Matrimonis forçats i drets humans; GEC (GEiEG): del Glòria a la nova pista d’atletisme; solidaritat a l’Espai Gironès; associacionisme i integració + butlletí local

Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als bulletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Info Podcast. La càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia a Girona FM quan passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 6 de gener, un dia que fa fred però que no fa tanta fred com els últims que hem tingut entre mig de la setmana dels verbuts per parlar de la ciutat i del que ells vulguin amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí en els estudis del carrer Valmes de Girona FM. Senyor Pau Jordà, Gerent de l'Espai Gironès, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia i bona fred. Bona fred, bona fred. Però aquests altres dies estàvem sota zero i avui com a mínim, bé, potser hi hem estat a la nit segurament, però ara dona la impressió que avui se resisteix una miqueta més. Avui s'està una mica millor. Una miqueta millor. Avui sobrevivim una mica millor els batins. I l'any com prova, perquè encara en aquest mes encara tenim permís per preguntar, perquè ens retrobem després de les vacances de Nadal, que ja fa dies que han passat. Estem a pocs dies del Blue Monday, i això que aquest invent publicitari del dia més trist de l'any... És dilluns vinent, no? Dilluns vinent, dilluns vinent. L'any bé, de moment bé, la veritat és que hem arrencat bé, hem començat bé. El 2024 va ser un molt bon any, ho dic jo a nivell general, pel moment econòmic, pel comerç en general, per tot plegat. I de moment, el mes de gener, portem 15 dies, però de moment les perspectives d'entrada pel mes de gener són bones, després anirem veient. Ara en parlarem. Gràcies i permetim que també presenti a les altres dues persones que ens acompanyen, Melli Barbero. Molt bon dia. Bon dia. Com prou l'any, Melli? Potser començant. A veure. A veure com anirà. A veure com anirà. Tot plegat, eh? Ara estàvem parlant abans d'entrar que la Melli, que diu que és poc futbolera però que ha estat seguint tot aquest tema del Barça i dels partits, perquè és clar, ella pot ser futbolera però pot no ser futbolera però a l'entorn sempre hi ha futboleres, no? Sí, sí. Molt bé, futbolero, no ho sé, però esportista, encara que ell vingui del món cultural, se suposa que va de ser el president del GEC, el senyor Francesc Lliberta. Sense dubte, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, molt bé, començant aquest nou any, i crec que, bueno, que les perspectives són poder millor que l'any passat, no? Per tots plegats, nosaltres també en concret, no? Per tant, en tot cas, molt esperançats. Si volem parlar de tres o quatre coses que ens afecten amb temes que vosaltres coneixeu bé, havíem començat amb... A Manpal deia que el 2024 va ser un bon any, la temporada de Nadal ha anat molt bé, la campanya de Nadal solidària de l'Espai Gironès també ha anat molt bé, crec, i aquest dia, diguem-ne, que em varen fer entrega als hospitals de Santa Catarina i Trueta de la recaptació, deixi-m'ho dir així, de la solidaritat que han ofert. Sí, 6.853 euros, crec recordar. I en aquest cas, especialment contents, totes les campanyes que procurem fer són quilòmetres zero, però en aquest cas, anar a les àrees pediàtriques del Trueta i de Santa Catarina, encara ens fa més feliços i sobretot, Més feliços és el que la gent vulgui col·laborar tant, i això és el més important de tot. Més que confiem nosaltres que engeguem coses, en aquest cas nosaltres fem de facilitador però molt contents que hi hagi hagut aquesta solidaritat geronina, que ens encanta parlar-ne i ens encanta fomentar-la. Si jo ho vaig llegir, la veritat és que vaig pensar que havia sigut un èxit, no? Sí, sí, molt content. Ja són unes quantes, eh? Ara no tinc el... 14. 14, doncs. 14, aquest any. Està molt bé perquè, diguem-ne, que es fa... però es podria no fer. I la veritat és que jo que hi he participat amb algunes, és certament, diguem-ne, un tema perquè serveix, a més a més, perquè es parli de tot aquest tipus de coses, i en aquest cas, doncs, aquest any estava centrada en això, en les àrees patriàtriques del... Sí, sí. ...del Santa Catarina i del... L'iturata. I d'altra banda, suposo que agrairan aquesta ajuda i que se n'emparli, perquè a vegades ens dona la impressió que els hospitals són com grans monstres i al darrere d'aquests monstres hi ha molta gent que treballa i molta gent que els necessita. És que potser és el més important, no?, donar visibilitat, fer visibles coses que podem donar per suposades que existeixen o no, perquè simplement no ho sabem, i en aquest cas donar visibilitat, i per tant també és una altra forma més de recolzar, perquè qui sap si algú d'aquí mig any dirà, escolta allò que vaig sentir, doncs mira, ara també col·laborem i farem una altra cosa diferent, i per tant contents també en aquest sentit. Doncs gràcies a l'espai gironès per tot això. De donar visibilitat a coses que estan molt tapades, a la que en sap és l'Emeli Barbero. Sí, home, presidenta, crec que és presidenta al càrrec de valentes i acompanyades, que és una entitat que esteu fent una feina molt important, no? Sí, el del càrrec és com un accident, perquè com que les entitats necessiten tenir una estructura, doncs sempre ha d'haver un president, un secretari i tot això, però en realitat som un equip que treballem, no és un tema de càrrecs. I la veritat sí que l'any 2024 estem bastant contents perquè hem avançat amb el tema del coneixement de la problemàtica d'aquesta violència de gènere, que és bastant desconeguda quan es parla de violència masclista, Tothom es pensa que el tema dels matrimonis forçats passa a l'Índia o a Centremèrica o a l'Àfrica. Però com que és una tradició, doncs està importada i la trobem aquí a casa nostra, no? I llavors, nosaltres, a banda de treballar per intentar prevenir, clar, el que ens interessa és que es conegui això, es conegui a nivell de ciutadà, a nivell d'administracions, a nivell d'entitats, a nivell de serveis socials, perquè puguin detectar aquestes situacions. O sigui, no? El tema és detectar-ho i veure Si es pot evitar, i sobretot que vagi calant una miqueta la consciència aquesta que això no és religió, és una tradició. Nosaltres també hem tingut les nostres tradicions i les hem millorat, no? Les hem deixat enrere. Doncs al fi de cap això... I a més a més també... El que volem sempre deixar clar és que nosaltres ni ataquem la seva cultura, ni la seva religió, ni les comunitats, sinó que nosaltres el que defensem són els drets humans. Són drets que tenen les dones, com a éssers humans, i per tant, tot el que sigui atacar drets humans, nosaltres hem de treballar per erradicar-ho. Aquesta és una mica la filosofia. El Dictes i Companyades és un grup d'un nucli de 20 persones que treballa molt fort, amb gent que hi treballa, amb l'Ameli, amb la Carmeta Vinyoles, que va néixer a Girona, que teniu la seua sal, però que ja treballeu a nivell de territori català. Perquè tu has dit una cosa, i permeteu-me, perquè és un tema que m'interessa especialment. No és que es tracti d'anar contra cap tradició ni cap cultura. Una tradició és deixar el modicis, fer els pastorets i no estem parlant d'això. Estem parlant de matrimonis forçats i estem parlant de coses que passen al cantó de casa i que a vegades no ens en adonem. que encara que realment s'ha avançat molt en els últims anys no n'hi ha prou que encara hi ha casos ara mateix de nenes de 12 anys a les quals fan o volen fer casar o de nenes que se'ls emporten i tornen casades o persones que potser no són de 12 o 13 o 14 perquè ja han vist que legalment això no es pot fer però que diguem-ne que ja saben que estan predestinades a casar-se amb algú en contra de la seva voluntat i d'una manera diguem-ne que ens remet a segles enrere, i tot això no es pot permetre. Sí, sí, no, és duríssim, quan trobes aquests casos. A veure, aquí la fundadora de Valentes Acompanyades, Barcelona Carme Vinyoles, i jo sempre he dit que és el pal de paller de l'entitat. Jo vaig incorporar més tard, però ho he viscut, i quan ho veus, veus aquestes noies que... Moltes han nascut aquí, són catalanes, o sigui... Clar, s'han format amb les dues cultures, la seva i la nostra. Llavors són nenes que tenen aspiracions a fer la seva vida, tenir llibertat per triar, casar-se o no casar-se, estudiar o no estudiar, treballar... Llavors esclar, quan hi ha un matrimoni forçat pel mig, vol dir que hi ha anys... estan molts anys abans que ja les comencen a limitar, a prohibir, tal i qual, és molt fort. I és una decisió de no casar-se, que l'han d'aprendre elles. Vull dir que nosaltres en tot cas... O casar-se amb qui vulgui. Que no casar-se amb qui vulgui. Que casar-se amb qui vulgui. Vull dir que si elles volen dir que no a aquesta proposta de la família, doncs són molt valentes. Per això ens diguem valentes i acompanyades. Les valentes són elles, nosaltres les acompanyem. perquè vol dir que han de començar de zero, han de sortir de casa seva, han de deixar els seus amics, han de deixar la seva comunitat, han de deixar els seus païs, o sigui que una noia de 18 anys o 19, que hagi de prendre aquesta decisió, està molt madura i ha de ser molt valenta, és difícil. Perquè, a més a més, insisteixo jo que conec el tema des de fa temps, per amistat amb la Carmet i amb la Mel i amb altra gent, però que en els últims temps, diguem-ne, he gratat una miqueta, te n'adones de coses, dic que anant en Pau i en Francesc, que segurament no saben, però a vegades aquestes coses que ha de repetir-se, que quan parlem de matrimonis forçats ens dona la impressió que això passa a l'altra punta del món. I no, està passant a l'altra punta del barri, està passant al nostre barri, està passant amb gent, i a més a més el tema que deia, com que ja saben que aquí legalment fins als 18 anys, diguem-ne. Per tant, han deixat de fer algunes coses de les que es feien, però se continuen fent d'una altra manera. Llavors, el tema és, sobretot, i això que has apuntat, Mel, jo crec que és molt important, que per aquesta qüestió de tradició, per aquesta qüestió de religió, diguem-ho directament, el que els està passant és que qui pren la decisió de dir no queda absolutament aïllada, perquè l'expulsen de la família, l'expulsen de l'entorn. Jo crec que és terrible, aquest tema. Sí, sí, nosaltres les hem d'acollir, pràcticament, clar, també depèn, hi ha nenes o noies que potser no saben català encara, o no, o els costa o no tenen l'ESO, altres que estan en una universitat, o sigui que... Nosaltres l'atenció que fem és una atenció integral, és a dir, que els hi has de donar casa vivenda, tenim, nosaltres tenim dos pisos cedits per a la Generalitat de Santa Coloma de Farners i un aquí a Sal també, els has de donar vivenda, a vegades els has de donar alimentació, els has de tramitar a vegades documentació, perquè els retenen també la documentació i has de tenir... o sigui, és una cosa... Jo cada cas que trobem que és un continu, perquè a més a més a la mesura que es coneix aquesta violència i que hi ha una entitat com Valentes que també ajuda, no és únicament de Catalunya, és que l'altre dia vam tenir una trucada de Múrcia, de l'Orca. Vull dir que potser un assistent social o un jutge de pau, una jutgessa... Ha de ser molt més terrible, perquè el portar a la pràctica ha de ser molt complicat, perquè sí que deixes la família, però estàs visquent ben bé, on tot te'ls trobaràs, i potser l'entorn no et deixa de controlar tan fàcilment. La pressió ha de ser brutal, no és allò de mira, me'n vaig, no, suposo que et deuen influir, et deuen buscar, ha de ser molt dur tot això. Aquest acompanyament ha de ser... A la vegada, el fet que estigueu tinguent trucades de fora vol dir que la feina que feu va xupant, va mullant el territori, va fent, i per tant que la tasca és bona. Per això dic que estem contents, perquè veiem que cada vegada... es coneix més aquesta violència, que ja dic, amb això no volem criminalitzar cap comunitat, ni l'india, ni la pakistanesa... Però és un tema que nosaltres, bueno, al segle XIX, també teníem el vent, teníem la Povella, que la casaven, encara que... perquè les terres el pare ho havia decidit, doncs també eren matrimonis forçats, i també s'ha superat. És un tema de llibertats i de drets humans. I, a més a més, Les mares, sobretot, que són les responsables dins de la família, que es compleixin les normes, doncs, òbviament, estimen les seves filles. És un tema de maltractament, pot haver algun cas, però és un tema que elles les han educat així, han viscut així i volen això per les seves filles. amb l'agravant que com que la mare és la responsable de que es compleixin les normes, també pateix les crítiques de la seva comunitat. És que no és fàcil. És un tema molt complicat perquè has d'actuar amb prudència i amb tranquil·litat i amb respecte. Jo crec que quan una de les grans feines que té pedentes i companyades, a part d'aquest acompanyament i tot això, i a més coneguent com sou, que heu remogut cel i terra, és que heu aconseguit complicitats molt importants, treballadores socials, Mossos d'Esquadra, policies locals, mestres, mestres, mestres i professors que són els primers que moltes vegades poden detectar que alguna cosa n'arrulla. Sí, sí. Alguna universitària, me'n recordo, que es va confiar en la seva professora. I la professora és la que ens va avisar i tal i qual. Perquè, clar, és un tema... També és un tema molt íntim, per segons quines noies. Perquè vol dir que és... És fumut, és fumut. No és fàcil. Sabeu, que són els seus pares. Ells ja saben anar... que els seus pares les estimen i que no els hi volen fer mal. Que passa que, no sé, és un tema... Però bueno, és una lluita, perquè també és un tema que ara hi ha una onada en tota Europa com de regressió amb el tema dels fonamentalismes i també les xarxes socials ho han fomentat, perquè abans venien els imants, no? eren com més fàcilment detectables, ara moltes coses es fa via xarxa i com que hi ha aquesta onada a nivell d'Europa, a les noies moltes vegades és més fàcil convèncer-les que si porten el vel o si estan defensant la seva identitat Al final, nosaltres som una altra cultura. Llavors, a nivell d'Europa, no de Catalunya ni de Girona, sinó també és un problema bastant global. No parlo del tema de la immigració o que venen els pateres. del sentiment, no? I això per a mi, bueno, per a nosaltres també és un tema preocupant perquè a la llarga vol dir que no hi haurà integració. Comença tanta separació, que no assimilació, eh? No sigui que em parlo d'això, que són dues coses diferents. A vegades confon assimilació, no, ells han de tenir la seva cultura, les seves tradicions, però sempre que siguin això respectuosa amb els tres de les persones, no? i darrerament s'ha publicat aquest dia, ahir crec que era el punt parlava, per exemple, d'un tema que era l'expulsió de l'imam de la Junquera, però parlava de l'imam de la Junquera i explicava els beneficis econòmics que aconseguia, diguem-ne, amb les seves triquinyoles, deixeu-me dir així, però sobretot, llavors, per exemple, temes com l'apressió a nenes i dones perquè anessin tapades, temes en què, per exemple, no volia parlar amb policies perquè eren dones, i això crec que és inadmisible. També s'ha parlat molt de l'imam del Ripoll i tots sabem que les coses, per exemple, en un poble molt proper al nostre. Girona mateix, Girona i Salvaran canvia molt quan es veia fent molt bona feina als anys 70 i 80, i de sobte van arribar els imams, i no és una qüestió de religiós, estem parlant d'una altra cosa. No, no, sí, sí. És el que ha controlat tota la vida diària. Desenvol un tema de treballadors l'havien votat. Tenien una actitud determinada i quan entren, que venen de fora imams, va canviar la seva forma de relacionar-se amb els treballadors, amb els companys. Això es va passar amb dues persones, tots nois en concret. Sortien les noies, sortien plegades amb les altres companyes d'aquí, va tenir nòvio i va entrar a dins, llavors va començar a posar-se el vel, ja no s'ajudava tampoc amb les noies fins que va plegar. que això és un problema. A més, jo dic una cosa sempre com a exemple. Avui dia, si un capellà amb una eslésia diu que s'ho vol veure a la realitat, a l'endemà és portada a diari. No sabem el que es diuen. Els oratoris i les mascutes no sabem el que es diuen allà. Ara, per exemple, els capellans han fet aquestes declaracions de temes de... de tenir temes de temes d'homosexualitat o de... això surt de seguida al diari i a les tratúries. La resta no. Per tant, clar, aquí hi ha un món és molt complicat. Sí, perquè fa com por, no? Va pel seu compte. Fa por a vegades si dius no sé què sembla que ets racista, no? A més, aquest llenguatge que hem utilitzat, sent políticament correcte, ens fa que ens parem. I a més, un bonisme que tenim, també, malentènim. I aquest bonisme i aquest llenguatge de no parlar de segons què per no fer-hi, això és una opinió, però jo us ho pregunto, ha donat ales en certa manera a determinades partits i determinades actituds que venen de l'extrema dreta, i això també és un perill, diguem-ne. Sí, sí, esclar. Totalment d'acord. No és que estigui especialment afectat perquè, per exemple, ahir Vox va donar una consigne que determinants mid-chancells hi han de trencar els micròfans i coses d'aquestes, que això passa i la llei, teòricament, dic teòricament, estem en un estat de dret, això fa por, és a dir, és tornar a coses que creiem que ja estaven passades de nou dècades anteriors i sembla que no acaba de ser així, no? Home, és que el tema de les dones, per posar un exemple, la església catòlica tampoc és que sigui molt pro-dones. Perquè no ho aconseguim ni que hi hagi capellans, perquè les dones no podran ser capellans. Sí, però això genera debat i surt als diaris i a les tertúlies. Això com a mínim se'n parla. D'altres confessions no se'n parla, només de l'església. Per tant, aquesta és la diferència que hi ha. Sí, clar, perquè és aquesta por, no? És complicat. I a més a més... Com diu Paco és que contra la desgràcia catòlica tothom s'hi atreveix. Encara és molt més complicat, diguem-ne. Perquè no s'hi tornen. Perquè no s'hi tornen. La teva direcció, no sé què, bueno, que no s'equivoquen. Després arribem on arribem. Aquests partits que no volem, van tenguinades i d'un moment que ja volen, i quan volen que baixin, és complicat. Serà un moment encara complicat. Sí, a veure, arribar al fet que un partit digui que estan trencant micròfons els periodistes vol dir que no anem gaire bé. De determinats periodistes. De determinats periodistes. No de tots, sinó de determinats, vol dir que no anem gaire bé. En general, com a societat, en general. Entre d'altres coses, perquè hi ha altres partits que no ho diuen, però ho pensen. I el que passa és que no ho diuen perquè potser no són tan brutos, en aquest sentit. Jo, per una mica també comentar el tema aquest de valentes i acompanyades, també he de dir que jo conec gent que està a l'altre costat, és a dir, gent que entén que no congrega amb aquestes coses terribles que estan passant, que comenta l'Emili, i que al revés, i que estan dient, bueno, escolta, no, no, és que la nostra, en aquest cas, les nostres creences no diuen això, perquè no ho diuen, perquè el que diuen és Coses bastant semblants al cristianisme, que s'ha de fer el bé, que has d'estimar el pròxim, que has de col·laborar amb la societat, etc. que has de cuidar de la família, però cuidant en el bon sentit, en el sentit poder que podem entendre més nosaltres. I és una pena que hagin d'existir aquestes associacions que fan tan bona feina perquè estiguin encara passant això, és una pena. El problema, això que deies, i perdona, eh, perquè aquí hi ha gent que li interessa aquest tema, com per exemple en Paco, i sé que a tu mateix, a l'Emeli, no se li interessa tant, però el problema dels textos sagrats de totes les religions, no és tant el que diuen, sinó la interpretació que se'n fa. Perquè, per exemple, la doctora Dolors Bramon sempre diu que el Corà és un llibre de pau i que les interpretacions que se'n fan són absolutament... A més, tot ve d'allà mateix, és a dir, la gran diferència entre les religions cristianes i l'islamisme és que els cristians consideren que Jesús és fill de Déu, i en canvi els islamistes consideren que és un profeta. Per cert, aquest dia en Josep Victor Gai, que ha tret ara ajuntament amb en Pere Codina un llibre sobre els llibres més venuts del món, perquè els llibres més venuts del món al llarg de la història són precisament la Bíblia i l'Alcorá. Em deia una curiositat que jo no sabia, que és que a l'Alcorá només hi surt una sola dona. una sola dona, que és el que seria la mare de Déu pels cristians i la mare del profeta pels... doncs el tema és aquest, les interpretacions que se'n fan i és clar, en nom de la religió s'han fet guerres durant molt de temps i les sensacions de cara també s'utilitzen, diguem-ne, Per això que abans una paraula que tu has dit, l'assimilació, ningú vol assimilar ningú i tothom pot mantenir les seves tradicions i la seva cultura sempre i quan sigui respectuós amb la dels altres. Aquesta por que es té, si defences segons quines coses, te consideren racista, no, és pensar en els drets de les persones. Fins i tot les dones som el 50% de la humanitat, no? perquè, a més a més, això no passa a Àfrica, també passa a Centremèrica. Centremèrica, com que visualment no se'n parla tant, també el tema dels matrimonis forçats existeix. I els països d'Amèrica del nord, que jo mai me'n recordo el seu nom, els centrals, que són com més atracats, perquè sempre parlem. Doncs allà també, les dones, les noies, són una dada de canvi per pactes d'anar. O sigui que, clar, després te'n vas a l'Afganistan. Això sí que, a mi personalment, suposo que a les dones ens sap molt de greu que, per exemple, el que està passant a, jo què sé, passarà a Síria també, està passant a l'Afganistan, que a nivell d'Europa, no es tingui una miqueta de belligerència, no?, com a mínim de defensar, perquè que aquelles dones ara estan mortes en vida, que no poden parlar, no poden cantar, no poden anar al metge clar. Això són persones. O sigui, no és que siguin musulmanes, sinó musulmanes, són persones. I si ho mires fredament, home, a mi me desenganya una miqueta, no?, que Europa sigui covard i... Bueno, el tema del futbol que hem dit abans, els equips de futbol, tots allà a Aràbia Saudit, l'altre dia, com ha sigut la porta, em sembla, que va dir, home, s'han modernitzat, s'han obert molt... Parlava de Catars. I ho va dir d'ell. Jo l'escoltava i pensava, home, tio, segurament algun sí, però com a... El president de la Federació va fer un cant a Aràbia Saudí, dient que hi tornaria i que hi portaria la selecció femenina. de futbol, just dos dies després, i sense fer-ne cap referència, de que, per exemple, un grup d'acompanyants, però especialment de dones seguidores del Mallorca, les dones, els jugadors i algunes, les van assetjar i tocar. Bueno, és que aquestes declaracions del president de la Federació Espanyola van ser, per dir-ho finament com a mínim, desafortunades. Per no dir res més, Has estat molt prudent. Com a mínim, desafortunades, ja no dic mal aconsellat perquè no crec ni que t'aconsellin per dir això. No cal, ha calgut... En fi. És un home que està molt mal aconsellat, però això va ser condemnat per corrupció, com era president de la Diputació del PP amb una de les províncies galleces. És que és el primer que vaig pensar quan vaig sentir les declaracions. Exactament això que acabes de dir. Sí, sí. I és així. Escolteu, doncs hem parlat allò de la campanya de Nadal de l'Espai Gironès i que les coses, diguem-ne, semblava que anaven bé, després hi tornarem. Amb l'Amèlie hem parlat de valentes i companyes, i ho hem fet molt. Jo deia parlarem una mica de tot. Però esclar, és que en en Paco sempre li toca rebre el senyor Francesc Ayuela, president del GEC. No vull dir el lebre, vull dir els malrecords, dir que és que la setmana que ve farà cinc anys d'una situació que va roviure amb una gran preocupació, perquè la setmana que ve farà cinc anys del temporal Gloria, que va inundar les instal·lacions de Sant Pons i que va provocar uns moments molt complicats que es van empalmar amb la Covid. va en una situació que jo vaig patir molt per la supervivencia de la via militar directa del club i sense... bé, deixem-ho aquí, ara ja està tot al reglament, ja està. Vam haver d'ajudar molt per sortir-nos a nosaltres mateixos, vam tenir alguna ajuda per... activar el tema de les segures, era cap dalt per tirar-ho, però què va estar al teu cantó? No hi era. No es va sentir acompanyats. En vam ser febles i mal acompanyats. Bueno, va ser complicat. Nosaltres teníem clar, i només tentei gaire, que després d'anular tots en ponts, si allò ho tancava que estigués obert, era un problema. Per tant, allò havia de continuar obert com fos. De fet, van portant allà les oficines i presidència, allà, cada dia, sense llum, perquè allò no veiés obert. I a partir d'allà, vam començar a negociar amb els industrials, que repetien això posicionment solfa, Per tant, sense ni un duro, ens vam fer confiança que tot allò valia dos milions d'euros, de nou va acabar amb un milió. Però esclar, nosaltres no els teníem. Però esclar, quan ja passaven els mesos, volíem cobrar, el consorci no acabava de pagar, ningú t'ajudava a l'institut, ningú te donava ni un caler, res. I a partir d'aquí va ser uns mesos que molts ens van deixar, molts, i no m'hi poso jo, eh, de conjunta i direcció, la salut i... M'han ser complicats. Quan ho tens arreglat, et ve la Covid. Va ser com entrar en una dinàmica molt complicada i no te senties acompanyat. De paraules sí, hi va haver-hi moltes. Una cosa que sempre m'agrada, i em fa gràcia com ve alguna motoritat, és... La deia que estàvem aquí a la ciutat treballant, però això està molt bé. Això ens és molt familiar. I te'n vas, no? Però sí que va ser unes setmanes i mesos d'una mes... Per part vostra hem tingut la complicitat. Els diaris, els perillistes... tant a la premsa escrita com a les ràdios, vam tenir plans de diari, falques, anuncis de tele, que també gratuïtament ens van posar a la nostra disposició per fer el que volguessin, perquè després vam fer una recaptació a través de donacions, no? Vam participar Joan Roca, gent coneguda, no? I la campanya es va dissenyar a l'Iglésies gratuïtament, Un desplegament mediàtic brutal per recaptar, com acabava d'arribar, 3.000 euros. Que 3.000 euros no... Ah, és que... Ja deixem aquí. És clar. 5 anys després com estòsia. Bé, nosaltres 5 anys després sempre dic aquesta frase que no és meva, que tenim una mala salut de ferro. Hem d'arribar a tenir el TOPE dels 10.000 associats, que això ens permet tenir una estabilitat. Però anem creixent amb serveis que és el que ens permet mantenir tota l'estructura de seccions, que és tota la deficitària. Per tant, bueno, estem allà, estem allà. Paguem a vegades tard, si tu que no veus el tema dels proveïdors, si són 30, són 60, són 90 vegades, però, diguem-ne que hi ha una certa estabilitat, no? Diguem-ne... El tema energètic també fa que ens tinguessin també... Aquest va ser un altre problema que vam tenir quan va començar a pujar, perquè és clar, per mantenir les vostres instal·lacions era un torpedo la línia de flotació... I bàsicament la despesa venia pel gas per l'aigua. Escalçar l'aigua és el més car que era. El tema de les llums també, però bàsicament la desviació venia pel escalfament de l'aigua. Però tot això sortosament... també està estabilitzat i ara estem allà, tanquem pressupostos allà a zero, tres obreries un desastre perquè no tens... Però bueno, hem d'arribar a aquesta xifra. Diu que potser tornareu a tenir fins i tot una pista del latisme de primer nivell. Aquestes són les bones notícies que tenim després de llargament demandat, reclamat, treballat, en totes colors polítics, i molt explorats, visites institucionals, i al final, la veritat és que bueno, el tema està desencallat amb l'administracions perquè... Escolta, home, tenim una sèrie de latisme... 5 minuts del centre, molt ben comunicat, i ja està fet. Què farem un altre després? Si ja el tenim, no deixem que caigui, no? Llavors ja buscarem com treballem tots plegats, no? Perquè a més no pot ser que tinguem bàsquet de primera, futbol de primera, i no es pot fer ni una campionat provincial del latisme. No poden entrenar, es deixen els genolls. Això no pot ser. I a partir d'aquí, això es va entendre bé tant. Per tant, jo estic agraït tant a l'Ajuntament com a la Diputació, com a la Generalitat. Hi ha hagut una entente cordiale que ha funcionat molt bé. Abans no, era impossible. Era sí, sí, ja veurem, te diuen que no cosa, te canvien el conseller i la consellera. Bé, m'estia bé els detalls de promeses i discussions i tal. Volem fer el latisme a aquesta ciutat de més de 100 anys, molt important. El latisme existeix des de l'any 20. Sí, sí. Hòstia, hem tingut figures... Després de l'excursionisme va ser la primera secció que hi va haver-hi, no? És que era el 19, el 20 ja hi ha el latisme. I a més hem tingut olímpics, tots sempre dintre de la meteorisme. Què ens passa també quan tenim... Per exemple, el Jose Canales, que va ser campionat i va sortir a TV3, aquest home va matar a casa nostra, nosaltres no els formem, els donem tot, i llavors els donem 500 euros i se'n van. Nosaltres no paguem a ningú. També és una pena que formem gent i se'n van. Aquest nano el vam criar, a més el vam ajudar Legalment és igual, deixem-ho estar. I llavors li ofereixen a un club 500 euros i se'n va. Hòstia. A més, inclús la Covid li va agafar a un país que no podia sortir, en fi, és igual, deixem-ho. Ens ha passat a molts atletes, noies i nois. És un problema de... ara, això, els canvis que tenim, no? El GEC que porta, doncs, 106... no, aquest any farà 106 anys d'existència, que això que... que ha estat un pilar indiscutible, que en un moment que Girona no tenia instal·lacions, el GEC de manera privada va construir les instal·lacions de Sant Pons i de Sant Narcis primer, després les d'allà hi va fer una feina de substitució del que hauria d'haver estat l'Ajuntament o la delegació de deportes que es deia en aquests moments i tal, la sensació és que havia tingut sempre aquesta mala salut de fer-lo però que havia estat, diguem-ne, que ser de la JEC era un orgull. Ara s'ha passat que més que socis, hi ha usuaris i això és un d'aquells temes que jo crec que preocupa, no? Que preocupa, no? La sensació que sí, jo estic disposat a pagar una cosa a canvi de no per formar part de, diguem-ne, vull dir... Però aquesta reflexió Jordi, que és certa, és comú a tota la societat. Avui la gent, sí que tenim un gruix de gent molt identificada, a més tenim socis de tota la vida, que cada any els homenatgem, que portem seguents socis fa 50, 25, 30 i més de 50. Hi ha gent jove que també està molt identificada, però cada vegada la gent busca el servei i quan no se'n va. Jo ara tinc que anar perquè el metge m'ho ha recomanat. Ara el meu nano em vol fer bàsquet. Patapum, quan s'acaba el bàsquet, torna la baixa. Però això és molt comú. és molt comú perquè també ho hem tractat els tres clubs que estan més al món de l'esport. Segur. Diguem-ne, som molt utilitaristes. Clar que encara tenim aquesta identificació amb els colors, no? Els tenim. Jo m'agrada molt barrejar-me. Jo, com tots els directius, dediquem moltes hores a despatxos i emprenyades i trucades, però si no toques a peu de pista no saps de què estàs parlant. Per tant, un cop a la setmana vaig a veure entrenaments, parles amb la gent i al cap de setmana vas a veure partits. I et baralles amb els nens, amb els nens, amb els entrenadors i parles i veus què passa. A vegades també agafes nota de mancances que hi ha, que ja els seus responsables ja ho han detectat. Però cal que tu també facis una altra ullada perquè a vegades també els filtres no són els correctes. I està molt identificat, no? I jo m'he trobat amb nanos que continuen jugant amb nosaltres, encara que puguin anar amb un altre equip, perquè són del dia de tota la vida. I això també tu trobes amb gent jove, no? Però cada vegada en general aquesta percepció que tens tu és certa. És certa. La gent, per exemple, es dona de baixa d'entitats culturals, també. quan va fer aquella activitat i quan no es dona de baixa. Jo crec que aquest sentiment de formar part d'un grup, però no com una cosa sectària, sinó d'un grup amb una forma de treballar i de donar-se la societat, costa, per exemple, a la gent jove i no sé què els critiqui perquè jo estic cada dia amb ells. és difícil trobar compromís a llarg termini. Per fer una cosa en concret tindràs mil. Però no pots comprometre una temporada per fer... Ostres, que ara tinc molta feina. Vull dir, aquesta immediatesa si la trobes. En un temps, no ho sé, el feix del pedal, que ara no el fem, tindrà 60 voluntaris. I durant tot l'any no podíem fer una mena de voluntariat i tal. I això, el que ens falta. Per tant, aquests valors no sé des d'on s'han de treballar. Des de l'esport segur. però jo sempre diré el mateix, jo que tu que has dit que vinc del món de la cultura, Vaig recobrir el món de l'esport, ben bé, perquè en Joan va dir, no puc ser president, posa-t'hi tu i dóna'm un cop de mà. I veig que els valors que podem transmetre amb l'esport és més fàcil que amb l'escola i la família. Tant és que té el seu rol. Sempre. Jo això de treballar amb equip, solidaritat, és amb l'esport. Per tant, hem d'aprofitar aquesta vinentesa, saber ben bé què volem transmetre i transmetre-ho. I aquest valor, la família té una altra feina. I l'escola, Hi ha d'haver coses per donar coneixement, però el conviure en un projecte comú és l'esport. I per això l'administració hauria d'advocar més recursos a l'esport perquè és un mecanisme d'estalviar amb educació, amb sanitat, amb seguretat i amb fer bons ciutadans. No, aquest és un tema i hi ha una cosa que potser la gent no sap i per això el diré, abans he dit la cultura no per res sinó senzillament per explicar i recordar que el GEC és una entitat esportiva però també és una entitat cultural que ha fet una gran feina en mons diversos com el del Can Coral, el de les Cerdanes, etc. Hi ha una cosa que potser la gent no sap, que és allò que dèiem, no? La quantitat d'ajuda que a vegades l'entitat, el GEC, dona a gent desfavorida i a gent que, diguem-ne, que per circumstàncies X no podria o per temes, i això a vegades no se n'emparla prou, eh? I sé que a tu tampoc t'agrada parlar gaire prou bita. No, perquè de vegades No vols utilitzar aquest tema com per trentar-te la imatge. Nosaltres tenim convenis en poder en 40 entitats del tercer sector. Crais, Oncolliga, Carme Vidal, Gífra, Càritas, etc. Molts. I, a més, tenim els nostres. És a dir, tu penses que durant les crisis, les fortes, doncs mitjà et va ser molt forta, també. Em tinc la baixa de porta. Si et venia una noia o un noi que feia bàsquet o Humble i diu, ens hem de donar la baixa perquè els meus pares no poden pagar la quota perquè estan a l'atur, tu no es pots donar la baixa. No. No pares la quota. No puc vestir, doncs les has de vestir. I ho feia. Ho fèiem. Per què? Per què? Quins valors estem practicant? Se'ns en plou de bo que per aquells que hi ha ara, és un discurs. Però si no té pràctica, no té sentit. Ens ha fet un fart. Estem molt orgullosos del conveni que tenim amb totes les nenes. Ara mateix em va ensenyar l'altre dia el tema també d'aquesta mena d'acompanyament de mainada, que no és una adopció, fas un seguiment. També el conveni. No ho sé, tot això ens ha de donar molt clar, ho treballem molt perquè és una obligació de l'entitat i de totes fer aquest acompanyament. Podem tenir una quarantena d'entitats. Almenys per mi sempre ha sigut un referent, un referent no únicament esportiu, sinó tota la funció que ha fet a nivell de... I quan dic convèn i refereixo, no solament fer difusió, sinó aquests membres d'aquestes entitats que no tenen recursos, Tranquils que vinguin, ja ho veurà clar. El conveni és aquest, perquè el conveni només per posar el logo i fer una presentació, bueno, s'ha de tenir una, diguem-ne, una traslació pràctica, que és, per exemple, on collia persones, doncs que, bueno, al marge del xujo, hi feia la muntanya a nosaltres. persones, empreses, senyores també que no tenen recursos i estan més momentumitzades i no tenen recursos per anar a la piscina o la fundació que hi ha davant de Sant Pons, que són gent l'Heredo Xalis, que tenen una piscina molt petita, cap allà. De fet, vam comprar la cadira, ho vaig baixar com que... perquè poguessin baixar a la piscina. Bueno, això és que és obligació del JEC i de totes les entitats. Per tant, no fem res especial. No, però jo crec que és important a vegades dir-ho. Com per exemple, no sé, ara em mirava en pau que intueixo que va jugar a bàsquet a la seva joventut, eh, per una qüestió de cor pura, diem. Si m'ho permeteu. Però sé que, per exemple, és un gran seguidor dels equips de bàsquet, de l'Uni i sobretot de l'Uni, que a més a més crec que en sou patrocinadors també, no? Com a espai gironès. També és de fa tota una colla d'anys. I aquesta any es planteja una an complexa i, escolta, avui hi ha un partit molt important. però realment les coses estan sortint perquè... és a dir, jo això de l'UNI algun dia s'haurà de fer algun estudi molt a fons de com, en certa manera, diguem-ne, ha resistit, tot i que ara es parla d'altres coses. Sí, jo, vàries coses amb el que comentava en francès del tema dels convenis, molt d'acord. És a dir, una cosa és firmar un conveni posant-lo a l'altre és desplegar-lo. Els convenis estan per desplegar-se, si no, no firmis convenis. I, de fet, nosaltres, alguna vegada ens ha passat que hem firmat algun conveni, l'hem volgut desplegar i tot han sigut pegues, i no l'hem tornat a firmar. Simplement, hem deixat de tenir relació amb aquella gent X, perquè si estem només per fer-nos una foto, no anem bé. una mica el mateix, és a dir, a l'Espai Gironeres ho entenem com una obligació. Si fem les coses, les fem, si no, no les fem. I si anem a l'Uni, sí, amb l'Uni fa 14 anys que hi col·laborem ara. Jo crec que el poder, el que fa una mica diferent a l'Uni és, això és com tot, igual que el Jack és la seva gent, és la gent que hi ha dintre. Però jo crec que tenen la capacitat de, el mateix, anar més enllà d'un conveni, és a dir, tu pots firmar el conveni, però que en el conveni també posis i aquest conveni es deixa obert per a aquelles iniciatives que es puguin sorgir al llarg de l'any i després veus que un dia et truquen, escolta, hem pensat que si fem això, mira, us pot donar visibilitat, i és una cosa que surt gratis a tothom, però t'han trucat, t'han dit, i al revés, i llavors dius, escolta, que us sembla si veniu i feu... Jo crec que aquesta és una de les coses que fan diferent a l'uni d'altres entitats esportives professionals de Girona, que aquesta capacitat de... posar-se en el lloc de pensar com podem beneficiar-nos en mutuament. Si surt un equip com el d'aquest any, somies gratis ara mateix. però avui pot ser un molt bon partit de bàsquet i esperem que ens en sortim. Avui, a dos quart de vuit del vespre, si no l'he xerrat, partit per passar a quarts de final de la Eurocopa. És d'avui temps per passar a quarts, diguem-ne, no? No, és de vuitens per passar a quarts. No ho domino tant com diem-ne que altres especialitats. És una satisfacció. Una cosa és un conveni sobre el paper, que és una cosa freda. I l'altra cosa és un conveni quan les parts s'ho creuen. Saps què vull dir? Que es creuen que es vol col·laborar, perquè a vegades són coses de compromís. Però la veritat és que és una satisfacció. Hem de canviar coses, perquè ara hi ha un marc d'acció per començar. Però podem variar, un cop l'any ens reunim i fer la col·laboració. No ha funcionat que canviem. Perquè si no, el que dius de fer la foto, Fotos ens en podem fer moltes. Això és el que dona vida a les entitats, del tipus que siguin, comercial o esportiva, que hi hagi aquest interès perquè es creu en aquesta col·laboració i per avançar a fer coses. I el tema que deies tu de la desafecció, jo crec que és un problema ara també que tenim de la societat. Per exemple, les associacions de veïns. Tu parles amb l'associació de veïns, i tothom diu, sí, però si som tres. Ara, si passa una cosa que no agrada, el veí després se'n va a l'associació, i no sé què, tal i qual... Per reclamar l'associació. Vull dir que a Montjuïc... És com les assemblies. No, per això et dic que al final, que al final et fa ràbia perquè dius, bueno, una associació de veïns que fer cap és altruista, perquè no treu res. Vull dir que està allà intentant... Hem d'explicar que l'Emèlia és la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Eixample. Estic en funcions, perquè no hi ha ningú. Has dit Montjuïc, per exemple, a conseqüència del tema de les contenidors que va comportar. Vam plegar perquè l'Associació es va sentir atacada, diguéssim, pels veïns, que a més a més no eren ni socis de l'Associació. Aquest és el tema. A mi em fa pena, potser per el que sempre dic, que soc gran i he viscut una època... Jo no hi poso el sac, aquí estem perquè volem, però hi ha poca sensibilitat cap a la gent que està al front d'entitats per part dels socials. És una persona com tu, molt certa, i s'equivoca també. Com a lloguer castellà, què hi ha de lo millor? I si no se'n van? Això... No, això sap greu, sap greu. I això, clar, potser està aquí equivocada, no?, i el Ser Gran també, però jo crec que quan era més jove hi havia més interès per la cosa col·lectiva. El problema que sempre és complicat, les juntes directives, els directius, no? Sí. És molt complicat. Potser perquè veníem de la guerra i hi havia més mancances, la gent tenia més necessitat de treballar de forma col·lectiva. D'associar-se. Sí, això sí que... I tu si fas una bona gestió a la associació de veïns, ningú dirà res a la teva obligació, perquè t'hi posava. Si la cagues, pon-hi l'actuació. El que la meva idea és que, per exemple, per no parlar de la seva ni de cap altra, el cas de Montjuïc. Montjuïc tenia una associació de veïns antiga i activa i que funcionava i feia moltíssimes coses, moltíssimes activitats. I el cansament que va provocar... i això m'ho explicava un veí de Montjuïc, que és amic meu, penso que pagaven 20 euros l'any als associats, i no ho eren. I els que ara aconseguí que l'associació s'endés eren els que no eren associats, que s'hi varen posar, que els varen criticar per tot el tema del desplegament, diguem-ne, del nou sistema de recollida de residus, que és un d'aquells temes És un canvi de mentalitat, però el normal és que donis suport a la teva associació, si estàs en contra del que s'ha fet per part de l'Ajuntament o del que sigui, dones suport als del teu barri, no? No, no, allà va ser un enfrontament, jo vaig... m'ha arribat tota la informació i vaig dir, mare de Déu Senyor, quin disgust que deuen tenir, perquè portaven molts anys, Montjuïc és una zona que s'ha hagut de fer, també... Si saps que estàs en un cap, t'ofereixes a donar un cop de mà, més que a criticades de por. Els dono un cop de mà. És una conversació, ja no és. I això, amb una entitat com el GEC, que és pionera i tal, al final també et fa una mica de pena, perquè és home, doneu suport, no? Tothom li reconeix uns valors importantíssims. I jo puc passar pel que ve, molts de vegades, quan algú vas a la comunió i et diu Vostè és president del JETI, que hòstia, l'aigua freda, la quota és molt alta, el meu nano no juga. Són les 3 coses més. Bàsicament. I quan et diuen, hòstia, tenim una secció d'esport adaptat, que estic molt orgullós que funciona molt bé, ja fa 30 anys que funciona, eh? I recordo una vegada que vaig anar a la guixeta d'un banc i diu, hòstia, dic, diu, diu, doncs el meu nano va a la secció d'esport adaptat i des que està evolucionat socialment moltíssim, socialitza amb els companys, i amb la família. O sigui, ja t'agrada tant en qual que tinguin. A tu també t'agrada que tinguin guapes. Sí, perquè és d'aquelles coses que després no surten en els diaris ni a la premsa, per exemple, tenir una secció de desport adaptat, no, però és una d'aquelles coses que fa una funció social molt, molt, molt important, sí, sí. No, no, és un reflex segurament de la societat que tenim. Jo a vegades el resisteixo, tot i que com que ja tinc una edat provecta, deixem-ho aquí, la sensació aquella que el temps passat és millor i no necessàriament hi ha una joventut que puja que és magnífica. però tenen altres prioritats. És diferent. I si ho jutges amb els teus ulls no ho entens, però t'has de posar en els seus. I suposo que deu passar com sempre, que abans i ara hi havia gent molt bona i gent que no ho és tant, i això forma part, diguem-ne, de la vida, però la sensació és veritat, és que tot allò l'associacionisme que era molt i molt potent, segurament perquè també, segurament eh, això ho dic, perquè diguem-ne, era una manera diguem-ne de tapar altres coses, quan Vázquez Montalban va definir el Barça com l'exèrcit desarmat de Catalunya, Volia dir alguna cosa així, doncs l'associacionisme, el GEC, els CAHUs, moltes entitats que hi van haver-hi, doncs suplien la possibilitat, diguem-ne, la impossibilitat en aquell moment de fer política, per exemple. I clar, i ara tot això s'ha obert i ha canviat molt. També ha canviat la política, eh, Meli? Tu que no estàs regida. No, és que hi havia moltes... hi havia mancances, que les venia d'una guerra, una posa de guerra i tal i qual, que la societat dels meus pares no era la mateixa que... És que no podem demanar... La vida evoluciona. A vegades ens sembla que s'han perdut valors, però potser s'han guanyat valors per una altra banda. Jo els joves els defenso perquè penso que tenen els seus valors. És un plantejament de vida diferent. No hi ha altres maneres de relacionar-te. Avui ja tenim tot el mitjà de comunicació, mecànics. Tothom, les xarxes socials. Hi ha una altra manera de relacionar-se. Abans, estaves en una entitat, coincides amb els teus amics, els companys, tenies un projecte en comú. Ara, tot és internet, xarxes socials, tothom de cotxe, hi ha una oferta esplèndida a tot arreu, de cultura, d'esport, del que vulguis. Clar, tot això abans no hi era. Per tant, que es disgrega i poder aquest esperit de fer pinya i de fer coses plegats s'ha perdut una mica. S'ha perdut una mica, cert. Bueno, hi ha un exemple molt tonto. No me'n recordo el meu fill quan va fer 18 anys, el primer que ens va dir volia un cotxe. El cotxe tu has de guanyar, però en canvi hi ha molts joves que no tenen carnet de conduir. Abans per ells, com a jove, el tenir cotxe era com un objectiu perquè els devia donar més llibertat, el que sigui, i en canvi ara hi ha molts que no, no és que no vulguin, ja el voldríem, però ja el trauré, el carnet. Els fa mandra, també la llibertat la tenen per un altre costat, Per tant, no els cal el cotxe per allà fer un... Per això dic que és un altre moment. Entraríem en una d'aquelles discussions que necessitaríem molt de temps, perquè quan això passava, quan el teu fill amb 18 anys et demanava un cotxe, el carnet què volia dir i el cotxe què volia dir? Volia dir llibertat, possibilitat... fer viatges que en aquella època no es portava tant, perquè ara que viatja tothom en aquella època no portava tant però també era l'època de buscar una feina per tota la vida i això ara queda absolutament lluny buscar formar una família, estalviar per mirar de comprar un pis que el tema de l'habitatge també és un tema dramàtic en aquests moments. Això és terrible. Vull dir que estem parlant de la vida, estem parlant d'un canvi, estem parlant d'una generació, diguem-ne, que ja ens hem de començar a preparar pas o ja fa temps que ho hem fet per donar... Jo crec que a mi em preocupa, últimament, molt ràpid, que ha sortit el debat últimament, és el tema de la percepció de la gent jove de la història d'aquest país i del món. És a dir, La gent no sap el que és el franquisme, torna a sortir aquest tema. Es pensa que la llibertat que teníem avui, que és prou important, és una cosa natural, és una cosa efímera. Per tant, que no siguin conscients que això no és una cosa que te dones si no te vas a guanyar, i aquesta percepció que preguntes que és el franquisme o que és una dictadura no té ni idea, això és un greu problema que tenim. Per això també molta gent jove acaba votant. perquè no saben que al darrere hi ha una història molt tenebrosa del segle XX. I això és un problema greu que tenim. Que una part dels joves o, per exemple, determinades dones portin determinats partits és que dic dones en aquest sentit. que voten determinats partits que el que propugnen és que la dona torni a allò on estava abans, a estar sotmesa d'aquestes coses que no s'expliquen. Jo crec que tothom té i ha de tenir llibertat per votar el que vulgui i segurament és un problema de tots, també dels mitjans de comunicació. de que no hem saput, diguem-ne, portar els debats allà on et tocava, perquè és veritat que hi ha hagut molts debats que han quedat amagats, per por de tenir-los, i llavors això acaba provocant, doncs, aquesta sensació que tenim ara, que segons què, millor no parlar-ne, per evitar que ens diguin segons què. El debat que ha sobert ara, jo no sé si ara és el moment, i si s'ha de fer així, de celebrar els cinquanta anys del franquisme, però alguna cosa s'ha de fer en el moment de terminar, per explicar el que ha passat, jo no sé si ara és ara, i d'aquesta manera. Però, no pot ser que... No sé si sabem el que és, però la gent que ve darrere nostra, tampoc hi té ni idea. A més, passa una cosa, és que no hi ha interès tampoc. És veritat, perquè el moment tan desestabilitzat que hi ha a nivell polític a tot Europa, si no tenen aquest coneixement que dius tu, no podran valorar el que passen, valorar en un sentit o en l'altre. Com a menin, tenir criteri de volem això o si no, com uns ramans diuen això que m'agrada més i voto cap aquí. És un parell. Jo també parlo d'aquest eponisme que dèiem a la història d'aquest país. Aquest tema no parlem gaire, ho hem passat molt malament, per tant no expliques aquests temes. perquè no passi res i estem on estem. I ja donant una volta més aquesta cosa de canviar finals a les novel·les ja existents, no, perquè esclar és que això ho farem, no, no, escolti, això és fruit d'un temps, s'ha d'entendre un context i s'ha de... i això va ser així i no podem canviar-ho tal com és. Però això seria un altre debat. És una altra vegada que haurà de ser un altre dia, perquè això ha passat molt ràpid. Hem parlat del GEC, hem parlat de l'espai gironès, hem parlat de volentes i companyades, hem parlat de la vida, però se'ns ha acabat. Ara són les 11. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Serà dilluns vinent a les 10 del matí. Adéu-siau. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí, amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 16 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyet. Es reprèn la instal·lació dels contenidors intel·ligents a Girona. L'Ajuntament ha reprès aquest dimecres la instal·lació dels contenidors intel·ligents als barris de l'Eixample, Figuerole, Bonastruc i part del Mercadal, la primera zona de la ciutat on s'ha començat a instaurar aquest model de recollida. Tot i així, en alguns indrets de Figuerole i Bonastruc on aquest dimecres ja hi havia nous contenidors, sembla que hi va haver alguns problemes amb la targeta i de fet es va deixar un contenidor convencional on la gent llançava les deixalles. El PSC considera insuficient la limitació dels grups turístics de Girona a un màxim de 25 persones. El grup municipal ha presentat al·legacions a la modificació de l'Ordenança Municipal de Civilitat aprovada inicialment per l'Ajuntament que limita els grups turístics. Els socialistes proposen una regulació més detallada i adaptada a les característiques de cada espai, a la temporada sigui alta o baixa i el tipus de grup per garantir una regulació efectiva i sostenible pel turisme de la ciutat. L'Institut Montilivi de Girona i IPRA engeguen un projecte per tal que els alumnes sàpiguen com es fabrica una vacuna. En concret seran els estudiants de dos cicles superiors i un de mitjà del centre gironí i de l'Institut Don Bosco al País Basc, que també està involucrat en el projecte. IPRA proporcionarà una soca bacteriana amb la qual els estudiants treballaran durant unes tres setmanes per tal d'entendre com s'arriba a aconseguir una vacuna. Ecologistes en acció d'enunciar inacció judicial en la causa contra tres empreses per delicte ambiental a Girona. La causa es presenta contra Paparera de Sarrià, la Cantera de Construccions Rubau i Cal Industrial per delicte ambiental. L'entitat, juntament amb l'Associació de Naturalistes de Girona, va demanar la suspensió cautelar de part de l'activitat de construccions rubau a Girona el novembre del 2022. L'entitat es queixa que des que van presentar la petició no s'ha fet res i critica que, mentrestant, hi ha hagut nous episodis de contaminació per part de la Paparera. Els veïns de Sal proposen fer una residència d'avis, una piscina o un centre educatiu a l'antica fàbrica Gasol. El consistori va comprar aquesta antica fàbrica tèxtil amb 60.000 metres quadrats i a partir d'aquí ha començat un procés participatiu per decidir-ne els usos. A través d'una enquesta dirigida a la ciutadania, els veïns podien opinar sobre quins projectes caldria portar-hi a terme. Giron organitza 21 activitats gratuïtes durant el primer trimestre de l'any dins del programa Es mobilitza. Es tracta del programa que té per objectiu faria eines i recursos a la ciutadania per la recerca de feina, també per promoure l'autoconeixement i la definició d'objectius laborals concrets i realistes. Presentada a Girona la primera edició de la Fira Terres, la primera fira de teatre de sala de Catalunya. Una fira que vol ser un espai de trobada entre professionals del sector del teatre de sala, els programadors i el públic. Tot amb la voluntat de generar oportunitats de contractació a les companyies i esdevenir un embrió per un futur mercat estratègic. I en esports l'Uni Girona juga avui la tornada dels vuitens de l'Eurocup contra el PECS a Fontajau en què les gironines han de remuntar 12 punts si volen ser els quarts de final. El partit a partir del dos quarts de vuit del vespre. I acabem amb el temps, dia avui amb ambient una mica més suau, però a l'espera de possibles pluges que poden arribar de cares a la tarda en una jornada amb 10 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.