàpiga, no es dona cap altre punt de la península, per dir-ho així, i, per tant, indica una manca, una deficiència d'inversió, que és el que en realitat passa, que afecta tots els governs d'un color i d'un altre, això ja no és un tema... però que ha sigut, és a dir, que ve de tants anys, que la sensació, de fet, algú ha criticat molt el ministre, però va dir una cosa, va dir, és que si invertim més, encara col·lapsarem més, i té raó, perquè com que s'ha de canviar tot, si es canviés tot de plegat, haurien de plegar, haurien de tenir dos anys sense trens, i és clar, això no s'ho poden permetre. Però bé, no ho dic per defensar el ministre, ho dic per explicar la situació en la qual estem. Dius que afecta tots els governs de tots els colors, sí, però tots espanyols, eh? Al final és un atac continuat de l'estat espanyol cap a una infraestructura clau de Catalunya que al llarg de molts anys, dècades, ha fet que aquesta esdevingués el que és ara, un desastre. I això s'hi ha sumat que en aquesta infraestructura pèssima hi ha una gestió d'una empresa o una entitat, perquè és d'aquestes empreses que són administratives, funcionàries, etcètera, que està mal gestionada, i està evidentment mal gestionada, amb treballadors que el dia abans estan negociant per una vaga i ells tenen clar que no aniran a treballar, encara que es descomboqui la vaga perquè estan, mira, estan dormint. Doncs quan els han d'avisar no els poden avisar i deixen de conduir un tren. que dius, ostres, això, però on s'és vist? On s'és vist? Algú es va enfadar molt, però amb una tartaliera, no recordo quina, algú ha utilitzat el terme colonial, que era una visió colonial del terme, però a mi em va semblar molt adequada, perquè al final, esclar, el tema és, i per què no hi ha maquinistes aquí? Doncs perquè aquí no formen maquinistes, han format allà, han vingut aquí, i com els jutges, o com els fiscals, o com els inspectors d'Hisenda, però aquests ja està bé que facin el pas de voler tornar Diguem-ne cap allà, no, però no, ara faig broma, però vull dir la sensació que no hi ha, és a dir, ho tenen a les seves mans. I llavors hi ha una altra cosa que a mi em sorprèn molt, és a dir, els grans, els que criden més defensant que diguem-ne que Catalunya és Espanya i la unitat de l'Estat... llavors són els primers que no reconeixen que la Generalitat que és estat pugui gestionar-se perquè ells només volen dependre de Madrid, no? És una qüestió complicadíssima, bueno, complicadíssima no, l'empresa privada costaria però segurament seria més fàcil de resoldre vosaltres tres que gestioneu empreses, en aquest cas és així perquè la Maria Rosa, diguem-ne, és empresària i i presidenta de l'AG, que avui no ho he dit, a l'Associació Girona d'Empresàries, en Carles gestiona l'Assis Group, que és un grup gran, i l'Espai Gironès també és un grup. Això, a l'empresa privada, si les coses no funcionien, se l'aclarien, no? D'alguna altra manera, o si no estaríem abocats a tancar, diguem-ne. No s'arreglaria segur perquè ha de funcionar. Al final el compte de resultats, aquí el problema és que el compte de resultats és igual com sortir perquè allò segueix any rere any abocant-hi diners o el que sigui i per tant li és igual a tothom. Però crec que jo llegia ahir el diari... El diari de Girona, em sembla, que deia que Renfe ha invertit a la província de Girona els últims 10 anys 77.000 euros. Això és insultant. Això és una presa de pèl. Però, més enllà d'això, és que això de l'empresa mixta, de la majoria de la Generalitat i d'això, a mi em perdonarà la consellera Paneque amb tot lo gironina que és, això no s'ho creu ningú. i això no funcionarà i això serà una taula de diàleg o això serà una altra d'aquestes coses que d'aquí un any i mig s'endreçarà perquè vindran eleccions i allà i qui dia passa any empeny i després la darrera cosa que també deia el president Illa la setmana passada al Parlament que deia això que has dit tu Jordi que no es pot fer la inversió de cop perquè ho col·lapsaríem més coiti, jo estic disposat a que es col·lapsi tot durant dos anys, si això ha de canviar en dos anys. El problema és que no, no ho faran tampoc, i no passarà, no passaria. Però jo hi estaria disposat a signar a dir, senyores, tots, signem aquí que passem dos anys molt fotuts, però vostès es comprometen a deixar una xarxa de rodalies com Déu mana? Sí. Però ho facin, eh? El problema és que això no ho faran i ells ho saben. Això és el més fumut de tot, que és el que a mi em sap greu. Vinguent de l'empresa privada que et parlàvem ara, eh? És que ells ho saben. I això és potser el que pitjor... el que pitjor, el que més greu sap de tot, la meva opinió. Sí, no, no, està clar, i a més a més, a veure, a part de que seria, òbviament, el correcte, perquè dius, bueno, el sistema, podem tenir busos, maneres diferents, no?, de circular, perquè el que sí que és cert és que avui agafar un tren és jugar-te-la. Sí, sí. Absolutament. Jo recordo no fa massa que tenia una reunió molt important a Barcelona, vaig sortir a les 9.26 i vaig arribar a Barcelona a la 1 i mitja mare meva sense possibilitat de baixar del tren, cuidado perquè això és un altre, és a dir si tu a més a més te diuen, bueno escolta'm aquí vaig estar a Biloví no sé quanta estona doncs dius, mira baixeu te busques la vida, agafes el cotxe i te n'hi vas no, no, no, no, jo vaig estar segrestada per dir-ho d'alguna manera durant 4 hores dintre un tren Eh, dius, perdó. És que tothom entendre que hi pot venir un accident, un accident, fins i tot, diguem-ne, una avaria, diguem-ne. Tothom entenc que això pot passar, però com quan la normalitat és que hi hagi tantes avaries i tantes incidències a tantes línies, doncs te'n dones compte que si la normalitat és això, doncs que no anem pas bé. Però hem d'anar més enllà. A l'empresa no se li perdonen les avaries. Efectivament. A l'empresa, quan té una avaria, l'ha de solucionar molt ràpid, donar explicacions molt ràpid i compensar d'alguna forma molt ràpid perquè, si no, el client no tornarà a anar-hi. No s'hi val. Mira, és que se m'ha espatllat el cotxe i no et puc portar. Has de