Residus, protestes, burocràcia i ocupacions a Girona

García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM quan passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest dia de febrer, dijous, en el qual passaran moltes coses a Girona, fa una miqueta menys de fred que ahir, avancem en el calendari, la ciutat és viva en moltes coses i de la ciutat, i el que ells vulguin en parlaríem amb les 3 persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes i a les quals els volia agrair la seva presència. Senyor Roger Cacero, molt bon dia. Bon dia. Què tal, com està? Molt bé. No li diré bon any encara perquè ja l'hi vaig dir una vegada i perquè en Tàpi Carreras em tornaria a aixecar una miqueta amb els seus articles però tot passa com ara ara. Tot va segons com ha d'anar i posats a explicar coses, només anunciar, perquè ja ho farem bé, que estem preparant el número 2 de la revista Som del Pont, del barri de Pont Major. Això és molt important. El número 2 és el que segueix el número 1 i per anar fent... Has dit el número 2? El número 2, sí, que jo faig un paralelisme que diuen que el segon disc és el complicat per un grup de música, doncs a veure si superem la prova. I com va pel pont? Després en parlarem. Encara tenen turisme d'escombraries? Han repartit els contenidors però la gent encara deixa les bosses allà on hi havia els contenidors? Podem parlar, si parlem d'escombraries, que també hi ha notícies d'escombraries i de residus i de tant percents, podem parlar del pont també. Fa l'efecte que sí que en parlarem. Glòria Plana, molt bon dia. Bon dia, molt bon dia. Educada, exlegidora durant molt d'anys. Què tal, com va tot? Molt bé, tot molt bé. Me n'alegro. I vosaltres, tot bé? Aquí anem tirant, anem fent, i som, que diu aquell, ara que en parlàvem, ja ha passat el volum on dit, per tant, ja sabem que els propòsits bons que ens van fer no s'acabaran complint, per tant... Alguns, sí. Alguns, esperem que sí. O sigui que una cosa darrere l'altra i anar fent. Molt bé. Gràcies per ser-hi. Gràcies a vosaltres. Com els hi donem també al senyor David Martí, vicepresident de la FOEC, empresari, ara podríem dir tantes coses. Sí, no cal, no cal. Com estàs? Bon dia. Com dius tu, prop de bé. Prop de bé. Doncs d'això es tracta d'anar tirant. Podem entrar en moltes qüestions. Mira, ja ha parlat de les escombraries, eh? Jo hi ha una cosa, te l'he de dir a bit, eh? Els que no tenim idees pròpies, clar, que fem de periodista, captem les idees d'altra gent i n'hi ha una que la veràs deixar anar l'última vegada, que la veràs venir aquí i que l'he utilitzada diverses vegades en aquesta tertúlia perquè em sembla prou interessant. Però parlem del tema residu, si li sembla... Hi ha notícies, no? Va sortir una nota dient que en els llocs on fan porta a porta es havia augmentat el 90% l'apartiment de la recollida selectiva i que això era molt bona notícia, però ja anunciaven que això no acabaria passant, que aquesta xifra baixaria, no? Bé, aquesta realment és una bona notícia, perquè a la mitjana, parlo de memòria, crec que era un 48,3 o alguna cosa així, però realment, bé, és una bona notícia, tot i sembla que s'ha estabilitzat la cosa, però clar, que falten nous barris encara per entrar a tot això, jo crec que en tornarem a parlar, en continuarem parlant durant molts mesos. És a dir, en tota la fase d'implementació del nou model de recollida de residus, el porta-porta ja està fet, diguéssim, és una fase que ja està totalment implementada allà on s'ha d'implementar. Ara sí que és cert que queda l'implementació en alguns barris on s'ha de fer el contrari d'intel·ligent i sí que és cert que el porta-porta més enllà de les dificultats que hi puguin haver en la transició, en el canvi, en les resistències, etcètera, però sí que és un sistema que a priori és més efectiu i que també permet una major, entre cometes, fiscalització i, per tant, dona més eines per fer-ho bé. que aquest percentatge pugi. Que hi hagi una millora a la recollida selectiva és una molt bona notícia, és veritat que això ja s'anirà posant una mica lloc, però sí que és cert que allà on s'ha implantat i la gent ha anat fent aquest canvi d'hàbits, que els resultats siguin positius, jo crec que ajuda que tot aquest canvi de model que s'està fent a Girona, que és un canvi certament complex i no exempt de problemes i de conflictes, doncs es pugui anar fent bé. De problemes i de conflictes n'hi seguiran a vent-hi perquè encara hi ha barris on s'ha d'implementar el contingut intel·ligent. Sant Eugène Canxiver, per exemple, que és una de les grans preocupacions de l'Ajuntament. Fonteja-ho, també. Sí, Fonteja-ho, Pontmajor TV vindrà, SectorES, que serà l'última fase, però vaja, que hi hagi aquestes notícies... No se'ns escapa que el govern també és una manera de fer una lectura en positiva d'aquest procés en què majoritàriament hi ha hagut més aviat lectures en negatiu. Hi ha hagut lectures en negatiu, és un canvi fins i tot cultural, deia algú, i és veritat, és un canvi molt important. I tenim aquesta notícia positiva després de moltes notícies negatives. Encara ahir, un conegut periodista fins ara en primera línia publicava fotografies de la ciutat de Girona de contenidors amb bosses a terra i d'una sensació d'escurença noble. Quina tranquil·litat, eh, no? Estar en l'Ajuntament, Glòria... A veure, jo patia molt per les escombraries, sobretot per quan l'empresa, més ben dit els treballadors de l'empresa de neteja, començaven amenaçant fer vagues per temps de flors. Jo aquí patia horrors, horrors. Esclar, tu ja els has viscudes aquestes, eh? I tant, i tant, i tant. S'haurien d'acabar la majoria de les vegades amb acords, eh? Aquest és un altre tema que algun dia s'hauria d'explicar. És un bon moment per negociar, no? No, sí, esclar, dius, aguantem, aguantem, aguantem, i no sempre perquè el prejudici que pot tenir la ciutat, per aquest prejudici, o sigui, s'hauria de fer un equilibri, de fer una balança, aquest prejudici per la ciutat que en temps de flors, ara dic temps de flors com podem dir per Nadal, hi hagi una vaga d'escombraries perquè els treballadors estan apretant moltíssim per no recollir, beneficia després a la part de donar-les tot el que es volen, totes les condicions laborals que ells volen que són extraordinàries. beneficia més això o que no recollin. Aquesta, dic a nivell de ciutat, polític polític, i quan venen eleccions, això ja no en parlem, però en un moment que el segon o el tercer any, potser s'hauria de fer el pols. Escolteu-me, sindicats, escolteu representants dels treballadors, no podem aguantar això, la ciutat no pot aguantar això, no pot aguantar aquestes condicions laborals de que, per exemple... Els treballadors diuen que avui no vinc a treballar perquè no em ve bé. Això és una cosa que me varen explicar. No demanes justificació. Tenen uns dies que tu pots no anar a treballar i ho pots dir un minut abans. És veritat que hi havia, i crec que ara ja això no es produeix, que quan feien això podien enviar algú aquí els interessés a ells? Exacte, i fer el canvi de dir, doncs mira, no vinc jo del meu germà, o no vinc jo i ve el meu fill, o no vinc jo i... O sigui, es va arribar a aquest punt. Jo ara desconec si això passa o no passa. El que sí que puc assegurar és que poden dir encara ara, un minut abans, avui no vinc a treballar. I si avui no vinc a treballar és... Un perquè s'ha d'anar no sé on, l'altre perquè està malalt, l'altre perquè el seu fill s'ha posat malalt, ha de portar el metge a l'altre. Són molta gent que deixen de treballar aquell dia. Això perjudica molt la ciutat. Aquestes condicions laborals jo crec que sobrepassen les condicions laborals raonables i bones que es puguin tenir en una empresa a tots els treballadors. És evident que els drets dels treballadors s'han de garantir per damunt de tot, però també és veritat que la gent té dret a saber, per exemple, el que cobra la gent de l'erari públic i quedarien en algun cas sorpresos. Potser perquè era enginyer, mira un David, a Salt hi va haver-hi un... una vaga que va durar molts dies i dic poder per aquest enginyer qui ho estava negociant, que era el tinent d'arcalde, doncs va dir que no baixaria, al final es va arribar a un acord que va ser més o menys raonable, però no amb les condicions que volien. Llavors, venia de dir això, no? S'hauria de sospesar, de mirar la balança, a veure, en aquests casos, què prejudica més a la ciutadania, no? O bé, deixar que amb un gran esdeveniment com és temps de flors, les carres estiguin bruts, o pensar que aquestes condicions laborals que es negociaran amb aquesta gent perquè la ciutat estigui neta en un moment molt important, doncs poden ser molt més prejudicials per la ciutadania que no per l'altre. De fet, el tema de les escombraries, des d'un punt de vista polític, l'altre dia sentia un consultor... que deia que a la que comences a parlar de les escombraries comences a perdre vots. Facis el que facis, el tens un comptador que va enrere, que vas perdent vots. És un tema espinós, com pocs, perquè afecta molt el que deies ara, no, Glòria? Afecta la ciutat, afecta l'aparença de la ciutat... I després també que al final... Els hàbits individuals, que això hi ha gent que no ho tolera, cosa que jo no entenc, per altra banda. No, jo cada vegada sento més gent... Jo he vist que a la part de la Rambla, Xavier Cugat, que encara no... que tenim encara els contenidors normals. Ara hi deus tenir tractors. No ho sé, no ho sé. Sí, però bueno, perquè avui ja... La concentració en aquella zona que van cap a la Generalitat, que és l'aniversari de la revolta pagesa, com a prèvia del que volen fer el dia 10, que és una gran mobilització. I he passat per davant de la subdelegació del govern i estava tota protegida, tot i que no hi havia cap tractor ni ningú encara. Però és un tema, juntament amb el fiscal... que és el que saps que quan el toques perdràs vots llavors al final quan tens en una legislatura s'assumen moltes coses d'aquestes que et poden fer perdre vots al final l'oposició està dient que es cremin i llavors ja vindré jo després ja passaré l'escombra mai valgui la broma en aquest cas Però, a veure, que amb el porta-portes recollirà el 80 llargs percent del residu separat i tal, això és obvi, això està... No es podia esperar altra cosa, diguem, perquè tots els llocs on s'ha fet és així. Amb els contenidors intel·ligents ja ho veurem, ja ho veurem, perquè els llocs on ja s'ha implantat sense cada trampa i cada... Ningú s'ha convidat, és a dir, dels hàbits, ja ho veurem, ja ho veurem. Però suposo que feies referència a això quan em citaves fa una estona, Jordi, que a mi creo tancat l'última vegada que vaig estar aquí el tema dels residus. Jo no soc especialista en això, però sí que hi ha un... Al final el tema és, ens entestem a fer separar el residu en origen al ciutadà, donant-li els arguments, que són tots els que s'han de donar i són molt correctes, però al final sabem que tècnicament és perfectament possible fer-ho exactament al revés. És a dir, tu podies llençar la brossa tota barrejada, com et vingués de gust, i en testir, amb la maquinària que està més que inventada i més que testejada, separar-ho tot i reciclar al 100%. I el 100% vol dir des d'una xinxeta fins a una pedreta de la mida de... del dit. Llavors, també em pregunto per què aquest debat mai s'obre, no? I que al final sí que converteixes el residu en una matèria primera i, per tant, no sé, que de què és cada setmana o cada dos dies hi vagi el camió del cartró, el camió de l'orgànic i el camió del vidre i el camió del plàstic és absurd. Perquè amb un camió a la setmana n'hi hauria prou. Combustible, desgast del vehicle, pneumàtics, soroll, fum, etcètera. Jo he dit, a partir del que tu vas dir, jo em pensava que ho havies dit amb obert, en tot cas ho he utilitzat... No, no, ho vaig dir després, ho vaig dir després. Però en tot cas ho he utilitzat, he parlat amb gent i m'han dit, ara fent tertúlia, que és el que es diu, m'han dit aquest és el gran debat que ens plantejarem d'aquí 30 anys a Europa, el debat aquest ja el tenen. i el practiquen diguem-ne el triatge en destí què significa? significa això que acaba dient que sí, que la gent torna a posar primer que s'aprofita tot però que la gent torna a fer amb una bossa i amb una bossa i posa totes les deixalles no sé si en alguns llocs separen l'orgànic o no però en tot cas tot va allà mateix per dir-ho d'alguna manera per tant vol dir que no es necessiten tants camions diferenciats és a dir que el preu baixa ostensivament. Quin és el problema? Que en aquests moments, si algú s'entretingués a fer-ho, que jo no ho he fet, i contés el que costa les recollides de brossa en totes les poblacions, per exemple, a l'estat espanyol, seria una xifra... Ingestionable. Ingestionable de milions i milions, però no, ingestionable no, perquè la gestiona aquí, la gestiona les grans empreses. I les grans empreses hi fan molts diners. I fan els diners, fan molts diners, i fan els diners dos vegades, és a dir, una per recollir i l'altra per separar, entre cometes. Clar, però tu deies, David, que hi ha altres països que ho fan d'aquesta manera. Sí, sí, a Europa hi ha altres països. Sí, a Europa hi ha altres països, sí, no molts, no molts, no molts, no perquè, no sé si a Ústria, crec que també, són països no molt grans, entenc que també per un tema de volum i llavors també entenc, insisteixo que no soc un expert i jo tot això ho explico perquè tenim un a Playbrand tenim un client que es dedica a això i sempre ens explica, diu això està muntat exactament al revés llavors perquè aquí hi ha tota una sèrie d'interessos i una sèrie de dinàmiques que porten això no sé si es pot dir però vares parlar, perdona, disculpa que vares parlar per exemple que el polígon de Salrà funciona una planta de triatge no, no, no, al polígon de Salrà hi ha aquesta empresa que us dic que es diu Vianna que és a dir, ells evidentment formen part, ells fabriquen aquestes maquinotes, i per tant és el seu negoci, però tota la reflexió és dir, a veure, potser es pot fer d'una altra manera, però fins al punt que es compren abocadors, que quan tu li dius a l'administració li dius, vinc a comprar-te l'abocador. Diuen, a veure, torna'm a explicar això. L'abocador és un marron. Què vol dir? Que tu em donaràs diners per quedar-te al meu abocador? Sí, perquè a mi muntaré una planta i ho separaré tot. I a més és una planta que no gastarà ni electricitat perquè amb el gas acumulat ja generaràs energia perquè fer funcionar les màquines. Clar, llavors, ostres, això és com un somni, no?, i dius, ningú està pensant en això, o sigui, les menys pensants de la Unió Europea, que s'imaginen com ha de ser la Unió Europea d'aquí 30 anys, clar, és un tema econòmic, al final. Hi ha un sistema de negoci muntat. Sí que segurament, amb el model que tenim ara, Amb aquest paradigma de model que comentava en David, segurament hi ha moltes passes i intermitges a fer, i sí que hi ha països europeus que potser fan coses que ja fèiem aquí, com és el retorn. I sí que pot ser que aquí potser a nivell estatal, però potser també estaria bé anar harmonitzant tota aquesta regulació a nivell europeu que es tendís cap aquí. És evident... que el factor de complexitat o el fas, diguéssim, a l'inici o el fas al final. Ara, el factor de complexitat el tenim els ciutadans, tota la ciutadania, amb tot aquest triatge. I que sí que és cert que podries dir, doncs mira, qui fa compost, doncs deixa el compost, però llavors tot l'altre va amb una bossa. O sí que és veritat que, com hi ha també alguns països, que tu vas al supermercat i allà pots deixar envasos amb una màquina, deixes l'envas i et fan... Hi ha llocs que amb la llauna d'alumini la llences i te donen un billet de metro, per exemple. Vull dir que... Com abans, que vam deixar els envasos. Bé, jo que anava petita, que anava a deixar l'envas d'elefanta o el... Sí, sí, sí. I els alabonaves. I els alabonaves, els alabonaves. Exacte. Però sí que és cert que tot això és un conglomerat complex amb els interessos econòmics, no?, i amb... jo no sé si em prevén desocís, però té aquest element de complexitat. I sí que amb el tema de les vagues, perquè també és una deriva, que llavors quan hi ha una vaga del servei d'escombraries, tothom n'és perjudicat. Jo aquí no sé si hi haurà... un canvi no em les escombraries però per exemple ara sí el sector del taxi ja ha dit que per el Mobile a Barcelona no faran vaga i una mica de dir que no sé si és un canvi cultural també dels mateixos sindicats en dir intentem no fer-nos mal amb allò que ens podem fer molt de mal i que perjudica tothom sense deixar la reivindicació perquè el sector del taxi no deixa la reivindicació però sí que com protegint potser aquestes dates o aquests esdeveniments i potser això es girona, temps de flors, doncs potser també, no sé si és un canvi, com que ho vaig sentir l'altre dia, no sé si és un canvi més cultural que també els sindicats poden aplicar. Els sindicats potser haurien de començar a fer un canvi de funcionament, per dir d'alguna manera intern, o un canvi de veure les seves polítiques ja d'una manera més realista i més del segle XXI i no del segle XIX. De fet, lligat amb això... Doncs mira, me n'alegro si fos així. Ahir la patronal dels transportistes, AC Trans, feia un comunicat demanant, sisplau, als pagesos que tenen raó i que comparteixen la seva reivindicació però que trobin altres maneres que no sigui tallar l'autopista. perquè això genera un merder de calample que no només paguen els transportistes, perquè tot això, clar, tu veus la carretera tallada i quan la torren a obrir dius, ja està, ja s'ha fet el cap i ja hem solucionat el problema. No, s'ha generat un problema que dura setmanes a nivell de cadena de subministrament. Això s'acaben menjant en primera instància els transportistes i en última instància tota l'economia, de la qual formem part tots, les empreses i els ciutadans tots. Això ho vam veure amb aquell vessel llenbarrancat, no? Per exemple, vas fer un petit tap en el canal de Suez, igual vam estar-ho pagant mesos i mesos i mesos. I la quantitat, diguem-ne, de menjar que es posa en perill. Dic el menjar, eh? Per dir, però són moltes coses. La cadena de fred, la marca de subministrament de productes essencials... Una cosa que m'explicaven l'altre dia que jo no sabia, que és que quan el camioner està parat en una retenció o en una reivindicació, és igual, el tacògraf continua corrent. No compta com a hora de descans, compta com si estigués en ruta. I per tant vol dir que llavors hi ha molta més demora. És una demora i és un muntatge espectacular que finalment afecta a tothom. Lligat amb això, jo crec que al final amb la vida que portem tots, que arribem tard a tot arreu, que fem 50 coses cada dia, etcètera, La manera de reivindicar, ja no parlo només dels sindicats, parlo de tots en general, i de la societat, i de les organitzacions, i de les mil causes totes justes que hi ha, clar, són coses que ens hem de replantejar, és la manera com es reivindica i com ens fan les coses, probablement ha de canviar una mica, perquè socialment ja no es veu igual, per molta raó que hi hagi. A veure, una mica, però esclar, també és veritat que, per exemple, amb tot el tema dels pagesos, clar, jo entenc quant ha reivindicat també d'alguna manera, però buscar maneres innovadores de fer aquestes protestes. Sí, que ja hi són. Igual que, doncs, l'entrada. El que passa és una mica el que deia la Glòria, que quan parlava que alguns sindicats han de començar a actuar més amb clau de XXI que no de segle XIX, cosa que podríem estar-hi d'acord. En el cas dels pagesos, per exemple, els grans sindicats es van veure desbordats per una cosa que es va dir a la volta pagesa que va tirar per davant pel damunt d'aquests propis sindicats, com amb altres. I per tant, esclar, el tema és que ells han donat temps. Hi ha hagut un canvi de govern, això és veritat, Però diuen que ha passat un any i aquella burocràcia que demanàvem que es rebaixés no s'ha rebaixat. I que se'ls va prometre que es rebaixaria. I vaig sentir declaracions del conseller, que són unes declaracions que els donava pràcticament tota la raó. Però el problema és que diuen, molt bé, ara ja tenim la raó, però ara anem per feina. Per tant... No sé què passarà el dia 10, no sé què passarà avui. Avui és una marxa, bàsicament, entre Fontejau, que hi havia la concentració, i la delegació del govern de la Generalitat. Suposo que passà per la subdelegació del govern de la Generalitat i, per tant, afectarà Rotonda Padret, Gran Via, Plaça d'Hospital Pompeu Fabra i Plaça Catalunya, bàsicament, aquest matí. I el dia 10, no sé, suposo que avui anunciaran a veure exactament què passa. Amb el tema, perdó, ja per tancar, si voleu, perquè jo t'havia preguntat com estava el pont major el tema del turisme de deixalles i coses, però esclar, allà també va haver-ho de fer una manifestació per que xaus. Van fer una manifestació d'estil clàssic, una manifestació de segle XIX, si vols, perquè bàsicament va ser tallem-la al carrer principal. Però per qui s'ha promogut aquesta... Per l'associació de veïns. Vale, però sou un sindicat. No, no, no, no. per l'associació de veïns, que parlaven que potser és la manifestació més important que hi ha hagut a Pontmajor. ho hem de dimensionar amb el barri, eh? Ho vàrem calcular amb unes 160 persones i penso que eren, no sé si eren un 5% de la població, que si ho extrapolàvem a Girona seria una manifestació del 5% multitudinària, eh? Però vaja, en tot cas, hi havia un punt negre que sí que aquest s'ha resolt, és allò, most del gos s'acaba a la ràbia, doncs tret els contenidors d'aquell punt negre sí que s'acaba, Sí que continua vent-hi una mica, jo crec que fins que no tinguem, com passa en altres barris, els contenidors tancats. Quan tenim veïns o veïnes que tenen contenidors tancats o veïns intel·ligents o ve de porta a porta, doncs clar, si troben zones de contenidors oberts, això... Posem un context de la zona, el cantó de la gasolinera, perdó, i locals comercials, perquè a mi se m'escapa sempre davant de Cala Pilar, i no té res a veure Cala Pilar amb tot això, hi havia uns contenidors, i el problema és que és un punt molt clau, perquè, curiosament, per allà ve gent de Salrià, que també farà el porta a porta, ve gent de Salvar, de Gordils, i s'havia convertit en allò, diguem-ne, en un lloc clau del que va anomenar turisme d'escomparies. No per encetar aquest tema, però només per... per anunciar-lo o per fer un petit esment, que sortim d'una reivindicació que encara mantenim i ja en fem un altre nivell de barri, que és el tema del camp de futbol. També del Gloria, que ara també ha fet els anys, i amb un camp de futbol que té un... que tot el llot ha quedat compactat i que, per tant, per més que el vegis verd, amb la gesta artificial, és molt dur i això està generant problemes de lesions a les jugadores... Veig veure les manifestacions, allà hi va haver molt de fang i molta aigua estancada. I allà, al propi club, es pregunta que potser vam fer malament d'intentar-ho reparar i de salvar el que es pogués, perquè si s'hagués donat ja per sinistre total segurament s'hagués fet un camp nou. Però vaja, ara aquesta és la reivindicació, una de les reivindicacions que mantenim al barri. De tota manera, el que deia en David i etic, ara per anar tancant, a menys que vulgueu canviar-ho, el tema dels residus serà el tema del mandat. I és un tema que marcarà aquest mandat d'una manera o d'una altra. L'equip de govern, del qual forma part gent que abans estava al govern i gent que abans estava a l'oposició, diu això venia d'abans, és veritat. També cal recordar que, per exemple, la postura de Guanyem en aquell moment era molt més... era molt més, diguem-ne, tenia unes mires encara més perquè volia fer un porta-port total absolutament a part tot. Per tant, aquí... I que Guanyem és precisament que ho està gestionant. I ho està gestionant, sí, sí. I jo crec que es van començar amb alguns errors de comunicació importants, sobretot a la zona de Montjuïc, allò havia d'haver obert... els ulls i potser no ho va fer-ho ja veurem què passa amb tots aquests els barris que queden per dir-ho d'alguna manera en tot cas és un tema complex sí que és veritat i això el que deia quan abans parlava d'un periodista parlava de la Mónica Lèges que abans estava de cap de continguts de la SER i ara se n'ha anat a posar llum a la foscor diguem-ne que encara ahir donava el tema del barri vell amb les àrees de recollida temporal que sí que és veritat, que dóna la sensació... És a dir, jo em nego a dir que Girona està brut, però sí que hi ha punts que avortegen. I el tema de la recollida, per exemple, l'associació d'hostaleria va dir una cosa molt clara, és a dir, els fan treure la bassura en el moment que tenen els restaurants plens, i a vegades la bassura ha de passar por a mig de les taules, i això no té cap sentit, i segurament contravindria alguna normativa sanitària, no? Per tant, és aquests punts que s'han de trobar. És el gran tema d'aquest mandat, i... i acabarà marcant coses. I és un tema que mai deixa indemne a qui el promou o a qui el gestiona, està clar. És així. En tot cas, volies tancar el debat, però... No, no, jo ho dic perquè... Jo estic d'acord, a nivell escombraries, per entendre'ns, i residus, evidentment no es pot dir que a Girona està bruta, perquè no és cert, però sí que a Girona penso que fa anys, des d'abans d'aquesta legislatura, que porta acumulant una certa deixadesa és a dir, en punts concrets i per raons tot sovint inexplicables rotondes males herbes ara no entrem al debat de si les males herbes a davant de casa meu ja ho sé, ja ho sé No, és que són males herbes, a veure. És igual, però el que diari jo crec que s'entendrà força bé. A davant de casa meu hi ha una zona de gespa. L'haver anat allà quan toca i sempre deixen una part amb la gespa alta perquè hi creixin les herbes. No diré males herbes, herbes, eh? I llavors jo pensava, pobre, se'ls va haver acabat la gasolina de la màquina d'assegar just en aquell tros. I un dia li pregunto, dic, com és que deixeu això aquí? No, diu, perquè hi ha una normativa que diu que cada X metres s'ha de deixar un punt perquè els insectes i les... Penso que en diuen naturalitzar. Sí, però clar, i estic totalment d'acord, però clar, vull dir, al costat d'aquesta gespa hi ha un bosc i un camp, llavors dius si allà hi ha això, per què davant de casa m'has de deixar aquesta mena de cosa rara que fa lleig? Llavors hi ha coses que veus que es porten a un punt que no tenen cap sentit i llavors la gent no ho entén tampoc Jo ho vaig intentar entendre i una persona que ara ja no és en l'equip de govern que era en Martí Tarés, me va explicar exactament això de la naturalització i vaig arribar a entendre, el que passa que Però hi ha una cosa a la vida que és molt important Jo per exemple el tema Exacte Llavors ell també ho deia, és a dir, una cosa és deixar que les herbes... Ja ho sé que no té cap sentit. Sóc jardiner, jo mateix ho veig que no té cap sentit. Sí, sí, però són normatives. No, no, hi ha una cosa, les herbes, però és diferent que en altres concells, diguem-ne, hi hagi quatre herbes, que aquestes herbes facin metro i mig. No, no, no, i que amb la cosa dels escossells, que jo ja hi estic d'acord, jo seria molt partidari que la gent a Padrinés un escossell, de fet un amic meu ho fa, té l'escossell de davant seu, cada primavera el neteja, el llaura una mica i planta unes floretes, és una cosa... Mira, podríem dir als amics de l'UNESCO que Padrinés Cultures ara podrien... Nosaltres vam intentar fer-ho, Jordi, a la Rambla. A la Rambla vam intentar fer que... És a dir, que cada comerç de la Rambla... se'n cuidés dels escocells de l'arbre que té davant és una cosa que costa zero que a la gent d'an priori li hauria de fer com gràcia fer-ho per part de l'Ajuntament es van plantar quatre floretes i ells més o menys han de mantenir no es van posar a sortir No, però la gràcia és que ho plantin ells, també. No, no, perquè quan es morien, llavors poguen fer ells, però no, no és la meva solució. No, però sí que és veritat que, i em penso, jo ara aquí cito en el regidor Beray, perquè jo li vaig sentir dir, que és el contracte. O sigui, el contracte d'escombraries, el contracte de netes i de recollida de residus, etcètera, és el contracte. I sí que marca molt aquest mandat municipal, inevitablement, amb tot el que comentava en David. Sí que en aquestes qüestions de detall, aquí... Potser és una lluita entre els urbanistes i els jardiners, que diuen, no, perquè ara la tendència és aquesta així. Però sí que aquestes herbes, potser, en un escurcell, però hi ha quantes les trobes que passa en diferents sectors de la ciutat. amb voreres, per exemple. L'excusa de l'escocell, tot si val. Saps? Vull dir que perquè llavors aquí o dius, mira, és una zona enjardinada que han deixat aquella part més alta, d'acord? Però, clar, si tu comences a trobar amb voreres i que van creixent i van creixent i van creixent i que veus que passen a netejar, però, bueno, ja entenc que els de la neteja són uns i els que han de arreglar això són uns altres, evidentment, però... Saps? Bueno, com que les coses... Sí, Roger, però insisteixo, des del punt de vista del ciutadà... No, no, no. Que en una rotonda hi hagi un accident i es tombi un senyal i es faci malbé. L'endemà, perquè és un tema de seguretat, la senyal està recuperada. I que aquella persona que ha vingut a posar la senyal no sigui capaç de recollir una llauna d'oli que algú va deixar llançada allà perquè ell només ha vingut a reparar la senyal, això és una cosa que el ciutadà mitjà no entén. No, és que és el que anava a dir, hem sectoritzat, o sigui, jo crec que això deu passar a Girona i a tot arreu. Bueno, Roger, segur que passa a Girona i a tot arreu, però jo, potser és que m'estic fent gran, però jo n'hi fixo molt. i hòsties, a altres llocs no passa en molts altres llocs no passa i entenc que les lleis són les mateixes un problema que veig és hem sectoritzat tant tots els temes que el que és d'un jo em preocupo del meu i no em preocupo del altre una mica a tots els nivells però en el nivell de l'operari també amb aquest exemple i una altra qüestió que també forma part d'aquesta percepció I això, qui té més experiència és la Glòria, i qui pot haver viscut més de bé tota aquesta transició, la distància entre el ciutadà i el polític, amb la burocràcia i tot el piló de tècnics, que segurament hi han de ser, que hi ha pel mig. Que trepitgen poc el carrer, o almenys la sensació de donar. Sí, però que fins i tot... O sigui, tota aquesta estructura, a vegades també jo tinc la sensació que quin és el principal perjudicat és el propi càrrec electe, és el propi polític, que es veu que li tallen les ales. Però llavors és pura impotència? És a dir, no s'hi pot fer res? Hem d'assumir que no s'hi pot fer res? És molt complicat. Escolti pares vegades, aquí, en aquesta tertúria, de tot el tema de... No deu agradar, però jo crec que és una d'aquelles coses que, a nivell del ciutadà, no la pots sentir. Quan hi havia l'alcalde Fil directe, i a més això està explicat i jo crec que està ben fonamentat, no és que en Quim escoltés una cosa i que ho executés, és que el mateix ho escoltava en Guerrero i ja se'm preocupava l'endemà que allò es resolgués. Això ja no pot ser? Això ja no pot anar així? Això no pot anar així. Per què? Doncs ben malament. Ben malament, ben malament. Perquè la brutícia crida brutícia i el desordre crida desordre, de veritat. Ara, el que seria en Guerrero, un bo descans i... Sí, sí, sí. En Pepe Guerrero, sí. Doncs, si aquesta persona ara escoltés l'alcalde dient, sí, perquè al carrer de Ciurana hi ha unes herbes que no són les coses... L'endemà... Li obririen un expedient. Però no podria fer, no pot fer-ho, perquè resulta que ha de mirar a veure quina empresa, o si ho podem fer nosaltres mateixos a part de l'Ajuntament, o no ho podem fer per part de l'Ajuntament, si hem d'anar a l'empresa, si l'empresa ho pot fer, no ho pot fer, si té aquella màquina... Ai, no, no, té aquella màquina. Bueno, haurem de contractar... Tot és... jo a aquest equip de govern on hi tinc molts amics els hi he dit molts cops i crec que ara ja s'ho prenen en sèrio però al principi es pensava que els hi deien broma però ara ja creuen i fan bé que els hi dic seriosament hauria d'existir i això tu Roger saps de què va una brigada, el celebret que estigués a ordres directes de l'alcalde o alcaldessa que no sentís ordres de ningú més i que fossin, això no val tants diners al cap de l'any, un equip de sis o set persones amb un equipament mínim i que fos com una brigada d'acció ràpida i que anés a desfer aquestes coses que passen. I et diuen, sí, sí, està molt bé, però no es pot fer. De fet, és el mateix nombre de gent que, per exemple, deu estar assessorant el secretari en aquests moments des d'un punt de vista. Per què? Per què? es veu que no es podia entrar gaire gent però alguns entrar i entren, no? Faig la broma i la deixo caure. Jo tinc escrit un article que diu exactament això. Amb el tema, per exemple, amb els temes digitals que tu hi entens molt bé. Ens han obligat els ciutadans a prendre coses que alguns no estem capacitats per entendre o que no estan capacitats per entendre, però ja ho fem, ja ho fem. És un embut. Ja ho fem. Però jo llavors dic, jo com a ciutadà tinc dret a que l'administració faci exactament el mateix, és a dir que Perquè, esclar, jo ja puc anar presentant coses, que si després triguen quatre mesos o cinc a contestar-me'ls, de què ha servit que jo hagi fet una miqueta tot allò. I és una mica el que jo crec que és una d'aquelles coses... Vosaltres, digueu-vos, aneu fent grans, jo ja ho soc. La sensació aquella que hauríem, entre cometes, de protestar més i millor perquè hi ha coses que són de sentit comú que s'haurien de fer. Això que dius tu de netejar, és a dir, el tema... Mira, en Martí Terés, insisteixo perquè he estat tot en aquesta casa... I va explicar un cas que em va posar els pèls de punta, però que exemplifica una miqueta això. Quan hi va haver la pandèmia, la majoria de la gent, diguem-ne, que tenim migrada, bàsicament, procedent de l'Àfrica, això també ho sabrà, com mort alguna persona... si poden paguen unes assegurances i la porten, diguem-ne, al seu lloc d'origen i tal. Quan hi va haver-hi la pandèmia, això no es va poder fer en aquell moment. I una associació va demanar a l'Ajuntament que fes, que a veure si en el cementiri podria haver-hi un determinat tipus de la glòria al riu, eh? un determinat tipus de, diguem-ne, de nínxol, deixeu-m'ho dir així, carat a la meca i tota la història. El regidor va parlar amb el secretari, el secretari va dir, no només tenen dret a demanar-ho, si tenen l'obligació de fer-ho, perquè és un dret constitucional. Molt bé. Van començar, es tractava de posar 10 nínxols, es tractava de fer un forat, posar uns nínxols prefabricats d'una determinada manera i tirar enllà. S'havia de fer un projecte. Els serveis tècnics no podien fer aquell projecte. Es havia d'encarregar fora. Es va haver de fer un concurs per encarregar-la fora. Aquell concurs no va anar al top B perquè... Solució cinc anys després, encara no hi ha ni el forat ni els nítxols. Quan els nítxols estan esperant allà, hi ha els diners per fer... Amb un dret constitucional. Amb un dret constitucional. Perdoneu, això... Jo entenc, i aquí sí que a vegades em surt a defensar, és a dir, jo crec que, crec que ho has dit tot, Roger, que l'electe està lligat de mans i peus pel tècnic, per secretaria, i llavors jo el que dic és... tota aquesta gent que ha de gestionar i ha de gestionar tan bé que es compleixi la llei, també hauria de ser la mateixa que hauria d'aplicar les mateixes forces i els mateixos esforços perquè la llei es complís en sentit contrari. És a dir, que si jo demano per fer obres a casa o demano per obrir un comerç, que en tres setmanes tingui la contesta i no hagi d'esperar un any. No, no, és així, i que quan parles amb l'administració et diuen si els primers damnificats d'això som nosaltres, és a dir, tu ciutadà o empresari et queixes amb raó, però és que nosaltres també tenim aquests problemes, nosaltres ens els mengem cada dia, aquests marrons. Però jo insisteixo, la llei, poc o molt, és la mateixa a tot arreu, i moltes coses que estem parlant ara d'aquí de Girona, em sap greu, però en altres llocs no passen. Llavors alguna escletxa hi ha o alguna voluntat política hi ha o alguna priorització hi ha perquè aquestes coses no passin. És que ara començaria a posar exemples i semblaré un avi i per tant no ho faré. Però això m'ho posa només un, perquè és un vial que faig cada dia. És a dir, des de la rotonda de Països Catalans fins al Parc Tecnològic. anant cap al parc tecnològic, a la part esquerra hi ha tot un tubo metàl·lic on hi ha una bolera i tal, allò està brut, deixat no lo següent, és que és perillós allà amb la moto, si t'equivoques i en comptes de frenar amb el freno de darrere, frenar amb el freno de davant, vas a terra allò fa anys que no es neteja, de fet es va començar a netejar una vegada per una punta Vaig pensar, mira, ja s'hi han posat, no han acabat, ja continuaran demà. I només van netejar la meitat i l'altra meitat no. I, per tant, és directament absurd. Sembla mentida que una cosa així... Deig pensar que sóc l'únic que ho veig o sóc l'únic que li preocupa, això. No, sóc, hi ha més gent que ho veu, això, i que... Jo només... És a dir, quan... Quan, David, tu dius, la llei és igual per tothom, la llei és igual per la ciutat de Girona, que per la ciutat de Salt, que per la ciutat de Sarrià, que per Badalona... Sí. D'acord, d'acord. I ja accepto que en pobles petits potser és més fàcil de gestionar, llavors no comparar Girona amb Sant Gregori. No, no, sí o no. Però Sant Gregori el terra el pots llepar, si vols, eh? Ja. i em sap greu que les comparacions són odioses però són dos pobles o vilablareig és diferent, és veritat la llei és igual per a tothom i si volem, posem exemples de ciutats com la nostra posem-hi Figueres i posem-hi Blancs per dir alguna cosa però la llei és la que és i hi ha qui la interpreta i hi ha qui la interpreta de manera restrictiva i hi ha qui la interpreta de manera més àmplia llavors, si tu sempre vols el mateix exemple Si tu pots contractar un servei per 14.999 euros censiva... Contracte menor. Contracte menor. no estableixis una normativa interna que et digui que has de contractar fins a 10.000 euros ara m'ho invento perquè no recordo ja no, no, fins a 15 o no poses una normativa interna que et digui que només pots contractar directament contracte menor fins a 1.500 euros que vas a comprar un clau per picar una fusta que s'ha trencat i el palet ja val més per tant La qüestió és, la llei és igual per tothom, sí, però qui la interpreta és diferent. Per tant, clar, això sembla que no, però a l'hora de prestar el servei públic es nota moltíssim. Això ho hem discutit molt també... Jo conec xemples molt petits que són absolutament cafiquians amb coses d'aquestes, és a dir... una porta que no s'obria i que la brigada no la podia venir a obrir perquè resulta que el local que era municipal però que no era de propietat coses que ells escolti fot-li una petada i que s'obri diguem-ne és una miqueta és una miqueta ja que parlàvem d'interpretació de les lleis allò fent un gir de guió Hi ha un tema que també es va conèixer ahir, que és el famós tema de la casa ocupada de Jordi Riera, que ahir finalment van desallotjar aquella gent. Hi ha dues coses que jo us volia plantejar, és a dir, primera, ha anat molt ràpid, això no passa, ha passat un mes exactament, i no és habitual, aquí el jutjat número 4 s'ho va agafar, la gran repercussió que va tenir... i va ajudar-hi el fet que ells sàpigues utilitzar les xarxes i els mitjans de comunicació, també hi va ajudar, però és que era de sentit comú, per mi era de sentit comú. I lligada amb una altra cosa que també s'ha explicat, que és parlar amb la interpretació de la llei, una decisió dels magistrats de l'Audiència de Girona, que estan en aquest tipus de sales, que han arribat a un acord per esclarir algunes històries. Aquí el problema de fons és que s'ha de canviar la llei. L'altre és això de les 24 hores, és a dir, els magistrats de l'audiència el que han dit és que si algú li entra a casa seva i estan allà dintre casa seva, que el que ha de fer la policia és treure'ls i no necessita permís a ningú, que el que ha de fer és complir la llei. Parlàvem de 24 hores, que per mi és un tema de fons. Jo us ho volia plantejar, les dues coses, i una tercera, que també t'interessa, és que es parla molt de tot això, però al final jo crec que ningú discuteix la situació de les famílies que són absolutament vulnerables, que poden arribar a fer un tipus d'ocupació per necessitat. Això és un tema de serveis socials. Estem parlant d'una altra cosa que no es vol parlar. Estem parlant... de xarxes organitzades que es dediquen a ocupar i a cobrar els diners a les persones que estan allà. I això se sap, com se sap que hi ha plantacions, determinades plantacions de droga en determinats barris de Girona, que només parlàvem que hi havia talls de llum, però el que hi havia és que una petita part d'aquella gent, el que feien en actes delictius, ara també ha passat a Torre Gironella, i per tant aquí hi ha el que deiu vosaltres, la interpretació de la llei. Si aquestes coses saben per què no s'hi actua. Sí, amb una ocupació que és... En principi, totes les ocupacions són delictives. Això ja haurien de dir-ho, però sí que, si no recordo malament, la Generalitat ha comprat una cinquantena de pisos aquí a Girona, algun dels quals em penso que estan ocupats. 743, perquè me l'he portat a Catalunya, dels quals n'hi ha 54 a comarques gironines, dels quals n'hi ha 6 a la ciutat de Girona, Vinesal, i l'altre ho desconec. pot ser que algun d'aquests pisos estigui ocupat per alguna família i pot ser que en el procés que es faci d'aquests pisos es regularitzi la situació de manera que aquesta família passi d'ocupar a pagar un lloguer i per tant es normalitzi aquesta situació que aquest és un escenari desitjable amb les famílies que són vulnerables que estan en pisos ocupats. El cas de Girona Jo crec que aquí, evidentment, sí que sorprèn aquesta rapidesa i sí que hi ha d'haver aquest canvi. I crec que el magistrat als mitjans de comunicació feia un paral·lelisme que venia a dir això és com si a mi em roben el cotxe i jo les he de seguir pagant la gasolina a la lladre. I són coses que la ciutadania no entenem. No entenem que si nosaltres tenim una propietat que és nostra, un pis que és nostre, tingui més dret al que l'ha ocupat que no pas a nosaltres. I és una contradicció segurament del sistema que aquí col·lapsa, doncs l'hem de treure aquesta contradicció. I que forma part de la... L'altre dia estàvem en un sopar on hi havia una persona que ens explicava fil per randa el motiu pel qual es fa aquesta llei, el motiu pel qual no sé què i tal, i acabes entenent, des d'un punt de vista intel·lectual, de per què es posen per... i a més a més ho acceptes i ho trobes el més normal del món, que es posi per davant el dret a l'habitatge, que és un dret constitucional, el dret a la propietat. És a dir, pots arribar... Ho entens sobre el pla teòric, intel·lectualment. Jo no podria entendre-ho. Però això no treu que és una perversió absoluta del sistema on es barregen la gimnàstia i l'anèxia permanentment i on ens dediquem tots a caure en aquestes trampes. I em sap greu dir-ho, però llavors també acabes entenent perquè hi ha molta gent que acaba votant Vox, que acaba votant en Donald Trump o que acaba votant en aquesta escola. És que perquè, clar, aquesta gent ja sabem que no arreglarà res. Aquest senyor acaba de dir que vol muntar una riviera mai a Franja de Gaza. Ell mateix sap que això és impossible i, a més a més, com llegia ahir en un article, ell és constructor i sap perfectament que no és ni negoci. Per tant, no es farà. Tranquils, no es farà. Però, clar, acabes entenent la gent. Escolta, jo vull algú que m'expliqui coses que jo sigui capaç d'entendre, perquè a mi tot aquest sistema se m'ha fet molt feixut. No entenc res. Hi havia un cas, si m'ho permets. Només és pel tema. És a dir, jo ho vaig agrair enormement... Jo el conec i en sé, és a dir, a l'Audiència de Girona hi ha magistrats diversos que pensen coses molt diverses, però ahir el portaveu va ser el magistrat Víctor Corrèes de la secció 4a. I llavors, amb un català perfecte, bàsicament perquè és català, però d'una manera absolutament entenedora... És de la teva quinta. És de la meva quinta, sí, sí. D'una manera absolutament entenedora va dir coses que són d'un cert sentit comú. Una d'elles va dir aquesta, és a dir, va dir, què és això de que si a mi m'ocupen la casa, a més hagi jo de continuar pagant els i l'aigua i tal, i va utilitzar el símol aquest, i si a mi roben el cotxe, em poden exigir que vagi cada setmana, cada tres dies... I pagar el tiquet de la revisió de la ITU, eh? I posar la gasolina. Va dir això. Llavors dius... Ostres, bé, això es podria haver dit aquí, perquè hi va haver l'audiència que en aquests moments em penso que diguem-ne que presideix de manera... és a dir, que no és el president sinó que és l'accidental, el magistrat Adolfo Garcia, doncs diguem-ne... Parlen d'una manera clara, entenedora. I parlen d'una manera clara, entenedora. I llavors el que dius és això estan fent. També va dir una altra cosa. La policia no té cap protocol per què passés el que va acabar passant. Per dir-ho d'alguna manera. I això també va bé que la gent ho sàpiga. A mi em consta A mi em consta. El que dieu, eh? A mi em consta que està fet. A mi em consta que està fet. Hi ha un protocol. Bé, només el que dèiem, les lleis i la interpretació de les lleis. Però en aquest cas, jo no sóc experta en aquests temes d'ocupació, no en tinc ni idea, però crec que hi ha dos temes importants abordant aquí, que són, evidentment, les famílies vulnerables i l'altre són els grans tenidors. És molt diferent un pis d'una propietat d'un gran tenidor que d'una propietat d'una família que hi vol anar a viure, com era aquest cas, o com de gent gran que poden tenir un pis que amb el lloguer d'aquest pis es pot complementar la pensió de jubilació. És molt diferent. Per tant, crec que s'ha de regular bé i que tinguin en compte, molt en compte, tots aquests dos aspectes. Totalment d'acord, però anem al tanto amb una cosa i ara no seré jo qui defensi els grans tenidors però tot el que sigui marcs diferents o maneres d'actuar diferents han de venir marcades per la llei perquè si no, començarem a dir ja sé que el concepte de ara no sé quants pisos són o quantes propietats són però un gran tenidor és a partir de no sé quantes propietats per tant està escrit però quan la gent pensa en un gran tenidor tu pots pensar que un gran tenidor és una persona que tingui 4 pisos i jo puc pensar que un gran tenidor és una persona que en tingui 40 però si està regulat no no no ja ja ja però vull dir que de cara a la gent al final podem acabar justificant determinades coses per dir que aquest és ric i l'altre és pobre clar però a veure un moment jo crec que el Roger ho ha dit molt bé una ocupació és il·legal sempre de fet quan ja no no no no no no no dic que tu quan tu hagis que tu ocupis un pis allò és una cosa il·legal altra cosa és que diguis, aquella persona ha ocupat el pis perquè era una de cada més remei, bla, bla, bla, bla, bla, i a més a més resulta que era d'un gran tenidor, bla, bla, bla, d'acord, el que vosaltres vulgueu, però ocupar una propietat, perquè si no, ja al final no entendrem res. Jo comparto els grans tenidors, parlo d'aquests grans fons que diguem-ne que es diuen a fer negoci, no estem parlant. I que són el dimoni pelut, i que són el dimoni en banyes, si és que no dic, passa no. Però sí que hi ha una mica, o sigui, potser molta gent, una mica el que acaba conceptualitzant, un gran entenidor és aquell que té més que jo, i ja està. És que és molt subjectiu, per molt que estigui escrit. Sí, sí, tot el que tu vulguis, però s'ha de regular. Que són un entenidor, és qui té... Una propietat de més de 10 pisos o més de 10 propietats, és de 10. Que és de 20, és de 20. Que és de 5, és de 5. Això, qui ho hagi de decidir, ja es decidirà i, per tant, al final ho decidirà qui legisla, no? Exacte, qui legisla. És la llei la que ha de fer. I el que és important, per exemple, amb aquesta adquisició que ha fet la Generalitat, o amb adquisicions semblants que també fan algunes entitats, és que quan hi ha situacions d'ocupació en famílies vulnerables, i la família vol regularitzar la seva situació d'habitatge, que es pugui fer. Que es pugui fer, i de fet ja són coses que s'estan fent. I si les persones que estan ocupades no volen fer una mica aquest pas, perquè al final... passes d'estar en una situació irregular a estar en una situació on tens drets, perquè pagar un lloguer et dona un dret també, en aquest cas respecte a aquell habitatge. I si no, doncs fora, evidentment. I aquest és un altre tema, és a dir, la gent que està pagant un lloguer i que el seu bloc és adquirit per un gran, és a dir, el que no té sentit és que si tu has estat pagant un lloguer M'ho invento, eh? De 600 euros vingui demà any 2.500. Els grans problemes que estem parlant amb la casa Orso a Barcelona no estem parlant d'això, estem parlant d'altres coses. Estem parlant que ara hi ha una certa progresia que intenta resoldre els problemes que ells mateixos van crear. Sí, sí. I cal comprar pisos ocupats, o sigui, pisos blocs ences, eh? Bueno, això ha sortit en premsa. Ocupats és un negoci especial. ara mateix. Això ha sortit en premsa. O sigui, estem en el punt tan rematadament ridícul que comprar per després vendre, simplement, sense fer res ni arreglar res, un pis ocupat, un bloc de pisos ocupat, és un negoci espectacular. Perquè hi ha molta gent, això està... Ja t'educaràs a bullar-lo. No explicaràs com, però ja hi ha maneres de bullar-lo. Hi ha immobiliàries que ja oferten pisos que diuen que estan ocupats. Quin és el problema? I veus els preus i dius... És una fracció del que val. que un pis que valdria ser te l'ofereixen per 30 i diuen ja te'n reglen, però aquesta gent sí que tenen els mitjans necessaris per tenir el temps necessari per fer-ho i els mitjans que alguna vegada deuen ser coercitius per fer-ho. Però no estem parlant d'això, estàvem parlant, algú ha parlat, és una cosa que en política és molt complicada de dir, però que jo crec que sobretot amb l'administració local s'hauria d'aplicar més que és el sentit comú. El sentit comú deia que si hi ha un forat aquí al mig s'arracla immediatament i no es poden fer determinades històries. El sentit comú diu que si s'han de posar nínxols a l'Ajuntament i hi ha els diners per fer-ho i està tot fet, s'han de posar en el termini que es puguin fer perquè ara han passat 5 anys d'allò que explicava jo. El sentit comú diu que si hi ha un problema s'ha de resoldre. el sentit comú diu que la brossa, que els residus s'han de treure i que... Ja t'he dic un altre, que les boreres s'han d'arreglar. I que les boreres s'han d'arreglar. Fins i tot les de Pont Major. Jo crec que no deuen saber ni com posar-s'hi perquè si t'hi fixes mínimament... gran part de les voreres s'haurien de rebentar i a fer totes noves. Però esteu d'acord amb allò que us deia abans, en el sentit aquest que l'administració ens exigeix molt i ens fa complir, i si no complim ens sanciona, i que nosaltres hauríem de tenir la fórmula per demanar, escolta, si jo fins tal dia he de fer-ho, he de fer una cosa i l'he de pagar i l'ha pagut, o si faig una tinc dreta que se me respongui. Totalment d'acord, però no només això... Però sinó que aquí el problema és una mica més greu, perquè dius, bueno, si aquests no ho fan bé, doncs votarem uns altres que ho facin millor. I llavors diuen, no, no, sí, és igual, si el que no permet fer aquests canvis és el sistema. Dius, bueno, llavors hem de canviar el sistema i això és més difícil. Això és molt més complicat. Clar, llavors... No sé si puntaríem la gent a canviar el sistema, però... Hem de tornar al fil directe i a tenir... Però és que el fil directe funcionava. Clar, clar que funcionava. Perquè hi ha coses... És a dir, el problema... Funcionava per amb dues bandes, eh? Funcionava molt bé, eh? Sí, sí, sí. El rendiment polític. Però hi ha una cosa d'aquelles. Jo sempre ho dic i algú me diu que ets un exagerat. Jo, com sento per la llei de transparència, em fos de la mala cartera. Perquè cada vegada que fan una llei de la transparència és perquè hi hagi més opacitat en tots els temes. Hi ha hagut alguns exemples que s'ha legislat i s'han fet protocols interns, per exemple, en clau de gènere o d'abusos, que quan han passat en alguns partits polítics no s'han activat internament. O sigui que hi ha el protocol, però no s'activa internament i la cosa no esclata fins que surten els mitjans. I llavors, sí que és veritat que d'això també en som víctimes. Fem molts protocols i moltes coses, però llavors no les acabem d'aplicar. I sí que és cert, vull dir que al final, vull dir que estarà bé perquè si hem de lluitar contra el sistema ens convertim en antisistema, aleshores. Vull dir que... No ens quedarà més remei, vulgui dir el que vulgui dir, ser antisistema. El que passa és que quan ets antisistema i entres en el sistema, no sé si deixes de ser antisistema. Aquesta és una teoria que podríem estudiar molt bé aquí a Girona, també. Sí, sí, sí. Menys per menys més, no? Ai, Déu meu, no sé si hi guanyarem alguna cosa, tot això. No, però això són les virtuts i els efectes d'entrar a governar. Precisament, el sistema et posa lloc. Sí, senyor. El sistema et posa lloc, però també tenia les maneres de poder-ho... Això que en diem el sistema, probablement... I també té coses bones que ens protegeixen, no? Per exemple, no és el cas d'ara, però quan en Trump va entrar el 2016, ara ja n'ha après i ho farà millor, per desgràcia de tots, però ell anava bastant perdut i per tant el sistema pròpiament va ajudar que segons què no ho pogués fer. Però clar, però també ens permet, no ens permet canviar coses. Passar dels 1.500 a els 14.999. Per exemple, seria interessantíssim, però hem de parar. Escolteu, ha sigut una estrategia molt amena, que hem tocat molts temes i ens n'hem deixat molts altres. Jo us la volia agrair. Gràcies, Lúgia Casero. Gràcies, David Martí. Gràcies, Glòria Plana. I nosaltres, si tot va bé, tornarem dilluns. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 6 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Una placa al cementiri de Girona recorda les execucions de la guerra civil en substitució dels elements franquistes. L'Ajuntament de Girona i el Memorial Democràtic han instal·lat una placa al cementiri que recorda les execucions i els assassinats a la rereguarda de la guerra civil. Substitueix la creu de pedra i els altres elements franquistes que s'hi van retirar a finals de l'any passat. El veí de Girona que va denunciar a xarxes que li havien ocupat la casa recupera l'immoble. Segons ha explicat a X, el jutjat d'instrucció número 4 de Girona li va donar la raó la setmana passada i el desallotjament es va fer efectiu ahir. La sentència explica que reconeixia que la família de Riera era la propietària legítima de la casa i que els ocupats no tenien cap dret sobre la finca. El gremi de pagesia celebra el primer any de la revolta pagesa amb l'entrega d'un manifest al govern. Avui es preveu que els pagesos s'acostin amb cotxes i remolcs de Girona, Tarragona i Tortosa fins als edificis d'agricultura o serveis territorials d'aquesta ciutat. El gruix de la mobilització, però, serà el pròxim dilluns 10 de febrer quan es preveu talls en diversos punts del país. Comença el cicle de debats dins el programa d'activitats Girona any 2100, Girona 2100 anys. Tant avui com els dies 13, 20 i 27 de febrer es faran diverses taules rodones per debatre sobre reptes de futur com la intel·ligència artificial, l'educació, el canvi demogràfic o l'ús dels béns comuns. I en esports, el fitxatge del mercat hivern gironí. Artur Melo va fer la seva presentació oficial ahir al camp del Montilivi, a Girona. El brasilè se'l va veure content, amb ganes d'encarar una continuïtat que fins ara gairebé no havia pogut tenir en un equip que, segons ell, està creixent. I el temps. Avui ens hem despertat en un dia fred, només amb 3 graus, però així tot predominarà el sol al llarg d'una jornada que pot arribar als 15 graus de màxima. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. No pasaste de gaivar, hasta bé el cocodrilo. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que viu Girona.