Monart, grafitis a l’Odeon, turisme i Champions

FIM 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego cocodrilo. No pasaste de cañar. Hasta luego cocodrilo. Voluntaris.cat El programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia. Comencem tertúlia aquesta setmana en què tanquem també el mes de setembre. Darrer dia de setembre i l'expressió que potser alguns de vostès han pogut escoltar era per una notícia que ens ha sortit aquí a la tele d'un problema més que ha tingut Renfe. Per una vegada que doble les places d'uns trens perquè no hi hagi problemes ho anuncia el dia abans que encara no hi havia els trens. Diguem-ne que és el que ha passat avui. Però en tot cas aquest és un fet que del que també en podem parlar, si volen, amb les tres persones que m'acompanyen en aquesta tertúlia de Girona FM i a la que els agraeixo molt que estiguin aquí. Senyor Josep Maria Funalleres. Bon dia, senyor Bravo. Escriptor, periodista i tantes altres coses. Molt bon dia. Molt bon dia. Com està? A part d'una mica futur per aquell gol d'aspas que ens va privar de dos punts que potser ens mereixia. Uau, broma. L'avantatge d'això del futbol és que demà n'hi ha un altre, saps? Demà ha passat, sí, sí. I veurem què hi passa. Futbolísticament, mira, serà el que hagi de ser. Ens fa por això de que vingui. És un tema que el tocarem, que el tocarem. Si ells vol, també el tocarà el senyor Albert Arraquena, també periodista, exdelegat de Catalunya Ràdio Girona. Bon dia. Escripto ben aviat? Bé, ben aviat no, perquè escriure ja escrit, diguem-ne, ara només falta publicar. Falta que es publiqui, exacte. Com estàs, Albert? Molt bé, molt bé, Jordi. Sí, sí, he acabat d'arribar d'allà del Pirineu, vam passar el cap de setmana allà. Ara deia, fas... Vam anar a buscar bolets, em vam trobar... I em vas trobar, això està molt bé. Per tant, bé, bé, bé. Ara ho anava a dir que és una d'aquelles coses que la gent que coneix ho sap. Tu generalment fas molt bona cara sempre, però és que avui jo crec que em feies més i ara ho començo a entendre, tot això, eh? Gràcies per ser aquí. Gràcies a vosaltres. I he deixat en darrer lloc, no perquè sigui menys important, la Mari Carme Ferrer, llibretera, que ve molt cansada i ara ens explicarà pel què. Però jo, ara deia, jo tinc trets amagats, que és veritat. I ella diu, per què l'hem convidada avui? Doncs perquè Sant Geroni, que és el patró de les llibreries. Sí senyor, bon dia. Bon dia. I per molts anys. És veritat que avui és el patró dels... El que passa que nosaltres, encara que sigui aquest dia, el dia que ens sentim com més és el dia de Sant Jordi, que és una altra cosa, que és la nostra vida, que és la nostra festa, que és la festa de les ciutats, carrers i pobles de Catalunya. És una altra cosa, no? Deia'm que venies allò molt cansada. Molt. Tu sempre fas molt bona cara i ho dissimules molt bé. Gràcies. Però, esclar, heu acabat la setmana del llibre en català. Sí, però... Ja has estat. I, a més a més, t'han fet comissària, que és un càrrec que no sabia jo que exercies... Bé, que l'exercies d'enfermesa a l'Empúries és evident, però que fora de l'Empúries continuaves comissariant. Explica'ns-ho tot això. Això ha sigut molt bo, perquè ja fa bastants mesos em van demanar si volia participar en el Monart. que és una festa grafitera que es fa en el barri de Sant Eugènia on jo vic, no? Estem implicats a Can Givert del Pla i Sant Eugènia. I llavors aquest any hi ha hagut grafiteros de tot el món, vull dir, ha sigut d'una altura extraordinària, el treball que fa la comissió és extraordinari, no? I em van demanar a veure si volia ser comissària dels artistes. Bé, és un títol molt llarg, que ni me'n recordo quin títol m'han posat, perquè és molt divertit, i a més a més, com que jo mai de la vida hi he estat, a més vaig dient, han arribat els autors? O sigui, no sé dir ni artistes, perquè us en feu l'idea, ara, la veritat, si passeu i... i passegeu pels nostres carrers veureu quins grafitis tan extraordinaris que han fet vull dir, és molt bo això vull dir, val la pena perquè li estem posant estem fent un nivell del nostre barri que... Encara que siguem la perifèria, d'alguna manera tu també ets de Sant Eugeni, jo sóc de Salt, però ara fa molts anys que dic Sant Eugeni. Us hem intercanviat, perquè tu ets de Salt i vius Sant Eugeni, jo sóc de Sant Eugeni i he visc a Sant Eugeni. Doncs val la pena, vull dir, hem tingut un grafitero en Taker, que és hongarès, que ens ha fet uns edificis extraordinaris, una polaca... A on, no et recordes? A quina zona? Vull dir, bàsicament... Sí... a darrere dels a darrere Güell els pisos que eren de de muebles la fàbrica te'n recordes? és una manera per els gironins d'identificar-nos jo al carrer Güell allà on hi havia hagut muebles la fàbrica sí, per això t'ho dic I és un edifici molt gran i llavors, bueno, unes cigonyes amb una naturalitat extraordinària. Una pregunta, això és amb un sol cap de setmana que ho fan? No, tota la setmana. Comencen a arribar el diumenge, el dilluns ja comencen a treballar i estan tota la setmana. Per exemple, la Clara, que... és de Brasil, avui encara acabarà, perquè no ha pogut acabar, perquè va arribar amb el Genlac, bueno, no va poder treballar el dilluns com ella volia ni el dimarts, i llavors ara acabarà, vull dir que... I tot el fa, la Clara? Aquest el fa, justament... allà on hi havia la botiga aquella no, no, no quan estàs a punt d'arribar al parc Jordi Vilamitjana en aquella zona amb uns ulls amb una profunditat bé, ahir els mateixos grafiteros ens varen fer a tots els altres grafiteros i a la gent que hi estàvem treballant ens varen fer una visita guiada que em va semblar extraordinària I la gent de Sant Eugènia i de Can Givert o de la resta de Girona ve, passeja, mira... Les visites guiades d'aquesta setmana és que no m'ho hagués imaginat mai. Tanta i tanta gent, eh? O sigui, hi ha moltíssima gent apuntada de tot Girona. A més, hi ha gent que diu que ja hi va cada any. I llavors, com que veus el grafitero que està fent, li pots preguntar, li pots dir... Un nivell... de veritat, eh? Internacional. I es mantenen d'un any per l'altre? Tenen continuïtat? Es veuen els d'any passat? Sí, sí, sí, perquè es van pintant diferents edificis, o sigui, com no sigui que estigui molt malament i es tingui de tornar a fer, i per exemple, aquest any ha vingut una noia, la Lucía, a refer el seu. O sigui, diu, puc venir a refer el meu, que m'han arribat fotos que s'estan... Deteriorant. Deteriorant i ja vinc. moltíssims, cada any se'n fan de 9 a 12 i amb els anys que fa doncs en devem tenir 30, quasi 40 i llavors el dissabte hi ha una paret molt gran també a tocar el parça Jordi Vilamitjana que poden anar diferents grafiteros a fer-ne aquests sí que marxen contínuament perquè si demà ve un i pinta sobre no passa res Exacte, en aquest sentit, sí, perquè són llocs que s'han fet expressament perquè puguin pintar. Si a mi em diuen que jo mai parlaré d'aquest tema, no m'ho hauria cregut a la vida, eh? Si m'ho diuen a mi, que no en parlaries, tampoc ho hauria dit. no, però està molt bé a més a més hi ha un... està bé que es parli sempre es parla de Can Giver o de Sant Eugènia d'altres temàtiques i per tant està molt bé que hi hagi aquesta perquè a més dura molts anys i la gent hi està molt implicada en Xavier Villarreal per exemple em parla molt aquí perquè és una manera també i això hi ha una cosa que és molt important que aquests murals, que aquests dibuixos que és art, això és art afortunadament et respecten Sí, sí, sí. A més, ells s'ha precipitat molt. A més, ja no recordo el nom del poble, que cada any era un poble normal, sense cap... de Tarragona, em penso que és, eh? La demarcació de Tarragona, que sense tenir res especial, diguéssim, s'ha convertit en un poble de cap de setmana turístic, perquè des de fa molts anys cada any em fan un d'encàrrec, diguéssim. Una paret del poble. Sí. Perquè jo vaig tenir contacte fa poc amb la Pilarín Vallès, que ell va anar-hi a Castanya a fer el seu. Però n'hi havien 30 o 40, vull dir que de la manera que la gent ja fa visites guiades, també com aquestes que dius tu a Sant Eugènia. Doncs és impressionant, eh? I llavors que s'implica molt tota la gent de caninetes, llavors hi ha una comissió extraordinària on estan implicats moviments com el Blau Blau... I els diners... Els diners, hi ha molts mecenes, tipus mecenes, i llavors l'Ajuntament també està implicat, està tothom implicat allà. De sala en havíem tingut, encara n'hi ha alguns, però jo sempre hi havia hagut aquell tan meravellós que va durar tants anys d'en Santiago Roca Costa, a prop de l'hostal del Pi. Ah, sí. Sí, sí. No, però a l'hostal d'Hopi també n'hi havia un. Sí, sí, sí. N'hi havia una altra, és que... Aquella tropa ley, no?, que semblava que era una... El que hi ha que està molt bé és el que han fet a la plaça Llibertat, on hi havia ràdio Salt. Continua fent referència a la misura municipal de Salt, però està feta tota la cara sencera de l'edifici que dona la plaça Llibertat, davant de les Bernardes, i també està molt bé. Però veus, és allò que dèiem... El text ja no ha estat respectat, ja està guixat per sobre, que és el que queda més alçada, però així, que sap greu. I pel que em va explicar jo vaig parlar amb el grafiter, ara no recordo el nom, perquè tenia un nom així una miqueta estrany d'aquests de tipus xarxes. em va explicar que el que aquell grafiti representava era una mica l'esperit de la plaça perquè fins i tot hi pots arribar a intuir la fesomia d'alguna de les veïnes de la plaça i d'algun dels crios que pots trobar-te jugant allà a la plaça i és clar, és un barriig barreig impressionant doncs, en Pau López ha fet tres quadres que estan exposats a Can Ninetes tres quadres de persones del barri que tothom les coneix a més també participen i llavors ha fet tot de fotos de gent del barri que això també ha portat moltíssima gent per veure que ha sigut una passada Bé, que el món art ha estat molt bé, ha funcionat, i nosaltres que contents n'estem, no? I tant, jo he quedat, ja us dic, impactat, impressionada. Està molt bé, ha estat un cap de setmana, bé, també n'hi ha hagut unes altres de pintades, aquestes no sé com els veieu... Arran, que els ha reivindicat, va pintar en aquest sentit des d'un punt de vista particular tota la façana del que havia estat el Teatre Odeon i que ha estat una casa que està rehabilitada i han fet pintades per una botiga de ciclistes sí, contra una botiga de ciclistes a favor de la causa palestina i una mica Una mica aquest barreig que tenen, però han destrossat una façana, diguem-ne, que havia quedat molt bé, la pujada del seminari, i reivindicant un local que segurament, si no haguéssim fet les obres que ja ha fet un propietari particular, estaria en aquests moments enfonsat. Podria ser perquè els negocis que hi havien ja es havien deixat. Es havien tancat fa temps. Se la parlen del teatre. Aquest teatre, abans de la Guerra Civil, ja estava tancat. És on hi havia la fusteria de Can Llegó? És on hi havia la fusteria de Can Llegó? És per situar la casa, heu dit? És perfecte. És un local magnífic, és un local que estava... Jo vaig escriure la història del Teatre Municipal de Girona. Fa molts anys. I l'Odion, durant tres anys, mentre van ser les obres del teatre, va ser el teatre... El substitut del Teatre Municipal. Amb una gran... amb una gran reacció en contra, diguéssim, una gran inquiria del seminari. Clar, perquè... El seminari estava allà mateix i sortien del teatre, això estem parlant del 1857, 1860, les sortien curistes, cantants, no sé què, i acaben sortint davant mateix... Ho has dit bé, eh? 1860. 1860. Sí, sí, és que la gent no ho sap, a Girona, que no hi havia hagut un gran teatre... I que era un teatre que després, fins i tot... Es va continuar en un moment determinat, fins i tot algun espectacle de Vox, el meu record diu que hi va haver-hi, però que en els últims 50 anys hi havia hagut, com deia la Mari Carme, hi havia hagut la fusteria de Can Lledó. Que són de sal, també, eh? Sí, que són de sal. Anava a dir a Armando Lledó, que és l'últim propietari, el seu pare Merius, i els cromats encesa, que precisament quan el propietari dels cromats encesa, diguem-ne, va morir, va tancar el negoci i després l'herman es va jubilar... Però el problema de tot allò és que estava, això ha parlat amb algun tècnic municipal i també amb el propietari, que és en Miquel Casals, que ho va comprar-ho, estava molt malament perquè allà és un gran buit, es havien descalçat alguna de les vigues que hi havia que sostenien, a dalt hi ha una casa, que és aquella casa que hi ha just davant per davant, i si no hi hagués hagut una intervenció ràpida tot allò podia baixar que compta que si allò baixava baixàvem les escales del seminari podíem baixar les escales del seminari podíem aprofitar per tornar a rodar joc de trots exacte, sí, sí, sense necessitat d'efectes especials una sola toma això també ho vaig visitar estava tot allò ha quedat molt bé i I no sé el motiu de què, no sé si va ser un dia de Temps de Flors o un dia que ho van obrir. Quan obert per Temps de Flors i antigament quan els empresaris... I vaig poder fer el xafreguer i em va sorprendre com estava. Quan els empresaris d'hostaleria a Gironins, allò de Girona Radial, hi havien fet alguna presentació de la setmana gastronòmica... No, no, no, jo és que quan ho vaig veure estava mitjanament net però es veia arruina, arruina, eh? I com ho veieu així d'anar fent pintades? Què és el tema que jo volia treure? Jo no sé si és que em faig gran, o ja ho sóc, vaig, no és que em fes gran si no ja ho sóc, i cada vegada veus l'alteració de determinat ordre amb més prevenció, diguéssim, no... Alguns no, però altres sí. En aquest cas, jo, per exemple, em poso molt nerviós quan veig pintades i són sovintejades a la universitat, a la pujada de Sant Domènec. No, a la pujada, allà, a la plaça Ferratia Mora, diguéssim, endavant. Fa 15 dies o 3 setmanes, en Martí Terés, que també dona classes a la universitat, ho va denunciar per la xarxa X, que va dir que troba... perquè han pintat les parets de la universitat. És que, a veure, és cada moment. Les parets, sobretot, de les àlegues, en part... i després, sobretot, l'edifici de la facultat de lletres i de turisme, la pujada i tot el que és exterior. A veure, les reivindicacions són una cosa, i després ja podem parlar d'aquest altre tema, les reivindicacions polítiques, però hi ha determinats... És el contrari d'això que estaves explicant, Carme, no? Allò reafirmes i dones relleu amb una paret que no tenia cap sentit gràcies a una intervenció artística i just amb una paret que té ressonàncies artístiques, històriques i així, la fas molt bé. La fas molt bé, sobretot. És un més teniment pel tema del patrimoni. I si vols reivindicar una cosa... Hi ha moltes maneres de fer-ho. I fins i tot, mira què et dic, pinta en una. Que ja està bé. Free Palestina. Jo també hi estic d'acord. Però cal que diguis cinc vegades Free Palestina. I facis totes les cantonades. I després una altra història, que és l'econòmica. Això a la universitat. La neteja, no? És fàcil, això. Va passar una cosa curiosa que durant la pandèmia... la saca era més recent no es podia netejar perquè com que la pressió de l'aigua era tan forta no hi havia pressió per a la mà no es podia fer servir l'aigua volia dir que en aquest cas ens havia anat a favor no a favor perquè això ja es mantenia i no se n'hi ha, a la que hi ha una paret neta, de l'endemà ja està. Això sap molt de greu, eh? No, jo, en el tema de l'Odeona, aquí és una reivindicació política, diguem-ho així, a veure, Arran Girona ho ha fet, serà fet responsable, tot i que les persones, Ivan ja ha penjat un vídeo de com es feien les pintades, de gent, això sí, amb la cara tapada, perquè diguem-ne que són activistes però no són tontos, si m'ho permeteu perquè suposo que hi pot haver algun tipus de denúncia i reivindica el fet que allò és un desastre que es converteix en una botiga de bicis a mi de bicis amb ve alta de bicicleta sí sí sí sí sí sí no serà un teatre diguem-ne ni n'hi haurà colistes com deies tu he passat del bici he passat del bici és teu esteu esteu esteu si és si ho nomenem seràs convenientment reconegut com el to de la frase però és el tema de fons, ja va passant a les manifestacions del 2 de maig que la manifestació alternativa un grup de persones relativament joves també tapades, dic relativament joves però no necessàriament joves també tapades, diem-ne que van pintar en aquell cas totes les botigues aquestes dades són signades, no? Sí, almenys arran se n'ha fet responsable Jo crec que aquí un altre problema polític que sorgeix amb això és que arran i la CUP i el govern actual de la ciutat hi ha algun tipus de relació. És el que anava a dir jo. Això també implica una altra... La vicealcaldessa Geiso va denunciar-ho, d'una manera també per les xarxes, va denunciar i va demanar un reforç policial, va criticar el que ella va anomenar incivisme i vandalisme i va demanar també actuació policial contra aquesta gent que diguem-ne que carra i vindica aquestes pintades. L'alcalde, no ho sé, podria estar equivocat i demano disculpes per endavant, però jo crec que encara no n'ha dit absolutament res. Et van manifestar en contra de la... No, et parlo d'aquesta vegada. Ah, d'aquesta vegada. L'altre sí, va trigar moltes hores però ho va fer. Ah, anava a dir aquest silenci allò que abans No, per què anem pensant? No, no, no, perquè no ho veiem gens clar tot això Jo sóc uns actituds que no diguéssim aquests agents No, jo sí que pot Precisament no anava a dir incomodar perquè tu t'has manifestat d'una manera molt i molt clara, és a dir, es pot estar d'acord i no també No, jo m'agrada que hi hagi aquesta augi i aquesta prolíferació de les bicicletes no m'agrada gens però gens ni mica ara no se m'acordaria mai anar avui cortejar una botiga, bueno, estem en un sistema que es diu capitalisme, que vols que t'hi digui, no sé, aquestes botigues funcionen i... És que si no funcionen, tancaran. Sí, sí. Anar-hi en contra d'això i posar-hi... Jo crec que l'exemple més clar, el far... diguéssim que haurien de tenir els moviments reivindicatius contra multinacionals, en aquest cas, o contra botigues macro, botigues així, és el que va passar a Olota amb el McDonald's, que van intentar fer... Ara també tenc el marcador en Olota. Ho dic per... Parles del McDonald's que ja no... Parles del McDonald's? No va obrir. Bueno, sí, perdona, va obrir. I va venir campanyes en contra. I saps quina va ser la millor campanya? Que la gent no hi anava. No hi anava. i ni pintar, no, simplement van tancar perquè van dir a un lot la gent no li agradava les hamburgueses i és més difícil perquè la gent li agradava les hamburgueses el que passa que no volia aquelles i va fer una campanya això sí que és una autèntica campanya de dir no m'agrada això, no hi vaig i llavors el tancament va venir donat per si sol A mi en el cas de l'Oleon, jo n'he parlat i he parlat de la recuperació de l'edifici perquè és que és un edifici que és preciós i és un edifici que té una història i és un edifici que al damunt té una casa que s'hagués pogut ensorrar. I això que no sempre pots mirar, diguem-ne, aquesta és la meva opinió i us la demano a vosaltres, no sempre pots mirar l'administració de dir que l'administració ho salvi. Però és clar, l'administració hauria de salvar això, hauria de salvar el magnífic espai que hi ha en tot aquell convent, ara m'equivocaré de carrer, que hi ha a la pujada del Rei Martí, ho dic bé, entre, diguem-ne, la plaça de Sant Pere, si m'ho permets, i tal. I l'Arts sobre portes. És que no me'n recordo exactament el nom de les monges que ho van deixar en aquell moment, perquè allò és magnífic, que de fet els banys àrabs formaven una petita part de tot el que és aquell magnífic edifici, no?, És clar, dius, això estaria molt bé, i jo, tant de bo que diguem-ne que les administracions poguessin o no tinguessin els diners per fer-ho, però si no ho fa i algú ho fa, perquè és que allò anava a terra. I és clar, ara parlem molt d'un teatre al 1860, però és que durant 150 anys hem passat d'aquest edifici. I si la intervenció privada serveix, però això es mantingui... també en el carrer Ciutadans per dir-ho que no eren obert pizzeries amb el que havien sigut palaus senyorials o amb altres llocs hi ha és una miqueta podríem discutir si ens agrada o no ens agrada però a vegades és com és i que la manera d'enfrontar-se a aquest tipus de turisme i que ja ho lliguem amb tot plegat amb la girada turística i amb aquesta proliferació així va més enllà de fer-hi unes pintades i de malmetre aquest espai jo amb això és que em tira enrere estèticament primer i després penso que amb una balança des del punt de vista moral pots pensar sí, evidentment que hi ha persones que tenen el dret o entitats de dir, no volem aquest tipus d'estructura, però es poden fer d'altres. Però hi ha altres maneres d'expressar-ho i de dir-ho. Sí, perquè la... Diguem-ne, la contesta no pot ser anant al local d'aquesta gent, si és que en tenen, que no ho sé ni si en tenen, i pitar-los amb ells perquè llavors el que acabarem fent... És a dir, a mi em preocupa... A mi preocupa molt el tema, és a dir, m'encanten els grafitis, m'encanta l'art, perquè realment n'hi ha i està molt bé, m'provoca un cert rebuig el tema de les pintades, però les pintades, allò que en un moment determinat, té un nom, no sé si són tags o així, d'allò que en un moment determinat... La firma, us en recordeu, però hi va haver èpoques que moltes pintades eren únicas i exclusivament en la firma, vull dir, no recordaré el famós Pec. El Pec i aquella penjada el penjador en pec, sí que bé que es van acabar dient i el xumet negre que estava per tot, us en recoleu el xumet negre? a la meva zona hi és molt el xumet negre no, no, és un tema la sensació per mi d'escorància llavors un altre tema que això no estic molt d'acord amb el que diu en Fona o en Josep Maria Fona Lleres, perdoneu que és el fet de a mi no m'agraden les pintades en lloc i algunes de les que hi ha, les pintades, els tags, és a dir, puc entendre una pintada reivindicativa, els que som grans encara recordem aquelles pintades que van donar 20 i escaig d'anys, allò com hi va haver les últimes detencions franquistes, allò del... Llibertat Colomínez i Companys. Sí, i n'hi havia un altre que era Llibertat Maré i Companys. Maré i Companys. Vull dir que van donar... Maré i Companys hi havia moltes... Sí, sí, que algú deia qui són aquests dos, no? Perdoneu l'abroma, però que és així. El tema de les pintades en determinats llocs de la ciutat fa que la ciutat protegeixi, i no hi estic d'acord. Però pintar parets nobles com les de la universitat, això ja és... Hi ha una, si m'ho deixeu dir, que s'ha mantingut des de fa... més de 40 anys cap a 45 que és l'entrada de l'antic seminari que va ser i és va ser col·legi universitari i ara és facultat d'educació i psicologia que diu és quan dormo que hi veig clar de J.B. Fos que si no m'ha xerrat la va fer per primera vegada en Joan Maria Puigbert Germà d'Antoni Puigbert, poeta i... També poeta. Sí, dels dos poetes, perdó. Que estava feta amb guix. Que dius. I està fet amb guix. I es manté. I es va mantenint. És a dir, la gent se l'ha anat trobant. Per sort, ningú va tenir, cap dels que en aquell moment teníem alguna cosa a dir a la universitat, ni dels que van venir després de fer una placa o de posar-hi un metacrilat per guardar-ho, simplement s'obre l'entrada del frontispici, de l'entrada del seminari, diu, és quan dormo que jo. És clar, jo també fos... amb guix, amb qual cosa, dius, senyor, tires aquí el caldo de manguera, tires una mica d'aigua i ja està. Però aquesta té un cert sentit. Home, aquesta té molta gràcia. Vull dir que, a veure, anar contra les pintades, aquestes altres, no? Ara que parlem d'això i hem vist d'avorrir una mica la gent, n'hi havia hagut una, diguem-ne... després del que ara és la rotonda dels maristes en direcció sal, quan allò era la carretera d'anglès, és a dir, estic parlant fa molts i molts anys, en un lloc que ara són blocs de pisos, just després de Can Magal i Evantes dels Ferros Almada, per fer-ho a la manera de Sant Eugènia, hi havia hagut dues pintades meravelloses que van durar vint i pico d'anys. Una era reivindicativa, que deia aquesta és la carretera de la Vergonya. que la va fer un il·lustre empresari en aquests moments d'anglès i que es va mantenir molt temps i a sota hi havia la nota surrealista que deia sales collenot amics que aquesta l'havia fet diguem-ne un... Un home, diguem-ne, anava a dir el renaixement, que se l'havia fet en Josep Pobli, que carai, diguem-ho, clar, català, que després es va omplir, afortunadament, d'escultura, sal, quan va ser regidor de cultura d'an molts anys. És a dir, que hi ha la... És a dir... que hi ha això que algunes pintades en un moment determinat hi pots trobar-hi sentit monar no són pintades això és complicat i això provoca tensions en el que deia Albert si estiguessis en actiu hauria de provocar tensions en el govern municipal perquè que la vicealcaldessa digui el que digui i que l'en sigui de la corda de la gent que va donar suport a l'arcalde Certo, és veritat, és així, s'hauria d'haver-hi aquesta tensió. Si més no, l'alcalde jo crec que hauria de sortir i hauria de dir, escolteu, senyors, les reivindicacions són lògiques, legals, i jo les comparteixo, però no comparteixo la manera d'expressar-les. Hi ha molta gent. I menys en aquest sentit. Si poses encara amb la propietat privada, mira... No, però... Ara, jo no que són monuments, com a universitats i això, i edificis d'aquests, és que els fa perdre tota la credibilitat, qualsevol reivindicació que faci. Per mi, llavors, aquella reivindicació no té cap tipus de credibilitat, perquè no respectes el teu, que, caram, aniràs a respectar l'altre. Jo ho veig així, eh? Deixa'm ver, hi ha un cert... que a mi implica... un desconeixement, un menyspreu, el sentir-se partícips d'una pròpia història conjunta, i en aquest sentit jo entenc que, si ens hem de posar ja més en política, el moment en què es conforma guanyem Girona, hi entra molta gent diversa, la CUP és una part molt important, Però jo crec que ara no es pot dir que guanyem i que l'acció que guanyem sigui continuïtat de la CUP, diguéssim, eh? Jo no hi veig la CUP aquí. La CUP en toque s'hi estaria d'acord. Bueno, no, part de la CUP sí, i part de la CUP no. Ara ho has dit bé. Ara ho has dit bé, ho has matitzat molt bé. Sí, sí, vull dir que no és tot blanc o negre, no? Ara, en aquest sentit, sí que és veritat... que hi ha una part, diguéssim, estrictament institucional. I com a autoritat municipal, l'equip de govern en general, si ho personalitzem amb l'alcalde, però en general l'equip de govern, diguéssim, pot tenir les prevencions, les... conviccions ideològiques que vulgui, que moltes de les quals jo compartiria, però al mateix temps ha de tenir un cert rigor institucional. I aquí hi ha d'haver-hi... No pot ser que passi... Ara què s'ha de fer per evitar això? Tampoc podràs un policia a cada moment, però en tot cas... L'Aviso Alcaldessa ha demanat l'eforç policial, però és evident que és una mica com quan hi ha un incendi que no pots tenir un bomber darrere cadàver, és molt complicat. I jo crec que aquest és un altre tema més que no posar més policia al carrer. Ningú ho ha demanat, han demanat la forç policial, suposo que entre els que hi ha. No és només un tema així. Però llavors aquí també un tema de fons que tu, Josep Maria, l'has tocat en un moment determinat. És a dir, hi ha molta gent a Girona que pensa que hi ha massa bicicletes, no? Però no veig aquesta gent tampoc que siguin els de les pintades. Els de les pintades és un grup com, per exemple, el grup que hi va haver-hi Antiturisme, que si grates una mica ja veus que també aquí hi ha el darrere, però que acaba representant en algunes persones bastant més de les que van anar a les manifestacions, però bé, les pintades són tres... Com s'ha de fer això? Per un costat hi ha la balança, amb una balança, el platet del progrés econòmic, del PIB que pugui tenir Girona, de l'exhibitat comercial, de tot el que genera feina, perquè aquesta botiga hi treballen 30 o 40 persones que aniran a menjar per allà, que el restaurant del costat també se'n beneficiarà. Tot plegat ja sabem com funciona aquest tipus de cosa i després per una altra... hi ha una reflexió que jo no sabria fer allò és molt complicada i de llarga distància que és sobre el tipus de model turístic que volem perquè aquest tipus de model hem de ser honestos aquest tipus de model que aquí ens enconieix per la qüestió de la vivenda, de l'habitatge si no vius al barri vell per la qüestió de la circulació jo que treballo a la universitat És que a vegades has de demanar permís per treballar el pont, o que no sortia les fotos de... A més, a saber quantes fotos sortim de francesos i d'anglesos que corren per allà, diguéssim, no? Ara, no és el que fem nosaltres quan anem de... Ah, sí, sí. Totalment d'acord Mira Venècia també, què han hagut de fer? El que passa és que jo crec que no estem al nivell de Venècia perquè per exemple aquest estiu hi ha hagut gent i és veritat el que diu en Josep Maria jo a vegades utilitzo aquell eslafrany aquell de totes les masses piquen hi ha determinats moments que en molesta en un moment determinat si tu estàs passejant o passant per l'Ambla i baixen 20 persones en contradirecció al cimbre de la bicicleta, dius què collons fan aquests, perdó, i perdó per l'exposició, i t'empipes. Per altra banda, és habitual, ho fa tothom? No, no ho fa tothom, això no és veritat, hi ha gent que va amb bicicleta i es comporta d'una manera molt correcta, el que passa que és això, buscar aquest equilibri. Escolta'm una cosa, això de les bicicletes, el tema aquest, no és només en ciutats o poblacions grans, tu et pots trobar fent una excursió per camins de muntanya del Pirineu i pots trobar un grup de 20-25 ciclistes passant per un camí d'excursionistes que bé, que els excursionistes s'han d'apartar perquè pugen o baixen les bicis, normalment baixen. Encara poden descridar-se'n, no? Si els hi dius alguna cosa, sí. I llavors, a més a més, dius, home, com pot ser aquest grup de tants... Bé, són empreses que ho contracten directament per internet, són empreses poder de Barcelona, que pugen amb unes furgonetes, els descarreguen allà dalt, I llavors no han fet tota la ruta que volen fer en bicicleta. També és un risc. I si no tinc clar encara si els responsables del parc natural de les capçaleres del Ter i del Farzer hi posaran mà o no. Però em sembla que sí, perquè em sembla que hi ha actituds d'aquestes i hi ha llocs per on passen que no hi podrien passar. De fet, el que tu parles del parc de les capçaleres, podríem parlar de Girona. Jo crec que el gran problema no és en general... la gent que va amb bicicleta, si no són aquests grups que venen a passar uns dies i que els hi han fet una ruta i que són de cicloturistes i que porten i que llavors hi ha gent que és educadíssima, com hi deu haver gent que deu deixar molts diners a la ciutat i altres que no ho són tant, no? Tal qual, tal qual, sí. és així perquè mireu jo ara ja no estic actiu a la llibreria però sí que és veritat tu sempre estàs activa i també a la llibreria perquè et fas un fart de fer diguem-ne clubs de lectura presentacions coses d'aquestes no paro però gairebé tantes com presentacions ha fet a la seva vida el senyor Josep Maria Funalleres exacte això no estic en una mica d'impàs en una època d'impàs fins a tu t'haurem de donar feina no, no, no però el que anava a dir és que aquesta gent sí que entren en el comerç o sigui els ciclistes que viuen a la ciutat aquests sí que perquè veuen que tens un apartat de bicicletes de rutes de no sé què i venen a comprar per exemple tinc una anècdota que em va fer molta gràcia que potser aquest ciclista ja no viu a Girona però una noia Potser ja no viu. Venia i diu, mira, és que la meva parella és ciclista, tot el dia volta, i jo llegeixo moltíssim, no? I venia a demanar recomanació de llibres tot el dia perquè fins que no trobés feina, doncs, llegia. I penso, veus? d'alguna manera llavors venia molt estranger d'aquest que viu aquí i l'altre dia vaig veure una de les noies que venia a comprar que estava amb un dorsal fent una cursa bèlgica el número 11 que no sé com es diu la vaig identificar perquè quan es va treure això dic aquesta viu a Girona I li vaig dir a una persona que està mal ficada, dic, me podries mirar si el número 11... Diu, i tant que viu a Girona. De fa poc això. Sí, fa poc. Així era el Mundial. Ah, era el Mundial. El Mundial de Ciclisme. És que veus, això no hi entenc res. Estava mirant una tele... Era el Mundial de Ciclisme. Doncs la noia del número 11 viu a Girona. et sembla que era un bronce això també passa amb això que estàs diguent perquè la llibreria Empúries ja es pot dir no és el centre de la ciutat és la via d'accés a través del tren si agafes el tren però vol dir que amb això volia dir per als davants del café de la banca catalana sí, exacte avui s'han fet allò sí, sí, són precisos el dia del comerç doncs Si vius a l'Eixample, com em passa a mi, això del turisme que està gentrificant els centres de la ciutat, en el cas de Girona, a poc a poc, és una taca d'oli, eh? S'està omplint, també, veus molta gent, els súpers, gent que viu, eh? Sí, sí, sí, per això t'ho dic. Els súpers, pel carrer, a les botigues, en aquest cas, a la llibreria, vull dir que... No és només que estan, entre cometes, ocupant el centre... Sí, sí, no és turisme, ciclista. No, això no és turisme, ciclista. No, la gent que viu... Té un valor afegit aquí. Que n'hi ha molts que deuen ser d'aquest món, diguéssim, suposo, però després n'hi ha d'altres que deuen ser això dels que diuen els expats, no? El turisme que ha vingut a viure aquí. Sabeu què deia? Al voltant dels ciclistes hi ha la gent que està, diguem-ne, els negocis que han muntat ells mateixos, però hi ha tota aquesta gent, diguem-ne, que ve i que la millor no viu tot l'any aquí, però viu 7 o 8 mesos, que són els que... Les bicicletes, els vicios, és que hi ha un muntatge important. En part, diguéssim, tot això del turisme i la polèmica sobre això, jo personalment tinc una cosa que és familiar, que és que el meu pare va ser dels primers guies turístics que hi va haver a Girona, i a ell se li il·luminava la cara cada vegada que ho diuen turistes. Perquè ell és de la generació que els turistes, diguem-ho així, turistes, venien quan plovia a la costa. I ell això també hi guanyava diners, li feia gràcia. Però jo estic segur que ell també, a més a més, se sentia cofó i d'ensenyar la seva ciutat a la gent de fora. Aquesta era la base. Després guanyava, evidentment... Sí, després t'hi guanyes la vida i hi ha una altra història. Doncs la guanyava amb això, però quan... D'acord. Alguna cosa feia. Però, bàsicament, era la cosa aquesta de dir, mireu quina ciutat que tenim. I una cosa que em va omplir allò de joia i de satisfacció va ser una vegada que un gran professor catedràtic de literatura moderna, especialista en barroc com és l'Albert Rossic, es va apuntar amb una visita que havia fet el meu pare. Ell va dir, tio pare, ja entenc molt del barroc. No en vaig pensar. Jo, per mi, no era aquest el meu pare, però un petit exemple de perdona que hagi personalitzat d'ensenyar la ciutat en un moment en què tu sabies que jo era una joia i tenies ganes d'ensenyar demostrar-ho però el que tenim ara aquest dia parlant amb l'alcalde de Figueres ara és una conversa privada però no crec que li molesti ell em deia totes les bicicletes que s'obrin a Girona que poden venir tranquil·lament a Figueres és a dir per què ho dic això? ho dic perquè durant molts i molts anys Girona, aquesta Girona que no tenia turistes sinó que tenia viatgers perquè ens ho va explicar la Neusville aquí que viatgers és aquella persona que no per nocte i que curiosament amb unes dades que van donar En una jornada que es va fer sobre turisme, en el Col·legi d'Arquitectes jo vaig quedar estorat. El 70% de persones que visiten la ciutat de Girona no són formalment subturistes, sinó viatgers, perquè hi passen una viatjana de 3 hores. Aquest no és necessàriament el turisme, però durant molts anys Girona me'l dava perquè vingués gent... I ara hi ha hotels, hi ve gent, i tal. I a mi, i aquesta és la pregunta que us volia fer, a veure, si Girona fos la del dia de tots anys, durant 362 dies a l'any estaríem com els de Venècia o Pitjón, estaríem farts. Però sabem que això és una cosa puntual, o com és puntual l'exposició de flors, que jo encara en dic exposició de flors, i em renyen i diuen, no, has de dir temps de flors. No, has de dir. I tant de bo tinguéssim els cabells absolutament plens quan comenci temporada, que ja ha començat aquest any formalment, temporada alta, i ho tingui. És a dir, a mi, i aquesta és la pregunta que us faig, a mi m'agrada veure gent a la ciutat, és a dir, aquests dies de tardor que passeges i veus que a la ciutat hi ha molta gent i veus que són turistes, a mi no me desagrada. I dóna la impressió que a algú els hi desagradi. És a dir, i insisteixo, eh, totes les masses piquen. Us agrada o no us agrada? A veure, la Maria Carme ha fet allò com un pas enrere, diguent, ara aquí em posarem un jardí. Bé, perquè és que sí que penso que va bé que vingui turisme per la cosa perquè comercialment ens dona vida i no només al comerç sinó a tota la ciutat perquè aquesta gent va a la restauració, gasta aquest turisme gasta, això és interessant ara, com deia en Josep Maria, totes les masses piquen perquè el que no pot ser... Ho ha dit en Jordi Ah, ho ha dit en Jordi, perdó Però no és meu, no és meu, eh? No és com el bici, bici, eh? No, però el que no pot ser és que tu no puguis ni passejar. O sigui, al Pont Nifel, tu travesses perquè vas a fer qualsevol cosa a l'altre cantó i tens d'anar demanant permís. Perdó, perdó, esperar-te que facin la foto. Tot això no és normal. El Pont de Pedra, la bicicleta que te ve d'aquí, l'altra que te ve d'allà, això no m'agrada. Ara ens ha sortit. la Maricarma reivindicativa i que molta gent de Girona però la veritat és que ens interessa per viure aquest turisme ens ha donat molta vida i per això hi ha gent llavors estic en doble tinc una doble moral en aquest sentit del turisme jo estic una mica amb el que diu en Jordi si això passés cada dia passés 365 dies l'any 360 és impossible evitar aquí però allò que això et passi no ho sé, a la setmana tens de flors que et passi perfecte sí, sí, sí Doncs, home, clar, això és com aquell que se'n va viure al poble i diu, no, no, apagueu les campanes perquè em molesten les campanes de l'Eglésia, no fotem. Això no. Entens? No, no, no. No, no, ens donem vida, eh? Vivim gràcies a aquesta part del turisme. Jo m'ho miro des de... Fins i tot no des de la vessant econòmica. Tu, clar, com a persona que pot tenir un negoci, això d'això, pot interessar, però a mi, per exemple, que només és qüestió de passejar, de ser usuari dels carrers, doncs tampoc no em molesta. Poder, si fos veí... I tota aquesta gent em passa per sota casa meva, però és que és allò, és com la festa major, la festa major, són quatre dies de disbaixa, de crits, que si els gegants, que si la correfoc, que si no sé què, ostres, i tu com havia massa gent i massa fressa. M'he de confessar que aquesta cosa que ha dit abans el meu pare, recordar aquella girona gris i abandonada que els dies de pluja s'omplia, he de confessar, i això no ho diré gaire més, apunteu-vos-ho ara perquè no ho repetiré gaire sovint, que no em desagrada. és a dir, veure ambient i veure vida al barri vell que hi he viscut durant molts anys vaja, durant mitja vida trobem les masses que piquen que potser hauríem d'explicar algun dia què vol dir perquè molta gent pot i ja no sobrà què vol dir també és veritat això amb el sentit que evidentment et passa això dels ponts i et passa aquella sensació de dir m'estan arrebessant la ciutat i no només des del punt de vista quotidià d'anar a una botiga o travessar un ponts sinó de viure-hi trobo un pis al barri vell els negocis molts negocis han hagut de plegar perquè si han posat coses absolutament amorfes o sense sense ànima diguéssim en aquest sentit hi ha coses positives i coses negatives i cal el que és evident I això a l'universitat em penso que hi ha moltes esforços i de molt d'interès a través de Sant Donaire, que segurament és el que hi ha pensat més, però de tota la gent, de los Vidal, d'investigadors de turisme... que s'ha de poder parlar extensament i intensament, perquè és un fenomen... De fet, el professor Donaire ha utilitzat un terme que en alguns els ha esbarat, però ell ha parlat de dir que el turisme no ha de créixer, que no ha de créixer, i ha parlat de creixement, en el sentit de dir, triem el turisme que ens interessa en la mesura que ens interessa. que és una postura valenta però és un investigador durant molts anys era allò que vingui quanta més gent millor, després ja vam dir no, els de sol i platja només és a dir, determinat tipus de determinades poblacions que ara no mencionaré, no ens interessen llavors hem parlat de turisme cultural gastronòmic hem parlat de turisme que vingui algú per exemple a veure temporada alta girònica i que es quedi això, i passa molt tots hi estem d'acord, eh? No, i en aquest sentit, des de la universitat, és veritat que, com que proveia també tota la part turística, ara és facultat, però en el seu temps provenia de l'Institut Ur i de tot, i l'escola de turisme, que va tenir una llarga trajectòria, hi ha hagut una consciència de ser... part d'un territori que és eminentment turístic, que ens agradi o no, la costa i la pròpia ciutat, i el turisme, quan ha estat analitzat acadèmicament des de perspectives científiques, diguéssim, sempre s'ha intentat justament fugir-ho, que és fàcil, que és sol, platgi i sexe, diguéssim, imaginar el cultural, els religiosos, astronòmic el natural de paisatges que van més enllà de la platja el d'emocions que en diuen ara el d'emocions perquè tenim un entorn de Girona el tema natura extraordinari i moltes vegades no es coneix i ara en Josep Maria al començament de la tertúlia que jo he fet una derivada perquè ha dit això no hauríem de parlar ara tindrem el turisme esportiu que no és el turisme esportiu que té Lloret i tal que són molta gent que venen a fer preparació ara estem parlant per noctes de la nit ja ets turista crec que sí penso d'on seran turistes estem parlant per noctes de la nit vol dir qui passarà la nit que dormint no ho sé dimecres, si no vaig errat, el Girona juga amb el Feyenoord, és el debut a la Champions a casa, és un dia important, no hi cabrà tota la gent que hi voldria ser, ni molt menys, alguns dels socis tampoc, però Espanyol pràcticament sí. I per què socis no això m'ho preocupa? Van sobrar bastantes... Sí, sí, però vull dir que és el tema aquell que l'has de comprar, que no tots els sorcis hi tenen accés. Ah, ara ho entenc. I perquè la UEFA va retirar... Va retirar per 4.000 localitats. Les parts que hi ha a les paraderies supletòries no es deixen utilitzar, que és una cosa... S'anàvem a fartat de posar grades supletòries plats de la concó. Costa d'entendre. A mi el que em costa d'entendre és que això no es faci, perquè si són segures, són segures, i si no ho són, no ho són. I si són segures per la lliga, perquè compten de ser-ho per la xarxa. Sí, sí, sí. Va fer que molta gent... Les entrades d'això són molt més... Són a part de la lliga, del carnet, i esclar... Si ets una família, la més barata, 50-60 euros. No, no, que ja són centres. Però hi ha una part, diguéssim, jo estic a l'expectativa preocupat. Puc parlar d'una cosa personal, senyor Funalleres? A París hi va haver una cosa molt maca que va sortir per xarxes i que jo la vaig mencionar, que era que una persona de Girona, un noi jove, un tal Funalleres, és a dir, el fill d'en Josep Maria Funalleres... Joan Soler. Joan Funallera es va portar una imatge gran, reproduïda, d'una imatge, diguem-ne, del seu avi, del senyor que feia de les visites guiades per la ciutat de Girona, que van ser els primers guies oficials que hi va haver i que era molt bon guia, amb els dos dels seus fills, quan aquests fills eren petits, un dels quals era en Josep Maria, Sota el marcador d'ardo de Vista Alegre. De l'any 70, més o menys. Aquesta foto m'havia corregut per a casa i així, però el meu fill... De l'any 69. I va haver-hi... Vista Alegre i va haver-hi competició fins al maig del 70. Jo crec que demà, per aquí, perquè... Per l'abast. El tipus de vestit és una mica de mig temps tirant-te el fred, diguéssim. Perquè anaves amb calça curta encara que feies molta fred. Sí, sí. I per l'edat que jo penso que puc tenir, devia tenir uns 11 anys, 10, 11... L'última temporada del Girona està alegre. A veure, això, deixem-ho. M'ha sanat el Sants. No, parlava de la foto i d'en Joan. Ah, doncs aquesta foto m'ha corregut per casa, jo en tinc una, ens l'hem passat a la família, i el meu fill va anar a París, el primer partit del Girona, a la Champions, la va reproduir, la van marcar, Bueno, ho estic explicant i encara m'emociono, perquè ens va enviar una foto a la família i diguem-ne... també hi sou vosaltres també hi sou perdona però és que em va semblar una cosa tan vaca a mi em va em va emocionar molt perquè ens parla d'una cosa que em sembla que és important i que aquest dia dimecres veurem què passa perquè a mi em fa una certa anglònia això de dimecres esperem que tot vagi bé i que aquests nois vegin el que hagin de veure però no ens molestin gaire que és que l'esport en general i el futbol, especialment, que hi ha tants calés, que hi revenem tantes coses, que en parlem tant així, finalment és això altre. És una qüestió de generacions, de saber que formes part d'una història que vens d'aquí i que t'ho han d'ensenyar als teus pares i que tu, sense gairebé voler, diguéssim, ho has transmet als teus fills. En aquest sentit, això es diu cultura. I tant. I tant. És exactament això. Això és important, eh? Més d'acunyar que perdre, que sí que és important, però tampoc tant. El que deia en Josep Maria és això que venen uns mil holandesos o una mica més dels quals només 700 tenen entrada i per tant n'hi haurà 400 que voltaran i s'han fet unes zones i una actuació policial preventiva molt important per evitar que puguin perquè porten una mica de mala fam aquests 300 o 400 o 500 que vindran sense entrada Tenen uns nuclis i aquest el freno que és un És un d'ells, sí. Què dius? Però no és pas aquest club sol, eh? Ah, no? Aquest d'això és perquè... Ah, el de Madrid ahir va ser molt gros. Que per cert hi ha una cosa que em va agradar molt també per xarxes, que es veia que en el camp del Real Madrid, ara que donen lliçons... fa uns quants anys també tiraven encenedors a punta pala contra el porter del Barça i que en Piqué en un moment determinat va tenir la temptació d'agafar-los per anar-los a ensenyar a l'àrbitre i que en Puyol els va agafar i els va tirar i va dir que continuem jugant just el contrari del que va fer el porter del Real Madrid que abans havia estat porter de l'Atlètic de Madrid i em va sorprendre per la tipologia del personatge que jo el considerava diguem-ne Molt elegant, però és futbol. Millor que quan estàs enmig de... Quan estàs enmig de això. Doncs esperem que aquesta vinguda holandesa sigui més... Jo confio més, igual m'agil·loqueré, però amb els anglesos. Però jo crec que els anglesos que en vénen dos d'aficions angleses. Sí, sí, sí. Primer, que és el mes de gener, que fa fred. I segona, que aquests jo crec que vindran a emborratxar-se, bàsicament. Sí. Un cop borratxos ja... No? Sí, sí. I el Girona, dius que et fa por... El Girona com el tu. A mi em fa por les tres competicions. No, no, a mi em fa por aquest dimecres de la qüestió d'ordre públic. Ah, d'ordre públic. Esportivament ja en parlarem un altre dia. doncs hem començat parlant una mica de llibres i hem parlat d'art i hem acabat parlant de cultura relacionada amb les bicicletes primer, amb el món del futbol, següent després i amb aquest partit que demà ha passat hi haurà el debut del Girona a la Champions contra el Feyenoord, no oblidem un equip que en el seu moment va ser campió d'Europa poca broma, escolta moltíssimes gràcies Hem parlat de la vida, de la ciutat i això està molt bé. Gràcies Albert, moltes gràcies Mari Carme, gràcies Josep Maria i a tots vostès, si tot va bé, tornarem. Serà demà a les 10 del matí perquè ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 30 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Arran fa pintades contra el turisme a l'edifici de l'antic Teatre Odeon de Girona. L'organització de l'esquerra independentista va realitzar durant la passada nit de divendres diverses pintades als carrers de Girona centrant-se en l'edifici de l'antic Teatre Odeon, que properament es convertirà en una botiga de bicicletes. Les pintades inclouen frases com a qui no es venen bicis es mata al barri, en al·lusió al que consideren un model turístic que està contribuint a l'augment del preu dels lloguers i a la desaparició dels comerços locals. Les pintades van generar una resposta immediata per part de la vicealcaldessa de Girona, Gemma Geis, qui va condemnar els fets a través de les xarxes socials. Girona desplegarà un dispositiu especial pel partit de la Champions League contra el Feyenoord. Dimecres s'espera una alta afluència d'aficionats rivals, ja que el club ha venut les 500 entrades que corresponen a la zona visitant. Cal destacar que gran part de l'afició del Feyenoord també estarà per altres localitats de la costa gironina. El dia del partit es desplegarà un dispositiu coordinat entre la policia municipal i els Mossos d'Esquadra al voltant de l'estadi de Montilivi i es reforçarà la seguretat privada del Girona Football Club. Alhora s'augmentarà la presència policial als punts previstos d'alta afluència de l'afició visitant durant el dia de partit. Girona celebrarà avui l'acte d'inici del curs 24-25. Serà a l'Auditori de la Mercè a dos quarts de sis de la tarda. La jornada comptarà amb una ponència sobre la importància de treballar conjuntament tots els agents educatius de la ciutat per descobrir sinergies i per poder transformar els reptes en oportunitats. Més de 5.000 participants en l'onzena edició de la Cursa de la Dona. El recorregut de 5 quilòmetres va tenir la seva sortida i arribar del Parc de l'Albesa, creuant el riu del Pont de Pedret, i va passar pel barri Vell, el carrer Nou i l'Avinguda Jaume I. L'esdeveniment va ser organitzat un any més per Resports Parra i l'Ajuntament de Girona. Girona inaugura la plaça vella de Palau Sacosta. L'Ajuntament i l'Associació de Veïns i Veïnes de Palau Sacosta van inaugurar ahir aquest espai que fins ara no tenia denominació, ubicat entre el camí B de Fornells i el carrer de Mas Palaí. L'acte es va marcar dins de la festa major del barri. Girona col·locarà set pianos al llarg de la ciutat que tothom podrà tocar lliurement. La teva ciutat s'omple de pianos. Arribarà per primer cop a Girona aquest divendres, dia 4 d'octubre, amb set pianos de cua, dos dels quals de gran cua, repartits per ubicacions destacades de la ciutat. La iniciativa és organitzada per la Fundació Occident i el concurs internacional Maria Canals i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Fundació Ciutat Invisible. Entre les 11 del matí i les 8 del vespre els set pianos estaran a disposició de qualsevol persona espontània que vulgui viure l'experiència d'aquesta iniciativa singular. I en esports, el Girona empata a Balaidos i perta a Oriol Romeu i a Blind per lesió. Els gironins, que es van avançar gràcies a un gol a la primera meitat de Llanjera Herrera, no van aconseguir mantenir l'avantatge i un gol de Llego Aspas a les acaballes va posar l'empat definitiu al marcador. Un partit que també va tenir factura en forma de lesions amb Oriol Romeu i Blind, que van haver de ser substituïts i ara estan pendents de proves per conèixer l'abast de les possibles lesions. I acabem amb el temps, dia avui que s'espera totalment assolellat amb el vent que pot aparèixer de forma testimonial estones en una jornada on s'arribarà als 27 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.