La tertúlia de Girona FM

Introducció de la tertúlia a Girona FM, presentació dels tertulians (Roger Casero, Jordi Navarro, Guillem Terribas) i recordatori del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, destacant la necessitat de normalització en l’àmbit residencial, laboral i afectiu. També es fa un breu apunt sobre la sequera malgrat les pluges recents.

Guillem Terribas enceta un llarg comentari sobre el cinema de David Trueba: la seva manera pausada d’explicar històries, la importància de veure les pel·lícules més d’una vegada i la seva habilitat per retratar dones madures. Es parla de l’adaptació de "Soldados de Salamina", que consideren que millora i enriqueix el llibre de Javier Cercas. També es comenta el paper de David Verdaguer i el consell de Trueba de "no imitar, sinó interpretar".

S’aprofundeix en la manera de dirigir actors de David Trueba, que dóna indicacions en privat i amb delicadesa. Guillem Terribas subratlla com Trueba ha sabut narrar amb sensibilitat les dones madures, posant com a exemple escenes de "Cuatro amigos" i altres treballs, amb diàlegs i frases molt recordables.

Es felicita el Cinema Truffaut pels seus 25 anys. Es repassen els discursos de l’acte (Quim Nadal, Lluch, Paco Vilallonga, Imma Merino, Àngel Quintana), considerats molt encertats. Com a regal, s’ofereix la preestrena de "Nouvelle Vague", pel·lícula sobre el rodatge de la primera pel·lícula de Godard amb guió de Truffaut. Es lloa el repartiment i la similitud física dels actors amb els personatges reals. Es relata l’anècdota dels ponents corrent a recollir un premi del Diari de Girona i tornant després al Truffaut.

El conductor dona pas al tema dels residus, que Jordi Navarro vol tractar. Jordi exposa la gravetat del problema dels residus municipals i la dependència d’incineradores i abocadors. Defensa el nou model de recollida (contenidors tancats, porta a porta) i critica amb duresa la reacció d’una part de la ciutadania, que considera exagerada i incívica. Reivindica que fer alguns canvis d’hàbits no és cap drama i que la prioritat és protegir el medi ambient.

Roger Casero analitza amb perspectiva l’entrada del nou sistema de recollida. Creu que hauria estat millor començar amb totes les fraccions tancades i amb targeta. Tot i les dificultats, veu alguns "brots verds" de millora. Es detalla el cas del vidre: abans era la fracció que funcionava millor, però amb el nou sistema es va omplir d’impropis i es va fer inservible, obligant l’Ajuntament a rectificar i reobrir-la. Es remarca que el porta a porta, allà on s’aplica (cases), funciona molt bé i rep elogis fins i tot de veus crítiques.

Es comenta l’aparició d’un moviment ciutadà crític amb el nou model, paral·lel a les associacions veïnals. Roger explica que hi ha hagut punts de brutícia atribuïts sobretot a deixadesa i mala fe d’alguns veïns, tot i que les imatges virals no representen tota la ciutat. Es detalla la creació d’espais de seguiment amb associacions de veïns, comerciants i col·lectius ciutadans per ajustar el sistema de recollida.

Jordi Navarro denuncia que Catalunya, tot i haver estat pionera en educació ambiental, s’ha estancat i no ha consolidat aquesta cultura. Això fa que les polítiques ambientals (mobilitat, residus, protecció del territori) siguin percebudes com a impopulars. Parla d’un "nihilisme" i una cultura de la queixa permanent, alimentada en part per l’esquerra, que ara es gira contra els governs progressistes quan intenten aplicar mesures ecològiques.

Guillem Terribas posa exemples concrets d’incivisme: gent que només mira el primer contenidor i deixa les bosses a terra, bicicletes i patinets pel carrer Nou tot i la prohibició, pintades vandàliques sense conseqüències. Defensa la necessitat d’informar però també de sancionar quan cal. Es comparen aquests casos amb l’efecte dels radars: la gent respecta el límit al pont de Fontajau per por a la multa. Roger assenyala que el govern vol avançar cap a una "taxa justa" de residus que penalitzi qui ho fa malament i bonifiqui qui separa bé, lligant l’ús de la targeta al rebut d’escombraries. S’han contractat educadors ambientals per reforçar la pedagogia.

Jordi amplia la mirada i recorda que totes les polítiques ambientals, com les zones de baixes emissions, són molt impopulars però inevitables. Rememora l’oposició feroç que van generar en el seu moment espais protegits com els Aiguamolls de l’Empordà o l’ampliació d’Aigüestortes, i com amb el temps han estat acceptats i valorats. Pronostica que amb el model de residus i les regulacions de trànsit passarà el mateix: avui hi ha queixes, però d’aquí uns anys es veurà que eren passos necessaris. També critica l’actitud inicial de l’Ajuntament de "ja us acostumareu" davant les queixes, que considera una errada.

El debat es centra en la proliferació de plàstics i envasos, especialment arran de les compres per plataformes, que generen muntanyes de cartró i plàstic. El conductor lamenta haver retrocedit respecte a la consciència anti-envasos (com la fruita en safata de plàstic). Jordi Navarro introdueix el concepte de "decreixement" com a única sortida real i denuncia el paper de les grans superfícies comercials i d’Ecoembes, definits com el lobby dels plàstics que impedeix un canvi profund en el model productiu. Es parla del malbaratament alimentari (fins al 30% dels aliments es llencen) i de com l’Ajuntament ha de gestionar la brossa que li arriba, sense poder decidir sobre el disseny dels envasos.

Jordi explica que va al mercat del Lleó amb tàpers, tant a la peixateria com a la carnisseria, per evitar envasos de plàstic. Reconeix que la gent el mira com un "ecologista boig", però insisteix que són esforços mínims i factibles. Critica la contradicció de pagar la bossa al supermercat però sortir amb el carro ple d’envasos de plàstic. Parla de la "dictadura de la comoditat" de la societat de consum, que afavoreix sempre l’opció més fàcil encara que generi residus.

El conductor fa el gir cap al Nadal, aprofitant la proximitat del pont de la Puríssima. Guillem defensa les llums de Nadal perquè donen més llum a carrers que sovint queden molt foscos a partir d’una certa hora, posant com a exemple la plaça Marquès de Camps. Celebra que les llums i ornaments siguin ara més clarament nadalencs/cristians i no tan neutres. Jordi, que diu que no li agrada gaire el Nadal convencional, critica el consumisme exagerat associat a les festes i la importació de fenòmens com el Black Friday o el Cyber Monday. Prefereix viure el solstici d’hivern i el bosc mediterrani, i considera que l’excés de compres desvirtua el sentit de la festa.

Roger es declara agnòstic però molt fan del Nadal per la dimensió familiar i gastronòmica, tot assumint les contradiccions del consumisme. Es comenten iniciatives solidàries de parròquies de barri que organitzen Nadals amb persones humils, valorant-ne el sentit social. El debat es desplaça cap als arbres de Nadal: es critica l’arbre de plàstic gegant de la plaça Catalunya i es reivindica recuperar arbres naturals, com els que es posaven al Trueta. Jordi aclareix que els arbres de Nadal venuts a Catalunya són de cultiu (Espinelves, Sant Hilari) i, per tant, tallar-los no és cap desastre ecològic, sinó suport al món rural. Es denuncia el mite que un arbre de plàstic xinès seria més ecològic; ell ho considera fals, ja que el natural es pot reciclar o compostar. També es parla breument de la gestió forestal i de la necessitat de combinar explotació sostenible amb zones boscoses més lliures, i del possible retorn del llop per controlar la població de senglars.

Es comenta la tendència a competir per tenir l’arbre de Nadal més gran (comparacions amb Vigo) i es qüestiona aquesta cursa de grandària, suggerint que seria millor competir en polítiques socials. Es torna a mencionar l’arbre artificial de la plaça Catalunya i la pèrdua de la connexió amb la natura que suposa substituir arbres vius per estructures metàl·liques il·luminades.

La tertúlia tanca amb la polèmica de la cavalcada de Reis i el 'blackface'. Es recorda la participació de Guillem Terribas com a rei, destacant la màgia de l’experiència. S’explica que Cacau i Negritud i altres entitats han presentat signatures demanant eliminar el 'blackface', liderats per Alio Diallo, i que l’any passat hi va haver protestes que han derivat en multes de 300 € per a dues persones. El conductor admet que les formes de la protesta no li van agradar, però defensa abordar el tema amb diàleg. L’Ajuntament vol avançar cap a una cavalcada sense persones blanques pintades de negre, però troba dificultats per trobar prou persones negres participants. Guillem resta importància al 'blackface' i ho veu com teatre, mentre que Roger apunta que l’ideal seria que persones negres poguessin participar en qualsevol comparsa, no només la del rei negre. Jordi conclou criticant que l’esquerra dediqui massa energies a batalles simbòliques com aquesta mentre es desatén qüestions materials fonamentals com l’habitatge, els salaris i les condicions de treball, que considera molt més urgents des d’una perspectiva de justícia social.