Nou Trueta i Parc Vilamitjana, economia post‑Covid i consum, Esclerosi Múltiple, residus i el poder Trump–Musk

la finestra cultural de la nostra ciutat. Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Som la teva veu, som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No vas a estar de caïna. Hasta luego, cocodrilo. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de Tartuli i Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 11 de març. 11 de març, una data, diguem-ne, que molts recorden d'una manera molt agradosa, diria, perquè va ser quan hi va haver ahir el 2004 als atemptats de Madrid. i si ens en anem 5 anys enrere, segurament era un dia que estàvem patint pel que vindria, però no sé si ens esperàvem que al cap de 3 dies ens tancarien com ens van tancar pel tema de la Covid. De tot això, no necessari ni els atemptats ni la Covid, sinó el que passa a casa nostra, del que ells vulguin, en parlarem amb les 3 persones que m'acompanyen. avui aquí, als estudis del Carles Balmes i a les quals els agraeixo que ens acompanyin. Montse Prats, molt bon dia, què tal, com estàs? Molt bon dia, avui m'has posat l'essa, eh? Avui t'he posat l'essa, eh, perquè l'última vegada me la havia estalviada i vaig ser reconvingut, no sé si la paraula és correcta, de manera adequada. Què tal? Doncs molt bé i molt enfeinada, però contenta de poder compartir una estona amb vosaltres i encantada de ser-hi. Continues a la fundació de l'Escolodosia Múltiple i l'esperem per molts anys i fem molt bona feina. Ja em deies que ens hauràs de deixar uns minuts abans d'acabar la tertúlia perquè tenies una feina a la Universitat de Girona. Sí, perquè aquestes feines de sensibilització i de conscienciació, de pedagogia amb els joves, jo penso que és importantíssim quan ens convoquen i participin. És un plaer ser-hi. Anirem a parlar de discapacitats, de responsabilitats, de voluntariat i també de l'àmbit empresarial de la responsabilitat social corporativa, d'ODSs i de noves tendències de les empreses a com participar en l'àmbit social i ser més coherents, no tan sols en l'àmbit econòmic, sinó també en l'àmbit social i treballar per un projecte de país, doncs, més sostenible, més igualitari, més equitatiu. I tot això. I tot això. Està emocionant. Està molt bé. Moltíssimes gràcies. Després en parlarem un moment, perquè ja que has de marxar a Vantesdora, però m'agradaria afegir alguna cosa, però sí que parlaré, ja que parlàvem d'universitat, perquè és professor universitari, però també és empresari, vicepresident de la FOEC i tantes altres coses. Senyor David Martí, molt bon dia. Bon dia, gràcies. Gràcies per venir. Com sempre, omple, eh? Aquí estem, doncs, uns dies de molta pluja. Bé, ja convé. O s'omplen els embassaments. Tot i que els que anem amb moto ho notem. Jo crec que sempre he pensat que des que vaig amb moto plou més. Però crec que no, les estadístiques no ho configuren. T'hi fixes més. Sí, t'hi fixes més. També va amb moto, i en cotxe ara, la senyora Concepció Arai, que és la tercera pota d'aquesta tardúvia. Molt bon dia. Bon dia. Què tal? Bé, una mica cansadet. Ahir vaig anar i tornar de Madrid i jo sempre dic que no, no passa res. Què hi va fer Madrid? Va fer tràfic d'influències allò? Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. Adiós. No, no, vaig tenir una reunió de feina, de feina l'he tingut dues setmanes seguides, dos dilluns seguides, la setmana passada m'ho vaig agafar amb una mica més de calma i vaig marxar el cap de setmana, i aquesta no. Doncs anar i tornar el mateix dia, sembla que no, perquè dius, si vaig a Barcelona quasi cada dia, no, però és diferent, són quatre hores i és diferent. Pregunta-me la intenció d'entrenar en cotxe. No, jo des que el gener del 2013 es va inaugurar l'AVE a Girona, el de l'avió ho he deixat només com a últim recurs i si no hi ha trens és molt més còmode perquè guanyes hores de qualitat de vida teva, perquè agafes el tren a dins de la ciutat, per tant no, ni pensar-ho. Deixeu-me abans d'entrar en tertúlia, perquè aquest és un tema que podríem tocar, per exemple, però li volia preguntar a la Montse, com que has dit que havies de marxar uns minuts abans, i això normalment ho fem cap al final, Amb el tema de la Fundació Exploració Múltiple, una de les coses que fan, suposo que ja ho sabeu i si no ho sabeu, la Montse us ho explicarà bé, és que fan continuament moltíssimes coses. Es tiren a la piscina, ens fan menjar pomes i no paren de fer coses, diguem-ne, per tal de recaptar diners per poder fer tota aquesta feina tan important que fan i que jo sempre t'ho dic i no me'n recordo mai, que quanta gent ocupa Comarques Gironines, estem parlant de Estem parlant de més de 900 persones diagnosticades. Prou de mil. Prou d'un miler de persones diagnosticades a comarques ironines. Més de 9.000. Rondem, jo crec que estem ara en unes 10.511.000 a Catalunya. I bé, el 70% són dones i és un diagnòstic que quan arriba molta gent no l'espera i encara hi ha molt de desconeixement. I per això també totes aquestes iniciatives solidàries, campanyes i els suports que rebem Els fem també per rebre aquest suport econòmic necessari. Som una entitat que treballem arreu de Catalunya amb un pressupost anual que supera els 4 milions d'euros. Som més de 80 persones treballant i fem atenció amb neurorehabilitació, fisioteràpia, amb infermeria, amb logopèdia, amb tallers, amb terapeutes ocupacionals, amb treballadors socials, fícies. però és que hem de fer molta més feina, no podem aturar-nos, de fet nosaltres sempre diem que res ens aturi perquè cal continuar també amb la part invisible de tot això, amb la part de les línies de recerca, amb la sensibilització i amb la defensa dels drets, perquè precisament en l'àmbit laboral és un àmbit molt important el que hem de treballar amb les empreses, sobretot perquè encara hi ha persones que arran d'un diagnòstic perden la feina, o aquí arran de l'evolució d'una malaltia no se'ls adapta, no se'ls adequa al lloc de treball i per tant cal fer tota aquesta feina. I si no existeixen prou campanyes ens en inventem més perquè la campanya, al final qualsevol campanya solidària, és una excusa que tenim les entitats per poder continuar fent la feina real, la feina important. La feina important és la de sensibilitzar la societat que tothom ho conegui, la majoria, que no quedi llunyà, una malaltia neurodegenerativa, autoimmuna, que no té cura a dia d'avui i que encara no se'n coneix ben bé d'on ve l'origen. Per tant, és importantíssim sensibilitzar, poder fer la captació de fons, però per anar treballant en tot aquest projecte, en el cas de Girona, en aquest projecte d'acompanyament i poder continuar amb les nostres activitats d'atenció domiciliària, d'exercici actiu, de pilates, de tallers, de grups de suport, Ara n'iniciem aquesta setmana per familiars, perquè l'entorn és molt important i per tant, bueno, hi ha molta feina a fer, Jordi. Jo per això ho explico sempre amb aquestes ganes i aquesta il·lusió, perquè realment pensem que ens estem complementant molt bé amb la sanitat pública, que Girona, a més a més, té un punt diferencial de la resta de Catalunya, perquè existeix una unitat específica de la sanitat pública. I a Barcelona es va crear el CMCAT, que és Vall d'Hebron i Fundació, que treballem conjuntament, és un edifici anexat a Vall d'Hebron. I a Reus i a Lleida tenim els nostres centres propis de neurorehabilitació, però Girona és un cas especial i, per tant, complementem el que fa la unitat de neurorehabilitació i esclerosi múltiple d'Hospital Santa Catarina. i pensem que ho fem ben coordinats i amb tota la capacitat possible d'assumir. Per tant, si se'ns ve el damunt més feina, hem de continuar fent mullats, pomes, teatres i tot el que puguem, evidentment. Què feu de teatre o què feu d'actuacions de verament? Perquè n'hi ha algunes de programades, no? Sí, aquest diumenge vàrem estar a Palafruge, que va ser un èxit, va ser espectacular. I ara tenim el diumenge 23. És que va ser molt xulo. Es va fer un homenatge al mestre Bastons amb el Marc Jau i en Chiqui, que era un dels components. Chiqui i Ramon. Sí, espectacular. La veritat va ser molt bonic. Va ser una primera part del concert. I després hi havia el Jazz Ensemble de Palafrugell, de l'Escola de Música, i us ben asseguro que va ser espectacular, clàssics del jazz, però és que a més a més vam acabar amb una habanera fusionada amb Jam Session. i aleshores la dolça melangia sonava molt bé amb aquell baix de jazz. Va ser una cosa molt especial. Més de 200 persones al Teatre Municipal de Palafrugell. Agraïm, evidentment, l'Ajuntament i els tècnics del teatre. Les persones de cultura són espectaculars. I el 23 de març, que és el que tu vols saber, que ja ho sé perquè t'agrada i els coneixes, estarem al Teatre de Sal. amb la obra Terapèutic, amb en Jaume Fabregas i en Jordi Ferregut, que són dues persones de companyia de teatre amateur de Sant Hilari, que han regut moltíssims guardons, tant al millor actor com a millor obra. en diferents projectes i festivals de Teatre Mater i tenim la sort de que venen... Són molt divertits, són molt divertits. Mira, jo sé que riurem moltíssim perquè ja tan sols els preparatius de tot això ja acabem amb dolor de mandíbula. Per tant, m'imagino que l'obra serà... Tota manera, com que t'has d'haver-me'n Jordi Ferragut, no li diguis que és de Sant Ilari, de Sant Ilari és en Jaume Fàbrega, en Jordi Ferragut és d'Arbúcies, i això marca molt. Però s'estimen, vull dir que tenen molt bon... Són com Romeo i Julieta, no? De fet, anava a dir control i no voldria ser així, però estan en els grups de teatre de Sant Ilari, d'Arbúcies, de tota la zona de la selva, i estan involucrats, i són gent que ha fet molta feina i la fan, diguem-ne, d'una manera molt altruista, la majoria de vegades, perquè... 100%. En el nostre cas... Un està jubilat i l'altre s'ha guanyat la vida, tots dos s'han guanyat la vida amb altres coses, però això del teatre de Jordi Farragut és el personatge irònic que va ser Escollit, com varen fer el programa televisió al llop sobre l'obra d'Àngel Guimarà. Ell va ser l'Escullit, que són gent que porta molt de teatre al damunt durant molts i molts anys però que han picat molta pedra. i segueix fent de professor, i és professor, sé que ve a Vilablarets, i em sembla que va a Sant Gregori també a donar classes de teatre, per tant, són persones molt actives, i tenen una generositat al cor immensa perquè, ja us dic, siguin 100% generosos en aquest cas, o sigui que esperem omplir el teatre de sala el diumenge 23 de març. Doncs, escolta, li he demanat que ho fes com ho has dit abans, amb clarentat, amb il·lusió, amb una consciència... No, però ho havies dit, gràcies, perquè és una feina d'aquella que fa i que a vegades no es parla prou i que val la pena no recolzar-la de la manera que podem. Entrem a altres temes, si voleu. Gràcies, Jordi. No, només faltaria. Si teníeu alguna cosa, diem-ne per vendre, anava a dir, allò que es deia. No quedeu, però... Home, a veure, per vendre sempre trobaríem coses, no ens provoquis. Vendre per vendre. De fet, en Jordi Forlagut és empresari encara i en sap molt de vendre, també. Escolteu, no sé, abans hem començat, he parlat de tal dia com avui, tal dia com avui fa cinc anys teníeu consciència que ens tancarien, jo crec que encara no. Es va anunciar el 13, es va... Es va enganxar el 14. El 13 ja no hi va haver-hi classes, i aquí a l'emissora tampoc vam fer programa, però formalment ens van tancar el 14. Però el dia 11, jo diria que encara estàvem aquí trucant a l'Eva Palau, que llavors era regidora de Salut, i que estaven intentant entendre què creien havien de fer davant la que devenia al damunt, perquè era una època que, si no us en recordeu, no hi havia mascaretes, no hi havia EPIs, no hi havia gaire res. És a dir que... I pensant en quina mala sort tenien els italians, pobres, I que nosaltres no ens passaria. Sí, sí, sí. Sí, els italians els tenc en una setmana abans. Tota manera hem d'estar contents, perquè abans ho deia abans de començar, 5 anys després segurament som millors, ens varen conjurar tots que seríem millors. Està dient just el contrari. Exacte. Estem més accelerats que mai i... No fos cas que ens tornin a tancar. Jo estic convençuda que encara que sigui inconscientment, hi ha gent que jo crec que fa coses perquè com que també a vegades sents que pot venir una altra pandèmia d'aquest tipus o d'una altra, però que podem tenir... altres pandèmies, per l'evolució, per la globalització i tot això que expliquen jo crec que hi ha gent que va accelerada pensant sense tornar a tancar que hi hagi fet el que volia fer. Jo estic segur que és inconscient, però el Covid ho ha provocat, les guerres, la incertesa, la inestabilitat, jo crec que anem permanentment amb una fugida endavant que es nota en moltes coses, també amb l'economia, la conversa sovint amb empresaris és Tot està desbocat, tot va molt accelerat, això té un costat bo però també té un costat negatiu que dius el dia que feti fotrà un pet com una gla. Però que a més a més no pots fer la previsió de quan petarà, saps? No, però em refereixo que quan la cosa està una mica més calmada sí que vas, no? Aquests patrons ja s'han acabat també, més o menys per veure quan pot acabar un cicle, això avui en dia... De fet, el dia 11, o sigui, a casa teníem el debat perquè el meu home sí que estava molt convençut que això estava a punt de començar tot i a casa vàrem tenir mascaretes, guants i gel i de tot perquè ell es va avançar i va ser el proveïdor no tan sols de la seva part de família sinó també de la meva part de família. Altres van anar pel paper de vàter. Mira, ho anava dient. Va ser la setmana que es va esgotar la pasta i el paper de vàter. A mi em va enganxar sense res. Sí, perquè tu deies que ja no, jo sí, jo el 13 estava a Barcelona treballant amb normalitat i va ser al vespre que vas començar a sortir. Estaves a Badalona? A Barcelona. No a Barcelona. No, bueno, sí, estava a Badalona jo, estava a Badalona, però aquell dia concreta... No, jo estava a Girona, encara no havia anat, jo vaig anar a Badalona el maig del 2000. O sigui que podem dir que ets post-pandèmia. De fet jo vaig passar a tots els confinaments a Badalona. Jo quan començo a Badalona vaig amb el paper aquell que et donaven permís per anar a treballar a la boca, així de clar, perquè és que te'l demanaven els Mossos d'Esquadra, te'l demanaven constantment i feien molt bé de demanar-te'l. Sí que és veritat que al cap de dues setmanes ja et deien bon dia, bona tarda, perquè no hi havia ningú més. I anava i venia, perquè jo em trasllado a viure a Badalona el setembre del 2020. Per tant, els primers mesos els passo... És que no era la quarta, però va durar més d'un any. Allò que tancàvem, obríem els sossos, tots els que teníem en aquella època, anàvem-nos a col·legi, a col·legi d'això va passar molt, va passar amb determinades... Allò, les cafeteries ja van... Bueno, anava a dir als empresaris que tenen restaurants i cafeteries... Van patir molt. I la sensació, no sé si la teniu, és que, bueno, de fet sí que la teniu perquè és el que estàvem parlant, ens anem oblidant molt ràpid la sensació aquella, és a dir, també és veritat que si sobre el paper haguessin dit que el país es para absolutament tres mesos, no sé si van ser dos mesos i mig que va estar tot tancat, però després va durar molt més, la sensació és que ens ensorraríem. i en certa manera no ens van ensorlar. Jo crec que hi van posar tots de la nostra part perquè no ens ensorlés, perquè va haver-hi sectors que ho van passar molt malament i molta gent sí que es va ensorlar. Molts negocis sí que no van tornar a obrir després del Covid. Fa ser de dir-ho també perquè és veritat que no. És veritat, que hi ha molta gent que es van quedar pel camí. I la rotació que hi va haver de comerços. Jo recordo imatges de carreres, d'aquí gira una carrera de ballesteries, etcètera, on hi havia una rotació i passaves el cap de tres mesos i deies, no queda res del que hi havia. Efectivament. Va haver-hi gent que va passar molt malament. En canvi... Però, vull dir que van tancar molt i va haver-hi un moment que feia fins i tot patir, feia un cert... La Rambla, per exemple, no... Tu has dit bé... Jo recordo la imatge que arribaries amb tot de cartells, esllogues, vens, etcètera. Perquè no hi ha comerços dels que van quedar oberts, com per exemple els supermercats o les botigues de caviures... En aquest sentit, els barris va ser menys dramàtic, en general, perquè és un comerç més de proximitat dels que... de supervivència, per dir-ho així. Llavors era diferent. Però sí, sí. I llavors, clar, els dos mesos, dos mesos i mig, en què tot va estar parat, entre els ERTEs i una cosa i l'altra, la gent anava fent la viu-viu. Però a la que es va obrir, i es va obrir malament, ara obre, ara tanca... Es van tornar a tancar, van obrir l'estiu, van tornar a tancar... Sí, sí. Això va ser el que realment va fer molt de mal a les empreses. Sí, de fet, moltes empreses en aquell procés de reinvenció, no?, perquè molta gent es va haver d'adaptar per poder tirar endavant en el sentit literal, eh?, vull dir, matemàtic. Jo penso que precisament en aquell període de ara sí, ara no, ara sí, ara no, a més a més encara va fer més mal als que tenien... la possibilitat de sobreviure mitjanament bé perquè o eres una gran empresa o els més petits, que recordem que Girona em sembla que tu ho saps més bé, el 80% dels empresaris. Sí, o inclús més. Al final tots aquests petits i mitjans empresaris quan s'estaven reinventant els deien no, ara tornem a canviar. Això és el que va fer mal, això és el que jo recordo que en aquell moment va fer molt mal. No, va ser aguantar les despeses, suportar, no tenir ingressos, intentar-te reinventar i que et canviïn l'esquema durant 4 mesos més, jo penso que... Jo suposo que han d'evitar això, a mi el que més m'han traslladat és que els ICOs van estar molt bé però que els ICOs s'han de tornar. I el dia després moltes empreses van continuar tenint dificultats per pagar i tornar els hicos, no? Que això és llei de vida, que ningú es pensi que li deixaran diners a canvi de gazeta. I a més que els avals, no? El aval de l'estat, no és veritat. Primer avales tu i després tu. Efectivament, el primer aval és tu mateix. Quan a tu ja no et queda res, Has perdut tota la roba i llavors sí. Sí, sí, per això et dic que les conseqüències del Covid, que efectivament de cop tothom torna a obrir, intentem tots tornar a la normalitat com més ràpid podem, però que hi ha moltes persones que ho han arrastrat durant molt de temps al fet d'haver patit el que van patir pel Covid. Les taxes d'impagament dels ICOs són minimíssims, són tant o menys que els crèdits normals, perquè en aquest sentit no hi ha hagut una debacle, tot i que els profetes de l'apocalipsi deien que això no ha passat. De fet, la majoria de les empreses l'han liquidat abans d'hora. Sí, però han hagut de fer l'esforç per... Efectivament. I el que sí que ha servit, que això no era l'objectiu, però moltes empreses ho han fet servir, ha sigut per refinançar. És bona, jo tenia una pòlissa de crèdit que no me l'haguessin renomat en condicions normals, ara la converteixo en un prest a Kiko i la pago en comodos platos. Bueno, però escolta, benvingut sigui. Sí, però vull dir que l'esforç... És que hagi de venir una patacada així per... Per això, per desgràcia, jo crec que passi. Però abans t'ho has dit una cosa, diguem-ne que la planificació que poguéssim tenir fins i tot del tema dels alts i baixos ha quedat trencada. Jo me'n recordo que anirà a haver-hi la gran crisi del 2008, que no l'hauran començat a notar fins al 2009, alguns. Les empreses sí que ja varen fer. I que sortien els teòrics que s'ho miraven amb els ulls d'abans ja en durarà 2 anys i mig, durarà 3. Jo crec que encara estem en aquella... Aquella crisi va ser probablement l'última crisi, per dir-ho així, més o menys estàndard del capitalisme. Aquella que ja es veia, una bombolla, en aquest cas l'immobiliària, les hipoteques Suprime, ja es veia que allà hi havia alguna cosa que... i en vam sortir amb la recepta més o menys clàssica, no? Clar, llavors, efectivament encara no estàvem recuperats del tot amb alguna recaiguda pel mig i va venir l'altra, no? Però és que jo crec que ja, avui en dia econòmicament ja no es pot planificar res, és a dir, a veure, tenim un president dels Estats Units que ell solet, bueno, l'Elon Musk també li ha ajudat, no? Però vull dir... Solet i ben acompanyat, no? Sí, ben acompanyat, i avui el punt em sembla que és repass a la... No és tecnocràcia, però són les grans empreses tecnològiques que governen tot. M'ocupaven el primer banc el dia del seu discurs. Però jo crec que és més perillós en l'OMS que el propi tram. I a més, tram està innovant. Jo crec que el que pren les decisions és l'altre, ell les executa com a president, però el que estan innovant, l'altre dia a l'entrevista que hi ha dos, un president dels Estats Units dona una entrevista amb Elon Musk sentat al costat, que a més Elon Musk no té càrrec de govern. No és ningú. No és ningú, sí, perquè m'agrada molt, però és veritat que no té càrrec de govern, que l'altre dia vam haver de sortir a dir, si la senyora que té aquest càrrec que té Elon Musk es diu tal. i que va a les reunions de govern sense poder anar a les reunions de govern. Per això et dic que... A la reunió de la cambra, els representants, allò que fan... És una cosa... Tenim aquí aquest senyor que no hi pintava abans... Per això et dic que en aquest sentit Elon Musk és, jo crec que és el que té un poder desmesurat, i a mi em preocupa, és molt perillós, però bueno, esperem que... Jo tinc certa curiositat. Agradaré si això sí, no oblidem mai que té el suport dels americans, i que l'han votat, i a més l'han votat en massa. I per tant, en aquest sentit, això no es pot oblidar mai, perquè a més el resultat no va donar veu a cap dubte, va ressar en aquest sentit. Jo tinc certa curiositat, barra del por, de què passarà, perquè estic segur que passarà abans que tard, que aquest parell es barallen. Diuen que en Campanya el criticava molt. Què passarà llavors? Serà la lluita d'ells dos. Serà el poder formal contra l'informal, per dir-ho així. Jo crec que si es baranya l'informal cau i desapareix perquè l'informal només es manté paret per el formal. L'informal és un poder econòmic. El informal en aquests moments està un està perquè el formal li dona cap a l'altre. Tot el poder, perquè jo crec que hi ha altres persones del govern de Trump que no ho veuen bé, no? I que també pensen que se li està donant un poder desmesurat a una persona que, insisteixo, que no té cap càrrec de govern. A mi em sorprèn que pugui passar això a un país com els Estats Units, que en teoria és la bandera del progrés i de tot. Hi ha alguns que el que diuen és que, això també es va dir aquí fa molts anys, però d'una altra manera, que les institucions americanes, tot i ser relativament noves, és a dir, perquè estem parlant de tres segles, no és així, són prou sòlides per poder-se permetre fins i tot algun tipus de presidencia com la que hi ha, en el sentit... Però clar, el problema és aquest. Aquest home és un dels líders del món, per no dir líder al món. i ara és molt amic de Putin, però un dia es deixarà de cero i llavors n'hi ha que fa una mica de bo. M'he de diferenciar una mica amb els tres o quatre titulars que dona cada dia, perquè no en dona un, en dona tres i quatre, i amb el que després realment acaba feliç. Perquè jo crec que estàs sobresaturant els titulars. I del que signa el que s'acaba complint. Perquè l'altre dia ja llegia que un 70% de les coses que ha afirmat que ja es veia d'entrada que no es podien complir, perquè eren impossibles. Per això et dic, vull dir que també hem de desgranar una mica el que és la seva... Bueno, ella està fent una campanya de comunicació brutal. Que no se li pot dir. És una campanya d'imatges seva i de... i de comunicació brutal, que a més li han donat resultats perquè ha tret barraçar les eleccions. Per tant, jo crec que s'ha de desgranar des de... amb el que ell diu, que a més, donar 3 o 4 titulars al dia no té cap sentit, un tap a l'altre, no? I això en comunicació se sap, i és el que realment... Mireu fa 5 dies, els titulars entre... amb el tema d'Ucrània i la reunió d'avui, que acabaran arribant a un acord. i ens hem passat cinc dies amb una por que Trump deixés retirés tot el suport a Ucrània, i avui arribaran a l'acord. Les notícies d'aquest matí ja són que, efectivament, Kacelenski dirà un altre al foc, un intermitge, el que volia Trump, però al final també és una mica la seva tàctica de grans titulars amb grans expectatives per arribar, vull pensar, allà on et vol ell, que és una cosa intermitja. Els aranzels els posa i els suspèn. Els 30.000 presoners que havien d'anar aguantant amb on. És impossible, ja es veia el primer dia que no es podia fer. Ara es queixa que s'està repatriant poca gent. Dius, home, clar, què et pensaves? És que t'havies posat unes xifres que eren impossibles, perquè aquesta gent probablement ni tan sols hi són. Per això s'ha de separar molt amb el que diu, amb el que fa, amb el que signa i amb el que acaba fent. Ara hem fet aquesta derivada una miqueta, però això... Però és que això ho condiciona tot. Sí, és el que anàveu a preguntar ara, d'una certa manera, perquè és més fàcil preguntar que respondre. Com ens afecta, és a dir, la sensació aquesta, abans en David t'ho ha dit d'una manera, no ho sabré repetir bé, bé a dir, tot el que hem viscut ja no ens serveix per analitzar el futur, que anem d'esperar, i la sensació pot ser aquesta, la sensació és que quan es va teòricament acabar el Covid, quan ens van endonar, la gent, possiblement, els que van poder, van estalviar, i va haver-hi una sensació, diguem-ne, que s'acabava el món, i que havíem de gastar, i això no s'ha trencat, donar la sensació que vivim per damunt de les nostres possibilitats. O sigui, va haver-hi una taxa d'estalvi forçada, diguem-ne, del Covid, que va ser espectacular, de tota Europa, quan ens van deixar sortir, vam començar a gastar com si no hi hagués demà, però no ha parat. I llavors la pregunta és, vale, però els estalvis ja no hi són, llavors ara de què estem tirant de crèdit? No és ben bé així, tampoc. Llavors a Espanya el crèdit, el consum privat, era el que sempre havia llestrat una mica l'economia, no acabava de tirar, i ara està tirant molt fort. Llavors, jo crec que tot això que parlàvem ara d'En Tram i el que signa i el que no fa i el que no sé què i els tres titulars cada dia i tota aquesta sensació de descontrol bàsicament provoca dues coses. Una és cada vegada menys credibilitat dels sistemes polítics i això és molt greu. Després passa el que passa. En Tram és un propi resultat d'això. I l'altra és el que dèiem abans. Aquesta sensació que ja va començar amb el Covid de dir, no hi ha demà? Per tant, ens queden 24 hores, et lleves al matí i dius avui què faré perquè demà no se'n seré. I què passarà al món, i quina guerra hi haurà, i quin cataclisme hi haurà... I suposo que hi ha gent que pateix molt, però tirant cap a Girona, la sensació és aquesta, tu surts, veus molta gent pel carrer... Més que mai. No demani, no vulguis demanar una taula en segons que un restaurant, si no tens una reserva prèvia... El comerç aquest dia teníem en Quique Juncá que deia que ells crec que deia que el gener i el febrer havia frenat una mica en relació a allò que esperàvem però tampoc veus les botigues buides per dir-ho d'alguna manera i la sensació és aquesta que anem fent fins que què, no? Aquest és el... Jo crec que poder fins que no parem, si pot ser, perquè quan parem el mal pot ser molt gros. Com portes una dinàmica i pares, el que fas és fotre una patacada, sobretot anant amb bici, que aquí la Montse ens en podria parlar, que és usuària de bici. Jo el que penso és que és veritat, el que deies, Jordi, i escoltant en David, que a més a més ell en sap moltíssim de tot aquest tema, Però és veritat que l'economia és non-stop, que tothom està consumint més, que vas als llocs i estan tots plens, vas a teatres, hi ha gent, vas a restaurants, hi ha gent, vas a llocs de turisme, hi ha gent, per tant tot això genera economia. Però també és veritat que Girona Ciutat, i és una cosa que a mi encara, encara a dia d'avui, amb sobte cada vegada hi ha més indigència, cada vegada hi ha més persones al carrer i més advocades a tots els barris. És a dir, hi ha un tema en aquí delicat de Girona, ciutat, per traspassar-ho una miqueta cap aquí, que fa uns anys, pre-COVID, no era com és ara. Això està clar. Si arran del Covid hi ha hagut gent que no han pogut adaptar la seva empresa, que van perdre el seu lloc de treball, que no tenien capacitats per trobar un nou espai professional, el que sigui. Però a mi encara avui en dia em sorprèn moltíssim que a Girona hi hagi aquest nivell tan elevat, perquè som una ciutat que potser no hi estàvem acostumats. aquesta imatge de gent dormint al carrer, gent vivint al carrer, gent vivint en cotxes. El barri de Sant Narcís, us en puc parlar perquè fa un temps hi havia una dona dormint, o sigui, visquena dins un cotxe. Passes per depèn de quins espais i hi ha gent dormint allà. Passes per... bueno, ara fa temps que no hi passo, pel passadís a la plaça Josep Pla, però... Era un punt també important, i l'estació. La Neus Vila un dia parlava aquí, a la plaça Marquès de Camps. Ostres, tenim molts punts a Girona on hi ha aquesta realitat, i a Girona Centra i Valens no sé si això ve derivat precisament d'aquesta part que... Els que tirem podem continuar tirant i tirant i tirant i tirant, i cadascú amb la seva consciència delucatiri els que ells no tirin. I gent que tot i tenir un sou és pobre, això cada vegada hi ha més gent, i ja no dic la gent jove, que ja ni es plantegen segons quines coses. El que diuen David és molt preocupant, i això li vaig sentir dir per primera vegada un professor a la universitat, en Quim Bruguet. que parlava, estic parlant, fa més de 10 anys. Em va fer pensar molt en aquell moment perquè va avançar-ho. Abans una persona pobra i una persona que no tenia feina i que lluitava. Ara hi ha molta gent que té feina i no arriba. I això passa. Referent al tema de la gent al carrer, allò, per posar un punt de context, diguem-ne aixís, el fet que Girona tingui sopa, cosa que no n'hi ha en cap altre lloc, de cap altre municipi, les comarques gironines, també ha quedat un punt d'atenció. Llavors aquest és un tema que a mi m'ha preocupat, he intentat parlar-ne amb gent que hi treballa, Llavors, esclar, cal diferenciar molt bé entre la gent que dorm al carrer perquè no té cap altre remei o alguna gent que malgrat el que ens pugui semblar dorm al carrer perquè vol. Que això existeix, és a dir, temes d'aquests moltes vegades estan associats a llavors a malalties mentals, etcètera, etcètera, que també és un tema. Perquè estem parlant de gent, crec que l'última vegada que es va adonar, superava les 150 persones que dormien. I una és molt, diguem-ne, no? Per dir-ho d'alguna manera, 150 són moltes persones, sí. Però és complicat això, perquè... I la sopa no dona per tant. No, la sopa no dona per tant, a més a més té unes condicions que hi ha gent que no està disposada a seguir. Bueno, efectivament, és que a la sopa l'altre dia la gent deia que a la sopa no, és que tu a la sopa has de complir unes obligacions, a veure si ens... No, llavors que si tu vols t'acollen a la sopa però tu segueixes sortint i bevent i arribant borratxo i ho dic així, eh, al local i liant-la i d'allò et fan fora de la sopa. Hi ha gent que pot no compartir-ho, però jo penso que és que jo ho trobo normal en el sentit que com que no hi ha plous places per tota la gent que necessitaria Girona donar-li aquesta cobertura i aquesta acollida, en algun lloc, a part que és un problema per la resta de persones. Jo estic d'acord que després del Covid tornen a veure's moltes persones sense llar a la ciutat de Girona que abans del Covid no es veien però que 10 anys abans del Covid sí. Vull dir que Girona no ha estat lliure de persones dormint al carrer i en aquell moment, sobretot al barri vell, on hi havia zones del barri vell que hi havia persones que ja hi tenien fet el seu espai, que es va aconseguir erradicar, que es va aconseguir donar-los ajudes i cobertures, i molts van tornar a formar part de la societat i van sortir d'aquesta situació de pobresa. i amb el Covid ho hem tornat a reproduir. Efectivament s'ha d'invertir més diners amb aquestes atencions socials, que jo crec que és totalment compatible amb dedicar ajudes a altres sectors i que l'economia funcioni. Jo només una punt. Girona i els restaurants estan tots plens, jo això ho certifico, però als comerços no els va tan bé com la imatge que pot tenir una caminant per Girona i veient els restaurants plens. Jo parlava amb els comerciants després de Reis, perquè per ells la campanya de Nadal és una de les campanyes més important, com ho és per exemple tota la zona del barri Bell Temps de Flors, o fires de Girona, i les vendes que havíem fet per Nadal eren molt inferioses a les de l'any anterior. Per tant, jo crec que ja... No perquè veiem molta gent al carrer i molts restaurants plens, però sí que quan tu véns un restaurant ple el que està dins el restaurant consumeix segur, el que està dins del comerç no segur consumeix. Si no vas al restaurant, vas al del costat, però a les botigues de joguines pots comprar online. I no és tant un tema que no consumeixi la gent, sinó que el Covid també ens ha fet acostumar a consumir d'una altra manera. I en aquest cas és a consumir a través d'internet. Jo trobo altres robes. Online. Sí, sí, jo també. Però els meus sits compren online. Ja des del moment que la gent es compra la roba online, cosa que jo penso que la roba te l'has de provar, i a més de certes marques que cada talla és un món diferent, la mateixa talla pot ser diferent amb tres peces. Això és cert, però jo compro roba només online i arriba un punt que Amazon i les plataformes saben millor que tu la talla que t'has de posar. Perquè se saben les teves mides i se saben les del 07. Jo dec 7 xapada a l'antiga i a mi m'agraden les botigues sin si tu no. Ho reconec, ho confesso. Però el Covid ens hi va obligar, oi? Sí, ho vam fer per obligació. Una mica no, ens hi va obligar del tot. Hi ha uns hàbits de consum que són evidents. I aquest nou hàbit no ho podem oblidar. Els teus fills, Jordi, no sé si abans del Covid compraven o no compraven tant per internet. Segurament encara no estan en condicions de fer-ho. Han sortit que venen unes coses a uns preus que qualsevol botiga que ha d'aixecar la persiana cada dia no hi pot competir de cap de les maneres. Si el producte que vens tu a la teva botiga física també està a internet, sobretot en una gran plataforma, has de canviar de producte, ho has d'afegir en una capa de servei o ho has de tancar. o alguna cosa, perquè només aixecar la persiana és que només per aixecar la persiana cada dia, la llum i no sé què, no pots competir amb els preus que estan donant. La quantitat de fòssils que es generen. També, també. Ai, ai, ai. Jo no vull ser crítica, però ho seré. Com que no vols ser-ho? Sempre és crítica. Mira, jo visc en un barri que fa relativament poc que ens han posat els contenidors, que en diuen intel·ligents, però jo crec que són tots menys intel·ligents, aquests contenidors. I està molt bé, eh? Està molt bé. Però clar, tu no pots deixar un contenidor de rebuig perquè la gent s'acostumi, no? Mentre es fa el canvi, tingui on tirar les escumeries... i retirar-lo sense dir-ho, perquè on que l'han retirat, sense dir que el retiraven, portem una setmana que hi ha escombraries a pertot. Perquè el que fa la gent com baixa no se l'entorna si no que la deixa. No, no, ja el deixa. Ja s'estan acostumant a tirar-ne les papereres que hi ha pels carrers. Jo ara venia i ja tenim les gavines. a les papereres amb les bosses d'escombraries que la gent llavors. Si has de treure aquest contenidor d'últim recurs que havies deixat, perquè fa molt poc que s'ha implantat aquests nous contenidors, el que has de fer és anunciar una setmana abans que el retiraràs perquè la gent... l'economia circular. Les gavines llavors poden... No, però és veritat. Si tu avises, si tu saps... I aquestes no tenen res a veure amb la dolça melangia que ens deia abantes la bossa. Si tu saps que el dilluns que ve aquest contenidor ja no hi serà, tu durant la setmana ja vas fent. Però si tu t'has acostumat, home, que si te queda alguna cosa a casa, tens aquest contenidor, clar, el dia que baixes amb la bossa i el contenidor no hi és, ho sento molt, ningú torna a pujar a la bossa a casa. No, desenganyant-nos. Això és així, això és així. I és el que ha provocat a vegades aquelles imatges, jo he estat sempre una mica a la contra i les meves patacades ja m'han donat, quan ja fa uns anys es deia que Girona estava molt bruta i ara es torna a dir que Girona estava molt bruta i jo dic que Girona no està bruta, que bruteja en determinats llocs, que jo crec que és diferent, eh, perquè... Jo no ho comparteixo, Girona està bruta. Jo crec que té un punt de deixadesa en bastants llocs. Jo dic protege en determinats llocs. I el tema aquest que ha passat amb algunes imatges que hem vist, algunes d'elles compartides pel propi regidor, d'acció climàtica, de gent que deixa al cantó els contenidors una quantitat d'artefactes, això no entra dintre del fet, això vol dir que la gent és bruta o que hi ha alguna gent que és bruta o que hi ha gent que se n'aprofita o que hi ha gent que ja li va bé, no? És la meva opinió, crec que tot és manifestament millorable. Podríem deien que recollir un matalàs d'aquests... cada matalàs que veus en un contenidor costa 50 euros, recollir-lo. No, però si hi tens, mira, allà a la meva zona, i a més, bueno, a la plaça... Es podria portar la deixaderia. No, no, és que si truques... No, però hi tens el servei, i allà t'ho posa, per als trastros grans, pels matalassos, tu has de trucar. Això és incivisme. Totalment. Ara, però per exemple, els dilluns, jo no sé de les altres barres, jo parlo del meu, recollen el cartró, el dilluns, només el dijous. El dilluns al vidre i el dijous al cartró, que només un dia a la setmana. Bueno, clar, depèn de quin barri tu has de mirar, Què genera aquest barri? Perquè així com els dilluns que recollen vidre no hi ha problema i el contenidor està net al seu voltant, els dijous no vulgueu saber com estan els contenidors. I no perquè la gent no el tiri dintre, és que dintre no hi cap res més. Llavors si tu saps que en un barri, jo no sé, pel tipus d'habitatge que hi ha o pel tipus de comerços o de negoci, se genera molt de paper i cartró, o fiques dos contenidors i ja està o reforces el que el passin a recollir però el dijous a les 10 de la nit que és l'últim moment que pots baixar jo no m'atrevia a baixar el paper que tenia a casa perquè pensaves que l'he de deixar I ja no al costat del contenidor ben ordenat, no? Allà en una muntanya? Bueno, al final a tres quarts de deu el vaig baixar perquè vaig dir que m'he d'esperar una setmana més i jo visc en un pis petit. Si fos més sovint me'l hagués guardat, però és que ja no és fins l'altre dijous, per tant, o el reculls dos dies a la setmana, o fiques en un altre contenidor. El que no pot ser és que portem dos mesos amb aquests contenidors i cada dijous... sigui un niu de bosses i bosses i bosses i cartrons i cartrons i cartrons, perquè és un barri que se'n genera més del que es deu generar en una altra zona que potser genera més envasos. Hi ha canvis d'hàbits que provoquen tot això. Per exemple, llocs on te fan el porta a porta, a mi m'ho explicava, que per exemple el dia de recollida de l'orgànica és el dia que la gent canvia i se'n va a comprar peix. Jo que l'onja fa molts anys que te fa, ja uns quants anys que tenim orgànica, i efectivament tu dius, va, doncs, t'acostumes a menjar peix el dia que saps que pots treure l'orgànica perquè si enganxes aquell... Quines coses, eh? Bueno, sí, però això ja està bé. Jo crec que bàsicament és que no passa res. És que a casa tota la vida hem menjat peix al dimecres. Per això no passa res. I si a més és un dia que et toca, pots treure l'orgànic, no estàs fent res malament. Però al final són hàbits molt canviables. El peix el menjaràs igual. Per cert, tornant al que dèiem abans, jo crec que l'altre dia, ara a la part de la Rambla Xavier Cugat on visc jo, ara ens posaran els continuats intel·ligents que, per cert, els de l'altre costat demanen, sisplau, o sigui, ja començarà a haver-hi tràfic de targetes. Sí, home, clar. Clar, perquè diuen, ostres, mira que bé, no? Així es puc llançar, tal. Perquè un dia a casa vam fer números i vam veure que no havíem de canviar cap hàbit ni havíem de fer res. entre el que han ampliat el contenidor aquest d'emergència, que són 50 no sé quants dies a l'any, que és un dia a la setmana, i els dies que ja tens de normal no has de canviar pràcticament res. Bueno, però jo aquest d'emergència que dius tu del meu barri... Emergència, bolquers, sorra dels gats, coses d'aquest tipus, rebuig. Sí, però rebuig, però ja t'he dit que ara quan us el posin veuràs que els primers dies... I cartró són dos dies, per cert, eh? No, el meu i el meu un. En el nostre és el dijous. En el nostre és el dilluns verd, que és vidre, el dijous blau, que és paper i cartró, i els envasos, que és el groc, sí que són tres dies, i l'orgànica és, crec que més o menys dies sí dia no, perquè fins i tot els diumenges... Tres dies crec, no? No, més, perquè és que jo els diumenges sí, per exemple. No, però al barri ve'n, al diumenge no treuen res. Al meu barri també trec el diumenge i és orgànica. Però el vidre és dilluns i quarta dijous, això segur. A més jo me'n sé per culosa. Com podeu veure? A mi no m'han arribat, perquè al carrer Ovia de la Parc que jo visc no han arribat encara, han arribat properament, i a vegades sí que és cert. comentat per una persona que està en una botiga de criures que treballen ja des de fa 35 anys i diu a vegades al vespre veig que algú baixa i hi ha uns contenidors a prop que sí que són dels contenidors intel·ligents i passeja a la bossa fins arribar als contenidors aquests del carrer Oviedo i els deixen aquí perquè està baixant en una hora que no toca a mi el que em preocupa d'aquesta part del barri de Sant Narcís, és més les grans xaies, els volums. Perquè allà, si que és veritat, jo quan he tingut que treure un matalàs o un moble o el que sigui, truques i et diuen dimecres a partir de les vuit. Doncs dimecres, a les vuit, un quart de nou, surts amb allò i així. Però allà a vegades hi ha dies que veus perfectament que algú ha desat alguna cosa allà voluminosa i no pas amb bon estat ni amb bona higiene, d'acord? i allò es tira allà tres dies, fins que algú, jo a vegades ho he fet escolteu, hi ha aquí en uns... saps? Hi ha un metalàs, hi ha un llit, hi ha un bressol, hi ha coses que estan aquí mig, que estan al costat del carril bici, que algun dia passarà alguna cosa. Perquè passarà alguna cosa i se'n donarà compte. Llavors a mi em preocupa també aquesta part. I ara la gent això, que vius allà, jo no ho he vist, no em dedico a estar allà esperant a veure qui va amb la bossa a passeig, però sí que passa que... Jo ho van fer durant el Covid, que vislaves a la gent Nosaltres sí que és cert que passa. I perdoneu-me, 10.50 me'n vaig. Que vagi molt bé a la universitat. Però això que deia ara la Montse, nosaltres ja t'he dit que els contenidors els tenim del mes de gener, però fins ara, fins aquest moment els teníem normals, tu veies la gent que parava el cotxe, parava el cotxe, obria la porta, treia les bosses, te les tirava i marxava. Per què? Perquè al seu barri ja tenia els contenidors intel·ligents i efectivament, o havia generat molta deixalla un dia del que no tocava, li molestava i te la venia a portar, Hores intempestives tampoc tant, perquè al final, al meu barri, pots tirar des de les 7 del matí fins a les 10 de la nit. A veure, més horari no hi ha. No, més horari no hi ha. Més horari no hi ha. Vull dir, jo amb els horaris sí que no m'hi poso. Jo és que tota la vida llances les comarilles a les 12 de la nit. Bueno, doncs mira, llences a les 10, no? Però... No ho sé, és una mica... Mira jo... És també adaptar-se una mica a la situació. Clar, però és que és el que anava dient abans. Jo crec que això ve una mica també del Covid i d'aquesta cosa de tenir una mica la pipa plena, que és que ara ens canvien qualsevol hàbit i qualsevol cosa. I es queixen. I ja te trobes el típic, que... La Tríama m'ho van enviar una foto, no sé de quin barri era, d'un contraïdor intel·ligent amb la tapa oberta i algú hi havia fotut un pal perquè no es tanqués. En plan, vinga, va... Això és incivismo. Però és, però què feu? Va, però això és incivisme, això és incivisme. No cal t'equivar. Mira, no ho sé, jo sempre dic que jo quan era petita, Fa quatre dies. Fa quatre dies? Quan que vivia a la plaça del vi. Fa quatre dies, també. També la bessona tota la vida l'havies baixat i la deixaves a sota les voltes. Em pensava que anaves a dir que la tirava al riu. No, la deixaves a sota les voltes, nèvia. Això és fa més enrere. Però no hi havia res. No, i a més a més havia de tenir el riu allà on estava ella. No, no hi anava, no, però és veritat, tu baixaves i la deixaves a sota les voltes. sota les voltes i la baixaves d'avui a 11 de la nit, que era el moment que passaven a recollir i com que era allà sota les voltes no podies deixar-hi gaires hores. És el que fem quan fem el porta a porta. Efectivament, això era un porta a porta, en comptes de baixar-ho tot junts o has d'anar baixant per... per producte, per tipus de producte, però sí que ja t'he dit, jo que fem això ho veig bé, que és important reciclar, i que això s'ha de fer, però sí que és veritat, que més informació, una mica més de posar-ho fàcil. Això s'ha de posar fàcil perquè la gent ho faci bé. I de canviar aquestes coses que es veu que no funcionen. Efectivament. Perquè és una de les coses que... Ja anirà passant, entenc. Aquí hi ha un tema també que ho comentàvem abans. Al final, m'hi vaig fixar l'altre dia darrere d'un autobús que hi havia una publicitat. No hi havia caigut el gran objectiu d'aquesta acció, que com dèiem abans també és tot això del diners, contenidors nous, reforçar serveis... La contrata, tranquil, que ja ho cobra tot el que ha de fer l'empresa. El tema és que tot això és per passar del 52% que reciclem ara a un 70%, que dius, a veure, per a estos, com era jo, per a estos viatges no hi ha faltes. Home, doncs déu-n'hi-do, eh. Però del 52 al 70. Déu-n'hi-do. El que ha costat arribar al 50. Ja ho sé, ja ho sé, però avui farem tot aquest embolar total per encara hi haurà un 30% dels residus que no es reciclaran, dius. Sí, sí. Escolteu, estem ja a la fase final de la tertúlia, la Montse ens ha hagut de deixar, hi ha un tema que potser algú me diria, i no treus aquest tema, hi va haver-hi ple, i en el ple hi va haver-hi, diguem-ne, l'aprovació per part de l'equip de govern de, no ho diré exactament com es diu, però diguem-ne, per tirar endavant el pla d'usos o com es digui que no me surt en aquests moments del nou campus de salut de Sali de Girona, del nou Trueta, amb una manifestació d'una cinquantena de veïns convocada per les associacions de veïns de Sant Eugeni i de Can Givert del Pla, en la qual ells reclamen que el parc no es toqui, el parc Jordi Vilamitjana. I des d'un punt de vista polític va donar de si, perquè l'equip de govern guanyem junts a esquerra, va votar en contra de l'emoció que presentaven els veïns, per tant, per tirar endavant, i a favor, en canvi, va votar-hi, a part de Vox, el PSC. El PSC que és el partit, no? El PP crec que es va abstenir, i el que passa és que hi va haver-hi una certa tensió, diguem-ne, amb la posició del PSC que l'Arcalde Lleia li va atreure, l'equip de govern, de fet, les tres parts que composen l'equip de govern li van atreure, però la paraula que més es va sentir per part de l'arcalde va ser que el president Nilla els havia dit que en l'Ajuntament que tiressin endavant tal com estava i que es trobaven que l'Ajuntament ho feia i que el partit davant del president Nilla hi votava a favor d'aquesta moció que significaria no sé ben bé què. Com veieu tot això? A veure... Des de la perspectiva que tots creiem que el trueta és necessari... Clar, clar, això és indiscutible. A veure, el... És que ja hauria d'estar fet fa tant de temps que... A mi em sorprèn que seguim en aquest debat quan... Jo no sé si se'n recordeu, però hi havia una... pancarta, una balla, no?, en el trueta... En el pic? En la residència. Sí, el trueta actual de quan era consellera de la Marina Geli. Va ser ara que va presentar el primer projecte, el 2009, el 2007... Sí, sí, que el 2009 estaria acabat el 2009. Això ho posava, això ho posava aquell cartell que de cop va desaparèixer, gràcies a Déu, perquè feia una mica de pena. Estem al 2025 i estem encara discutint, o es pretén que es discuteixi allà on anirà. Llavors, a veure, jo crec, primer de tot, Penso que aquí la consellera Gironina no ha jugat gaire net reunint-se amb l'associació de veïns i tal, fora d'agenda de consellera. Efectivament, perquè jo crec que aquí el Partit Socialista, jo per mi el Partit Socialista s'ha equivocat. O sigui, tu no pots fer un discurs allà on governes i un altre discurs a l'oposició, de la mateixa manera, de la mateixa manera, que Lluc Salellas, la legislatura passada estava a l'oposició i votava a favor que aquest part no es toqués, i ara quan ets alcalde t'adones que hi ha coses que has de fer, perquè la responsabilitat d'alcalde i de governar Per tant, jo crec que al final el que penso que demanen els ciutadans, i si més no jo ho defenso, és responsabilitat. I, per tant, prioritzar allò que és important. I aquí el més important és fer el truet. i al campus de salut. El més important és que tiri endavant aquest projecte. Qualsevol cosa que ara canviï és d'allò que ha estat definitivament aprovat. Després de molts debats i després de moltes propostes, vol dir tornar a començar. Vol dir la perda d'un parell d'anys? No, o sigui, un parell d'anys, jo seria molt... això sembla molt bo. Molt optimista, jo crec que en perds cinc. I amb la por que el clínic passi al davant del projecte. I amb la por que no es faci mai. Ho sento. Que acabin dient que aquest projecte té tants problemes. Doncs escolta, jo agafo els diners i inverteixo a Tarragona, inverteixo a Barcelona i inverteixo en el troleta actual, que això també es va intentar, recordeu que durant un moment es va intentar oblidar el troleta. Es deia de fer l'edifici nou on ara hi ha el pàrquing. Sí, per això et dic. Inicialment era així. Però després em va adonar que allò també era de talons inundables i que era complicat fer-ho. Però va venir un moment en què fins i tot es va posar sobre la taula, i jo encara era regidora, de que, escolta, doncs, reinvertim molt en el actual i oblidem-se'n de fer un de nou. I no ens ho podem permetre com a comarques gironines, perquè no és un tema de girones. No, no és un tema de tota la demarcació, i fins i tot l'Almeresma. Per això t'he dit, per tant, que s'ha d'ignorar els veïns, no? Només faltaria, però, escolta, seguim amb els veïns, mirem quina és la millor manera que ells no perdin aquest espai verd que tenen en el barri, que sembla ser que no el perdran, sembla ser que serà més gran, sembla que el traslladen 150 metres, uns diuen que 150 metres, els altres diuen que 300 metres, bueno, Jo penso que el parc s'ha de mantenir, si és una mica més allunyat, una mica més allunyat, però sobretot, sobretot, sobretot, el que s'ha de fer és que els partits polítics no l'aliïn més del que hi ha de per si les coses estan complicades en aquest món. Llavors, jo crec que el partit juzilista per darrere s'ha dedicat a esbarar una mica... Possiblement no esperava governar Catalunya, no ho sé. però la situació el porta a que el president és el Salvador Illa, partit socialista, i que la consellera que estava a l'Ajuntament, que la persona estava a l'Ajuntament de partit socialista, ara és consellera, per tant, una mica de coherència. Jo només diré una cosa, i és que estic absolutament d'acord amb tot el que ha dit la concepció. És que no hi afegiria pràcticament res més, simplement diria que... amb el moviment que hi ha, evidentment, d'alguna manera ja es fa compensar els veïns per aquesta... Efectivament responsabilitat, és que quan estàs... Clar, al final, també vols pensar, no sé, els pisos que allà valen cent, doncs d'aquí deu anys valen cent cinquanta. Efectivament. No sé com dir-ho, clar, al final dius, home... I que un altre dels cavalls de batalla és que en la zona aquesta de la part s'hi construirien 350 habitatges, que en un moment en què demanem habitatges també és complicat, però és clar, això depèn de si prens o leps, vull dir dones o leps, i per tant els veïns tenen les seves queixes i les van fer extensives. Irrespectables, només faltaria, totalment respectables, però s'ha de fer tot, s'ha de trobar el punt d'equilibri. Nosaltres el punt d'equilibri l'hem trobat perquè Concepció, David i la Montse, que ja ha marxat, moltes gràcies per ser-hi, però ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 11 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. El ple de Girona rebutja l'emoció contra el trasllat del parc Jordi Vila Mitjana enmig de les protestes dels veïns. Coincidint amb l'inici del ple, poc després de les 5 de la tarda, una cinquantena de veïns es van manifestar des de Santa Eugènia fins a la plaça del Vi. Guanyem Junts i Esquerra i van votant contra, assegurant que no hi ha cap més opció que reubicar el parc, perquè així obliga l'informe de l'ACA. I fent una crítica oberta al PSC, a qui acusen de mantenir un doble joc, Comissions Obreres convoca una vaga de neteja a l'Hospital Josep Trueta de Girona el març i l'abril. El sindicat de comissions ha convocat la vaga de la plantilla de Cerveo, que és l'empresa encarregada de la neteja de l'Hospital Josep Trueta de Girona els dies 13, 20 i 27 de març i també el 3 d'abril. El sindicat denuncia que la companyia incompleix de forma reiterada la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals, així com el conveni col·lectiu de neteja d'edificis i locals de Catalunya. La recollida de residus amb contenidors intel·ligents a Pedret, Pont Major, Sant Pons i una part de Fontajau començarà el dilluns 17 de març. Durant els primers dies conviuran els dos sistemes, els contenidors oberts i els tancats, ja que de formes glaonades s'aniran retirant els vells i es col·locaran els nous a les diferents àrees de contenidors que hi ha en aquests barris. Les obres d'esfaltatge al sector de la plaça de Joan Brossa per les obres del bus ràpid B-4 comportaran afectacions viàries aquesta setmana. El dia en què es preveuen més incidències és el dijous, ja que els treballadors es concentraran en els carrers de Santa Eugeni en el tram comprès entre la travessia del carril i el carrer de Canonga d'Orca. Esquerra critica la manca d'ambició gironina del govern. La diputada Laia Cañigueral recorda que en l'anterior mandat es van crear els premis Generalitat de Girona per crear referents, però que des de l'entrada del PSC al govern aquests premis no s'han tornat a convocar. A més critiquen que els socialistes no hagin reactivat la taula d'ímpuls per a la formació professional, que es va fer a la demarcació de Girona el primer territori en unir empreses, sindicats i sector educatiu en la millor inserció laboral dels graduats d'FAP i adaptar els recursos a les necessitats reals. I en esports, el Girona va empatallar contra l'Espanyol a només dos minuts del final del partit. Un gol de penal de l'Uruguaià a dos minuts pel final va salvar un punt d'un gran valor per al Girona a Cornellà, davant d'un espanyol que s'havia avançat mig en Sant Jofre. Després del gol de Poado, els de Mitchell no van perdre l'esperança i van acabar trobant un penal a dos minuts pel final. La zona perillosa queda a set punts i s'haurà de confirmar dissabte que ve contra el València Montilivi. I al temps ens hem despertat avui a Girona amb 7 graus de temperatura en un dia que es preveu anul·lat arribant a màximes de 17 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.CAT La ràdio de Girona vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. i recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona, els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat.