Revetlles, incendis, aigua i residus a Girona

Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 16 de juny. S'acosta ja la final de la primavera, l'arribada a l'estiu. S'ha notat molt que hi ha estiu. Alguns neguen el canvi climàtic, però realment està fent molta calor. Arribarà la setmana de Sant Joan i amb Sant Joan arribarà el foc del canigó i arribaran també els petards i altres coses que a alguns no els agraden tant. però seran dies de festa i disbauxa, però per arribar-hi encara ho haurem de passar tota aquesta setmana i aquesta setmana continuarem amb la tartúlia per parlar de la nostra ciutat i del país i del que ells vulguin, o les tres persones que avui m'acompanyen. Si fóssim d'avui en vuit, hauríem de dir senyor Joan Miró, feliços vigílies, però encara queda una setmana. Què tal? Ja en val, ja en val. Si diuen que els sants tenen novena per darrere o mitena, també la deuen tenir per davant. Què tal? Bé, bé, bon dia. Bon dia als que ens escolten, als que ens escoltaran i als que ens poden escoltar. I que sigui un dia amable. I és molt. Si el dia és amable ja el podríem donar per bo. Joan Ventura, també val per tu aquesta felicitació tan anticipada de vuit dies abans. Sí, el pas d'aquesta setmana de Sant Joan a Sant Pere, després d'una entrada al tercer membre de la taula, ve una setmana per mi de les més maques de l'any. No sé per què, vull dir perquè és això, el canvi d'estació de primavera i estiu, o hauria de ser, ara ja l'estiu ja el tenim a sobre, perquè aquests dies ja hem estat... molt per sobre els 30 graus molts dies per tant ja estem en plena calorada però per mi la rebetlla és una de les parts de l'any que més m'agraden com a festa des d'un punt de vida és una festa laica i ancestral perquè el solstici d'estiu Tot això que s'han inventat més tard els cristians, doncs això ja existia, no? Entre les festes paganes, doncs ja... Tot estava inventat. Tot estava inventat. Del cristianisme. I tant. El que passa és que li vam canviar el nom. Com en Joan Ventura ens anuncia, la tercera pota d'aquesta tertúlia no és un Joan, sinó que és un Pere. Pere Albertí, molt bon dia. Molt bon dia, però també feliç que s'acosti aquest dia. Mireu, el dia de la Rebella és un dia màgic. Fa 54 anys que vaig conèixer l'Enriquetes. Un dia màgic i des d'aquell dia, patapim, patapam, doncs mira, 54 anys junts, tu. Déu-n'hi-do i per molts més, eh, diguem-ne. Està bé això. Escolta, deio que és veritat, és una setmana maca, tot i que s'ha perdut. Vosaltres, que diguem-ne que som més o menys de la mateixa quinta, alguns una mica més grans que jo... Ara tothom parla de la Revella de Sant Joan, però jo me'n recordo, la Revella de Sant Pere tenia tradició. A la piscina de Girona es feien unes festes molt macres. Bé, a la piscina de Girona hi ha molts altres llocs, diguem-ne. La Sant Joan era més important. Sí, la Sant Joan era més important, no ens enganyem. Però la Sant Pere es feia més cara. I fins i tot a aquella època la Sant Jaume es feia, però que ara ja no he sentit enlloc que es parli de Revella de Sant Jaume. Bueno, a algun lloc potser, no? La sal, per exemple, no? Festa major. La sal fent festa major, però no sé si és la parella, diguem-ne. En tot cas és festa major. En Joan, tu Pere, que cada dia encara penso que saltes del llit ben aviat per anar a córrer a les gavarres... En Joan Ventura, no sé si ho saps, però durant molts i molts anys, les Reuelles de Sant Joan, se n'anava una feldruïda al mig del bosc, amb unes festasses que es feien per allà... El solstici d'estiu. El solstici d'estiu, cap a la zona, diguem-ne, de Llagostera Tossa. Sí, cap a Sant Grau, diguéssim. Cap a Sant Grau, sí, sí. Sí, sí, és una cosa molt interessant perquè es feia en un lloc que es diu encara la plaça Balladora, no?, perquè és un mig de bosc i és un... allà hi havia hagut sitges que hi havia hagut un polplat ibèric i llavors vam començar a fer l'any 78 precisament vam començar a fer aquesta festa que va durar ben bé fins a l'any 90 i llavors ja va continuar d'altra manera fins que es va acabar perdent però nosaltres com fèiem això fèiem foc allà i fotíem un foc ara us fotrien a la persona tot era així després vam començar a fer connexions en una casa de pagès portàvem la llum de tirar un fil 4 o 5 metres o 6 metres de tirar fil per posar una mica de llum per poder fer música i va haver uns anys molt gloriosos perquè van començar fent coses com la voluntat allò de veure la voluntat i coses d'aquestes fins que els de Girona van començar a descobrir i els anys 80 hi havia molta gent que tenia molta set i van haver de fer passar per caixa per caixa A veure què consti. El cristianisme és una religió solar. De fet, les esglésies ben orientades, com la catedral, apunten a l'est. O sigui que resem, els cristians resen, mirant en direcció al naixement del sol. en direcció al nasciment del Sol Estàs parlant de l'altar i de la manera que està encarada la catedral ara estava mirant i no em sonava les escales van cap a l'oest però tu parles de l'orientació l'apsis està cap a l'est i l'entrada mira cap a l'oest cap a Ponent sempre s'aprenen tot això i totes les eglésies totes no, evidentment, però moltes estan com ara aquí Giró mateix, són antics temples romans que també estaven orientats si els coses que hem après la humanitat t'haguessin pres bona nota seríem l'hòstia però penso que podríem dir que no és pas ben bé així diguem-ne, si mires una miqueta com està el món i el medal és el naixement del sol en certa manera Sí, sí, per això que dèiem abans. El dia es va fent llarg. Tu eres molt de la vella, Joan? Home, no, normal. Home, no, normal, eh? Anem pujant d'agradació. O sigui, no abusava. O la teva religió no us permetia divertir-vos, diguem-ne. Sí. Faig broma amb la seva religió perquè, com que és de les poques persones que conec, que des que el conec i des d'abans que es manté fidel a una idea i és dels pocs, diguem-ne, vull dir que per això m'he permès aquesta broma. Tu sí que devia ser ballador, no, Pere? No, Ballador no, però de celebrar a Revetlla sí. Abans els pobles era molt diferent la vida, no? Vull dir, teníem allò que dèiem la colla, eh? Sí, sí. La colla, i sorties, i normalment no... Que no hi havia cotxes, probablement, a una certa edat no hi havia cotxes. No, no, no, escolta, algun cop havíem arribat a anar de Sant Feliu, jo soc fill de Sant Feliu de dixos, havíem arribat a anar... el famós Maddox de plagiar, tot xinoxano, eh? A peu, caminant, que quan arribàvem allà, ganes de ballar no en tenien cap, perquè estaven rebentats. Però és allò que es feia, doncs mira. Però era molt diferent, eh? Era molt diferent. Tinguin el clippers allà, el cantó del Maddox. Sí, a veure, és que ho corríem tot, amic meu. Sí, no, clar. Corríem tot. La... No teníem rellotge. No. Vull dir, gaudíem de la vida fins que caiem rebentats. I és molt diferent. Parlant de batalletes, a Clippers jo hi havia anat molt en una època. Clippers era una discoteca de Sant Feliu. Com en nena, a Can... Can Rius. Can Rius. Que encara hi ha, allò, que és una llàstria... Està abandonat, eh? No sé poder-li us de propietat, però és un lloc magnífic allà. A Madreta, mirant a Mar a Madreta, tot això... Doncs jo, per exemple, anava allà... Sí, el que després va ser Palm Beach... Sí, Palm Beach, exacte. I, clar, jo era de llagostera, i llavors anava amb algú que me portava, però llavors perdies aquest algú i vés a tornar jo a les 5 del matí, allà a la carretera, a final d'autostop, de clar, ja. Això ho recordo perfectament. Saps què veuria de llagostera, allà? A tocar el Cristof Cherrup a Cabeça. Aquests eren patrocinats pel Gran Planes de Llagustera. Però que venien a cantar? Sí, sí, i tant, i tant, i tant. Home, van tenir un cert èxit durant un parell d'anys. Durant un parell d'anys, sí, però... Amb la seva famosa cançó, Aixeca la cama. Aixeca la cama. Sí, sí que el que passa que jo vaig escriure un article ara ja fa un parell d'any sobre tots tres que alguns d'ells després es va traslladar a Barcelona Sí, vivien per Barcelona Sí, es va traslladar a Barcelona en el món de la nit i tal Un d'ells en cabeza, que era un dels germans cabezes de sal diguem-ne, va morir jove però durant un parell d'any un parell d'any es van tenir, Déu-n'hi-do i és veritat que el teu amic el Joan Cuanes, de Déu Gostè el Joan Planes de Llegostera s'ha de matitzar per ells hi havia en Joan Planes de Llegostera i encara els dos Planes tenien dos fills que també s'hi dedicaven que també es deien Joan tots dos i van ser socis que per cert ara ha sortit un llibre magnífic us l'acumano amb les històries del Ricard Duardevol que també havia sigut soci d'aquests Planes en penso que també d'uns i dels altres i tant I si em permets una anècdota, havíem arribat a anar de Sant Feliu com hi havia l'embalat a Llagostera, pujàvem per la costa de l'ou amb una bicicleta BH, d'aquelles que es plegava, i perquè no ens la fotéssim, saps que hi havia aquell tornillo que te permetia un cop desplegada que no se plegués a dragot? Ens em portava l'ou, el tornillo amb la butxaca. Però tornant una miqueta al que dèiem i per parlar, després parlarem de la ciutat i tot això. Una cosa sèria, no? No, no, jo crec que això és bastant sèrio perquè forma part dels nostres anys, però el que sí que s'ha canviat, com tot ha canviat, era una miqueta aquell espiritual, ens parlaves de pobles, les grans fogueres, la recollida, la recollida de fusta, en les ciutats on els barris, per exemple, els de Sant Eugènia i els de Sant Narcís sempre, diguem-ne, ens picaven pel tema de veure qui feia la foguera més grossa, o a vegades algú que anava a calar foc a l'altre abans d'hora. Casa a casa a buscar trastos. Hi ha una cançó d'en Serlet, molt maca, que m'ho explica això. I això, bé, s'ha perdut, ens ho han fet perdre, perquè les fogueres han de ser controlades, hi ha d'haver-hi permís. A veure si és lògic que sigui. Però en aquella època, diguem-ne, a les hortes, per exemple, sempre se'n feien dos o tres de fogueres i era una cosa ben ancestral. Però les fogueres, per exemple, com nosaltres les fèiem als anys 80, per tant estem parlant de 40 anys llargs, o sigui, ho fèiem amb una... Sabíem que allà no podia passar res, tampoc no estàvem al mig de bosc, hi havia bosc, però hi havia carretera al costat, van haver-hi una zona... Però si es fan les coses ben fetes, poc ha de passar res, no? Però és clar, per exemple, el fos, l'incendi d'abans d'ahir de Cadaqués, era un paio que estava desbrossant i, no sé, va fer una xispa o no sé què va passar i es va encendre. És tan fàcil tot ara cremar-ho tot, que no saps pas com... Però està tot molt sec. Està molt sec a altra vegada, hi ha molta vegetació i tornem a estar amb el tema de cada any, no? Passarem un estiu amb el... Amb això de les festes... Amb el gest que ha fet en Joan, que dona per fet, però per mi Corafón no es veu, volguem dir que estarem una mica acollonits. Acollonits, no? Aquest any sí, jo crec que sí. Això de les festes i els valls em recorda un parell de coses, eh? Fa dos dies vaig haver d'explicar què era la toia. Carai! Perquè no ho sabia. No ho sabia. Hi ha molta gent que no deu saber el que és la toia. Era un ram. I el que recordo és que els valls aquests ens costaven el cap de setmana següent un sermó sobre l'abraçada disfressada que era el ball. L'abraçada disfressada que era el ball. És un pèl més gran. Abans que jo anés a ballar, és això, hi havia un servei que et separava... O sigui, et separava si t'ajuntaves massa. Sí, obligava a mantenir una distància entre els dos espectadors. En un llibre magnífic que ha editat Editorial Gavarras, que es diu Històries de Seminari d'en Josep Balls i Grau, explica que hi havia un capellà que els deia, no ho sabré dir-ho de la mateixa manera, però que els deia que el Ball era, diguem-ne, la... venia de ser la realització en vertical d'un desig en horitzontal. Vull dir, ell ho explica amb millors paraules, però és això, bueno... Jo me'n recordo, estem tinguin una tertulia una miqueta de gent gran, però això és veritat, jo me'n recordo el col·legi tal que jo anava, que hi havia cartells, allò que diguem-ne que es veia allò als nois, perquè en aquell moment els instituts només eren, o de nois o de nois, en aquest cas eren de nois, allò que ballar amb la imatge del diable, vull dir, era un... un pecant mortal, i estem parlant, sí que estem parlant de molts anys, però tampoc tants, diguem-ne, des d'un punt de vista sociològic. 