Residus i incivisme a Girona, i el futur del Trueta

Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúbia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 4 de juny, que s'ha aixecat una mica calorós, tot i que deien que baixarien les temperatures, portem uns dies, diguem-ne, de pujada, ara diuen que tornaran a baixar, però bé, ens ha arribat la calor, encara que estiguem acomiadant... La primavera, encara queden uns quants dies per a que arribi a l'estiu meteorològic, però la calor ja és aquí, amb tot el que això comporta de bo per alguns i de no tan bo per altres. Anna Sala, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Com estàs? Molt bé. Tu ets de les que t'estimes calor o totes les masses piquen? Bé, jo ja m'agrada la calor, eh? Suporto més la calor que la fred. Però bé, quan en fa tanta també m'atabala com tothom, eh? Doncs ja podríem estar-nos discutint aquí una bona estona perquè jo, en el meu cas, és bastant el contrari. Marcis Janís, periodista, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Com va tot? Tu ets de calor, de fred o d'aguantar el que ens vingui perquè no hi ha més remei? No, a mi m'agradava molt quan hi havia primavera. Ara ja ens anem, no?, de l'hivern a l'estiu, per tant. Però encara tenim aquella frescola al matí i al vespre. Sí, al matí. Encara es queda aquest bri de primavera, que encara... Tot i que a finals, diguem-ne, del mes passat o començament d'aquest, hi va haver-hi un prei de nits ja d'aquelles caloroses. Sí, sí, és bo preguntar-li al doctor Xavier Fàbregas, metge i especialista en temes de drogodependència, si és de calor o de fred, o perquè queda així com tan amplia aquesta pregunta que podríem estar-hi tota la tertúlia. A mi m'agrada queixar-me, o sigui, quan fa calor em queixo de la calor, quan fa fred em queixo del fred, i és una qüestió que juga una mica amb aquest adaptar-nos als canvis, que sembla... la cosa més difícil del món per cert, adaptar-nos els canvis he llegit darrerament i li pregunto no sé si és la seva especialitat allò que hi ha gent que com arriba a un punt he llegit que com s'acaba la claror per dir-ho d'alguna manera és a dir que entrem en època d'hivern augmenten algun tipus de depressions però també he llegit just el contrari és a dir que dependrà de les persones suposo, no? Passen les dues coses, és a dir, en els contextos on disminueix la llum del sol hi ha més tendència a fer depressió perquè tenim aquella sensació que ens hem de tancar a casa, que no tenim aquelles possibilitats de fer tantes coses com fem quan tenim els dies més llargs. Però també és cert que sabem que en moltes patologies les èpoques de canvi, fonamentalment primàvides i tardors, són èpoques d'empitjorament. Amb alguns problemes també de depressió, amb els trastorns bipolars, hi ha una tendència, una influència de les estacions i d'aquests canvis. Jo és que m'estivés a dir com allò de com arriba l'hivern o la tardor, que la 5 com aquell que diu és fosc i tot això que m'acosta. És a dir, ja m'agrada l'eclaror. Els noteu aquest tipus de canvis? Alguns ara també estan, encara que ja fa temps que va començar també, èpoques d'algunes al·lèrgies... i notícies que surten per Girona que ara li preguntaré a Narcí Genista t'afecten aquestes coses? Estènies, no? Estènies primaverals No sé si m'afecten però sí que quan fem un canvi d'horari a mi sí que m'aprimeix no sé si fins aquí el punt però sí que quan ara el dia s'allarga jo sí que m'agrada molt més aquest canvi d'horari que no pas quan anem a la tardor Deia que li preguntaria a Narcís Genís perquè ell que té un passat ecologista però d'ecologista dels del Morrofort per dir-ho d'alguna manera ara veig que avui hi ha un article d'en Tàpi Carleres en el diari de Girona jo n'he parlat algunes vegades aquí hi ha gent que estava preocupada per si hi ha plagues de mosquits o per si hi ha plagues d'insectes a causa una miqueta diuen d'aquesta renaturalització que tenim en els carrers de la ciutat. Això és així? És a dir, aquesta biodiversitat té coses bones, però també en té altres que no en són tant. Bueno, jo en aquest cas, d'ecologistes sí, però en tot cas també que les ciutats siguin una mica més netes, però bueno, ja sé per on vas. Home, jo crec que les plagues i... I la política, diguéssim, de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Genera no té res a veure. Això, en tot cas, si hi ha plagues serà perquè, si són mosquits, perquè ha plogut i ha sigut any darrere hi ha pluges i no hem pres les mesures que s'havien de prendre. I, per tant, sortirem més búsquets aquest any, això està claríssim, i no serà perquè hi ha més aigua, diguem-ne. Sí, perquè hi ha més aigua i ja està. I la resta és qüestió d'higiene, sí, esclar. Bueno, higiene, aquí podríem dir, no crec que deixar assilvestrar determinades zones de la ciutat sigui... estèticament pot semblar brut però jo crec que no hem d'arribar a aquest punt i jo crec que no és això a silvestre espais com aquí davant de la biblioteca de Carles Rola ja han deixat créixer una mica les herbes i és qüestió de gustos i polítiques en el cas per estalviar-se potser tallar l'herba i mantenir-la i no sé que possiblement també té que hi ha aquesta part Hi ha una voluntat política que a més a més és transversal perquè tot això ja va començar quan Martí Terès, regidor de Junts, era regidor i ho manté Sergi Cot que és regidor de Guanyem i que va anar amb la mateixa línia. Jo, en tot cas, hi ha una altra cosa que sí que em preocupa, que és a Silvestre, i no són els jardins, sinó que ja sap que... Jo he defensat aquí, amb algunes tertúlies, la política de contenidors i d'escombreres. I ara haig de dir que jo crec que hem arribat a un punt que s'ha assilvestrat i que ha quedat brut i que això sí que em preocupa perquè això sí que porta porqueria, això sí que porta infeccions i porta altres coses que realment quan no et pots ni acostar amb un contenidor perquè no arribes a... És a dir, que sí que aquí sí que hi ha un problema. Jo el veig més en problema aquí que no en el tema de París Jardins. Ara en parlarem, però també els hi voldria preguntar, no sé si Sant Miquel de Can Bajó es preocupa molt de la silvestrement, perquè allà, diguem-ne, està tot. Ara deu estar preciós amb l'aigua que ha caigut aquesta. Ara ha estat tot molt bonic, amb totes les herbes, tots els camps, totes les roselles. Sí que és veritat que totes les ciutats i pobles tenen el problema aquest de la gestió dels residus, tenen el problema de què fer. Ara que estic visquent a Malianta, per exemple, hi ha el sistema aquest porta-porta, que et fa paraboig en totes les coses que has d'organitzar per aquesta recollida. No funciona per això en els pobles? No, funciona. Hi ha cases, diguem-ne. Funciona, el problema és que, en canvi, no trobaràs mai una paperera. Surs a passejar el gos, el gos fa la de les seves, tu ho carregues a la bossa corresponent fent l'acte cívit, però has de passejar la bossa per tot el poble, perquè no hi ha ni un sol lloc on puguis llençar allò amb una paperera. Quan hi ha containers, és el que deia Narcís, el problema aquest és que a vegades són insuficients i queda tot un grapat de caixes o de bosses fora de lloc amb el que comporta de problema. No sé, jo tinc la sensació que això hauria de ser un tema tècnic, que hauria d'haver-hi una manera estudiada de veure quina és la gestió més eficaç d'aquests residus i tinc la sensació que ha quedat a tirar pel dret i que es canvien les polítiques en funció, a vegades, d'una votació pública, a veure què volen els veïns, sense pensar a vegades que potser no és la millor solució aquesta consulta. Però és que fa molts anys que estem davant d'una situació que no ha acabat de resoldre's. Doncs haurem de parlar dels residus, perquè jo volia parlar una miqueta de floretes, però m'agradaria preguntar a l'Anna, tu has vist com està? És a dir, jo vaig entendre el procés de renaturalització, després anem als residus, jo vaig entendre el procés de renaturalització perquè me'l van explicar que ara... Per exemple, aquest dia el diputat Marlamois va publicar unes fotos de Germán Sàbat que diguem-ne que les herbes tapen els bancs per seure la gent i fins i tot els jocs infantils. Llavors, el tema és això, segurament diguem-ne que la política pot ser bona, però llavors la manera com es porta a terme és una altra. Tu què prefereixes, aquells jardiners bonics? A mi el tema de la naturalització no m'ho desagrada, ja ho reconec, eh? No, a mi tampoc em desagrada, eh? Jo ara he passat per aquí davant de la biblioteca Carles Rola i no he trobat allà una cosa lletxa ni que no m'agradés, eh? Vull dir, m'agrada. El que passa és que jo penso que precisament a vegades aquesta renaturalització porta més feina que no pas als jardins, no? Perquè a vegades és només passar el tallegés per anar als jardins i regals una mica i ja està, no? I ara aquesta cosa... Això està per fomentar la biodiversitat, diguem-ne. Això és la causa final, vull dir... Ja, però si pensem que això no porta manteniment i que hem de deixar créixer el que sigui la naturalesa, llavors aquí és on tenim el problema. Anem amb els residus que ja veig que serà... Esclar, el tema Girona és important. El doctor Fàbregas ens deia que ell malianta dins. Hi ha molts pobles de comarques gironines, pobles petits, que el porta a porta ja fa alguns anys, els altres l'estan posant en marxa... I el tema va bé. Tot plegat s'ha de recordar, perquè a vegades aquestes coses cal recordar-los que tots aquests moviments que fan els ajuntaments ve en base a una normativa europea que diuen que s'ha d'elevar el 70% del reciclatge que hi hagi. I en el cas de Girona, que ens ocupa, però també preocupa, Podem parlar de Malianta, podem parlar de Banyoles on viu l'Anna, o podem parlar de Figueres que coneix ben bé en Niso, tot i que ell és veí de Girona. Es va fer un canvi molt important que va suposar dues coses. Una, l'encariment de la taxa a nivell de ciutat, un encariment molt alt, i la veritat, és que jo crec que sense ànim de voler influir, que ja es pot dir que alguna cosa no ha acabat de funcionar, perquè ara les queixes són transversals de diferents barris, de diferents veïns, de diferents tendències, que més que una oposició formal al canvi del reciclatge, el que diuen és que segurament el model que s'està aplicant a Girona no acaba d'anar bé perquè ja no hi ha prou contenidors, i és veritat que des de l'Ajuntament s'han anunciat per els propers dies canvis profuns amb la capacollida de residus. Van i Soquet, és un tema que tu coneixes bé, i que a més a més vull dir que tu dius, és a dir, una cosa és qüestionar el reciclatge, cosa que no fem en cap moment, l'altra és que tal com estan les coses, alguns carrers de la ciutat alguns dies siguin per manca de personal de l'empresa sigui, per manca d'eficàcia d'aquesta pròpia empresa sigui, perquè el contracte no està ben fet, la veritat és que queden per recollir i deixar allà residus i esclar, quan veus un contenidor a cap hora del matí absolutament envoltat de bosses que no et permet ni tan sols anar a posar dintre la bossa perquè ja no pots obrir-ho perquè ja està ple, és el que estem parlant en aquests moments. Quan es va fer el canvi aquest, del que deien contenidors intel·ligents, tothom van sortir, va haver unes crítiques brutals, després va baixar una mica, jo des del primer moment vaig defensar el sistema, vaig dir que el defensava, després quan es va implementar, diguéssim, el sector d'Avesa, que és allà on jo visc, Vaig veure que funcionava bé, els primers dies va funcionar bé, i és un molt sistema de reciclatge, i jo vaig veure un positiu, però han passat setmanes, han passat els dies, i realment em vaig a tirar enrere i dir que tenien raó que la gent que s'ho carregava, perquè no funciona. és a dir, no funciona perquè hi ha una molt mala gestió per part de l'empresa no ho sé, aquest no és el meu problema és el problema de l'Ajuntament que és qui gestiona el servei i en tot cas que és qui ha de contractar a l'empresa i ha de posar les condicions perquè això funcioni i per tant com a veí jo exigeixo l'Ajuntament i a més l'exigeixo amb tota la força perquè clar, jo com la majoria de gironins Hem rebut la factura, diguéssim, de les escombraries d'aquest any i em van caure de cols de terra, perquè no sé si d'un 100% o un 200%, una barbaritat. És a dir, esclar, quan arriben 300 euros, diguéssim, de recollir d'escombraries a la ciutat i després surts al carrer i dius que és una porqueria perquè realment no es recullen, bé, Està ple de bosses, està ple de porqueria. A més a més, no se gestiona ni amb els comerços correctament, ni amb els veïns, ni amb els habitatges. No sé, per exemple, mira, el cas de zona d'Avesa. A zona d'Avesa hi ha un pàrquing d'autocaravanes. Aquest pàrquing d'autocaravanes no té una recollida pròpia. Què vol dir? Que aquelles 20-30 caravanes que per nocten allà cada dia, els senyors que surten d'allà amb les seves escombraries, evidentment no tenen la targeta per accedir als conteniors que fan. Reparteixen a tota la zona bossetes d'escombraries. Clar, és culpa d'aquesta, no ho sé, jo crec que l'Ajuntament no està fent la feina. Que s'excusen que l'empresa no compleix, no ho sé. Ja dic, no és el meu problema. És el problema de l'Ajuntament de fer complir a l'empresa, de fer complir també els incívics, que n'hi ha molts, també és veritat, que s'acusarà, és que n'hi ha molts d'incívics. Bueno, escolti'm, no. És un problema de l'Ajuntament que ha de posar mesures de tota mena perquè això funcioni. Perquè, escolti'm, amb el preu que paguem poden fer-ho, eh? Perquè, esclar... Estem parlant de molts i molts milions d'euros. Clar, és que, i a més a més... Quan la gent que li ha baixat el rebut de cop, que no s'esperaven això, i després, clar, dius, home, això no correspon amb el servei que esteu donant. I jo crec que això ha fet enfadar molta gent. Les dues coses sumades, evidentment. I la sensació de deixidesa total i absoluta de la ciutat. Ja heu pogut passejar per la ciutat, doctor, Anna? No, jo no he passejat. Jo fa uns dies que estic venint a Girona per diferents coses i tinc la sensació, una mica això del que diu el Narcís, que hi ha un sistema que col·lapsa en determinats moments i que no se sap ben bé què és el que passa, perquè aquest anàlisi suposo que s'ha fet. A mi se m'acudeix una cosa que jo havia vist fa molts anys a Suècia, la meva dona és d'allà i hem passat molts estius, que és que, per exemple, la recollida d'ampolles i de llaunes es feia d'una manera molt senzilla, perquè en els grans supermercats hi havia unes màquines on tu tiraves el teu envàs i et tocaven els èntims. M'està parlant del nord, on la gent és més neta, més culta... Desvellada i feliç. Però és veritat que era una activitat de cap de setmana, anaves el dissabte amb els nens, que estaven tots il·lusionats amb les seves bosses de llaunes i d'ampolles, perquè els donaven els cèntims aquests que servien per comprar després... O sigui, vostè el que m'està dient és que tu tornaves als envases o tornaves, diguem-ne, al vidre per un cantó o els altres, i a canvi te'ls donaven uns diners... Uns diners que se suposa que s'estalvien de la recollida en camions i en coses d'aquestes, fas molt més fàcilment aquest reciclatge perquè la cosa va al lloc que toca... I això era una activitat que feia gràcia perquè les criatures, sobretot, eren les encarregades de fer-ho per recollir aquests cèntims que gastaven el dissabte en comprar les llaminadures. I era la manera com de guanyar-se, això. I em va semblar sempre un sistema que es podia copiar, i per alguna raó no l'hem vist. Els que tenim una edat, i ara miro tant a Narcís Genís i a mi, que som de la generació, encara recordem com... Com els envassos es guardaven i se reutilitzaven, vull dir, no fa tants anys d'això i en aquell moment es va decidir anar per un altre cantó i ara és evident que la indústria tindria molts problemes si els diguessin, no sé, una fàbrica de cerveses, que els diguessin no, és que ara les ampolles s'han de recollir per tornar a reutilitzar, no està muntat així, però seria una solució. Hi ha una altra cosa que li volia preguntar també, en Isson Narcís ha deixat anar una cosa, ha dit no m'agrada el sistema, no està funcionant, ha col·lapsat, a mi què m'importa si és l'empresa que no ho fa bé o no, però en un moment determinat ha parlat de conductes incíviques. És probable que la gent se n'acabi aprofitant d'aquestes coses, diguem-ne, per... Per què hi ha un tant percent de gent que ja tant se li fot i que també aprofita el tema? O fins i tot, aquesta és una pregunta amb molt mala fe, o fins i tot pots fer-hi gent que amb el tema dels residus estigui fent en aquests moments política, en el pitjor sentit de la paraula política? el doctor Bufa ja entenc que l'he mirat amb ell perquè com que coneix la condició humana a veure si per qui jo creia que la coneixia i diré que cada dia que passa o cada any que passa tinc més dubtes de si coneixem realment com som els seres humans perquè som capaços de lo millor i de lo pitjor. Per mi m'ha sorprès sempre, i l'Anna ho també haurà vist a Banyoles, que a la zona de la Draga a vegades et trobes una paperera buida i hi ha un metre, un gravat de residus, de gent que ha berenat o que ha sopat allà i té la caixa de la pizza o té la llauna, quan en realitat costa menys llançar-ho en aquella paperera que no pas deixar-ho on queda. I no ho entenc, sincerament. Jo potser soc molt obsessiu i molt maniàtic d'aquests que intenta fer les coses seguint moltes regles i moltes normes, però és una cosa que em sorprèn. I no crec que sigui un problema d'educació, perquè crec que ens han donat moltes pautes, moltes maneres de fer, però tenim també aquest punt que la gent tampoc... se sent concernida a cuidar el seu entorn perquè ho veu com una cosa dels polítics, com una cosa d'una altra escala. I aquest és un dels grans drames de la nostra societat, en què la gent no se sent implicada a cuidar el seu entorn, a fer agradable les coses que depenen d'ells. El que potenciam tota la vida. Els petits gestos són poderosos, van riure molt, però en realitat ens va ajudar molt. a entendre algunes coses, és a dir, l'educació és bàsica, però arriba un moment en què dius, no és un problema que no ens hagi donat cap bé, és que hi ha gent que senzillament potser no vol ser educada. Anna, t'ha traslladat gairebé la pregunta al doctor, vull dir, no per banyoles, però també, vull dir, allà també hi hauria uns canvis, quan hi hauria canvis que hi hagués amb l'acollida, també hi hauria una certa tensió, però sembla que ha passat, o com a mínim no se'n parla tant. Sí, no, sembla que ha passat i no se'n parla tant però jo que visc al centre els contenidors també sempre són molt petits és a dir, els van canviar els més grans per els més petits i també sempre estan ple de coses a fora vull dir que el problema jo crec que és en algunes ciutats més que d'altres però jo penso que és un problema general de totes les ciutats i tot el tema de la recollida de residus I referent a això que deio de l'incivisme, jo estic d'acord que és veritat que hi ha gent molt incivica i que hi haurà gent que no canviarà mai per molta pedagogia que es faci. Però també el fet a vegades de veure les ciutats brutes genera allò de descuidadesa també, de dir, mira, com que tot està brut, els contenidors estan plens de coses, ja, jo ja no m'hi esforço perquè... I la gent jo penso que també està ja molt cansada d'aquest tema del reciclatge que no es fa bé en cap costat. No sé si el doctor des de Malianta el porta a porta... N'està content, però jo conec molta gent que també fa el porta-porta, que també és un drama, vull dir que, i la gent comença a estar ja una mica cansada d'aquest tema, que no s'acaba de trobar, no és que no vulgui, jo crec que molta gent no és que no vulgui reciclar ni que no cregui en el tema de la recollida aquesta selectiva, sinó que la manera com s'està fent no s'està gestionant i la gent està com ja cansada i de dir, doncs mira, jo ho tiro aquí... i andant-ho, i que no és el que s'ha de fer, no promoc aquestes d'aixòs, però sí que jo penso que la brutícia i la degeneració i la d'aixòs a la ciutat genera també menys empatia i de dir, doncs, si ja està brut, doncs, que continuïn brut. Sí, sí, jo crec que sí, això és l'efecte crida, és a dir, quan algú deixa una bossa, a darrere ja potser el que ve, no?, però ja deixant una altra, una altra, una altra, i ja està, està fotut. A Girona hi ha casos extrems que tu has dit, és a dir, en algun cas per manca de recollida o no ho sé, francament ja no ho sé, però algunes vegades hi ha gent que diu que costa accedir al consumidor perquè és que no hi pots arribar-hi de les bosses que hi ha al voltant amb determinats punts a la ciutat. Tampoc podria dir, jo me resisteixo a dir Girona és bruta, una altra cosa és que hi hagi punts que siguin bruts, que és diferent. Jo crec que això... Però la sensació actual de la ciutat és de deixadesa. Jo hi vaig estar voltant, jo vaig haver d'anar a Barcelona, tant familiar i tal, i vaig estar