Ràdio local, habitatge i comerç de barri a Girona

Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Girona FM, una FM, una. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 de desembre, hem entrat ja en el mes de desembre, hem entrat en el mes de Nadal, crec que la paraula encara no està prohibida, i volem parlar no del Nadal, o sí, si ells ho volen, les 3 persones que m'acompanyen avui, però per fer una repassada al país, a la ciutat, el que cregui inoportú, a mana sala, molt bon dia. directora de la biblioteca de Salvià, com estàs? Molt bé. Com ha anat el cap de setmana? Intens, eh? A vegades els caps de setmana són intensos de partits cap aquí i cap allà i portar nens cap aquí i cap allà. Sí, són intensos en aquest cas. Senyor Joan Quera, vostè en canvi em diu que ha pogut desconnectar aquest cap de setmana una miqueta, no? No, connectar-me a mi mateix, saps allò? A vegades deixar de fer coses cap enfora i fer-les cap endins, ja se m'entén. i res, bé, bé, sí, veurem, veurem com ens en sortim, avui tenim una horeta per endavant, ja aniran, jo crec que... D'una manera o altra jo crec que ens en sortirem. D'aquests en sortirem. I el Roger Casero, no sé si molt connectat o molt desconnectat, però com ha anat el cap de setmana? Home, molt connectat i a més venint d'un divendres amb una ressaca de ràdio. de ràdio local, amb una trobada que es va fer divendres en el que l'il·lustra el president del Col·legi de Periodistes de la demarcació de Girona. I només la vaig tancar, però l'acabar-ho fer va no ser... Va tancar i on el director d'aquesta millora també va participar en una taula rodona. Molt interessant tota la jornada i molt interessant i fins i tot sorprenent que fos la primera trobada de ràdios locals, de les comarques gerenes, quan la majoria ja diuen que, bé, com la que jo també col·laboro, que porta ja més de 40 anys. És així, estem parlant que les primeres emissores ja fa més de 40 anys, alguna gairebé 45, que varen a sorgir, però el boom jo diria que va ser a partir del 82, més o menys, 81-82... i no es havia fet mai, i la Federació de Mitjans Locals de Catalunya va reunir totes les ràdios de les comarques gironines, locals, no necessàriament municipals, també n'hi havia alguna de privada, poques, però va ser una jornada intensa per parlar d'un... d'un tema important, és a dir, de fet, amb la meva participació, el que vaig voler, és a dir, em vaig fer preguntes en el sentit de dir que segurament, a veure, també és veritat que no es poden posar totes les rodes al mateix sac, perquè hi ha realitats diferents. Hi havia, per exemple, la directora de la ràdio del Cap de Creus que parlava que ell era tota sola i que feia un tipus de programació i després hi havia, per exemple, la nova ràdio Lloret que téssim persones treballant. Per tant, són realitats diferents. Però la base de tot plegat tenen sentit en aquests moments les ràdios municipals I el que jo vaig intentar dir, no sé si se'm va entendre, és que sí, sempre i quan s'hi cregui, s'hi aposti. És a dir, sí, tenen raó perquè són les emissores, diguem-ne, de proximitat, que poden parlar d'aquelles coses que passen a casa i que ho poden fer amb un punt de rigor que a vegades no es troba amb grans cadenes. No sé si ho veus així, Roger. Sí, jo crec que va ser una jornada també per reivindicar les ràdios locals. totes les trajectòries, algunes més llargues d'altres més curtes i com un element imprescindible de tot l'arc de mitjans de comunicació que hi ha i amb aquest element d'informació local i també, jo crec que és molt important, de participació. Sí, ho dirà, ho dirà, jo ja l'assenyalava, dic que ho dirà. De participació, perquè precisament una de les virtuts que tenen les ràdios locals és que potser tenen una poca massa professional, però poden tenir una gran base. una gran massa i una gran base social de participació, en el que tant a nivell individual com a nivell d'entitats s'hi pot participar, es pot fer ràdio, en un mitjà que sempre s'ha dit, que s'ha volgut matar moltes vegades però que continua resistint i jo crec que seguirà resistint i que és de futur, amb les necessàries adaptacions que ja s'estan fent, que requereix la modernitat d'avui, això dels podcasts i d'escoltar la ràdio quan no li plegui aquesta tortuga, per exemple. Sí, sí, és una d'aquelles novetats, abans la ràdio l'escoltaves en el moment que succeïa o te la perdies, en canvi ara no és així. El papel en les ràdios locals, no sé, Joan, Anna, vull dir tu mateixa que treballes a Sarrià, per exemple, que és la ràdio a la que parlaven. Sí, ràdio Sarrià, aquí ja tenim més punts en comú amb l'any, en tenim uns quants. És un espai de participació i és un espai perquè les entitats tinguin veu i si s'aprofita bé, que jo crec que en general se fa, doncs és bàsic, diguem-ne. Sí, jo penso que les ràdios locals tenen molta potencialitat que no ens hauríem de deixar perdre, perquè hi ha tot un munt de gent que col·labora, estic pensant ara en Ràdio Sarrià, que és un ventall molt àmpli de totes les tipologies diferents i, ostres, penso que és una oportunitat també per la gent del poble de conèixer moltes altres, molta gent que treballa en diferents àmbits llavors penso que tenen molta força i intentar potenciar-les tant com sigui possible, això de que la ràdio, la força de la ràdio sempre s'ha demostrat que tot i els mitjans que han anat sorgint nous al final la ràdio sempre queda la ràdio i quan hi ha alguna cosa important sempre tendim a ostres, vaig a posar la ràdio i penso que això mai no ens ho hauríem de deixar perdre i les ràdios locals són les que estan a costat perquè escoltem moltes ràdios i es parlen de molts temes però el propi de casa nostra això només ho pot fer la ràdio local i penso que molt interessant que continuïs Participació, comunitat, Joan? No, justament, parlàveu de l'època, no? I la vostra experiència havent participat durant molts anys, almenys ho sé per en Roger, no? De Ràdio Sarrià i també de la revista del Parlem de Sarrià, si no m'equivoco. En el cas de Sarrià i Sal, justament en aquell 3 de març del 83, una mica... No és que s'hagués de justificar... la identitat d'aquests dos municipis, que òbviament eren històrics i que en aquell moment passen a ser ja autònoms i independents, sinó que, d'alguna manera, la ràdio va acompanyar aquesta reconsolidació d'aquell municipi que tornava a veure la llum com a autònom de Girona, no?, I les dues ràdios, en tot cas la meva experiència ha estat més amb Ràdio Salt, tot i que alguna vegada havia anat a Ràdio Serrià, segur que per culpa teva, Roger. Gràcies. Aquests dos espais crec que també van permetre recuperar identitat, identitats en programes molt diversos, joves, música, però també gent gran que explicava, noves persones que s'incorporaven a la societat, sobretot Saltenca, que donaven el seu punt de vista i reconformaven una nova societat. Des d'això, des de voluntariat o participació, però sí que unes ràdios... amb la porta oberta, on hi podia entrar gairebé tothom, amb una mica d'organització, no massa, amb uns nivells tècnics a vegades precaris però se n'en sortien, però sí que crec que també, en el cas de Girona, jo sé que des d'aquí, almenys des d'aquesta casa de Lluita, amb tot el conjunt d'actes i activitats que es fan a Girona i els quals sovint no podem arribar perquè es solapen agendes la presentació d'un llibre amb una xerrada i un acte la ràdio podria tenir aquesta ràdio podria tenir aquest altaveu per poder arribar però per això faltan recursos, falten tècnics que puguin estar en aquests actes, en aquests espais ja no dic el seguiment del... de tot el tema esportiu, no?, que sembla que és el més evident, però hi ha tot un altre seguit d'activitats que la ciutat ofereix, la gran ciutat, eh?, Girona, Salt, també, Sarrià, vull dir, que, clar, que són efímers, són efímers, no?, si tu no pots anar a una presentació, una xerrada, un acte, un... Una tertúlia desapareix, queda allà, no? Potser la nota de premsa que hagi sortit en el diari el dia següent i ja està. Però també poden venir, que aquest és el tema, és a dir, a veure... I també poden venir cap aquí. Un dels problemes és obrir, per exemple, serveix una manera molt participativa. En aquesta casa, part d'una tertulia en la que volten al voltant de les 70-80 persones de rellevància que passen per aquí, passen totes les entitats veïnals, passen les associacions de veïns, s'intenta portar, es fa programa, es fa informació i s'intenta lligar les dues coses perquè és allò de no arribar. Jo sempre recordo, de fet aquest dia ho portava escrit i com que me'n vaig anar per altres cantons ho deia, dues persones ben qualificades en el món de la Ràdio Gironina, la delegada de Catalunya de Ràdio Girona, la Clara Jordán, que també és tertuliana d'aquesta casa, i la Carme Martínez, directora de Ràdio Girona, amb un... amb unes jornades que van fer, van reconèixer que ells ja no arriben al que abans entenien per informació local, aquelles estructures que hi havia, Catalunya Ràdio encara té 7 o 8 persones periodistes en nòmina, podrem dir més i tot, però serveixen pels grans programes, però ja no poden fer informació local i van venir a teoritzar que tot això quedava en mans de les emissores locals, però clar, aquestes necessiten... doncs recursos i creure-hi i en aquestes estem Sí, jo crec que primer és important que hi siguin i han de tenir un sentit i per exemple veus jo una de les preguntes que volia fer era quantes persones dona veu aquesta tertúlia per exemple amb la pluralitat que s'ho suposa i amb la riquesa que s'ho suposa, i també al llarg del dia quantes persones passen per aquí, entitats, etc. Aquest és un sentit perquè totes aquestes entitats i totes aquestes persones és molt difícil que tinguin espai en altres emissores, però és fàcil que tinguin espai en aquestes quan la possibilitat d'accedir a aquesta emissora és amb igualtat de condicions com qualsevol altra. Per tant, jo crec que l'important és que hi siguin. Evidentment, els recursos són més migrats, però també és veritat. que els resultats són molt bons, també. I jo no parlo de les audiències, parlo dels continguts i de la qualitat dels continguts. Jo vaig tocar el tema de les audiències, és a dir, mai sortirem amb un EGM, és evident, perquè un EGM que són enquestes, diguem-ne, estan fets per pensar en les ràdiogeneralistes i mai hi entrarà, però no aquesta emissora ni ràdio Sarrià, és que tampoc hi entra a Radio Lot, per dir-ho d'una manera que... que ara és privada, durant un temps va ser públic o privada, però que ara és privada, i que fa una feina brutal, i que tampoc sortiran els grans, però és veritat allò del té sentit, té escoltat, diguem-ne, el té sentit, a vegades és més... El sentir que l'escoltà, no? Però i tant que tenen un punt com en el seu moment en van tenir els mitjans escrits o com en tenen els mitjans, diguem-ne, o les televisions locals que fan un paper també. És que a més, és curiós perquè quan va aterrar la TDT... també semblava que amb el multiplex aquell hi havia la possibilitat de... Bé, no sé si era una fantasia o era un desig o una potencialitat, també semblava que cada municipi podia fer-se la seva televisió local, però és cert que si la ràdio té un cost, la televisió és exponencial. Però en canvi sí que la ràdio, que té aquest element, com l'Anna comentava, que és fàcil d'escoltar i de flexibilitat i que... doncs, bé, sí que calen recursos, però tampoc en calen ingents, i és això, és un mitjà en el que és molt fàcil donar veu, en el que és molt fàcil fer participar, evidentment hi ha d'haver-hi uns criteris, i per això hi ha els reglaments i tot plegat, però... Però sí que és un mitjà que en el món local jo crec que té molt de desplegament i que a més a més també s'està hibridant i que va sortir una mica també en el debat de fins a quin punt l'entrada de càmeres i a la ràdio també perd una mica l'essència de l'audible però també és cert que hi ha molts programes, veiem molts programes que també són aquests multicanal i que també l'entrada de vídeo ja la van fent també. aquí tenim una càmera ara no funciona però és així això és el tema que per exemple quan jo vaig començar en el món de la ràdio perdoneu, fa 50 anys aquest any ja ha fet 50 anys si ens haguessin dit que hauries d'anar arreglat per fer ràdio deixeu-m'ho dir així no haguessis pensat però és que en aquests moments fer ràdio com el paper que tenen les ràdios és tan important diguem-ne a les zones, com per exemple amb el tema de les xarxes. N'hi ha que han fet una aposta i llavors arriba allò, el periodista, diguem-ne, que ho ha de fer tot, que la figura més representativa de la qual és la gent de l'ACN, de l'Agència Catalana de Notícies, que ve perquè no només han d'anar a cobrir la notícia, sinó que l'han d'escriure, han de fer un tall de veu, han de fer fotografia, han de fer vídeo i han d'alimentar les xarxes socials i potser encara me'n descuido d'alguna cosa. Jo sempre els hi pregunto a en Xavier Pí, que també és tartuleat en aquesta casa, dic, ja teniu temps per pensar, ja teniu temps per preguntar, i aquest és un dels problemes. A vegades volem fer tantes coses que els fem, però llavors no ho aprofundim. No parlo ni a en Xavier Pí ni a la CDN, que fa molt bona feina, Però a vegades, diguem-ne, el llegit pot fer perdre l'escriure, que deien, vull dir, i aquest és un dels temes de fons. Bé, això és un debat, suposo, que el col·legi de periodistes deu calar amb aquest periodista multitask que ja fa anys que va rondant, i amb la precarització dels mitjans també, etcètera. Jo de la jornada de l'altre dia em vaig treure sensacions molt positives, un molt bon aprenentatge, també per compartir, també per veure què s'està fent a d'altres llocs i què es pot replicar o què es pot copiar en el bon sentit, i per aquest espai de trobada, jo crec que també va ser important aquest espai de trobada entre les emisores locals de ràdio, que per tant les hem de reivindicar, i més que mai des d'una emisora com aquesta. La ràdio també com a escola de ciutadania. A la ràdio hem apuntat el tema de la participació, però a la ràdio, no ho sé, en el meu cas, he pogut créixer d'alguna manera, sobretot escoltant, que em costa perquè parlo més que escolto encara, En consti que ho has dit tu, eh? Sí, sí, no vull dir que ja m'autoinculpo. Però sí que és cert que ha estat una escola de ciutadania, la ràdio és cultura, també, l'aprenentatge propi dels que hi participen com allò que surt a les zones, i la ràdio també és un espai de diàleg, on aquí... Bé, Jordi, tu has viscut en moments en algunes tertúlies i això que estem aquí en una misera local amb diferències molt, molt, molt en fi, molt irreconciliables i que en canvi aquest espai ha permès donar opinió, donar pas, escoltar seguir, vull dir, també un espai de diàleg un dels pocs espais en el que en alguns moments complicats en aquest país s'ha assegut gent a comportar-se durant una horeta en una tertúlia, això ho has viscut també, i per tant, bueno, és un espai amb moltes possibilitats i amb projecció. I el que deies, això, diguem-ne, que jo crec que és i ha de ser també una escola de ciutadania, és a dir, la participació de les entitats. No sé, per exemple, ara m'hi tiro a la piscina, però suposo que la biblioteca amb la ràdio tenia un... allò que diuen sinergies o... Sí, participem programes de recomanacions, de novetats, de coses que s'estan fent a la biblioteca. Tenim la nostra secció, també, amb aquest petit format a Ràdio Ferrianto, podem explicar i donar-nos també a conèixer, que és una altra forma de part de tot això. I també m'agradaria destacar, que també crec que ho hem de tenir en compte, el paper formador de la ràdio. Moltes vegades molts periodistes, o la majoria de periodistes, han sortit de les ràdios locals, d'aquestes petites ràdios on han pogut anar a col·laborar i on han fet la seva professió. Això sense les ràdios locals no seria possible i crec que també ho hem de reivindicar una mica. Ha estat un pla de professionals enorme, el que passa que jo també en aquestes jornades vaig voler reivindicar el fet que és una escola, però no només una escola, perquè hi ha gent que voluntàriament ha volgut quedar-se aquí, en els mitjans d'escrits, en els mitjans de televisió, en els mitjans de ràdio... I tenim gent de molt primer nivell que podrien estar per allà. Que després hi ha format gent, també és veritat, i continua sent una porta oberta per l'accés a la professió, per fer testets... Fent un paral·lelisme, podríem dir que en els mitjans locals, en general, no només a la... Hi ha moltes Cristina Servià. que va fer una aposta per fer teatre des de Girona, doncs aquí també hi ha... I va haver de picar pedra. I va haver de picar pedra. Sí, i jo només, perquè és clar, sí, és veritat, jo estic molt vinculat de fa molts anys a Ràdio Sarrià, però de fet, jo la primera majora que vaig trepitxar i la que vaig posar la veu, diguéssim, al davant d'un micro, va ser a Ràdio Sal. amb uns amics fent allò que solien fer els joves, agafar discos i posar-los. Sí, sí, sí. És com han començat tots, eh? O gairebé. Però sí que és veritat de formació, o sigui, com a formació per professionals dels mitjans, per els periodistes, però una formació per gent que mai es dedicaran al periodisme, però que sí que et dona habilitats comunicatives, no? I que, bueno, que et permet créixer com a persona, com tantes altres activitats, eh? Jo trobo molt important també això, el món de les activitats, i que aquí, d'una manera, diguem-ne, és molt complicat amb una misura generalista, diguem-ne, tenir més d'uns quants segons per parlar d'un tema complex, i llavors això és molt complicat, és a dir, no sé si els problemes que pugui tenir... Bé, perquè m'ha vingut al cap la Carme Castell, eh? No sé si els problemes determinats que pot tenir Sant Narcís, que tu en saps, diguem-ne, es podrien tractar de manera àmplia, ja ni tan sols, diguem-ne, en aquelles emisores que abans ho feien, eh? Que hi havia hagut, diguem-ne, l'emisora de gana, que aviat complirà 91 anys o en el seu moment... de Girona, després hi va haver Ràdio Grup, o Onda Rambla, o fem Girona, i que ara aquest paper, diguem-ne, es fa des d'aquí, que de fet té la mateixa freqüència, però que aquí podries estar parlant d'un tema... complex durant una certa estona, perquè si has de parlar de la recollida de residus en 35 segons és complicat. Se'n va fer el titular, eh? O et quedes amb el titular, diguéssim, eh? Sí, sí, sí, és així. No, mira, justament l'altre dia vaig veure l'Eduard Seïd, no? I l'Eduard ha estat uns anys conduint tertúlies amb el seu... Bueno, així és aquest esperit de vinga va, que hi hagi debat, que hi hagi controvèrsia. I per alhora, doncs, una persona que també coneixia i estimava la ciutat i ha generat moltes i moltes tertúlies. A Ràdio Grup, per exemple, es va obrir en aquesta primera UDG acabada de crear fa 30 i escaig anys, Doncs Ràdio 1 permetia un espai per a joves estudiants i allà també molta gent va anar creixent i formant-se. I Ràdio Sal, el que he dit abans, Ràdio Sal era una porta oberta, o sigui, primer havia estat al carrer Doctor Ferran, passat el passeig... Primer va estar a l'Ajuntament. A dins de l'Ajuntament. I després va estar el cabell del doctor Ferran, que els van... Jo, perquè aquest dia parlava amb gent que... Ara que estan celebrant el 40 aniversari, que explicàvem que allà el problema que tenien és que els veïns es van queixar, allò d'aquí hi havia molta gent que pujava, baixava. Sí, clar, clar, clar. Però que és la gràcia de tot això, diguem-ne, que hi hagi molta gent del poble que hi estigui. Hi havia les enteres allà. I després van passant aquí en el corredor, al costat de... d'allà, que hi havia la cafeteria al Nupi, allò era entrar i sortir, entrar i sortir, a sobre de Caixa Barcelona, que hi havia una oficina de Caixa de Barcelona. Això és la prehistòria, hauríem d'explicar-ho, perquè... I sempre ha estat un espai de Portoberta i a Ràdio Salca molta, molta, molta gent, molta gent jo desconeixia que havies estat Roger allà i amb joves quan treballava allà amb joves doncs escolta'm teníem els divendres a la tarda que fèiem l'estació 14-30 de 14-30 anys i els primers dies vam aprendre a fer una escaleta però després va venir Manel Mesquita ens va donar una sessió magistral de Conferràdio I van tirar sols durant 4 o 5 anys. M'has fet gràcia amb això de lleixó magistral, eh, Manuel Mesquita, que ara està molt apartat del dia a dia, eh, es dedica bàsicament al seu hort i a les seves coses, però que va fer feina en els mitjans locals, no només en aquest món, sinó després amb el Dimoni, per exemple, i amb el dimoni.com... Fins que un dia va dir prou que ja estava i segueix actiu però d'una altra manera. Ell havia fet un programa a Ràdio Girona a meitat dels 90 que es deia l'Equador, una secció crec que era de mitja hora o una hora i havia portat a gent interessant al voltant del món de la cooperació i de les ONGs. I després ens ho va traspassar amb una associació que havíem compartit en Roger perquè seguís important aquell programa. Vull dir que ell és un starter, un engegador de... I llavors, que tirin. Nos venim d'aquella etapa que deien que els mitjans audiovisuals, això em penso que va dir l'Anna, que tenien aquella triple missió, educar, informar i entretenir, i tant de bo que fos així, perquè ara em dóna la impressió que en alguns mitjans audiovisuals de nivell de gran abast, la part d'entretenir s'ha menjat la d'educar i la d'informar. Sí, perquè m'han anat molt les audiències, que ja sé que tu tens també una mirada molt crítica, que dius literalment que no te les creus. No me les creus els de GEM, no me les creus mai. Però jo crec que precisament... Allunyats d'aquesta pressió, els mitjans locals ens podem permetre, el que tu deies, parlar amb tranquil·litat sobre temes de ciutat, temes de país o temes del món amb gent d'aquí, amb gent propera, amb gent que pots trobar aquí al carrer, que surti que comentes... Sense perdre el rigor, això també és cert, perquè el rigor l'hem de tenir, però jo crec que és aquesta oportunitat, i vaja, amb les adaptacions que convinguin de cares al futur, i si cal que la ràdio també es faci més amiga de la càmera, doncs ens hi acabarem adaptant, però això del videopodcast també, que també té el seu públic, però en tot cas... Sí que és aquell element, no?, i ara també ha sortit, eh?, que quan hi ha una catàstrofe, escolta'm, la ràdio a piles, clàssica transista de tota la vida, per no dependre d'aquestes... Algú va explicar allà, no?, que en aquestes recomanacions que han fet en alguns països nòrdics de cara a una possible guerra, hi havia com un quit de supervivència i una de les coses que hi ha era una ràdio a piles amb piles. A veure, sí, sí, no, no... Jo hi he participat alguna vegada en casos d'aquests, és a dir, en casos de grans nevades, i ara vull parlar de catàstrofe, però de grans nevades, de problemes de circulació i tal, la ràdio és el mitjà, diguem-ne, que pot respondre més ràpidament, i a més a més gràcies a una cosa que jo també vaig viure, que va ser la incorporació del telèfon a la ràdio, perquè... Ara ens dona la impressió que tot s'ha fet sempre i no és exactament així, doncs la sensació de poder explicar, tenir fons d'informació. Jo també vaig criticar, potser no seria la paraula adequada, però quan hi havia un moment que es va parlar molt del periodisme ciutadà, jo des del punt de vista que tinc i el que he defensat sempre a la Col·legi de Periodistes... És que una cosa són les fonts d'informació i l'altra, és a dir, la paraula de tu també és periodista, doncs no, periodista ha de fer una sèrie de coses perquè hi ha gent que et truque. He vist passar una ambulància, molt bé, has vist passar una ambulància, hi ha hagut un accident, s'ha d'anar-hi, abans s'hi anava, ara ja és més complicat, s'ha de contrastar i és molt perillós. Aquesta nit mateixa, amb un accident que hi ha hagut a l'Alta Cerdanya, amb un autobús, hi ha hagut un ball de xifres... És a dir, la sensació aquella que hem de ser els primers a dir alguna cosa també a vegades fa molt de mal i el tema de la Ràdio Municipal és més pausat, entre altres raons, però una raó, perquè jo sempre ho he dit això amb els anys que he treballat al PUN o abans al Diari de Girona, que parles de coses i parles de gent amb la qual et trobaràs al carrer. És molt més complicat això que no fer informació internacional o des de Madrid parlar allò de dir, ara parlo en un cas concret, allò de dir la màfia, la droga, en la Costa Brava, no? I parlàvem de tres casos d'Osona, dius, bueno, home, tampoc Costa Brava no acaba de ser, no? És igual allò que... que s'ho valia tot, no? I el coneixement a vegades els fa aquestes coses. Llavors l'altra, no? La possibilitat de fer recomanacions, de fer coses, diguem-ne, més amables, però també de portar escriptors locals que difícil... Escriptors. Sí, escriptors locals o músics locals que difícilment... trobaran un espai, diguem-ne, en els grans mitjans generalistes. Vull dir, quanta gent hi ha que escriu llibres, o que dita llibres, o que fa actes, que estan molt bé, no? Per tant, és aquest papel que jo crec que s'ha de reivindicar. L'altre dia tenies la Gemma Busquets, aquí, que ha escrit el Matrioska sota les bombes, i aquesta setmana passada me l'he estat follejant i dic, ostres, que llàstima que no me l'hagi trobat després per fer-li preguntes, no? Sí, és un llibre interessant, aquest, el Matrioix, que sota les bombes, la Gemma Busquets, que també és tertuliant. Jo que deia, abans deies quants, perquè dius, home, ara fem quatre dies, però fins ara n'estàvem fent cinc de tertúlies a la setmana, per tant, ens anem a les vint tertúlies, ara els dilluns, els divendres no és tertúlia, però l'Oriol fa un programa en profunditat, en el qual també vénen tres o quatre persones, doncs ens mous amb... En 80, 90, jo diria que fins i tot més persones de tendències diverses, de pensaments diversos, de feines diverses. I la clau és una miqueta aquesta, parlar de tot d'una manera educada i incidint en aquests temes, que és el que intentem fer, i parlant cada vegada més de temes locals. Una mica el que deia en Roger també, no?, de les audiències i de quantificar, no?, i ell parlava de qualitat. Si la ràdio és cultura, la ràdio hem quedat, no?, ara que la ràdio és cultura és formació i és participació, no?, potser, i moltes altres coses. Quin cost? immediat té, no?, com ho podem quantificar el benefici de la inversió en una emissora local. Ui, aquest és un gran tema. Clar, llavors, quantifiquem el de la cultura... Des d'un punt de vista municipal és evident que sempre... És deficitari. Les empreses privades ho compten amb beneficis o pèrdues, les empreses públiques ho acaben interpretant si ens serveix o no ens serveix per tenir més o menys vots, i les dues coses jo crec que són... És a dir, les empreses privades han de tenir en compte que els nombres no sortin i l'Ajuntament, però no és allò, és a dir, no fas una ràdio només per parlar del teu, perquè llavors es trenca el propi sentit del perquè serveix una ràdio. Sí, jo crec que aquí la qüestió és el cost que no hi sigui. O sigui, quin cost té que a Girona no hi hagi una ràdio com aquesta? Quin cost? Es pot permetre una ciutat com Girona no tenir una misura local? Per tant, com que jo crec que no, el que s'ha de fer, el que entenc que s'està fent, que és fer una aposta per la ràdio local aquí a Girona. I més en aquest escenari també que els mitjans que tenen presència aquí, els mitjans... a nivell de país o a nivell estatal que tenen presència aquí, també fan un tractament diferent de la informació local, el que tu comentaves, perquè potser ha de ser una informació local exportable en aquests altres àmbits. I, per tant, queda una bossa molt important a nivell informatiu, queda un corpus important, I és el que s'ha d'oferir. Per tant, entenc aquesta rendibilitat en vots o en ingressos, però per mi és el cost que no hi sigui una missora, tot el que estàs silenciant. Després hi ha el tema aquell, és a dir, dels últims anys, i no parlo ara de l'Ajuntament de Girona, sinó de tots els ajuntaments, de tots. D'alguns ajuntaments, sobretot els més grans, s'han fet apostes molt importants pel món de la comunicació. que no és exactament el mateix, és a dir, no és exactament el mateix la comunicació que el periodisme, jo entenc que la comunicació hi ha de ser-hi, és molt més fàcil dir allò que tu vols, de la manera que tu vols, en el moment que tu vols, que no diguem-ne que està objecte que algú pugui preguntar de qualsevol cosa en qualsevol moment. Però aquest equilibri, que és complex, és l'equilibri, que ara sembla que s'ha descompensat una miqueta, diguem-ne, a favor més de la comunicació que el periodisme, però que alguns hi som encara, diguem-ne, per reivindicar el paper del periodisme, de fer preguntes i de demanar a la gent que, diguem-ne, que són els que administren la cosa pública, doncs que expliquin les coses que fan, per què els fan, o que puguin ser objecte de crítica si algú creu que no ho són, sempre i quan siguin educades, és evident... que en una ciutat, en un poble, mai es farà tot el gust de tots i malament seria, bueno, malament no. És a dir, si tothom trobés exactament bé tot el que es fa, voldria dir que no estaríem, diguem-ne, precisament en una democràcia, no, Anna? No, no, no, tants caps, tants barrets, eh, allò que diuen. No, no, però sí que estic molt d'acord amb tot el que s'ha anat dient sobre el paper i la importància de les ràdios locals i que, bueno, que hem d'intentar, no?, des de tots els mitjans possibles que... hi hagi apostes decidides i fermes cap a continuar mantinguent totes aquestes ràdios, que moltes ja porten una llarga trajectòria darrere seu. I el que és important, amb el que comentaves, la ràdio és municipal, però no és la veu de l'equip de govern. L'equip de govern ho farà l'Ajuntament amb la informació corporativa de govern. Però la ràdio és municipal i, per tant, és una ràdio, en aquest cas, una ràdio de Girona amb totes les veus. Les que estan a l'Ajuntament i les que estan fora de l'Ajuntament. La ràdio de la ciutadania. Per tant, sí, sí. I sí que és veritat, a vegades també amb ràdios més petites o amb localitats més petites, a vegades sí que pot haver-hi aquesta temptació de voler vehicular la ràdio, però aquí sí que ha de sortir, diguéssim... la part més deontològica del Col·legi de Periodistes, per dir, no, aquí el que tractem és informació, aquí es tracta informació, evidentment la corporativa o la interessada per part dels equips de govern ja tenen els seus canals, però no ha de ser aquest, o en tot cas aquest l'ha de recollir, però juntament amb totes les altres veus. Vull dir que aquí ja, si toquéssim una mica més tota la part informativa de les ràdios locals, Sí que aquesta és una qüestió que suposo que des del col·legi, doncs, bueno, es fa aquesta defensa, no?, de... Parlava de rigor, entre d'altres coses, em referia a aquestes qüestions. Sí, si la ràdio esdevé una eina més de l'estratègia de comunicació d'un govern, llavors deixa de ser un espai d'informació, participació, tot el que hem anat diguent, no?, I pot haver-hi la temptació, esclar. I té el dret, diguem-ne, d'utilitzar-la en algun sentit, d'utilitzar-la. És a dir, per aquí passen els regidors de l'equip de govern i els regidors de l'oposició. i poden explicar, i poden dir, i es poden debatre temes. Girona és una ciutat gran i temes n'hi ha, és a dir, al final, aquest dia, ara no recordo qui era, hi havia un tertuliat que deia, en el fons, podríem decidir sis temes, i a partir d'aquests sis temes podríem fer totes les tertulies del món, perquè hi poses mobilitat, hi poses habitatge, hi poses seguretat, hi poses neteja, i ara me'n recordo els altres que va dir, i en el fons és veritat. Tens tema cada dia. Tens temes cada dia i més en moments de canvi com l'actual pel que fa, per exemple, al tema de mobilitat que sembla que ha de venir, on el tema de neteja en què estem immersos, on el tema d'habitatge que és un dels problemes greus que tenim i que ha provocat manifestacions i que no es resol, mira... encara que us centrem, per exemple, en el congrés del PSOE que ha fet aquesta setmana, Pedro Sánchez ha denunciat una cosa que dius, ah, però no hi era, queda una gran empresa pública d'habitatge, que és evident que qui té els diners per fer aquestes coses és bàsicament l'Estat. també la Generalitat com a representant de l'Estat, i que els ajuntaments hi poden ajudar-hi, i han d'ajudar-hi i han de fer el seu paper. Però clar, el paper principal, si es necessiten, perquè el president Illeva anuncia 50.000 habitatges fins del 2030, i dius tant de bo que sigui així, però tampoc en farem prou amb 50.000. Sí, de fet va ser l'únic gran anunci que s'ha fet d'aquest congrés en el que ha tingut el bany de massers que potser s'esperava i que alguns tenien la idea que hi hauria una mica més de caldo amb les prèvies que hi van haver però és evident que l'habitatge és un dels principals problemes diria preocupacions d'avui de la ciutadania i un problema que també genera i que està ben estudiat també, molta marginació o diguéssim hi ha molta traça de racisme també i de xenofòbia dins de tot aquest món amb la dificultat de moltes persones per poder accedir a un habitatge pel color de la pell o per la religió, etc. Però sí que aquí cal una aposta pública important Perquè sí que és cert que fins ara semblava que el tema de la construcció estava només en mans dels bancs, diguéssim, del capital privat, i sense massa responsabilitats tampoc, però sí que s'ha de fer una aposta perquè, bé, jo crec que ja ho havíem comentat aquí en alguna altra ocasió, estem arribant a normalitzar algunes situacions d'infrahabitatge com a normals, el fet que una família compartís una habitació que no són dignes. Això no forma part del dret a l'habitatge i d'una vida digna. El que ha d'aspirar una persona, una família, el que s'ha de tenir és un habitatge en condicions i s'ha de fer tota aquesta promoció Més que res, també per aquest desassostament que hi ha entre els ingressos que t'arriben pels rendiments de treball amb el que requereix el poder adquirir un habitatge ja no de propietat sinó també de lloguer i allò que hauria de ser Una tercera part, més o menys, evidentment, a dia d'avui, malauradament, és molt més per molta gent i, per tant, amb una gran dificultat per accedir a un habitatge digne. Abans has dit què passaria, quin seria el cost de no tenir ràdio? Doncs quin és el cost que tenim ara de no haver fet vivendes de protecció oficial, habitatge oficial, habitatge públic, habitatge... Se n'ha fet molt en els últims 40 anys, és veritat, Joan? En els últims anys se n'han fet 0 o 1. Llavors, quin és el cost de no? Doncs el cost de no és el que ens trobem a la situació d'infrahabitatges, de desnonaments constants, de... En fi, de tot tipus de singularitats, cada barri ho has veient, i cada cantonada, i cada carrer, i sobretot afecta en els barris que tradicionalment han estat barris, diguem-ne, en un llenguatge tardomarxista de classe treballadora, no? Vull dir, bueno, els barris on hi viu la gent que treballa és on ara mateix hi ha més impacte de necessitat. I sí, sí, a tot el tema del racisme immobiliari, que no només, jo crec que hi ha un error que és assenyalar justament els que es dediquen al sector, professionalment, sinó que a nivell social, qui és tenidor d'una vivenda i la vol llogar pel que sigui, perquè l'heretat dels pares, de la tieta o de l'àvia... Doncs, bueno, culturalment encara no és una societat que tingui una mentalitat oberta com per demanar, donar llibertat al teu agent immobiliari que allogui a qui sigui mentre hi hagi una garantia mínima que és la que es demana en qualsevol contracte. i justament alguns agents immobiliaris t'ho expliciten, diguem-ne, és que els propietaris ens demanen que no lloguem a... i a partir d'aquí ens entenem. Vull dir que, compte, hem assenyalat a les agències immobiliàries quan, de fet, és la societat que encara no ha fet el clic de dir... Doneu una volta i mireu qui som. I quan aneu pel carrer i veieu qui som ara, com a Girona, quina és aquesta societat, entendreu que els que demanaran poder llogar la teva vivenda de la tieta o de l'àvia, doncs és gent que acaba d'arribar a la ciutat, ves a saber de quins orígens... Però deixem obrir un maldò, perquè això que dius és absolutament cert i estic d'acord que passa en alguns casos, no? No, no em donis la raó, sencerament, matitzo-ho. Ara la matitzo, ara la matitzo. Gràcies. No, també és veritat que, diguem-ne, i que llavors hi ha hagut gent que ha llogat habitatges i ha tingut uns desastres totals. Eh, i no amb gent a vegades no vinguda, eh? Vull dir, amb gent allò que... que com diu aquell anunci, que és un dels que menys m'agrada, diguem-ne, hi ha un anunci que surt per la ràdio i per la televisió, que és el som d'aquí, eh? Som de confiança, som d'aquí. Som d'aquí, que no m'agrada gens per el que porta implícit en el tema. Però més, amb el som d'aquí, és que hi ha molta gent d'aquí que és d'aquí, d'aquí, tant com tots nosaltres, diguéssim. Sí, sí, sí. que són d'una altra religió, d'una altra ètnia, tenen un altre color de pell, no? Però sí que és veritat que no els posem en el sac encara que som d'aquí, no? Però vaja, vull dir, sí, això és... Jo me'n referia que a vegades els programes no penen aquí, penen per gent allò que en diguem del país de diverses generacions, eh? I per tant, també hi ha hagut, diguem-ne, alguna actitud laxa en aquests temes i això ha fet... que jo crec que, per exemple, el tema de l'habitatge, que encara n'estem parlant, però que no vull dir que s'hagi de discriminar en el sentit de canviar, però hi ha un tema, és a dir, hi ha una gent nouvinguda que té unes dificultats econòmiques perquè són de barris, com tu deies, de classe treballadora, però que bàsicament, deixem-ho dir amb la paraula quan entenem, són pobres. i aquesta gent hi ha i llavors hi ha una altra cosa que segurament 50 o 60 anys al·lera no era això és una d'aquelles coses que el professor Quim Broguer el catedràtic d'això em va fer em va fer veure fa ja molts anys abans la gent quan tenia una feina se'n sortia i ara estem en un moment que qui té una feina no necessàriament se'n surt perquè no arriba a poder llogar, comprar pis i cotxe una feina pis i cotxe jo volia dir que el tema de l'habitatge com moltes coses en aquest país anem tard i malament i a vegades busques una mica els motius dels quals anem tard i malament i segurament ja perquè les polítiques d'habitatge no són a 4 anys vista que és el tema que hi ha en les eleccions sinó que és a llarga durada i suposo que invertir a llarga durada això és el que els polítics no acaben d'atrevir-se de dir bueno, total, ara els rèdits no els rebrejo però si hauran de posar-ne sí, sí, totalment I una altra cosa que volia dir també és que les lleis que s'estan fent, o que s'han intentat fer, tampoc han acabat de resoldre res, i que molta sensació és que acabaran perjudicant sempre els petits propietaris, que a vegades dius, ostres, tens el que deia en Joan, tens un lloguer heredat d'una herència i seran aquests petits propietaris els que pagaran totes les conseqüències d'aquest habitatge social. Jo també vull trencar una mica una llança perquè de la mateixa manera que en Joan ha dit que hi ha propietaris que fan això, n'hi ha molts que no. Sí, sí, sí. No, no, però al final de vegades molt problema també són aquests grans tenidors, no? I llavors per perjudicar aquests grans tenidors acabaran perjudicats els petits propietaris que poder, amb aquest petit lloguer, poden pagar-se una residència, una senyora que cobra una pensió molt mínima. Vull dir que hi ha molts casos darrere de... D'això que també els hem de tenir en compte, no? Avui el Déu de Girona, crec que la Laura Fanal, però no m'atreveixo, parlava que deia que parlant de grans tenidors, per tant estem parlant de sareps i fons d'inversió i tal, que en aquests moments a les comarques gironines hi havia 4.641 habitatges buits. 4.641. que no arreglen el problema de l'habitatge, però podrien contribuir, diguem-ne, d'una manera notòria a fer-ho. I aquesta és una d'aquelles coses que, a veure, com a ciutadà del carrer se t'escapa. Després ja sé que tot és molt més complicat, però si la Sareb té pisos... i la Sareb es va construir, diguem-ne, es va quedar als pisos dels bancs que no volien, i en aquests bancs els vàrem salvar, aquests pisos haurien d'estar a disposició immediata del mercat, i és una d'aquelles coses que a mi m'acosta molt, molt, molt d'entendre, perquè no sigui així. Aquests pisos, sí, i segurament però cal fer alguna intervenció també en aquests pisos, per veure en quin estat està, en quines condicions, però hi ha de formar part també de les polítiques. O sigui, hi ha una qüestió de disponibilitat, perquè segurament... Segurament també fa falta construir-ne més, però també se'n poden recuperar. I llavors, clar, aquí també s'ha afrontat o s'està afrontant amb les tensions, que també són lògiques, el tema dels usos. Perquè també és veritat que l'habitatge per urs residencial, per el que entenem, que hi visqui una família, en algunes zones... de la ciutat, però també en algunes altres comarques, doncs, bueno, s'ha anat més per usos turístics, perquè donen un major rendiment, i això fa, ha fet rebotar també que el preu pugui, no? Però això, que tens tota la raó, però per exemple, la ciutat de Girona, no? Hi ha una normativa, es compleix aquesta normativa? De moment es compleix, és a dir, hi ha un, penso que parlem que hi ha d'haver-hi un màxim del 4% d'habitatges turístics a la ciutat, i això no s'hi arriba ni de tros, i que llavors en cadascun dels barris no poden passar el 15%, i aquí sí que hi ha dos barris, Mercadal i Barribell, que estan al límit, compleixen la normativa. Potser s'hauria de reduir, no ho sé, és una possibilitat. No, no, el que s'ha de fer és, el que s'està fent, que és raular. Sí, sí. regular i fer complir és a dir, no només fer les normes sinó fer-les complir llavors hi ha un altre tema que també segurament esclar, jo perquè soc d'una generació soc més gran que vosaltres i la veig, en un moment determinat tot van ser baixos per botigues i baixos per botigues, hi ha baixos a la ciutat tancadíssims, en canvi abans abans hi havia, diguem-ne en els primers blocs de pisos en les primeres cases hi havia allò la planta baixa, el primer pis A les cases senyorials en deien el principal, però com que ja no els veig conèixer aquestes, el primer pis o el segon, però la planta baixa era habitatge. I ara ha donat l'impressió que no ho hem determinat. Hi ha moltes plantes baixes a la ciutat que es podrien convertir en habitatges i que podrien ser una part de la solució. Dos anys, si tens paciència. Dos anys. De tràmits? Sí. Aquesta és l'altra tema. Com carai a la ciutat de Girona per un permís d'obre o per obrir jo diria més d'un any. Jo aquí només un apunt, perquè per exemple el desenvolupament de domenys, Els primers blocs que ja s'han construït i que ja s'hi viu no hi ha vessors comercials. Blocs que es faran més endavant sí que n'hi haurà de vessors comercials. Que n'hi ha d'haver, esclar. I n'hi ha d'haver per... Perquè estem parlant gairebé d'un nou barri, eh? Sí. No només per donar servei, sinó també... Perquè, al final, els blocs que s'han fet fins ara, que segurament estan molt bé, són blocs que miren molt portes endins, on l'espai comunitari és a dins, jardí i piscina. I està bé que tinguem carrers, que d'alguna manera també tinguin una mica aquesta llum i aquesta activitat, i poder és un mix, però també és cert, per exemple, al carrer del Pont Major... Les persones de més edat diuen abans aquí hi havia una activitat. Ara és impossible que hi hagi una activitat a cada portal. Bé, però sí que hi ha d'haver-hi, vull dir, és per ús residencial, no? Vull dir que és important que hi hagi vida, encara que sigui residencial. Sí, en un poble o pont major, diguem-ne, que ha estat, esclar, allà hi havia el Basté, hi havia la botiga de que viures, no n'hi havia una, n'hi havia diverses, hi havia... I tot això ara... per les raons que sigui, bàsicament, que és un dels problemes, no?, que alguna vegada, jo ho vaig dir a l'Startulis, a veure si qualla, que sé que no és correcte, perquè la neu no qualla, però és igual, el tema aquell de dir, és que en el centre de la ciutat de Girona s'han perdut els establiments històrics, i és veritat, però jo dic sí, però Sant Narcís, i Sant Eugènia, i el pont, també, també perquè és un llavors això ja hauríem d'entrar vull dir aquí el senyor Amazon i les d'això hi tenen una part com abans li van tenir els grans centres comercials com després hi han hagut les franquícies i també hi ha una altra cosa encara en queden algunes de gent que per exemple que acusen i fan coses d'aquestes però ara si et surt més barat anar a comprar un pantaló nou que canviar-te la cremallera clar, això és un... que aquí també ens hauríem de fer mirar el que comprem i com es pot veure... Bueno, això sobretot venint de la Black Friday i en què estem en el Cibermonde. Sí, sí, sí. Clar, això què suposa? Una consciència, tenir... o sigui, tenir consciència de barri, tenir aquesta mirada... I alhora ve de ser militant. Ostres, jo no vull ser militant. No vull ser militant del quilòmetre zero. No vull reivindicar-lo, vull poder-lo viure. Però clar, com que al final anirem reduint la proximitat, ens haurem de convertir en militants d'una cosa que és de sentit comú, que ha anat sortint, no? Les plantes baixes, obertes, amb llum, amb dinàmica, amb la veïna, això ho hem dit moltes vegades, ostres, en Paco no ha baixat a comprar el pan, sabeu alguna cosa? Ai, ja trucaré a casa seva, sí, porta... No, aquesta setmana ha anat amb la seva filla. Això ni el senyor Amazon ni els grans molts t'ho aportaran, a part que té molts altres beneficis, que és el de sensació de seguretat i de comunitat i de barri. No caldran tantes càmeres si hi ha comerços, no? Estem reclamant càmeres a les cantonades per la seguretat. Bueno, si hi ha comerços, en principi no ho fan falta, perquè hi ha el paracoll, passes de l'Ortega, després vas amb en Josep el de la ferreteria, segueixes avançant i et trobes a l'altra banda en Rigo que està traient no sé què, els mimosos que t'has deixat enrere... I després hi ha els de la fundació... Sí, però abans, no sé, anaves a Sant Eugener i trobaves en el tros que anava des de la gasolinera fins al desviament, hi havia dos fleques, hi havia un estanc, hi havia un bar, hi havia dos o tres botigues de que viures... Ja n'hi ha res de tot això. Bueno, dir-te que... L'Anna diu que no, eh? Després ens en parlarà ella de la seva experiència. A la primavera em sembla que qui feia de president de l'Associació de Comerciants de Sant Eugènia va fer un últim crit, l'últim estertor de dir... Jo dimiteixo al setembre, sisplau, si algú vol, si algú vol, i ningú li ha pres el relleu, i ell, després de molts anys d'aguantar el vaixell, no el de la plaça del barco, ha quedat... És una barqueta, ara, eh? I nerd. Sí, ara és una barqueta, sí, sí. Aquell barco... No facis llenya de l'arbre caigut, que tenim una mica... Home, aquell barco que va... que si no et recordo malament, i no m'equivoco, el va dissenyar l'arquitecte Duixans, em penso, vull dir, era... Clar, ara, és una mica... Era un barco. Era un barco. Ara les normatives, els perills... Ara hi ha una barqueta que... Ens fem molt mal, la veritat. Ens fem molt mal. Mira, hi ha una fotografia, crec, grafitejada o pintada molt bé, molt ben reproduïda, tocada a l'escola del Col·legi Sant Eugènia, a l'extensió aquesta de Mare Déu de la Salut, davant d'en Jordi el Carnicer, es veu... Es veu, hi ha una pintura del barco original. Ah, del Palau. Del barco, del barco. Sí, sí, doncs justament una associació de comerciants que ha caigut. La de Sant Narcís ja va caure també fa... La de Sant Narcís, diguem-ne, Dominiques, també va caure la associació de comerciants en el seu moment. És una paradoxa, eh? I fan coses, però... O sigui, pot haver-hi la paradoxa que... La llibreria i papereria del Pont Major és un punt de recollida de paqueteria. Doncs pot ser que tingui algun paquet, que algú ho vegi a recollir d'un producte que aquesta senyora vén. És una paradoxa dels temps que vivim. La comunitat de l'oli de mosqueta, d'aquestes cooperatives... a Sant Narcís, eh?, el debat que hi havia era si vins de, ara no recordo, eh?, tampoc és per fer, no crec que ens paguin publicitat la vinyeta o el que sigui, un d'aquí de l'Empordà, si ho compràvem a través de la cooperativa ens sortia 20 cèntims més econòmic a comprar-ho a la bodega. i clar, escolteu, anem a la bodega a comprar-ho per favor, perquè és que deixarem de tenir la bodega la bodega és un tresoret del barri per favor, per 20 cèntims i va haver un debat d'assemblea gran i dius, doncs clar, si realment hem de tenir un debat sobre 20 cèntims per ampolla de vi pleguem pleguem perquè s'ha de fer militància m'ha agradat això que la botiga del barri és punt de recollida i que hi puguis anar a recollir coses que venen de l'altra punta que els havien anat allà no hi havia pensat com a punt de recollida és un bon servei perquè saps que si tu no ets a casa pots anar a recollir allà mentre aquella botiga és oberta però aquesta paradoxa es pot donar evidentment Sí, sí, és així Ja ho veus Anna, estem... Sí, jo quan anau descrivint tots els barris com han anat canviant i com han anat canviant la imatge de la ciutat jo anava pensant que últimament quan vas de viatge totes les ciutats són iguals vas a Barcelona, vas a París, vas a Roma i a Girona i totes acaben tinguent tota la mateixa fisonomia perquè estan perdent totes aquestes petites identitats que eren els petits comerços locals i pensava amb això que te n'adones ja fa temps que també Girona és com una altra ciutat normal d'Europa que ja no té la seva pròpia idiosincràsia Doncs escolteu, hem començat parlant de ràdios locals i hem acabat parlant de comerç i a l'entremig hem tingut una molt bona conversa que us voldria agrair, però han arribat les 11 i això s'acaba. Joan Kerr, Anna Sala, Roger Casero, moltíssimes gràcies per ser aquí. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 2 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Tres detinguts en un bar de Girona en el marc del dispositiu d'aga contra el tràfic de drogues i les armes blanques. El bar està situat al barri de Santa Eugènia i el primer arrest es va efectuar per un delicte contra la salut pública i els altres dos per requeriments pendents, incidents anteriors d'ordre públic en un cas i un ordre de recerca i detenció pendent en l'altre. En una operació paral·lela a l'estació de Girona es van identificar 23 persones i es van aixecar 10 actes pertinents de substàncies estopefaents. El govern té localitzats 4.651 pisos buits de grans tenidors a la província. Així ho indiquen les últimes dades publicades corresponents a 2023. Es tracta d'un 10% menys que l'any anterior, quan eren 5.136. La ciutat de Girona amb 385 i Sal amb 318 són els dos municipis amb un major nombre d'habitatges localitzats. Girona treu a licitació els quatre radars fixos que s'instal·laran a la ciutat. Així, un cop s'hagi adjudicat el contracte i col·locat els aparells, encara sense data, Girona tindrà quatre radars fixos ubicats en diferents punts de la ciutat. El preu de sortida de l'oferta de concurs públic és de 139.464 euros i es col·locaran davant dels maristes al carrer Barcelona, a la zona de l'estació, entre la rotonda del passeig d'Olot i la del riu Güell i el carrer Palafrugell, al barri de Pedret. La província de Girona té un dèficit de 181 secretaris, interventors i tresors a l'administració. La Generalitat ha detectat un dels principals problemes que obstaculitzen el funcionament intern dels municipis de menys de 5.000 habitants, la manca dels anomenats funcionaris d'habilitació nacional. és a dir, interventors, secretaris i tresorers, les tres figures tècniques que responsabilitzen d'avalar i controlar les grans qüestions jurídiques i financeres de les administracions locals. A les comarques de Girona hi ha un total de 181 places pendents de cobrir, 138 places cobertes de 319. Unes 2.000 persones participen a Girona en els concerts solidaris amb el País Valencià. Els concerts van arrencar ahir a les 12 del migdia al Palau de Fires de Girona i es van allargar fins a les 9 de la nit amb una vintena d'actuacions. Malauradament, de les 10.000 entrades que hi havia disponibles, se'n van acabar venent 2.000. Tots els beneficis es destinaran a entitats culturals valencianes. I en esports, el Girona empatador s'hi rescata un punt de Villarreal a l'últim minut gràcies a un gol de Crecci, un partit que es va complicar molt amb el 2-0 local a l'inici de la segona meitat. L'entrada d'Estuani i Porto al camp va canviar el guió i l'ambició per part gironina, que va veure com un gol de Van de Bec escursava distàncies. A Estuani li anulaven un gol i a les acaballes un gol del central txec va fer embugir l'afició gironina sumant un punt amb regusta victòria. Per altra banda, l'Esparo ni Girona va exercir de líder i va passar per sobre del Celta Fontajau amb una victòria per 108 a 59. Va arribar aquesta gran marca anotadora, també va anotar 17 triples i mitja dotzena de jugadores van superar la barrera dels 10 punts. El líder va exercir del que és i es va convertir en una màquina de fer punts per atropellar el seu adversari. I acabem amb el temps, dia avui que s'espera força clar però amb els núvols que no acabaran de desaparèixer en una jornada on s'arribarà als 18 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès. Del 25 al 28 de novembre, vina el punt d'informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipse de preus que no et pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès. Diumenge 1 de desembre, tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies...