Orient Mitjà, populisme i Girona: política i cultura

Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, comença la setmana, comença la tertúbia aquí a Girona FM, primera tertúbia de la setmana, 7 d'octubre, un dia que ha quedat marcat perquè l'any passat varen passar coses que ens porten al caire d'una confrontació, alguns diuen regional, alguns diuen alguna cosa més a l'Orient Mitjà. 7 d'octubre, encarem ja les fires de Girona, no és la setmana les fires, però comencen a arribar, aviat es coneixerà el pregoner i la persona que fa la glosa, i nosaltres estem aquí per parlar una mica de la ciutat, del país, del que ells vulguin, amb les persones que m'acompanyen avui. Miquel Viera, periodista, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, molt bon dia. Com va tot? Bé, a veure si plou. A veure si plou. Esperant les ploges un cop més. I preocupat, efectivament, per la situació a l'Orient Mitjà. Ara dius que parlaves d'un article d'Antoni Puigverba i d'aquesta casa. Hi ha un article d'Antoni Puigverba avui a La Vanguardia que parla dels pactes d'Abram, que ell en diu. És a dir, que vindria a ser el reconeixement per part del món sunnita, és a dir, d'Aràbia Saudita, Egipte, Turquia, d'Israel, i com això pacificava la regió, però la pacificava, evidentment, fer coses que a vegades han fet els àrabes, és a dir, oblidant els seus, oblidant els curts, oblidant els palestins, oblidant els iogurts. És a dir, aquí també tenim genocidis al Kurdistan, tenim... Arrojava, maten els turcs. Els turcs maten gent dia sí dia també amb drons i amb bombes. Més d'un milió de iogurts estan empresonats i la Xina els massacra cada dia. i compara una mica, parla de tot això, i parla dels perills que Rússia acabi entrant en el conflicte, han d'oblidar que Rússia ja va ajudar Síria i l'Assad a mantenir-se en el poder, per tant Rússia que té bases a Síria i és un agent important a la zona, i si ara ja, perquè l'Iran li està subministrant drons i li estan subministrant armes, Doncs si Rússia i l'Iran acaben fent, per dir-ho d'una manera, aliança, doncs aquí tenim un problema greu i motiu de preocupació. Dit això, el dret d'Israel a defensar-se jo no el discutiré. És allò de dir, segurament és millor parlar del temps, que no de coses d'aquestes, perquè com passen, fa patir una mica, de fet, aquests conflictes fan patir molt. Senyor Joanquer, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, demanaves pel temps, i bé, fa un dia rúfol, és una d'aquelles paraules que fem servir poc, no? I és tan rúfol el dia com la visió que tenim de tot el que està passant a tota la zona, Israel, Iban, Gaza, i les orelles aixecades des d'Iran, el que comentava en Riera de la intervenció russa... per tallar d'arrel tota la situació siriana, que ja no en parlem més, però ha estat un tema bastant contundent en el marc de la Unió Europea, que fins i tot ha comportat una anada cap a l'extrema dreta molt justificada per tota la migració siriana. Siriana, o sigui, Úrban es reforça gràcies a això, Sèrbia, que no forma part de l'Unió Europea, però és Europa també, Àustria, ni parlar-ne, en canvi aquí, com a contrasentit aparent, teníem l'Angela Merkel que obria els braços, no?, els sirians, i deia aquesta gent són smart people, són gent espavilada, són els fenicis, són els que van inventar moltes coses que vinguin cap aquí... Bé, Europa no acaba d'apair tots els moviments geopolítics de guerra que hi ha al seu entorn i els assumeix com pot. L'altre dia no sé quina tortulia sentia que deien Europa és com la tieta que convides a Nadal. Vull dir, en aquest marc de geopolítica internacional és com aquella tieta soltera o vídua que convides i que la tens allà asseguda però que no pinta gaire res, però és la tieta. És una bona definició. No sé per què, com has dit la tieta, he pensat en en Josep Botrell, perdona, vull dir aquelles coses que a vegades passen. Francesc Caioela, molt bon dia, què tal? Bon dia, què tal? Com estàs? Ja veus, hem començat forts i una mica tristots. Sí, sí, no, no compré com el que diuen, però intentaré no repetir-ho, perquè, si no, és una depressió terrible, ja en total són les 11 del matí del dilluns. De fet, les 10 encara, però... Per tant, intentem... va baixar una miqueta la preocupació que l'hem de tenir, però que no ens atrapi de tal manera que ens deixi paralitzats. Doncs esperem a veure si canvia la cosa amb la quarta pota d'aquesta tertúlia que tenim avui, que és un senyor que ens ha sorprès la seva entrada perquè està molt moreno, perquè en contra del que és habitual, que sempre hem afaitat, avui llueix una barba d'aquelles de pel·lícula de cinema, Senyor Guillem Terribas, bon dia. Molt bon dia. Molt ben arribat de Tirana i de tota Albània, no? Sí, sí, sí. No sé si es podia dir, però ja m'he dit. No passa res, no passa res, no passa res. País en construcció sense control. O sigui, com el món, que no hi ha control de res i no hi ha lògica de res. Estem intentant provar lògica tot el que està passant i no hi ha cap lògica, no, no... no hi ha res que pugui lligar o justificar tot el que s'està fent, com tampoc no hi havia res ni per justificar quan va començar la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial, vull dir, tots aquests conflictes no tenen explicació ni res, i per tant, podem estar aquí discutint els uns i els altres, qui són els bons o els dolents, però al darrere sempre hi ha aquell, allò que es diu el puto diner. Perdona, eh, però Jordi, ara m'ha vingut allò... Vas sentir la frase, que podríem parafrasellar, amb Ember Hoska, Vivim Millor? i com Franco també i moltes altres coses alguns devien viure millor segurament com amb en Franco però sí que hi ha encara una mica aquella cosa però que també això ho vaig notar fa anys quan vaig anar a Sant Petersburg o si vas a l'Alemanya Oriental hi ha tota una sèrie de gent que el govern els protegia i els anava a una casa una tranquil·litat i el desaparèixer Aquesta potenció entrava un capitalisme tan agressiu que tota aquesta gent està acollonida perquè o t'espaviles o t'espavilen o desapareixes i això passa a tots els països que hi ha hagut una protecció per part del govern una dictadura forta diguem-ho clar, les dictadures passen les dictadures també hi ha gent que troba a faltar Franco i que de fet no ha deixat de trobar-ho mai perquè tenien copat el poder i el continuen copant, no? Jo a vegades penso-te amb els paral·leismes amb el segle XX, no? És a dir, estem a l'any XXIV, és a dir, que ja hi havia un feixisme, l'ou de la serp es anava cubant, i no sé, tinc la sensació, ahir veient en Trump i en Elon Musk allà en aquell meeting, en aquell poble on van estar a punt de matar. Era l'estat de Pensilvània. No recordo on del poble. No me'n recordo. I veient la pujada de l'extrema dreta i veient... les dictadures que es mantenen fortes com Rússia, Xina... Bueno, se'n diuen... Sí, aquella cosa. Sí, voten, però com si no votessin. Veus una mica cap on va el món, veus l'Iran, veus tot el món de l'Orient Mitjà, veus els Estats Units que són amb una cruïlla que no sé si se'n sortiran... I penses, ostres, a veure si repetirem els mateixos errors, perquè el de la xaromà és expert en repetir errors, no? Els mateixos errors de fa 100 anys, no? En diferència del cicle passat és que hem superat la del 18, o la del 14, la primera guerra mundial. Sí, l'hem superat, sí, sí. Hem de mirar de superar l'altre. Sí, sí, però hi ha... Hi ha barbàries, la guerra de Síria mateix és una barbària continuada. I entre mig hi va haver-hi una altra, eh? Parlaràs de les guerres mundials, dic, però entre mig encara n'hi ha haver-hi una altra que la van patir molt directament aquí. Home, sí. De fet, és com l'inici de la Segona Guerra Mundial. Sí, va ser l'assaig. La prova, sí, sí. Doncs per això intentem anar amb lògica i no hi ha lògica. No hi ha lògica, no hi ha... O sigui, aquella frase tan tonta que l'home és l'únic animal que s'entrebanca amb la mateixa pedra, vull dir, ens entrebanquem sempre amb la mateixa pedra, però perquè hi ha un tio que posa la pedra allà perquè ens entrebanquem. L'altre dia em mirava de casualitat el planeta de les símios i els simis fan un simil, no? És una crítica evidentment al comportament humà, no? Perquè el planeta es portat i devia que allà hi ha tota la llibertat allà al final, no? I els simis li diuen els apes don't fight apes, és a dir, els simis no es barallen, no maten simis, no? Diu, en canvi els homes sí que maten, diu. i per això hem arribat allà on t'hem arribat i després pensava, ostri, mira això que és una pel·lícula d'any 68 o 69 doncs mira i n'hem d'oblidar que tenim arsenals nuclears i que hi ha un boig allà a Moscou que diu que segons com va i el farà servir jo el que penso al voltant de tot això és que realment és veritat que hi ha una gran onada com esteu dient, arreu del món amb aquests moviments populistes i d'extrema dreta Però hem de fer un mea culpa des del món occidental, i en aquest cas perquè és el que ens pertoca, des del nostre sistema estan donant resposta als nostres ciutadans als seus problemes. I moltes vegades aquesta gent que està aquí es fa que està votada. Si està votada és per alguna raó. No crec que estigui ple Rússia ni Àustria de gent d'extrema dreta. Bueno, Rússia no els ha votat, eh? És igual. L'exemple que volia servir és que l'Espanya Europea, una setmana de països que eren el paradigma de la democràcia, Suècia, tots ens emmirellàvem amb el model de l'Ofalme, l'Unokreiski, d'aquesta gent, i són aquests països els que està a l'extrema dreta a dalt de tot. Els peixos baixos, alguna cosa està passant. Per tant, els nostres sistemes estan coixos... i no estan donant resposta els seus governants als problemes reals. Poder perquè estan sobrepassats també pel món de l'economia, que ha sobrepassat també el que és el govern dels estats, però alguna cosa passa aquí. Per tant, jo no veig... Si jo vaig a Suïssa, perdó, Suïssa, a Ústia, jo no veig allò ple de gent desfilant feixistes ni a Suècia. Per tant, alguna cosa està passant. Per tant, la gent vota perquè segurament hi ha gent que està, doncs, diguem-ne, atrapada en problemes... i no se li acaba d'una solució, això fa que la gent voti el que vota. Per tant, aquesta meva culpa, en comptes de buscar l'enemic a fora, busqueu-me-la dintre. Si estem fent nosaltres, els que estan governant, jo no ho governo, ni nosaltres que estem aquí, el que hem de fer, no sé si està passant això. És una bona reflexió, perquè a vegades parlem que l'extrema dreta, en altres llocs, està en bauge. I no ens han donat en compte que aquí també l'estem a dreta, amb tota la normalitat, ja porta tres legislatures o quatre, no recordo bé ara en aquests moments, al Congrés dels Diputats, està en el Parlament de Catalunya, i per tant, crec que dos de vosaltres heu dit allò, heu parlat dels problemes reals de la gent, que aquest és un dels temes, no?, Possiblement també estem envoltats d'un cert agonisme que faci que no es parli que hi ha realment problemes i a l'amagar els problemes la gent s'emprèn i és com decanta el seu vot. No, però jo a vegades tinc la sensació que les ovelles boten el llop, no? Botem el llop, a veure, aquest ens diu que és molt pinxo i que aquest ens salvarà de tots els problemes i n'hem d'oblidar que les masses han estat manipulades des de fa molts anys, no? Començant des de fa cent anys amb el feixisme, no? I per tant, a mi em preocupa molt això, no? A mi em preocupa molt tota la gent que va voltant aquest senyor Albice, no? I que... I que es pensaven que s'acabava la festa i resulta que van votar amb un defraudor d'Hisendra i amb un pallasso, no? Però penses, i això per què l'han votat, no? I després tenim un senyor com l'Elon Musk, que ara mateix és l'amo de la xarxa més important, d'una de les xarxes socials més importants, no? I veus que només te comencen a sortir vídeos d'immigració, de no sé què, de no sé quantos, i penses, quin algoritm estan aplicant aquests tios, perquè... Perquè la gent els hi surt i tot això, no? I d'acord que hi ha els problemes reals, i és evident que la política clàssica no els ha solucionat. Però jo estic segur que el populisme a l'extrema dreta encara els ha solucionat menys, eh? No, si estem d'acord, però aquesta gent que acaba votant és perquè no ha tingut resposta. Si això, si estic d'acord, que acabes votant, allò que dius, aquest vot de càstig o aquest vot que pens que t'ho arreglarà, i és un error, és el contrari. Però el que repreixo és que... Això no opsta per reflexionar si estem fent, o estan fent els nostres governants, el que haurien de fer. No, no, segurament no. Hi ha una cosa que... El discurs a la dreta és molt fàcil. Vull dir, la culpa que no hi hagi feina són els immigrants. La culpa que no hi ha... Vull dir, per tant, no posen mai cap solució, sinó que diuen culpa i no diuen com ho arreglarem. I per tant és molt fàcil el discurs i després hi ha gent desesperada que diu home, aquests estan dient que jo penso que els dolents són els immigrants i per tant votaré aquest. Vull dir, la demagogia, la mentida, la manipulació ha estat sempre constant amb la dret. I després hi ha preguntes, per exemple... La dreta, no sé, quan hi ha una manifestació, per exemple, contra l'especulació de les vivendes que surten, tota una sèrie de gent i de partits d'esquerra, no n'hi ha mai cap partit de dreta en aquesta manifestació. O sigui, si es fa una manifestació contra la guerra, mai llorarà el PP o Vox afegit en aquestes manifestacions. Ells només fan manifestacions contra la vora, contra els immigrants i contra el que sigui. Però amb problemes socials mai han sortit a fer pila i... i solidaritat amb el que es demana per tant és un discurs facilíssim jo puc sortir al carrer i dir escolta a Sau o a Girona ho arreglaré tot perquè trauré tots els immigrants perquè els pisos els donarem jo puc dir el que sigui però si no ho faig què està passant a Argentina surt aquest loco i diu faré això i la veritat no es troba que estan més però molt més malament que no pas estaven per portar una mica la discussió cap aquí però és veritat que hi ha problemes d'habitatge però també és cert que és a dir els discursos explica'm la solució no donem mai una solució No, volia dir que els discursos, diguem-ne, que no resolen res, poden venir de la dreta, però també poden venir a vegades de l'esquerra o de l'ultraesquerra, o és a dir, hi ha gent que intenta fer... A veure, que hi ha problemes d'habitatge. Ciutat de Girona n'hi ha, sí, n'hi ha com hi ha hagut fa 30 anys, o com 40 o 50, segurament ara més, alguns són diferents, no tothom pot viure al centre de la ciutat, però per això... són els barris dels que ens sentim absolutament orgullosos, hi ha altres històries, hi ha problemes, però hi ha problemes, per exemple, serveis socials queden col·lapsats i llavors hi ha gent també d'aquí que queda necessitada i llavors això porta els discursos, no?, de dir, oh, és que s'ho queden tots, perquè per molt pobra que sigui la gent aquí, sempre n'hi haurà de més pobres que són els que viuen. I llavors aquí ens porta un altre tema que jo també volia tractar, que és el tema, diguem-ne, el de la solidaritat, o el de la solidaritat interregional. Jo aquest dia vaig quedar bastant sorprès pel discurs del... del president de Castelló de la Manxa, el García Page, dient que no, que tot el que hi ha aquí és seu. I avui hi ha un article en Vallclara que pregunta què haureu fet aquests 50 anys últims que heu estat governant, si continuem exactament el mateix, no? És per portar el tema, eh? És que està tot molt relacionat, jo crec, eh? Bé, a Catalunya tenim un problema greu de finançament, això és evident, no? Jo ja... Jo m'agradaria la independència, veig que segurament serà molt complicada d'obtenir, però és evident que els recursos s'haurien de gestionar aquí, la majoria, i després ser solidari. Jo no em nego pas a la solidaritat, però el que no pot ser, i tornaré a fer el discurs del tren, que cada dia se'n vagi un tren amb 60 milions d'euros cap a Madrid. 60 milions d'euros són 5 o 6 escoles. és un hospital petit, com el de Palamós, cada dia, que és un l'olla. Vull dir, i després a sobre surt aquest senyor que fa aquest discurs neocolonial, o sigui, és que la riqueza de Catalunya és de todos. Bueno, no ho sé, no ho sé, jo francament... Jo sí que hi estic d'acord, hem de ser solidari, jo no vull pas que els estramenys i que els andalusos tinguin molts més problemes dels que ja tenen, però és que l'espoli és constant i la manca d'inversions és constant i aquest país ha crescut gairebé dos milions de persones des de mitjans dels 90 i tenim carreteres que són similars, tenim els trens, no parlem dels trens, els trens és una vergonya, I estàs veient xifres d'inversions de DIF a Madrid que són del 150% i aquí són del 20 i escaig per cent. Per tant, aquí també tenim un problema i bona part dels problemes que tenim són causats per això. Parlem-ne també d'això. S'ha fet el silenci a la teva? No, és que... No sé, el que dèieu estirant el fil d'en Guillem, que la simplificació dels discursos porta a això, que el populisme creixi. La dreta ho té fàcil i, per tant, assenyala... Les societats en què vivim són molt més complexes, les sobiranies compartides, la delegació de decisions cap a altres àmbits. És un tòpic, però la globalització és al final el que fa que els governs europeus, estatals, regionals... facin el que poden amb les engrunes. Ja m'agradaria dir les engrunes d'Holanda. Sí, però també a Holanda també passa el seu... Sí, sí, però ja tenen potser de decisió que nosaltres no tenim. Vull dir que, bé, a nivell... Amb això és el que estan treballant, no? Suposo que hi ha un acord de govern per la investidura de la presidència cap aquí, amb tot el que suposa que, com diuen en castellà, propios i ajenos s'emprenyin amb aquesta defensa. No ho sé, jo de moment veig certa contundència per part del govern de Catalunya en seguint aquest camí sense prestar-se pages i companyies. Vull dir que... Ja ho veurem, ja ho veurem. En debò. En debò, jo l'única cosa que em sembla que ha posat de manifest tot això és que ens han quantificat l'espoli. És a dir, ha sortit els andalusos i hem dit nosaltres perderem 6.000 milions, nosaltres perderem no sé quants milions. És a dir, hòstia, perquè ja no ho dèieu fins ara, vol dir que sí que realment els hi fan falta, no? A veure, tant de bo, tant de bo. hauria de ser la propera legislatura. És a dir, bé, el que es va pactar pel mandat, en tot cas, és el que dèiem aquest dia, aquesta tertúlia amb Miquel va venir fa poc, si voleu ho deia per canviar, perquè estem amb uns conceptes molt enleirats, però, per exemple, un dels temes, el govern català... amb la Sílvia Panec que com a superconsellera que li diuen perquè part de la portaveu té els temes de territori i els temes d'ecològics, deixeu-m'ho dir així i els temes de transports que són tots els grans temes i ha posat per cert molts gironins al capdavant aquest dia parlàvem d'en Jordi Sargatal, en Manel... Nadal, amb Pere Macias que continua i totes aquestes coses i sembla que la... Anem per aquí si us sembla, no? Vull dir, en poc temps després s'ha encarregat tot el tema de Rodalies per veure si revitalitza estan dient que falta un parc eòlic i han tirat endavant la possibilitat de fer-lo Han parlat que s'han de posar desal·linitzadores i s'ha tornat a posar el tema de l'aeroport al damunt. És a dir, voluntat de fer coses n'hi ha, no, Francesc? Sí, sí, sí. És veritat que el govern acaba d'arrencar, però crec que hi ha molta voluntat. A partir d'aquí hem d'esperar a veure què passa. També hem vist els enterers governs que també comencen amb arrencades de cavall i són frenades de burro. Per tant, jo, per la part que em pertoca, jo he hagut de patir governs anteriors en els quals les paraules, les promeses de coses parlades queden en res. És a dir, cal també que la política es dediqui a fer el que ha de fer. Quan és un tema d'infraestructures, allò. Quan és un tema educatiu, allò. Però amb altres conceptes, perdem ben bé... el que s'ha de fer, i aquí no té bé el programa de la gent, que la gent veu que els problemes no es resolen. Per tant, jo he patit governs, petit, des de l'entitat, de no tindre els problemes... Ara parles com a president del GEC. Sí, sí, perquè és l'experiència que tinc, de temes que no s'han resolt, temes que estan negres, després és blanc, mil reunions, això fa tan mal. tant a la persona que està implicada com com després s'explica. Per tant, què vol dir amb això? Que espero i tinc esperança que això tiri endavant. Crec que el govern també l'ha fet una mica amb altra sensibilitat, gent d'esquerra, gent també que ve del món de convergència, per tant... No sé, veurem, jo no em puc mullar perquè no sé... Les sensibilitats n'hi ha moltes, perquè gent que ve del món de Unió també n'hi ha, no? Per tant, n'hi ha molts, no? Per tant, espero que tot això tiri pel bé del país, perquè si ens perdem una altra vegada amb no saber quins són els programes reals, estem un testem. Per tant, jo confio en que això vagi bé. Abans també, un altre cop pel fil d'en Guillem del que deia populismes i tal, ell ho sap, la societat civil, no sé per què li diguem civil, perquè en tot cas militar... Sí, perquè no som militars, per tant, no cal dir civil. Això m'ho deia un exmilitar, no sé per què diguem societat civil... la tasca, la funció una mica per fer tot el tema de xenofòbia, racisme totalitarisme, populisme és igual, tots els noms que puguem posar-li Ells tenen un paper capdalt. No us traspasso la responsabilitat, ni al GEC ni a les entitats esportives. Ells el tenen, l'han tingut, i cal que vosaltres, diguéssim, visqueu bé. Què vol dir? Que l'administració no us posi entre bancs com a mínim. I que us posi facilitat ja seria una mica més. I a més a més, si us dona suport ja és la repera. Per tant, un pla de xoc perquè no hi hagi esquincement social, sobretot és que els nanos visquin l'esport com a espai d'intercanvi de reconeixement i coneixement mutu de la societat que ja tenim. Jo no volia escombrar cap a mi, però vull dir... Diguem-ne que d'alguna manera, estic parlant de pitjans com nosaltres, n'hi ha moltíssimes, que treballen a peu de pista sense lucre. Per tant, com que no és un negoci, és quan ha de tenir tot el suport de l'administració, que no és el cas. Perquè li està estalviant una altra feina, a l'administració. En tot cas li està estalviant la feina de què fem durant aquell temps que els nanos estan... amb equipaments esportius, com estan les instal·lacions esportives, les pròpies, les que poden rebre suport perquè són privades, etcètera, etcètera. És una mica això. En cada àmbit s'ha de seguir treballant. Mira, quan has dit allò de reunions i reunions, allà a Sant Narcís fem aquestes cosetes, a vegades invents del TVO, i en algunes cantonades hem posat ors urbans, com unes caixes de fusta, i aquest cap de setmana hem estat plantant calçots, avui, si algú vol, al carrer Colom, a les sis de la tarda em plantarem una altra capsa. Aquest estiu, pel que fos... Se'ns va acabar l'aigua, i l'aigua la teníem de dipòsit, i com que una era de vacances i l'altra no hi era, i el pobre que s'havia embolicat a fer-nos tirar endavant tampoc tenia la capacitat de fer que tinguéssim aigua, se'ns van morir les tomateres. amb una reflexió de les reunions, vaig dir escolteu fem reunions, ens coordinem tenim grups de whatsapp decidim si plantarem això o allò i al final el que és bàsic que és l'aigua, no ens la poseu no hi tornem perquè no vindrem a les reunions anirem a plantar calçots i punt vull dir que a vegades ens perdem en els serrells aquests algú ha de fer un informe, un projecte una justificació una ciutat més verda qui sigui més igual però després ens va faltar l'aigua. No, no, discursos en fan molts, i de ciutat vella, de ciutats verdes, i de renaturalització, i de rebaixar la petjada de CO2, d'aquests, discursos n'hi ha molts, el que passa que després s'ha de practicar amb l'exemple i no tothom ho fa. Demà comença el debat al Parlament, el debat de política general, a veure cap on tirar. Jo de moment veig que els pressupostos no estan lligats i ja estem a mitjans d'octubre i això és complicat. Tens algun dubte de que es lligaran? No, però Esquerra de moment va posar condicions, tot i estar allà on està. Però... Ja ho veurem. No ho sé, el govern diu que farà moltes coses i té molta feina per fer, no? Jo sempre penso en els accessos a Tarroella, per exemple, es compro cap a casa. Ja tenim unes carreteres que estan igual des de fa 20 anys, per tant, o 25, o 30, o 40. Per tant, això també s'ha arreglat un petit tram entre Medinyà i Servià de Ter. Per tant, la resta, quan vas a Treuella és com si anessis... Com fa 40 anys jo venia a treballar a Girona al principi que treballava al diari, no? Per tant, això no deu passar un problema només d'aquest govern, no? Però sí, és un problema de tots els altres governs que hi ha hagut, no? I com aquest exemple d'aquestes carreteres n'hi deu haver molts més. Jo tampoc demano que facin una supercarretera per anar al meu poble, sinó simplement que hi hagi un volal perquè pugui passar una bicicleta i si ve un cotxe de cares, doncs no t'hagis de patir a veure si sortiràs a la coneta doncs jo suposo que com aquest per tant el govern aquí té molta feina no sé si trobarà el desobligador o si trobarà els diners per fer-ho Rodalies és un greu problema, educació és un greu problema van faltar places a formació professional això és molt greu però Moltes places. Bé, vull dir que té un problema d'integració social. Hi ha un problema amb l'habitatge, claríssim. És a dir, el jovent no pot accedir a un habitatge digne. S'estan llogant habitacions a Barcelona per 800 i 1.000 euros i a Girona per 500, 600, 400 i això és una vergonya. Per tant, aquí hi ha un problema i és evident que no es pot culpar de tot. a la immigració. Per tant, aquí és evident que hi ha un problema de finançament i aquest és un dels coses que s'han d'arreglar. Ja veurem si això se'n surten, perquè és evident que les resistències a la resta de l'estat són importants. Fa estona que no parlen Guillem Terribas i em fa patir, perquè jo crec que tota aquesta cosa l'avorreix una miqueta. per cert, aquesta setmana no hi eres però va representar la 22 un llibre del que se'n parla molt, aprofitant el que diu en Miquel que diu el món de l'educació el tema incompetències incompetències bàsiques d'en Damià Bardera que diu moltes de les coses que en Xavier Díaz ens ve dient que em penso agafar el pròleg, que ens ve dient aquí tot el tema aquest de que s'ha perdut un punt d'autoritat que s'ha perdut un punt de la cultura de l'esforç, és una manera perquè jo sóc avui estic amable No hi ha autoritat, no hi ha... Per anar a parlar del tema de la llengua. Però aquí tornaríem a entrar en un altre tema que fa... Jo em fa molta gràcia amb això de... Cada vegada que hi ha un nou govern, entra un nou conseller, ho remena tot i tornem a estar més pitjor del que estàvem. El que es queixen, Damià Bardera, és que canvien els governs però sempre hi ha entitats com la Pere Bufill al darrere que és a qui acusen, que diuen que és la que mana autènticament al Departament d'Ensenyament, d'Educació o com li vulguem dir. No, però, per exemple, per una banda és perillosíssim, o sigui, és tan perillós ser professor com aquells paletes que construïen i que no tenien cap forma de seguretat i que era perillosíssim. Mires malament un alumne, un professor, i automàticament ja li estàs fent assetjament. Ja ve el pare a dir-te que el mira. Hi ha tota una sèrie de coses que el professor està lligat, perquè no li pot dir, nano, calla, perquè li ha aixecat la veu i llavors pot tenir problemes. A molta gràcia, una de les coses que diuen Damià Verdeja, que no li pots dir a un alumne gandul, i has de dir que té poc que aptitud. Sí, a veure, hi ha una cosa molt clara, jo sé que fa molts anys anaves a d'allò a casa teva i deies el professor m'ha renyat i m'ha dit que era un inútil i els pares o et fotien una pilla i deien sí senyor i ara vas allà i dius el professor m'ha mirat malament i el pare va allà no reclamem les pinyes però aquell principi d'autoritat que s'ha perdut potser sí la mare va ser mestre no però vull dir anem a extrems vaig de un costat a l'altre però vull dir igual que fer de pare fer de pare és molt difícil perquè ningú te l'ensenya però has de fer De pare, i fer de pare són coses que de vegades no t'agradaria. Per això t'ho passes més bé fent d'avi, eh? Molt millor. Però vull dir, hi ha d'haver-hi aquell joc, no pot ser... Jo soc molt amic dels meus fills, no, jo soc el pare, i a partir d'aquí soc el que condueixo cap puntat a anar. Jo el fill ha de fer de fill. Doncs quan van a l'escola, el professor és el professor, i l'alumne és el que va a aprendre's. com una mena de treball de la mateixa manera que els adults anem a treballar i hem d'estar amb responsabilitat els alumnes han d'anar a l'escola i amb responsabilitat no hem entès mai allò de la universitat que fan més de parar les classes perquè han de preparar els examens i que han fet durant les classes no ho entenc que hagin de fer 15 dies per preparar els examens Per tant, que vagin... És tot... Perquè tot és acomodat. És a dir, és fer-los la vida fàcil. Això no és Suècia, que és una gran sèrie, que una mica intenta fer reflexió sobre l'educació i la criança, que en diuen ells. Una de les coses, per exemple, que el pare té prohibit és dir-li no a aquella nena... malcriada i s'ha de dir més una vegada no no li diguis no i tant que s'ha de dir no perquè sí perquè sóc el teu pare i has de fer el que jo dic i llavors ja en parlarem perquè no hi ha arguments en alguna actuació per què has de venir les 9 i no les 10 perquè hi ha unes normes que si jo li dic a un nano Has de venir a les 9, i ell m'allà, per què? Bueno, perquè és l'hora que s'ha de sopar, i que després a les 10. Ah, i no es pot sopar a mi. Fa uns raonaments tant, que al final acabes dient, escolta, a les 9, d'acord? Perquè ho dic jo. La sèrie aquesta que deia és de l'Aina Cloteta, i això no és Suècia. Ah, no, val molt la pena, Guillem, val molt la pena, mira-la, mira el que val molt la pena. Exemplifica molt bé, és a dir, amb aquesta parella que són legals i que fan tot el d'això, en realitat estan posant al dit a l'anafre dels grans problemes que tenim com a societat en el tracte amb els fills. I així anem. El que deia... La mare era mestra, va ser mestra, no ho sé, 31 anys, em sembla, i ho va ser durant força temps, primer al Menéndez Pidal i llavors a la Farga. Ah, molt bé. I deien, però per què no? Per què anem aquí? Albert... Tots acabaven al Burguera, que era el seu mantiner des de la Farga. Albert i al Burguera. I si no, aquí a Sant Eugènia, perquè nosaltres al viure a Sant Arcís, on seríem al col·legi groc allà, i deia, no, no, no, li anava a la marxa, vaja, a la meva mare, volia repte. I va dir, bueno, si mai et dediques a això, diu, no siguis professor, sigues mestre. Jo... Què vol dir això? Diu, no, escolta'm, el professor transmet unes matèries, viu al marge del grup classe, que es diu, no? I ja està, avalua i al final de mes cobra. Diu, el mestre s'implica una mica en conèixer bé aquells nanos i fer una mica el pont cap a les famílies, entendre contextos i tal. Ara això sí. jo faig el pont cap allà però els nanos han de fer el pont cap aquí i jo no vaig veure mai ningú que deixés de respectar-la i deixés de... Per això dic que potser hi ha molts professors Potser hi ha molts professors. Potser ha estat una sortida acomodada, ha estat una sortida, però la realitat que tenim a l'actualitat d'alumnes és molt complexa i o t'agrada allò que fas o... és complicat abordar-ho llavors no transformarem ni hi haurà respecte ni evolucionarem com a societat si algú ha anat a parar la docència o sense recursos o com a última sortida això també passa i després hi ha gent que s'ha desgastat amb el pas dels anys per veure que no hi ha una resposta pública que els acompanyi barracons a Girona en tenim, barracons a molts pobles n'hi ha. Els barracons, sí, ja estan bé, no passa res, tenen que l'afecció ja era condicionat, sí cal. Però és com la senyal que som un país que no invertim en instal·lacions educatives. Instal·lacions educatives que poden ser reversibles. Avui pot ser un centre de primària, demà aquell centre ha de poder ser de secundària, perquè demogràficament toca, i d'aquí 10 o 15 anys ha de poder ser un centre de dia... o una escola a bressol i un centre de dia. A vegades ens fixem molt en aquells edificis d'un únic ús i no els acabem fent. Si plantegéssim edificis reversibles, flexibles, que es poguessin transformar en funció de les necessitats, que demogràficament ens anem trobant al llarg de les dècades doncs potser en faríem alguns de més o amb més ganes potser hi apostaríem tots perquè només defensem les escoles que tenim pares que van a aquella escola amb barracons només defensem els centres de dia, els que tenim pares que necessiten tenir una estona on passar les hores de centrals del dia. Només defensem Escola Bressol quan tenim Mainada, que no té places a l'Escola Bressol pública. Llavors, bé, els serveis i els equipaments públics, si fossin flexibles i irreversibles, potser tots defensaríem el que... ens és útil en aquell moment i el que ens pot ser potencialment útil en un altre moment de les nostres vides directe o indirectament tu sempre estàs donant com deia en Guillem el tema el faig una mica més ampli el tema del principi d'autoritat en general no és el món educatiu sinó en general jo crec que a la vida quotidiana hi ha molts àmbits que ha desaparegut completament o no existeix És a dir, jo crec que un mínim reconeixement d'autoritat a determinades persones, a determinades càrrecs, a determinades feines, hi ha de ser. Jo últimament, ja no condueixo, faig servir molt, per exemple, el tren, i he tingut ja diversos episodis de veure com colles de nanos se'n foten del revisor amunt i avall, El tio Correguent, a més, l'insulten. Si és que hi ha revisor. Eh? Si és que hi ha revisor. Si és que hi ha revisor. No, però jo parlo que l'he vist. L'he vist esbufegant, inclús parar un tren perquè havien pujat uns quants, i li dic el tom és que no puc el tren posar-lo en marxa perquè s'ha col·lat un piló de gent, i els nens van amagant, els lavabos i tal. Això, si per alguna raó aquest aconsegueix, jo què sé, identificar algun, no passarà passudament res. Aquest nano, o aquest nano s'han fotut d'aquest senyor, no té principi d'utilitat, per tant l'han insultat i tal, i no han pagat, doncs mira, escolta, una horeta d'un quartalillo amb els Mossos i no hi hauria pas malament. Això no pot ser. Posarem psicòlegs, psiquiatres, un informe i tal. Jo crec que han arribat amb un extrem... els meus funcionaris, per això molts funcionaris, diguem-ne dels àmbits sanitaris o educatius, han relegat, diguem, han tirat enrere, dic, faig la meva feina i s'acaba la història. Jo vinc aquí a cremar-me, intento fer les coses, però a més no se'm respecta i ningú em recolza, escolta'm, jo vinc a fer les meves hores de professor, no de mestre, les meves hores de infermera i i de metge, i de factament, per què? Perquè n'hi ha el coneixement. Crec que hi havia una llei que havia de sortir, no sé si ha sortit, que es reforçava, per exemple, en els mestres i metges, tenia una mena de coneixement com la policia. No sé si això es va tirant davant. I això passa en molts àmbits. Per tant, crec que hem anat de l'extrem del famós franquisme que estàvem tots els nassos, que això semblava un quartel la vida quotidiana, al camp i qui pugui. Per tant, hi ha un terme mig. Crec que aquest terme mig ha desaparegut, i aquest principi d'autoritat que hauria d'estar a altres àmbits a part de l'educatiu no existeix jo penso més perquè la paraula autoritat fa respecte el principi de respecte o sigui s'ha perdut el respecte a la gent del costat i tot això tot i que de vegades hi ha excepcions no podem generalitzar això també és veritat anar amb metro o amb autobús a Barcelona precisament I jo que... Hi ha nois joves que s'aixequen perquè me segui. Jo quedo allò, collonet, jo no estic... Aquell somni que tenies de patir. I ho trobo d'una gran amabilitat allò de dir moltes gràcies. No, no, segui, segui, segui. Vull dir que ja... No, no, sí, sí. Hi ha molts jovent amb molts valors, eh? Sí, sí. El que passa que a nivell... Potser gent... Ens molesta més, per exemple, jo també vaig molt en tren i he de dir que vaig més vegades funcionen més bé que no pas malament. El que passa és que quan funciona bé ningú no ho diu i quan funciona malament ho diuen. Sí. com tot en una botiga mai fan una carta dient aquest senyor aquesta botiga està molt bé sinó que fan la carta dient m'han atès malament però jo voldria senyor Grau dir que la vida és meravellosa que passen coses bones Ho enten molt abans de fer un gir de guió que hi estic d'acord. Allí es va fer, i abans d'ahir la fira del Cistell a Salt, que era magnífic, un dia ple de gent, era meravellós. Fa dues setmanes a Sant Eugeni va haver-hi la festa allà a darrere de la biblioteca Monart. Vull dir, ha començat temporada alta d'una manera bestial, fent la... I vostè cap a Tirana, eh? Comença temporada alta i vostè se'n va al Bània. Perdona, ja he vist tres coses de temporada alta, vull dir, eh? Que, per cert, una de les coses que va estar molt i molt bé era allà lluny hi ha una caseta, que es va fer tres edicions, aquesta obra de Jordi Casanovas que està... interpretat per la Meri Ianes, Mercè Pons i la Cristina Arenes, que són extraordinaris, és un conte de por que passa a Canell d'Agri, a Salrà, o sigui, molt així de proximitat. I estava ple. A la matrimòria de Boston han fet 5 representacions, s'ha estrenat aquí a Girona, a tope. El dissabte, en el Trifó, van començar les sessions d'òpera en directe des de la Metropolitan Opera de Nova York, amb els contes d'Offman, que durant 4 hores va ser impressionant. Vull dir que... Surtosament, la vida segueix i la gent intenta viure la vida. A pesar de tot el que està passant en aquest contorn, a pesar que hi ha molt... A pesar que diries, a pesar de los pesares... A pesar de los pesares tendrás amigos, tendrás amor, entonces siempre acuérdate de lo que yo un día dije pensando en ti como... pienso... Bé, vull dir que... Como ahora pienso. José Agustín Goitissola. Paco Ibañez. Jo ho he cantat com... Paco Ibañez, també. Bueno, vull dir que passen coses molt tristes. La cançó que agradava a tothom menys a la Júlia, eh? La Júlia un dia la vaig tenir davant meu i vaig estar a punt, no l'han dit a la Júnia, vaig estar a punt de dir entonces siempre, acordate... calla perquè et mirarà i et dirà capullo que ets la persona 16.000 que m'ho recorda i em vaig callar i vas dir molt bé, encantat amb el que deia en Guillem estaria parcialment d'acord i és que la gent intenta fer la seva vida Però parlem de la gent, quan parlem de la gent parlem de la nostra gent, de la gent amb la que ens trobem, ens relacionem, parlem... Sí, sí, esclar, jo la gent... Clar, clar, però és que Girona ja és molta més gent. Hi ha moltes més Girones que no, pel que sigui, ningú fa res malament, diguéssim, hi ha molta més Girona amb la que no ens relacionem perquè no coincidim, o per escoles, o per veïnatge... o perquè no pot fer la seva vida i ara mateix no la pot fer, vull dir, hi ha molta gent el Miquel deia abans el tema de les habitacions llogades hi ha molta gent les empreses estan ofertant feina però Mira, parlàvem gent de la Garrotxa, no? Hi ha oferta laboral? Sí. Sense qualificar? Sí. Hi ha habitatge? No. Llavors, aquest triangle s'haurà de resoldre. Vull dir, el món empresarial també haurà de fer, no diria com les colònies abans del Ripollès, però, compte, muntem un gran polígon que això ens desenvoluparà econòmicament i tirarem endavant i serem de primera divisió... i podrem avançar com a país sí, però llavors com portem els treballadors allà on viuen els treballadors i treballadores això no ho hem pensat mai massa llavors, bueno, hi ha disfuncions que generen que fa que passin aquestes coses, que hi ha oferta laboral quan n'hi ha i quan no n'hi ha, la població queda com un residu que ens molesta, i és una mica... Jo crec que una de les solucions és anar treballant amb això, amb oferta laboral, vinculada a habitatge, vinculada a serveis, i també al món empresarial alguna cosa hi ha de dir, no només... en fi, llençar oferta laboral no qualificada i després l'altra cosa que heu comentat de la formació professional és que jo crec que els governs pensaven que hi hauria una tendència perquè han estat incentivant els graus mitjos, els graus superiors que hi hauria una tendència paulatina a una transposició d'alumnat del batxillerat cap a graus mitjos i això està siguent un allau Potser perquè el batxillerat en si mateix, qui l'acaba fent, diu, hòstia, és una tortura que no sé cap on em porta. Després tinc el topall de la nota de tall. Diu, saps què? De metres me'n vaig a fer un grau mig, ja tinc un titulet, si cal salto de grau superior, i després me'n vaig a la universitat, si realment aquella trajectòria... preprofessional, m'interessa. I estava en té una transposició molt, molt important d'alumnat. I el sistema encara no. Perquè hi ha molta gent que ha vist que en una carrera estan guanyant un sol de misèria i fins de la pista es guanyarà molt bé la vida. Perquè no només hi ha la... No, no sé, no. Per fer la caricatura, sí. Per fer la caricatura, no? Però que hi ha moltes feines intermitges molt tecnificades, ja amb els graus mitjos i superiors, que tenen sortides laborals molt dignes i que poden potencialment tenir un recorregut superior universitari. En Guillem ens ha volgut portar, ens ha parlat de temporada alta, jo abans havia parlat de fires, molta activitat en el GEC de cara a... Hi haurà colles de tot Catalunya, de la Catalunya Nord, per tant serà una jornada important. I a la tarda, el dia 1, hi ha el concurs de Sardana Reveses, que també el fem a la marxa. I tota la setmana hi ha diferents activitats. Començarem, sempre ens avancem. La primera activitat de fires és el concurs de pintura ràpida. que en guany farà 50 anys, i dies abans de fires inaugurarem una exposició comemorativa d'aquests 50 anys a la Mercè, on farem la reproducció dels cartells dels guanyadors d'aquest any, amb una mica d'acte oficial, per tant hi ha l'exposició dels 50 anys del concurs de pintura ràpida i el concurs obert a totes les escoles, que cada vegada creixem, estem sobre 2.400-2.500 alumnes, per tant, una quantitat important d'emeinada, i després que poden començar ja les fires. Volia aprofitar, ja que estàvem també en un moment de, com deia en Guillem, de Happy Flower, Felicitar a la colla castellera de Vilafranca, que són amics meus, nostres del club, perquè a més formen part de la federació de Taneus, que han guanyat concurs d'ahir a Tarragona, i amb molta empada, a part dels marrecs, això són els de casa. Els drets van fer una bona actuació perquè van aixecar el gran castell, que és el 5-8 i la topa de 8. una relació important, perquè el seu president ha sigut alcalde de Vilafranca, és company meu de la Federació de Teneus, per tant, els volia felicitar en la mesura en què algú pugui estar aquí que sàpiga que sí que sigui de Vilafranca. Però bé, estem en aquesta línia. Fires, comencem ja amb aquests actes que us deia, no? I felicitar els castellers de Vilafranca i els marrecs també. Sembla que es van quedar dotzens. Dotzens, sí, sí. Tres castells de vuit. Han aconseguit en els últims temps estar, diguem-ne, en aquesta finalíssima entre les dotze millors, que és això, si van fer el gran castell, el cinc de vuit, el cinc de vuit, la torra de vuit en Forla i el cinc de vuit i el... i el tres de vuit, perdó. Per tant, una bona actuació. No van aixecar el nou, però és una molt bona actuació. En deixen... També hi ha una cosa important, hi ha una exposició molt interessant, que es va inaugurar divendres a la Cambra de Comers, a la sala d'exposicions, que és la de Manel Roqueta. Manel Roqueta és un personatge... Es va inaugurar divendres. Molt lligat al Djek, ho ha muntat la seva neboda, amb tota la família, on fa tot un recorregut de la trajectòria del seu tio, però que, a més, és d'una època molt determinada del món de la cultura i de l'art de Girona, i molt lligat al Djek. A vegades hi ha noms del món cultural, que tots coneixem, però és que n'hi ha més, que poden quedar una mica reconeguts. I Manuel Roqueta n'era un. Per tant, aquest projecte està molt ben conseguda. Què t'has dit que es feia? A la Cambra de la Propietat. Carrer Ciutadans. comissariat, diguem-ne, de fet l'ha fet ella, però amb la Lluïsa Feixedes, que és la que l'ha orientat perquè ella va fer un grau, la raqueta, la història d'art. Per tant, està molt bé, perquè a més, no solament del tio, sinó tota una època determinada, lligams de Matanea i tal, i amb el GEC també que va estar, va ser, doncs, perquè el seu germà va ser president del GEC. És molt interessant. Per tant, que parlem d'exposicions, recordeu que aquí al cantó, a la Biblioteca Rola, hi ha l'exposició Costa Esbravada, d'en Miquel Riguera que ha voltat ja, diguem-ne, per totes les comarques gironines i que torna a la ciutat. I que és extraordinària per veure paisatges que la gent mira i no els veu. Sí, molta gent m'ho ha dit, és a dir, que molta gent s'ha... se'n posa a mar i no mira darrere, no? Sí, i que no veus el que tu has vist i has afogat des de dalt el teu abrest de Montjuïc que veus tot Girona, moltes coses també hi surt, no, la part d'algunes de Girona, no? No, no, no, aquesta és la Costa Brava, la Costa Esbravada. Era una anterior exposició, que eren paisatges des de Montjuïc. durant la pandèmia i l'altre també era sí, sí et faria una proposta molt agosarada que seria la Girona soterrada amb el ter soterrada se m'acaba d'ocupar ara potser és una la Girona soterrada coneguint en Miquel poder es dedicar a passejar per la ciutat en comptes d'explicar les coses maques que tenim que són tantes farà una exposició de Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Pots començar per Juli... Doncs perquè no tenim un debat sobre... En Masó és una figura capdalt de l'arquitectura del segle XX a Catalunya i a Girona, o a Girona i potser una mica a Catalunya, si no, allò que va deixar la ciutat val la pena fer un esforç per buscar mesures de protecció... o pactar amb els privats i els interessos i no sé què. Sí o no? Si no... Està molt bé parlar d'aquest balcó, però també hauríem de parlar de la farinera i la possibilitat que hi va haver-hi que sí que és un hotel allà al cantó. Clar, clar, clar. Per això, per això... Al cantó, vull dir, de sarcenar en una part de la... Com que, a veure, ja hem manat tothom en aquesta ciutat, excepte els que no manaran de moment, sembla que... No? Llavors, bueno... 2024, ens podem seure a veure si realment, si no val la pena, no cal, eh? Però tinguem un consens sobre... No, no, és un tema molt divertit, com per exemple quan va passar amb el Garaig Forner, que encara ara hi ha una gran discussió sobre si valia la pena o no valia la pena, i una vegada protegit, i els diners que ha costat, que han estat molts, el que s'hi fa ara, que de moment no s'hi fa res. Per això no tenir un debat partidari o partidista, sinó tenir un debat... un debat... honest, honrat, acadèmic, sensible, sobre això és el patrimoni que tenim a Girona, val la pena o no val la pena? L'haurem de tenir, però s'haurà un altre dia perquè ara s'encosta a les 11 del matí i per tant acabarem aquesta tertúlia que avui hem tingut amb en Guillem Talbius, en Francesc Ayuela, en Joan Kert i Miquel Riera. I no ho hem dit, ahir el Girona va guanyar i li tocava fer-ho i va ser molt èpic. I també el bàsquet, i també el bàsquet, no ens en oblidem. Nosaltres tornem. Demà, ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 7 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Les jugadores del rugby i del GEC abandonen el club per casos d'assetjament sexual. En un comunicat, les jugadores critiquen que l'entitat ha decidit contractar com a coordinador un jugador contra el qual s'han interposat denúncies judicials per diverses presumptes actuacions de connotació sexual no consentides contra membres de l'equip. Aseguren que aquest no és el primer cop que s'ha volgut contractar el jugador, però que a diferència d'ara fa tres anys, quan ho van aconseguir, el club ha decidit tirar-ho endavant. Pintura vermella a la seu de la Generalitat a Girona pel conflicte al Pròxim Orient. Nova manifestació aquest cap de setmana al centre de Girona per reclamar el boicot a Israel. Els manifestants denunciaven la complicitat dels governs davant de la mort de 50.000 persones a Palestina pels bombardejos israelians en un conflicte que s'allarga des de ja fa un any. Durant la mobilització hi va haver pintades a la seu de la Generalitat a la plaça Pompeu Fabra. La unitat funcional de reumatologia pediàtrica del Trueta ha test 279 infants i adolescents des de 2022. En aquest sentit, des que va entrar en funcionament l'any 2017, la unitat ha reformat les eines pel diagnòstic i el tractament de la patologia i ha augmentat la capacitat assistencial amb més de 1.600 visites realitzades pels seus professionals. Els marrecs de salt queden dotzents en el concurs de castells. Els castellers de Vilafranca van revalidar el títol i es van imposar en el concurs de castells de Tarragona. Per la seva banda, els marrecs de salt van quedar dotzents a la classificació i van descarregar un 5 de 8 que es coneix com la catedral, una torre de 8 en folra i un 3 de 8. Era el segon cop a la història que la colla participava en la jornada final del concurs de castells. Abandonen un home ferit a l'hospital de Blanes i aquest acaba morint. Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home a qui es van abandonar dissabte a la tarda a l'hospital. Els agents van tenir coneixement poc després de les set de la tarda que un grup de persones a bord d'un vehicle havien deixat l'home malferit al centre sanitari i després havien fugit. Segons informen els Mossos, no van poder fer res per salvar-li la vida i va morir poc després. I en esports, el Girona guanya l'Atletic Club per 2 a 1 en un partit boig, marcat pels penals, i és que Gazzanig em va aturar fins a 3, i Estuani em va transformar un altre per aconseguir la victòria. Mitchell va dir després del partit que, tot i la victòria, no marxava del tot content amb el partit del seu equip i va dir que aprofitarien l'aturada per intentar millorar. Amb aquests 3 punts, el Girona que trenca la mala dinàmica de 4 partits sense guanyar en Lliga. Per altra banda, el basquet Girona aconsegueix la primera victòria de la temporada contra el Manresa per 84-80. Fontejau va celebrar la primera victòria en un derbi trepidant que va tenir com a protagonistes noms propis, com els de James Nagy i Ferrando, tots dos debutants, perquè a Màlaga, en la primera jornada, no van tenir minuts. I acabem amb el temps, dia avui que s'espera completament ennubulat però sense previsió de pluja que podria arribar de forma puntual ja de cares a demà. Una jornada avui amb 27 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Som la teva veu. Som la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat.