Rodalies i AVE en crisi, colls d’ampolla a Barcelona i connexions amb França; aldarulls a Font de la Pólvora i resposta d’ordre públic; agenda de Setmana Santa i butlletí d’actualitat

Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Canto s'atposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Girona en Joc, el magazine esportiu de Girona. Pau Villafanye i Josep Coll presenten i dirigeixen el repàs a tota l'actualitat dels equips de la ciutat. Resultats, classificacions i la veu dels protagonistes de l'esport al nostre territori. Girona en Joc, dilluns a les 3 de la tarda a Girona FM. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Si vols saber tot el que passa a Girona i al l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM ja gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No pas has de caïmar. Hasta luego, Cocodrilo. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de pat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia Andreu, en temps de Tartú i Girona FM, com passen 9 minuts de les 10 del matí d'aquest 3 d'abril, comencem més. Ja fa 3 dies que hi som, un mes que ens portarà Sant Jordi, un mes que ens portarà... No sé si més bon temps o més mal temps estem a la Paribuera, per tant hem tingut alguns dies de sol i ara potser vindran alguns dies que tornarà a enbaixar lleugerament les temperatures. No sé si serà del temps del que parlarem avui a la Tartúdia, però ho farem del que ells vulguin amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes, on hem tornat després que ahir estiguéssim al Palau de Fires a la inauguració de l'Expo Jova. Senyors de Can Major, molt bon dia. Bon dia. Com està? Bé, sempre bé. Sí, és el mantra, sempre bé. Se li veu, a més a més. Gràcies. Vostè també està molt guap. A mi també se me veu, però no és per el mateix motiu. Me n'alegro que estigui bé i que estigui bé. Pot seguir anant a Barcelona amb condicions. Més o menys normals? No, normals no. Normal sí, perquè la normalitat s'ha convertit en normalitat. Exacte. No, jo hi vaig cada dia, menys dies com avui, però... No, no, o sigui, és una mena de roleta russa. És que no és ni tan sols un joc d'atzar. És roleta russa pura i dura perquè no saps si arribaràs, si no arribaràs, quan arribaràs i quan podràs tornar. En parlarem. Teresa Casas, molt bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Jo també molt bé, amb tots els piropos que us heu tirat a posar. Molt bé, molt bé. Bé, i contenta de tornar a estar aquí. Una mica fònica, però bé, ja parlarem a poc a poc. I a nosaltres ens agrada molt que hi estiguis. Com ens agrada tenir també aquí amb nosaltres el senyor Guillem Torribas, llibreter emèrit i pregoner d'un dels pregons de la Semana Santa que es fan aquests dies, diguem-ne, a la nostra ciutat. Què tal, Guillem, com estàs? Estic molt bé, estic assegut, molt ben acompanyat. Per cert, amb els trens, jo també soc un consumidor de trens. M'agrada més el mitjà distància que l'AVE, perquè així tenim més temps per dormir o llegir o coses d'aquestes. Però l'altre dia, que el trens venien així una mica locos, perquè... O sigui, qualsevol dia d'aquests, no? No, no, però un moment. Jo, que potser soc el que tinc el rècord d'haver estat perdut entre vies durant més hores, perquè vaig fer un viatge... De les 6 de la tarda a les 8 del matí per anar de València a Barcelona, o sigui, d'altres de les 6 de la tarda fins a les 8 del matí, hi ha dins un tren que anava endavant i enrere i no tirar-les. Però què era, d'aquells de carbó o...? No, era el tren més ràpid que va a València a Guinès, com es deia, com a... Sí, l'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet. L'Euromet era l'època que s'estava construint l'AVE i va haver-hi una tempesta acollonant que va trencar tot els dinadors, seria llarg d'explicar, però a partir d'aquell dia tots els trens van anar malament fins que el de l'AVE es va acabar. Volia dir que ja, ahir estava, els de Portbou a Barcelona van relativament més bé que no pas a l'altra part, relativament. No, noi, que tenim una aplicació que és fantàstica. Tu no sé si tu la tens. Quina? Bueno, vas a Diff i hi ha l'aplicació que et diu en tots els trens allà on són. Ah, no. És de Diff mateix. Entres a la d'allòs de Diff i t'explica, per exemple, tu estàs aquí girant i dius, estic esperant el tren que ve o on és, i et diu, és a Flaçà o és a Talhora, i veus el seu recorregut. I un noi que se l'estava mirant diu, el tren aquest ara és a Flaçà. Com ho fas? I m'ho va ensenyar. I m'he baixat l'aplicació i és fantàstica. Després me la passes? Que la passes. Això que tu dius està bé per la situació que estem. Però de fet això no hauria tampoc de tenir-se perquè se suposaria que, perdó, que els trens van a l'hora que toquen i que cada l'hora ja estan a casa. No, a veure, aquesta aplicació de la GIF és perquè... El que passa és que això està bé. els horaris, si també són els horaris dels trens, de cada lloc a quina hora passa. Llavors també, esclar, quan veus el recorregut veus si va bé o va malament, però no està pensat per les dificultats. Però quan hi ha dificultats saps d'aquell tren que per què no arriba, doncs perquè està parat a Figueres. I què li passa, no ho sé. No està parat, és el que interessa després. M'estaria bé una aplicació que sabies per què no funcionen les coses. Això és impossible. Perquè la informació de Renfe o Anifa o el que sigui, és nula. En aquesta nit, que em vaig dir que vaig estar... En aquesta noia ciarga. ...de les 6 a les 8 del matí, per coses de la vida, em vaig posar en contacte, aquella època, la Mònica Tarril va ser allà a la nit al dia, i per tant, la vaig trucar i li vaig explicar que anava a veure a les 7 o les 8 de la tarda, i llavors em va connectar amb en Soler, que feia el 324, i vaig estar informant del que jo no sabia, i sortia per Catalunya Ràdio i sortia per tot. Tothom deia el que jo deia que no sabia res. I en un moment determinat... Sí funciona la informació. Sí, esclar. Perquè veus, en un moment jo ja desesperat, vaig anar a veure si trobava un hostès i tot això, i sento que diu un hostès parlant pel mòbil que deia, mamà, mamà, què deia la ràdio? Deixem de córrer. Tota la informació que tenia aquella noia es demanava a la seva mare que deia a la ràdio. I a la ràdio no deia res perquè jo no sabia ni un termes. Només anava dient, estem parats, està plovent, és tot fosc i no sabia res més. Hauries estat bé prou preguntar-li, eh? A veure què et diu oficialment, no? Sí, sí, sí. Vaig veure que estava tan desesperada que... Si no hagués dit això, no sabem res. És una història llarguíssima, perquè n'hi ha de les 6 a la tarda a les 8 al matí. No... No sé, no... Tu dius, home, no té solució... Crec que no té solució el tema infraestructures, això. I amb tot això, encara crec en els trems, eh? Jo encara vaig més... Sí, sí, jo també soc binosobària i el necessiteu... Perquè carretera també déu-n'hi-do, eh? I tant. Sí, sí, però és que no sé, hi ha d'haver alguna cosa més. Hi ha molts països que, com aquí, el tren és un eix principal de la mobilitat pública. I és cert que també tenen dificultats. Bèlgica també és un país molt ben comunicat, on el tren és quotidià. Els trens a Itàlia són molt cals. A Bèlgica no, a Bèlgica són com aquí, i fins i tot en alguns casos més barats. Més barats ja és difícil, perquè ara és gratuït. Sí, sí, però em prefereixo si no hi haguessin aquests descontes per seduir la població. Però, la veritat és que com a mínim, quan una cosa falla, t'expliquen per què falla. En calent. O sigui, t'ho diuen, el revisor de... Sí, no hi ha revisors en els trens. El de via, eh? O sigui, estàs allà a la via i pots sentir magafonia, però et ve un senyor o una senyora... I t'hi diuen, sí, sí, sí. És que vas i saps el que et diuen, perquè ni s'entén. Sí, sí. Però si fas l'experiència un dia a Sants, Un dia no, qualsevol dia a Sants, entre setmana. Mira, estàs donant idees per fer tours aquells, diguem-ne, de viatges de risc. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí És com entrar en una mena de granja. Perquè tracten la gent com si fossin xais, vedells, amb una mala educació. Impressionant. Sembla que el càsting que han fet servir per seleccionar aquell personal sortia d'un TV o per què? Perquè mal educats, mal parlats, impossible que et parlin en català, mal carats, deprimits. Segurament la mateixa feina ho porta. i et fan anar amb aquelles cintes ara cap aquí, no ara que mireu de via, cap allà. Tots comixais a córrer aquelles coses que fem, llavors la cua cua està prevista al final, ara se'n pipa perquè... Oioioi, és que és com una... no disses, jo de Barcelona. Excita la mala educació que ja tenim des que naixem, perquè naixem mal educats, naixem plorant i cridant, cap aquí, cap allà. Però deixa'm preguntar una cosa, perquè és evident que crec que estarem d'acord amb una cosa, que és que durant 30 anys, dic 30, podrien ser 40, hi ha hagut manca d'inversió, que és el que està provocant algunes d'aquestes històries. És a dir, tu no m'agrada la comparació, però s'ha de fer. Si a cercanies de Madrid hi ha un dia de caos, baixa el món, surt el ministre i passa aquí, ara portem una temporada que hi ha caos. i sabem que és per manca d'inversió, perquè fallen algunes infraestructures, les catenàries, les històries i tal, però no us sembla que fins i tot el que està passant l'últim mes és exagerat fins i tot per les anomalies que hi ha? És a dir, ho diré de manera que els molestarà els sindicats, aquests sindicats minoritaris del Renfe. No penseu que realment hi ha sabotatges en molts casos. Podria semblar-ho, podria semblar-ho. A darrere n'hi ha cent i escaig, que és un problema greu d'aquest sabotatge, independentment de les inversions, però ara no entraré a plorar que Espanya ens pateix, però sí que hi ha coses que no s'entenen, com per exemple per fer la Nacional 2 doble, en 20 anys s'han fet 18 quilòmetres. Vam fer. Parlem en passat, perquè han deixat de fer això. Sí, està parat. Doncs amb 20 anys han fet 18 quilòmetres. Jo tampoc soc gran coneixedor de carreteres, però jo vaig fer una vegada a Jaén, em sembla a Sevilla o a Aguixís, i hi havia una autovia. Per tot està ple d'autovies. Hi havia unes autovies magnífiques. Unes autovies immenses. I aquí no entenc per què, doncs, estar 20 anys per fer... Un quilòmetre per any. Llavors, l'altre dia sortia, no eren ben bé aquestes dades, però més o menys, 52 milions o 52.000 milions s'han invertit en l'AVE i 3.200 milions en trens normals. Si fóssim un país que pensés en tot el país, hi ha una via que per mi aniria molt bé per obrir camí, que és la que va a Puigcerdà, a Barcelona-Puigcerdà. Doncs és una via que té 100 anys que no s'ha tocat. Mai. I que té una sola via. No ho sé si seria bo fer dues vies allà i obrir un camí cap a França, o com a mínim comunicar aquelles pares, i fer una inversió. Però Guillem, el problema no és la via que va potser del problema, són totes les vies d'aquí, de Todalias. Jo diria que de mitja distància, perquè tu has dit una cosa, es va fer una gran inversió a tot l'estat, amb l'alta velocitat, que alguns deien possiblement si aquesta inversió hagués anat, diguem-ne, al tema del poder, haguéssim anat millor, però és igual, es va fer... Però és clar, és que tenim una alta velocitat que de Figueres a Barcelona mai ha estat alta velocitat, perquè d'alta velocitat són 350 km i aquests no passen de 200. Però no ens queixàvem. Anava bé, funcionava, anava a l'hora, però és que ara tampoc. I és que ara hi ha hagut anul·lacions que no s'expliquen, retards d'un quart d'hora o vint minuts, fins i tot amb l'alta velocitat. I si vas a la zona aquesta de València, com tu deies, amb aquest teorometre? Això és un drama. Això és un drama, perquè és que... O sigui, anar i tornar amb un dia de València ja no ho pots ni fer, perquè tu tens que, per exemple, arribes i per tornar ja no tens... ja no tens temps, t'has de quedar a dormir per força. Saps? És una fira, una cosa que jo... Abans, i poc ho pots fer-ho. O sigui, és que... L'últim és el de les 3 de la tarda, és que s'ha arribat allà a les 12 del migdia, que fan... No vull pas donar cap idea, però hi ha gent que ho fa, saps com ho fa? Per anar ràpid a València, agafen el tren d'alta velocitat a Madrid i de Madrid van a València. Sí, ho he fet una vegada. Ho vaig fer una vegada. Ho vaig fer en un trasbord a València. Això és una cosa... No només és una vergonya, sinó que és una cosa molt pensada, diguem-ne. Crec. El que es fa al món és que jo penso que hi ha uns interessos, es pensa més en uns interessos particulars que no pas en uns interessos públics. Hi ha vies d'AVE que donen molt més resultats i beneficis a una empresa... L'única línia que funciona és la que està més perjudicada, que és precisament la que tenim, que passa per aquí, és l'única via d'AVE que funciona. Per tant, estic dient, Fernand, dones peles al construtor, però no a l'altra gent. Per exemple, hi ha aquella famosa que va, no sé si a Salamanca, anaven deu persones a la setmana... He anat a Salamanca, Guillem, mira, a Madrid, a Salamanca, i penses, bueno... perquè t'haig d'anar a una conferència i et deixaran a Salamanca, agafes un avi, però no. Aquest avi que va a Salamanca et deixa com si fos, per exemple, el de Tarragona, allà al carrer. I quan tu arribes allà, que hi ha una estació de tren magnífica amb botigues que és allà, enmig del no re, però està allà, que no sé qui s'hi queda, amb uns aparcaments per cotxe, bueno, allà, fantàstic. Llavors, t'has d'esperar uns autobusos, que aquests autobusos que passen cada, no sé, mitja hora, tres quarts, agafen la gent que hi ha allà, clar, són tres persones o les quatre, i et porten fins a Salamanca. Bueno, per favor, i tota aquesta estructura, tota aquesta estació que hi ha al mig col·locada allà d'aquella àvia magnífica nova, amb sales d'espera, amb seients, amb no sé què, amb botigues, aquesta... Diu que l'han tancat... Allà l'han tancat? Ah, perquè vaig anar-hi fa uns 3 anys i encara estava oberta. Perquè, bueno, vaja, que l'han tancat perquè no era 12 persones a la setmana. Esclar, però tu saps el que va costar arribar a fer això? Que no va servir per res. I tu saps el que va costar fer a l'aeroport que estan allà a Múrcia, allà aquell que tenen el de Sant Javir, que és aquell militar, però en tenen un altre. Quan tenen el que tenen al costat de l'Icant, que és el que va tothom. I aquell aeroport és que no es fa servir per res. Parlem d'aeroports i parlem d'aeroports, però són estructures... Efectivament tenim un que no fan servir per res, el de soberallà... El Guaire. El Guaire. Però vull dir que tenim coses que a vegades hem fet unes infraestructures que no s'han, no sé, bé, el que t'ho dius potser ha donat feina a gent que els constructors ho han fet, però realment la ciutadania no els hem utilitzat, no ens han sigut pràctics i hem casat uns diners que podien ser, doncs, per dir que aquest corredor mediterrani, que aquest sí que és molt interessant, que puguis anar tot el mediterrani amb uns trens que funcionin, amb uns horaris perquè el gent pugui moure's, tant per viatjar com per treballar, com per comerç, per el que sigui. I llavors el que tampoc trobo bé és que abans tu també podries pujar a Girona, bé, si venies de Barcelona ja ho havies fet abans, si no a Girona, i te'n podies anar tranquil·lament, els gent que a vegades per feina sortim o així, directament a París, tu anaves, les teves cinc o sis hores, però sorties d'aquí a Girona i tornaves. Home, anava quantes vegades fins a Toulouse, que això era una meravella anar a Toulouse. Home, ja no existeix l'àvia que va a París. No, fa d'anys o d'entret s'han enfadat amb els francesos. L'àvia que va a París ja. No, ja no. Ara, bueno, pots anar fins a Lyon. Aquest sí que pots anar. És que jo encara hi vaig anar fa dos anys, tres anys. Però pots anar fins a Lyon. No, fins a París. A París, ara ja no hi és el directe a París. El que encara es pot fer és el que va. Fins a Lyon li has de fer un trasbord allà, esperar-te un temps i agafar-ne un que després ja sigui el francès que et porti. A París, però el d'aquí que sortia a París, que tu vas anar i jo moltes vegades, i el que anava a Toulouse, que anava perfecte, que paraves Carcassona, Carcassona, Toulouse, que podies fer feina i tornar al mateix llibre i que fates el de les 7 del dematí i tornava el de les 10 de la nit i anava i tornava a Toulouse i tenies moltes hores per passar el dia allà. Però això és culpa dels francesos. Els francesos no s'han entès. Es va trencar la cort que hi havia entre l'Empfe i la SNFC. Exactament. I no s'ha restaplet. No, des del moment que es va començar que l'alta velocitat entra al lliuremarcat, l'acord que hi havia entre Renfe i la Societat Nacional de Carrerfurs... És quan és l'estrella. ...de xamens d'efer, no arriba en un acord. No, i perquè a França no tenen aquesta lliberació de companyies que tenen aquí, aquest és el tema. No, sí, però en canvi sí que han arribat noves companyies, com l'italiana o un parell de franceses, l'UI, que és la marca blanca de l'oficial francesa, i aquestes sí que arriben fins a Barcelona, i aquests fan llençaderes fins a Paris. Tu pots contractar ara alguns viatges al dia, De fet, fins i tot Barcelona-Girona, que ens han vist al xollo, i algunes places les reserven per la llençadera de Barcelona-Girona, i si te n'adorms, no és que paris a Figueres, és que la següent parada és Montpelier o Marsella, fins i tot, des de Barcelona pots anar a Marsella. Però aquells que veien abans allò ja no s'estabilitava per fita. El problema és més greu que això. Ara, les futures inversions que qualsevol estat, sigui l'Espanyol o el català quan siguem independents, ha de fer en la xarxa actual a Catalunya, només se la podrà permetre fer amb la xarxa d'alta velocitat. I per una raó quasi geològica, és que tota la circulació ferroviària a Catalunya passa per Barcelona. Tota. I el pas per Barcelona es fa per dos tunnels. Dos tunnels. Per tant s'han de sincronitzar molt bé tots els moviments ferroviaris per la via convencional. Si un tren arriba dos minuts tard al seu punt d'entrada per un d'aquests tunnels o de sortida, ha d'aturar la sincronització dels trens que venen abans. I això pot acumular, com quan vas al metge. Si una visita tarda més del compte, a tu t'han donat una hora, i tots, imagina't l'últim. Per tant, en aquest moment, és una saturació física. O sigui, Barcelona necessitaria, o que no passés pel centre de Barcelona, cosa que també necessita inversió, o un tercer túnel, que és el que s'està treballant, o un quartúnel. La segreira ja deu estar quasi a punt, això, no? Ara, des de dijous de la setmana passada crec que és, ara fan passar a l'AVE, fan passar a l'AVE, però per una estació morta. Perquè en el cas de la construcció està per vestir. Tots us estan espropiant els terrenys, tots us estan fent tot un consorci per la gent que tenien ous allà, perquè això és per feina, gent que tenien ous que estan fent un consorci per veure tot això que s'ha edificat, tot això seran pisos, vivendes, i fins que això no estigui, una cosa que tu dius passa per una via morta. L'única possibilitat que hi ha és que la xarxa d'alta velocitat que és escassa però encara hi és, Se sobreexploti, se sobreexploti. Per tant, per allà on t'han de passar trens a 300 per hora, passin a 300 per hora i en puguis enviar molts més. Passin molts més trens ràpids per aquesta via. M'has explicat ben bé per què no aneu a 350 des de Girona a Barcelona. Perquè la via hauria de ser, ho simplifico, hauria de ser molt més recta del que és. Per tant, a la que s'han hagut d'expropiar segons quins terrenys, segons quins elements urogràfics, obliguen a que la via no sigui tan recta. A França tampoc van més a 300, van a 200... Però no en tenien la voluntat. Allà mai ho van vendre com que anessin a 300. Aquí ho vam vendre, que el problema és aquest ei, que insisteixo que si tenim un giró a Barcelona de 38 minuts, i firmem tots perquè realment és comoditat. I a França fan una altra cosa, que és que no fan parades com a figueres. Mai de la vida se'ls passaria fer a Barcelona aeroport de Girona, com el que diu en Carles Ferran, Girona i Vilafant. Allà et fan de punt a punt i d'allà hi ha una capilaritat molt ben construïda que no és centralista sinó que és radial i que cobreix molt bé el territori. Exacte, i cobreix el territori amb aquestes altres... I de forma barata. Sí, sí. De forma barata, perquè hi ha en algun moment alguns departaments que han decidit fomentar precisament el transport públic i un recorregut de 25, 30, 40 quilòmetres fins a casa teva val un euro. Un euro. Permeteu-me una pregunta, perquè ara hem fet el període de queixes, que és el que deia en Guillem, no avui, no ploraré, perquè Espanya és l'OBA i totes aquestes coses, que és el fons de la qüestió. És el que va portar una cosa que va acabar amb batejar com a procés, perquè tot això va començar el 2000... 5, 2.000... El 7 va haver la gran manifestació. Però ja venia i venia per les infraestructures, recordem-ho bé. Per tant, mira, s'ha de saber si per les infraestructures torna, això no se sap mai. Clar, el tema és aquest. Ara hi ha un govern que ha reconegut el problema i que ha dit una cosa que algú, en certa manera, jo mateix, a vegades els hem collonat. Quan el ministre Puente diu que si invertíssim tot i ho féssim hauríem de parar la via, i segurament és veritat, Com que no es tracta de fer... és a dir, com que ja no s'ha fet inversió al lloc, haurien de fer-la a tota la via. I per tant, a la pràctica el que ens estan dient és, si ho fem, ull. Perquè una cosa és pressupostar-ho i l'altra que es faci que aquí sabem perfectament el que és pressupostar i després no executar. Si ho fem, ens estan dient que hi haurà anys de problemes a rodalies i a mitja distància, i a regional, i potser a alta velocitat. Però si no ho fan, seguirà mentint problemes. L'etsucac és molt bèstia. Qui ha de prendre la decisió s'ha de mullar. I el fet dels fluxes polítics de cada quatre anys segurament no afavorirà que ningú es mulli com cal. També és cert que recordeu quan hi havia els peatges a l'autopista? Quan demanaven que els peatges fossin gratuïts. Resulta que ara moltes veus diuen, ostres, tant de bo tornés a haver-hi peatges, perquè això fa una mena de filtre dels usuaris d'aquesta infraestructura que ha de ser ràpida. A l'AVE està passant exactament el mateix. El fet que els preus a l'AVE, les bonificacions siguin tan altes, que algunes freqüències s'hagin convertit en clau per la conciliació laboral, familiars, etc. fa que sigui una estructura molt utilitzada, extremadament utilitzada per a persones que no ho haguessin fet servir mai. Però la que està utilitzada és aquesta de, podríem dir, de Figueres a Madrid. Sí, sí, sí. Perquè les altres... Exacte, exacte. I és la més preocupant de totes, perquè és la que funciona més. Home, és bestial anar a barri i veure la gent que arriba a baixar de Girona. Sí, sí, cada dia, cada dia. Si ens coneixem tots. Ja t'hi trobes. Hi ha begons d'amics, hi ha chats, chats d'usuaris que s'han anat coneguent, ara et saludes pel carrer, com abans quan agafaves l'autobús. I un matís, perquè abans he estat una mica injust, quan he dit que els treballadors de Renfe a Barcelona, un desastre, allà sí que és general. Allà no en salvo cap, ho sento, però no n'he trobat cap. Cap que salvar. Els de Girona són excepcionals. També és bo dir-ho, perquè a vegades... És molt bo, perquè des del servei de seguretat, que són comprensius, amables, paguen català... el personal de Renfe, superatents, et donen explicacions, et donen bon dia amb simpatia, et coneixen i et diuen... Exacte, si et coneixen, que és veritat. Avui has canviat de tren... Si avui vas tard, avui no sé què has explicat. M'he equivocat amb el billet, o arribes un minut allò, a Barcelona, si arribes cinc minuts abans, ja no tens la cita i no hi ha manera, no hi ha manera. En siguem justíssim. En tot cas, hem parlat d'un dels temes que ens afecta més que aquests dies. Per exemple, llavors hi ha altres casos. Divendres a dissabte hi va haver un tren que va estar quatre hores parat a Sant Miquel de Flovià. També era el tema del vent, evidentment, que provoca. Però un accident és un accident. Quan un accident es produeix cada dia, deixa de ser un accident, per passar a ser, diguem-ne, la futuda normalitat. Amb això d'aquest tren que va estar així paralitzat m'explicava un usuari dels autobusos que diu que era un autobús per no marxar, perquè al conductor li havien robat el mòbil o algun dels que havien pujat. No marxo fins que m'adonin el mòbil. Una altra deia que no marxo perquè hi havia gent dreta, que no volia gent dreta. Que era un caos allò, els autobusos arribant, la gent apilonant-se, entrant en l'autobús, patacades. Un mospleo diu que vaig veure que una senyora gran passés davant meu i una nois que m'aixafen. Es veu que també és rocambulès tot el que està passant amb els autobusos que És la tirania de l'autoritat, no? És allò de dir que qui té un punt d'autoritat li foten un uniforme, no? O una xapeta o alguna cosa i es converteix en això. Només una pregunta i allò d'única reflexió, que és... Tota programació d'infraestructures en qualsevol país o qualsevol estat és un tema estratègic? Ho és, ho ha de ser. Ho hauria de ser. Les inversions també, que van relacionades amb això. Si no hi ha inversions i no hi ha programació d'infraestructures, per tant, és una estratègia, en si mateix. Jo crec que sí. Per tant, darrere del que ens està passant hi ha algú que ho ha pensat. No pot ser tan casual, no pot ser tan anecdòtic. Des de l'Espanya radial