compensar-lo. L'administració pública té un concepte de menys preu cap al ciutadà que és molt evident sempre. Fixa't que qualsevol cosa que depèn de l'administració pública el que tu hi dediquis per aconseguir l'objectiu se li en fot tres pitus. Que has d'anar a buscar un paperet a no sé on, doncs mira, has d'entrar a la web, has de fer 25 passos i després fer una cua. Que has d'anar al metge, seu aquí, hi ha unes butaques molt amples a les sales d'espera perquè facis tota la cua que vulguis perquè el metge de l'administració pública... Tu els hi trobes d'amples, jo no, eh? Bé, les sales d'espera, la butaca no ho sé però els metges no poden perdre ni un segon, ara tu sí els segons que perdis tu són indiferents tot això és perquè ells no tenen cos de treballador, com que no tenen cos de treballador, a ells se'ls han fot tres pitos no el tenen aquest concepte dintre del seu cap Què costa cada persona? Ni eficiència, ni rendibilitat, ni els temps de servei, no, no. De nivell de volum de ciutadans, de poble, què costen totes aquelles persones que han estat parades? Això no ho tenen en compte. Per què? Perquè repercuteix a unes empreses que ja s'ho faran. Sí, sí, correcte. A mi una de les coses que em posa molt nerviós i em penso que estareu tots d'acord i ara estem aprofitant, no? És aquella sensació, diguem-ne, de com canvia si ets tu que necessites alguna cosa de l'administració o l'administració que necessita alguna cosa de tu. Perquè, esclar, totes aquestes coses de dir la burocràcia. Hi ha, diguem-ne, entitats administratives que depenen d'administracions concretes que no te'n perdonen ni una. Les multes arriben si no... I si tu no hi ets, espavila, t'hauràs de pagar recàrrec. Jo no parlo d'Hisenda, que evidentment funciona i funciona molt bé, però la clau és aquesta. Si Hisenda funciona tan bé, l'altre també hi podria funcionar. La sensació aquella que a tu t'exigeixen complir la llei estrictament i que en canvi ells es van inventar el silenci administratiu... passen determinades històries i aquesta sensació és el que fa encrespar a molta gent. No tothom és igual, no tots els funcionaris que tenen els administrats són iguals, per suposat, no és així, però el concepte d'administració amb el concepte ciutadà, la interrelació no és la que tocaria. Perquè realment, el que dius tu, dintre l'administració hi ha gent molt i molt vàlida, però també és cert que tampoc estan incentivats. I per contra, crec jo, incentivats, què vull dir? Jo tindré molt clar, jo el tema funcionariat el valoraria depèn del feedback del client. Això ho tindria claríssim. I el que realment funcionés, aquest tindria un plus... Per què? Perquè seria la manera que tothom es posaria les piles. Perquè si no, el que diem, tu vas allà, jo aquest matí he anat a fer un tràmit. Doncs he arribat allà i m'ha negut d'anar amb la cua entre cames que se'n diu, perquè resulta que el certificat havia passat la validesa de 15 dies, que és un certificat que dura 5 anys. Total, he de tornar a pagar. Saps? És a dir... Que tampoc ho posen que ets fàcil, saps? I això és el que realment jo crec que crema en dues parts. I jo reconec que el concepte que nosaltres tenim com a ciutadans és que no som conscients que nosaltres realment som els clients. Som els qui paguem la festa al final. Els nostres impostos són els que paguen el seu sou, per tant... El que passa és que cada vegada hi ha menys ciutadans que paguen impostos i llavors hauríem de veure quins ciutadans són els que paguen a la festa i quins no. Dius a mi que enllaço les coses. Sí, sí, perquè és cert que tenim frases que les tenim des de fa temps posades dintre i que fa temps era veritat. I dius els ciutadans paguen impostos i deies sí, tots. ara dius, no, quants ciutadans paguen impostos? I veurem que som poquets, és una part bastant més reduïda, no? Perquè si treus, a part dels que no paguen impostos, sinó que cobren dels nostres impostos, que ara esteu fixant-vos en un tipus de gent, però també són els funcionaris, eh? Tots els funcionaris paguen impostos, però és com un engany estrany, un funcionari que paga impostos perquè cobra dels nostres impostos, són moviments interns de l'administració que no sé per què se'ls van inventar. Però Espanya és un dels països amb més proporció de funcionaris d'Europa. És terrible. En canvi, el servei que donen aquests funcionaris no està com els millors d'Europa. Per posar un exemple, l'exèrcit d'Espanya és dels més patètics d'Europa, tot i la mida d'Espanya. I són funcionaris, eh? Patètics no les persones que hi són, en quant a volum, eh? O sigui, no està equilibrat. No sé si fa falta o no, però si ho compares amb la resta de països d'Europa, que tenen molts funcionaris, Espanya en té més i poc exèrcit. Escola, com està la formació a les escoles? Justeta. Falten funcionaris, diuen a les escoles. Com està la sanitat? Justeta. I l'administració, els serveis que ens dona l'administració també no arriben a la velocitat que han d'arribar. Tot això amb una sobrepoblació de funcionaris, doncs no s'estan fent bé les coses. Maria Rosa, quan ens paguem aquí? Perquè ho estaves buscant. Sí, ho estaves buscant. Mira, autònoms empreadors és un 2,10%. de la població que paguen impostos és un 36,71 i autònoms sense empleats un 4,37 doncs un 36 més un 4 un 40 un 42% de la població paguen impostos sobre tot l'altre fa por eh No és sostenible. Llavors mires la nòmina i dius, cobro poc, i dius ja, mira què costes. Mira què costes i veuràs que és molt més. Tot això que és molt més és per pagar tot aquest altre 56. I després podríem parlar de... Quants en fan realment falta, però això també seria un altre debat que segurament... Per sostenir tot el que tenim? No, no, al revés, és a dir, si ens poséssim a fer allò, com és això, una anàlisi de llocs de treball i de dir... Ah, tu tornes a parlar de la... Torno a parlar de l'administració, sí, sí, de dir... Escolti, aquí quants n'hi treballen? Deu. Amb quants podrien passar si es fes la feina bé? Segurament serien sis. Sí. Segurament. Estem en un país de... Jo he posat 10-6, podem posar 160 o podem posar 1.600, eh? Sí, sí. Hi ha estadístiques que ara no tinc mai i tampoc tinc el cap i no els diré, però que sí que conec altres fons que, per exemple, que expliquen coses, no? L'empresa privada, el tant percent de baixes, més o menys la mitjana de baixes que hi ha, no? aquesta metgena de baixes traslladat, diguem-ne, amb altres llocs, i ara no parlo de cossos policials, que és sempre altíssima, però ara també amb els mestres, però amb molta gent, amb els cossos així, puja, no?, i dius, tampoc acaba de lligar, per què? Doncs perquè, és a dir, que una persona que necessita estar de baixa, necessita estar de baixa, no ho dubto en aquest moment, però la sensació és que també s'ha repartit, és a dir, és una miqueta la sensació aquella... en una situació hi ha més persones de baixa que en una altra, això a tot arreu s'ha d'analitzar per què. Si jo tinc dos camps amb pomers i en un se'm fan més pomes molt bé que l'altre, em posaré de seguir analitzant el que he passat. El millor és un que tingui molta sort. També la tipologia de feina que hi ha, que ja entenc que també passen aquestes coses. Però hem anat un cantó, l'altre, hem parlat de Renfe i Adif, perquè aquí sempre diguem la vora del Renfe, però hauríem de dir Adif, que és qui té les infraestructures i qui, diguem-ne, que s'hauria d'haver cuidat Però la sensació, no sé si la teniu, m'ha donat la impressió que això, carai, a Catalunya, el que ells en diuen la comunitat autònoma de Catalunya, passa bastant més que no en diferents llocs dels altres punts. Llavors hi ha hagut una visió, una voluntat sistemàtica de no invertir i al final acabes pensant que segurament pot venir per aquí la cosa. I llavors, si aquí hi hagués en Miquel Liera, que cada vegada que diu... Avui no hi és, és el periodista, però sempre ell parla dels 60 milions d'euros que surten cada dia en un tren, que aquest no té mai avaria cap allà, que són aquells 22.000 milions curts, però són 22.000 milions d'euros que se'n van cada any de dèficit fiscal. Dius, home, amb una part d'això segurament es podrien arreglar moltes coses també. I tant. El que passa que, per exemple, en aquella aturada que et dit de 4 hores, els de Renfe es treien les pusses totalment i era el culpable d'aquella situació. És a dir, que inclús ells mateixos no eren ni conscients de quan duraria... No ho saben, simplement no ho saben. Cuidado, eh? Jo, la veritat és que... A més, veies a la gent, o sigui... Acceptant aquella situació, no? Perquè, en certa manera, ens hem hagut de convertir més ells, perquè com que han picat tant, és allò que ja dius, mira, escolta, avui no hi ha hagut cap avaria, però això no és la normalitat, sinó que és l'incident, és el dia que tot va bé, perquè com va bé, hauria d'haver... Però, esclar, el problema, tornant al tema de les infraestructures... és el que deies, donar alternatives, perquè dius, escolta, si jo puc triar entre trenc, autobús o cotxe privat, que és el que acaba fent, llavors ara aquests dies, què està passant? Avui tornava a haver-hi problemes. Vas amb cotxe privat a la gran capital, t'has de desplaçar, i és un autèntic drama. L'autopista està com està, perquè van treure els peatges, però en aquests moments l'autopista és perillosa. I ahir, abans d'ahir, va sortir el director del Servei Català de Trànsit, que va dir, per evitar que hi hagi més accidents i per evitar que hi hagi més col·lapses, En alguns punts de l'autopista anirem a 60 per hora. Sí, sí, sí. T'ho asseguro que no m'ho invento. Això no és una autopista. Serà una altra cosa, però no serà una autopista. Invertir en radars, sí que funciona. Podem fotre molts calés amb radars, però arreglar les carreteres no, no? Bueno, els radars quan funcionen? Si voleu, parlem dels radars municipals. Potser no tocaria tampoc. No, perquè aquest no ha funcionat durant molt de temps. Hauríem d'anar a un punt que deus conèixer bé, perquè deus tenir molt analitzat, però últimament s'ha anat parlant molt del famós radar de la Junquera, que posa gairebé 500 moltes diàries. Vull dir, gent bàsicament de la Junquera, que és el que no s'acaba d'entendre. On està el radar aquest? No t'ho sabria dir, però se n'ha parlat molt, és a dir que... Això els hi va passar fa 3 o 4 anys a Lloret. A Lloret li va costar l'alcaldia, l'anterior alcalde. Sí, sí, un radar d'aquests així amb una d'allò que només moltava lloretencs i n'estaven tots ben tips. Estava tothom enfadat com crans. A veure, jo estic d'acord que en determinats llocs hi pot perdre els radars i s'ha de controlar... determinades velocitats, estem parlant dels radars d'aquells que en multa s'hi vas a 40 avui, no a 40 és que això, perdona o passes de 30 en un lloc que no toca, parlem d'aquest tipus de radars que és, bueno oi, treuen punts, eh per allà a la vora diguem-ne els accessos a l'espai, alguns n'hem tingut, els ciutadans de Serra i alguns n'hem llepat aquell és de 50 el de Marquès de Camps és de 50 per hora i el de l'altre carrer, que va ser el carrer de les Euses, aquell és de 40. Quan està posat el radar dintre la caixa, que habitualment sempre està marqués de camps, amb aquell s'ha d'anar al tanto perquè aquell és de 40. L'altre és de 50, bueno, 50 és un tram petit i el fas... Bueno, alguns hi han caigut, eh? Sí, bueno, si t'espistes passa això. La sort és que com que l'administració subcontracta a través d'aquests concursos que fan que són així una mica estranys a gent que gestiona el radar, llavors funcionen malament, igual que les escombraries de Girona. No? Un altre gir dramàtic de guió, eh? Per tancar el tema dels radars, a mi em van multar amb un radar a la Rambla de Torrolla de Montgrí per anar a 32 per hora. Un radar a 30, em van multar per anar a 32, que era dos quarts d'una de la matinada i passava allà a fluixes perquè veus radar, multa perquè anaves a 32 i el radar només té un 5% de desviació, per tant 32 i ja et passes del 5%. vaig pagar 50 euros de molta amb el descompte vaig pagar ràpid a 32 això és com per anar-hi a peu al costat del cotxe perquè clar en Carles que té en Carles que porta sempre la seva estauleta això i porta sempre moltes coses ha deixat anar el tema dels residus i és un tema que sé que interessa molts ciutadans de Girona, la Maria Rosa, per exemple, alguna vegada ha fet frases molt que jo els vaig recordant de tant en tant en aquestes tertúlies. Com està? Sembla que se'n parli una mica menys, però com està el tema dels residus? No se'n parla menys perquè la gent ha deixat de parlar-ne, no? Perquè ara ja... O sigui, no poden... No poden treure la gent que està gestionant el concurs perquè costaria 8 milions d'euros. Però qui ha fet el concurs? Qui és la persona tan llesta que ha gestionat aquest concurs? No se'n parla perquè estem com en Badif i Renfe. Estem ja resignats. Perdó, Carles. No, no, però és aquest concepte, no? Qui té la responsabilitat d'haver gestionat aquest contracte? Hi ha una empresa que no fa bé una feina? Escolta'm... Tu quan agafes una persona que a casa el pintor que et vingui a pintar una paret, si no la fa bé, segur que no torna i veurem què ha de fer amb aquella paret, no? Llavors ara resulta que algú que no està recollint les escombraries pot no recollir bé les escombraries. Té raó, perquè si té raó llavors què ha d'assumir això és l'Ajuntament. Perdona, m'ha passat una cosa pel cap. Tu te'n recordes del projecte Càstor? Sí, sí. Que va provocar... El del gas que injectaven gas allà davant de la costa de Tarragona. Us en recordeu qui ho gestionava? Va ser un desastre, no va funcionar, va provocar molts danys i van cobrar una indemnització milionària. Tu preguntaves, doncs, no sé qui ha fet el contracte, però qui l'ha... a l'altre cantó, que ja tens la resposta a l'altre costat, evidentment que saben el que fan és el mateix grup? és ACS? no, però sempre hi ha els mateixos grups que estan al ladera d'un lloc o d'un altre vull dir, si no és aquest que dius tu ACS, Federació de Construccions i Contrates vull dir, sempre va per aquí són les dos grans d'Espanya que fan gestió de residus per tant, sí, costumen a estar per aquí I és patètic la recollida aquí, eh? Molt, molt. Maria Rosa, tu que vas ser de les primeres que vas manifestar-te per la mida dels covells, me'n recordo en aquell moment, eh? Aquesta era la famosa frase, eh? La que et varen dir a tu, eh? No la que diguessis tu, aquella que si els covells eren massa grossos i el teu pis era massa petit... Que els posessis sota de la taula del menjador. Ah, per posar les cames quan acabes de sopar. Sí, home, va perfecte. Per la circulació de la sang. Amb un pup a sobre. Sí, va molt, molt bé. I estàs comodíssim allà. Però dius, en sèrio, i a més a més, jo que dic en un bloc, cal dir que tu surts al carrer i l'imatge que, doncs, a qualsevol que et vingui a visitar és de pena. Sincerament, perquè una cosa és amb una casa, que dius, són dos cobells els que hi ha allà fora, amb una distància X un de l'altre, i un altre tots que els posen allà pilotonats, que dius, en sèrio, això jo ho trobo, veia, anar enrere. Però no penseu que s'ha solucionat alguna cosa, que són parlaments, que diguem-ne que es van... Bueno, ens hem resignat. Jo crec que hi ha més resignació que solucions. L'altre dia sortia al diari que el 20% dels... de les llars de Girona encara no han anat a recollir les targetes. 20%. Perquè van tirant les escombreries. Suposo, però... Tampoc s'ha posat fàcil, el de recollir les tancetes. Hi ha determinats barris que encara no s'ha aplicat, també és veritat això, però jo crec que el 20% que deies, que jo el trobo fins i tot baix, perquè en alguns llocs em penso que és més alt i tot, parla dels llocs on sí que s'hi ha. Els llocs on es pot anar-hi. Jo crec que el porta-porta funciona relativament bé a les cases... A les cases jo no dic que... En els blocs és una imatge, diguem-ne, que... Patètica. En alguns llocs ja ho han canviat i han posat contenidors intel·ligents, contenidors intel·ligents, no sé com van a l'eixample, Pau, els contenidors intel·ligents, diguem-ne, tenen un problema que també han tingut algun dia que no s'obrien o gent que no els sabia servir, coses d'aquestes, a dir, però... És un contracte, ara no m'atreveixo a dir, perquè són tants i tants milions que em fa com una mica de cosa. Són molts milions, és una partida brutal. És poc, perquè ara al maig pujaran un 20% la Brossa Girona. El maig, sí, el maig puja un 20%. Bé, no passa res, eh, que ho sàpiga. No, no, gràcies, gràcies. Sí, sí, crec, sí. La taxa d'escombraries és un 20%. La taxa d'escombraries puja un 20%. El maig. El maig. I què rebem, al canvi? Un covell amb un puf. Ens donen un covell. Exacte. Un covell amb un puf, perquè fa decoració, eh? Sí, sí, sí. un 20% ho dic en sèrio ho miraré perquè ara mateix no t'ho puc rebatre de cap de les meves perquè no tinc informació que és una culpa meva però em semblaria molt és veritat que ha pujat també és veritat que el treure la taxa descompraries de l'aigua que abans anava tot juny ara s'ha separat la sensació és que acabes pagant més però amb el que dius és que acabarem pagant molt més per un servei que, diguem-ne, és manifestament millorable. Jo no vull cometre l'alors de dir que tot funciona malament per culpa dels polítics que hi ha a l'Ajuntament, però sí que és veritat que si hi ha un contracte de neteja i deu haver-hi, qui ho va negociar devia posar-hi, és a dir, que si les coses no es feien bé, que es pogués penalitzar. i sobretot l'esoldre, no?, perquè penalitzar ja està bé, però vull dir, no parlo d'això, el que la gent vol és que, diguem-ne, que la ciutat es vegi escolida que abans, que es vegi neta... Els contractes de l'administració pública el que donen són ales a aquestes grans empreses, que parlàvem abans, ACS i Contrata i tot això, que el que tenen són uns grans equips especialistes en preparar aquest tipus de documentació per tal que sigui... superior a les capacitats de l'altre costat, que és el que les ha d'acceptar. Llavors sempre els colen i sempre perden i sempre han d'acabar pagant. L'administració sempre haurà de quedar pagant perquè l'altre costat en sap més. Llavors fan això, presentar aquest document que és molt bo, però després el servei no ho és mai. I si no mireu totes les serveis licitats pels ajuntaments com són, que sempre es queden allà, ostres, mira, ara poden fer això, poden no venir a fer aquest servei. El tema amb això de les escombraries, la impressió que dona és que com si no s'haguessin assegut abans a pensar-ho bé. És a dir, ho posarem en marxa i sortirem al diari i ho farem una piulada dient que això ja està i que som els millors del bon. Escolti, vostè s'ha parat a pensar-ho bé i que això realment funcioni quan ho posin en marxa i la sensació és que no. Aquesta és la impressió Perquè són coses com molt de calaix, no? És a dir, per anar a buscar les targetes, jo vaig anar... La meva mare viu aquí, ho he dit alguna vegada, viu a la cantonada, a Miligreit aquí mateix. Jo vaig haver d'anar a no sé on, a una oficineta a Fontejau, un divendres a les 12 del migdia, que afortunadament aquell dia no treballava i... Però només a fer-me dues targetes van tardar 5 minuts amb una sola persona, per una llar. Si això ho multipliques per 20.000 llars que deu haver-hi a la ciutat de Girona, aproximadament, 18.000 o 25.000, és que són 100.000 minuts només d'atenció per lliurar les targetes. Ja no parlo que es quantifiquin aquests minuts, però era com, ostres, no podem posar-ho a l'abast, no podem fer servir altres llocs més accessibles a la ciutadania amb un horari de 9 del matí a 9 del vespre perquè qui surti a treballar a les 7 i mitja pugui anar a buscar les seves targetes i no haver-lo de fer sortir. I ja no parlo de tota la posada en marxa de la recollida en si mateix. O sigui, estic parlant de la prèvia, però... fa aquesta sensació, no?, que com si no s'hagués ningú parat a pensar i dir, bueno, això és un tema més greu i que pot afectar molt més a la ciutadania del que ens pensem, no? I la mobilitat de les persones, perquè la teva mare, perquè tu hi vas anar, però depèn de l'edat, sentit l'ànima, i amb la quantitat de gent gran que viu sola, imagina't l'inconvenient que això suposa, que tinguem-ho clar. Això és una altra cosa que a nivell ciutat hauríem de posar-ho, primer, de pensar-ho abans de... Sí, sí, fa aquesta sensació. Home, jo, per exemple, el que sí que tinc clar és que, per exemple, la recollida que fan allà a casa, a Fontejau, clar, al·lucines perquè si abans venia un senyor camió amb dos, ara és un camió petit amb quatre. Dius, ostres... s'ha reduït el camió i s'ha ampliat el personal, no? No sé, és que... Que és lo car, que és lo més car del servei. I és el que sí o sí, igual aquell dia no pot venir, per tant, aquelles saps... I la ruta no surt... Exacte, que, perdó, aquí és on jo crec que no s'han posat en cap cas a analitzar pros i contres d'aquesta implementació, això ho tinc claríssim. Això és un pau. No, encara no l'hi havia... No, no, l'hi havia... M'ha fet gràcia perquè tots dos han utilitzat la intel·ligència, no? Han dit el que s'ho havia de pensar, el que ho va fer s'ho havia de pensar, i al final és això. Qualsevol inexpert, si es posa a pensar una mica, crec que pot treure conclusions de necessitats que tenim amb les escombraries, no? Qualsevol usuari. Llavors, a l'altre costat hi hauria d'haver-hi un expert, I no hi ha hagut ni l'expert ni la persona pensant, cap de les dues coses se n'ha unit. Algú ha agafat un model de contracte estàndard o potser la mateixa empresa. Però un contracte de tants diners, vols dir que no s'hi han dedicat molts esforços per part municipal per pensar que funcioni bé? No ho sé, no ho sé, me'n quedaré amb aquest dubte. En tot cas és veritat que hauria de funcionar i que si alguna cosa no funciona s'hauria de resoldre i com tot és veritat que s'han fet retocs en tot el procés però potser haurien de ser més ràpids o perquè... També és veritat que jo ara he sentit a molts llocs que la ciutat està més bruta. Jo crec que, jo tinc la meva teoria, la meva teoria és que no, que la ciutat ni és bruta ara ni ho era bruta durant l'època de l'alcaldessa Madrenes, que després s'havia parlat molt, però que sí que hi havia llocs que brutejava. És veritat que en determinats llocs que han posat contenidors la gent deixava les bosses a fora perquè no tenia la targeta, que hi ha hagut turisme a descombrar. Tot això és veritat i crec que també hi ha una part de responsabilitat Però, clar, tot això s'hauria de resoldre perquè estem pagant molts diners perquè tot això funcioni bé. Hi ha un tema cultural, també. Sí. Aquí tenim la necessitat que l'Ajuntament, o qui sigui el responsable, aquest pare que ens ha de cuidar tots, ens posi escombraries a tot arreu, no? Perquè quan, no sé, vaig democar, després d'acabar-me democar, tingui un covell d'escombraries allà al costat, no? Que això és una cosa que és tradició d'aquest país i és una despesa acollonant. en molts altres països t'has de guardar el mocador a la butxaca i te'l tires a casa perquè pel carrer no hi ha escombraries el carrer no genera escombraries i per tant els locals han de tenir la seva escombraria pròpia perquè no pots anar a tirar les coses a fora aquí a Girona tenim els covells aquests que són per tirar el clínex quan l'has acabat de fer servir amb bessures domèstiques, amb la bossa lligada a dintre. Les papereres, hi ha molta gent que hi tira la bossa i això és un problema de... És un tema cultural, no es llenya la bossa d'educació. I d'educació. Estem d'acord. Crec que a part dels maleducats de sempre que n'hi ha, n'hi ha alguns que és per reivindicació. Sí, però perdona. Clar, però quan et posen tants impediments, quan no pots anar a buscar... Totalment. Tampoc és acceptable. Però les reivindicacions, com la de no anar a treballar, a portar el tren que dèiem abans, o la de no portar el taxi quan és el Mobile Congress, o quan... Moltes d'aquestes són reivindicacions que són, per mi, la majoria, en el format incorrectes, en el fons poden tenir raó, no? Però en el format sempre dius, no, això no està bé, no? Però sí que és una queixa. Potser haurien de posar el paperet a sobre, no?, perquè fos reivindicació pròpia i dir, escolta, me la tiro aquí perquè el que m'esteu fent és una porqueria. I jo no penso desplaçar-me en el teu ajuntament a buscar una targeta