Nadal a Girona: llums, comerç i tradició; invasores a l’Onyar; Notre-Dame i laïcitat; Fra Octavi i Sant Josep; campanya solidària i homenatge a Rosa Lavallén

La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de Tartúlia-Girona FM, quan passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 9 de desembre, passat el Pont de la Puríssima, encarem ja les festes de Nadal, però abans tenim Tartúlia per parlar de la ciutat, per parlar del que ells vulguin amb les 3 persones que ens acompanyen avui aquí. Permeteu-me, perquè tenim novetat en aquest sentit, és la primera vegada que ens acompanya com a Tartulià, el senyor Joaquim Nadal, historiador, ex-arcal de la ciutat, ex-conseller de la Generalitat i tantes altres coses. Molt bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Bé, bé, content de ser aquí. Ens podem tutejar? Només faltaria. T'ho agraeixo, però és d'aquelles coses que normalment abans no fèiem, però que ara ja, és allò que ja fa cinc anys que tenim Ràdio Municipal, que tenim Tarturí oberta i per tant anem parlant. Estem molt contents que ens hagis volgut acompanyar. Com estàs? Com ha anat aquest pont de la Puríssima? Bé, bé... Sense cap cosa, apassionant, però vaig bé. He hagut d'anar en funeral, es va morir ahir la Rosa Lavallen, que és una persona, es diu el Barri Vell, sentirà aquesta absència, perquè era una presència cada vegada més desmolteïda, però de tant en tant coincidia amb el bar del Col·legi d'Arquitectes i era una persona entranyable i viva, intel·ligent, innovadora, ha dit algú, i jo crec que sí, efectivament. I després es va morir l'esposa d'en Josep Arnau, i per tant vaig haver d'anar al tenatori, però bàsicament aquests dies són de tranquil·litat i de festa, i per a l'odi de... Falten quinze dies per Nadal. El que passa amb el Nadal és que durant tres mesos ens l'anuncien i arriba un dia que arriba i passa. I s'ha acabat i l'endemà ja no hi ha Nadal. La vida i el pas del temps marca això. Ara ve Nadal, ara ve Nadal, ara ve Nadal, pam, ja està. Si m'ho permets saludaré algú amb el que possiblement alguna vegada t'havies de trobar, diguem-ne, al bar del Col·legi d'Arquitectes, perquè avui tenim amb l'Assumpció Puig, antigada gana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i que per la Pia Almoina i sol passar molt bon dia a Assumpció. Molt bon dia a tots i gràcies per ser aquí. Sí, donem-ne gràcies tots plegats, eh, per ser aquí. Exactament. Què tal? Tot bé, també? Tot bé, sí. Sí, sí. Doncs me n'alegro. La tercera pota d'aquesta tertúlia és en Pau Jordà. Aquí, al contrari de les altres dues persones, li hem de desitjar sempre que tingui molta feina, perquè com a gerent de l'espai gironès, diguem-ne, Aquests dies deuen estar botigues obertes, els dies festius i no sé si molta activitat, això és el que et preguntarà. Hi ha un anunci en premsa, almenys en un dels dos diaris de Girona que diu, avui estem oberts. Ahir. Ahir, sí. Sí, sí. Sí, correcte. Bé, dies de molta feina, la campanya de Nadal sempre és la més important de l'any i, per tant, dies de molta feina, d'anar tots molt coordinats i molt contents de moment de com hem començat. Ho veurem quan acabi el mes, ho veurem quan acabi el mes. Sí, juga molt la gent de les botigues, de les països i on és en tant per cent, diguem-ne, per aquest mes, diguem-ne, aquests festius, labaixes, que ara ja no sé, jo ja no sé quan es fan labaixes o si es poden fer sempre, però en tot cas, permeten la qüestió aquella, el mes de desembre és el més important. Sí, el mes de desembre pot representar tranquil·lament, almenys en el nostre cas, aproximadament un 12-13% o 14, inclús, de les vendes totals de l'any. Llavors, algun mes fins i tot un 15, entre un 12 i un 15, un 13 i un 15, més aviat. Per tant, sí, és un mes que comercialment és important. I és important que vagi bé perquè al final si tens un bon desembre normalment també es passa de seguida tenir un bastant bon gener o un bon gener, desembre et pot marcar molt també la tendència de com et vagi després el gener, perquè al final la campanya de Nadal encara que hi hagi qui comença les rebaixes el 2 de gener però la campanya de Nadal acaba el 5 de gener i les rebaixes El tret de sortida mental de tots per les rebaixes és el 7 de gener, per tant, si la campanya de Nadal va bé, normalment això s'estira i el mes de gener, tens un bon mes de gener i per tant comences l'any. Ara volia parlar de Girona. Aquests dies hi ha vist molta gent a Girona. A la ciutat hi havia gent pel carrer i donava la impressió que hi havia una certa activitat. No sé si heu pogut gaudir i passejar. Jo, ja ho sabeu, visc al barri vell i just al centre, al final de la Rambla. Encara no són fires. Per Nadal no has de marxar de l'agentaria. És que és diferent la gent que ve per fires, és diferent la gent que ve pel temps de flors i és diferent la gent que hi havia aquests dies. Aquests dies hi havia un ambient molt bonic. La gent anava en mainada, molta família, amb compres, amb bosses, però sobretot amb alegria, saps? Molt contents. Hi havia moltíssima gent, o sigui, divendres van ser espectaculars. Els ciutadans estaven plegils, ballesteries plens de gom a gom, però era un ambient bonic. Suposo que també hi ha ajuda. Mira que jo havia sigut abans crítica amb el tema de les llums i tantes llums i no sé què, perquè després quan s'acaben, realment la ciutat... i jo des de casa veig tres ponts. Els tres ponts estan il·luminats, no? Bueno, quatre, perquè ara també han il·luminat el de Sant Feliu. Per tant, és un moment de ciutat que és bonic i jo crec que la gent que ha vingut aquests dies, que n'ha vingut, perquè dijous i divendres veia molta gent arrasant les maletetes cap als pisos turístics o als hotels, ha gaudit de la ciutat, perquè a més ha sigut uns dies de gent, però realment de gent amb ganes de disfrutar de la ciutat i el que és... jo crec que... bueno jo abans d'anar a casa passo d'una altra vegada, faig els ciutadans, faig a la correal per veure com estan de plens els restaurants de la zona estan pleníssims detectes que en aquesta singularitat d'aquests dies que no hi ha ni fires ni temps de flors La gent, en un cert sentit, vesteix diferent. Sí, totalment. És a dir, menys esportivament i una mica més mudats. Sí, sí, és una gent que ve a ciutadanejar per allà o a visitar la ciutat i ve d'una altra manera. És que aquí hem parlat de temps de flors una altra vegada, i també de fires últimament, i jo crec que la gent que hi havia aquest pont és una gent diferent, que ve amb ganes de disfrutar de la ciutat, de fer compres, de fer un bon dinar o un bon sopar, i de gaudir del que fa la ciutat. perquè realment, i aquests dies he pujat al Museu d'Art de Girona, per exemple, que han inaugurat aquesta exposició dels diàlegs entre peces contemporànies i les peces del museu, i així, i hi havia gent, i ens han explicat que cada vegada tenen més gent estrangeres que va a visitar el museu. Per tant, jo crec que, bueno, és un punt d'inflexió, però aquest és un turista que crec que ens agrada més en els que vivim al Barri Vella. Quim, no sé, vull dir... Per què m'ho vas dir? Perquè ho sé, sé que has estat per la fosca, però aquests dies també has caminat i has vist per la ciutat... No he caminat gaire, com saps. Perquè vaig una mica coix. També és veritat, això. Podria haver estalviat aquest temps. No he caminat gaire. Però vaja, hi ha molta gent, ja fa molt temps que hi ha molta gent, i és veritat que la manera d'haver-hi molta gent d'aquests tres dies és de menys epilonament, de menys massificació i concentració que els altres dos esdeveniments que hem esmentat. És a dir que és molta gent, però esponjada en la mesura en què es reparteixen per tota la ciutat, al voltant de les zones comercials dels carrers del barri vell, a una banda i a l'altra de l'onyà, i jo crec que això dona molta vida. No paro de pensar, i l'Assunció ho deu recordar perfectament, més viscut que jo mateix, la desolació i la devastació dels mesos de la pandèmia. sobretot l'arriba dreta de l'Unyà era una persiana baixada d'una punta a l'altra. Ara això ha recuperat, té molta vida, segueix passant allò que hi ha botigues que obren i tanquen en un parell de mesos, però en tot cas, la vitalitat del centre històric i del núcle i dels carrers principals del barri vell li donen molta vida. També comentant això de la gent i del tipus de gent, jo crec que també en aquests dies també hi ha molt és molt més gironí que sortir a Girona a gaudir de l'espectacle, de les llums de Nadal, de les botigues, de passejar, de gironejar, de veure qui et trobes, de modar-te. Això que deia, mira, avui no em posaré, avui em posaré una mica més modat, Perquè el plan de la tarda és anar a passejar i veure els llums de Nadal. No hi ha plan de la tarda. I el millor és prendre una xocolata o el que sigui. I tornes a casa, el que deia l'Assunció, content. De què? Mira, he disfrutat de la ciutat, he gaudit dels carrers, m'he trobat en Fulanito que feia temps que no el veia, i això és fantàstic poder fer això en aquest pont, sense aquestes aglomeracions que dèiem abans, sobretot potser del temps de flors, del dia a Tots Sants també, però... És fantàstic. Que hi hagi molta gent està molt bé, les al·lumeracions és el dia que els gironins aprofitem per no sortir de casa. O per marxar. O de marató per marxar. Deixem-ho obrir un maló, perquè ja que l'Assunció m'ha posat molt bé, m'ha dit que abans tenia dubtes. Us agraden les llums de Nadal? És a dir, jo ja dic per endavant que a mi sí que m'agraden les llums de Nadal i que penso que amb seny estan bé, però us ho pregunto vosaltres a propòsit d'un altre tema que després podem obrir. Per exemple, aquest dia vaig tornar a encantar un any més amb una cosa que m'agrada molt, que és el pesebre que ja he instal·lat a l'entrada de l'Ajuntament, que suposo que hi deu tenir alguna relació, l'associació de pesebristes, Deu haver-hi també pesebres a la carbonera. I també hi ha pesebres a la carbonera. La veritat és que el... A mi els llums d'aquests dies de Nadal m'agraden, sobretot ara més que fa deu anys, perquè han evolucionat estèticament cap a millor. Abans eren coloraines i una cosa una mica festiva però poc endreçada. Si ho comparava, ni que només fos per veure les pel·lícules. Amb les il·luminacions de Nova York per Nadal, l'arbre del Rockefeller Center, aquest conjunt de llums, llumets superpetits, sempre només molt blancs, dona una categoria diferent. Jo crec que a poc a poc la il·luminació, per exemple, dels ponts de Girona, aquestes llàgrimes que pengen, tenen una qualitat estètica que no tenien fa deu anys. Per tant, sí, i a favor de l'evolució que han fet. Jo estic d'acord, perquè he dit que havia sigut crítica precisament, perquè on van començar a posar els colors i aquelles coses refistolades que volien ser dibuixos, que ara no dibuixen gairebé res, tot són com unes cortines. El LED ha ajudat moltíssim, crec que el LED ens ha permès fer aquest tipus d'il·luminació, però per exemple, una cosa que m'agrada molt és el pont de pedra, que té com un cel estrellat, que no és res, però que... És una il·luminació molt simple, si ho mires, però ho dona vida. Crec que és de les més encertades que hi ha a Girona, i bueno, en general jo crec que la ciutat estava il·luminada. Jo recordo que abans aquest pont nosaltres el viatjàvem molt quan els meus fills encara estudiaven, i aquest pont havíem anat a Roma, havíem anat a París, havíem anat a Londres, i veies ja les il·luminacions de Nadal que era molt maco, no? Per exemple, a París un any en totes les blaves era espectacular, tots els xamplers en blau, Però bueno, aquí jo crec que ara en aquest moment tenim una il·luminació que el canvè engaudeix en positiu. Completament d'acord. Jo crec que hem passat d'una il·luminació, si em permeteu la paraula, una mica festiva, barra, una mica barbanera en aquest sentit, en el bon sentit, però en aquest sentit, a una il·luminació de més categoria, més minimalista, però és que al final també fem bo allò de menjes més. I per tant, molt benvingut aquest canvi i aquesta tendència per a la ciutat. Molt benvinguda. Com a barbenera, poca dient pel Nadal. És a dir, correcte. Fora d'època, no? Correcte. Si ho fem per la barbena de Sant Joan pot tenir un passi. No passa res, no? Però per aquests dies cal una altra cosa. Hi ha una cosa que me la van explicar i no me la creia, però com que aquí me la va explicar, entenc que hi havia uns límits d'il·luminació en els ponts de Girona per una normativa europea sobre la reproducció de peixos. És així, m'ho van explicar. Vull dir, m'ho vaig fer explicar molt bé perquè no ho entenia, com encara no entenc, per exemple, el tema de les carpes de l'Unià, que els haurem de salvar per després sacrificar-les perquè eren espècies invasores. Aquesta normativa distingeix entre les espècies invasores i les altres? Jo crec que no, perquè deus suposar que les invasores ja deuen estar eliminades. La resulta que són invasores les carpes. Sí, sí, que és una d'aquelles coses que a mi em preocupa. Està detectat que hi havia carpes al Ullà des de fa molts, molts, molts anys. Diuen que des dels romans, com a mínim. No, no, en algun lloc ho he llegit. Des dels romans, perquè abans no hi havia girona, la gent. Ara s'ha produït una cosa que és molt interessant. L'últim número de la revista de Girona publica un dossier sobre els 2.100 anys de la ciutat. I un dia fent broma parlant amb gent dic 2.100 anys i un em diu i com van anar les festes del vi mil·lenari? Dic, no hi va haver vint milenari. Diu, per què no hi va haver vint milenari? Perquè no se sabia la data de fundació de la ciutat. Fa cent anys encara o hi havia la part llegendària, gerió i no sé què més, o encara hi havia gent en el món de l'arqueologia que el mur Ciclopis de Sant Feliu, de l'Audiència, i de la Pret de les Àligues, consideraven que eren ibèriques. Per tant, pre-romanes. I ara, en noia i companyia, tot el seu equip, han establert que Girona es funda per voluntat dels romans i per trasllat de la fortalesa de Sant Julià de Ramis l'any 76 abans de Crist. Per tant, tal dia com avui, per dir-ho així, és 2.100 anys. I per això ara podem celebrar els 21 segles d'història de la ciutat. Sempre s'aprenen coses, eh? No, la revista de Girona, eh? Sí, no, està molt bé el dossier. Els dosis generalment estan molt bé i aquest en particular que ens parla de la ciutat. El tema de les carpes jo l'he utilitzat moltes vegades per fer veure allò que no entens. Pots entendre que hi hagi una espècie que estigui declarada invasora i que la norma tingui de dir el que diu. Per exemple, ara que ha deixat d'haver-hi aigua a l'Unyà perquè han tallat la sèquia durant tant de temps, va estar un any, i va haver-hi dues operacions que van costar força de diners, de salvació de les carpes, perquè sense aigua s'hauria pogut morir per immediatament sacrificar-les. Tornarà a haver-hi carpes a l'Unyà, i n'hi tornarà a haver, però clar, això és d'aquelles coses aquí, un company de tertulia de divendres del senyor Nadal, en Salvador García Arbós, un dia va aixecar la llebre aquí i va dir, ep, els plàtans també són espècie invasora. Amb la qual cosa ja... I si tires, mama, les patates, les tomates... Clar, si vas tirant enrere... El tabac... Clar, tot això sí, sí, no... Tot i que en algunes novel·les històriques del 1200 i 1300 a vegades hi sortien tomates... Això provoca una discussió sobre Hem de liquidar les acàcies del galligants que floreixen perquè són invasores. Hem de liquidar les etzabares que s'enfilen pels roquisats de la Costa Brava i els penya-segats perquè són invasores. Hem de liquidar l'ungla de gat perquè és invasora. El fonamentalisme sobre aquestes qüestions planteja molts dubtes. Un dia li vaig dir que un organisme provincial va endegar una campanya per eliminar la ungla de gat de la illa de Portlligat. I s'hi van gastar un milió d'euros. I aquest senyor que ara té responsabilitats al govern de Catalunya, que es diu Sargatal, li vaig preguntar, dic, escolta, té sentit arrencar l'ungla de gat de la illa de Portlligat que està anti diners? Diu no, perquè la primera gavina que vingui del nord d'Àfrica i es cagui a sobre de la illa de Portlligat, tornarà a portar ungla de gat. Sí, sí, és... Tot és molt... Sí, sí, però és d'aquelles qüestions que... Sí, són qüestions que són difícils d'entendre, i inclús per la gent normal. O sigui, això de les carpes, jo crec que és potser el més evident, perquè les atzebares i tot això, hi ha gent que sap que són invesores, hi ha gent que no. Per les carpes de Girona, era com un símbol de la ciutat, no? Diguem-li amb en Pep Cruz que s'hi va agullar la vida fent teatre. Recordo sempre jo de quan era petit les famoses les Carpes de l'Unyà de la companyia de Titelles dels Dei de Sant Marçal d'en Pep Prudè. Vull dir bàsicament perquè havia estat una de les... Les altres no les recordo, però aquestes sí que les recordo. Però bé, és una manera de parlar-ne, de dir que segons quines coses portaràs a l'extrem a vegades perden un cert sentit. Jo el que em toca, seria un qüestionable, és això de, diguéssim, que estar diner públic amb el que falta per tantes i tantes coses, i ara posem l'habitatge aquí sobre, per exemple, amb treure una espècie invasora de la illa de Sant de Port Lligat, que ja és com allò, no? És una mica el rizar el rifo. O sigui, anem a buscar una cosa que... No, aquí és un tema que crec que sí que els ciutadans ho hem de reclamar molt. El diner públic s'ha de gastar amb allò que beneficia les persones. Ben gastat. Ben gastat. Sí, sí. Hem parlat de gent... Jo volia parlar, per exemple, hem parlat de llums, però ara que hi ha hagut... Sempre hi és, com arriba tot això. I els pesebres, us agraden els pesebres? Sí, molt. A casa el vam fer ahir a la tarda. Cada any, pel pont entre el 6 i el toque, és quan toca la puríssima. Que és de la puríssima, la Candelera o...? Sí, de la puríssima, la Candelera. La Candelera és brutal. El 2 de febrer, no? Sí, sí. Sí, sí, a casa el vam fer ahir a la tarda i fer el Pasebre és fantàstic. És una de les coses que fem... Jo diria, amb aquest punt de mala intenció, la gent que creu que això és una representació religiosa i que no hem de fer-la, jo l'agafo per la banda de la cultura i la banda de la tradició i per tant a mi el pesebre m'agrada, com en el seu moment de petit i va haver-hi la Moderna aquella, que semblava que havíem de substituir el pesebre per l'arbre de Nadal, en aquelles èpoques que els arbres de Nadal, tot s'ha de dir, suposo que hagi prescrit, diguem-ne, agafàvem i anàvem per allà, per la zona de... per la zona de Bascanó i tot allò, que en realitat hi fèiem i tallàvem l'arbre de Nadal per fer casa, que en realitat no era una vet, sinó que era un ginebró, que ara això seria, diguem-ne, absolutament prohibit, però que aquella època, diguem-ne, es feia o... Ara és impensable, això. El ginebró era el succedani de la vet. Era el succedani. Era... Nosaltres tallàvem ginebrons, perquè anar a buscar un abet al Pirineu, allà on fos, encara no hi havia la Fira d'Espinalbes, era una certa aventura, i per tant fèiem servir el ginebró com a substitut de l'abet. Sí, abans el que fèiem era això, anar a buscar l'arbre, anar a buscar la molsa, anàvem a buscar, no? Sí, sí, no en estic instant a ningú fer-ho, ara no es pot fer, no es poden tallar ginebrons, no es pot anar a buscar bolsa. Queda clar. El pessebre que fas a casa, jo ara com que ja el faig amb els nets, i així hi entren les joguines, hi entren moltes coses dins del pessebre, però jo crec que la... la tradició de tenir, doncs, el nen Jesús, que diuen, eh?, un nen Jesús que després resulta que com que són lais i no tenen encara formació religiosa, bueno, tampoc saben què és, però en parlen. Però crec que està bé, que són, bueno, seria una mica com l'arbre o com qualsevol de les tradicions que hi ha a Europa. Vull dir, jo ara vaig estar a Holanda a casa del meu fill i ells és el 5 de desembre, el dia que fan com el nostre tió, que es fan aquestes jovines que... Sinterklaus n'hi diuen, no? Sí, Sinterklaus, i que tenen els patges aquests espanyols que van pel carrer tots embascarats perquè els espanyols eren els dolents als Països Baixos. I aquestes tradicions, siguis religiós, siguis laïc, jo crec que també ajuden a marcar fites en el calendari i que la mainada també ho sàpiga. Sempre parlo de les llumetes. Si teniu llumetes a la vora, que vagis cap allà, que tinguis camí, que tinguis il·lusió per fer. I jo crec que també al final tenim unes arrels cristianes que agradin o no agradin, són les que són, que després, això ens ha portat a unes tradicions, i que al final tampoc podem perdre. Perquè si perdem això ho perdrem tot. Qui perd les arrels perd la identitat, en general. Per tant, visca el Pasebre, visca l'Avare de Nadal, visca les llums de Nadal, tot junt. Sí. Senyor Nadal feia una cara de molt bríssima. No, no, no, és per fer propaganda d'un amic. O sigui, aquest dissabte Un gironí de Socarril que ja fa molts anys que no viu a Girona, i que ara s'ha instal·lat definitivament a Sant Feliu de Guixos, que és en Narcís Comadira, a l'ara d'aquest dissabte va publicar un article que entre altres coses es diu, abans d'aquest diumenge, és a dir el dia de la Puríssima, es començava a fer el passebre. I la vigília de la Puríssima es posaven lluminàries als balcons. No crec que encara es faci res d'això, no ho sé. Gairebé no surto de casa i no vaig enlloc. Eren costums que han estat substituïts per altres. És la moda. Així, la vigília del dia dels morts s'ha convertit en Halloween. I s'ha implantat això del Black Friday, que no és altra cosa que un anticipar les compres de Nadal. El dia 13 serà Santa Llucia i a Barcelona hi haurà la fira que porta el seu nom, i que dura com a mínim una setmana. És una fira encarada al passebre, que sembla que la gent encara en fa ben amagats de les seves cases. I és que en públic són obsolets, com a mínim a la plaça de Sant Jaume. Aquest any ha estat substituït per una neutra estrella gegant no fos que els que no són cristians s'ofenguessin. Volen dir els musulmans, esclar. Es pensen que l'estrella, d'aparença tan neutra, no significa res. I és una figura més del Pasebre. És l'estrella que els tres Reis d'Orient van veure dalt del cel i que va guiar el seu camí fins a Vallem, fins al Pasebre, fins al nen. O sigui que l'estrella del senyor Collboni és tan cristiana com la cova amb el bou i la mula. No s'hi falta dir res més que deia aquell que acabarem de tenir dissabte aquí comandant el partit del Girona, això ho deia en Xuster, era un comentarista d'una televisió, però és veritat. Bé, jo crec que té raó, jo crec que a vegades confonem les coses, per això us ho volia preguntar, és a dir, fa por que Sal, un representant d'una associació, va demanar explícitament que no hi hagués cap referència cristiana al poble i l'Arcaldo li va contestar que... que no era ben bé això, per dir-ho d'alguna manera, perquè a mi el que m'ha sorprès, i us ho pregunto, és que hi ha hagut alguns determinats partits polítics que han proposat tot això, treure-ho, per dir-ho d'alguna manera, però llavors arribar a la madalla i comences a veure tuits i piulades i felicitacions i dius no ho acabes d'entendre perquè o tot o res, a mi no me molesten les altres manifestacions que hi ha, però sí que em comença a molestar, és el que us pregunto, el fet que sembla que ens hagin d'amagar amb aquestes arrels, que són culturals, poden ser religioses, i tot el que sigui religiós, diguem-ne, té tot el dret al món, diguem-ne, de fer-ho, però tampoc podem oblidar allà on venim. És un tema complicat, és un tema que, com tantes altres coses en aquest país, com que és complicat preferim no parlar-ne i després passen les coses que passen. I en canvi, la laicitat republicana, de la República Francesa, conclou amb l'apoteosi cristiana de la ressurrecció de Notre-Dame i la presència molt calculada de les autoritats civils al costat de les eclesiàstiques, marcant una certa frontera i demanant permís per entrar. tant l'alcaldessa de París com el president de la república al darrere de l'arca visba, però entrant i compartint la celebració d'una festa extraordinària que, per altra banda, Són dimensions que a mi se m'escapen, perquè que ens expliquin que per rehabilitar a Notre-Dame s'han gastat 700 milions d'euros, ho trobo espectacular. Ara està bé, el resultat també és espectacular, amb algunes coses dubtoses, hi ha qui critica que és massa blanc, hi ha qui critica que els vitralls són massa nous, hi ha qui, en tot cas, el procés tècnic de rehabilitació, per exemple, de la coberta de fusta i tot