La tertúlia de Girona FM

Bon dia, benvinguts un dia més a la tertúlia de Girona FM, de 10 a 11, com cada dia, avui sense en Jordi Grau. Li agafo el relleu que us parla, Oriol Mas, molt ben acompanyat, com sempre, que estem en aquesta tertúlia, que abans ho dèiem, que estem ja amb una setantena de persones que participen, que van rodant aquí a la tertúlia de Girona FM, per tant... Una varietat de gent, d'opinions, molt interessant la que tenim sempre aquí a la ràdio municipal. Dia que comencen les fires, d'això segur que en parlarem amb els tres convidats que tenim avui, com dèiem. Comencem per l'altra punta, David Martí, Catalunya Business School, empresari, FUEG, moltes altres coses. David, benvingut. Bon dia, què tal? Col·laborador de Girona FM també amb altres temes. Me posaré un matalàs aquí darrere. Hi ha espai, eh? Si vols. Sí, sí, sí, si vols tenim espai. Per això no pateixis. Això si vols entrar per escrit. Sí, sí, cap problema. Sap escriure. Doncs va, Martí Tarés, tu que ja participes. Martí Tarés, com te presentem a tu? Diu, va, autònom. Sí, una de les facetes principals, el que em dóna de menjar ara mateix és ser treballador autònom. Em dedico al món del màrqueting i a la comunicació. I això seria ara mateix la principal dedicació. Ara m'he conegut, evidentment, per moltes altres coses aquí a la ciutat. I finalment, tanca la taula, Marc Verdaguer, director de l'Empordà, vinculat també durant molts anys al Diari de Girona. Marc, benvingut. Comencem per les fires? Avui toca, no? Tu manes? Avui toca, pregó del galliner, com ho heu viscut? Hi ha hagut una certa opinió també, el galliner, tota la polèmica del galliner, del local, que havien sortit de la Casa de Cultura, que estan els maristes, tota aquella polèmica, que siguin pregoners, hi ha hagut també qui ha volgut veure aquí una certa intencionalitat política, però també crec que... No coincidia amb cap aniversari o així? Sí, sí, sí. Al principi sembla prou justificat que una escola... Ara no recordo els anys, però sé que hi havia un aniversari que coincidia amb aquest any i que per tant una escola dedicada a la promoció i a l'educació teatral amb molt èxit, amb molts anys de trajectòria, doncs jo crec que és prou justificat que facin el pregó. I crec que està bé també, que el món de l'espectacle... Faci pregons perquè, si no, a vegades hi ha el risc, depèn de qui els fa, que quedin una mica feixucs, no? I el format, no? Aquests pregons, per exemple, que fan a l'Ajuntament de Barcelona, que els fan amb una sala més reduïda i tal, presta, doncs, a fer un pregó més il·lustrat, no? I, en canvi, en el balcó de l'Ajuntament, jo crec que aquest tipus de persones o grups que fan el pregó, doncs, convida més, potser és més festiu, no? Jo crec que estem molt donats en general a les teories de la conspiració. Sí, jo també estic d'acord que en aquest cas no hi ha, no hi vaig més enllà de l'aniversari que encaixa perfectament. Sí, i a més coincideix totalment amb Martí que pel caràcter més aviat popular d'aquesta mena de pregó, perquè n'hi ha altres fórmules, ell les esmentava, jo crec que ja està molt bé que siguin entitats, entitats culturals que donen vida a la ciutat, i ja està. A més a més, des d'aquest any la meva filla fa teatre al Galliner, per tant... Millor que millor, jo li vaig dir que ha sigut talismar, ha sigut entrar per la porta i ha fet prou. Sortir pel balcó, no? Exacte. Per tant, ens pots avançar una miqueta què farà, no? No, no, no, ell no hi participarà pas. Bueno, no, de fet sí, però no ho puc dir. I clar, com a pare d'un alumne, sí, home, hem rebut certes indicacions, però no puc parlar, no puc explicar res. Això una miqueta va dir que seria una cosa coral, evidentment, però que també sortiria una miqueta del balcó. i que això també està bé. Hasta aquí poden ir. Ara em deixeu aquí, ja ho veuré després, no passa res. Aquí el problema, o no, la part positiva és que cada any has de triar algú per fer el pregó, i per tant és molt complicat que sempre hi hagi... Qui li agradi, qui no li agradi, sempre hi ha una problemàtica. Avui, precisament, canviant de tema, però també a les fires, llegia en Nacho Morera a l'entrevista al diari que deia, ja sé que quan faig la programació de fires, la funció musical sempre tindré pals, però això és el mateix. Tu sí, cada any, en Martí, per exemple, aquesta de l'Ajuntament, sap que hi ha algú que ha decidit qui farà el pregó. No agradarà a tothom. Per sort, el pregó n'hi ha un cada any i és infinit, no?, en principi, per tant, tens moltes opcions de posar-hi. Que els pugui veure, no, és infinit, eh? No, home, que els pugui veure, no. Podrem veure uns quants, eh? Sí. Però l'altre de les barraques també és un exemple clar, ho deies, perquè quan va sortir la promoció de Fires va haver-hi, sí, moltes crítiques, ja és habitual, vosaltres hi anireu, barraques, el coneixeu els grups, no?, vull dir que... jo costumo anar-hi a mare ja per temes d'edat i costumo anar-hi menys però no m'hi fixo gaire i me trobo el que em trobo a més a més jo visc a Fontejau per tant jo el sento sempre en off darrere encara que siguis a casa per temes d'edat et tocarà anar-hi més perquè la teva filla d'aquí poc ja començarà a anar a barraces l'hauràs d'anar a buscar la sala que anaves a dir que hauria d'anar a l'embalat Home, no ens passem, no ens passem, no ens passem. A ballar garraus i ballar passules. Ho hem tornat a muntar, això em queda a prop de casa, no sé si és una indirecta, però tinc la plaça Miquel de Palol i, per tant, potser hi hauré d'anar a treure el cap a fer una mica de passodoble o alguna cosa així. No em recordis, Martí, que aviat em tocarà acompanyar-la a la copa, però ja sé que les teves són més grans, però encara no, encara queda una miqueta. Molt bé, molt bé. Els que hem anat molts anys seguirem anant, i sempre hem dit allò que toqui qui toqui, és evident, que sí, em sembla que era l'any passat que hi havia començat a fer flowers absolutament desbordant de gent, que els hi havia ni si podia entrar, però a veure, jo tinc un sopar aquesta nit, i no el tinc exactament, ho he acabat de mirar aquest matí qui toca, però no ho sabia, i sabia que igualment hi aniria, i em sembla que tots els que... Qui toca? Qui toca? Liacali pot ser? Liacali pot ser? Liacali pot ser? Pels d'una generació com la nostra que estem bastant fort d'això però... Són dies també que ja no planifiques gaire els àpats perquè saps que fàcilment la cosa es pot acabar amb un d'entrepar barraques i per tant... Jo comentaré un parell de coses. Una és, parlant en llenguatge modern, jo preferiria que no toqui cap grup conegut perquè llavors, com que jo intento anar a barraques, em genera el que diuen ara FOMO, perquè estàs allà parlant amb un grup d'amics i saps que hi ha un grup que voldries veure, però per tant prefereixo que no m'interessi gaire el grup que ja saps què vull dir. I per tant, la programació musical que m'interessa més aviat està en el Parc del Migdia o en el Sunset, que fan una programació de jazz per fires també superinteressant. I un paradat M'agrada més això, tot i que en Xerí Maresté toca el parc del migdia, jo ho veuria més a Barraques i aquest m'agrada bastant, i a Barraques toquen grups que també estan bé, però el que passa és que és veritat que no són allò, tampoc s'han de la meva devoció, que diria aquell. Però és una cita d'aquestes que, bueno, els que hem crescut molts anys aquí a Girona sabem que hi acabarem anant, toqui i toqui. Exacte. Les tradicions que són, si t'agrada bé la música pots estar més a baix i si no, com ha passat els últims anys, la gent que tenia una certa edat, comencem a anar cap a les marques de dalt i després trobem més la gent cap a dalt. Exacte. Com més gran et fas, més vas cap amunt. Que això la gent que té barraca, aquest any jo no coincideixo amb cap entitat que en tingui, però hi ha hagut un any, fa dos anys, que dos entitats de les quals formo part tenien barraca, i per tant allò era una... Allà sí que va ser un any d'aquells de cada dia, a més cada dia n'ha fet trepans i a servir begudes. Saps que les barraques de més amunt facturen més. És un tema que la gent que es mou per allà, allà es menja més. Allà es menja i a baix es veu, no? Sí, hi ha gent més gran que poder gastar més. Gent que vol més tranquil·litat, també anar a fer el vol, també. En tot cas, la tradició ja és heroïner de barraques. Anar a barraques a fer l'entrepà i ja veiem qui toca. I ja veiem qui et trobes, que també és la divertida. Això és el més xulo, ja veiem qui et trobes. El resum seria que tant pel Pregó com per Nacho Moreira amb la producció musical... em sap molt greu per la gent que va triar cada any però és impossible, sempre algú no li agradarà estar d'acord o buscarà, com deia abans en David una teoria de la conspiració perquè han posat aquest perquè aquest grup tal, no sé què no és tan fàcil tot un altre dels temes també seran les atraccions ara sempre els últims anys ens havíem acostumat a anar veient tancament de parades per menjar d'alcohol això ha anat a menys també aquests últims anys fa anys que no se'n parla, per tant bon senyal suposo Aquest any ara es parla de la seguretat de les fires, que compleixin els criteris de seguretat, s'han posat més durs a l'Ajuntament amb el compliment de criteris de seguretat de les atraccions i també que es compleixin amb normatives, amb la tònica general. Home, és que al llarg de l'any vas veient notícies de diferents territoris, i a vegades fa patir una mica, perquè accidents amb atraccions de fires vas veient, a veure, no és una cosa superhabitual, però sí que de tant en tant surt alguna notícia o de part d'atraccions o de fires d'aquestes més ambulants, i per tant sí que tu ho planteges, i a Girona mateix n'hi ha hagut d'accidents amb atraccions de fires, no? Aquella... Aquella històrica que es va fer molt bé, va caure el barco pirata, em penso que era, i va ferir. Aquesta ja parlo de fa anys, però home, no voldria estar a la pell dels enginyers que han de revisar aquestes instal·lacions perquè, deixa'm dir, que vistes des de fora i des dels ulls profans... No vols mirar gaire, eh? Millor no mirar-ho gaire. Millor no mirar-ho gaire, perquè com les munten, com les desmunten. Jo que visc allà al costat de la Devesa i veus com fan tot el muntatge i els operaris que les fan i tot plegat i penses, bueno, doncs hem de confiar que saben molt bé el que fan i que tot funcionarà perfecte, però jo crec que s'han de creuar una mica els dits, eh? També és veritat que hi ha festes majors. Des de maig, Figueres que dona el punt de sortida, diguéssim, fins ara Girona, i tampoc passa mai... No. Som molt... No, no, no cridem amb el temps i que vagi tot bé i fusta. Passen moltes menys coses, però que ens pot semblar, com deia en Martí, tu mires si vas un dia passejar, si vas aquest matí passejar i tu mires una mica i penses, uf, jo aquí no pujo. Però sabem que la gent jove, sobretot els que tenim fills, acabaran pujant, per tant... És un al·licient més per donar més risc a l'atracció. I l'altra cosa que es controla, i em sembla molt bé, és el tema fiscal. perquè clar, tot aquest tema de venda amb volant i que al final és això i aquestes parades i tot plegat patir no, simplement fa pensar aviam si tothom passa per on t'ha de passar ara ja pots pagar amb targeta totes les atraccions però jo recordo perfectament que fa un parell d'anys n'hi havia unes quantes que directament no es podia pagar amb targeta llavors això ja sé que sospites perquè no és per un tema de comissions ja ens ho podem imaginar i deixeu-me trencar una altra llança aquí en favor de la feina que fa l'Ajuntament en relació al català i les fires i els firaires Una feina que va començar ja fa molts anys en Jaume Piqué, quan estava a l'Ajuntament, però que s'ha seguit fent i que consisteix en convèncer o persuadir o insistir d'alguna manera i aplicar la normativa també per tal que el fiu musical, els cartellets de promoció, de venda d'entrades i tot això estigui en català o com a mínim que el català hi tingui molta més presència de la que tindria si no es fes aquesta feina. Estem parlant de sectors que hi van a fires, el sector dels firaires, els castanyers, tota aquesta, alguns de les fires també amb volants que hi ha, sectors complicats, el que has estat a l'Ajuntament també ho has viscut, que... I que són itinerants, són nòmades per definició, no? És a dir, avui estan aquí i demà passat estaran a Teruel, llavors... d'entrada i sacrificada, vull dir que té el seu modus vivendi i evidentment, jo més que complicada diria que és poc agraïda segurament i per tant poca gent que la vulgui fer, llavors bé, és una manera de guanyar-se la vida però no és molt diferent a la venda amb volant o així, per tant és un sector que no és gaire agraït. I llavors, com que venen de molts llocs, està bé que des d'aquí se'ls ajudi a que facin les coses bé, en quant a les instal·lacions, a la fiscalitat i en quant a la llengua catalana també. Has mencionat en Jaume, efectivament ell va començar aquesta croada fa uns quants anys i ara fa il·lusió, des d'allà fa molt de temps, passejar per les parades. dels firaires i veure que el film musical és en català i ja n'hi ha tan sols a tu que ets català no parlant et sorprèn, perquè al principi et sorprenia i ara ja és el normal, forma part de l'ambient són aquelles coses que s'han aconseguit normalitzar i no és fàcil, no era fàcil En aquí ja no es va començar i no sé si s'ha seguit en altres llocs o no, si teniu consciència Figueres per exemple Jo crec que Figueres el tema català donaria per una tertúlia molt llarga però seria una tertúlia de gaire pessimista Jo crec