perquè ara ho hagis decidit tu. Ja vaig a fer el DNI i a renovar-lo quan em dius tu perquè m'obligues, però ara una targeta d'escombraries, escolta, me, no fotem. Me l'envies a casa, en tot cas, no? Me l'envies la targeta a casa i gestiones perquè la rebi. De fet, sí. Bé, no ho sé, crec que hi ha una part que sí que ens hem d'educar, que hem de fer les coses millors i que hem de participar, que ens hem de creure també el tema de la recollida selectiva, que té sentit, que crec que molta gent encara creu que no té sentit, perquè com que ha vist, i això ha passat també, que et reuneixen, et tornen a ajuntar la brossa que tu separes, i com que això tothom ho ha vist, i tothom ha vist vídeos, i tothom ha vist coses en directe, que al final dius, i per què he de separar jo si després ho ajunten, no?, quan resolem tot això potser també serà més fàcil hi ha molt de factors aquí que es barregen i és complicat no sé si el temps estem crítics avui home és que ja no és crític és estar cansat d'una situació que dius per favor que ser crític jo crec que és necessari criticar es pot criticar també per bé no necessàriament per malament el que passa que sobretot perquè fa molt temps que dura i no es veu primer No ha sortit ningú a dir, senyors, això no s'ha fet bé. Que hagués estat molt bé que hagués sortit algú a dir, senyors, això no s'ha fet bé. Però, com que no s'ha fet bé... ara farem això, això, això i això, perquè creiem que són les bones solucions, perquè n'hem après una mica d'aquest... I això tampoc ha existit, ha sigut com aquí està tot bé i passem al següent tema. Llavors, el que deia la Maria Rosa, que n'estem una mica tips també de tot plegat. M'ha vingut un dubte a mi ara. Quin dubte? Cuidado, va. Sí, perquè els ocupes tenen targeta de recollida selectiva o no? Ostres! Aquesta és molt bona, eh? Perdona, és que he sigut ara... Estava pensant... És molt bona Aquesta l'hauríem de... Abans n'hem deixat una, quan has dit som molt, paga tothom impostos és veritat, hi ha un tema que el tenim i si volem en podem parlar perquè ara aquests dies s'ha parlat de desocupacions s'ha parlat de moltes reincidents de fet ahir en el Congrés dels Diputats La diputada Madrenes va treure un tema que es va aprovar amb vots en contra de partits que em van estranyar, és a dir, per el tema que les desocupacions se resolguin en 48 hores, salvarem els problemes que van tenir, que tot naixia, deien, d'unes desocupacions, després no va ser ben bé així. És veritat que s'han dit moltes mentides de salt, com per exemple aquella que li havien donat un pis a l'Iman, cosa que no és certa, però com que algú l'ha publicat i algú la va repetint, doncs va tirant. Però sí que és veritat que hi ha aquesta sensació. Per exemple, el tema de les desocupacions. Jo crec que aquí sempre he intentat, ho van intentar resoldre amb el tema aquell delinqüencial, que es deia, és a dir, hi ha algunes ocupacions per necessitat que penses que és un tema de serveis social, però després hi ha xarxes que es dediquen a ocupar pisos, a cobrar calés, Sí, sí. I ho tenen mega controlat, eh? I que llavors, diguem-ne, la part, diguem-ne, els propietaris, que sona molt gros això, eh? Però hi ha gent que ha hagut de treballar 40 anys per comprar-se el piset en el que viu i és un propietari. Doncs sembla que llavors estiguin absolutament indefensos. Aquesta és una gran discussió que jo crec que la tenim i que continuarà, eh? Estan indefensos, però a més a més jo penso que aquestes xarxes estan super mega... És a dir, ho tenen tot molt ben gestionat, perquè, per exemple, en el meu bloc tenim dos pisos, d'acord, per desgràcia de dues persones que han fet el traspàs, i el no sé quin dia era de la setmana passada, les 3 del matí, van intentar entrar. I ara què ens obliga això com a comunitat? A posar càmeres. Saps? És a dir, que a més a més... Alguns tenen dret a habitatge gratis, altres tenen el deure de pagar l'alarma, la seva seguretat i totes aquestes coses per mantenir-se... O sigui, que cuidado, eh? O sigui, implica una despesa a la nostra comunitat per estar tranquil, tot i les alarmes pròpies que cadascú ja s'ha posat per la poc els ha entrat. I a més a més, increïble, el mateix dia jo, cosa que vaig al·lucinar bastant, hi havia 5 cotxes de seguretat directa en el meu carrer. Això és normal, perquè qualsevol del teu pis... Estan competjats, no? Qualsevol del teu pis sap que... Home, no, no, que estiguin competjats, però vull dir que... Hi ha comercials que estan atent a les oportunitats, és normal això. És el que dèiem abans, deficiència empresarial. Sí, sí, total. Pot haver-hi negoci, sí, mira, ja hi som. Som-hi. Sí, sí, sí. Sí, sí. No, però aquest és un tema, diguem-ne, que jo crec que és greu, perquè insisteixo a diferenciar-ho, és a dir, hi ha casos que són directament de serveis socials, hi ha gent que, diguem-ne, que hi ha necessitat, això ho podem entendre tot, però el tema de les xarxes aquestes... Però tot, sí, ho podem entendre tot, però encara que sigui necessitat d'algú, quina culpa té... l'altre. Per tant, sí, sí, la necessitat de qui sigui, tots la podem entendre i tots podem dir pobra persona i a més a més si posem entre mig fills i no sé quantes coses més per donar-hi més força i més valor. Sí, entenem les necessitats, però això, cap necessitat et donareu dret a agafar la cosa d'una altra, perquè si no... com que tu tens un menjar sobre la taula te l'agafaré perquè jo tinc necessitat i com em molestis deixaràs de tenir necessitat tu més endavant en el futur i aquell clap teu serà sempre per mi llavors compta perquè les necessitats de l'altre no és suficient, no és cap argument perquè es tingui un dret Totalment. Puc estar d'acord amb tot i podria rebatre algunes coses, però en el fons estic molt d'acord amb tu. Però l'altre, el que dèiem, les xarxes delinqüencials, o per exemple, algunes afirmacions que he sentit darrerament, que ja havia sentit a la ciutat de Barcelona i que ara els sento aquí, perquè aquí també hi ha sindicat de llogateres, el sindicat de l'habitatge de salt, la idea aquella de donar habitatge a tothom, llavors