això, jo crec que està molt elaborat i molt definit, i que, en fi, els francesos poden estar satisfets... I sense autoritats espanyoles, és curiós, eh? Perquè hi havia... hi havia... I era tothom. Tothom. Era tothom, en el sentit de... Tothom. Mira, fins i tot en Trump. Sí. Tothom. Trump. Això també, fixa't bé, vaig estar mirant el moment aquest de l'entrada, Arriba en Trump, saluda en Macron i la seva dona, entra cap a l'església i després... Seguint un ordre d'una certa jerarquia, tot i que convidant Trump trencava aquesta jerarquia, després arriben... La senyora Baida. La senyora Baida. Era el representant formalment legal dels Estats Units, no? Sí, però clar. En Trump se seu entre Macron i la seva dona. És a dir que li donen una preeminència que per altra banda s'havia materialitzat en la trobada amb Encelenski unes hores abans. Però tot plegat, els francesos que tenen un cert sentit del protocol i de la jerarquia, i de la jerarquia republicana, en fi, van tenir molt clar que no podien no ser-hi. a la recuperació de Notre-Dame. I naturalment hi havia el rei del Marroc exercint com a tal, però en canvi el conjunt de la celebració era netament cristiana. Com és normal. Els francesos ho fan molt bé, en saben molt. Jo també vaig pensar que potser el posar el tram entre el matrimoni i Macron era per no posar el tram a costat de la senyora Biden, no? Segurament, sí. Una manera, diguéssim, de deixar-los amb la separació de la senyora Macron. Però jo crec que l'important d'això és com ho fan, o sigui, com poden d'aquesta festa, que és una festa religiosa, cristiana, que fa els tres cops a l'arquebisme i tot, doncs com en fan ells també política. I grandeur de França a tot el món. La política institucional. Institucional, sí, sí. I traslladen, eh? És un moment polític, el francès, que està superinestable, però en canvi traslladen la grandeur de França a tot el món. I a part que l'empresa, diguem-ne, que és una de les més antigues del món, en 2.000 anys, aquestes coses s'han fet perquè... Això us anava a dir. Parlem de França. En Quim, no sé si vosaltres hi vas o cero, però, per exemple, la presa poder posar-se al bisbe, o amb l'enterrament dels dos bisbes que hem tingut després de tants anys, hi havia aquella manera de fer... La litúrgia... A més, a Girona... Ara l'assumció explicava... Amb l'assembla boresa, aquestes coses... Els tres cops. 3 vegades, 3 cops, perquè la primera vegada que fa els 3 cops penso que ara obriran, i no, torna enrere, li obren el llibre, torna a llegir una oració, i torna a dir Notre-Dame, obre les teves portes i clac, clac, clac, i encara una tercera vegada, i fins a la tercera no es recolza sobre la porta fins que l'hi obren, no? Seria més discutible el vestuari que els hi han dissenyat en els celebrants d'aquesta cerimònia. Sí, hi ha hagut una certa... Serà parlat com a mínim a les xarxes, a les col·laines... D'això en podríem parlar molt, molt d'acord, però sobretot Enveja sana dels francesos de com fan les coses i d'aquesta forma que tenen de significar-ho tot tan bé i fins i tot d'anar tots a una quan toca. Jo crec que aquí encara tenim molt per aprendre. Sí, i l'ocència d'Espanya, des del meu punt de vista, no té cap sentit. És que no s'explica. Som frontera amb França durant no sé quants quilòmetres, no m'ho sé. Però estranya, és a dir, no sé si és una decisió de govern, els reis tampoc hi eren, no sé si els van convidar. Podríem especular que si el govern d'Espanya havia decidit no anar-hi, Potser el govern d'Espanya li impedeix al rei d'anar-hi, dient-li eh, tu ets el cap d'estat però et deus a l'executiu. I per tant si nosaltres imaginem tu tampoc. No ho sé. Els catalans estaven ben representats i teníem un copríncep, un archivisme, una persona que segurament crec que és amic del conseller, una persona que segurament, diguem, no ha arribat més en dalt a la generarquia, perquè ser copríncep és molt important, però és a dir, que segurament si no hagués estat copríncep, hauria pogut... S'explica aquella història que la presa de possessió del papa Francesc, com que Andorra Comença l'alfabet, el papa francès va saludar els cap d'estat, i el primer o el segon que es troba és un bisbe vestit de capellà. Diu, i tu què hi fas aquí? Diu, soc el copríncep d'Andorra, conjuntament amb el president de la República Francesa. Llavors es diu que el papa va dir, això ho haurem d'acabar. però després li van dir que si s'acabava això podien passar coses pitjors, i per tant s'hi va repensar i va dir, deixem-ho com està. Hi ha una novel·la divertidíssima d'en Villaró que parla d'aquestes coses, d'Abel i Andorrana i de les gestions que l'estat espanyol hauria fet perquè, diguem-ne, El coprincipat d'Andorra no va que hi hagués en el bisbe de la Seu, sinó en el cap de l'estat espanyol, i com això no s'ha tocat, suposo que serien algunes d'aquestes coses complicades que li devien fer entendre el papa francès, que millor no remenar-la, diguem-ne. Però bé, el Joan Arriba... Ell hi era, ell hi era. La Joana fotografia amb el seu col·lega coprincep. Estava molt content amb la sèrie. i molt satisfet de viure aquella cerimònia en la seva doble condició, de bisbe de la Seu d'Urgell i a l'hora de copríncep d'Andorra. És d'aquelles coses que bé que jo crec que tenen pes i que... i que jo crec que s'han de mantenir, no? Vull dir, aquí, a Xilona, des de fa dos anys, quan arriba, per exemple, Fires, en parlem molt. Crec que l'arcal de Nadal, o el conseller Nadal, moltes vegades havia anat a, diguem-ne, a la basílica de Sant Feliu, ara basílica de Sant Feliu, per allò, i que ho feia, diguem-ne, per una... en qualitat, diguem-ne, que des d'un punt de vista institucional creia que ho havia de fer, no? Per Sant Narcís estava bé que l'Ajuntament, sense cap... Uniformitat, eh, sense cap... Esclar, vostè va ser, perdó... Sense cap disfressa... Perdó per tirar tants anys enrere, però vostè va ser el primer i torna-te el vostè en aquest cas, per sentit institucional, que no portaves pedí ni es posava aquell... que no sé si era un frac o un... És igual. Eh, però en tot cas... Això va... vam decidir trencar i deixar-ho estar. Aquella exposició que es va fer, diguem-ne, fins a l'any abans que... I no només això, sinó que vam decidir... no anar institucionalment a cap acte religiós, excepte la missa de Sant Narcís. És a dir que així vam establir, que almenys ho vam establir en una xerrada amb el bisbe Camprodon, que va ser molt franc, que li va dir, escolta, i què vol que fem? I ell em va contestar, vostè a casa seva i jo a casa meva. Des de fa uns anys abans havia decidit coses que no van acabar de fer, com per exemple que es preferís que no hi hagués hagut professor en aquests moments. Ara sembla inimaginable això, però en aquests moments va ser així, en aquests moments va ser a la pròpia Església. Després han canviat les coses, va venir el bisbe Pardo que sí que li agradava sortir a la processó i va tornar a fer-ho, diguem-ne. I ara no sé què farà fra Octavi, diguem-ne. Heu tingut ocasió de conèixer la fra Octavi, el bisbe de Girona? Jo sí, jo sí. Dos vegades, una a la peregrinació del bisbat de Lourdes, la de cada any de final de juny, Bé, ell s'estava estrenant i vam inclús vam coincidir posant aigua en unes marranxes allà als fons de Lourdes, etc. Un tracte molt normal, molt... No tens la sensació que estàs parlant amb un bisbe molt proper. I la segona vegada, quan va venir la primera vegada a l'Església de Sant Josep, ell va conselebrar la primera vegada, devia ser el mes de juliol era l'estiu. Potser. I va tornar fa poc perquè l'església de Sant Feliu ha fet 70 anys que va ser... Sant Josep. Sant Josep va fer 70 anys que, diguem-ne, que va ser, abans en teníem, consagrada, amb petjor que ara es diu dedicada, pel bisbe cartanyà. Es va començar a construir el 52. I es va acabar el 54. I es va acabar el 54. Per tant, el 75 aniversari. Que és una obra de Mar Ramon. Mar Ramon, sí. i que trobo que amb el pas del temps aguanta i millora. I la seva implantació urbana li ha donat... Quan es veuen les fotografies mentre es construïa, era una església en construcció en un descampat. A l'altra punta. En un descampat. Completament. Llavors, l'obertura de carrers i places, i l'avinguda Paricot, i l'avinguda de Montilivi, i la plaça dels països catalans, i Emili Garit urbanitzat, li han fet de... de plataforma, de suport, de socol, i guanya. I guanya, realment, és una obra que té embargadura. Hi ha una fotografia recordatori que van donar precisament el dia que van conmemorar aquest aniversari, en què es veu l'església ja construïda amb una senyora rentant les ous al riu, i que no hi havia... Molt poc després es va aixecar un primer bloc al davant, per entendre'ns, però en aquell moment no hi havia res. És el teu talent, tu dius que ha guanyat una església? Sí, en el pas del temps ha guanyat perquè és una obra que és de bona arquitectura i això el que fa és que es va consolidant i que quan la veus en l'entorn la veus encara més potent. Quan es va fer era potent però ara encara és més potent. I sí que és veritat, jo me la mirava l'altre dia, acabat de passar el pont de l'Areny, el pont de l'Arenyes, i me la mirava i pensava, ostres, és que és veritat. No, el pont del Fond del Rei. Exacte, el Fond del Rei. Aquest està molt bé, Sant Josep. Si passes i no te la mires, no, però si pares un moment i te la mires, està molt bé. És una peça d'arguilloto important. I a l'interior també, eh? A l'interior també està. Bueno, Marc Ramon era un gran arquitecte i cuidàvem. I en aquella època es treballava amb els materials aquests més, no? El maó i les voltes construïdes aguanten molt bé. I això jo crec que és una de les peces bones de la nova arquitectura que tenim aquí. és l'última de les grans esglésies noves, n'hi ha tres o quatre més de noves, però que ja tenen una presència molt més discreta. Sant Pau, Sant Salvador, no diguem-hi a Santa Eugènia, que estan uns baixos ben al prop de... Vista Alegre, que va ser posterior, però Vista Alegre va ser, diguem-ne... Obert i tancat, eh? Ara ja està. No, ara està tancada. Ara és un local municipal. Però en aquell moment, quan es va obrir, era posterior a Sant José, però ja va ser la idea aquella, sí, sí, i va haver-hi aquestes esglésies que dius. Crec que l'arquitecte Mas Ramon també va participar a l'església de Sant Jaume de Sal, la nova, diguem-ne, de la Coma Cross. Crec que també hi va participar, allà. El que està clar és que hi va haver-hi un altre model, el model aquell de Sant Pau mateix i la de la Vesa que ara no em surt, Sant Salvador d'Horta, doncs són una altra cosa. Plantejades des de la discreció, de tal manera que Sant Josep és una emergència com urbana, però com la catedral, que el campanar s'enfila. Escolta, aquí hi ha l'església, i en canvi, aquestes altres tres que hem esmentat són de perfil pla respecte al relleu. Corresponen a èpoques que la religió vol demostrar d'una manera... Que està més arran de terra. Exactament. Són més significatives o menys, o sigui, més com neutral. Aquestes terres són conciliades. Sant Josep és preconciliar. Les altres són postconciliars. És d'aquelles coses, allò que dèiem, no?, de la cultura i la tradició que parlem que marquen, jo me'n recordo, Una de les... d'aquelles coses que recordo, i perdoneu, eh, que ens anem, és a dir, quan inauguren Montilivi, quan inauguren Montilivi, diguem-ne, i arribàvem passant per una inexistent avenguda a Miligreït, és a dir, hi havia la via del tren, hi havia les casernes, ja hi devia haver-hi el bar del Cantre, la fàbrica, però no gaires coses més, arribaves a Sant Josep i trobaves el no res, hi havia el convent, 3 o 4 cases i el merender el maño i no hi havia absolutament res més, que és una transformació de la ciutat que s'ha enfilat fins a Monteliby Abans havíeu parlat del bisbe, jo no el conec personalment, me'l trobo a altres vegades en un avall i crec que serà una persona molt interessant i molt important, es veurà el canvi primer perquè ve de ser frara, de ser monjo, de ser monjo polet que això jo crec que ja t'ha de marcar només per l'espai, per el que vius. No és qualsevol lloc. No és qualsevol lloc i tot aquest temps de reflexió, d'oració que fan també ha d'ajudar. Però és perquè s'ha integrat de Girona, no sé, el poc que he vist jo, que ho he vist per tu, ja