50. Però això ha estat històric, eh? Amb el començament del Vals ja era molt criticat, perquè amb el moviment del Vals s'aixecaven les saldilles. i això era una exhibició es veien turmells ara anem per un altre cantó perquè ara hi ha gent que no els hi veus ni els turmells diguem-ne no vull dir que parlo del tema de les religions heu fet un silenci però és veritat que torna a haver-hi gent molt tapada que no s'entén no s'entén del tot coses aquestes Bueno, escolteu, hem començat parlant de rebetlles, encara no hi som a la Setmana de la Rebetlla, però era tota una festa i realment hi havia... Ara estem veient per la televisió, pel 3-24, que hi ha un gran risc d'incendis aquest estiu. Bàsicament, no és un estiu de sequera com els altres anys, diu Marc Castellnou, que és el cap del grap del... del grup de la Fosca d'Oceans Forestals, però, clar, ha plogut molt, hi ha molt sota bosc, aquest és un problema. I com està el bosc, Pere? És el que us anava ara a comentar. Mira, jo que cada dia hi vaig, clar, amb la pluja, evidentment, la massa arbòria ha crescut moltíssim. I, a més a més, com que abans del bosc, tornem a abans, abans del bosc se'm feia ús del bosc. Es netejava, es feia carbó... En definitiva, estava... entrecomillat allò que en diem net però ara últimament us diré una anècdota jo ara a partir de la Revetlla a les Gavarres només vaig per camins ben fresats i amples no me van trobar mai amb un curriol i sobretot si va cap a un fundal perquè si te passa una desgràcia d'aquestes allà que quedes empitxolat vull dir que Sí, sí, això és... I això és un desastre. Mira, tornant de l'últim viatge que van fer amb l'Enriqueta, van anar a Canàries, al cantó de l'avió tenia un noi que és bomber que estava al parc d'aquí, de Vic, i me deia, a Girona, el dia que us comenci un foc a Salrà, parar a plagiar-ho. Sí. Això li vaig sentir dir, ja deu fer 50 anys, en Toni Guell, quan era el cap dels bombers de la Generalitat, que l'acabaven de fer, que va dir que per estadística pura i dura, ell deia això, per estadística pura i dura, algun dia començarà a cremar els àngels i acabarà calonja, o el revers. És a dir, que les acabades... històricament s'han cremat i ara en realitat hem tingut focs importants però encara controlats i tenim sort que els mitjans són molt diferents d'abans amb aquests hidros i tot això fa molta feina això que ell deia segurament ara no seria possible perquè diguem-ne amb els mitjans que ja es podria diguem-ne perimetrar allò que en diuen aquests focs que duraven una setmana a vegades però perdoneu només cal mirar el que ha passat a l'altra banda de l'Atlàntic amb aquests focs que hi ha hagut just a la fusta de mitjans ja en tenen també però ja tenen un altre concepte del foc jo com que havia fet successos això ho havia estudiat ells per aquests focs nostres els mitjans que tenim són focs tan petits que ells no s'hi posen ells sí deixen cremar com a forma de treball el problema és quan els arriba llavors a llocs on estan poblats o que hi ha ciutats però el problema de les gavarres jo conec un empresari un propietari de diverses finques a la zona de Romanyà que es diu Malsió, i aquest home, doncs, gairebé tots els boscos els té netejats dintre els possibles i els acui, fa un treball molt actiu, com a propietari forestal i de masos, perquè també té el propietari de 4 o 5 masos, i això està molt bé, esclar, i hi ha altres llocs que també ho fan, els metges, per exemple, hi ha algunes zones que... que hi ha una gran massa abandonada i que no es veu cuidada i que això posa en perill tot el tot d'oxigua. Ara precisament el cap dels grans deia que no es preveu aquest estiu que sigui catastròfic en el sentit, a veure, això tampoc es pot preveure, sinó que ell parlava del risc de molt petits, molts incendis i petits precisament per això del sotabós, que ha plegut molt, ha crescut, això ara s'està sacant i aquest és un perill. és que hi ha un desequilibri abans anaven a pasturar i això els part ajudava a netejar el bosc anaven a treballar el bosc feien carbó anàvem a fer berenats al bosc anàvem, anàvem i ajustar jo havia ajustat, meus àvies de Pallà ajustar el jazz volia dir la pinassa per exemple es treia també de bosc per fer jazz pels bestià perquè no la palla era massa cara en canvi la pinassa, tot això el que hi havia al terra, la fujerac això ho es agafava I es posava les corts, i això ho he vist... I que hi havia molt menys massa forestal que ara. És a dir, allà als Pedrers van fer una exposició fotogràfica i es podia veure des de la vall de Sant Daniel fins a lo que seria l'orbet d'en Salgueda o més amunt, cap als Àngels, que pràcticament no es veia massa forestal. Tot eren feixes. Tot això desaparegut. Clar, la filoxera va ser el primer catacroc i el 56 amb la fredurada el segon catacroc. Només cal que aneu a caminar, que jo hi vaig molt sovint, ja ho sabeu que hi vaig sovint, hi veus cases enronades i que la meva feina és anar allà, de vegades hi vaig amb un rasplonet... I trobes, clar, allò que us ho vaig explicar un dia, clar, tota la brossa tot ho llançaven allà i trobes talls de plats d'aquests de segle XVII, segle XVIII en allà. Sí, sí, sí. Clar, tot això, no? I ara què hi ha, doncs? No, i els tallafocs, és a dir, el treball del camp implicava la creació de tallafocs naturals. Naturals, sí. Perquè jo recordo al poble que la gent li feia de tota manera més por l'aigua que el foc. És que és més... Jo crec que també... Perquè l'aigua no visava. No visa i és més dura. I el foc, clar, tenien... El foc el podem domesticar fins i tot una mica, però l'aigua no. El veien venir i sovint hi havia tallafocs. I parlant de gestió forestal, aquí ho podíem entroncar... Jordi, si et sembla, amb el tema de la caiguda d'arbres... Ets meravellós, eh? Has fet un giro de guió... Ara ja estàvem entrant en un talent... Que és un tema que a mi... De debò, em preocupa molt. Els anys que vaig estar aquí a l'Ajuntament de... Bueno, allà, regidor... Bueno, l'Ajuntament de Girona, regidor, dius, bueno, regidor... Vuit anys... Sí, pregant i picant pedra. Però... Jo una de les coses que mai vaig entendre és que no hi vés un bon pla o una bona gestió de la gestió de la massa forestal urbana, no la urbana. Perquè, per exemple, a Barcelona ho tenen, és a dir, a Barcelona tenen un bon pla Ho tenen un bon pla a Barcelona de gestió d'aquesta massa, cosa que no impedeix que de tant en quant hi hagi algun... Sí, a Palmera. A Palmera i amb morts. Però aquí aquest tema sempre s'ha tratat d'esquillar i avui dia trobem, per exemple, jo visc a les Pedreres, ara hi ha una polèmica al parc de les Pedreres, al parc de les Pedreres hi ha hagut dos... Dos episodis de caiguda d'arbres importants, l'últim el 22 d'abril del 2020, que van tindre la punyetera sort que estava en pandèmia i van caure sis pins d'aquells grossos que hi ha allà. I no hi havia ningú. I no hi havia ningú, però... Però, clar, ara, per exemple, això hi ha un pla de reordenació d'aquell parc, que hi pots estar d'acord o no. Però hi ha uns bons veïns que estan molt a la contra, però, per exemple, pel tema aquest, és a dir, allà s'ha detectat que hi ha arbres que estan malalts i que es volen tallar, i dóna la impressió que no es pugui tallar en contra del que diuen, per exemple. Jo, com que no hi entenc d'aquests temes, m'escolto la gent que sí que hi entenc, com amartiguada i tal, i un arbre malalt és un perill. hi ha la corba aquella de Can Martínez que hi ha un pi que té un pes extraordinari ja en va caure un el problema d'aquest parc no és el mateix problema que la d'Avesa, és que la massa de terra és molt minsa, de seguida trobes la roca, llavors, com es van plantar... Com el seu nom indica. Evidentment. Com van plantar aquests pins, el pi no va poder fer res al cap en vall, llavors, aquests que van encaure, els ho vaig anar a veure aquell dia, i eren... copa del Pi era quasi tan gran com la copa de l'arrel és a dir, va sortir l'arrel i en un moment de canvi d'humitat del terreny llavors aquí algun dia amb seriositat algú tindria que dir, perquè a mi em preocupa això que hi ha molta gent que que opinen, opinen o no opinen, jo mai de la vida diré al metge i diré, miri, aquest diagnòstic que m'ha fet no hi estic d'acord perquè jo crec que no tinc això que vostè m'ha dit, ni això, ni això, ni això. Bueno, doncs molt bé, però el tècnic és el que té estudis i el pot detectar, no? I lamentablement... No és perquè hi ha una proposta de canvi que en alguna gent no agrada i és el que deia, és lícit que agradi o no agrada però que implica coses per l'estalvi d'aigua, per evitar que algun d'aquests arbres caiguin. i per fer allò que es posa sauló, i això a algú no agrada, però hi ha hagut un... És a dir, es van fer, això tinc constància, però t'ho pregunto, es van fer moltes reunions de veïns, que hi va anar i poca gent, i en canvi la reacció furibunda ha vingut al final, no? Com s'ha passat sempre. Sí, últimament n'han tingut dos o tres potents, i clar, allà, doncs, és el que us dic, no? Tothom opina, tothom té dret d'opinar. Sí, sí. però evidentment qüestions tècniques jo... Per exemple, amb l'estimat Joan no opinaré de temes ni de física ni de... Pobre de mi, si vaig a provar de misèria, gràcies a ella. Però vull dir que era... Vull dir, jo arribo fins on t'arribo. Vull dir, hi ha tècnics que saben exactament el que es té de fer i com es té de fer i de quina manera es té de fer. Ara precisament per la televisió estem veient la pujada de les pedreres i estem veient... En sentit que parlem de xerois, amb l'animatge... Aquesta massa forestal de la que estàvem parlant ara, que és bàsicament per la zona aquella on es havia fet quan es feia el campament dels Reis i tot això. És el volvar de la Mercè. El volvar de la Mercè, exactament. El volvar de la Mercè, allò. Que després havia sigut el pati de l'Hospital Militar. no ho sabies? no, l'hospital era la Mercè l'hospital militar era la Mercè i aquí a finals del segle XVIII no, XIX En aquest llençol de muralla que ara veieu, allà al final... Bueno, la gent no ho veu perquè... No, no ho veu. La gent no ho veu perquè estem a l'albàrio, però... És que ha quedat, a més, ha quedat la imatge fixa de Girona, una imatge preciosa, perquè normalment sempre es veu la banda de la catedral i aquesta vegada la càmera agafa més tota aquesta massa forestal... Hi ha una guingueta i el cantó hi ha un llençol de muralla. Aquí, a finals del segle XIX, sabeu que es van afusellar dos militars, que un era el comandant de la guarnició de Santa Coloma i l'altre era el Tinen, ho sabeu, aquesta història? No, no la conec. Els tenien ben posats, eren republicans i es van declarar a la República Santa Coloma de Farners i endavant les atxes i amb els seus 30 o 40 soldats aquí estem nosaltres i evidentment la cosa va acabar malament. Com sempre. Sobretot per ells. Sobretot per ells que van ser passats per les armes. I tenen un carrer de les Pedreres com Pujol per la Pujada de les Pedreres, el primer carrer que condueix a l'Institut Vicenç Vives. Sí, sí. i el nom d'aquests dos militars que en aquest moment no el tinc al cap tot això venia de tota manera i no n'hem acabat parlant perquè aquest cap de setmana ha caigut un gran arbre de 55 metres en el parc de la de l'Adavesa cap a la zona del passeig de la barca sobre els jardins francesos Això ho he llegit, perquè jo en franquesa no sé on estan els jardins francesos. Sí, sí, sí, això és el que dic. No, no, una cosa és el jardí a la francesa, que aquest és un invent nou, entre cometes, bàsicament perquè tot això hi ha en Josep Terres pel mig, hi havia una senyora francesa, hi havia uns jardins, i ara no queda gaire res de tot això. Però l'arbre va caure a la devesa, afortunadament no va causar cap ferit... i l'arcalde de Girona, Lluc Saldellas, va fer un tuit anunciant-ho i dient que no hi havia cap signe aparent que allò hagués de caure i que segurament la causa bàsica va ser la sequera. I, clar, llavors, una de les coses que, a conseqüència de tot això, la gent per X, diguem-ne, per l'antic Twitter, va començar més o menys a explicar que, esclar, que tota aquesta zona... que això és també una de les preocupacions de l'antic arcalde de Girona, Joaquim Nadal, que fa temps que alerta que el canal que hi ha al voltant va buit, i l'arcalde explicava que va buit per ordres de l'ACA pel tema de la sequera. i a mi se me fa molt gros, és a dir, a veure, la d'Avesa és una massa forestal que necessita, no vol dir que hi hagi d'haver-hi molta aigua, però tinguent la sequia monar en un cantó, que ara que hi baixa aigua, tinguent el ter per l'altre, una mica d'aigua, li toca i li tocaria, perquè a veure... Aquí l'Ajuntament de General s'ha de carregar l'aca, t'hi ha d'anar pel dret i... Bueno, això suposa que és més fàcil de dir que no de fer. Però l'aca tampoc no brilla pas per les seves accions, no? Bueno, aquí l'Ajuntament hem criticat força l'ACA i suposo que algunes coses deuen fer bé, però moltes vegades dóna la impressió que les decisions es prenen des d'un despatx allunyà a Barcelona i que no es coneixen les necessitats del territori, perquè jo, per exemple, he sigut molt crític quan tots aquests anys de sequera han tallat la sequia monar i han portat gairebé a un punt de no retorn a les hortes de Sàlia de Sant Eugènia, quan jo creia que l'aigua que surt del terp i que torna al terp No faria cap mal, no és ben bé perquè hi hagi aigua davant de les cases de l'Uniac, que també, però em dóna la impressió que aquestes coses es poden administrar. Ara que els embassaments estan al 80%, és veritat que hem de guardar aigua, però sobretot l'hem de guardar de l'època aquella que hi va haver i quan va haver-hi el Gloria i el... i el Covid, que els embassaments estaven a dalt de tot, i bé que varen baixar ràpid perquè es va fer molta electricitat amb aquella aigua. Això sí que potser s'hauria d'avallar més que no pas una miqueta d'aigua per mantenir vius els arbres de la Devesa. i el que és una mica indignant per exemple ara la majoria tu ves a la plaja i la majoria de plages tenen el servei de dutxa obert que se'n fa un mal ús alguns però encara els ajuntaments encara han tingut 100 però la majoria no i en canvi això que no ho deixin jo no ho entenc però bueno No sé, també hi ha hagut gent que ha trobat a faltar, diguem-ne, ara fins fa poc no hi havia aigua, cap mena de font, ara fa poc aquí al parc del migdia, diguem-ne, que ja hi van tornar a posar aigua i de mica en mica l'aigua torna, diguem-ne, a les fonts de la ciutat, que és una aigua que de fet no es perd, vull dir que... Retorn, no sé. Que és de retorn, no? És així, Joan, o no? Sí, sí. Sí, bueno, segons quina... Hi ha un circuit. Hi ha un circuit, per tant, vol dir que tampoc no és allò que l'aigua vagi a inundació, però... Sí, però encara l'altre dia, no sé, encara no recordo quin lloc de la costa, que algú va veure una promoció que s'estava fent de cases adosades, petitetes, però totes, totes a davant amb una petita piscina, no? No ho sé, de pocs metres, però totes les cases... O sigui, tenien aquesta piscina, dius, bueno, gent que viu ja pràcticament davant de mar, vull dir que llavors encara hem d'autoritzar anar fent piscines, més piscines, no? Però aquesta seria una discussió de fons molt interessant, vull dir, però diferent de la que teníem, és a dir, jo crec que l'aigua s'ha de servir i hi ha d'haver-hi uns criteris, s'ha de gastar menys, ara que els embassaments estan mitjanament plens és com s'han de fer... S'han de fer coses per preparar la sequera que, sens dubte, tornarà. Tindrem episodis de sequera, segur. Però és que el terreny és molt memòria i ràpida. Jo al pati tinc un tall d'hort i ara ja, la que m'ha de descuidar un dia, ja tot comença a rossejar. Vull dir que ja... O sigui, ho regues cada dia, encara que sí, saps? Però aquest és un tema de... És un tema que abasta no solament les nostres contrades, sinó és un tema mundial, la cultura de l'aigua. Mireu, la setmana passada vaig estar a les Palmes de Gran Canària, bé, amb els Palomes, que està allà a prop de Gran Canària. Sec, com un rostoi, vull dir, no hi ha ni un punyadero arbre o alguna palmera de tant en quant, però aigamanta, hi ha camps de golf. I tot és aigua desalinizada. Home, però penses, això és un mal dretament que algun dia hi haguem que posar seny amb aquestes coses, perquè si no... Jo us ho pregunto, en aquest sentit penso que és evident que les desalinizadores hi han de ser per moments puntuals, diguem-ne, que hi pot haver-hi moments puntuals, perquè el que hi ha d'haver-hi és una millor gestió de l'aigua. Aquí, el president d'Aigües Vida, en Pau Marlon, moltes vegades ens ha explicat, diguem-ne, que se'm fa un cert malbaratament, però que hi ha menys aigua que abans. És a dir, que abans, diguem-ne, el Tert portava el doble al cabal que porta ara amb origen, per dir-ho d'alguna manera. Però clar, després anem a parlar que des dels anys 60, al segle passat, diguem-ne el Tert, en realitat se l'han portat cap a l'àrea metropolitana, i que això de mica en mica, i que es perd pel camí, perquè mai ningú ha volgut quantificar-ho, però l'aigua que es perd en les canals que porten des del Pasterà a la Cara de Déu l'aigua, es veu que es perd més de la meitat i poder quedar en curs, no? i aquí sí que s'hi hauria d'actuar també aquesta sí que és aigua perduda crec jo, no ho sé en fi Bueno, i la ciutat com la veieu? Perquè, escolta, hem tocat molt el tema de la sequera, hem parlat de la rebella, hem parlat d'aquests arbres caiguts i de les pedreres, però podríem parlar del troeta, de... Per cert, un tema, ara que està lligat, com que en Pere sempre ho diu, el tema de la naturalització, que a mi me'l van explicar, que m'agrada, però que Girona en aquests moments s'està practicant, és a dir, allò que abans em havíem dit males herbes i que ara n'hem de dir herbes de creixement espontani, jo tot això ho he entès i alguns jardins que n'hi ha i alguns diguem-ne el que passa que també hi ha algun parc que llavors diguem-ne les herbes es mengen les atraccions del parc o els seients del parc o tot això com ho veieu aquest tema? Jo aquí, des que me'l va explicar Martí Tarés, jo l'he anat entenguent, no? Llavors el tema és on té la línia entre el que és la renaturalització i la línia entre el que és una miqueta de descurança, no? Que també a vegades hi és. Va, Joan, mullet. Bueno, és que a mi no tinc coneixement... profund d'aquesta història perquè no el tinc jo sóc dels que a casa sempre he vist tort i quan hi ha les males herbes s'han de treure i s'han de netejar perquè si no no queda diguéssim no hi fan cap servei Llavors a la ciutat m'acosta molt entendre la descurança, jo hi veig descurança aquí, no ho sé entendre d'una altra manera, perquè clar, com hem tingut una primavera, doncs molta aigua i tot era molt bonic i molt maco, però és que ara ja s'ha acabat la primavera, estem els últims dies. tot està sec ja i llavors per exemple a la zona de Montjuïc que és allà on hem vist hi ha molts de mar per allà per sort encara tenim molts de bosquets marges o castell tot està totalment atrapat dintre la massa aquesta d'herbes i de males herbes i això per mi no fa bonic el lloc al contrari perquè si veus allà un metre d'herbes altes però ja s'està secant tot el que fa és ser un niu de, per exemple, si tens gossos així, jo no en tinc, però, però, clar, ple de garrapates, de bestioles, vull dir que això no, la diversitat aquesta jo no la seva era per enlloc en una ciutat. Ara, tenir el castell de Montjuïc, per exemple, i tenir-lo en condicions, cosa que no ha estat mai, perquè aquí no sé què passa amb aquest patrimoni de la ciutat que està sempre abandonat i... i mai ningú s'ho ha plantejat com un lloc que es podia, com a mínim, tenir habilitat per poder visitar i sortir amb una ruta per caminar, perquè allà el Castell hi ha cinc torres de defensa, a més a més, i això no sé per què, no ha interessat mai a ningú potenciar-ho, no? Però és que, a més a més, jo davant de casa tinc una torre petita, que per això el carrer porta el meu nom, la torre de Sant Joan, que allà és que no pots ni pujar-hi perquè està totalment emboscada, no? Dius, això què? Això és tenir curança, reutilitzar... No, això és és desidi i abandonament jo no sé veure de cap més manera no ho sé entendre potser té unes virtuts però me'ls han d'explicar més bé jo a casa em van ensenyar que havia de treure les herbes de la taulada perquè si no movien les teules si no no, no mouen i fan debuters perquè les herbes fa més milions d'anys que estan aquí que nosaltres i ho suporten tot i ens sobreviuran segur i creixeran tu hi posaràs els llambordes i creixeran en les esquerdes de les llambordes i aixecaran les llambordes una broma que més que platja sota les llambordes el que hi ha són herbes més que platja aquest és un acudit molt del 68 del segle passat però el La veritat és que hi ha llocs de Girona que ara fan maco, amb les plantes que han crescut i les flors que han crescut a l'atzar. Però a canvi d'això tens els carrers a qualsevol raconet i tens herbes que surten i que penses... I el mateix, aquella tanca que es veu allà, dius això no fa... Això té una explicació que ens ho va explicar en Martí Tarés. Utilitzàvem avantes uns líquids que encara no... estan prohibits del tot, però Girona va decidir prohibir-los fa temps, és que el problema és que ara tot calló, diguem-ne, van terluixant, matava aquestes herbes, diguem-ne, però que era perjudicial, diguem-ne, pel medi ambient i també per l'entorn i també pels d'això. Ara no es fa servir, lamento no recordar el nom del gas perquè el diria malament, però esclar, ara tot això s'ha de treure a mà. Per exemple, aquest dia, el regidor en Sergi Cot deia això, que les herbes, que el que són aquest tipus d'herbes que poden malmetre el patrimoni o els cabells que s'han de treure. i s'han de treure a mà a mi no em sembla pas malament més que no pas químicament perquè la química ho mata tot això sí que en pots parlar tu és el que faig a casa em pensava que era el que havies ensenyat durant tota la teva vida els hi poses química però dispenseu una cosa els que estem en aquesta aula som sèniors i hem viscut a veure Abans, jo he recordat la mare o el pare, que com tenien a davant de casa aquestes herbes que sortien amb un cabiquet, tenien un cabiquet que els atreien, els fumien allà la brossa i endavant. L'altre dia, a davant de casa, tenia una planta d'aquestes que al principi era molt maca perquè feia un esforçó. No, no, no, que maca. Se va assecar i era... I em molestava perquè, a més a més, els gossos anaven allà a l'orina. Què vaig fer? Doncs, tampoc costa tant, vas allà amb el cabill aquest, m'has posat uns guants per infectar-me. Ui, el que has dit ara, Pere, el que has dit. Esclar, tu estàs parlant d'una cosa que abans era, l'hem utilitzat molt, aquesta parada de sentit comú, que era que tothom tenia cura del seu entorn. Com el tros davant de cap. ha d'escombrar-lo. Anava per aquí, anava per aquí. I ara dóna la impressió que tot ha de fer-ho. T'ho han de fer-ho, no fotem. És com aquella anècdota que us vaig explicar una vegada, que vaig trobar una senyora que el gos va fer allà a la gran femta al mig del carrer, i vaig dir, uiti senyora, que el gos ha perdut això. I va dir, escolti, que jo ja he pagut els meus impostos, eh?, perquè ho netegin. És que aquestes, jo crec, són la gran discussió. Vull dir, no... A veure, és veritat que paguem els impostos i els impostos... Els apaguem, però abans aquestes coses passava, abans hi havia el tema aquell que davant de casa teva tothom fregava. I encara hi ha alguna gent que ho fa, però no molta. I ara la sensació és aquesta que es pot tirar tot a terra perquè ja vindran a recollir-ho. La millor manera, diguem-ne, que la ciutat estigui neta és no embrotir-la, també. Però aquests debats absurds que hi ha ara a partir del porta-porta, debats absurds no, n'hi ha que són interessants, però n'hi ha gent que es pensa que no sé quin món viuen, hi ha una hipocresia molt important... Jo he arribat a sentir, a dir, i per què jo tinc de tenir un covell i després s'embroti per què li he de netejar jo el covell, no? Com que me l'han donat, l'Ajuntament li han donat el covell. També li han de venir a netejar. Li han de netejar el covell, però fins a aquest punt hem arribat, de no entendre les coses que allò, aquest covell... He cedit, te l'han donat per la teva gestió, però guanyes el teu manteniment, com a mínim. Doncs hi ha gent que ni això ho entén, no? Igual que això que deia ara en Pere, jo estic fart de veure al mig del carrer cagarades de gossos, dius, home, escalar-ho, li volies agafar aquesta carada i portar el plat de taula a casa seva, que se la mengi, no? Hòstia, és que no hi ha dret amb això, aquesta falta d'atenció de cara als altres, no? És una... Una falta molt gran. Com la gent que tira papers per terra, o qui diu papers, altres, és a dir, hi ha coses que no s'entenen. Això, per exemple, caminant, trobes sempre llaunes, ampolles de plàstic, i això no és pas de na criatura, sol ser de gent amb cordó, gent que camina, gent ciclista, gent amb moto, que no sé què... que és molt més fàcil abandonar. Una altra discussió, per exemple, que hi havia hagut unes festes infantils i es queixava la gent perquè l'Ajuntament no havia buidat les papereres, que això, si és veritat, les papereres no es buiden com s'haurien de buidar, etcètera. Però llavors la discussió va ser, entra en un fòrum d'aquests de veïns, que clar, un dium, si tu fas una festa en un parc, lo lògic és que tu t'emportis aquestes deixalles. Sí, sí. que tu ho agafis i t'ho emportis per què m'ho he d'emportar jo perquè és que és una zona pública que ho has fet un mal ús tu has fet aquest ús no, mal ús no, has fet un ús d'una zona pública per tant el que tu has portat allà tu has de tornar a emportar cap a casa i eliminar-ho tu no esperar que t'ho tregui sí senyor, sí senyor, mireu hi ha llocs que per exemple Ahir, amb un refugi d'aquests, em sembla que era el Coma de Laca, si tu compres una llauna que, per cert, val 3 euros i la gent ho troba caríssim, porta-li tu fins allà. En el refugi. Porta-li fins allà. Com a mar de la platja et costa molt més. Doncs, com acabes, t'has d'endur la llauna buida i jo sempre una eina imprescindible que sempre porto a la motxilla és una bosseta que vaig deixant la pela del plàtan perquè algú diu, és que també això és orgànic. Sí, però no no n'he vist mai de plataneres al Pirineu i tot això... i de palmeres a les ciutats però ahir també n'hem vist perquè durant un temps se'n van posar moltes o sigui que tampoc n'haurien d'haver-hi segurament no costa res però tot això és, doncs mira aquella paraula que avui dia està en desús que se'n diu educació i que això lamentablement... que abans hi havia unes assignatures que eren disciplina, urbanitat... l'implicació a l'estudio 3 o 4 coses que jo, el meu pare sempre han Em deia a mi, m'és igual que vinguis amb un suspens de matemàtiques o de religió o el que sigui, però aquí, humanitat, disciplina i puntualitat, aquí sempre hi ha hagut un 10 aquí, hi ha hagut un 10. Bueno, ja Carles Lola ho va escriure, no? La ciutadania, la civilitat, i és una cosa que són paraules que s'han fet velles i que donen la impressió que no... Que no els hem d'utilitzar quan en realitat, quan utilitzem el que és del comú, el que hauríem de tenir és la mà. Sí, però és que aquest sentit comú de dir, estic fent una festa en un parc públic, i el que jo he portat allà per als altres nens... per fer l'aniversari, doncs això, emportar-m'ho una altra vegada, això, no entendre això, vol dir que tenim una societat que té moltes coses que no entén. Tu ets d'un barri on te va començar tot, diguem-ne, tot el tema de la recollida de les esborraries. Van començar a obrir allà i va començar el merdent allà, però encara dura. S'ha reclat, no? No sé com ha anat, si ja han posat ja això dels buixols, no sé com en diuen, no ho he vist, fa dir que la gent no piula gaire. Però no, en el dia a dia, diguem-ne, el que són cases funciona. Les cases, sí, sí. El que passa és que hi ha continuament un descontrol, jo ho veig perquè, clar, jo tinc un carrer amb poques cases, però tant ho veig, avui he vist un que tenia el vidre allà, però és clar, això del vidre cada 15 dies, és molt de dies, no? És exacte. I aquest veí es va equivocar i va posar el vidre allà quan havia passat la setmana anterior, no? o cap de setmana que vi jo seré fora, després no podia treure el vidre, fins d'aquí, o si hauria passat un mes per poder treure el vidre, per tant s'acumula massa, no? Hi ha coses d'aquestes que no estan ajustades, independentment després de tot el tema de pisos i tot això, que és molt més complex, i que no, que el gran, per mi ja ho he dit diverses vegades, però el gran fallo del Port de Bordes no he pensat, que hi ha uns pisos i que allà hi ha comunitats amb 50, 60, 70, 80 habitatges multiplicats per dos, són 160 covells que això s'havia pensat de quina manera s'ha de gestionar i no es va pensar abans jo crec que el tema dels covells no es va pensar bé això és veritat també aquest dia dissabte passant per una zona de Sant Narcís primera hora del vespre és a dir quan encara no deixo vaig veure una mà de bosses al terra i vaig voler parar d'uns contenidors que no estaven plens Això vol dir una altra cosa, això vol dir que hi ha gent que directament no vol utilitzar les targetes o no els sap utilitzar, o que és molt més fàcil tirar allà, o que ja també en fa lluita política, perquè jo he arribat a pensar que tot una mica barrejat és el que està passant. Hi ha d'haver una mica d'això, perquè és incomensible, perquè això és una cosa del meu poble. He de reconèixer parlar de Sant Narcís en una zona de pisos, no era la zona de les cases. Ja, ja. Hi ha un tema que, clar, que aquí hi ha d'haver-hi... No sé com s'ha de fer, perquè hauria de ser una política de l'administració que val diners, però, per exemple, si s'han repartit uns covells en un barri, i en aquell barri viuen mil unitats familiars, cos n'ha repartit de covells, 800, doncs hi ha 200 famílies que no tenen covells, no? Sí. Doncs això, ho sento, n'ha gestionat, s'hauria de gestionar, s'hauria de gestionar... Crec que s'està gestionant ara. I anar veient perquè... No, l'exemple que volia arribar és que jo, a Llagostè, tenim una casa gran, però que està ara tancada, però que està arreglada, i ens fotien de les convenies allà a la cantonada nostra. Ens vam anar queixant cada setmana, cada setmana, a l'Ajuntament, escolteu, aquí hi ha gent que deixa bosses, no? I al final vam posar un cartell de multa, això a l'Ajuntament, de 500 euros o no sé quant si deixes malament. Clar, la setmana següent apareixien a l'altra cantonada, no? I ara també a l'altra cantonada hem posat un altre cartell, multa, doncs ara els foten unes escales que hi ha més avall. Però sempre són bosses sueltes, no hi ha covell, no hi ha res. Per tant, dius, i a la comunitat del costat sí que hi ha diversos pisos i hi viu gent immigrant, no sé què, però aquests ja... Nosaltres no som, no som. A veure, és del carrer de dalt. El carrer de dalt baixa el tio i va i ho deixa allà. Vull dir que hi ha una actitud d'aquesta falta de... No és ètica, això ja és deixadesa és bruteria, no sé com s'ha de dir, però... És un tema complicat, diguem-ne, en el que has estat en l'Ajuntament, i és un tema d'aquells que pot marcar el mandat. Tinc notícia, la setmana passada vaig dir que tenia la intuïció, ara ja tinc la notícia, que abans d'un mes hi haurà canvis importants en tot el tema de la recollida, que jo crec que amb el que tots estem pagant és el que toca, és a dir, segurament... El contracte no acabava d'estar del tot definit, però quan les coses no funcionen s'han de canviar i crec que en aquest sentit s'està treballant per canviar coses, perquè és evident que hi ha punts a la ciutat que no és presentable, deixeu-m'ho dir així, d'aquesta manera, tot el tema de les bosses que es tiren i que s'hi ha de trobar una solució. Si no tenen targeta, donar-los-hi. Si no la volen utilitzar, sancionar-los. I perda temps amb una mica amb aquestes bosses que probablement trobaries d'on l'origen. Moltes vegades es troba, si ho busques. Sí. D'on t'ha sortit. Deixa rastre. Deixa rastre. Sempre deixa rastre. model, eh? Segurament que podem afinar moltes coses del model el que passa és que aquí hi ha un problema greu, greu, greu de la deixadesa de molts ciutadans de la quantitat de brossa que lletzen en els contenidors no en els contenidors, fora els contenidors perquè matalassos Aquest és un altre tema, jo crec que tothom s'ha posat d'acord en els últims mesos per treure-ho. Sí, sí, hi ha hagut una reforma integral de Girona, de tots els pisos, perquè han sortit una quantitat de mobles, de cadires, de matalassos. Per això si truques, et diuen, jo vaig treure fa poc un parell de mobles que m'havien s'havien fet malbé, vaig trucar i em van dir, no, això fins al dijous tal, la setmana següent, dic, ah, vale, molt bé, ja m'espero, i la setmana següent vaig treure-los i me'ls van recollir davant de casa. Sí, sí. I sí que és veritat, Sí que és veritat una cosa que li vaig comentar a en Sergi un dia, i m'ha dit, bueno, tenim molta feina, però la deixalleria de Girona, pensada als anys 90... Bueno, sí, és insuficient totalment. Totalment. Jo acabar d'aquí, hi vaig sovint, hi ha 10 o 12 cotxes allà de Bocancors, a l'hora que sigui, cada dia. I sort si pots abocar el que portes. Bueno, aquest és l'altre. Perquè els contenidors queden plens, eh? Totalment. d'endur una altra vegada. Clar, que el tenies de tornar a endur. L'altre dia em van ben fotre, jo portava una saca, perquè el vegetal, esclar, em recull una sac a la setmana, i si tenim pati, a aquesta època, insuficient. I em vaig portar una allà, i també, ja trobo allà, no volem res de vegetal, dius, collons. si és que faig a casa no me'l recullen però llavors vaig dir que no havien deixat allà treballar però ja havia embuidat el contenidor ja l'havia embuidat per tant vaig poder-ho tirar però allà a la porta deia que no si tu fas l'esforç en anar a la deixalleria que jo crec que és un esforç que s'ha de fer passa molt de tot el que no pots trobar és una actitud diguem-ne a la contra de la pròpia gent de la deixalleria a casa em van ensenyar que no llencés mai un sobre amb l'adreça. Perquè et podrien seguir la pista. Jo això també ho mantinc, això, jo. Els sobres amb l'adreça els passo per un destructor de documents. I a l'hivern ho cremo tot, perquè tinc foc, però a l'estiu no és un problema. Joan ve d'una cultura que, diguem-ne, que sap mantenir... Sap mantenir els secrets. Però és que en aquell moment... i ara també suposo que pot passar en aquell moment podria ser que algú indiscret et remenés les escombraries buscant alguna cosa no, no, jo també això però ho faig jo per defecte intento no llançar acaben tenint menys adreces perquè acaben menys coses ara ho tenen per internet Sí, ara podem piretejar-ho directament tot. Jo crec que directament a vegades hem estat molt curosos amb aquestes coses i hem abocat a internet totes les nostres dades. Sí, sí, això. Vull dir, que hi ha coses que a vegades et fan posar els pèls de punta perquè vas tu al metge, et detecten una petita cosa, no ho penges a ningú i et comencen a arribar anuncis, et referits allò i dius... Què passa, no?, la sensació aquella, perquè dius, si fas alguna cerca per internet poden enganxar-te a partir d'aquí, no?, les galetes i tot això, però com no n'has fet cap ni una... Però pot ser que hagis parlat amb el mòbil engegat. Sí, sí, no, és car, t'espien per qualsevol cosa, eh? T'espien, t'espien. T'espien sempre, uns o altres, estem espiats per tots cantants. A veure, jo, a través de la sospita vaig fer una prova. Vaig xiular una peça musical. Xiular? Xiular. Deu xiular molt bé, doncs, perquè si xiular jo no l'interpretaria. Els dos o tres dies tenia ofertes d'aquella música. És el mateix que t'estic explicant jo, sí, sí. Allò, com ho havien explicat, hi ha vegades dius podem fer-me un gramassa o gos així, la sensació és aquesta, és a dir, que de sobte te comencen a arribar anuncis relacionats amb allò... que t'han detectat, però que tu no ho has penjat enlloc, no? Bueno, potser sí, ho has parlat per mòbil, però si hi ha algú que, diguem-ne, que interpreta, interpreta, perquè no vol dir que no crec que hi hagi darrere algú que ens estigui escoltant, però hi ha d'obrir màquines, intel·ligència artificial, que ens pesca els nostres desitjos i les nostres històries. Ja veuràs, t'acabaran arribant, ara plat, arribaran, Pere, allò, anuncis oferint-te coses per llames, palomes i coses així, eh? te vendran un apartament amb els palomes que també pot ser així escolteu, Déu-n'hi-do la volta que hem donat per la ciutat, hem passat per les pedreres hem parlat d'escombraries, de la naturalització de l'arbre que va caure a la Devesa i que jo li vaig dir segurament si la gent de l'ACA tingués dos dits de sentit comú permetria que tornés a passar aigua pel canal de la Devesa i així els arbres no estarien tan secs i no hi hauria aquest perill perquè Afortunadament no ha passat res, però imagineu que passi alguna cosa, perquè llavors... És un lloc que es fan molts actes, de vegades populars, vull dir, de molta gent i... No, i que s'hi va a passejar i que bons criatures... Setmana que ve, la vella, però nosaltres tornarem, si tot va bé, aquesta setmana. Demà, amb una tertúlia especial, i dimecres de nou des del carrer Balmes. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 16 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. Els bombers avisen que actualment un incendi a Girona els podria obligar a confinar Banyoles. El cap dels bombers del grup d'actuacions forestals a Girona, Edgar Nabot, adverteix que el nou comportament dels incendis forestals per l'acció del canvi climàtic fa que sigui diferent la manera d'afrontar-los. Una de les particularitats és l'extensió que ocupen aquests focs forestals convectius que a la pràctica fa que obligui a treballar en un àrea molt més gran que fins ara. En surt a la Devesa de Girona cau un arbre de més de 50 metres. Estava situat en un camí que ressegueix els jardins de la Devesa i molt a prop del canal que els envolta i que després de diversos anys sense aigua per les restriccions de la sequera, aquests dies s'està començant a omplir. Ara s'haurà d'investigar què hauria provocat la caiguda i que no ha provocat ferits, però sí que amb els més diversos arbres que hi ha al jardí. restringeixen el pas de vehicles en un tram del passeig d'Olot de Girona per les obres del BRCAT. Les obres del carrer i el bus ràpid entre Girona i Salt provocaran talls de circulació al passeig d'Olot en el tram entre l'avinguda de Sant Narcís i el carrer del riu Güell entre avui i el 21 de juny. Totes les comarques de Girona tindran la integració tarifària després de l'aprovació de l'ATM. El Consell d'Administració de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Girona ha aprovat que tota la demarcació estigui sota la integració tarifària. A la pràctica, això vol dir que es reduirà a la manera substancial el cost dels bitllets del transport a les comarques que encara no hi estaven, l'Alt i el Baix Empordà, el Ripollès i alguns municipis de la Selva. Un film sobre un viatge estiueng guanya la setmana. La primera edició del Premi La Setmana ha estat per dies d'estiu i de pluja del col·lectiu Espurnas. Una pel·lícula on dos nois i una noia emprenen un viatge estiueng cadascuna amb el seu misteri a l'esquena. El premi consistirà en la distribució del film a través de la distribuïdora Lauren Newco. I en esports, el Girona B colpeja primer amb una victòria per un gol a zero contra el San Fernando gràcies a un gol de deuda. El conjunt de Quique Álvarez es va imposar al San Fernando Canari en el primer duel de la final de la promoció de 100 de Segona Federació, que es va disputar ahir a Riu d'Arenes, i ara haurà de rematar la feina diumenge vinent a l'estadi Eleuterio Valerón a partir de la una del migdia, horari peninsular. Per l'altra banda, el GEC va pujar a Hockey Lliga Plat amb un gol a la pròrroga. Els grupistes van tornar a la segona categoria de l'hoquei amb èpica, remuntada i victòria a la pròrroga. Els gironins van refer-se del gol inicial del Betlloc, van saber patir l'empenta dels urzellencs i van sentenciar a la pròrroga amb una estocada de Pau Díquins. I pel que fa el temps, jornada estable i ben calorosa que pot tenir una mica de vent i on es pot arribar cap als 32 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El Gironès Gaurí de