dius, escolti, doncs jo em poso la cua, també perquè hi ha molta gent, i que no necessàriament és d'un determinat, o sigui, es parla d'un determinat perfil, per entendre'ns, salt, És un... sempre ho he dit, és una ciutat que el gran problema que té és que molts dels seus habitants són pobres, però són pobres blancs, negres, de tot tipus i de totes cultures. Llavors el que no pot ser és que hi hagi, diguem-ne, aquesta sensació, és a dir, s'estan dient coses... complicades, no? I jo particularment penso que és un poble que ha treballat molt amb el tema habitatge, i segurament si tingués l'ajuda a la Sarep, al Bandolent, o que en comptes de vendre a fons voltors, cedís els priors de l'ajuntament, perquè es pogués ingestionar i pogués haver-hi lloguers socials, és a dir, pagant, perquè és una mica el que dius tu, però la sensació és que ho hem perdut i tenim un tot el revolutum i que hi ha gent que se n'aprofita. I això és molt perillós, perquè com que no se n'ha valgut parlar, com que no se n'ha valgut parlar, el que ha passat és que s'ha quedat el discurs i ara qualsevol discurs que digui no, escolti, no té sentit que a casa d'algú que és propietat seva hi vagi algú, li ocupi, li destrossi i no li pagui i que fins fa poc encara hi hagis d'apagar l'aigua i la llum. El primer que et diuen és racista. Però si aquest pis no és d'una persona maca i simpàtica, que té un altre pis perquè l'ha agradat de la iaia i per tant no és dolent, sinó que és una persona com nosaltres, si aquest pis és d'un fons voltor, llavors ja podem ser dolents, no? Llavors, com que és d'un fons voltor, llavors tenim dret a ocupar-lo. I dius, un moment, per què és d'un fons voltor? perquè és un pis de merda, que no l'arreglava ningú, que cap inversor petit hi hagués volgut destinar-hi calés, i hi ha un fons que sí que té la capacitat... L'ha comprat amb un 30 o un 40% de descompte, que per això és un fons voltor, i deixar-lo al senyor ocupat durant anys. Que segurament ha pagat un deute, un banc o amb qui sigui, i per això se'n diu un fons voltor. I és capaç de comprar 100 pisos, dels quals 20 li surten malament. Però els altres 80 són els que hi fan el negoci. Aquest fons voltor ha comprat una cosa que ningú més volia comprar, si no, no seria del fons. Són els últims que arriben. Però el que els hem de demanar és que els posin allà a disposició. El que hem de demanar és que l'administració pública tingui capacitat de quedar-se amb aquest pis en el preu raonable. El que hem de demanar és que la comunitat I per tant, tota aquesta gent que viu en comunitat tingui un comportament adequat perquè aquells pisos no siguin tots ells un pisos de merda. El que hem de demanar és que l'entorn també sigui un entorn adequat. I això també és l'administració. Perquè si el carrer on vius tu no vol viure ningú, per més maco que tinguis el pis, encara que sigui del Bogons, voltor de la teva àvia, aquell pis acabarà baixant de preu i no el voldrà ningú. Doncs tot això va relacionat. I no s'hi val en dir, mira, regalarem pisos, perquè sí que neixes amb un braç sota el pa. Però collons, amb un pis sota el pa no hi neixes pas, eh? Sí, sí. És contundent, eh? Sí, no, no, és així, és així. No, però el tema és aquest i hi ha coses que allò que diguem que s'ha d'analitzar al mercat. Per què cada vegada hi ha menys pisos de lloguer i en canvi en determinats llocs els pisos de venda hi són i baixen de preu? Doncs perquè hi ha el problema que la gent no vol tenir la inseguretat jurídica, que se puguin fotre dintre de casa... que t'ho destrossin, que no cobris i que a més a més hagis de pagar tu i tinguis uns problemes brutals amb l'administració judicial. Jo, en el meu cas, per exemple, a casa meva, la meva mare que té un pis a Figueres, jo ja fa 10 anys el vaig posar immediatament a Fundació Sergi Lloguer Social. Precisament per això, i fa 10 anys, o 12 ja, perquè et donava aquella sensació d'inseguretat, el país, òbviament, es deteriorava, etcètera, doncs vaig dir... ja està Fundació Sergi tinc la tranquil·litat la garantia sé que òbviament no cobraré el mateix que si el pogués a lloguer normal però no és igual però cobraré sempre no tindré mai problemes en quant a Tens la garantia que et cuidaran el pis i que te'l mantindran. Vull dir que això a moment donat a vegades és que la gent que tenen aquests pisos que no l'estan llogant per la por, doncs que potser es plantegin anar amb una fundació que realment... Té l'objectiu aquest. És que al final també... Funciona molt bé. Tu dius, escolta'm, és que jo em voldria treure, perquè això serà la meva renda, en vez de treure'ns 600 o 1.000, em treus 500 o 600. Saps? A més a més hi ha aquests programes que precisament Sergi ha tirat endavant de... de rehabilitar, és a dir, que la gent en un moment determinat en comptes de pagar el lloguer el que fa és que te'l rehabilita la casa, diguem-ne, els que estan a dintre i te la pinta, et fales d'això i el que passa és que, esclar, que Sergi també, diguem-ne, que fa molt bona feina, jo sé que amb el tema de les fundacions tu tens un particular interès i Sergi ho fa bé, però que també arriba allà on t'arriba. Ah, sí, clau, home, òbviament té la seva capacitat, no... Però vull dir que al final també és que cadascú prengui consciència de portar alguna cosa a la societat des del meu punt de vista. Les fundacions i associacions arriben on arriben i de fet cobreixen un buit que hauria d'estar cobert per l'administració. No és que arribin a poc, sinó que arriben a molt més del que haurien d'arribar. I fan molt bona feina i en aquest aspecte de lloguer és cert que funciona molt bé. Perquè a més a més, les fundacions s'hi tenen capacitat de... entre cometes, donar pis a qui el necessita i se'l mereix. Sí, sí, correcte. Perquè en contraprestació a aquella fundació segurament està fent una feina, uns treballs i està ajudat i està seguint uns camins per dir sí, sí, tens dret a un pis, sí, tens uns deures també com a ciutadà, tens uns deures, tens una feina a fer. Una de diferent, sí, una de diferent, segurament, però tot lliga. És allò que alguna vegada hem parlat amb molta gent i amb molts tartulians aquí, no? La sensació aquella de, diguem-ne, que has d'anar amb una mà pots parlar de drets però l'altra has de parlar de deures amb totes les circumstàncies de la vida i això ens passa, diguem-ne, a tots i s'ha aplicat. Però dona la impressió que hi ha gent que sembla que no, que només vulgui parlar de drets i que no parli mai de deures. Estem educant així, eh? Sí, sí. país mediocre, no tinc la dada però m'agradaria saber quantes beques hi havia abans per aquells estudiants d'elit abans quan treies moltes matrícules ara no sé si encara està així però segurament hi ha una part més important no sé si han eliminat les d'elit però segurament hi ha una part més important de beques de perquè et toca es veu que et toca estudiar Tant és si vas, no vas, si hi ets o no hi ets. Perquè s'estan pagant beques de gent que no va a classe. No, no, i a més a més, en cap cas, pregunten si allò que tu t'ha de dir un cas d'estudiar és el que tu realment vols estudiar. I quants esforços es dediquen a ajudar aquella gent que li costa més, que dius home, està molt bé ajudar a la gent que li costa més, baixar tot el nivell de tota la societat per a la gent que li costa més és un problema, i eliminar els que tenen més capacitats ja és un desastre total, perquè ens convertim tots en salari mínim. Us heu fixat els convenis? Sí. Els convenis de què parlen sempre? Sí. et volen posar allà a la línia de l'inútil no et parlen mai i si aconseguim fer això tant, no, no, el conveni tant n'hi fa és tu que no hi arribes i no tindries dret a arribar-hi perquè no tens la productivitat, no tens les capacitats no tens la voluntat, no tens qualsevol d'aquestes coses fa que no arribis Però et diu, no, no, i has d'arribar per força. I posem l'obligació, que és el mateix que els preus dels lloguers, no? Que et van posant marques que fan que vagin darrere. Perquè llavors tot el que podria ser excel·lent no hi és. Tot aquell propietari que podria tenir un pis arreglat, que estaria de conya en un lloc cèntric, no, se'l guarda. No el té el mercat. Per això no tenim pisos de lloguer. Perquè el propietari trempat el té guardat. Es parla poc de l'excel·lència, s'ha parlat sempre més d'allò de la part baixa, que és el que dius. Et deus haver deixat moltes coses, perquè te tenies apuntat a la teva tauleta, perquè te tenies apuntat... Ni alguna més, ni alguna més. Tenim 30 segons, tenim 30 segons, Carles. Com està el xerrampió? No us preocupa, Xerrampió? Jo estic vacunat. Sí, jo també. Jo el vaig passar de petit en 5 anys. Ara han dit que els nascuts abans del 80, no sé si deies 75-80, s'haurien de tornar a vacunar de la Xerrampió, perquè potser no és efectiva. I ara, com que tenim un volum de casos que van augment a Catalunya, doncs s'ha d'anar en compte. Quin altre tema tenies? En sèrio? I els ous? Quins ous? Els ous del supermercat, sinó 25% més cars. Perquè es veu que hi ha hagut grip avriari als Estats Units i no sé com això afecta els ous d'aquí. Perquè se'ls deuen emportar. No, no els hi volen vendre. Els han demanat, però a l'Unió Europea li ha dit a en Trump que o treu els erencils de la cera o no li envien ous. Ara ho han pujat perquè com que ja merdem els ous, ho pugem. Deu començar parlant de pluja i ja m'acaba parlant d'ous. Hem d'acabar perquè ha estat una tertulia que molt àgil i que m'ha agradat molt. Moltíssimes gràcies, Maria Rosa. Moltíssimes gràcies, Carles. Moltíssimes gràcies, Pau. Si tot va bé, tornem demà. Ara són les 11. És dimecres 19 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El govern aixeca l'emergència per sequera a les tres unitats que quedaven i només deixen excepcionalitat el fluvià Muga. L'executiu va validar fins a deu modificacions d'estat aquest dimarts, un canvi radical en la situació de sequera que patia Catalunya. El sistema Ter Llobregat es manté en alerta, però ja hi ha fins a vuit àmbits en situació de normalitat. La portaveu del govern, Silvia Paneke, va remarcar que comença l'inici de la desescalada per les restriccions de sequera, però aposta per prendre decisions estables. La Diputació destinarà gairebé 400.000 euros en la redacció de projectes i obres de reforma de les biblioteques gironines. En el cas de la primera línia d'ajuts, tindran prioritat els municipis de més de 5.000 habitants que encara no tinguin alguna biblioteca o bé altres en què el servei es trobi en un edifici antic. Pel que fa a l'altra línia de subvencions, els ajuntaments podran demanar ajudes de fins a 25.000 euros per a fer millores que abasten un ventall ampli de supòsits. Música Les jornades europees dels oficis d'art 2025 esdevindran el primer saló transfrontarer dels artesans d'art d'Occitània i Catalunya. La jornada ja consolidada a França arriba aquest any a Girona. El recinte firal acollirà del 28 al 30 de març 50 artesans d'art, 10 de Catalunya i 40 de França, seleccionats per un jurat d'experts. L'objectiu d'aquesta jornada és reforçar el vincle entre els territoris i posar en valor el petit artesà. Els germans Roca obriran un restaurant dedicat a la seva mare a la fortalesa de Sant Julià de Ramis a finals d'abril. Serà el 27 d'abril, dia de Montserrat, coincidint amb el dia del Sant de la seva mare. Josep Roca assegura que vol ser un homenatge a la cuina de la mare i per això el situaran a la part més elevada de la fortalesa. I en esports, presentada la 24a edició de la cursa dels 10 quilòmetres de Girona. Aquesta és organitzada per Esports Parra i l'Escola La Salle, amb el suport tècnic de l'Atletisme Girona. Les curses del proper diumenge 30 de març tindran el seu inici i fi al carrer Migdia, davant la botiga d'Esports Parra. La jornada començarà a les 9 del matí amb les proves infantils, seguides per la sortida de la cursa de 5 quilòmetres, i finalment a un quart d'11 començarà la prova de 10 quilòmetres. I el temps ens hem despertat avui amb 11 graus de temperatura en un dia que es preveu plujós, arribant als 13 graus de temperatura. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, una FM, una FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats...