La tertúlia de Girona FM del 17/10/2025

Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 10 minuts d'aquest matí de divendres, del dia de la setmana de Tertúlia, inici, jo diria que formal, no, formal no, al contrari, inici real de les fires de... a una setmana justa del pregó de les Fires de Girona, que serà, si tot va bé, d'avui en vuit. I per parlar de la ciutat, de les Fires, de l'OPA, del BBVA i sobre el Sabadell, o el que ells vulguin, tenim aquí tres persones als estudis del Caldeu Almes que m'agradaria passar a saludar. Senyor Joan Miró, molt bon dia, què tal? Bon dia, bon dia. Estic una mica amoïnat. A veure, per on ens surt el senyor Joan Miró. No sé què posar-me per fires i després em pregunto si em deixaran pujar el tren de la Bruixa i si trobaré la sortida del Castell de la Pou. Són preguntes complexes de dir. Primera, perquè no sabem si farà fred, com deien que feia avantes. No sabem si farà dies com avui, que encara alguns anem amb màniga curta, i el castell de la bruixa, doncs això dependrà de quin tipus de bruixa es busqui. I a vegades el castell de la bruixa i el castell de la por, el trenc de la bruixa i el castell de la por, és més o menys una mateixa cosa. El citarem per veure que ens ho expliqui quan hagi passat, a veure si el van deixar pujar. Ja el deixarà entrar en el Castell de la Por? No, potser no. Carles Bonaventura, molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Hem dit que parlaríem de fires, però hem començat ja perquè en Joan Miró sempre ens porta per allà on ell vol. Bueno, és el que toca aquests dies Sí, sí, i sempre va bé perquè és una excusa també per parlar de la ciutat i dels moviments que comporta tot plegat A l'Anna Sala li diem també molt bon dia li diem ben tornada després de les vacances i que ens agrada molt que estigui aquí i ella per partida doble perquè suposo que serà usuari de les fires de Sant Narcís en un moment o altre però de les de Banyoles, de les de Sant Martirià que Sant Martirià crec que és el dia 24, no? Sí, perquè ho he buscat. Per tant, si no m'he equivocat, deu ser així, diguem-ne. Dic que inici, perquè el formal ja va ser el metge passat amb el pregó del Club Natació Banyoles i avui deu haver-hi el pregó alternatiu i ja deu començar una mica la jarana o és la setmana que ve com va això? No, no, jo em sembla que ja comença avui, avui el dia és fort, dimecres va haver-hi un primer també ja barraques i ahir van haver-hi les fires per la maïnada de dos euros i avui ja arrenquem totes les fires amb el segon truc, em sembla, i tota la cultura popular i totes les mitjans barraques i tot plegat fins dilluns, que és el dia que tenim festiu a Banyoles. De fet, ara mirat des d'un punt de vista gironí, les fires de Banyoles sempre han estat allò l'avançal en el sentit que en Palmen i que molts firaires anaven a Banyoles per després venir a Girona, per tant es notava que s'acabava una per muntar... les altres, i tot plegat. Per cert, no anem a parlar gaire aquí perquè no ha donat l'ocasió. A Banyoles, com s'ha rebut aquest cartell de les barraques, el cartell de Sant Martirià? Ho dic bàsicament perquè hi va haver una nota del bisbat queixant-se, diguem-ne, de... queixant-se, i quan jo vaig pensar, dic, ui, aquests, perdó, aquests animals algun endeu en bé fet, vaig veure que era un cartell, bé, si hi havia la imatge del sant, però em va donar l'impressió que no hi havia per fer una nota, no sé si el bar ho pugueu veure, Carles i Joan, tu segur que sí que l'estàs. Sí, sí, sí, jo l'he vist perquè m'ha arribat a casa i, no sé, jo no he sentit polèmica fins que avui m'han passat un vídeo de la PEMA, em sembla, que havien anat a Banyoles a entrevistar gent i, bueno, hi havia opinions de tot, gent que estava més a favor, d'altres que deien que no hi estaven gaire a favor, que estaven més aviat en contra. Bueno, sí, que es veu que hi ha hagut una mica de polèmica, però... ja t'ho dic, hem arribat més per aquest vídeo a través de la tema que no pas per companys i gent de Banyoles que ningú m'ha fet notar que estigui massa content o descontent bueno, és una mica provocatiu, no? el cartell llavors... bueno, la majoria de cartells... ja és una mica això, no? La majoria de cartells ho són i és un reclam, però com que hi va haver una nota del bisbat, hi ha utilització de la imatge de Sant Martí, i això és veritat, i llavors es juga amb la paraula d'aquell algo així de... Deixem-nos d'hòsties. Deixem-nos d'hòsties o alguna cosa així. A mi em va fer recordar una polèmica que hi va haver fa molts i molts anys, en el diari El Punt, quan aquests rectors moderns que hi va haver van decidir, estic parlant dels anys 90, finals dels 80, començaments dels 90... que un rector a salt va decidir que s'havien acabat les convenions, allò, tants de dies de convenions i tants vestits, que tots vestits de carrer, i que farien la convenió el mateix dia al pavelló, i en el Salvador García era bo, perquè es pot dir el nom, se li va acudir titular la primera hòstia al pavelló, i també la vàrem tenir una miqueta així. Això passa perquè no llegeixen Coromines. Si llegissin el diccionari etimològic de Corobines, descobririen que hòstia no és una paraula malsonant, sinó que és una adaptació fora això del llatí. I jo justament em trobo amb hòstia llegint a Ximenis. O sigui, llegeixo un llibre atribuït a Ximenis, de fet, i allà, a la primera pàgina, no, no, però al començament d'un capítol diu, hòstia! Què vol dir fora? el cartell diu deixem-nos d'hòsties ja som barraques amb una imatge del Sant però la vaig anar a buscar pensant que hi hauria alguna cosa gruixuda i em vaig quedar així una mica dient bé, és a dir que segurament si no hagués estat per la nota del bisbat ni m'hagués assabentat o no s'hagués parlant gens és el que passa aquestes vegades per això és típic que sempre hi ha polèmica Bé, potser per les festes majors no tanta, però per exemple per Carnaval, cada any hi ha polèmica per determinats cartells que els bisbats o qui sigui es queixen, però bé, diguem que forma part d'una mica de la realitat del país, no? Aquesta crítica a lo que és l'Església i tot això, bé. Però m'agradaria que aquesta crítica a l'Església catòlica també es portés a terme a vegades amb altres religions, que sembla que hi ha un respecte que no es pot tocar res. Vull ho dic bàsicament perquè toques un tema del que sembla que no se n'en pugui parlar, perquè és veritat que hi ha hagut, si voleu en parlem, que hi ha hagut un... portem uns anys d'una certa tendència allò de dir en algunes escoles infantils han deixat de fer Nadales, per exemple, perquè... ho associaven a la religió catòlica, però en canvi els mateixos que no volien felicitar el Nadal i parlàvem de les festes d'hivern i aquestes coses, que per mi és una equivocació, perquè no hem d'enganyar-nos que hem nascut amb una formació judeu-cristiana, si voleu dir-ho així, i per tant la formació marca per moltes coses, però els mateixos que llavors en determinades religions començaven, diem-ne, felicitar festes del Txai, Ramadàs... Suposo que anaves per aquí... Podríem parlar d'altres religions, però les altres religions sembla que no... Totes les festes i les tradicions són respectables. Més que hi ha una qüestió religiosa, això es converteix, com ho he dit abans, en una tradició ciutadana, que la gent no hi pensa que té un origen religiós. I em penso que és sa que es faci així. Però a vegades em sorprèn la facilitat en què es fa broma i es critica i es fan cartells i coses del catolicisme, del cristianisme. des del meu agnosticisme i que en canvi l'altre és intocable i clar, a vegades és greu això Jo sóc partidari de felicitar-ho tot. Molt bé. Com més felicitem i més festes fem, millor. Sí, a més, jo crec que una cosa no és incompatible a l'altra. El que a vegades molesta és aquesta. És a dir, jo crec que ningú està obligat a fer el que no vulgui. Per tant, és evident, però jo en aquests moments, pastorets, nadales... El tió, que ara es qüestiona el tió i sembla que trobarem alguna fórmula per dir-ho. Fins i tot algunes escoles van deixar de fer cagar el tió per allò que era una agressió, un ésser viu. Era violent. Era violent. Jo particularment sempre he pensat que en fem un gran massa d'aquestes coses o que n'hem fet un gran massa i que ens hem deixat portar per una part molt minoritzada de la societat que té molt de poder, que és aquella que crida quan els altres diuen alguna cosa que no és la que pensen i per tant el crit, diguem-ne, de sentir-te diferent el tens, és a dir, per què no es parlen d'aquestes coses, Carles? Per la por de que et diguin immediatament racista. Hi ha uns temes que desgraciadament ara són intocables. I segons què dius o què opines sobre un tema ja t'atillen directament de racista o de tal. I que jo soc molt crític amb el racisme, diguem-ne. Però la teva trajectòria i la coneixença personal en puc donar fe, diguem-ne. Però, clar, és trist que es blanqueixi això, no? És a dir, ara tot és racista i tot és ultradreta i a vegades dius, hòstia, són coses... Veus, ara has dit, hòstia, a veure si tindrem una trucada al bisbat, eh? I són coses ben normals que arreu es fan, i per tant dius, home, potser sí que en fem un gramàs a vegades a segons que hi ha. Sí, i no només racista, també ara ja és el que deia ell una mica, ja ets fatxa, ets... ultradreta, que dius, ostres, al final estem parlant de tradicions pròpies nostres, que jo crec que hem d'intentar conservar-les i transmetre-les de generació en generació, perquè si no els que ho perdem som nosaltres mateixos, amb tot el respecte cap a les altres tradicions i a les altres cultures. Una cosa no exclou l'altra, però jo penso que sí que és important que a les noves generacions anar transmetent tot el que forma part de la nostra tradició, de la nostra cultura, perquè al final... Exacte, perquè al final Nadal sí que és una tradició i una d'això religiosa, però al final és cultural, ja també molta gent ho celebrem perquè sempre forma part de les nostres tradicions, llavors jo penso que això hauríem de mirar de no perdre-ho i jo també tinc aquesta sensació de... Solstici d'hivern. Sí, sí, sí. El tio té tot l'aspecte de ser una tradició pagana, d'una religió agrícola anterior. Segurament. Igual que ara el que ens vendran i ens matxacaran d'aquí quatre dies, si és que ja no ho estan fent, amb tot això del Halloween, que és una tradició celta. És a dir, quan jo no havia sentit parlar d'aquesta festa americana... Quan era petit, no? A les hortes de Sant Eugènia ja es buidaven carbasses, se'ls hi feien ulls i se'ls hi posaven espelma per dins i us ben asseguro que no havíem sentit... És el que em dava a dir que hi ha gent que diu que tot això de les carbasses ja... i era una tradició nostra molt antiga. No, no, te'n puc donar fe, perquè jo la vaig viure de petit, que ja es perdia en aquests moments, i estic parlant de 60 anys enrere, ja s'estava perdent, bueno, de fet ja no hi ha hortelans a les hortes, per tant, això és evident, però sí que venia i està estudiat. No, jo crec que ja... Ahir vaig sentir un... un discurs molt ben trebat, per cert, d'Irene Vallejo, que va rebre un dels Premis Liber Press a Girona, a l'editori de Girona, i, de certa manera, va fer una defensa del bonisme, en el sentit de dir que, bé, que hi ha coses que la gent que defensa el que alguns qualifiquen com a bonisme són necessàries, i puc estar-hi un punt d'acord. El que no estic d'acord és el fet de, diguem-ne, de no abordar qüestions complicades per al fet que són complicades i, per tant, deixar-ne de parlar. I així ens trobem amb un augment de la dreta més dura o de posicions més, també, per no caure en el que tu deies, anava a dir l'altre dia, no, en posicions. És a dir, es parla d'una manera que potser no pertocaria de temes que són molt importants perquè durant uns anys hem deixat de parlar-ne per la por de trepitjar algun ull de poll. Sí, sí, estic d'acord amb el que dius. I a vegades això, la gent hem anat cedint, bé, és igual, tampoc és tan important, em veus que criden més per por a sentir-te segons quina crítica, i llavors ens trobarem que quan ho hagin perdut, llavors ens assebrà greu. Estem una mica també com el tema de la llengua, que vas... Va cedint i al final, quan no te'n dones compte, ja no hi és, no? I les escoles jo cada vegada també sento més, no? Deixar de fer pastorets, deixar de fer cantades de Nadal, deixar de fer representacions amb fruit a altres coses que no siguin tan religioses per no ofendre tothom i perquè integrari tothom, no? Llavors, bueno... La inclusivitat és positiva en general, però a vegades té alguna connotació, una conseqüència negativa, que és que una part de la gent deixa de fer coses que havia fet sempre. I això és una mica el que em sap més greu, no? Estem a favor tots d'una societat inclusiva, que emmeti cultures, que emmeti altres llengües, que emmeti altres tradicions i altres festivitats. Però és clar, quan arriba el punt que hi ha una part de la població que per aquesta inclusivitat ha de renunciar a coses que s'havien fet sempre, això no representa tothom. no, tampoc la presenta tothom determinades festivitats que jo crec que tenen anava a dir el dret només faltaria de celebrar el que passa que també tu els veus una mica alienes i jo entenc que ells aquesta gent que diguem-ne que critica allò per parlar de Nadal o felicitar el Nadal o tot el tema perquè el trobes relacionat amb la amb la religió catòlica, o amb el cristianisme, o amb el que vulgueu, em dona la impressió que llavors ens està prohibint, en certa manera, una cosa que ens és bastant innata, i és contra això que, en certa manera, et la voltes. És a dir, jo no tinc cap inconvenient perquè hi hagi religions. Abans he necessitat una, però podríem parlar de moltes altres, que facin, només faltaria, és que jo crec que és bo i ho respecto enormement i l'únic que demana és exactament el mateix respecte per al d'aquí. És veritat que durant molts anys, durant molts segles, la religió, així en general, diguem-ne, ens ha imposat formes de vida i maneres de ser contra les que estem, però jo crec que en aquest moment, 50 anys després de la mort de Franco, hauríem de començar, diguem-ne, a fer algun pas endavant i no sentir-nos alligat al que vulgui El que tingui creences té tot el dret al món, el que vulgui expressar-los té tot el dret al món, i el que no accepto, almenys jo personalment, és que ens siguin imposades, ni aquestes ni les altres. Mira, mira, parlant de tradicions, ara llegia un llibre sobre coses de l'etat mitjana... Ara ens assabentarem de moltes coses. De moment hem sabut que el senyor Miró llegeix ximenis, que jo crec que deu ser dels pocs gironins que ho fan. I explicava que les solteres, les dones solteres, anaven amb la cavallera solta, amb la cavallera vista. Les casades s'havien de posar vel, s'havien de posar un mocador per tapar-se els cabells. I les nobles, encara es podia veure una mica de cabell, però la noblesa portava la toca... que tapava completament el cabell. Això, en certa manera, va durar fins les nostres àvies, que portaven totes mocador. Sobretot quan anaven a treballar. Si anaven a treballar en el camp, per exemple, hi havia molta gent, àvies, que portaven... Quan anaven a missa, la mantellina... Sí, però allò era una altra cosa, la mantellina, sí, sí. Les dones jueves casades s'han de tallar els cabells, s'han de tallar al zero, i per això porten perruca, les ortodoxes. Però, clar, ara, mira, una mica et serveix per interpretar coses. Jo recordo que la pel·lícula Els deu manaments, que no sé si l'haureu vista perquè ja té una edat... Sí, sí, sí. L'Anna, podem dubtar-ho, els altres segur que l'hem vista. Jo crec que en algun moment, l'han fet moltes vegades a la tele, jo crec que en algun moment, algun tros he vist. Venim d'un temps que en Setmana Santa sempre es feien... Sí, però sempre queia. I amb els canals que hi ha, es tornen a fer, diem. Hi havia un ball de les pastores de la tribu que acull Moisés. Un ball de tres dones, entre elles la que serà la dona de Moisés, i les tres van amb la cabellera solta i ballen movent els cabells. Això era una dansa eròtica, perquè feien l'exhibició de la cavallera. I ho podien fer les solteres perquè el marit triés. Si no saps això, et perds algun aspecte de la pel·lícula. Aspectes divertits, en certa manera. Sí, sí, però efectivament, perquè a més a més quan nosaltres les vàrem veure no era una cosa que destaqués, diguem-ne, les crítiques a aquest tema, perquè més aviat l'amagaven, vull dir, venim d'un temps. Però això també forma part que alguna vegada hem parlat, no?, que això afecta molt el llenguatge, del qual en Carles n'és especialista, perquè durant tota la seva vida s'hi ha dedicat, que és el tema que, si no coneixem el nostre passat, utilitzem expressions que no sabrem què voldrem dir. Això que explicaves tu d'aquest tema, que és interessantíssim, però jo sempre en quedo amb les mateixes, eh? El plat de llenties, parmesini... L'altre dia vaig trobar amb gent que no sabia què volia dir fer dissabte. Ah, sí. sí, sí entenien que era ordenar la casa però no sabien perquè justament es feia referència el dissabte era per demostrar que no eres jueu i que treballaves el dissabte sí, sí Però ara, escoltes els meus fills, per exemple, no cal parlar... O sigui, tots els joves, i els meus fills, entre ells, l'utilització de segons quines paraules d'argot així és... Bueno, juvenil, no? I comença que si random, que si bro, que si no sé què... Hòstia, però què parlem? I això és un problema perquè, esclar, paraules nostres de tota la vida, que volien dir el mateix, que això s'estan perdent. Algunes provenen de la cultura anglesa, eh? Sí, exacte. I de les xarxes. Si apareixen a les xarxes aquest tipus de llenguatge és... Però si la pròpia Televisió Nacional de Catalunya que va néixer per defensar la llengua, com fa un programa, parla de... En comptes de dir que ballen nens, diu dance kids i cosa que ha provocat ja, diguem-ne, algunes d'això. És a dir, tenim... Fa modern, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. El dia que vaig tenir una crisi va ser el dia que vaig veure escrit guapa amb B-doble A-P-A. Sí, bueno, la manera de... I llavors això ens porta, diguem-ne, a un altre tema. Després tornarem a Fira, si voleu, però que és el tema de la llengua, que és un tema que dona la impressió que també fa mandra, és a dir, han de passar coses com la de l'Ajuntament de Vic, que hi hagi un jutge que ja em perdonarà... Diguem que és demasiado catalán, penso que va dir alguna cosa així, demanant un operari municipal que ha de fer un servei d'atenció al públic, un nivell B2 de català, que jo crec que és un nivell... molt bàsic, no?, la sensació aquella que ens fa mandra, però clar, ahir sentia gent dient que això és una tonteria, però és clar, després els hi dius, és que no parles gens de castellà. Ah, no, castellà és necessari. Els mateixos que defensen que té massa català, després diuen, home, perquè esclar, el castellà ja et surten, la llengua oficial, les històries aquestes. El tema de la llengua és un tema preocupant. Tu que, en certa manera, hi treballes com a directora de la biblioteca, per dir-ho d'alguna manera, com a persona que treballa amb la paraula, per dir-ho d'alguna manera. El senyor Joan Miró, que ha estat sempre històricament lligat a òmnium i que, per tant, alguna cosa en sap de tot això... i tu, Carles, que per la teva feina, per la teva professió hi estàs, dóna la impressió que és una batalla que, malgrat que l'hem plantejada, l'estem perdent. I, en canvi, a mi també em dóna la impressió, i és el que us pregunto, que segurament recuperarem la batalla per la llengua perquè ens han anat despullant de moltes altres coses, despullant en el sentit que ens els han tretes, ens els han marginades... però que la llengua provocarà una certa reacció que farà que es torni a defensar és allò que la base de la nació és la llengua sobretot passarà això si a Madrid manen el PP i Vox algun dia sí, això també provocarà reaccions intentaran fer el que fan sempre el que estan fent el País Valencià i les Illes intentaran fer-ho aquí i jo crec que sí que la gent reaccionarà potser diguem optimista però crec que sí Perquè, en certa manera, jo crec que la gent ara té més capacitat de resposta que fa uns anys enrere. Cada vegada veig més gent que es queixa pels restaurants que no tenen la garda en català, perquè el dependent no l'ha entès en català... perquè l'administració no sé què això fa uns anys passava més i ara en canvi la gent té com més capacitat de resposta a això, no? Falta un pan més, que és practicar-ho i deixar d'anar-hi, diguem-ne Sí, sí, jo tinc amics que entren en un bar i de seguida parlen en castellà en el dependent o l'amo del bar i, collons, ja t'entén No, però jo a veure, normalment no tinc problema de canviar de llengua si no m'entenen perquè prefereixo que m'entenguin Però, per exemple, si no t'entén una persona que porta 55 anys visquent aquí, no és que no t'entengui, és que no vol entendre. Jo crec que hauria d'entendre el català. Però, a veure, m'he trobat amb bars que he descobert que la noia amb qui parlava en català era Berber i que portava relativament poc gent, poc temps aquí i ja s'havia adaptat, és a dir, mantenia. però ja em contestava en català sí, sí el problema no són precisament els berbers i els musulmans perquè la meva dona és professora d'institut i la gran majoria han estat escolaritzats en català i t'entenen perfectament i el parlen i troben molta gent que en parla en català d'origen marroquí, per exemple i això és molt positiu però a mi ja estan més l'administració espanyola determinats col·lectius que tenen aquest afany colonitzador i a vegades la catalana, Carles No, els catalans sí que n'hi ha també, però els catalans paquem de desídia, no? Ara per què m'he d'enfrontar aquesta persona si no em va? D'acord, d'acord, te vinta i et interpretant malament. Sí, sí, per què paquem? Ara m'he de barallar amb aquesta pobra dependenta que no m'entén en català i que em vol vendre una bossa, no? Clar, peguem una mica d'això, però jo em penso que ens falta més pedagogia i més autoestima, a vegades, no? Però, per altra banda, després et trobes amb gent que diu, és que mai hi havia hagut en la nostra història tanta gent que sap que és català. És veritat? és veritat, ara hi ha molta més gent que sap català que 30 anys enrere o 40 anys enrere però esclar, estem immersos en un magma que estem minoritzats és el factor que faltava explicar diguem-ne jo sobretot penso això que cada vegada estem en un moment en què cada vegada hi ha més gent que sap escriure i llegir bé en català que això no havia passat en els últims temps per tant en aquest costat, per aquesta banda la tenim guanyada però per la banda del dia a dia i de l'ús De l'ús habitual, exacte, i del català. Aquí penso que hem perdut pistonada respecte anys enrere. Jo recordo quan jo era més joveneta que no veies cap comerç etiquetat. Les cartells de les botigues, els comerços, no s'ha d'acudir a veure cap en castellà, tots eren etiquetats en català. Per què ets molt jove? Perquè nosaltres som d'una generació que érem tots en castellà per força. Sí, doncs jo la meva generació, jo els recordo tots en català. És a dir, és l'època que ell s'ho posa d'en Pujol, que tot era etiquetatge en català. Ara, res a veure amb molts comerços, etiquetatge en castellà i que no hi ha cap problema. Jo crec que fins i tot hi havia una època que es multava per etiquetar en castellà. Nosaltres venim d'una època en què tot estava en castellà, i que encara recordo les batudes que fèiem amb l'allorat Feliu Matamala. El senyor Matamala, el senyor Feliu Matamala. Amb els adhesius, els pals enganxant, ho volem en català o en català, sisplau, amb rètols de botigues de Girona. Es va, deixem-ho dir així, es va inventar, vull dir, ja s'ha publicat moltes vegades aquell estri que feia que poguessis posar l'enganxina d'ho volem en català o parla en català o com era la... N'havien dos, ho volem en català i en català sisplau. I en català sisplau, que aquesta era l'educada, que s'enganxava, tenia un estri molt alt que feia que s'enganxessin a un punt en el que sense una escala. Tenia una punta que enganxava l'adesiu i després com una mena de rodet. Sí, sí, sí. De rodet que després la planava. Però actituds com el senyor Matamala tornaran a ser necessàries en aquests moments, eh? Sí, sí, esclar. La sensació és que, per exemple, estem a Girona i durant molts anys parlàvem d'aquestes coses com si només passessin, diguem-ne, a la ciutat de Barcelona. Ara ho tenim aquí. I llavors et trobes... Jo estic molt d'acord amb en Joan Miró, que durant molt de temps, és a dir, si tu veus que una Barcelona no t'entén i no tinc cap mena de problema... de canviar-me de llengua, no el castellà, sinó la que jo pugui dominar, que són més aviat poques, per tant no és el cas, però quan t'adones, és a dir, la reacció aquella que alguns de nosaltres encara hem sentit allò d'Hableming Cristiano... i l'hem sentida, i que tornen, quan veus gent que per als seus nassos fa veure que no t'entén i li demanes un cafè amb llet, que no és tan complicat, o un cafè, que jo generalment demano cafès i no els demano mai sols, els demano amb tassa i cullereta, diguem-ne. Aquestes històries que ens hem deixat atrapar per tot això... ha provocat el manting al català, que jo crec que cada vegada més gent el practica en el sentit de dir, perquè hi ha gent que tu saps que no et vol entendre, i aquests jo crec que és intolerable. I això és gent que porta molts anys aquí, poca, o alguna d'aquestes noves formes de migració, i no precisament la que havíem parlat abans, per exemple, és molt complicat, Però tampoc és bo generalitzar perquè seria mentida. Però determinada gent que ve de Centramèrica o Sudamèrica té una certa resistència perquè diu si ja ens entenem en castellà per què he d'aprendre català? quan em diuen això i m'ensumo que són d'aquesta zona els contesto, cuando rajas los tamangos buscant ese mango que te ha molt fart i es queden de pedra no m'estranya hem estat a punt de quedar-nos i nosaltres diguem-ne també tu què tractes amb gent deixa'm-ho dir així encara que no d'això es llegeix més en català o en castellà encara? en català en català? sí Hi ha gent que sí que ve molt allò de dir, ostres, m'agrada més en castellà, perquè ho he fet sempre i m'ha deixat, però majoritàriament molt més en català. I la gent no posa pegues, eh? Jo, per exemple, hi ha coses d'aquelles, a dir, determinades obres originals, les prefereixo en castellà per una... Bé, per què el domino? Si dominés el francès també segurament ho faria, no? Això també ho fem, eh? És a dir, les obres originals que no estan... no estan traduïdes també, molta gent ens demana això, en un català en castellà si estan escrites en català o en castellà però si estan traduïdes i tal el català domina tot el mercat literari a les biblioteques almenys amb això de la retolació que parlàvem abans han fet molt bona feina els ajuntaments o sobretot l'àrea de normalització lingüística de molts ajuntaments que cada vegada que va una persona demanava llicències i permís de no sé què el català el reta un no sé què i matxaca insisteix molt en això també s'ha fet amb els firaires des de fa molts anys a la ciutat de Girona amb un èxit relatiu sí, el film musical en català perquè abans era un garbuig tot això de 50 músiques diferents segons cada parada I ara a Girona, a més a més, amb una regidoria de català, jo crec que està fent una bona feina. Però, per exemple, a Salt, que a Salt sempre s'ha fet una molt bona feina amb el tema aquest d'obertura de negocis i de comerços, de posar els rectors en català i tot això, s'ha fet sempre molt bé, molt correctament. està en perill la llengua Joan si està en perill la llengua tu que diguem-ne que n'has estat un militant perquè no sé si crec que sí que vas ser president jo havia cregut en un temps que no Però ara tinc algun temor. Ara tinc algun temor. Perquè una cosa tan senzilla, com adaptar-se a la llengua de la zona on vius, que ho faries a qualsevol lloc, sembla que en gent que no els hi hauria de costar tant, perquè no són tan diferents les llengües. L'accent potser sí, però les llengües no. trobo resistències incomprensibles encara que a mi no m'ha passat més que de manera anecdòtica com explicava abans que em trobo amb posicions de resistència perquè si alguna vegada anant per Espanya per les castelles m'han dit és que teniu els cartells en català i no s'entenen, dic escolta, si trobes un cartell en català n'hi ha prou que el llegeixis amb veu alta amb accent de Valladolid i s'entén sí, sí perquè ja no és una qüestió lingüística és una qüestió política i és una qüestió de com era allò de l'efecto i el cuidado allò que si no té l'efecto sin que si no té el cuidado exacte vull dir que ve de temps això el tema de la llengua i és un tema que s'ha practicat i que els historiadors ens han parlat Població a nivell de carrer. Sí, evidentment que trobaràs els col·lectius anticatalans que faran una qüestió política de qualsevol text que trobin escrit en català, què sé, un senyal de trànsit. Stop, per exemple. No, com no l'entendo... Però... Moltes vegades és simple comoditat. És a dir, si jo parlo castellà, per què m'han de venir a emprenyar, que l'entengui en una altra llengua i no sé què? I en aquest cas és més d'una qüestió de pedagogia, diguem, no? Perquè ells no ho veuen com un dret que tens tu d'expressar-te en la teva llengua. Ho veuen com una manera de fer-los emprenyar o de posar-los traves a la seva integració... i a la seva feina i tot això. I toca més una qüestió de pedagogia. Hi ha gent que diu, és que això s'ha de sancionar. Primer, que en temes de sancions a Catalunya hi ha molt pocs inspectors que vagin als llocs i diguin, mira, aquest és... I després que a vegades, si no és un cas molt flagrant, no sé si també és millor la pedagogia, com he dit abans. Però bueno, hi ha de tot, eh? Potser una de les coses, això, l'Anna és la que li agafa més lluny... s'ha trencat allò que em deien que la llengua era un vehicle per l'ascensor social, que és el que va funcionar amb molta gent, diguem-ne, d'aquelles riuades migratòries que havien vingut, bàsicament, de la península en altres temps. La sensació aquella que parlar en català era un valor afegit, que no volia dir renunciar al castellà per la gent que n'és, però s'ha com trencat una miqueta aquesta, i és el que dèiem, i han començat... per casa mateix, utilitzant paraules o utilitzant paraules com aquelles que tu has dit abans del Random Brother i coses d'aquestes, que a mi, que tots ho fem, que tots ho fem per altra banda. No em facis spoiler. exacte, sí, sí, que dius que mira que tenim paraules en català que ho podrien definir no sé això de l'ascensor social l'Anna ho deia per una qüestió simple d'edat però 50-60 anys era així i ara dona la impressió que aquest ascensor està tan espatllat com ho estan a vegades alguns que tenim públics aquí a la ciutat Sí, bé, també ara ens movem molt per les modes, no?, i potser és això, no?, el català ara no està de moda perquè també les xarxes socials i amb tots aquests youtubers i tot aquest grup de gent que entre el públic jove té tant de, bueno, que té tant de deixós, doncs el castellà és el que es porta. Llavors, quan tens com a model tota aquesta gent que el seu llenguatge habitual és el castellà, llavors... entre la gent jove també predomina més l'idioma castellà, és el que està ara més de moda. Jo crec que les xarxes socials també han influït molt en això i que nosaltres, com a catalans, també ens hem relaxat. Sabem que a les escoles s'ensenya el català, tothom sap català, tothom l'escriu bé, el parla i el llegeix. Llavors, el social és el que s'ha perdut i jo crec que és enfront de moltes polítiques d'aquestes. També s'ha de dir que el funcionament de la universitat com a ascensor social també està en crisi. Els estudis universitaris ja no asseguren que milloris la teva situació respecte als teus pares. Però aquest és un tema, ara que el toques i tu que has estat tants anys, sempre ho seràs de professor universitari, però ara ets un emèrit, diguem-ne, que estàs en segona línia. Veníem d'uns anys en què el tant percent de gent que podia accedir a la universitat era molt minoritari i aquest tant percent ha augmentat d'una manera exponencial i això és així, però també és veritat que ha passat que abans... Donava la impressió que tenia estudis universitaris a garantia segons quins tipus de feina i ara no necessàriament és així, al contrari, que ara hi ha molta gent que està fent la batalla de dir hauríem de treballar més bé tot el tema de la formació professional perquè no tothom pot ser segons què i en canvi necessitem paletes, lampistes, necessitem conductors d'autobús... etcètera, etcètera, etcètera i això no va en contra jo segueixo pensant que és bo que els nostres fills tinguin la possibilitat d'anar a l'universitat Sí, o a vegades la formació professional va molt bé, també. El que sempre hem dit formació professional, tot això dels cicles i tot això, perquè el meu fill mateix és informàtic i és programador i va fer-ho via cicles. De seguida va trobar feina en una empresa i ha anat prosperant allà. En canvi, la meva filla, no, universitària, dret, no sé què, i vam estar treballant també. Jo crec que... jo crec que no s'ha perdut del tot jo crec sobretot que mainada o gent jove que ha arribat d'altres llocs i que volen fer de dependents o volen fer altres feines sí que veuen que el català és necessari és allò mateix que em deia de la gent que ha vingut de fora ha estat escolaritzada sempre en català a les escoles i als instituts sobretot i és que amb la meva dona ens en trobem quan anem a vegades a segons quins llocs gent que ha muntat el seu negoci una peixateria per exemple i que dius marroquí que parla un català perfectament amb tothom i que dius aquesta gent sí que ha entès que l'ús del català és una manera de prosperar a Catalunya i d'integrar-te més ràpidament i de trobar feina O sigui que és veritat que a vegades amb altres col·lectius no existeix aquesta sensibilitat, no? I t'ho trobes també. I llavors allò que a vegades al darrere d'una falsa educació que havíem dit, no? Ho vaig escriure en un article perquè em va fer molta gràcia. Vaig estar aprenguent, estava tot sol en un bar de... de Girona, el Carles Ximènes ja ho puc dir-ho i vaig ser atès en un perfecte català per les dues persones que hi havia una que era jo diria que argentina i l'altra diguem-ne però eren de fora i parlaven un català magnífic em van anar a atendre i tot això i al darrere meu tenia dues persones que estaven esmorzant, catalanes d'aquelles, catalanes, o català, i tota la història i tal, però noia la que es van aixecar i tot i que al Cambré els hi parlava en català, el fet de veure pels seus trets que no eren nascuts aquí, doncs els hi van fer, i això passa moltes vegades, i és una d'aquelles coses que... Penso que heu explicat-ho un cop, també, de casos d'aquests, no? Mira... Jo recordo fa uns quants anys que una persona que venia a coses i que un dia em va dir, ho deixo, deixo la feina, diu, gràcies per haver-me parlat en català. que evidentment era de fora, però el fet que li parlessis en català li donava un sentiment d'acceptació. Per això jo ho faig. D'entrada m'adreço en català. En tot cas, si em diuen, a veure, per dir bona tarda, bon dia, un cafè, sisplau, per exemple, normalment no tens problema. Després te diran, solo? Sí. T'entendran, però te diran això del solo, que és una cosa molt estesa. Sí, però t'ho diuen en català, en castellà, de qualsevol manera, i la sensació és aquella de dir, escolti, que no... que em sembla molt bé que Madrid ho diguin, però que aquí un cafè és un cafè, i un cafè en llet és un cafè en llet, i un tallat és un tallat, i escolti, i no... I no entrarem, que és l'altre tema, no? Vull dir, ara d'aquí quatre dies haurem d'utilitzar les mateixes expressions que fan ells i no podrem demanar ni tan sols un biquini, que és una manera que es va batejar aquí el combinat de formatge i formatge. Però si vas a Madrid t'entenen. Si vas a Madrid t'entenen, però allà com en diuen un mixto, no? Sí, un mixto, però allà com que hi ha tant de catalans, tots els cambrers s'han trobat alguna vegada que els han demanat un biquini, i clar, potser el primer dia no sabien què era, però després ho van aprendre de saber. Sí, perquè jo penso que tenim molta feina tots, no? A vegades en aquests casos tenim tendència a posar la feina a l'administració, però també nosaltres com a ciutadans i com a catalans també tenim la feina aquesta de fer-nos a nosaltres mateixos la reflexió de dir, ostres, intentem que si parlen català contesten català i tot això és una feina que hem d'anar fent que potser, no sé, ens hem relaxat i jo penso que no l'hem feta, no? Però que entre tots jo penso que tenim molta feina i nosaltres també tenim molta feina a fer com a ciutadans, eh, vull dir. i a vegades això que dèiem d'adreçar-te en castellà amb una persona que veus que no és d'aquí es fa a vegades com un senyal d'educació o perquè tenim aquesta mena d'auto-odi molt a dins nostre a vegades i és un fet discriminatori és un fet discriminatori no els demostres bona educació els demostres que el consideres que no és d'aquí Sí, sí, crec que hem de treballar-ho tot això, també nosaltres. Però això que deia en Jordi en un restaurant, per exemple, un restaurant xinès, una noia jove que segurament estava escolaritzada aquí des de feia molts anys, s'adreça a una mare i una filla català no parlants, perquè entre elles parlava en català a la taula, i els diu, què voleu, no sé què, tenim això a la cara... i la mare li contesta en castellà a la noia xinesa o a la cambrera jo estava a la taula del costat t'acaba de parlar en català i tu li contestes en castellà i sí, sí, després les dues la mare i la filla continuaven parlant en català i tornava a venir la noia, tornava a parlar en català amb elles i la mare li tornava a respondre en castellà és que no s'entén no s'entén no s'entén perquè ja t'ha demostrat que sap català aquesta manera i que s'hi expressa perfectament perquè ara li parles en castellà però això a vegades passa i passa molt sovint i ja no és una qüestió d'administració és una qüestió de cadascú de nosaltres sí, sí, sí Potser seria diferent si a ella no li hagués dit acabo de llegar aquí a fer un mes i no sé què, va, potser contesten que estarà. Jo crec que si hi ha algú que et diu això, molt poca gent li dirà que no. El problema ve com veus que no et volen entendre, que és per mi, i n'hi ha, o que juguen o que fan veure que no t'entenen, quan saps que t'entenen perfectament. Ara no te dejo el paquete. exacte, si això va passar fa poc o no et descarrego el camió si el missatge és curt si el missatge és curt és tan complicat dir-ho de dues maneres és a dir, si et diuen fa un mes que estic aquí i no entenc la llengua tu dius això ho dius en castellà i ho dius en català si el missatge és curt no és tan molest i a més a més transmets coneixement sí, sí Tot i que haig de dir, per exemple, que fa uns dies amb una persona que vam arribar a parlar de coses del seu país, vaig canviar de llengua en aquell moment per parlar de temes colombians, diguem-ho. Temes colombians. Sí, o sigui de... No, no, no entrarem en detalls, només faltaria. No, no, no, molt senzill, eh? Parlàvem del volcà del Nevado i de la desgràcia que va provocar fa uns anys. I tant. Sí, sí. Bueno, mira, hem començat parlant de fires. Ens anem a parlar de llengua. Jo voldria tornar a les fires. Què us sembla? Va el pregoner, el galliner. Bé, jo penso que... 35 anys de l'escola. Sí, sí, sí, molt bé. De teatre. Sí, sí. Generalment a Girona els pregoners no els triem malament. Penso que en general sempre hi hagi col·lectius arrelats a la ciutat. Jo penso que a Girona això funciona bastant bé. Potser algun any, bueno, o s'ha pogut queixar d'alguna cosa, però en general no hi ha que dir més. Aquest any amb el galliner, perfecte, perfecte. Sí, jo estic d'acord, normalment encerten força a la tria de pregoners i el galliner porta molts anys treballant aquí al teatre i a l'escola i molta gent ha passat per les aules del galliner i ha fet molta feina en el teatre, vull dir que és una bona tria, 35 anys són anys a celebrar, diguem-ne. Al comobre, sí, sí. Bueno, esperem a veure què diu. Ja. Igual fan teatre, eh? Si fa una mica de teatre o no. Home, si estaria bé, no? Esperem que en facin una miqueta, això és veritat. A vegades són molt originals, aquests pregons de gent que es dedica al teatre o a la música o que estan bé. Sí, sí. De fet, el dia 22, que si no veig el dret és dimarts que ve, també hi ha un acte que és nou a les fires, que serà, de fet, només la tercera vegada, crec que es farà, que és allò que ho han batejat com les fires d'abans, que és el record d'una persona, diguem-ne, gran... de les seves fires, que va començar amb Narcís Comadira, l'any passat la poetesa Isabel Oliva Brat, i aquest any seran Jordi Dalmau, que tu deus conèixer, articulista del Diari de Girona, membre dels Amics de l'UNESCO, i tantes altres coses. Jo vaig tenir ocasió, l'any passat no vaig poder-hi anar, vaig tenir ocasió d'anar al que va fer Narcís Comadira, i va ser de molt alt nivell. No sé com han anat les coses perquè van començar fent-ho en el saló de descans que estava ple, però en canvi l'any passat ja van baixar el saló de sessions, que és un altre lloc més d'això. Però esperarem també veure què ha de dir el senyor Jordi del Mau. I les fires com es presenten? Fa anys que som bastant iguals, sempre. Però tu, per exemple, que normalment costumas ser crític al programa de festes... Jo, com la meva filla, a vegades som crítics amb alguns dels grups que venen o no venen a actuar a Girona, perquè a vegades voldríem que vinguessin encara grups més coneguts, però tot això deu tenir un cost, cal dir-lo en compte. Clar, a mi el que em passa és que a vegades no sé ben bé on anar, perquè com que ja tenim una edat, vam començar a anar a les parades per la mainada, fins que va arribar un moment que dèiem, ara ja no hi podem anar perquè ja som grandets, o acompanyaria els fills després, i després diu, anem a barraques, però ara ja tenim una edat per anar a barraques que també... és allò de les atraccions i del tren de la bruixa i del làtigo que deia el senyor Joan Miró després varen passar a Barraques que va ser el nostre hàbitat i després tens fills tornes a les atraccions i ara els fills són els que van a les Barraques i tu que a vegades et vindria de gust anar-hi et desconcerta una mica en general encara alguns anys hi vaig a les Barraques però hi ha algun grup que m'interessa i ja quedem amb dos o tres companys que tenim una edat similar, i encara que a vegades ens vegin com els avis del lloc, però sí, a mi m'agrada anar a Barraques i viure molt bé, i tot això m'agradava molt. Ara hi vaig molt menys, evidentment. L'Anna sí que encara té edat de Barraques, eh? Home, jo també ja m'hi trobo els meus fills, eh? Barraques, que també fa una mica d'això, la perspectiva. Però, bueno, passejar-te per les fires i passejar-te per barraques i veure l'àmbit de festa i de fires és molt maco. Hi ha gent de Girona que no li agrada i que mira de marxar o de fer un viatge. A mi m'han agradat sempre les fires, eh? A mi m'agraden, a mi m'agrada ser... Hi ha molts actes, jo ja ho poneixo. O sigui, tot allò... El dia dels quadres i tot això m'agrada molt. Jo reconeixo que als últims ajuntaments aquella idea que sempre es deia que les fires eren molt centrades al d'Avesa i al centre de la ciutat, que és lògic que sigui així però que s'han en certa manera descentralitzat bastant. Hi ha les actuacions musicals aquí a prop. També repartides. a les casernes diguem-ne vull dir el parc del migdia que es diu abans hi ha altres històries però és veritat que hi ha moltes coses vull dir la fira del dibuix les paradetes d'artesania gegants castellers el pilar que puja cap al pilar 4 que puja a la catedral el grup Terlandins i les seves habaneres també les escales a la catedral l'ofici de Sant Narcís que fa el senyor bisbe que abans anava sempre s'ha anat a escoltar a veure què diu el senyor bisbe que n'hi havia que deien coses i encara n'hi ha no sé, hi ha gent que ho té com una tradició molts lligats a les seves creences però altres que no i n'hi ha altres que malgrat tot i que no s'ho creuen encara van a buscar el cotonet el cuto de Sant Narcís pel mal d'orella que es deia, vull dir que això és És d'aquelles coses molt gironines i això sí que es necessita un punt de fe, diguem-ne, no? Que siguin descentralitzades va bé, sobretot per la gent que vivim a la Devesa. Però jo no m'he queixat mai. A més, ja m'hi toca allò més a prop del que han dit sempre, el certamen, no? Sí, una altra paraula gironina, malgrat que des de la fira s'ha intentat dir no, fira agrícola, comercial, però es va matejar com el certamen i com el certamen ha quedat, diguem-ne. Jo, la meva relació amb filles ha canviat radicalment a partir del moment que els meus nets s'han fet grans. Nets, esclar, vull dir que aquest és... Sí, ara hi ha nets. Jo encara no en tinc. Però recordo com a anècdota que havíem pactat amb en Pep Cruz, del Teatret de Sant Marçal, que a canvi de determinades ajudes per actuar al teatre... muntaria uns titelles. i efectivament allà a la Devesa vam posar un envelat i a dins es feien titelles el Tei de Sant Marçal que eren els d'en Pep Cruz després que hi hagués la divisió en el Tei que aquesta ja és tota una altra història però el Tei de Sant Marçal ho feien i durant molts anys era un dels clàssics i justament hi vaig anar amb el meu fill i es va posar a plorar es va espantar Per en Pep Prut o per les titelles? No, quan va sortir el dimoni es va espantar. I vaig haver de sortir. És ben curiós, això. O sigui, que em vaig quedar sense... Els nens reaccionen així. Ara hi havia obres mítiques del Tei de Sant Marçal, de les titelles del Tei de Sant Marçal, algunes de les quals encara serien plenament vigents, com per exemple les Carpes de Lunyà, que potser ara els exterminarien per espèrcia invasora, diguem-ne, però que en aquell moment eren dels que tenien més èxit. No, hi havia moltes coses. Jo havia vingut a Banyoles a veure les titelles aquestes expressament amb els meus pares quan era petita. Era molt típic. Era típic, hi havia... Cada cosa té la seva edat, eh? Començaves pescant ànecs, anaves als caballitos, eh? Caballitos. que és d'aquelles paraules que en continuem dient cavallitos, d'una mica més gran hi ha naus al tren de la bruixa, aquest que aquest any irà al senyor Miró, després hi ha les atraccions aquelles que eren ja com ens feien sentir gran, una cosa que crida molta atenció, perquè gent fins i tot absolutament pacifista anava a tirar tiros amb les escopetes de balins. A mi m'agrada molt. Déu-n'hi-do. El tema del tren de la bruixa és que quan veuen una persona gran encara la peguen més. Doncs compte, eh, Joan, que ja tenim una edat per tot això. Però bé, són fires, també hi ha molts actes que les envolten, aquest any tornen a recuperar l'embalat, que diuen que és per gent gran, que no necessàriament hauria de ser-ho, però allà a la plaça Miquel de Palol... És a dir, jo crec que hi ha moltes coses i que la gent, en certa manera, se'ls espera. Ahir Josep Manaria Fonollers va fer una crítica al cartell de fires, no el de Sant Martirià, sinó el de les fires de Girona, per una cosa que ell va considerar que no acabava de tocar, no?, que era la... així com a Barcelona ja no es parla, ja diuen la Mercè, que encara té un cert sentit, aquí han destacat el Narcís, clar, aquí el Narcís va lligat al Sant, perquè si no, no té gaire sentit, tot i que en el cartell hi ha un Narcís, però que és una flor, diguem-ne, però jo crec que les fires de Sant Narcís, que de fet oficialment deuen ser fires i festes de Sant Narcís, però aquí les festes ens les hem menjat, són les fires de Sant Narcís i... i tenen un pes a la vida ciutadana, hi ha com un abans i un després de les fires, no? Són les fires, no? Són les fires. Són les fires de Girona. Són les fires de Girona, que és una d'aquelles coses que a vegades de fora diuen, és que això, les fires, no feu festa major, no, la festa major, la gran festa de Girona són les fires. Sí, que hi arribaves, quan jo era petit, hi arribaves amb abrit bufant de guants. Sí. Ara diguem que el temps ha canviat una mica. Ara entrem amb el tòpic, eh? Tots recordem aquella fred que feia. Primer, com érem petits, que anàvem a fires, i feia molta fred, era allò com es treia de l'armari, si no tenies la sort d'estrenar-lo a l'abric, la bufanda, el gorro, tot el que t'hi posaven, i després hi ha una altra més juvenil, que és la fred de les primeres barraques quan estaven encara sota el viaducte. I aquells vidons grossos que hi havia que ens vam escalfar tots, això també ja ha passat a millor vida, eh? Era que típic que a certes hores feia calor. Sí, en tot cas la calor la portaves per dintre, de certa manera. Molt bé, doncs escolta, hem parlat de fires de llengua i la tertulia se'ns ha acabat, per tant el que hem de dir és que tornarem dilluns a les 10 del matí, perquè ara són les 11.