pel barri de les Corts, vaig estar voltant... I jo no vaig veure aquesta sensació de deixadesa i d'avortissa que vaig a Girona. Estem parlant de Barcelona i dius, bueno, aquí hi ha més gent, no sé què, també hi ha multiculturalitat, igual que aquí... dic, escolta, aviam, què passa si a Barcelona pot ser molt més neta perquè Girona no... què està passant a la ciutat de Girona? Quan costa molt més el recollidor que volia abans, aquest és el tema. No, no, i el que costa i el que ens costa també. Li costa l'Ajuntament i els ciutadans el que ens han repercutit aquesta vegada. Jo crec que o això se soluciona o jo crec que tal com anem o s'espavilen però ja per això li costarà aquesta alcoolia jo tinc claríssim que aquest tema és el tema del mandat i si no se soluciona en breu no perquè ja estem al mig mandat pràcticament Els hi costarà l'alcaldia. Jo soc... I costarà l'alcaldia... Si no parles més de guanyem, també parles de Junts i d'Esquerra, que els tres estan en equip de govern. Per tant, hi ha algú que sí que se'n traurà profit polític del tema. jo en aquest sentit sóc ciutadà de Girona i de salt perquè pago impostos als dos llocs però en aquests moments visc a salt i allà per exemple no han optat per aquesta fórmula allà el que fan és diguem-ne és a dir optes pel reciclatge jo em va costar molt entendre-ho molts anys jo sóc de digestió lenta i quan quan a vegades parlant amb en Narcigenís i amb altra gent ens feien aquestes reflexions 20 anys enrere, ho veies com una cosa dels de nord allà, per dir-ho d'alguna manera, i ara veus que no, que toca, i la veritat és que reciclatge se'n fa. Una altra cosa és la recollida, és a dir, jo crec que la majoria de la gent que pot vol... pot i vol fer reciclatge i per tant s'ha organitzat de tal manera també és molt diferent viure en una casa que viure en un pis de 60 metres això no ho nega ningú però s'ha adequat ara és diferent llavors el model de recollida tu pots tirar cada dia de cada dia tot tipus de les desalles per tant pots tirar cada dia l'orgànica i si la teva bossa s'omple cada 3 dies de plàstic no n'has d'omplir una altra sinó que la pots anar a tirar segurament el problema és que aquí s'ha volgut anar molt ràpid amb un model i aquest model està col·lapsant pel que sigui per incivisme, perquè l'empresa no està a l'altura de les expectatives o senzillament perquè hi ha coses que diguem-ne que no s'han planificat bé que jo crec que també s'ha de dir que no tot s'ha planificat bé Com ho veus? El que passa, jo tinc un dubte aquí, potser encara no estic ben bé en actiu com a periodista, potser no tinc la informació que tindríem en un altre moment. Jo no sé si el que està passant a Girona de la planificació ve d'aquest govern o han hagut d'assumir una planificació d'un govern anterior i que no han sigut capaços de... No, no, jo t'ho dic que han assumit la planificació del govern anterior, però... hem de recordar que guanyem, que és el que ha hagut d'assumir, ells defensaven el porta-porta total, no volien ni contadiors intel·ligents ni cap altre títol, ells defensaven el porta-porta total, que llavors jo crec que això sí que hagués estat... Que va ser un govern assumeix un model, un sistema que no és el que ell creu, evidentment aquí grinyo alguna cosa, no? Sí, però llavors passen coses com aquesta que no sé, doctor Anna, també us ho pregunto, per exemple, allò que deien, els contenidors són més petits... hi ha una voluntat de dir com que hem d'anar cap al decreixement i en el fons el que volem predicar és que es generin menys recursos no facilitem a la gent que els pugui fer l'altre, els forats per posar les bosses en aquells forats que són petits això està pensat, està pensat perquè tu hagis de fer bosses més petites i tirar-les allà però la pregunta és no hauria estat al revés? no hauríem d'haver fet primer l'educació per després fer l'aplicació com ho veieu? Aviam, sempre és una mica allò de l'ou o la gallina, que hauria d'anar primer, però és veritat que s'han fet moltes campanyes de conscienciació, però també és cert que els contenidors són més petits. Tu vas a buscar un moble a Ikea, t'arriba amb una caixa que l'has de plegar, fas uns esforços brutals perquè allò quedi per entrar entre el contenidor, i quan l'has posat de dintre, la caixa aquesta, que és rígida, es desplega i ja no hi cap res més. Tenim una societat que fabrica una quantitat de residus innecessaris espectacular. Per això crec que estarem d'acord tots els que estem a aquesta taula, no sé, després us ho preguntaré, però és veritat... Caixes i caixes de plàstics per embolicar una endívia o per embolicar un enciam que té un plàstic. Tot això no té cap sentit, però és una indústria que costa molt de desmuntar. Fixeu-vos que una de les mesures del Trump, quan va arribar al govern, va ser tirar enrere la llei aquesta de les canyes de beure, les canyes aquestes d'orxata, que es tenien que fer de cartró, o de paper i llavors ha tornat a posar-les de plàstic. Hi ha uns interessos allà creats, un sistema també de fer atractius els productes a base d'envolcallar-los amb molts plàstics i amb moltes salofants i amb moltes coses d'aquestes que ens costa de canviar. Tot això són coses que s'haurien de treballar al mateix temps. Jo no sé si els governs amb 4 anys tenen ganes de fotre's amb aquests merlers. També s'ha fet famós allò que hi ha gent que està en contra de cara a les ampolles, diguem-ne, de plàstic, que diguem-ne que el TAP va lligat perquè no sigui, i vaig veure un... Ara, perdoneu, eh? Vull dir, és que no m'han d'encontre el cap de l'oposició... espanyol, Fijo, ho criticava d'una manera ferotxa i va agafar una ampolla i per criticar-ho, el que passa és que no se'm va donar en compte que l'ampolla era de vidre i per tant el temps no estava lligat, és a dir, que va estar fent una pedagogia, va en una antipedagogia d'una cosa que no estava a les mans, perdoneu, m'he distret un moment, però vull dir que a vegades també la gent que està al capdavant també pot ser amb el soc, amb algunes coses, ho som tots, però a vegades ho poden ser-ho. I quan hi ha un problema com el que estem afrontant de dir que el tema dels residus és el gran tema del mandat, de fet des de l'Ajuntament han anunciat mesures immediates, però la pregunta és què fer, què faríeu? davant d'una cosa d'aquestes, perquè, esclar, el contracte està firmat, es pot retocar, segurament es pot retocar, però al final sempre són diners, més diners, jo no sé si s'han de pagar més diners pel tema dels residus, potser un terme intermitge entre el que hi havia abans i el que hi ha ara, és a dir, que hi hagi més contenidors, per exemple, i que, diguem-ne, que totes aquestes bosses de bessures no hi siguin, i que d'alguna manera o altra sirenes són bombers que passen pel carrer Valmes, ho dic per si algú ho està sentint, és el que té tenir els estudis a peu de carrer. El tema és aquest, potser que hi hagi més contenidors, potser que hi hagi més recollides de brossa amb més dies de plàstic o més dies d'orgànica, o senzillament més contenidors no sé, jo he fet una pregunta i ja he fet la resposta però m'agradaria que em digueu si creieu que la cosa hauria d'anar per aquí Jo crec que sí que hi haurien, que sí, hi ha tantes bosses fora dels contenidors, és que es necessiten més contenidors o més dies de recollida, això està clar, i crec que ha d'anar una mica més per aquí, més dies de recollida, perquè jo penso que també hem intentat a vegades fer la casa des del teulat, és a dir, no hem de generar residus, però resulta que tenim, no totes les coses ens venen amb plàstics, amb papers, amb no sé què, llavors com ho fem, ens els mengem? No sé, és que... M'he... m'he imaginat la imatge de les endibies amb el plàstic que ens deia el doctor Fabregas, eh? Però que és veritat, a més a més. Una de les coses que em posa molt nerviós, que ja les entenc, però perquè es pot entendre tot, és com allò que em prenen mitja pinya tallada i envassada, que suposo que és de consum immediat, però coses d'aquestes que dius, no anem bé, és a dir, estem fent molts discursos, estem anant, és a dir, la paraula de creixement a vegades fa una mica de por, però... que hem de decréixer en nombre de plàstics i de cartrons, això em penso que ho fa tothom. També és veritat que alguns dels que fan discursos d'aquests són els que després més compren per empreses d'aquestes que són els que t'omplen de cartrons o plàstics. Bueno, sí, el tema aquest és només anar al supermercat i mirar tots els productes o te'n vas al... Bueno, encara si vas al mercat del passalló i t'aportes tu, diguéssim, el teu tàper de vidre i pots encara comprar alguna cosa granal, però en general això és una minoria, perquè el gran consumidor, el consum important que es fa està tot envasat, és... És molt tristes així i després, evidentment, el fenomen de la compra per internet, que n'hem parlat fa un moment, no? Esclar, estem ple de paquets i, per tant, de carterons i carterons. I l'exercici aquest de plegar una capsa... Jo no sé si és tan complicat perquè és que la gent no és incapaç de plegar una capsa de... Jo crec que el que fa les instruccions d'aquesta presa que ha dit el doctor és el mateix que assessora, diguem-ne, a les administracions públiques quan t'has de posar en contacte amb elles i has d'omplir coses. Jo crec que hi ha vegades que hi ha coses que es fan per no ser enteses. No, però aquí també fan... Aviam, si tu reps un paquet de carterol, un cop l'has buidat, pots fer l'esforç i, bueno, i si després s'obre dintre, mira, hem de buscar el sistema, el fabricant o qui sigui perquè no passi, no? Però no és tan difícil de fer això. A més, a més, a mi el que m'espera veure és veure la gent que treu el seu paquet d'Amazon o d'on sigui, treu el producte, se'l queda i deixa la capsa tal com li ha arribat. És voluminosa i a més a més amb l'etiqueta, amb els noms i cognoms, que t'escolti senyor, per anar a picar a la porta de casa, això és seu, ho plega sisplau i ho posa al contenidor. És que hi ha pedagogia, pedagogia, pedagogia i després, però no només el ciutadà, sinó jo crec que clar, hi ha d'haver un canvi de mentalitat a la indústria. En general. Però hi ha una cosa curiosa, per exemple, tots sabem que ens cobren la bossa de plàstic en el supermercat. Et cobren la bossa però en canvi tens l'endívia envasada en un plàstic que això no té massa sentit. I això que deies, Narcís, deia l'etiqueta, a mi em van posar una multa fa molt poc la Diputació de Girona perquè vam llançar en el container de cartró plegades unes caixes que dintre tenien un tros de por i expande. Jo no ho sabia, però el pobre Xpant no es pot posar en el mateix cartró aquest. I llavors tenim una multa, que crec que era de 600 euros, 300 euros pronto pago, perquè com que hi havia l'etiqueta de la clínica, doncs vam venir a posar una multa, que vam pagar immediatament, vam assumir l'error, però també t'emprenya una mica a pensar que tu estàs fent aquesta... Aquest esforç, i que ja t'ho dic, és un error on podria haver-hi un avís, perquè era el primer cop, i en canvi hi ha gent que deixarà sistemàticament la caixa al carrer, amb el nom i cognom, i que no passarà res. I amb això no vull avalar una política punitiva, perquè estarem aquí fent una mena de guerra, veiem qui la fa més grossa. Però sí que és veritat que hi ha contradiccions de tot el sistema que s'haurien d'analitzar. I són aquests debats que no arriben, perquè parlem d'altres bestieses, quan aquesta història que és capdalt, perquè té a veure amb la qualitat de vida, té a veure amb la sensació d'estar en un espai agradable... De salubritat, inclús. És un tema delicat que no s'arregla. I penseu que, per exemple, a Itàlia és un problema on les màfies són les que controlen els residus. Alguna cosa deu ser interessant en això. I els exporten a alguns països. I els sopranos, famosos, tenien una empresa de residus. O sigui, alguna cosa deu haver-hi aquí darrere que no acabem d'entendre. Hi ha molts diners, és un món en què hi ha molts diners. Però això mateix que deia... que deia el doctor, el tema aquest punitiu que et busquen per una cosa d'aquestes, la sensació és de... A vegades les contradiccions, ara entraré en un tema que és delicat, que és una cosa que m'imposa bastant dels nervis, que és la manera com te'n relaciones amb l'administració, com l'administració t'exigeix uns compliments i si no ho fas... t'ho carrega, però que llavors quan ells no compleixen, que és molt habitualment per no dir sempre, no hi ha cap possibilitat, és picar febre o fred. I això, tu ets administració, per dir-ho d'alguna manera, també has de moure en el món de la burocràcia. Alguna vegada n'hem parlat de l'accés de burocràcia per un control del diner públic que a vegades acaba encarint-te tot i que tampoc acaba descobrint excessives malifetes, no? jo penso que com a ciutadà se'ns exigeix a nosaltres que fem tota la feina i a vegades no només hauria de ser així que està bé que tots cada vegada ens anem conscienciant i tot el que vulguis però és que al final això no és des de dalt que es fa a baix per molt que fem quedem col·lapsats vull dir que Al final, tot el tema de la gestió de residuos és una cosa que ha d'anar en paral·lel, tant des de baix com des de dalt. I si només fem els de baix i els de dalt i els de dalt queda igual, això no pot anar bé de cap manera. Vull dir que se'ns exigeix molt, paguem molt, però no trebem res a canvi. Per tant, Isu, què recomanaries en aquest cas que tu havies fet tants anys de política municipal a la ciutat de Gerard que reaccionen ràpid perquè si no això els hi costarà... Home, jo ho repeteixo, això els hi costarà l'alcaldia, els hi costarà el govern municipal i a més a més, bueno, ja... Ja diguéssim que hi ha algú que està a la querella de sortida, esperant les properes municipals, a més a més amb molt avantatge amb aquest tema, perquè... No, per exemple, hi ha l'associació de veïns de Germán Sàbat, ha endegat una campanya, Netegem Girona, per denunciar tot aquest tipus de coses, i ho vol fer extensiu a altres punts de la ciutat, i també hi ha un grup de veïns que no s'han donat a conèixer, i que hi han recollit 3.700 signatures per les xarxes al mateix, signatures d'aquelles qüestionables, perquè hi ha algunes que la gent signa amb noms, cognoms i carnet d'identitat, i altres que els noms i cognoms no hi són, i per tant, la gran pregunta... És a dir, a mi em sembla bé les plataformes ciutadanes que denuncien coses i que volen millor estar molt bé, sempre i quan tinguis clar què hi ha al darrere o qui hi ha al darrere, i que no hi pugui haver-hi, diguem-ne, sorpreses. I en aquest cas, diguem-ne, la sensació... és que ja hi ha gent que pensa que hi ha algun tipus de voluntat partidista al darrere de tot això. No, això és indudable que sí que hi és. Però, bueno, hi és un problema, i és per a mi greu, i dic que, a més a més, els hi pot costar, els hi pot costar l'alcaldia. Però és que, aviam, que hàgim d'estar tot aquest mandat discutint aquest tema i que no hi ha la solució... Quan hi ha molts problemes i molt més greus a la ciutat, jo, la veritat, m'esperviro una mica. Quins són aquests altres problemes? No ho sé, mira, podríem parlar del Trueta, per exemple. Mira, estava a punt de fer-ho, diguem-ne, eh? Que és un tema que no sé si el doctor coneix bé, no sé si l'Anna coneix bé, però que és evident que és l'altre gran tema i que en aquests moments s'està enverinant, és a dir... Deixeu-m'ho fer, intentaré ser just en aquest sentit. Girona, les comarques gironies, la demarcació de Girona, necessita un nou hospital. Aquest nou hospital que es havia presentat ja el 2008 per fer i que es havia d'obrir el 2010 continua estant allà. Ara hi ha un projecte que està en fase de redacció. Els ajuntaments de Sal i Girona, després d'aquella discussió que Girona volia un tros del Trueta, que és una de les coses que van callar més, havia tirat endavant i ha sortit el tema que per fer-ho possible, l'Ajuntament deia que l'única manera era expropiar unes cases, uns terrenys que hi ha, I com que allò valia molts diners, el que feien era compensar-ho amb uns terrenys que afectaven el parc Jordi Vilamitjana perquè allà s'hi poguessin aixecar 300 i escaig habitatges, alguns d'ells de caire social. Els veïns, Sant Eugène i Sant Narcís, s'hi van posar i aquí va començar una certa guerra. que ha anat tirant endavant aquest dia també dèiem que el barri de Sant Narcís havia fet anys el barri de Sant Narcís també es va construir sobre uns terrenys que van ser expropiats en els anys 40 és a dir, l'expropiació sempre ha passat per aquí problema Tothom ha dit que aquest és un projecte de país, però n'hi ha un altre, que és l'Hospital Clínic, això el doctor Fàbregas ho deu conèixer molt bé, l'Hospital Clínic és un gran monstre, i tothom diu que dos projectes d'aquest tipus al mateix temps no poden ser. Girona va al davant, el Clínic va al darrere, Girona hauria d'estar construït el 2031, el Clínic haurien de començar les obres el 2030, però planeja l'ombra de dubte, de dir, si és la tarda mínimament a l'inici del que és l'hospital, llavors el clínic ens passa al davant i si el clínic ens passa al davant, Girona no té hospital en els propers 10, 12, 14 anys. Aquesta és una de les pors. Des del govern han dit que això no és així i que s'han compromès, de fet hi va haver un acte de compromís, que també és una cosa estranya per part del govern, un acte de compromís. Ara bé, què passa amb el parc de Jordi Vilamitxana? El govern de la Generalitat és del PSC i la seva portaveu és la Sílvia Pané, que al mateix temps havia estat la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Girona i el grup del PSC a l'Ajuntament de Girona diu que no s'ha de tocar el parc Jordi Vilamitxana. Deu ser la candidata del PSC a les pròximes municipals, no? Diuen, però no se sap, no se sap, és una edad important. El tema plantejat així és que ara el que es va saber aquest cap de setmana és que el govern amb els comuns, que els comuns no tenen representació municipal a Girona ni tampoc en el Parlament, han arribat un acord perquè dintre de l'ampliació de crèdit que farà el govern... que són uns 4.000 milions, 10 o 11 d'aquests es destinin a aquesta expropiació. És a dir, que l'expropiació ja és igual, però que es pagui amb diners i no a costa de construir un tros del parc. El PSC diu que això no retardaria en cap moment. la construcció de l'hospital, i tots els altres diuen que sí, i de fet des de l'Ajuntament de Girona, des de l'equip de començar, ha arribat a parlar de deslleialtat territorial, perquè el que venen a fer, diguem-ne, és a dir, molt bé, això ara, per què no ho fèiem fa un any, per què no, etcètera, etcètera, etcètera. Ho he intentat plantejar d'una manera, és a dir, jo entenc els veïns que defensin el parc Jordi Vilamitjana, i entenc, diguem-ne, que tothom estigui jugant una miqueta a les seves cartes. La por que jo tinc, i com que l'he deixat per escrit fa dies, és que aquest partidisme no acabi perjudicant la major, que és el projecte del Campus de Salut del Salt, que és un projecte, no oblidem, el Clínic és un gran hospital de Catalunya, és l'Hospital de Referència de Catalunya, però atent directament a unes 650.000 persones. el Trueta ha d'atendre un milió de persones, perquè és comarques gironines, més tota la zona de l'Almaresme o del Maresme. Per tant, estem parlant d'un projecte molt important. Bé, jo he fet aquest aclariment perquè hi ha molta gent que vol, a partir d'aquí... La por de que, de fet, la portada del diari de Giona fa dos dies, en consonància una miqueta amb els articles que jo havia fet al Punt fa un temps, és aquest, és a dir, una preocupació que una baralla política pugui comportar que un equipament absolutament necessari quedi al darrere i com que diguem-ne que l'Hospital Clínic és una gran potència i a darrere hi ha gent molt lligada al propi govern de la Generalitat actual perquè no hem d'obligar que el president de la Generalitat havia sigut ministre de Sanitat del govern espanyol doncs ve aquesta por. Esteu fent unes cases molt sèries, eh? És que és potser un dels temes més delicats que tenim, el tema de la sanitat pública, perquè és un sistema que ha sigut capdavanter potser en el món, a nivell de trasplantaments, érem el... una potència mundial, tenim una sanitat pública que ha funcionat molt bé, però que va col·lapsar en el moment de la crisi, no sé quina crisi hi ha, perquè n'hi ha tantes que hem perdut, però es va deixar d'invertir. També va haver-hi allò de, no sé, mos cargar el seu sistema sanitari. També, també. Vestes coses fosques, i el curiós és que estem parlant sempre de projectes que transcendeixen les legislatures. O sigui, si tens un polític que estarà a quatre anys o que n'estan a buit a molt estirar, i aquests projectes són projectes de 15 anys, doncs moltes vegades estires la pilota endavant i que s'ho mengi una altra. Llavors, clar, el gran problema és que depenem pràcticament sempre d'aquesta sanitat pública, perquè si tens un problema greu, El més habitual és que acabis a l'hospital, acabis al Trueta, perquè la mútua que t'ha arreglat l'ull de poll o que t'ha arreglat un mal d'esquena no t'arreglarà un càncer. Tenim una sèrie de mancances que són pressupostàries, són estructurals, la manca de metges, la manca d'equipaments, el fet que la medicina està avançant a uns nivells brutals. Jo recordo, per exemple, un company meu que es tenia a cooperar d'un tema de cor, que li havien de fer pel Da Vinci, aquest sistema robòtic que permet que hi hagi una recuperació més ràpida, menys ferida, menys possibilitat d'infecció, però que li van dir que quan ell arribava el mes de novembre que s'havia acabat el pressupost de l'any, que no el podien operar i que ho farien pel sistema tradicional perquè se'ls havien acabat els calés. I l'altre dia veia un pacient que s'ha operat privadament d'un càncer pel sistema aquest Da Vinci que li ha costat la operació 30.000 euros. Afortunadament és un senyor que s'ho pot pagar... Però no deixa de ser una història de que com ha passat a Madrid i sentim avui notícies al respecte, que si tenies una mutua anaves a l'hospital amb els protocols de la vergüenza, si no els tenies no. Per tant estem parlant d'una cosa que és molt sensible. Que et sigues un tema greu que segurament hi hauria d'haver-hi la fiscalia al darrere treballant... i no amb alguns temes en els que... Però és curiós, eh? Entraríem ja en tema de clavegueres de l'Estat i altres coses. I la Fiscalia te l'afina i afines quines coses. Però són aquestes coses importants i l'única esperança que tinc és que cada cop que parlem d'una cosa aquí amb tu les coses s'arreglen, perquè te'n recordes que havíem comentat el tamany de les places de pàrquing de Milligrade? Doncs costa'm, ara estan collonudes. Les han fet molt més amples, et van escoltar i espero que avui arreglarem el tema del forat dels containers que siguin més amples per dentsar les broses i al final tirar endavant demà passat jo estic convençut que hi haurà canvis ràpid en el sistema recollida a la ciutat de Giona porto 5 o 6 dies diguent-ho és un tema d'intuïció però també és un tema de sentir comú i el sentir comú saps que s'acaba aplicant Anna, tindran troeta? A mi m'han renyat, eh?, des de molt educadament, això també ho he de dir-ho, és a dir, quan alguna vegada, com vaig expressar per escrit els dubtes de dir que em fa patir el troeta, em van dir, no aixequis aquestes coses, no serà si el troeta es farà, sí o sí, o d'una manera o d'una altra, començarà, no passarà, no li passarà al clínic per endavant. però també ens han promès tantes coses que no s'han acabat complint que jo ara em toca com a... em toca ser desconfiat. Home, jo vull pensar que sí, perquè és molt necessari... Jo també vull pensar que sí, eh? La veritat és que sí, que si som allò, si mirem les coses tal com han de ser, jo penso que el trueta ha de passar per davant del... Bueno, no sé si per davant o per al clínic, vull dir que l'ideal seria que... Parlem d'un projecte que ve de finals del segle passat, de començaments d'aquest segle, que la consellera Gelia va presentar un projecte el 2008 que en teoria es havia de tirar endavant, el que passa que el va presentar en el moment just que va explotar aquella crisi econòmica que jo crec que encara dura i que podia venir endavant. no és un tema de dir, no, és que hem d'anar per davant, no, no, a veure, el clínic també es necessita, no clínic, això és evident, no ho qüestionen en cap moment, però les coses, diguem-ne, els dos són projectes de país, que a vegades des de Barcelona, i perdoneu, però quan des de Barcelona diuen, és que els del territori, i sembla no oblidar que Barcelona també forma part del territori, el Proleta és un projecte de país com ho és l'Hospital Clínic. Sí, el que passa és que a vegades en aquest país també tenim tendència a vegades a tirar uns pedres sobre el nostre propi taulant, no? Perquè sempre anem posant pegues i anem trobant entrebancs a tot el que anem fent, no? Pensem en l'aeroport, en els trens, en els hospitals i sempre quan hi ha alguna cosa important sempre, no sé com ens ho fem però sempre hi ha entrebancs i no s'espomig i sembla que a vegades nosaltres mateixos ens anem complicant les coses, vull dir que jo confio que sí, que hi hagi trobeta No, bueno, jo crec que evidentment és un tema de país, això serà claríssim, i que ha de ser una prioritat. I a més, i ha de ser un tema de voluntat política. Aquí la qüestió és la voluntat política dels governs, evidentment, del govern de la Generalitat, que en aquest cas està per sobre del municipal, i després les petites coses domèstiques, perquè Pot ser molt important la discussió del parc? Sí, a vegades diguem, no, el parc se traslladaria, és veritat que se traslladaria una mica més enllunyat del que és el nucli urbà, vull dir, no es perdria el parc, però se traslladaria, no? I el tema aquest de dir, bueno, si hi ha hagut una exposició que es canvi, també el tema de l'habitatge, que és un altre tema, és a dir, estem diguent, és veritat que Sant Eugènia Cangivert són barris, molt poblats en aquest sentit, diguem-ne que hi ha un tant percent diguem-ne de construcció alta però també és veritat que són barris que necessiten... Sí, però jo crec que aquest és un debat i una discussió que és important però per damunt de la prioritat de l'equipament sanitari que ens cal de l'hospital de referència i que per les comarques gironines és un debat domèstic que Que no li trec la importància que pugui tenir, però que si hi ha voluntat política per a totes les parts i ganes, això és solucionable, es pot solucionar. I no podria ser, seria incomprensible, inacceptable, que això frenés la construcció de l'altrueta i que, evidentment, amb tots els respectes, que es passeja davant un altre projecte que ens ha retracet durant 10 anys més la història. Aquí el govern de la Generalitat... i el grup municipal del PSC diuen no, no, canviar tot això no significa aturar absolutament res però tots els altres diuen que sí, fer un nou projecte es pot trigar 3, 4 anys i això pot atarrer tot aquesta embargadura porta molt temps i per tant no podem perdre més temps el que passa és que aquí hi ha el tema aquest per exemple Sílvia Paneque en una reunió amb els veïns va dir que faria el possible per salvar el parc i és el que està fent, però és clar, ara té el doble barret de... Sí, la senyora que pretén ser alcaldessa de Girona prioritza un tema veïnal a un tema de sanitat pública puntera important com ha de ser el nou Toretta per part de les comarques geroïnes, que em perdoni, eh? Potser que no podés ser equivocat, eh? Home, clar. És una decisió de prioritats. És una decisió de govern. Ella porta bé el govern i forma part, però també és veritat que hi ha... una pressió molt forta per part de determinats membres del govern català de tirar endavant el tema del clínic quan en 4 anys milió, des de presidència, per exemple. Diguem-ho clar, des del departament de presidència, que és el que diguem el que mana, també. Jo crec que aquí a les comarques gironines s'ha de fer un cop de punt i no és un tema local de la ciutat de Girona, és un tema de la demarcació de Girona. I que afecta molta gent. Home, el Trueta tots ja veiem com està, encara que vagin fent ampliacions. No, més que ampliacions, estan fent inversions absolutament imprescindibles, però gent que coneix molt bé diu que està agafat per un fil. És a dir, que ningú ho mantingui malament. que se garanteix que hi ha un servei perfecte i que aquestes inversions, no que se fan, que s'hauran de continuar fent els 3, 4, 5 propers anys mentre s'edifiqui el nou troeta, que són necessàries, s'han de fer, però és veritat que es necessita un nou capiment, això ja no ho discuteix absolutament ningú. Sí, sí, llavors és clar, i constantment estem derivant pacients a Vall d'Hebron, a Can Ruti, etcètera, no és clar. perquè Girona no pot assumir moltes coses i necessitem aquest equipament és imprescindible per la demarcació de Girona i pel seu futur acabem una mica positius o pensem com que tothom diu per tots cantons que no passarà, que el troeta dirà endavant doncs que vagi endavant i que es trobin solucions però Jo l'únic que demano't és que diguem-ne que el partidisme no passi per davant del bé comú. Que això és una manera molt àmplica, tothom diria, això és fer demagogia. No, no, no és fer demagogia. Jo crec que és precisament el tema aquest, és a dir, el que sigui millor pel comú, per la comunitat, és el que ha de prevaldre i, per tant, que garanteixin que el Trueta no es retardi ni un sol dia. Estem d'acord amb això? I tant, estem d'acord, totalment. Deixeu-me fer un recort, ahir no ho vàrem fer perquè no es havia donat a conèixer, es va començar a conèixer a partir del migdia, diguem-ne, va morir una ciutadana il·lustre de Girona, Montserrat Pomerola, més coneguda per aquella, així ho va voler, com la dona de Francesc Ferrer i Gironès, amb dues entrevistes ella sempre ho deia a mi no em digueu la vida jo seré sempre la dona i jo he fet el que he volgut de la manera que he volgut i d'acord amb en Francesc i aquesta és una de les coses diguem-ne que algú quan algú pugui dir no per què dius la dona Francesc Ferrer perquè ella volia ser dita la dona Francesc Ferrer Gironès tenia un pes molt important no, és bàsic presenta la meva seca que anaves a casa seva per alguna cosa i m'hi anaves vegades per la feina I això la meva secretària portava moltes coses, dels temes que... Perquè ho va decidir ella així, ella era bibliotecària, havia estudiat, era mestra, havia fet classes, però en un moment determinat es va dedicar a la tasca del seu home, que era una tasca empresarial, va ser president de la Cambra de Comerç, una tasca... empresarial, Pere de Gifre i el patronat de la Santa Creu van construir tot el barri de Can Givert i una part del de Sant Eugènia, va ser polític durant molts i molts anys i al darrere sempre la defensa de la llengua, la defensa del país, la defensa del pas d'un autonomisme, un independentisme, com després de tants anys a Madrid va dir que no n'hi havia prou. Hem volgut tenir un record per la Montse de la Pomerola, no sé si el va reconèixer, era la Pumi, com li deien, una dona ferma, valenta i enèrgica, que hi va morir a la matinada, hi va morir als 85 anys, i per la qual hem volgut tenir un record. Doctor Xavier Fàbregas, moltes gràcies. A veure com va tot això de Malianti, la recollida, el porta a porta, ja en seguirem parlant, perquè em temo que continuarem parlant dels residus. Segurament. Anna, moltes gràcies també per ser aquí, endavant, i gràcies per acompanyar-nos, i moltes gràcies Narcís Genís. En parlarem, tu ho has dit, aquest serà el tema de mandat, i això pot capgirar, pot fer caure governs. Jo acabaria, que abans hem començat amb el poema aquell, que acaba que jo m'estimo més aquesta meva trista i desertada pàtria, bruta, bruta, trista i desertada pàtria. Direm al nord, però vivim on vivim. Moltes gràcies. Demà tornem, ara són les 11. És dimecres 4 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. Girona acusa de desallar-la la Generalitat pel possible fons per salvar el parc Jordi Vilamitjana. El tinent de Transformació Urbana, Sergi Font, sense amagar l'anuig de l'equip de govern, critica que de moment no han rebut cap informació oficial des de la Generalitat i reclama que se'ls donin explicacions. Això sí, ja pensa que la seva prioritat màxima serà garantir el calendari del nou campus de salut i no comprometre les finances municipals. Paneke diu que l'acord per les expropiacions del nou troeta permet vetllar que la tramitació no es vegi encallada. La consellera ha subratllat que el pacte amb els comuns recull que en cas que es necessitin, la Generalitat aportarà recursos econòmics per tirar endavant les expropiacions i no procedir a través d'una junta de compensació. Paneke també ha volgut reiterar el compromís absolut del govern amb el nou campus de salut i ha recordat que precisament és l'Ajuntament que ha de tramitar el planejament dels terrenys inclosos al seu àmbit municipal. Detingudes 29 persones i desmantellades 3 organitzacions en un macrodispositiu contra el tràfic de drogues i armes. En concret, van desplegar ahir dos dispositius a les 5 del matí en diferents zones amb més de 400 agents i 25 escorcolls a municipis principalment de Girona i l'àrea de Barcelona. En el dispositiu de Girona es van desarticular dues organitzacions, es van fer 17 escorcolls i 18 detencions. Impulsen una campanya a Girona per denunciar la brutícia amb les escombraries. L'associació de veïns de Germán Sàbat ha engegat una campanya per denunciar la deixadesa, la brutícia i la manca de manteniment als carrers, parcs i espais públics de Girona. La campanya porta Parlem en Netegem Girona i consisteix a publicar fotos a les xarxes socials de punts bruts de diferents racons de la ciutat. L'Agència Tributària de Catalunya quadriplica les atencions telefòniques per fer la declaració de la Renda a la Begueria de Girona. L'agència ja ha atès a 4.128 contribuents a la Begueria amb el seu servei d'assistència telefònica. Aquesta xifra quadriplica la de l'any passat quan se'n van atendre en 984. Girona canvia el sentit de circulació del passeig de Santa Eugènia pel corredor de bus ràpid BRCAT, una mesura que serà efectiva a partir de demà, dijous 5 de juny, a causa del corredor de bus ràpid que connectarà la ciutat amb salt. Les obres haurien d'acabar a la tardor, però les afectacions circulatòries que tenen les obres han anticipat el canvi. I en esports, Quique Càrtel fa balanç de la temporada del Girona. El director esportiu va admetre que l'any va ser irregular i va reconèixer que l'equip no va trobar el seu joc, especialment a la segona volta. Càrtel va pujar una provata a la temporada per assolir la permanència però amb un tram final tirant el suspens. I pel que fa al temps, dia avui que es preveu assolellat, especialment al matí, però de cares a la tarda poden aparèixer nòvuls que podríem deixar pluja poc important. Tot rondant els 28 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, el 92.