t'he dit així, però vull dir, està anant a molts actes, té presència a la ciutat, com dius tu, salveu una persona. El subministra, però. No va per tot. No va, només faltaria. Però va molt més que altres bisbes. Si segueixes el seu Twitter, confirmacions, celebracions, festes majors, ara fa pocs dies estava celebrant Sant Nicolau, no em facis dir quina parròquia, però... I és un frara que entra tard a fer de frara. Ja tenia 40 anys. És un frara que portava una vida civil ja molt consolidada. Fa uns quants anys de frara dirigeix una comunitat d'aproximadament 20 monjos i jo algun dia parlant amb ell he dit escolta has canviat una comunitat de 20 per tot una diòcesi que a hores d'ara amb prou feines arriba a 60. Capellans. Capellans. És a dir, que el conjunt de preveres de la diòssosi de Girona que ha d'administrar frau Octavi és molt territori, però un contingent humà, molt envellit, i, en fi, amb rectors que tenen 7 i 8 parròquies, i que, clar, a vegades vas pels llocs, A veure, aquí hi ha missa? No, no hi ha missa. I cada quan hi ha missa? Cada tres setmanes? O un cop al mes? Ja venim d'una època, els que ja tenim una edat, que hi havia dos i tres i quatre misses a la mateixa església en un mateix dia. I la gent triava entre anar a missa de nou o a missa de dotze. I els més senyoritos anaven a missa de dotze i els més matiners anaven a missa de vuit o de nou o de deu, no? Vull dir que... Ha canviat, i això que hi ha algun dia, però pocs insuficients per la... Jo el conec d'abans de ser bisbe. de debat de polet, no el coneixia d'abans, i té sí aquesta particularitat. I com deia l'Assumpció, es mou molt, i un dia em va semblar que el veia, conduint un cotxe, i vaig dir, escolta, eres tu, hem fet això que has fet tu amb mi, no? Et puc tractar de tu? Sí, doncs va. Eres tu conduint el teu cotxe? Diu, en aquest cas no era jo, però sí que em condueixo jo sempre. ha agafat el cotxe i no es fa portar per ningú, sinó que diu avui em toca a Malgrat, doncs cap a Malgrat o avui em toca a la Junquera, cap a la Junquera. Sí, perquè Malgrat i Calella ja són assassins de Girona. Quan va als llocs va bastant sol, va ell amb la maleteta i apareix, no va acompanyat del millor dos o tres persones més, ve i... De no sap que allà hi trobarà el seu delegat a la parròquia, el rector que sigui, i ràpidament com que hi va fer alguna cosa concreta, de seguida té com un cercle de gent o celebre o té trobades de catequesi o del que sigui, i per tant sempre té un quorum de gent a la que pot allissonar. Bé, però ara que ja estem quasi al final de la tertúlia, algun dia haurem de parlar que les dones s'han d'integrar a l'Església. I tant, i tant, sí, sí. Clarament, perquè això que està dient... Deixa-m'ho dir d'una altra manera d'assumció. Jo diria que si no fos pel paper de les dones, en aquest moment l'Església gironina, l'Església diusasana, no tiraria endavant. En moltes poblacions, el paper de la dona ja és fonamental. Clar, la gran qüestió és saber, i aquest és un interrogant, milenari, secular en l'església, tot i que ha fet els ibaixos respecte a aquest tema, això que demana l'assunció es produirà quan ja no hi hagi més remei, perquè si no, estarà a les portes de l'extinció, al contingent humà, o algú tindrà la valentia i la goseria i la capacitat d'avançar-se i dir va, fem-ho ja. Fem-ho ja quan encara hi som a temps. Jo pensava que amb aquest papa donaríem algun pas més, i a mi em donava la impressió que la voluntat hi era, però ho ha tingut complicat. Jo també, quan va sortir... com es diu? Bergòglia? Recordo jo, Jorge Bergòglia. Bueno, pel que havien explicat i el que vaig llegir vaig pensar que aquest papa podia ser un dels que fes un canvi important. Jo crec que no, a l'edat que té ara i que ha fet un vaixó a nivell també de salut i, per tant, també intel·lectual, aquest papa no serà. I tampoc tinc ni idea de quin papa sortirà de tot això. Jo crec que passarà abans que no hi hagi més remei. Ja, millor, millor. Perquè penso que, entre altres coses, l'església sempre ha tingut la capacitat d'adaptar-se als temps. posar les seves o... poso un exemple. Ningú sap quant històricament va néixer a Jesucrist. El que sembla clar és que no va ser el 25 de desembre. Però que el 25 de desembre sí que era el dia en què els celtes i la gent que hi havia abans de ser cristianitzats celebraven que era el dia que el sol començava a pujar. Per mi no és cap casualitat que es posi el naixement de Cristo el 25 de desembre, és a dir, el dia que el sol comença a pujar en tronca amb aquestes tradicions. És evident que va ser una, permeteu-me la paraula, apropiació del que havia estat ancestral. Per posar un exemple, com qualsevol altre. Per tant, jo crec que l'Església acabarà adaptant-se, anticipant-se abans que no hi hagi més remei. és un tema de... penso que és un tema de temps. És un tema de temps i de fer-ho... A veure, esperem. Jo vaig tenir l'ocasió de dinar per coses d'aquestes que la feina et porta, eh? De dinar a Montserrat amb l'Ospede, amb la Badesa de Santiago de Compostela, la Badesa del monestir de Montserrat, de les Menedictines, també. Que no és de trempada, aquesta Badesa. Sí. i la conversa entre ells va ser molt... per mi em va estorar que parlaven de la crisi de l'any 1000 i com la crisi de l'any 1000 s'assemblava al que estava passant ara i com tenien que fer... i les abadeses jo crec que tenien clar que havien de fer un canvi, inclús algun dels convents que elles coneixien havien fet una introducció més de reflexió, d'intuïció, més del que són les religions de pensament, no?, per tenir estaders i per tenir gent allà, o sigui que jo crec que, com diguem, nosaltres potser no sabíem que teníem dos mil cent anys d'història, l'Església sap perfectament quantes històries té, recorda tots els punts, eh? I això, a mi, que, bueno, ja anava, ja et dic, per feina de la meva professional, fer un assessorament que m'havien demanat però que en canvi vaig participar d'un dinar amb una conversa que vaig pensar que estan en un altre món però tenen... o sigui, saben que són un altre món però saben també que han de viure en el nostre món, per dir-ho. I em va semblar molt interessant el que la seva reflexió és a parar l'any 1000, que jo no la feia normalment en els meus dinars normals amb altra gent. Acabaran prenguent les decisions que s'haurien d'aprendre en funció dels signes dels temps. Ho he dit, que és com aquell que diu, com que ells utilitzen... Lenguatge cristià, els signes dels temps. Deixeu-me una coseta ara i que estem arribant al final i després ho faré per preguntar-l'hi en en pau, perquè hi ha una cosa que ja des de fa molts anys fan, que és aquesta campanya de Nadal, que és una campanya solidària que aquest any vam representar amb en Jordi Llompar de presentador i en Martí Gironell de Padrí, que és la campanya, diguem-ne, solidària, aquesta vegada, si no recordo malament, diguem-ne, per a beneficiar els hospitals de Girona, l'hospital. Sí, ja fa 14 anys que vam decidir que el Nadal... Jo, ja em perdonareu a mi, és que tothom parla de la màgia del Nadal i no sé què, i tal. Huiteu, hi ha molta gent per la qual el Nadal no és màgic, perquè no s'ho passen bé, perquè tenen dificultats econòmiques, socials, de les que vulgueu, que n'hi ha moltes. Llavors, ja fa molt de temps que vam decidir que per Nadal faríem campanya solidària i ens gastaríem uns diners però que també volíem que revertissin molt a un quilòmetre zero. En aquest cas, literalment, perquè el Santa Caterina està a menys d'un quilòmetre. I el Trueta, si Déu vol, també hi estarà, perquè estarà davant. Aquest és un altre tema. En aquest sentit, aquesta campanya solidària a benefici de les unitats pediàtriques del Trueta i de Santa Caterina, molt contents de poder-ho fer, i a més hi ha dos hospitals tan emblemàtics de Sala i Girona com el Santa Caterina i el Trueta. Per tant, convidar tothom que vagi allà a dibuixar el contorn de la mà de forma completament gratuïta. doncs està bé haver-ho dit. Escolteu, jo portava moltes coses. Tornem a tancar, tornant a recordar la Rosa Lavall en... Sí. Efectivament. I fer un homenatge a aquesta persona que ha viscut 101 anys i que ha sigut una presència emblemàtica al barri vell de Girona. Tots un record per la Losa Maria Lavallen, que va ser durant 40 anys president dels amics de la Girona Antiga, i que va estar en la Génesi, el que era l'exposició de flors, que ara coneixem com a tendence de flors. L'altre dia parlàvem d'habitatge i dels residus i d'aquestes coses, però avui ha estat molt agradable i us volia agrair. Moltes gràcies, Pau Jordà, moltes gràcies, Assumpció Puig, moltes gràcies a Joaquim Nadal, i esperem tenir-vos aquí ben aviat per continuar parlant d'aquesta Girona. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 9 de desembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. Els Mossos reben de mitjana dues denúncies al dia per robatoris de cotxes i motos a les comarques de Girona. En concret, l'any passat se'n van sostreure 750, una xifra que ja iguala els robatoris d'aquest tipus abans de la pandèmia, amb 741 al 2019. El que més es roba són motocicletes, un fet que els Mossos atribueixen al que la gent no la sol lligar i són fàcils de sostreure. Aquests vehicles van representar l'any passat gairebé el 35% dels que es van robar a la demarcació seguit dels turismes que van representar el 33%. Troben a Riu de Nenes el cos del veí que va desaparèixer fa un mes a salt. Els Mossos d'Esquadra investiguen l'amor d'un veí de salt que, segons va informar el cos policial, va desaparèixer el 30 d'octubre i s'ha trobat sense vida aquest diumenge al matí a Riu de Nenes. L'home tenia 76 anys i patia Alzheimer. Al cos l'hauria trobat un grup de caçadors. 3 incendis i 10 contenidors cremats a mitja hora a Girona. La matinada del dissabte els bombers van haver d'intervenir en 3 ocasions per apagar incendis que van afectar fins a 10 contenidors en diferents punts de la ciutat. Els incidents es van produir en un període de només mitja hora, generant una ràpida resposta dels serveis d'emergència. El PSC Girona reclama a l'Ajuntament que dobli la inversió en habitatge per lloguer social. En els darrers deu anys, els preus del lloguer no han parat de créixer i les dificultats d'accés a un habitatge són una de les principals preocupacions dels ciutadans. Per aquest motiu, els socialistes presentaran al ple d'avui una moció per demanar al govern municipal doblar la dotació pressupostària del 2025, amb una ampliació de fins a dos milions d'euros. El primer laboratori cinematogràfic de Girona s'assola els creadors de quatre ficcions i dos documentals. El Push Lab és una iniciativa que pretén descentralitzar la indústria cinematogràfica de Barcelona i promocionar les obres en català i el talent local. Per això, dels sis projectes escollits, un mínim de quatre havien de ser en català i els gironens tenien reservades unes places. Mor al 101 anys Maria Rosa la Vallent, peça clau de Girona a temps de flors. Nascut el 1923 a Sant Joan les Fonts, va tenir un profund arrelament a Girona i va jugar un paper fonamental al temps de flors, ja que va ser l'impulsora de l'obertura de les cases del barri vell durant l'esdeveniment, després de convèncer amics i veïns. A més, durant més de 40 anys va presidir l'associació Amics de la Girona Antiga. La Solidària arriba a Girona amb la seva Fira d'Entitats Socials. La Fira d'Entitats Socials i de Cures, organitzada per la coordinadora d'Òneges Solidàries, celebrarà la seva tercera edició el divendres 13 de desembre a diversos espais de la Casa de Cultura de Girona. I en esports, Girona mantindrà el dispositiu de seguretat en el partit contra el Liverpool de Champions de demà. Es tornaran a controlar els punts de trobada de l'afició rival al centre de la ciutat i el desplegament i les accions seran similars, els dos primers enfrontaments jugats a l'Estadi de Montilvi contra el Feyenoord i l'Sloven de Bratislava amb un reforç de l'aneteja. I acabem amb el temps, dia buit fred que s'espera clar i amb alguns núvols que faran acte de presència durant una jornada on s'arribarà als 11 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i al d'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això, estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees de muntanya,