Residus, incivisme i mobilitat a Girona

Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, comencem la tertúlia de Girona FM quan passen 6 minuts de les 10 del matí després d'escoltar les notícies i ho fem aquest 3 d'octubre, dia de record per molta gent perquè tal dia com avui fa 7 anys la ciutat va quedar paralitzada, el país va quedar paralitzat, segurament la més gran manifestació que ha viscut la ciutat de Girona dos dies després de les votacions del referèndum de l'1 d'octubre. I avui, sempre, però avui una mica més, volem parlar de la ciutat, i per això avui hem reunit a tres presidents d'associacions de veïns de casa nostra per passar la vista, el que ells vulguin dels seus barris, de la ciutat en general, i si toca del país i del que faci falta, perquè també podríem parlar que ahir va ser un dia... que alguns no haguéssim somiat mai, en el qual es va sentir l'himne de la Champions en l'estadi de Montilivi, després els companys d'esports ja ho analitzaran, les coses no van anar bé perquè, tot i que el Girona va marcar quatre gols, va perdre, i va marcar quatre gols perquè dos els va fer en pròpia porta, desgraciadament. Va ser un cúmul de circumstàncies que van deixar un marregust de boca en un dia que hauria d'haver estat, diguem-ne... de gran satisfacció i en el qual molts socis no ho van poder veure perquè o no van poder entrar perquè no tenien entrada o perquè hi va haver circumstàncies que ho van impedir no parlarem de futbol, a menys que ells vulguin però sí que el que faré serà saludar les tres persones que m'acompanyen Senyor Joan Maria Gastanyer, president de l'Associació de Veïns del Pont Major. Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal, com està? Bé, bé, bé. Sí? Sí. Se li veu? Avui he vingut de la perifèria del Pont Major cap al centre, quasi al rovell de l'OU de Girona. A l'Eixample, sí, sí. A l'Eixample, exacte. Però això de la perifèria, eh? Vull dir... Sí, no. Sí que és veritat que està molt extrem de la ciutat. No, no, la perifèria és la part externa d'un... Hi ha un nucli i una perifèria, no? A tot, a tots els cosos. L'hi vaig llegir, crec que va ser vostè mateix a la revista Som del Pont, que deia que en un moment determinat, fa molts anys, això de viure al pont era com ser com una mica de llívia... Perquè, en certa manera, diguem-ne que per anar del centre de Girona al pont major que era de Girona havies de passar per Sant Gregori perquè era... Sant Daniel. Sant Daniel, perdó, Sant Daniel. Sant Gregori era l'altre cantó del riu, m'he equivocat. Sant Daniel era un municipi molt més gran que el de Girona i de tal manera que fins i tot arribava a la paret, diríem, occidental del Santuari dels Àngels i tenia una llengua de terreny que arribava fins al riu I això el 63, amb l'anecció, doncs es va acabar, però fins al 63, anar al pont de Girona significava travessar una part d'un municipi. 63, l'any que hi va haver l'anecció de Palau Sacosta, que hi va haver l'anecció de Sant Daniel i de Sant Eugènia. i Girona va deixar de ser la capital de província amb el terme municipal més petit que hi havia a tot l'estat espanyol això no ho sabia, ho vaig llegir i aquest és l'origen d'un procés que comença el 58 i des de Madrid es decideix que Girona anaccioni els pobles que té al costat després de les que hem anunciat... Hi ha un procés, hi ha un procés, i el 63 es fa efectiu. Després va venir Salviar, que aquests es van poder convertir per la situació del moment, perquè si s'hagués fet abans o s'hagués fet després, segurament no hauria pogut passar. Deixa'm saludar Josep Maria en el senyor Pep Fortià, president de l'Associació de Veïns, a veure si ho dic bé, he vist alegre Carme, perquè jo a vegades... Tinc allò, i sé que aquestes coses són complicades, de dir Carme Vistalegre, però és Vistalegre, Carme, no? Sí, perquè hi havia una associació de comerciants que era al revés, que eren Carme Vistalegre. Ells fiquen l'èmfasi en el Carme i a nosaltres ens agrada dir que som de Vistalegre. Doncs jo, Jordi, també vinc com el meu company Josep Maria, molt content. Per què? Perquè aquesta setmana hem estrenat un nou local social... al carrer Morotó i Grau, o sigui, recordeu que l'Ajuntament de Girona va fer la compra de dos locals, amb dos barris de gent, un és l'Eixample, l'altre és Vista Alegre, i hem estrenat un local amb precarietat, tot s'ha de dir, i això sí que després m'esplegaré una mica més, però l'hem pogut ocupar. Per tant, aquest dilluns hem començat noves activitats. Això és maco perquè hi ha una generació de gent nova del barri, gent de 40 anys, de 50 anys, però a vegades als junts hi ha el perill que... treballem molt per l'agenda sempre i els nouvinguts, parelles joves que han vingut allà, no s'integri. Llavors hem fet una programació molt atractiva en club de lectura, aeromodelisme, classes de tonificació i aquesta setmana hem començat a posar-nos en marxa. En parlarem, però m'hauràs de permetre abans que presenti, que l'he deixat en últim lloc, però no per això, perquè sigui menys important, sinó perquè ja és amiga d'aquesta casa, la senyora Carme Castell, que és la presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís. Què tal, Carme? Molt bé, bon dia. Gràcies per ser aquí. No, gràcies a tu per convidar-me una altra vegada. Només faltaria. Escolteu, parlem de la ciutat. Me deixeu que faci una cosa, perquè la Carme em diu... És que jo, per parlar del barri, he rebut un WhatsApp que gairebé exemplifica perfectament tot el que jo volia dir aquí. Esclar, jo li dic que ens llegeixi el WhatsApp, si vols. Sí, doncs mira, ahir precisament una veïna del barri... Ja sabeu, ja ho hem explicat moltes vegades, nosaltres tenim set grups de WhatsApp, que amb això arribem a tot el barri, arribem directament amb unes 2.000 persones. Alguns dirien quin perill, eh? Sí, sí, a més el gestiono jo sola, eh? I llavors una veïna del barri ahir, casualment, em va enviar aquest WhatsApp. Mireu, diu, ja que hi som, Carme Castell, ja saps que jo no sóc de queixar-me, però últimament estic entre trista i emprenyada. Sembla que tornem a la Girona dels anys 70, que anem endarrere en lloc d'endavant. Avui, per segona vegada, en menys d'una setmana, han estat a punt d'atropellar-me dos patinets elèctrics quan sortia de casa. Anaven per la vorera, els he fotut un crit i encara riuen. Miro pel balcó i veig la zona de contenidors amb més merda fora que dins. I si t'hi estàs prou estona al balcó també pots distreure amb la col·lecció de cotxes que s'hi aturen a llençar les escombraries perquè l'horari del porta-porta o dels contenidors en targeta no els hi deu anar gaire bé». Passo pel passatge dels interblocs amb la bici i no es pot ni respirar de la pudor de pixats. I que a mi cap a l'institut, el dia que me'n trobo menys, em trobo de 5 a 6 persones dormint al carrer. Aquesta Girona no m'agrada, no és la ciutat que vull per les meves filles. Jo vull una ciutat de colors, que es fa gran des de l'educació i el respecte. Doncs està molt ben escrit i explica molt poca estona molts dels problemes que té aquesta ciutat i que jo, amb una relació aleatòria, havia més o menys tocat. Veig que en Pep i en Josep Maria diuen que és una miqueta així. Hi ha una veïna de Sant Narcís, tertuliana habitual d'aquesta casa, ja puc dir la Montse Prat, que pràcticament diu el mateix cada vegada, que ve amb aquesta relació a ella que li agrada molt fer barri, s'empipa això, es lamenta de la gent que viu al carrer, perquè n'hi ha que hi viuen perquè volen i n'hi ha perquè no tenen més remei, però llavors el tema, i aquest és un tema molt complicat de gestionar, això ho tenim clar tots, però després hi ha el tema aquest, el dels patinets, que vol dir incivisme, i que vol dir un punt d'inseguretat per la gent, no gran sinó per tots, o per exemple el tema aquest que deies, diguem-ne, de la neteja, dels pixums i tot això, que és un tema més o més... I el tema de les escombraries... I escombraries. Aquest és un dels temes que també portava, perquè esteu en diferents fases, em sembla, perquè... És una cosa que em sembla curiosa. Si us sembla, anem per aquí. Nosaltres, Jordi, no comencem fins l'any que ve, després de festes. Això ho sé, això ho sé, és una de les coses que he mirat, però hi va haver-hi com un gran espaternec, com va passar a Montjuïc, que va ser el primer, i va haver-hi... molt desidral uns grups de whatsapp que van incendiar una miqueta tot amb gent que deia que és molt raonable i gent que no permeteu-me que ho digui així des del meu punt de vista i el que va passar precisament en aquell moment va ser que l'Ajuntament que tot primer es havia tancat Varen fer uns determinats canvis, aquests determinats canvis, i ha passat un estiu que no se n'ha parlat tant, ara se n'ha tornat a parlar. Es va aplicant. Com ho teniu, això? Mira, perdona un moment. Això de les escombraries, des de la CAP, de la coordinadora d'associacions veïnals, ho van viure molt, el de Montjuïc. A veure, el de Montjuïc no va ser res més que es va fer mal fet. O sigui, jo crec que l'associació, aquesta espora, l'associació Espora l'entitat o l'empresa és l'empresa judicatària els tècnics de la qual són els que han donat la cara en primer moment amb un judic cosa que també van prenent molts veïns però és que aquí tenim una cosa Vosaltres heu vingut? No, a veure, la idea és, abans de posar aquest projecte o de posar això en dansa, tenien que haver parlat amb els associacions de veïns i aquests tècnics no van parlar, o sigui, a nosaltres ja ens ho van donar per fet. No, es va presentar, Carme, es va presentar a la sala Miquel Dilma? No, no, sí, sí, sí, a veure, es va presentar, però jo dic, si vols ser, per exemple, el porta-porta a Sant Narcís, abans de presentar-lo, abans de fer el projecte, parla primer amb les associacions. A veure, Carme, per exemple, a Sant Narcís tenim dues realitats. Una és el porta-porta, que és el... Que en el fons és el que va portar greus problemes a Montju, que és el mateix, és a dir, a Sant Narcís hi ha dues realitats, les cases i els portes. Exacte, llavors, els pisos de Montjuïc, que, a veure, com pot ser que un bloc de pisos que hi visquin 60 persones, entenem-ho, hi hagi 60 covells. És que això és inviable. O sigui que, a veure, no es va fer de la millor manera. A més a més, en consta que l'oció de veïns va patir moltíssim. Va patir moltíssim, però per el que jo us dic, perquè a nosaltres no se'ns va comunicar res a veure com es podia fer. Ara nosaltres tenim el porta-porta I després tenim encara els contenidors que encara funcionen convencionals, i ara ens vindran els de la targeta. Però la greuja més... Nosaltres també estem a la targeta. Sí, exacte. Els que vàrem batejar inicialment com contenidors intel·ligents, ja que es diu recollida... Recollida selectiva. selectiva, no, no és exactament així, però té un altre nom d'aquests que és aquelles coses. Però nosaltres... El problema més greu que tenim és que, per exemple, estiva de contenidors del barri, que no havíem tingut mai cap problema, sempre hi ha, eh?, uns quants contenidors que són més conflictius. Nosaltres, per exemple, sempre es parla del turisme d'escombraries de poma, això, però és que a Sant Narciss també en tenim. Exacte, això en els barris de la perifèria, que diu en Josep Maria, els tenim tots. Però, esclar, quin problema hi ha? Que uns contenidors que no havíem tingut mai problemes... Ara, mira, abans d'ahir tinc fotos que van embuidar un pis en els contenidors de davant de casa meva, que eren uns contenidors que mai havíem tingut ni una escombraria fora. Venen de fora, els mobles... Un desastre. Hi ha una cosa que es diu de xilleria, l'acollida selectiva, que és ben bé... molta gent, jo ja diria que no és que no sàpigués, que alguns no volen. No, no volen. No, no, no. Sàpigués sí que saben perquè, a més a més, hi ha els nomsos de telèfon. No volen. O sigui que ara tenim un greuge, o sigui, el porta-porta en el barri funciona molt bé, però tenim un greuge a les rodalies del porta-porta. el que passa és que jo crec Carme que això ens hi acabarem acostumant sí que és veritat que quan ens ho van presentar allà al Salmig Almec allò ja estava cuina ens ho van presentar d'atibaneït i sembla que abans hi ha hagut d'haver-hi un procés de participació que pogués indir-hi la nostra Però dit això, jo crec que la recollida aquesta ha vingut per quedar-se. Ah, no, no, totalment d'acord. I, per exemple, el barri vell, Carme, jo parlo amb gent d'allà, i ja s'ha acostumat bastant, i hi ha gent que li veu virtuts, també. No, nosaltres virtuts hi són, eh? Jo crec que sí. Virtuts hi són en el porta a porta. Josep Maria, aquí hi ha grevi per al·lusions, perquè hem parlat del turisme. El pont major serà dels darrers barris d'incorporar-se en el sistema. En principi està previst que sigui a l'abril, d'aquest any que entrarem i no sé la impressió que tenim és que no només no es resoldrà res sinó que s'agraejarà molt tot perquè a banda de ser receptors d'això del turisme d'escombraries Vull dir, ja... L'arcalde de Sarrià, l'anterior, l'arcalde de Sarrià, estàveu contentíssim, perquè a nosaltres els nivells, els tants percent, ens han pujat moltíssim, però som conscients que no és perquè la gent s'hagi, diguem-ne, civilitzat, sinó perquè agafen la bossa i la van a tirar al pont major. Això ho va dir-ho en aquests micròfons, l'anterior arcalde, no l'actual, eh? Això ho fan... Narcís Feixol. Fan a Sarrià però també a Sant Julià i per l'altra banda per la carretera de l'Avisbal doncs ho fa Bordils, Flaçà i Salrà que Salrà fa temps que fan el Porta-Porta i fins i tot Camp Durà que ja fa Porta-Porta des de fa uns quants mesos doncs també s'hi ha afegit aleshores això si arribés a ser un deixar les escombraries d'una manera ordenada però és que les presses del matí les llencen a vegades sense baixar del cotxe vol dir que llencen la bossa a la vora fan com un bàsquet estaràs d'acord amb mi de dir que això és una vergonya sí, però clar, cada qual fa les seves vergonyes això és el comportament Però si tot això s'hagués vigilat i s'hagués d'alguna manera perseguit, potser s'hauria evitat en els començaments. Nosaltres, l'associació, doncs què vam fer al principi? Al principi fèiem la feina que no feien els que l'havien de fer, els tècnics, que era vigilància. i no diré denúncia formalment, però sí vigilància i comunicació ràpida. A partir de... Tenim tots, tots els barris tenim uns grups de WhatsApp... de l'Ajuntament, que són les taules de, en aquest cas, sostenibilitat, també en tenim de seguretat, però això en parlarem un altre moment, i anar passant fotos, anar passant fotos. Per tant, la feina d'inspecció l'estàvem fent nosaltres... espontàniament, no? Ara ja ens n'estem cansant. Vull dir, ara si no es passa una cosa extremadament exigerada, doncs passes per allà i ja no fas aquella foto, no? Perquè ja és normal. Què passarà? Que hi haurà gent que no podrà obrir el... molta gent dels que van a bucar allà doncs no podran obrir els contraridors perquè no tindran la targeta, perquè no són residents al barri, per tant aquests ja segur, aquests sense cap plantejament deixaran les bosses a terra i després hi haurà porta a porta no en tindrem afortunadament però de merder n'hi haurà i aprofito per dir el que ja repeteixo sempre hi ha un contracte de 5 anys en hem passat un i mesos de 168 milions de euros i un sol hi ha una sola persona que fa que és el responsable de la inspecció de tot això I aleshores, un per l'altre va quedant per fer. O sigui, que a vegades hi ha tres dies d'acumulació. I no en un sector, en un grup de contenidors, sinó que en tenim ben bé quatre de conflictius o cinc. Pep, estàs escoltant, tu dius encara, vosaltres entreu també l'any que ve, diguem-ne... He entès que no serà un porta-porta, sinó que hi haurà... Hi haurà aquest sistema de contenidors que es van alterant diferents dies. O sigui, l'orgànica es podrà deixar dos dies a la setmana, hi haurà un dia que serà per paper, etcètera, etcètera. Al nostre barri els vam fer venir un dia, tot i que encara falten mesos, coincidir amb una assemblea de barri els vam convidar. A Espora va venir una tècnica, ho va explicar, sí, va haver-hi... bastantes queixes, o sigui, el mateix que passa a tot arreu, no? També ho atribueixo que tots ens resistim als canvis. Això és evident. Tendim a la inèrcia i a la gent, però jo crec que ens hi acabarem acostumant. Hi ha moltes coses que s'han de perfeccionar i, de fet, els volem esporar, els volem dir que tornin a venir ara al novembre. Ara que ho tenim ja a les portes, una mica per explicar-nos-ho amb una mica més detall i que la gent formuli les seves coses, no? Per exemple, hi ha gent que no pot esperar llençar l'orgànic a baires dies. Per exemple, allà tenim la clínica Unyà, per exemple. Aquests tenen bolquers, tenen materials que no poden esperar. Llavors, tot això, sembla que hi ha unes quantes contenidors orgànics d'emergència que es posaran per la ciutat. Bé, són tot de detalls que s'han de saber, no? A veure, ho heu insinuat tots, som resistents, tenim una certa resistència als canvis, jo diria que en aquest sentit, no sé, us ho pregunto, vull dir que tots entenem que hi ha dues fases que hem d'anar, una és a reciclar més i millor... I la segona fase és deixar de crear tants residus, que aquesta serà la següent fase, perquè estem en un moment en què vas a comprar una pinya i te la donen tallada i hi ha més plàstic que pinya. Dic pinya com podria dir qualsevol cosa, és una altra fase. Però és evident que els tants percents s'han de complir, les lleis s'han de fer, i el tema és aquest, que hi haurà resistència, això ja ho sabem tots, hi ha hagut resistència, però també amb canvis assenyats també ha baixat molt el conflicte, per dir-ho d'alguna manera, i això que deia el Josep Maria. És molt possible que hi hagi d'haver-hi més tasques de vigilància i de sanció si s'escau, perquè al final les normes són per complir-les. I els voluminosos, que abans de què... deixem de parlar d'això, que no se'ns oblidin els voluminosos. Què vol dir els voluminosos? Vol dir no només un moble o un sofà que s'ha fet vell i l'ha canviat algú, que també, evidentment, a vegades hi ha les runes d'una obra més o menys, a vegades menys, oficial, o sigui, a vegades és autoconstrucció, no?, I aquell piló de runa que s'hauria de portar a la deixalleria, vull dir, és clar, això és un problema, una molèstia i a vegades un cost. I a vegades poden venir uns operaris professionals i ells mateixos diuen, no, guita, jo és que si vols que m'emporti això... et cobraré més l'altre diu, no, no, deixo que ja ho llençaré jo i aquest ja ho llençaré jo és una descarregada que per aquí al centre de la ciutat això no es veu no és possible però en grups de contenidors com ara els que hi ha el bon major que hi ha espai per parar el cotxe i impunitat perquè ningú s'esvera ja que a més a més és normal doncs per descarregar anar descarregant i s'ha donat el cas de deixar tanta rona dins d'un contenidor o sigui quan és ple el gris quan és ple el rebuig que en diguem genèric, sí Doncs, el millor emplenen el marró, que és l'orgànic, o emplenen fins i tot el blau, que és el paper. I arriba el camió, i com que el sistema que té de palanca lateral per pujar fins a dalt de tot i descarregar, doncs allò està calculat per un pes... No són contenidors que estan pensats per estar plens del treball. Doncs s'ha donat el cas que el camió no ha pogut aixecar el contenidor de tancapesa i l'ha hagut de deixar. Però això, esclar, això... Parlem que és un... que es cabrenta la normativa i que això sí que hauria de ser perseguible i denunciable. Això són males pràctics o males hàbits. ho ha de perseguir algú el que no ho ha de perseguir és l'associació de veïns a més a més que no tenim cap poder cap eficàcia de cap mena vull dir no som o sigui no tenim poder executiu no som policia a més a més treballem de franc vull dir nosaltres vetllem per el benestar del barri jo diria que no ho som i hauríeu de ser-ho però és veritat que una cosa és tenir diguem-ne la missió aquesta de millorar la vida dels ciutadans i de portar solucions i de fer propostes i l'altre és que diguem-ne que hi ha determinades coses que les ha de fer i qui les ha de fer i en aquest cas seria la policia, no els agents cívics Per això jo sempre dic 168 milions per 5 anys ves fent un estudi econòmic de tot aquest cost i aquesta despesa I no surten els números, perquè hi hauria d'haver 4 o 5 inspectors per tota la ciutat que anessin voltant cada dia, vigilant quin és el grup que s'està acumulant més de xalles i ràpidament, cop de telèfon i treure la... Sí, però això no passa, no? És una llàstima que hem d'anar per la via coercitiva d'anar-se inspeccionant sempre el ciutadà. No, inspeccionant... Home, aviam, si ara aquí, en aquest carrer, es produeix un forat i de cop i volta, doncs... Esperem que no passi, que trigaríem moltes setmanes a ser reclats perquè les progràcies són complexes. La senyalització seria d'uns 14 o 15 minuts. Doncs, diríem, l'acció necessària perquè no s'acumuli tanta porqueria en un grup de contenidors hauria de ser, no de 15 minuts no, però de 3 hores sí, i no passa, i passa un dia i dos i tres. vull dir que és el tema és precari totalment i tot el tecnicisme que vulguem i noms i eufemismes que anem posant en els nous sistemes això no reclarà res perquè tot depèn del comportament i no de la gent del propi barri també sinó dels turistes que en alguns punts Patim i al centre no ve ningú de fora a llançar les sombras. Aquest és un tema que treu, eh? La Carme bé anava pensant, ja ens arribarà. És un tema que hi podríem estar parlant tota l'hora molt més. Podríem fer un monogràfic. Podríem fer un monogràfic i diria, jo, si voleu, podem continuar, però em sembla que l'hem tocat bé. No sé, jo em portava molts altres, per exemple, un... Però m'ha fet gràcia això dels patinets, perquè és un altre clàssic, el tema de la... Aquí podríem, si voleu, fer un bloc de mobilitat, ara que a mitja plaça Catalunya, al centre de la ciutat, diguem-ne, els hi ha dret els cotxes. No sé si us agradaria allà a la plaça amb sumpció també que os traguessin tots els cotxes o no. Home, sí, la veritat que sí, sembla que les places tirarien a sobre, però, bueno, no ho sé, una de les coses, per exemple, que a mi m'agradaria parlar, ara que has dit allò de la plaça d'assunció, és el tema de les baixes emissions. Ah, doncs mira, tot això està relacionat, des dels patinets a les baixes emissions, doncs vinga, ho inculim. Ahir, precisament, ahir, precisament... ahir vam tenir una reunió de junta i hi ha el que deies tu dels nois joves dels nouvinguts que tenen una empenta i hem agafat ha vingut a la junta una família nova i està fent un treball extraordinari penseu que nosaltres Sant Narcís en l'any 1984 es tenia que posar en marxa un pla integral i no tenim pla integral del barri. Llavors aquest noi l'està recuperant, o sigui, de coses que... O sigui, la conclusió és que nosaltres ens diuen que tenim moltes obligacions, però l'Ajuntament els deures no els compleix. Mira, és el tema que volia... O sigui, vol dir, vol dir, a nosaltres... Té una gran virtut que a vegades no trobes en la classe política, és que diu les coses que a més a més els diu clares i que s'entenen, eh? Per exemple, nosaltres... Poden enviar una carta, un suggeriment, a un veí que ha vingut nou perquè ha pintat la casa blanca i resulta que no estan a la carta de colors i, en canvi, nosaltres ni soterren els cables, tenim un cablejat que sembla que estiguem a Honduras. Les obligacions sí, però els deures ho en són. Doncs ara aquest noi està fent precisament l'estudi del pla integral, que fins i tot, que s'havia fet fa uns anys, ja me'n recordo no, no, sí, sí però no s'ha fet res, Pep no, ja ho sé, el problema és de fer-se es va fer sí, sí, a més a més hi havia coses perquè es tenien que complir els 3 anys els altres els 10 i els altres els 15 doncs no s'ha fet absolutament res amb la greuja que tot ha anat empitjorant molt i ahir aquest noi també va fer un estudi del tema de les baixes emissions i ahir ens ho va portar a la taula ara demanarem a la regidora de barri un dia que precisament aquesta tarda m'haig de trobar amb ella li porto tot un llistat que es morirà la Cristina Andreu la veritat és que estem molt contents sí, mobilitat estem molt contents però bé ara mateix han començat la casa pel taulat a veure Desenganyem-se. Jo ja sabeu que parlo molt clar. Han començat la casa pel teulat. Perquè no podem entrar en una zona de baixa emissions i no tenim zones verdes. Llavors, Sant Narcís és l'aparcament de dissuasori... de la gent que ve de Vilablareig, de Viloví, de Santa Coloma, etc. Igual que Carme Vistalegre, és els de Llagostera, Caçà, etc. Vull dir que passa això. Són portes d'entrada. Sí, exacte. Començarem a fer un perímetre, a tancar... Però el de dins no ho estem cuidant. Si nosaltres fa anys que estem demanant les zones verdes, anys, me consta que altres barris també, però és que no s'ha fet res. Llavors ara què? Ens tancaran? Els veïns on aniran a aparcar? En fi, per exemple, te pots trobar al barri, anar a fer un cafè al centre cívic i tu veus un cotxe que dona una volta. Dona una volta per poder aparcar. Has fet el cafè, has fet la tertúlia amb el veí i encara quan surts tornes a trobar el mateix veí que encara està donant les voltes per aparcar. I potser és un cotxe vell. Llavors hem d'entrar a la zona de baixes emissions quan no hem solucionat això. I els aparcaments disuasoris on són? On són? I el transport urbà on té? El preu que està. O sigui, és una cosa que ja sé que és molt feixut i que tothom pensem igual, però precisament ahir a la reunió amb la meva junta es va tocar aquest tema, el de les baixes emissions, que s'ha de fer, i estem totalment d'acord, eh, Jordi? Sí, sí, perquè per llei s'ha de fer i... hi ha avatar, però s'ha de fer el problema és el tema no és tant que s'hagi de fer perquè per llei s'hagi de fer, sinó perquè serveixi per alguna cosa, diguem-ne i amb aquest tema s'anarà parlant, anem parlant molt a les tertulies d'aquí, tothom diu el mateix, és que la majoria de la gent està d'acord, hem de treure els cotxes del centre de la ciutat i del centre de determinats barris, que també tenen centre alguns barris, a joia estem d'acord però per fer-ho es necessiten bàsicament dues coses aparcaments disbasoris i més freqüència de bus exacte Pep, Josep Marià. Jo volia, espera, una mica, m'avai veu, siguin el argument de la Carme. I així també hi ha gent de la Junta que m'ha dit, Pep, demà a la ràdio comenta una mica aquest tema. Esclar, nosaltres tenim la impressió, el que deia la Carme, d'això que l'Ajuntament, diguem, ens escolta, hi ha regidors, això sí, però semblaria que o bé per escassetat de les plantilles de funcionaris o així, tenim una administració lenta... Que no ens segueix. O sigui, per exemple, nosaltres ara vam negociar fa un temps, abans parlàvem del local social, no? Tenim un local social que està molt bé, són els antics locals de l'ABAP, que havia vist a l'Egre, que tu, Jordi, els veus 40 anys, aquell edifici, com vam fer el centenari del Girona, on vam parlar, no? Exacte, sí, sí, sí. Llavors l'Ajuntament de Girona ens en vam sortir i va comprar això, està bé. Però llavors havíem dit fa molt de temps que ocuparíem aquest local ja per fer-hi activitats a partir d'aquest setembre, de manera, si tu vols, provisional, però llavors res ha funcionat. O sigui, tot el que s'havia de fer a l'estiu, els contractes no han arribat a temps, s'havia de fer una memòria tècnica que no s'ha fet perquè sembla que ho van subcontractar i la persona va renunciar. Tot això ha fet que al final tota la programació que havíem fet, que era molta, perquè he de dir que igual que dius tu Carme a la Junta hi ha gent jove que tenen ganes de fer coses i que es volen implicar en el barri i això fa que siguem barris vius però ten la impressió és que a l'altre costat de la taula l'administració no ens assegueix tot és lent, pals a les rodes i a vegades si els dius ja ho farem nosaltres no, no pot ser això ho ha de fer perquè això ha d'anar per un conveni topen amb secretaria de l'Ajuntament etc, etc, etc, o sigui tot és un món d'entrebancs burocràtics que ens frenen i això crec que sí que s'ha de dir de manera alta i clara sí, sí i ben clara veig cada vegada que anem avançant en aquesta tertúlia van sortint més temes i allò que vas pensant que no se te n'escapi cap el més aparentment insignificant i jo des d'on t'estic assentat ara ho estic veient és un exemple perfecte la cara m'ha fet al·lusió és un exemple perfecte d'allò que no hauria de ser La Carme ha fet una al·lusió... Ahir vam estar parlant per les herbes, diguem-ne, però ara iràs una mica més amunt. Des d'aquí tenim dos elements, diríem, dos que ens suggereixen temàtica. Però el cablejat, i aprofitant que tinc al costat un arquitecte, Tinc entès que actualment la normativa d'una nova construcció obliga a passar un tub suficientment de suficientment amb diàmetre perquè tot aquest cabalejat de telefonia i tot això passi per dins aquest tub a terra, o sigui soterrats a la vorera concretament i per tant alliberi totalment la façana tinc entès que va així i Concretament en el teu barri hi ha un carrer que ha estrenat fa molt poc una d'allòs, una edificació petiteta, Pasqual i Prats, exactament, i allà això, jo quan ho vaig veure vaig dir, ostres, que bé, no?, El promotor se li obliga a sotar. Sí, sí, molt bé. Però mires i veus que els cables continuen travessant de la manera tradicional. Evidentment, quan algú contracta, si hi ha 10 o 12 companyies que subministren wifi, fibres òptiques i tot això, doncs cada qual va a la seva. Ningú ho coordina, això. Ni l'Ajuntament els colla, però... De cap manera, eh? El resultat és que cada qual instal·la el seu tros, i quan un es don de baixa, o dos, o tres, o tot el bloc, aquells cables continuen allà penjant, i per exemple el tenim aquí, i això, tot aquest munyocs de cables i al final estan lligats amb un cordill, mireu, i això és així. I això és per saltar-se un solar en aquests moments no construït. Però el dia que el construeixin en aquest solar aplicaran per llei aquest soterrament, però els cables continuaran a sobre. Perquè ningú se'n responsabilitza. Ni Movistar, que és tan potent i tan poderosa. Això està subcontractat tot. Mira, hi ha una casa a Sant Narcís... Hi ha una casa al carrer Tarragona, concretament, carrer Tarragona, cantonada amb el carrer Mare Déu de la Salut, que és on abans hi havia hagut la fleca de Can Teixidor, o sigui, és la casa de Can Teixidor. Doncs que un dia em va trucar en Joan, no sé quina hora devia ser, a quarts de nou del matí, i em va dir, Carme, que sàpigues que m'estic negant que me posin una altra caixa. Té sis caixes a la seva façana, sis caixes negres. Mm. Llavors, les cases han de ser del color que ells volen. Llavors, si malgrat tu ho pintes a sobre i es fa malbé, després t'ho reclamen a tu. O sigui, a sobre et fan forat a la teva façana. O sigui, és horrible. Sis caixes negres. Aquesta caixa, us convido que la aneu a veure. És que abans has parlat d'aquell color blanc que a un país li han tret això. A vegades passa, fins i tot... Mira, parlem fins i tot d'equipaments municipals, i així no diré, però per exemple el Modern, el Modern que ho vàrem pintar, que ha hagut, suposo, de seguir la normativa del barri vell, que us asseguro que és complicada perquè nosaltres, com a col·legi professional, vàrem tenir un contenció sobre el color de pintar les persianes, que no us ho vull ni explicar i tot això. I està molt bé, segurament, seguir la normativa. El que passa que tenies allò, i el que entretenies uns manyocs de cables allà penjats, que era extraordinari, era una cosa que dius fora de mira, que dius si funcionem així, aquest país funcionarà sempre, perquè no entens com pot anar. A més a més... No, la normativa, ara que has dit això, Jordi, una cosa, com diu ell, porta a l'altra. La normativa que ens hem de regir a Sant Narcís és la normativa del barri vell. amb els colors de les cases, o sigui, diréu, eh? Sí, és la normativa. A més, va fer un estudi molt xulo a l'arquitecte Felip, l'Adrià Felip que a mi em va convidar a veure'l a casa seva i està mort de riure amb un calaix perquè en aquest senyor ningú li van encarregar el pla integral però ningú es van gastar un paston encara amb pessetes i no s'ha aprovat res o sigui que això fa emprenyar Fa emprenyar. Hi ha dues o tres coses que es podrien solucionar, donar la impressió des de fora, que n'heu parlat abans. Una és aquesta, el sentir comú. El sentir comú tiraria molt. L'altra és la burocràcia. Hi ha un excés de burocràcia. Obrir una botiga, pots trigar... un any, aconseguir un permís. Una llicència d'obres, un any. Això no té cap sentit, perquè per demanar la llicència d'obres has de tenir el local, i per tenir el local o l'has d'haver comprat o l'has d'haver llogat, diguem-ne, per tant l'has d'estar pagant. Clar, però amb això no sé tenir aquest tipus de... Això immobilitza inversió, immobilitza capital del promotor. Sí. El que jo volia, abans que ho deixem, vull dir, tu Jordi proposaves parlar una mica de mobilitat, el pont major és l'entrada nord, de fet és l'entrada nord juntament amb Camp Dorà, i és l'accés al Baix Empordà. Aleshores, des de, més igual si posem Palamós com Palafrugell, fins a Salrà mateix, tot el trànsit rodat que origina el Baix Empordà, bàsicament és el Baix Empordà, l'Obisbal, etcètera, tots entren per al pont major. I el pont major fa uns nou anys, ara potser ja, en el seu extrem sud, tocant a pedret, disposa d'un pont que va pagar l'estat espanyol, que nosaltres, l'associació, vam batejar amb el nom del pont de l'Aurora, que és un pont de 496 metres d'allà... Aquell que havia de ser de quatre carrils... Sí, sí, sí, sí. I és un pont impressionant i des del punt de vista arquitectònic és molt maco i tal i qual. Aleshores, què ha passat aquí? Sarrià va veure venir el problema i va començar a posar traves en la circulació immediata al pont de l'Aigua. El pont de l'Aigua és el pont de tota la vida, de la via Augusta. Sí, sí, sí. Aleshores va posar traves allà, rotondes, prohibicions, etcètera, perquè no se li aboqués ja el trànsit més del Pont de l'Aigua. I què va passar? Doncs que el trànsit es va derivar cap al Pont Major d'una manera gairebé espontània, per falta d'obstacles. Aleshores, al pont major hi ha una circulació densa, densa, densa, amb esperit de carretera. O sigui, aquella gent de la Bisbal, d'allà on sigui, és igual, d'on vinguin, quan volen arribar al centre de Girona i quan troben pont major diuen, me cago, ara que hem trobat aquí un nucli, bueno, és igual, guita, passa el més de pressa que puguis, que després torna a ser una mica més ample, passes, arribes a per dret i després ja en parlarem, no? Ah. i aquesta actitud perquè tot el món són actituds aquesta actitud fa que per més que primer es va rebaixar la velocitat a 40 i després es va rebaixar a 30 ara en l'última assegada diríem doncs els vehicles passen a 50, 60. I fins i tot, per donar un molt bon exemple, els autobusos, els autobusos que haurien d'anar a 30, doncs van a 50 o 60 també, perquè tenen unes exigències d'horari perquè no els hi van modificar. Quan a tota la ciutat es va limitar a 30, Les línies de bus, totes les que hi ha, que tenen uns horaris preestablerts, no van modificar res, no van deixar allà mateix on estaven, i per tant què fan? Van a tota llet, que en diguem. Bé, això és una mica apuntar el problema, eh? Sí, sí, sí, no, no, és... Com això no té alternativa, vull dir, allò de dir farem una variant cap a l'est, cap a l'oest, no, no ho farem pas. Els xinesos al seu país poder farien una variant pel mig del riu Ter, però no ho farem pas. No, però ho has dit molt bé, perquè has dit... L'alternativa és agafar la ronda a Girona Est. Sí. No, però esclar, això ja és de marcar, o sigui, fer un... I entrar, sí. I menys... Escolta, anem avançant i si ens acaba el temps, que és el tema, encara ens queden 14 minuts, vull dir, per si voleu tocar algun tema, la Carme ha estat molt clara quan ens ha llegit el WhatsApp, en Pep ha dit que havies estrenat un local social i que ens volies dir alguna cosa, doncs és el moment, si et sembla. Bé, és això que he comentat, que hem començat noves activitats i llavors hem començat a precari perquè l'Ajuntament no ha donat la base a complir-ho tot. Però bé, estem començant ja. Ara s'entén que hauran de fer un contracte d'obres, perquè d'un moment ens hi hem instal·lat, i llavors el que haurem de fer ara és, l'Ajuntament ha de treure la licitació, tot el que seria canviar fusteries, pintar, posar radiadors, tot això. Esclar, això vol dir que ara estem fent activitats, però... Fem cares de uf, eh? Sí, sí. Home, nosaltres, per exemple, ara tenim el xalet de l'Avinguda, però tenim, què vol dir? Tenim. Està allà. Està allà. El xalet de l'Avinguda és un xalet que fa molt de temps estava tancat i havia, primer, inicialment en els anys 50, havien sigut una vivenda particular de l'Amus de les Serres, els senyors Gil Vilardell crec que eren llavors després va passar el govern espanyol després va passar la Generalitat de Justícia i feia anys que estava tancat llavors amb el govern de la Madrenes nosaltres ja anàvem... per situar-me i per dir-ho per a la gent, és aquell que va des de la rotonda d'entrada cap a la farmàcia, diguem-ne. Exacte, sí, aquest xalet, aquest xalet molt maco. Un xalet molt maco que durant un temps va ser en mans de justícia de la Generalitat per menors. Exacte, per menors. Doncs aprofitant que va venir en Pere Aragonès a Girona, doncs la Marta li va demanar, li va dir, escolta, aquell xalet que tenim allà que no... I es van posar d'acord, que crec que ens l'han cedit per 30 anys, però esclar, és un xalet. És de la generalitat. És de la generalitat, sí. I llavors, nosaltres, per exemple, ens falten espais al barri, perquè és un barri molt gran, que acull molta gent de fora del barri per fer tallers, per fer cursos, no solament això. I llavors, ara sí, molt bé, tenim el xalet, però ara què? Ui... Bé, ara s'han de fer projectes, ara precisament ens hem de trobar, perquè a mi me va arribar un buferut que l'Ajuntament volia posar en allà uns despatxos de serveis socials, però no de serveis socials del nostre barri, que mira, sinó de serveis socials. O sigui, traslladar una part de l'Ajuntament al xalet i aquí sí que era el mes d'abril i jo em vaig posar amb les urpes. Nosaltres també ho tenim això, tenim el centre obert. Sí. Sí, no al centre obert ja estem d'acord, ja l'hem de tenir, l'hem demanat, però és que el problema és que l'Ajuntament ha comprat un altre local al carrer Valladolid i estem a les Beceroles, o sigui, comprar ja han comprat, però què passarà amb això? Jo em jubilaré de presidenta i evidentment que no veuré res d'això, perquè són projectes, són moltes coses... tot ha de passar molts de filtres... Mira, al cantó del xalet hi ha la caseta del jardiner, és una caseta petitona que té dues habitacions, i a la soya de veïns tenim, per exemple, als barbacoes, el pati d'un veí que ens els guarda, no?, Doncs em van dir, almenys això, perquè ho necessitem urgent, ens el pintarem nosaltres, ahir ja vam acordar, ara ens trobarem divendres, dissabte a la tarda, a veure què hem de fer, doncs ens el pintarem nosaltres, ens posarem les estanteries nosaltres per poder avançar. No, per això no us ho deixarem fer. No, sí, sí, ja ens han dit que sí. Sí, sí, ja ens han dit que sí. Perquè, sí, a més a més, no és... No ho diguem gaire el cas, eh? No, però en principi no s'ha de fer cap obra. O sigui, només és rentar-li la cara. Perquè si nosaltres hem d'esperar... que els pintors de l'Ajuntament, les brigades, que jo no tinc res en contra d'ells, pobrets, eh? Però me consta que tenen... Bé, potser podem esperar un any més. No, però fins i tot així, Carme, fins i tot t'has de posar la cua. Sí, sí, per això... Bé, no ho sé. Ara, hi ha la cosa que aquest poder és de la Generalitat. És la Generalitat. No entra a la categoria de qui vam municipar, doncs un local cedit. per aquí teniu més marxa però això allà no farem ni una reunió ni res només deixar material deixar material res més perquè nosaltres a Sant Narcís tenim una cosa que nosaltres en diguem el Zuló que us convidaré un dia a veure el que veieu el que hi ha allà amagat i és això i és que tot es fa feixut ara Sant Narcís té dos locals té el del carrer Valladolid que el va comprar a l'Ajuntament que és esplèndid i llavors té la casa i què? i què? Estan tancats tots dos encara o no estan oberts i a més a més aquí sí que no podríem fer el que vosaltres heu fet no podríem fer ni una reunió dins el xalet perquè esclar, això que està molt ben conservat però no podríem fer absolutament res, doncs llavors què? si ho tenim, ai que bé però i què? Jo crec que, perquè l'UIE no ho entengui, hi ha barris a Girona que tenen ubicat centre cívic. Aquests barris... les associacions, que a vegades són més d'una, que pengen, o sigui, que tenen a l'abast aquest centre cívic, doncs fan servir el centre cívic com a base d'operacions, com a local, com a maquetxem, com a l'auditori, etcètera, etcètera. I després hi ha barris, com potser el teu, Pep, que no té centre cívic propi. Sí, tenim el local. No, no, però això ja és una alternativa i aquí hi ha una certa delegació per part de l'Ajuntament que, clar, centres cívics n'hi ha, crec que n'hi ha sis a tota la ciutat. Doncs, clar, hi ha molts barris, perquè barris, tal com ho entenem nosaltres, n'hi ha 31. Ara no tenim temps de parlar si l'AUMAT, amb T, amb T final... té distribuïda la ciutat només amb 9 barris i 31 sectors i això són criteris que un altre dia es poden tractar però el que sí que està clar és que si hi ha 6 centres cívics hi ha moltes més associacions i molts més barris i per tant s'han de compartir, etc. Ho dic més que res perquè s'entengui perquè a vegades diguem no, és que nosaltres hem fet nosaltres amb si mateix no fem ni podem fer perquè no tenim Ni poder executiu, ni poder econòmic, ni autonomia, ni... El govern municipal és el govern municipal. Que després es mou pels seus interessos polítics. I a vegades, per lluïment, compra una cosa, ho publica la premsa, i la gent diu, mira, ja han comprat això, que bé. Però després això s'ha de posar en marxa, que val més que el cost. I després... I com que veig que anem mirant ja... Jo vaig mirant els rellons, eh? Ens queden sis minuts i mig. A veure si ho dic en un minut i mig. No voldria marxar d'aquí sense parlar d'una cosa ben actual, ben actual, que la tenim encara, diríem, amb cocció lenta, i és que fa com... Re, deu dies ens hem assabentat que tenim el pont major en el carrer pont major, que és la part diríem el que se'n diria el barri vell del pont major, tenim proper a l'eglésia, tenim un nou veí que per lo vist és al·lèrgic a les campanes. i aquest veí aquest senyor i sabem que és un senyor doncs ha fet un procés que ara està tot just que hem demanat quan ens n'hem adonat del tema hem demanat explicacions i estem pendents que l'Ajuntament ens expliqui què ha passat però però hi ha hagut una evolució que va començar cap al mes de juny vam veure una vegada un dia un sensor de so una espècie d'altaveu però que en realitat funcionava com un micro penjat en un balcó vam dir això que serà això era el juny passa tot l'estiu que l'estiu sempre permet que passin moltes més coses i no tan enteris i de cop i volta les campanes deixen de tocar els quarts deixen de tocar la repetició de les hores i deixen de tocar el toc de vespres. I semblaria, i no vull donar pas idees, però semblaria que se'ls ha oblidat de desconnectar el toc de l'Àngelus, que és a les 12 i 3 o 4 minuts. Bueno, el panorama és aquesta, diríem, han d'alguna manera capat el campanar. És a dir, l'estàs dient que la majoria dels veïns no només no els hi molestaven les campanes, sinó els hi troben a faltar, no? I a més a més això no ha sigut així amb un cop de telèfon. Aquí hi ha hagut, hi ha documentació pel mig. Ara hem demanat explicacions a l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament és qui, d'alguna manera, ha acabat, diguent a la parròquia, d'una manera coercitiva, o pares de tocar les campanes o... Això és el que diguem. Els hi costava tant l'Ajuntament parlar. amb els veïns no ens van pas dir ben res és que és horrible sobretot la gent tradicional els veïns tradicionals això ho entenem gairebé com una ofensa i a més a més la fressa que hi ha amb el que he dit abans del trànsit això supera amb escreix les campanes i els tocs només era per apuntar-ho a veure com evoluciona ara ho has explicat molt bé Ja ens ho aniràs explicant, perquè a nosaltres ens emprenyaria molt, eh? Que estragueixin les campanes de la plaça. Jo voldria fer una última aportació, Jordi, i és que aquí hem parlat molt de l'Ajuntament, però també hi ha unes excepcions, cuidado, no? Sí, clar. Hi ha funcionaris que treballen bé, però en general la dinàmica... No, no, no, n'hi ha molts, n'hi ha molts. El problema és, tu has dit exactament la paraula, la dinàmica. Sí, sí. I llavors, més enllà de l'Ajuntament, també podríem fer-ho extensiu a la Generalitat, eh? Ah, no, ja no parlem de l'estat central, sí, sí, vull dir... Sí, sí. No, no, sí, sí, totalment d'acord, eh? Per exemple, hi ha gent que es queixa dels regidors de barri, per exemple, i jo de la meva no tinc, al revés, al revés no tinc cap queixa. Però si hi ha de tenir consulta amb els tècnics, tenen la ciència telefònica dos dies a la setmana o una hora, per exemple. Exacte, sí. O sigui, la impressió és que l'administració, com que es blinda... Es va tancant, sí, sí, es blinda, blinda. I trobes un humor com si... no sé, és impenetrable és frustrant sí, molt frustrant mira, precisament aquest noi, aquests joves, me deien però Carme s'ha de lluitar per això i els dic, però si jo fa 6 anys que soc presidenta i estic lluitant per el mateix i els hi anem presentant els hi anem presentant tot i topes amb un mur amb un mur topes és que hi ha alguns sectors de l'Ajuntament que ens veuen les ojones com un estorb Jo crec que sí, les moscas cojoneres. A Sant Arcís ens diuen que som les moscas cojoneres. Hi ha treballadors que pensen a mi el que manen són els polítics que fan aquest president. Els treballadors, a banda, l'Ajuntament ens necessita... i ens fa servir moltes vegades perquè en comptes d'haver-se dirigir a 102.000 veïns es dirigeix a 31 associacions que hi ha i fa així i dona per comunicat amb una reunió de la CAP ja vam dir imagineu-se si ara les associacions de veïns diguem prou Treballeu vosaltres. I nosaltres fem un mes de vaga. La Girona s'ensorra, eh? Qui gestionaria les subvencions? Sí, tot. Per exemple, la dinamització. Esclar. Un sus de gent gran, tot això ho fem nosaltres. Esclar. Sí, sí, sí, sí. I de franc. Sí, exacte. I de franc. Cap dels que estem aquí podrem indur-ho. No, no, jo no. No. Això és evident. No, tu no cobraves un sobre en plat. No, que digui. És broma, és broma. És broma. No, és broma, és broma. I dediquem moltes hores, això és cert. Això crec que no en té dubte absolutament ningú. Sí, sí. El que passa que si li dius ho sent tothom, eh? És que li demanàvem l'Arnau si ens podia fer una foto, que és el que farem mentre encarem ja aquest últim minut final. De tertúlia que jo crec que ha estat molt agradable, no? Vull dir, la tertúlia, però els problemes els presenten però no resoldran. La sensació de moltes ciutadans és aquest, no? Que hi ha Molta burocràcia, no? Aquella sensació que segurament en alguns casos hi havia de ser però que s'hauria de lleugerir. Tu ets arquitecte, no té cap sentit que es necessita una licència d'obres. Diguem-ho clar, no? Ni a Girona ni enlloc i no hauria de ser així. En tot cas, potser explicant-ho i dient-ho i recordant-ho, alguna vegada ho acabarem de millorar. Avui el que hem fet ha sigut passar la vista, diguem-ne, no en els barris concrets, perquè hem parlat del Pont Major, hem parlat de Vista Alegre del Carme, hem parlat de Sant Narcís, però els problemes són genèrics a la ciutat. Jo us voldria agrair molt aquesta tertúlia que hem tingut i tornar-vos a convidar properament. Nosaltres ara pleguem. Són les 11. Si tot va bé, demà tornem. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 3 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. El servei d'informació i atenció a les dones de l'Ajuntament de Girona es desplegarà pels barris per arribar a més víctimes de violència masclista. A partir d'ara, professionals del CIAT faran visites periòdiques als CAPs per afavorir que totes aquelles dones que tenien dificultats per anar fins a la seu o volguessin mantenir la privacitat del seu cas ho puguin fer. A part, també es reforçarà el circuit perquè aquestes dones puguin tenir accés a un habitatge d'emergència i s'ha posat en marxa una prova pilot perquè dones que han patit violència masclista puguin acompanyar-ne d'altres i ajudar-les en el procés de recuperació. El PSC insisteix a demanar responsabilitats pel cas de l'informe del secretari on exposava una negligència greu a Girona. Els socialistes consideren molt greu que després d'una setmana de la denúncia pública sobre el cas, l'equip de govern no hagi donat cap explicació. Segons expliquen en un comunicat, aquesta inacció és inacceptable, especialment tenint en compte la gravetat del cas que suposarà la pèrdua de 500.000 euros de les arques municipals. Els comuns pregunten al Congrés pel col·lapse dels exàmens de conduir i la manca d'examinadors a Girona. La diputada Júlia Boada assegura que actualment milers de ciutadans que es volen treure el carnet de conduir a Girona han d'esperar mesos entre l'aprovació de la prova teòrica del permís de conduir fins a l'assignació de data per examinar-se del pràctic. Les comarques de Girona perden més de 16.000 llocs de treball al setembre per la fi de la temporada alta i deixen enrere el rècord d'ocupació assolit durant l'estiu. Segons les dades que periòdicament fa públiques al Ministeri d'Inclusió, a finals del mes la xifra d'afiliats a la Seguretat Social ha baixat fins als 368.846 afiliats, un descens del 4,18%. La segona edició de la comerciada suma un 16% més d'establiments i arriba als 700 arreu de les comarques de Girona. Nascuda com a contraoferta al Black Friday, la comerciada vol posar en valor les botigues de proximitat a través d'accions creatives i diferenciades a cada comarca. Aquest 2024 se celebrarà del 18 al 20 d'octubre. Col·loquen branes a l'entrada de l'escola Bressol-Valdufat de Girona per millorar-ne la seguretat. En concret, aquestes s'han instal·lat entre la calçada i la vorera per tal de protegir els infants i les famílies quan entren o surten del centre educatiu. Amb la col·locació de les branes es pretén impedir que els cotxes aparquin sobre la vorera del carrer Josep Maria Prat i Roca. I en esports, les errades condemnen el Girona en el primer partit de Champions a Montilivi. Un partit condicionat per la pluja que va fer acta de presència i també per les errades d'un Girona que es va mostrar massa tau en la sortida de pilota i a nivell defensiu i que també va tornar a pagar la falta d'efectivitat de cara a porteria rival. Dos panels fallats, un per cada equip i dos gols en pròpia porteria del Girona van ser una llosa massa gran per un partit on l'equip i l'afició tenia dipositades moltes esperances. I pel que fa el temps, dir avui que s'ha aixecat fresc en una jornada que s'espera assolellada i amb estabilitat, que arribarà als 22 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. La Gironina.