això està molt pensat. Per tant, aquesta és segurament la reflexió que hauríem de girar. Ens poden seguir queixant i segurament el que volen és que hi hagi una població que es queixi d'això i que no es queixi d'altres coses, potser, o que quan més botejats més votarem en uns o més votarem en els altres. No sé, no sé exactament, no vull entrar en quina estratègia, tot i que me la puc imaginar. Per tant, la reclamació que puguem fer a les guixetes de Renfe molestarà només aquell funcionari que té por. I prou. Aquest és el que està greu perquè acabarà aquí prou. Hi haurà un desgast de tu amb aquella persona i la persona amb tu, però s'ha acabat. I ja està. Aquesta estratègia, potser estaria bé que algú s'hi entretingués i ens... Mireu. Ens il·luminés una mica. Això és això, no? Això és aquesta cosa. Recordo que aquella vegada, de la tornada de València, érem uns llibreters que havíem anat a fer una paella amb en Ferran Torrent, que havia tret un llibre. Qui va pagar? Els viatges, i tot ho pagava Planeta, per dir-ho d'una manera. Grup Planeta, columna, però dins el Grup Planeta. El grup Planeta, que té força i que és poderós, va fer les reclamacions perquè els hi tornessin els bitllets o el que sigui. Res. No va aconseguir ni Planeta. Ni Planeta va aconseguir que els hi paguessin la bonificació o el que sigui perquè va ser massa... Jo crec que aquest és un dels temes d'estrella i ho acabarà sent. N'hi ha d'altres, eh? Però jo us volia preguntar per un tema de... com que tinc en Josep Campmajo, que és expert en aquestes coses, un tema d'ordre públic. Què és un tema d'ordre públic, el que està passant a fond de la Polvuna? Aquesta nit ha sigut la tercera vegada que han apadregat els Mossos, els Ado, l'Abrimo, per la detenció d'un menor de 15 anys que estava implicat en els primers fets aquells que van destrossar el centre cívic, que ja hi havia hagut un detingut, un detingut per destrossar el centre cívic, però també per robadors mòbils i emportar-se'n els diners de la caixa, recordem-ho tot això. i va haver-hi una segona nit d'aldarulls amb un munt de persones apadragan perquè sembla que no... és a dir, a la majoria dels barris de Girona la gent demana més seguretat i allà els molesta que hi hagi la policia i aquesta és una pregunta que també ens hauríem de fer. Però és que aquesta nit amb la detenció d'aquest noi de 15 anys, i crec que després també de la seva mare, no només hi ha hagut aldarulls allà, sinó que van haver de blindar la comissaria de Vistalegre per por que hi hagués una agressió. Llavors jo dic que això no és només un problema d'ordre públic, però també és un problema d'ordre públic. És clar, hi ha un altre tema. On de la pólvora del sector és, diguem-ne així, el sector és per parlar i incloure doncs el grup Sant Daniel, Matlamada, Vilarroja... Què està passant allà? Un matís la mare i el noi ja han sortit, o sigui, ja... O sigui, ja han sortit sense res, ja tornen a estar. La primera nit, és a dir, jo t'ho dic perquè, a més a més, ara tu m'ajudaràs. És a dir, aquest dia parlàvem amb gent de salt i de... Carai, els incidents que hi va haver-hi salt, que van ser greus, eh? Van sortir absolutament a pertor. Diu, aquí portem ja tres, diguem-ne, tres apassions al barri. I des de Sant Joan qui va haver-hi aquell merder, eh? Aquí va haver-hi una cosa bastant desafortunada perquè hi va haver algú que va dir que quan van destrossar el centre civil va dir que el més important que ha passat al barri, no recordant que per Sant Joan m'hi han pelat dues persones, dos havien quedat ferides i sort que es van casquillar a l'HK 47 perquè si no podríem estar parlant d'encara molta més gent. Clar, aquest és un problema important. S'apadrega per intentar evitar una ocupació. Però és que hi ha gent... És a dir, ara tornem a allò que alguna vegada hem dit, hi deu haver gent en aquell barri, una petita part de gent en aquell barri, sé que ho coneixes bé Josep, però hi deu haver-hi una petita gent que no li deu interessar, diguem-ne, que sigui un barri normal de Girona, tampoc. No és que li interessa a la gent... O sigui, no els interessa que sigui un barri... No normal. Estic parlant d'aquest tant per sempre. Sí, sí, sí. Lligat directament amb la dolenta. Sí, sí, sí. I amb una ètnia en concret. Perdó, amb una facció d'una ètnia catalana i de la que no em diuen que són catalans. No estic fent ara un comentari xenòfob. Específicament hi ha un sector molt concret, amb uns edificis molt concrets que formen part de la mateixa família, del mateix entorn, que són identificats amb un nom d'un país, i que aquell sector en concret pel que sigui, no està disposat a afavorir la convivència, fins i tot amb un to xulès i amb un to que evidentment, per guanyar-se la vida, decideixen delinquir. I els va bé viure a la foscor i viure en aquest entorn que no se'ls hi apropi la policia i que... i que els deixin fer. Mentre se'ls ha deixat fer, no ha passat gaire re, però clar, hi ha un moment que el mateix barri i gent de la mateixa ètnia del barri, escolta'm, això té uns límits també, no? I aquests límits a la que els intenten posar, com que els altres estan sobrepassats o estan ultrapassats amb la consciència col·lectiva, se'ls en refot absolutament tot, actuen amb violència, amb violència i sense mesurar que allò que estan fent i decidir que allò que estan fent està malament. Sentimentalment apliquen una norma, que és la seva norma, i amb això intenten protegir el seu ghetto. És un tema d'inseguretat, és un tema que provoca inseguretat. Però, sobretot, provoca la sensació d'inseguretat general. Quan això passa, ja pensem que tota la ciutat està malalta. I tampoc és això. Els primers preocupats són els veïns de Font de la Palgura. Això és veritat. I no saben com fer-ho. Crec que val la pena dir-ho, perquè no es pot generalitzar. En aquest cas estem parlant d'una minoria important. Sí. Important, eh? Sí, sí, sí. Bueno, que es mou molt, deixa-m'ho dir així, eh? Influent. Influent. La seva influència és per la força bruta. Degativa. és per la força bruta. I això fa viure atemorits els altres veïns de Font de la Pòlvore, siguin gitanos, siguin països, siguin marroquins d'origen, siguin argelins, siguin vinguts de Salamanca o siguin vinguts de Figueres o del centre de Girona. Però aquesta minoria la deuen tenir, en aquest cas, la posició... Focalitzada i localitzada. Focalitzada i localitzada. Sí, sí, evidentment. I tampoc és una minoria, per tant, no podem... Deixem-ho dir, deixem-ho exagerar i segurament convertir-ho en un visual. Què hi enviem? L'exèrcit perquè munti trinxeres i no els deixi sortir d'allà? És un tema de força bruta. És només un tema de força bruta. Perquè ho hauran fotut a la presó al 4 d'avui i ja han sortit... Passaran pel jutge, potser el jutge no s'hi presentaran. Clar. I si s'hi presenten, s'hi presentaran 50 persones que intimidaran. Per tant, davant de la intimidació violenta, només hi ha una resposta. Exacte. Que és la violència. Ens agradi o no ens agradi, però és que és així. Jo no estic dient que es vagi amb ametralladora. D'una altra manera, si m'ho permets, perquè suposo que he pres a fer-ho, jo et diria l'ordre públic. Sí, sí, però deixem-ho... te'n vas al codi civil o al codi penal i qui és propietari de la violència és el que té el dret i la responsabilitat d'exercir l'ordre públic. Per tant, el propietari de la violència és qui exerceix l'ordre públic. Si algú altre es vol apropiar de la violència, des del desordre públic, tenim un joc d'interessos, d'apropietat, i aquest joc d'interessos només es pot resoldre d'una manera. És cert que això no és només això. O sigui, podem enviar 20 lleteres de l'Abrimo a blindar allò i protegits i tot el que vulguem. Però això, primer, que és caríssim, és molt arriscat perquè pot desencadenar una cadena d'aconteixements violents que no garantiran que s'arregli, que s'assolucioni. Un exemple, salvant distàncies, i potser no tantes. A Sicília, quan la policia decideix acabar amb la màfia, ho ha de fer només de forma violenta. I els pics de morts al carrer són brutals, de tots els costats, de totes les fraccions de la màfia, de la policia i de civils. Per tant, és una guerra, és una guerra física, oberta. Però no només això, portem molts anys de manca d'inversió en tema d'educació, sobretot en el barri. Josep, tu saps que s'ha invertit molt en els últims 40 anys a fang de la pols. Molt, eh? No només en diners, en manca d'interès, costa molt trobar... professors, professores, o fins i tot, tu sents, jo no me'n vaig al terme específic per edat, sinó, algú que vulgui quedar-se i invertir els seus esforços i la seva vida en un barri que tothom ja té sentenciat, ja està, no té solució, Font del Pol o no té solució, Font del Pol o Vila Roja, el que sigui. Portem molts anys en els que s'ha permès que existeixin els senyors de la guerra, i no sempre són gitanos. Alguns estan instal·lats a Vilarroja i tenen negocis molt pròspers i negocis on se'ls permet, perquè pensem que així es controlen la zona. Alguns ja han perdut el control. l'han mantingut un control, això, com a senyors de la guerra, però ara en aquest moment estan sobrepassats. I l'única resposta que tenen també és la violència. No és una inversió només del pressupost públic, eh, és una inversió de ganes de dir, això ens esclatarà. I porten molt de dem gent de fond de la pàlbura mateix, dient, eh, que d'aquí de guants això serà insostenible. Serà insostenible. Hi ha una gran part de fond de la pàlbura que pateix, Esclar, és que és això, hi ha gent que... I tant. A veure, tinguem coses que no... Però, tinguem localitzat quina són, no es pot fer... allò que es feia... que es havia fet bastant abans, que ara no me surt la paraula, que no es puguin acostar a Girona, com es diu... Ordes d'allunyament o... El que li vàrem fer amb Pujol, que el van traslladar aquí a Girona, que era el... Hi ha una paraula ara, no exiliar-los, però cert que no, però hi ha un altre que... Romano i Giulietta el van castigar a Berona, no pas a... A Pàdua, que diria, a Pàdua. No està contemplat, però en tot cas això només podria ser... No fa aquesta gent i dir que vostès no es poden acostar a Girona... Però això només es pot fer en sentència judicial. D'on ve aquesta gent? Ja venen d'altres llocs que se'ls ha expulsat, eh? Ah, bueno, doncs escoltis... Clar, el problema és aquest, tu els expulses i els portes a algun altre lloc. I aquest altre lloc els rebrà, i senzillament, allò com que ulls que no veuen, doncs no serà problema nostra i serà el problema d'algú i seguirem xiulant. Un man és aquest que agafa i diu, vostès aquí no poden entrar i si ja entren van a la presó, no sé quina cosa, i l'altre diu, bueno, entrem amb uns bazoques i ens ho carreguem tot i ja està. Per llavors això és el que deia Josep, que pot portar una violència extrema, és a dir, a veure, morts ni va haver-hi per Sant Joan, ja ho sabem. No és del tot normal, ni en el sector oest de la ciutat, ni a la plaça del vi, tenir a cas 47 a casa. No és del tot normal, que són armes de sal, eh? Ja no dic pistoles, és un armes de sal. Diré que és més normal del que sembla. Hi ha una relació amb tot el tema del tràfic de marihuana. Sí, però el problema, que és el que ara deia, no és un problema que no s'han fet inversions, que no sé si s'han fet les degudes, de qüestió cívica, de qüestió d'allò, perquè hi ha una gent que, com han dit, els interessa viure allà perquè hi tenen el seu tinglado. i aquesta gent està fent mal a tota l'altra gent que hi vol viure tranquil·lament. Per tant, si jo vaig allà a intentar fer un centre cívic, educar la gent, ensenyar-los que s'ha de viure d'una manera, però aquesta gent, a la seva manera, està destrossant, o elimino aquesta gent, o per més coses... La gent de la Fundació Girona Est està fent una feina des del punt de vista musical i cultural, la gent que durant molts anys ha estat treballant a les escoles, els educadors socials, s'hi ha fet molta feina. Per tant, no només és un problema de l'ECDES, que és d'anar tirant, és d'anar abocant recursos amb un pols sense fons. Però aquests recursos, saps segur que no canviaran part de la situació. Per tant, s'ha d'acceptar que això s'acabi per desgast, pel pas del temps, i dir que ningú es casarà amb aquests nois que hi ha allà, i per tant hauran de marxar, i al final quedarà el barri 8, o aquesta secció, o aquesta zona del barri 8, o com a mínim els recursos que s'inverteixin són per paliar el mal a la gent que està vivint allà. Deixem-ho dir, i no ho exagero, és com una malaltia. Cal paliar segurament els efectes, i l'extre de recursos no és per canviar les coses, sinó com a mínim perquè la gent que visqui allà tingui una vida digna i acompanyada. Perquè, en el fons, el que hem de fer és acompanyar això. Perquè si no ho fem, també, siguem allò pràctics. És cert que la marihuana és, segurament, és una part, cocaïna i altres... i armes, també. Algú els hi compra. Algú els hi compra. I el cultiu vent? Sí, sí, no, però si és cultiu propi, no és per autoconsum. No és per autoconsum. I qui els hi compra? No és gent que siguin els seus veïns, d'allà. I pots veure a la nit gironina alguns dels que viuen allà una mica més mudats? Possiblement un dels problemes és aquest, és a dir, que aquesta petita part de gent no vol en policia allà perquè els evita que la gent que hi va pugui arribar-hi. I no només al revés, al revés. Ara ja no es puja allà. Ara es baixa, per això et dic, a la nit gironina pots veure alguns dels... i reconeguts i coneguts membres d'aquest entorn, passejants ben mudats o amb un estil molt propi identificable per locals molt xics de Girona. Però és clar, se'ns ha despertat perquè mira, s'ha d'haver aquest moviment molt relacionat amb un desonament i segurament amb algunes interpretacions estranyes i amb la voluntat de l'extrema dreta de fer-ho, però allò en certa manera va ser un fet puntual que més o menys se va actuar bé, però a la fonda del poble era la tercera nit, hi ha hagut un centre cívic, insisteixo, un centre cívic és un espai, diguem-ne, que ha pensat pels veïns i per ajudar-los amb moltíssimes coses. Hi havia molta gent emprenyada d'aquella zona on el van destrossar, però és que és la tercera nit d'incidència. És clar, el problema és, en un estat de dret, quan algú planta cara qui té dipositat el dret a l'exercici, a la violència que tu has dit abans, que són les forces de l'ordre públic, què s'ha de fer? I és una pregunta que jo llenço però a la qual no hi tinc resposta. És a dir, em dóna la impressió que això en qualsevol altre punt de les comarques gironines tindria una resposta d'una manera. Però allà la pròpia policia sap, encara que no vulguin reconèixer, que com passa en un barri de Figueres o en un barri de Barcelona, que no és a Barcelona sinó a Sant Adrià, doncs que hi ha lleis pròpies i que és una part del territori no controlada. Això la policia no pot reconèixer però és així. Però és així. I potser ja esperen una mica el que tu dius, que potser dintre de la mateixa ètnia hi ha gent que és una gent molt bé i només és un petit grup, però potser també esperen que arribi un moment que entre ells ja s'afagi la guerra entre ells i que t'ho vull dir. No cal que anem nosaltres, els de l'ordre públic aquest. Vull que quan aquests s'encancin de conviure amb aquests que són de la mateixa hènia però que no els hi porten bon veïnatge, ja soferan. Deixem-los que es vagin fent, això a vegades s'empassa. El problema és que és un bavi pobre. I la gent no pot decidir marxar-ne. No, no, clar, però potser algú pensa això, saps què t'ho vull dir? Ja soferan. 40 anys enrere deixem-ho dir així i a vegades la gent diu, ostres, 40 anys enrere i fins i tot menys, hi havia unes lleis pròpies exercides per una gent que eren les patriarques que tenien un cert control de la situació i que podien en un moment determinat i llavors tenia sentit que les... que les forces de l'ordre o que les autoritats, diguem-ne, dialoguessin amb aquests patriarques perquè els assegurava un control del territori. Ara això no és així. Ja no és així. No és així, sí, ja... El que passa és que, esclar, si per una banda, el que diguem, l'ordre... Quillem s'ho està escoltant però passa de tot. I podria, d'alguna manera, no és això que dius, no portar actes violents perquè, esclar, si tu vas allà ja per la força i comences a repartir, entrarem una dinàmica que no agrada perquè pot acabar molt malament. Per tant, si aquesta, a més a més, tampoc quedaria bé, perquè l'endemà després tothom carregaria contra els que han anat a fer una mica més entre cometes la guerra, per dir-ho així, no? I això també, doncs no estaria socialment ben vist. Fins al segon punt. Llavors, què passa? Potser aquests també, Déu-me'n u, escolta, anem allà, vigilem, avui els posem a la posada, m'estreguem, però, com que tampoc podem fer gaire més, perquè el que faríem tampoc no estaria tampoc ben vist, doncs ho que et dic, potser, mira, tu, quan aquests s'encancin, no són de la seva pròpia... N'hi ha que es barallen entre ells i potser s'ho arreglaran un dia o altre. És que esclar, com ho fas? Perquè per un cantó dius que són gent modesta, gent que potser s'ha volgut integrar, gent que no té res a veure amb tot això, i jo em conec, a més a més. Però, per altres, si tu vas amb el plan de l'ordre públic, que acabaria fent el que acabaria fent, perquè és l'única manera, perquè, com deia el Guillem, o és això, o que és el dia de si demà surten de la presó. Has de fer un escarmell i et dius, escolta, aquesta gent no torna a venir aquí, o els ha d'esterrar, és que no tornen a venir a Girona. La paraula és d'esterrar. L'he trobat. Però vull dir que és una cosa o l'altra. Quin terme mig podem trobar en tot això perquè se solucioni? És deixar passar? Alguna cosa ha canviat? Alguna cosa ha canviat, perquè els últims 40 anys episodis com els ara han passat. No és excepcional. És excepcional que se sàpiga i que es vegi i que surti al Twitter i que surti a tot arreu, però ha passat. I el control el tenien aquests altres senyors de la guerra que en els patriarcas. No, però hi ha una cosa que tota opinió que ara, per això intento no dir gaire més, perquè tot és racionari i potser a vegades... És mal interpretat. ...mal interpretat. Jo crec que el problema greu és un cas en què aquesta gent que han detingut agafen uns nanos infergantis destrossant el que sigui, els agafen, els posen a la comissaria i l'endemà surten. L'endemà aquests nois solen anar a fer-ho perquè saben que no els hi passarà absolutament res. Per tant, per més que ara nosaltres... És que un nano de 15 anys, diguem-ne, no té edat per ser... És igual, no ho sé, no ho sé. Dic que, mentrestant això, sí, però tornem-hi. Si no és un de 15, el de 22 no sé què passarà i anirà amb un guilot i els atraurà, o el que sigui. Vull dir que hi ha un problema que aquí algú s'ha perdut la por de fer coses dolentes. O sigui, des de pintar parets, cremar contenidors, tirar pedres d'una manera ala, perquè si, no passa res. O sigui, si m'enganxen, no passa res. I aquest és el problema. Jo ara soc un reaccionari dient això. Per què voleu que us digui... No, és que hem de pensar en el mateix. Aquesta pèrdua de valors ja és mundial. Tenir un tram, siguem president dels Estats Units, ja és això. Anem a l'extrem, però és això. Ara anem a l'extrem, però sí. Però ara, com que falten tres minuts, la provocació. Així algú s'ha de dir, hòstia... L'home, faltar la provocació. Va, va, la provocació. Només faig la pregunta. Un episodi com el d'ara, amb un altre tipus de govern a la ciutat, Què hagués fet qui ara està governant a la ciutat? És una bona pregunta. Què hagués fet qui està ara governant a la ciutat? És a dir, hem passat èpoques d'un bonisme mal interpretat que ens ha posat en situació de risc. I ara, quan toca no receptar sinó prendre, Hòstia, ara s'ha d'acceptar la policia. I ara s'ha d'acceptar segons quines altres... I passa per no només qui té la majoria, sinó qui els acompanya també. Perquè les polítiques que sembla que volen projectar altres formacions polítiques tendeixen més a semblar-se a la senyora de Ripoll que no pas... Si fins ara les polítiques aplicades han portat un debat sense massa resultats, el resultat que ara ens arriba reneix, no que ens arribi, reneix una tendència de pensament i política conservadora que acaba sent fàcil, i diu, aquesta gent, bombes, aquesta gent fora del país, no et matem ningú més, i això cal, i això està acabant. Jo crec que s'entén que no estàs dient que vols això, si no, que hi hauria alguns que precuneixen. I ja estem amb això. Si parlar de Font de la Polvorera, dir que als socialistes els donen cada mes 400 euros. Ara és, les properes eleccions, allà a qui es votarà? Als socialistes? o a l'extrema dreta? Home, claríssim. Gent que segurament, tradicionalment, són sindicalistes, són dels nostres, és classe treballadora, no sé què, això és el que s'està aconseguint. I ningú està sabent parar-ho. Ningú, absolutament ningú. I passarà a Girona? Hem arribat ja... Hem acabat molt bé, eh, amb aquest coros final. Un dels pregons de Semana Santa. Així digue'ns-ho, quin pregó fas? Tens poca estona, eh. Ai, mira't, va. Ara m'he imaginat que hi anirem. El pregonero és la primera vegada que he sortit a la fulla parroquial. Això m'ha deixat. Carai, tu veus? Mai pots dir que... Hi ha dos pregons de la Semana Santa. Hi ha el pregó de la Junta de Confraries, que farà el senyor Visca, i tu fas el pregó de la Confraria... De la Confraria del Sant Sapucre. Que és demà? És demà a dos quarts de vuit a la Casa de Cultura, si no, sí, si no m'equivoca un no segur. Demà a dos quarts de vuit a la Casa de Cultura, un dels pregons de la Semana Santa Gironina per una persona com en Guillem d'Arribes, que es declara, diguem-ne, no confessional. Aquesta és la gràcia, frà Guillem, i per aquí anirem. Doncs escolta, convidats... Està molt bé, no? Està molt bé. Felicitats. Felicitats. Que ja fos una persona que no d'allò i que comenci a parlar de coses d'aquestes. Doncs parlarà coses d'aquestes com ha dit ell. Gràcies, Josep. Gràcies, Teresa. Gràcies a vosaltres. Tornem, si tot va bé, dilluns a les 10 del matí. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 3 d'abril i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. nous alderuts al fons de la pólvora, després que els Mossos hagin detingut un menor implicat en els danys al centre cívic. El barri va ser l'escenari de nous alderuts, aquest dimecres, cap a dos quarts de set de la tarda, després que un dispositiu format per una desena de furgonetes de l'abrimo dels Mossos es presentés a l'indret per detenir un menor de quinze anys, presumptament implicat en els primers esbelots. Diverses persones del barri van rebre el dispositiu policial a cops de roc i entre les persones que se'ls enfrontaven hi havia també la mare del noi, que va quedar detinguda tal com el noi. Els veïns del seu torn acusen els Mossos d'haver-los llençat gaspebres. SAPFEL demana que els Mossos de l'Arro de Girona puguin fer hores extra per donar cobertura a font de la pólvora. El sindicat considera que l'Arro de Girona està desbordada i consideren que la solució més eficient és la de destinar un paquet d'operacions especials retribuïdes que siguin suficients com per poder afrontar qualsevol aldarull de la zona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya rebaixa la pena els assassins de la infermera de Girona i el matrimoni ideòleg de la Sal. El tribunal ha rebaixat entre sis mesos i un any i mig les condemnes pel crim de la infermera. L'alt tribunal ha estimat un dels arguments de l'afensa del matrimoni en capçalada pel lletrat Sergio Noguero, que esgrimia el recurs que el delicte de detenció il·legal pels quals havien condemnat tant la parella com els dos autors materials de l'assassinat havia quedat absorbit al nintendo robatori amb violència en cas evitada. així la pena pels assassins és de 24 anys i mig de presó i pel matrimoni de 4 anys i mig cadascun. Girona encapçala el descens de l'atura a Catalunya i la demarcació crea gairebé 6.810 de treball el mes de març. L'atura ha baixat un 1,68% a les comarques de Girona durant el mes de març i el mes tanca amb 509 desocupats menys. Giron es proposa seguir reduint les emissions de CO2 i el consum energètic i per això celebrarà una audiència pública climàtica aquest 2025. Una audiència que serà el 12 de juny i que servirà per revisar, auditar i treballar l'estratègia de ciutat per fer front a l'emergència climàtica. Les dades del 2023 mostren una tendència a la baixa de les emissions de CO2 derivades del consum energètic del consistori i dels seus serveis, que suposen un 5% de tota la ciutat. L'aeroport de Girona arrenca la temporada d'estiu amb 49 destinacions, dues més que l'any passat. Amb aquesta programació, la terminal gironina estarà connectada amb 15 països europeus. Uisehir va començar a operar aquest dimarts la ruta entre Girona i Budapest amb dos vols setmanals. I en esports, el Girona es classifica per la final de la Copa Catalunya després de remuntar un 2 a 0 contra l'Andorra. Els gols de Penya i de León a la primera meitat semblaven líquida a un partit que daude va mantenir obert i que un autogol local va igualar al principi de la repesa. Finalment, el veneçolà Juan Arango, en afegit, va aconseguir el gol per culminar la remuntada i certificar així el bitllet cap a la final de la Copa Catalunya que serà contra l'Espanyol. I acabem amb el temps i avui que s'espera't completament anul·lat i amb pocs canvis. Això s'hi hem enviant agradable i fins a 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. al mercat del Lleó.