que no està com està Girona. Girona crec que és una excepció. Però a nivell de fires d'obligar o d'anar... No crec que no. És una cosa que ha quedat molt bé aquí, és curiós, perquè són... Bueno, no hi ha gaires ajuntaments que tinguin un tècnic per promocionar o per vetllar pel català, no? L'Ajuntament de Girona en el seu moment va ser bastant pioner amb aquesta figura. Sí, sí, ho va ser. Bàsicament perquè molts ajuntaments formen part del Consorci de Normalització Lingüística i llavors compten que amb això ja fan la feina, per dir-ho així, no? i el Consorci té moltes altres funcions i aquesta no és justament una d'elles, llavors per promocionar el català es va iniciar amb aquesta figura d'un tècnic que vetllava per aquestes qüestions i des d'aquest últim mandat amb una regidoria pròpia i per tant això jo crec que és bastant inèdit a nivell de país que hi hagi fins i tot una regidoria dedicada a la promoció del català com és ara actualment, per tant potser sí que és un tret una mica diferencial de Girona però estaria bé que s'estengués, vull dir que No és un motiu d'orgull ser els únics, sinó que es tenia bé que això fos una cosa que s'estengués. Al final tot és una qüestió de recursos i de diners i de gestió política d'on poses les inversions. Girona va decidir que tu pots tenir una regidoria i que el tècnic s'hi posaria, el tècnic aniria i el tècnic faria inspeccions. Hi ha moltes altres ajuntaments que deuen pensar que la seva prioritat, ben pensada, ben pensada, és una altra. I a més a més, quan es va fer aquí a Girona, que ja fa bastants anys, estava intentant recordar quants anys fa... Era el primer tripartit, diria, per tant, si no recordo malament, hauria de ser 2005 o 2003... Parlem de fa més de 20 anys, eh? Es va fer bé en aquest sentit perquè es va convèncer la gent perquè ho fes, és a dir, no es va fer per la via, diguem, punitiva, sinó que es va fer convencent que si la parada posava castanyes en comptes de castanyes, tot i que s'assembla molt la paraula, això podia implicar que venguessis més castanyes, i això és un llenguatge universal. Si jo venc castanyes i em diuen que hi ha una manera que em vendré més, d'entrada ho provaré, i si a més a més em regalaven el cartell i no em venien a buscar les pessigolles, va funcionar molt bé, pràcticament des del primer any que es va fer. A part, hi ha una diferència, és a dir, els firaires sí que són d'arreu de l'estat espanyol, per exemple... tot i que n'hi ha uns quants de valencians i tal, per tant jo crec que en català, que l'entenen segur, parlar-lo hi haurà de tot, els que tenen les parades de castanya són de Girona majoritàriament, per tant aquí que ningú canviï l'idioma, perquè no només l'entenen sinó que el parlen, per tant... Cap problema. Ara això, el làtigo sempre serà el làtigo. El làtigo. Serà Piqueres o serà... Ja no sé per quina fase passem, però és el làtigo. Sí, el ratón Bacilon, que ja aquest és més nou, aquest també... Aquest no hi ha maneres de traduir-lo, eh? Tampoc. Sí, però el ratón Bacilon, que és un dels que sempre, quan va fer aquest canvi, va sorprendre més. Si vas a mirar el film musical és en català. Sí, sí, sí. quan diu allò d'ús ben ruixos aquest és el que es veu més això rius molt a més jo visc a Fontejau a l'altre costat del riu i quan depèn de 15 anys i de com estan orientats els altaveus des de casa tot el dia estàs escoltant ús ben ruixos Però és això, Rizual fa gràcia, però també el que dèieu, també ho estem enviant... Ho acabes normalitzant. Aquestes frases les tenim tots al cap des de fa anys, perquè les hem dit moltes vegades. És com un martillo pilon. En tot cas sí que veurem forats d'atraccions que al final no han pogut parar, per això, perquè o no complien mesures d'asseguració o perquè tenien deutes amb l'Ajuntament, encara, i coses així. Per tant, que ningú se sorprengui si veu de cop i volta que hi ha determinats llocs buits Perquè a l'última hora no han pogut parar per... Sí, a mi m'ha sorprès molt el que deien David ara, que també havien posat el tema de fiscalitat. Jo pensava que aquest tema no el tindrien tant... Sí, sí, sí. Jo ho vaig llegir al diari l'altre dia. Els dos temes que volen controlar. El tema de llicència, el tema de segurança i el tema de... Perquè el tema de fiscalitat sí que és un tema que també donaria per una tertúlia, però ja no només a les fires, sinó a molts llocs d'aquest país, perquè l'Azario de Torme segueix instal·lat. Clar, cada vegada és més difícil, també, eh? Sí, perquè la gent acaba de pagar més en targeta, llavors tot el que passa per targeta ja automàticament és blanc, per dir-ho així. Però podríem caminar per aquí on estem ara amb relativa facilitat sense fer gaire estona i trobaries negocis molt respectables que et solen tenir el TPV espatllat molt sovint. Molt sovint. I evidentment no direm noms, però sí que podríem dir sectors, eh? Per exemple, tot el sector mèdic. Ah, t'anava a dir, no només... No només firaires, eh? I llocs molt reputats, eh? No estem parlant de curanderos, eh? Professionals, no... El TPUB sempre està espatllat. El que no en tenen directament, les visites s'han de pagar en metàl·lic. I no estem parlant de firaires, estem parlant de doctors en medicina, eh? Estem a obrir un altre melón aquí, eh? Sí, sí, clar, clar, és que hem començat presentant el Martí com un autònom, hola, què tal? Em dic David, jo també ho sóc, i clar, al final, vull dir, el Martí jo pilon cada trimestre, els que no en podem fer, els que tot és blanc, per entendre'ns, clar, diu, home. És molt fàcil, no? Allò del paponazo no el cobra en tarjeta, no? El paponazo no i el... Però l'autista tampoc. i el doctor que et cobra 200 euros per una primera sessió de no sé què i a més a més et fa el discurs de home és que tu no saps com estem de cremat dels autònoms i penso me lo dir-te o me lo cuenta? jo sí que ho sé i jo passo per caixa com l'heu viscut ara ja que heu tret aquest tema i canviant una miqueta i aixecant també una miqueta el zoom tota aquesta polèmica dels autònoms també d'aquesta intenció inicial de pujar quotes aquesta marxa enrere posterior Martí, per al·lusions Jo abans ho he dit fora de micros, que no me n'havia assabentat, la veritat és que vaig una mica... Home, no diguis això. Vaig una mica liat. Has de fer un discurs, has de plorar. És un d'aquests autònoms que té molta feina. Has de plorar una mica. No, no, ara ploraré, però vull dir que hi arriba un moment que, és el que comentava, tinc un gestor i per tant jo només veig que van passant càrrecs d'impostos, de models, que si el... i ara et m'equivocaré, del 301, el no sé què, de l'IVA, l'IRPF, l'extracomunitari, i Seguretat Social, i quota d'autònoms, i la Seguretat Social dels Treballadors, és a dir, que tens allà que vas veient càrrecs, i la veritat, jo sabia que havien canviat el tema de les quotes dels autònoms, en el sentit que s'hauria d'ajustar a, no sé si a la facturació, al benefici, diria, que té el propi autònom, i per tant que la quota, no seria lliure, com fins ara, que tu decidies per quan volies cotitzar, sinó que hauria de tenir una relació amb la teva activitat. Però el que no sabies és que hi havia un increment lineal o així previst per l'any que ve. La veritat és que no me n'havia assabentat i me'n vaig assabentar quan hi va haver-hi la polèmica i, per tant, doncs, bé, me n'alegro que no hi sigui. El tema és complex perquè, de fet, l'any passat fa dos anys, Per tant, aquest mateix govern de l'Estat va aprovar una cosa que ja es venia avisant des de feia molt de temps, i si t'ho mires fredament, tot i ser autònom jo també, té sentit, que és que els autònoms haguem de cotitzar pels ingressos reals. Perquè al final això és com dir, és com si jo guanyo 300.000 euros l'any, però decideixo que només pagaré un 10% d'IRPF, que no ho puc fer-ho. Hi ha uns trams, doncs en el cas dels autònoms era el mateix en aquest cas per la cotització social. Per tant, aquí, diguem-ne, hi arribava a tothom que era una cosa que havia de passar... Es van aprovar unes taules a 10 anys vista que cada any hi hauria un increment. Aquest increment ja es va produir el 23 i el 24. Tots els autònoms van rebre una carta diguent-nos si ho havien fet bé o no i si tocava afegir o fins i tot retornar en algun cas diners. I ara, de sobte, es treuen de la màniga això, perquè al final tens la sensació que ets com una mena de sac de boxa, que el dia que dius, bueno, m'he d'arrascar uns milions més, anem a fotre-li un parell de cops de puny als autònoms. Però és que no dona més de sí. Llavors, jo crec que el punt mig està d'acord cotitzat pels ingressos reals, però la gent que ingressa 700 euros al mes o 800 no pot estar pagant una quota d'autònoms de 250, és absurd això no pot ser llavors aquí una mica la visió més diguem central és a la gent que ingressa molt poc la quota d'autònoms hauria de ser o nul·la o simbòlica I llavors la gent que guanya molts calés, siguen autònoms, aquests d'acord, que passin per caixa. És a dir, al final és la mateixa lògica que amb l'IRPF. Però no sabem per què de tant en tant surten aquestes menes de cops de puny, que després han de recollir el cable al cap de 24 hores, perquè tothom se'ls hi tira sobre, tothom vol dir tothom, patronal, sindicats, tothom, diguent què esteu fent, fins i tot sumar, que és la branca més esquerra del govern, se'ls hi tirava sobre dient com què esteu fent, us heu volgut l'enteniment, no? És un tema que va sortint recorrentment, espero que ara ja vegin que la cosa no dona més de sí, no sé. És un tema que acaba lligat amb la fiscalitat, si hi han de pagar més o menys impostos, el cost dels serveis públics, per els diners, al final acaba obrint un meló, abans que ho dèiem, que s'hi acaben posant moltes coses i que acaba sent molt ideològic després també. que és un tema que d'aquí a l'Ajuntament de General, que s'han presentat ordenances, també ha passat. S'han congelat les taxes i els impostos de cares de l'an que ve. Un govern, teòricament, amb un partit principal, que guanyem, que és d'esquerres, que teòricament els haurien de pujar, no, els han congelat. Per tant, estem en un moment també d'un debat sobre el model fiscal que acaba... Tu no acabes de saber bé què pensa cadascú. Sí, i en un moment en què l'economia, almenys la macro, va bé. Perquè el dia que no vagi bé i es generin molts menys diners, llavors tornaran a haver-hi espatecs. No, i que en el cas de l'Ajuntament de Girona, a més a més, ja es va fer una pujada bastant considerable d'aquest exercici, el 25. Per tant, vull dir que ja tant la taxa de residus com els ivis i tal ja s'han apujat. que es congeli, vull dir, em sembla bé, però tampoc ho trobo una mesura de gràcia, no sé com dir-ho, perquè la clatellada d'aquest últim exercici ha sigut considerable. La pressió fiscal a la ciutat de Girona ja és molt alta, però és que no hi ha gaire més solució. Ja sé que el discurs fàcil és baixar impostos, no es prema la gent, però és que la veritat de serveis del país és tremenda. Aquí tot tenim el tema de la demografia. Cada vegada es necessitaran més serveis, més serveis i, per tant, els pressupostos dels ajuntaments, dels governs, de l'Estat, hauran de créixer. O hauran de créixer a base d'aconseguir més ingressos o a base de repartir-los millor les despeses. Però la necessitat que tindrà el país que va de serveis és enorme. Moltes vegades estan planificats per un país de 6-7 milions. Ja ens anuncien la Catalunya dels 10 milions, com si fos l'avinguda de les 7 plagues, però s'explica com si fos una cosa que ja no tingués més remei i que no depengués de res. Serem 10 milions? No ho sé. Sí, segur. D'entrada no s'hi cabrà per un tema d'habitatge. Si tu... creus que el país requereix que hi hagi 10 milions d'habitants, pel que sigui, perquè fa falta mà d'obra, per treballadors, perquè vols invertir la piràmide poblacional, és a dir, pel motiu que tu creguis que cal, fer una planificació ben feta i amb una mica de celeritat, perquè ja anem amb menys, sortim de negatiu i per tant falta habitatge i falten serveis. I si tu creus que s'ha de créixer, que és una cosa que es pot discutir, doncs s'haurà de fer molt bé, perquè realment si no generaràs una problemàtica pitjor de l'actual, no? Sobretot ara estic pensant en tema d'habitatge, com ho has de solucionar. I en un tema d'habitatge que és molt complicat i llarg de solucionar. Tots vam veure, vam sentir la famosa promesa dels 50.000 habitatges, que està molt bé sobre el paper, però de fer espales amb ajuntaments d'aquí a Girona mateix, i veuràs que amb els tràmits de l'Incasol, fins i tot ajuntaments posant terrenys, no s'avança. Hi ha molt poca cosa començada, per no dir zero. Però és que ara ja són 200.000, eh? Fa 3 setmanes o 4 va dir 200.000. El govern va dir 200.000. Parles amb el sector de la construcció i diuen exactament qui els construirà aquests habitatges. A on? Algú pot tenir en el cap amb un mapa, pots veure que hi ha parcel·les i algú pot arribar a fer una projecció i dir aquí podríem arribar a fer 200.000. Fins aquí dius, entenc que potser és veritat, però com es construirà això? I amb quina reducció de burocràcia? Perquè, clar, aquest és l'altre, no? No pot ser, i com deia Martí, venim de negatiu. Amb quina mà d'obra i com adaptes després els serveis? Jo el dels 10 milions ho deia en el sentit que no... És a dir, que haguem crescut molt com a població és fruit del model econòmic, però que és un model econòmic que no tens la sensació que ningú l'hagi ni projectat, ni decidit, ni definit. Ha passat. Ha passat. Ens hem convertit en un país de serveis i ha passat. I com que continua passant, doncs ara en comptes de ser 7 o 8, doncs ara serem 10. Bueno, d'acord, però algú planifica sobre això? O és una decisió que s'ha pres? O passarà perquè, mira... I especialment en zones, ja sé que a vegades amb en Jordi sempre fa la broma que soc molt pesat, però sempre poso el mateix exemple perquè tinc les dades més clares, que és les de l'Ala Empordà. A l'Ala Empordà hi ha un 11% d'indústria del PIB, i la població segueix creixent. I és la regió menys rica, diguem, o més pobra, depèn de com ho vulguem vendre, de totes les comarques geronines, els dos emportars. Un 11% d'indústria. I cada vegada necessiten més madobra, perquè les feines són de molt poc valor afegit. Cada vegada més serveis. Ara s'hi ha afegit la logística. Amazon passarà amb la campanya de Black Friday i Nadal, que contractaran, necessiten dir-ho, 300 persones més, al far-hi treballar la campanya de Black Friday i més de 2.000 persones. Cada persona que treballa allà és una persona menys que podrà fer de torner, fresador, mestre, el que faci falta. També és un tipus de feina que a vegades estudiants, gent que li interessa en feines puntuals, també li van bé coses així a vegades. Per exemple, el registre que està al Far d'Empordà, un poble de 800 habitants. Aquesta gent on viu? A Figueres, on hi ha oferta habitatge. A Figueres o venen amb autobusos de Tordera? Clarament, cada vegada serà més complicat, si hi haurà més serveis, més coses, es poden baixar impostos, sí. Però poc. No, no, i és una certa paradoxa que es poden arribar a generar llocs de treball que no es poden cobrir per manca d'habitatge. Això ja els hi passa a les illes, per exemple, que clar, han explotat tant el sector turisme que s'han quedat sense habitatge. Llavors, jo què sé, els mestres que han d'anar allà o així, no poden anar-hi perquè no tenen on viure, no? Mestres o qualsevol altre, però... però que els fan contractes només durant l'hivern, per exemple, d'habitatge, perquè després ja volen els habitatges per dedicar-los al sector turístic. I, per tant, hotels que han d'habilitar espais a dintre per als seus propis treballadors. Jo crec que acabarem tornant al model de la colònia industrial del segle passat, en què la fàbrica i les cases pels treballadors, perquè si no, no hi haurà lloc per... Si algú vol industrialitzar o fer una activitat econòmica i necessitat de treballadors, ha de pensar ja en l'habitatge d'aquest personal, perquè si no no podrà encabir-los. És així, sembla anant darrere, però és que és veritat. No es podrà fer de cap més manera. Creieu que estem arribant a un punt d'atenció... complicat de gestionar jo crec que ja hi som, hi som de fa temps és un elefant que està al mig de la taula que anem xutant tot la pilota endavant perquè no se sap com resoldre's això per això em fan gràcia aquestes proclames de anem-nos preparant per la Catalunya dels 10 milions i dius, bueno, què està preparant tu? I l'altre... Com, carai, representa... Estem parlant de viure, no?, el lloc per viure, però és clar, som gent que ens posem malalts, que tenim la mania que a vegades anem a l'hospital, que tenim la mania que tenim fills i que van anar a l'escola, que després volen anar a la universitat, tot això com, carai, s'assostés? Amb uns sous cada més baixos, com deies tu. I després et venen, oh, no, no, deconstruim, deconstruim, perfecte. Hem de baixar que hi hagi menys turisme a l'Empordà. El passat de la pandèmia que van tancar el turisme a l'Alt Empordà, venien pocs turistes. Els ajuntaments, els que van patir més, quins van ser? Els de la costa. Com pots dir, ara hi ha d'haver menys turisme? Jo estic perfecte i hi hagi menys turisme, però a Sant Pere Pescador què viuen? Desestacionalitzem, i dius, val, però si jo obrint 7 mesos l'any ja visc, perquè carai n'he d'obrir 12. Però aquí hi ha una cosa que juga a favor, o sigui, a favor de la desestacionalització turística, que en part vol dir incrementar el tiquet mig, vol dir anar a buscar un públic una mica més... que gasti més i que tingui estades més llargues, etc. I juguen a favor dues coses. Una és el tema justament del personal. La gent ja diu jo per set mesos no vinc a treballar amb tu. O em dius que em contactaràs durant 12 mesos o no vinc. Llavors això obliga l'hoteler a obrir tot l'any o fer un pensament. Això és una cosa. I l'altra, encara que faci que sembli estrany, és el canvi climàtic, la crisi climàtica. a l'agost i al juliol, d'aquí no massa anys, s'hauran de fer ofertes perquè la gent vingui, perquè la gent no voldrà venir, perquè no s'hi podrà estar, perquè s'ha de passar tot el dia a l'apartament amb l'aire condicionat, perquè has de venir a Catalunya. Vaig estar a l'escala i la gent no s'estava venint a la platja, la setmana passada. Sí, això ajuda a desestacionalitzar, que no sigui buscat i no és una bona notícia, però és veritat que la temporada s'allarga per davant i per darrere i segurament jo també crec que passarà, que a l'estiu baixarà la demanda perquè l'experiència no és gratificant. El juliol, si parles amb hostalers, ja et diuen que aquest juliol ja va passar una mica això, eh? perquè l'agost fa vacances i per tant és quan has de venir sí o sí però en juliol que pots venir o no venir molta gent deia jo no vinc a determinats llocs ja va passar a la ciutat de Girona no però a la costa sí hi ha algunes setmanes crec que passats en Joan de molta calor molt fortíssim no vas a un lloc per no poder sortir de l'apartament Sí, en el cas de Girona, en el tema demogràfic, per exemple, no fa tants anys eren 70-80 persones, fa 4-5 anys dèiem la Girona dels 100.000, que s'havien passat als 100.000, i anem ja a camí del 110-115, però fins a on... No, no, el cas de Girona està la veritat. 110 empadronats. Sí, hi ha tota la població flotant, evidentment, d'estudiants, etcètera, etcètera. Sí, sí. No, i en el cas de Girona, per exemple, amb el planejament actual, jo sempre dic això, perquè ara la gent... No, és que Girona no pot créixer més, amb el planejament actual no, perquè algun dia s'hauria de fer un replantejament a nivell de veure si hi ha zones de la ciutat que permetrien fer-hi un barri nou o fer algun tipus de creixement. sinó, lògicament, s'ha de tenir visió d'àrea urbana i veure que hi ha municipis de l'entorn de Girona que sí que la tenen aquesta capacitat ja a dia d'avui sense haver de canviar planejaments, i de fet ho estem veient amb Vilabolarets, amb Sal, bàsicament són els dos que jo crec que tenen més capacitat encara de creixement. Hi ha altres municipis que no volen. Tu parles del FARC, però segur que hi ha molts municipis que no volen tocar el seu planejament perquè canviar-lo, i això ja havia de fa molts anys, no estem parlant d'ara fa poc, perquè canviar-lo vol dir permetre que hi hagi zones d'habitatge en pisos, per exemple. Hi ha molts municipis que no tenen blocs de pisos, fixeu-vos-hi, tots són cases unifamiliars. Mantenir aquest tipus de planejament fa que la població que hagi de treballar en aquell municipi hagi d'anar a viure amb un altre. I llavors hi ha una diferenciació entre municipis que tenen habitatges unifamiliars i, per tant, mantenen com un cert nivell socioeconòmic i uns altres, que són els que tenen blocs d'habitatges i tal, que són els que tenen els treballadors que van també en aquests municipis a treballar. No sé si m'explico bé, però... Sí, sí, aquí en el cas de Figueres és... Molt evident. I passa amb sal, passa amb figueres, passa amb roses, passa amb moltes poblacions de la costa blanes també, que acullen molta població immigrada, que treballen al sector turístic i tal, però que no poden anar a viure molt sovint on treballen perquè allà no els hi volen. És a dir, ja ho dic ben clar, no s'ha fet un planejament que permeti que treballadors que treballen en la indústria càrnica, en la logística, en el turisme i tal, puguin veure en aquells municipis perquè canviar el planejament voldria dir rebre immigració. I això... Jo crec que no es pot explicar més clar. I a base de mirar cap a un altre costat, tot això va passant, va passant, va passant. Aquí t'hi sobrevola. Perdona, hi ha posats a obrir melons i determinades opcions polítiques no fan més que pujar i pujar i pujar. Exacte, des del ravell sobrevola tot el tema d'Aliança Catalana, etcètera, etcètera, ja per posar noms, diguéssim, per no fer allò de la fan a l'habitació, diguéssim, sinó posem noms. El tema de la seguretat també és un tema clau. Ahir teníem aquí la tertúlia, hi havia la Carme Castell de Sant Narcís, que, bueno, que estava... que deia que no havia viscut mai la situació que viu ara. Tenim el cas d'aquest de les escopinyades, ara que s'ha fet famós, aquest senyor que, evidentment, aquest és un tema de malaltia, independentment de qui sigui, d'on vingui i d'on t'hagi nascut, no? Perquè... no fa pinta d'estar massa fi exacte i gent amb malalties mentals també desgraciadament cada vegada també n'hi ha més hi ha tot el cas del parc central de tot aquell col·lectiu que està allà passant els mesos esperant aviam què passa que és un tema diferent de la seguretat però la gent es barreja al final tot això s'acaba barrejant per tant aquí tenim un còctel que també la Carme explicava ahir com la gent que ha sortit de les naus de carretera a Barcelona Estan entrant ara, allà diguéssim, era un lloc que tothom està d'acord que no podien estar amb aquelles naus, era evident, però què passa? Que ara, clar, ara entren a Girona i estan entrant a Sant Narcís, estan... I clar, després la gent, doncs, se'ls troba a la porta, etcètera, etcètera. S'han fet visibles. Correcte. Ni més ni menys, ja hi eren, però s'han fet visibles. No és un debat gens fàcil i, per tant, no hi ha solucions fàcils. Evidentment, hi ha d'haver-hi seguretat, això és obvi, tothom s'ha de poder sentir segur. Jo, per exemple, hi ha una cosa, és una qüestió que és potser anecdòtica, però jo que vaig a córrer la devesa i tal, una qüestió tan bàsica com la llum ha canviat la percepció. Les meves filles van a córrer la devesa al vespre quan jo sempre els deia no hi aneu perquè no sé què... i el fet que estigui il·luminada tota la devesa que puguis córrer per allà dintre, és a dir, que hi ha qüestions que donen sensació de seguretat que tenen a veure a vegades amb petits canvis urbanístics, en aquest cas no tan petit perquè el pressupost va ser bastant considerable, però és igual, vull dir que no és un gran canvi de paradigma, simplement és il·luminar millor una zona. La sensació de seguretat a vegades té a veure amb aquestes qüestions, Lògicament té a veure també amb l'estadística de fets delictius, de denúncies, i per tant s'ha de posar tot sobre la taula, però també és veritat que hi ha una part més subjectiva d'allò desconegut, de persones que evidentment són diferents de tu, a gent que té comportaments que són incívics o que tenen... és igual, qualsevol, no? I per tant va generant una sensació i també el fet de parlar-ne molt, no? El fet que en parlem tot el dia d'inseguretat i així, doncs la gent diu doncs potser sí, no? I per tant va exceptuant aquesta sensació que és un terreny adobadíssim per a un discurs d'extrema dreta també, no? Llavors costa molt ser racional i analític i tal, perquè si tu has tingut una mala experiència, doncs allò ja t'altera la percepció. Sí, sí, sí. Jo no ho estic narrant, eh? sobretot, no? Sí, sí, està clar. A vegades és molt grotesc veure com molta gent s'ocapar amb aquests temes els fa més grans del que són. Jo sempre dic, és que anem a mirar les dades, és molt senzill, és a dir, que avui en dia hi ha més inseguretat de la que hi havia abans, simplement no és cert. Ja està, delictes, faltes, agressions, no és veritat, el que passa és que hi ha qui posa altaveus grossos perquè li interessa fer un determinat discurs. Entre això, i que portem molts anys fotant la pilota endavant amb tots aquests temes, i que hi ha determinats temes, com dèiem ara de la gent que vivia a les naus de la carretera de Barcelona, encara es fan presents, i tot i ser, i abans no els vèiem, Clar, hi ha molta gent qui s'ho capa. Les xarxes socials, en aquest sentit, els fan una gran utilitat. Si jo ara em dedico a viralitzar un vídeo d'un accident d'avió que hi va haver fa 20 anys i tinc la sort perquè ho faig bé i perquè tinc una mica de ben a favor i ho veu molta, molta, molta gent, tu l'endemà fas una enquesta i preguntes si anar amb avió és segur o insegur i tothom te dirà que és insegur. I és mentida. Aquest any crec que no sé si aquest any ha caigut un avió a tot el món. És molt més assegurar amb cotxe que amb avió. Evidentment. Però la gent tindrà... Jo dono estret, que és més segur o més insegur anar amb aviós, que ho he vist a Instagram. Ah, perfecte, doncs ja està, acabem el debat. Per evitar creixements, per haver martillat l'altadreta, l'aliança, tot el que tots sabem i veiem dels discursos aquests, és important que hi hagi una part que sigui comuna per tots, que la gent s'atreveixi a parlar, que si hi ha problemes de seguretat, hi ha problemes d'incivisme, que no sigui un tabú en funció de si la teva ideologia és d'un partit de dretes o d'esquerres. Hi ha moltes vegades, que sobretot des del partit d'esquerres, dels partits socialistes o socialdemòcrates, és un tema que no se n'havia vol parlat. No volem parlar amb el tema de demografia, no volem parlar amb el tema d'inseguretat. Hi ha punts que han de ser comuns, perquè hi ha moltes coses que no els sosteniràs fent coses diferents del que farà un altre ajuntament. Jo sempre poso el mateix exemple i torno a ser molt pesat amb la comparació Girón i Figueres. Girona i Figueres tenen dos alcaldes de partits totalment diferents. I si els sents per la Lluc Salellos i sents per la Jordi Masquef de seguretat, veuràs que diuen coses absolutament antagòniques. Però si després passegis per la ciutat, la realitat és molt semblant a totes dues. És a dir, que el teu discurs com a alcalde no ho canviarà. Hi ha coses que et van més enllà de la ideologia, que és una cosa de seguretat, de no exagerar-los, però també de posar recursos, de posar llum, que coses com la nau de carreta de Barcelona, si hi havia d'intervenir, sigui quin sigui la teva ideologia, a l'edifici de Tomàs Mien és igual, no exagerar-los, però també hi ha llocs que han de ser comuns. Al final és tan senzill com que la ciutadania tingui dret a reclamar a la gent que ens gestiona que solucioni problemes i no que en cregui. Ja està. Al final poder no és tan més complicat que això des de fa molts anys i aquí estem. Sí que és un tema que, com he dit, també és molt difícil de resoldre perquè... hi ha coses que també la gent no entén i aquí casos de multireincidència per exemple com una persona pot tenir 50 robatoris i la sensació del no passa res i a vegades potser no hi ha més robatoris però sí que la sensació més d'impunitat hi és perquè els casos són més visibles i les xarxes socials evidentment es viralitza tot molt i molt més i això aquí a Girona també està passant fixeu-vos per exemple que en el cas de Tomàs Mieres l'agressió sexual que hi havia hagut va passar fa un any Però la sensació d'inseguretat va aparèixer ara quan aquest àudio de WhatsApp va córrer com la pòlvora per diferents mòbils. Per tant, la sensació d'inseguretat no té una relació directa amb el fet delictiu, sinó amb la comunicació que se'n fa a través de xarxes, de canals, partits que evidentment ho aprofiten per... d'altaveu, per apalancar el seu discurs. Per tant, és una prova evident. Jo passava per allà, veia els Mossos i pensava, hòstia, què ha passat? Resulta que el que va fer esclatar, per dir-ho així, tota aquesta crisi de seguretat i tal, eren uns fets que havien passat feia un any. Però es van desencadenar ara perquè la comunicació, aquest whatsapp, aquest àudio que va córrer, que fins i tot a mi em va arribar, va ser ara. Per exemple, com hi ha gent que ho segueix dominant, perquè aquest whatsapp també va arribar al mòbil de la meva filla que té 15 anys. és molt molt innocent pensar que aquestes coses passen gratuïtament no que va passar que no hi ha gent que està aprofitant i que l'està fent llar però segurament també durant un any també hi ha hagut un xup-xup allà amb situacions la gent que viu per allà que especialment que explica no recorrents, no dia a dia però sí que... sense alegar això, eh? perquè també conèixia que digui l'algunament difícil estarà si o sigui hi havia d'actuar sí, sí Va, canviem de tema, que ens queden 13 minuts i havíem dit que parlaríem de l'ODG, perquè ahir es va anunciar que hi haurà eleccions el dia 27 de novembre. De moment tenim dues persones que han dit la voluntat que es presentaran, que són l'Albert Ruda i Josep Calvó. Albert Ruda, que seria una opció més nova, per dir-ho així, i Josep Calvó una opció més continuista, a priori. A priori seria això, no sé si hi esteu d'acord o no. I aviam un moment, vosaltres... Martí i David també que havíeu estat consell d'estudiants a l'UDG al seu moment i que a més a més en sou professors i tu també, Marc, ho veus des de fora no sé com veieu aquest processi la sensació és una miqueta que Josep Calbó sembla que partiria amb una certa amb una certa avantatge per tornar Vos que fem una porra, eh? Va, ho voleu fer? No, sí que és veritat que en Josep Calbó està en l'equip de govern actual i que per tant parteix d'aquesta posició, per dir-ho així, que semblaria com més continuista, però jo crec que evidentment marcarà el seu, ho està marcant ja el seu perfil propi, evidentment posant l'accent en els temes que també li interessa i segurament amb el seu estil, i per contra el Berroda és una opció més diferent perquè fins ara no formava part d'aquest estat de gà de la facultat de dret, però vull dir que no no ha estat en l'equip de rectorat directament en aquest últim mandat, i per tant seria una opció més diferent i tal, i que semblaria d'entrada que parteix amb menys avantatge que en Josep Calvó. S'especulava amb altres possibles candidatures, però entenc que si aquestes alçades ja no s'han formalitzat, llavors encara partirien amb més desavantatge, tot i que això no vol dir res en les eleccions al rectorat de l'ODG. hi ha hagut sorpreses a vegades que partien amb molt de desavantatge i que han acabat siguent. Si saps capitalitzar una mica problemàtiques, descontentaments o projectes de futur en positiu, és igual, doncs per què no? Un candidat que no parteixi amb avantatge pot esdevenir rector de la Universitat de Girona. Sí que és veritat que quan ha passat això, quan es va acabar el mandat d'en Pep Nadal... i veníem d'una època en què era el rector fundacional, diguem, de la universitat, per tant hi havia com unes ganes que hi hagués un canvi. Sí, és veritat, el que passa és que al final, ara tampoc no tinc les dades al cap, però no sé si m'equivoco gaire, no sé si la participació ronda el 20-25%, és a dir, són participacions molt baixes en general en aquestes eleccions, i sí que és veritat que... que en aquest cas no es fa la pinta que hi hagi un gran clima de necessitat de canvi o que es vulgui un canvi. També és veritat que al final la gestió d'una universitat pública, la màniga ampla que tens per fer i desfer coses és molt petita. Tu pots intentar donar-hi el teu accent. Quan parles amb gent que ha estat en equips de govern sempre et diuen el mateix. Al final aquí és una mica allò d'intentar no fer enfadar ningú. Si no fas enfadar gaire ningú. És molt difícil, també. Sí, però una mica pels estudiants, una mica pel personal docent, una mica pel pas, i vas fent i mires de no liar-la gaire i ja t'hi estàs els vuit anys que t'hi pots estar, que tampoc no t'hi pots estar més. De fet, només hi ha un cas, crec, que va ser en Sergi Bonet, que no va arribar a fer els vuit anys, que només se n'hi va estar quatre. L'únic que no l'ha repetit. Sí, però normalment són mandats de vuit anys, i si no, no sé que l'hagis liat molt. Que ara, per periodes reals, serà diferent, això. Han canviat i ara seran... És un mandat de sis anys i no es pot tornar a presentar. Per tant, el rector... Ah, és veritat. I estarà sis anys i no... i prou, i ja està. No sé si això pot ser una cosa... Sí, és una cosa que ve de la reforma universitària que es va fer, que es volia fer com una llei... Es va fer una llei orgànica d'universitats, no sé si es va aprovar fa un parell o tres d'anys. No, no, no... i que va començar siguent un esborrany com molt ambiciós per intentar fins i tot canviar la manera com es governen les universitats públiques i del que es va proposar el que va acabar quedant va quedar bastant amb cosmètic per la pressió de les pròpies universitats, cosa que també vol dir, al final, bueno, no diré noms, però hi havia un rector de la universitat que deia que en democràcia s'ha modernitzat molt més l'exèrcit que no pas la universitat. Em t'hi riu perquè ja has de imaginar d'aquí estic parlant, però en tot cas és una frase que sempre m'ha quedat crevada, perquè a més a més vaig pensar, és que és veritat, no? La sensació d'endogàmia de la universitat, de no traslladar els murs de les... Sí, aquella cosa amb la societat, com es fa la transferència, com es veu a la universitat, una torre d'ivori allà plena de gent pensant i tal... Per no dir... Tant d'un dia per un altre programa també, però ja no el model de gestió que també, en tot cas va lligat, sinó el paper que fa la universitat en els temps que corren, com el tema de la docència virtual, no virtual. Hi ha un tema també sobre la taula, hi ha un elefant que no se'n parla, que és que cada vegada hi ha menys gent a les aules. Cada vegada hi ha menys alumnes a les aules. Tu pots tenir 40 matriculats i que de mitjana et vinguin 14 o 15 alumnes a classe. És normal, en general, no a l'UDG, a totes les públiques. Les privades són una mica diferents, perquè com que la matrícula te la pagues presumiblement de la teva butxaca, doncs a no ser que te la pagui algú, és diferent. Però té molts reptes la universitat i jo crec que necessita una sacsejada. Sobretot, jo per mi... Ja no la de Girona, sinó en general tot l'ensenyament universitari tendeix a una certa... O sigui, l'objectiu és la supervivència, per dir-ho així. És a dir, que ells tenen una funció que és l'ensenyament superior... Però és veritat que aquesta demanda va variant i, per tant, veus que va fent esforços per adaptar-se a la demanda del mercat, per dir-ho així, dels estudiants amb aquells estudis i que van apareixent nous estudis que tenen com a finalitat seguir oferint un ensenyament superior. Ara, per exemple, a la facultat on... on estem, no?, però també fas el grau de Global Studies, no?, i dius, bueno, què és això de Global Studies? Tot el respecte i carinyo per als professors que hi són i per al projecte i que segur que és una cosa superinteressada. I que va molt bé, eh? No, no, i tenen... Ara explica una cosa sobre Global Studies. Em sembla fantàstic, no s'entengui com una crítica cap a aquest estudi en concret, però fixeu-vos que les universitats han passat de ser un lloc on es feia filologia, història de l'art, en aquest cas, a fer una oferta que es diu Global Estat, perquè s'entengui quina ha sigut la transició que estan fent les universitats en el sentit d'adaptar-se a aquesta demanda, i en realitat, jo el que volia dir és... Ningú es para a pensar què és el que necessita, aquesta planificació que parlàvem abans, què fa falta a la societat en quant a titulacions, a formacions, i sabem que hi ha sectors que van mancats, com és tot el sector professional, tu abans parlaves de torners, mecànics, no sé què, jo no dic que tothom ha de tenir la llibertat d'estudiar i fer el que li sembli i formar-se en allò que li agradi més, però... Però és veritat que trobes pocs incentius en cap una banda, que és el que segurament requeriria el nostre país, i que en canvi després tens molts graduats amb unes titulacions que possiblement no podran... evidentment enginyers i metges i això, doncs em faran falta, però en canvi hi ha d'altres estudis que dius, home, potser jo que he fet classes de criminologia, per exemple, em sabia una mica de greu perquè molts es pensaven que allò era per treballar a CSI, per dir-ho així, i en realitat són uns estudis que tenen molt a veure amb dret i que et permeten ser funcionari de presons i treballar en alguns àmbits públics i així, però que No encaixa amb la necessitat del país. A, per exemple, auditors de comptes. Això ho farà l'IA, si no auditors de comptes. Exacte. Ara, encara que sigui per al·lusions, el problema no. Hauria de defensar Global Estadis, perquè la meva filla gran estudia Global Estadis, en aquest cas no a l'UEG, sinó a la Universitat Pública a Barcelona, I sí, segurament hi ha moltes coses que estan canviant a la universitat i canviaran. És que malament, si no. Canviaran i han de canviar més. I, evidentment, l'UDG, com a universitat més petita, però que també té una certa importància, s'envirà allà a les altres i intenta fer coses com ara exposar-se a global estadis, que segurament, no sé si ho hauria fet, o tenia demanda per fer-ho, però també ha fet altres invents que des del nostre gremi que coneixem bé l'Oriol per mi són més discutibles com a grau de comunicació cultural. Dit això, repasso l'ODG vista des de fora. En David abans ha dit un tema, una paraula que agrada molt dir allà i que crec que és la que no es fa mai, que és la famosa transferència. Què vol dir això? Tots els que hem estat a l'ODG, jo hi vaig estudiar fa molts anys, sabem que allà passen moltes coses, però després quan te'n vas, o en aquest cas jo no hi he quedat com ells, te n'obligues del que passava a l'ODG. Molta gent de la ciutat és conscient del que es passa a l'ODG. Aquest grau, el que dèiem d'intrambures, segueixen molt. Això ho veurem ara molt amb les eleccions, l'impacte social que tindran aquestes eleccions, jo crec que ara, aquí n'estem parlant, per tant, se'n parlarà, sí, evidentment que se'n parlarà, però serà... Pràcticament nul. Si ja en tindrà poc internament, imagina't fora. Serà de bombolla ben bé político-mediàtica, com aquell qui i té més l'elecció del nou bisbe que la del rector i el tema aquest d'incidir amb l'UDG tots els que tenim una mica de perspectiva a la ciutat i la podem comparar amb altres ciutats mitjanes catalanes que no han tingut universitat l'UDG ha estat un dels grans sorts i beneficis per aquesta ciutat aquesta ciutat sense l'UDG no seria Girona sense l'UDG això és obvi i probablement ho diem poc i això s'ha de repetir i la comparació No la tornaré a fer, però la pots fer en moltes altres ciutats i no només ironines, sinó també mitjanes. Però, per tant, això s'ha de potenciar, s'ha de valorar, no sé si fent globo a l'estadis o en dança graus, fent màsters o el que sigui. Però que és important que el que passa a l'UDG, la ciutat ho sàpiga, i la ciutat... En sigui conscient, és clau. I això també els professors tenen molta part de culpa d'això. En Pem Nadal m'ha reconegut que el vaig entrevistar fa anys quan estava a Girona, m'ho deia. Jo abans parlava i tal. Ara, el mateix sistema universitari, ells que són professors associats, ho poden saber. I en Pem Nadal d'això t'ho explicava bé. Què li interessa en un professor? Fer carrera universitària i guanyar punts. Per tant, aquest es dedica bàsicament a publicar en anglès en una revista científica espalitzada que té tres lectures. I això continua sent així i quan s'ha intentat canviar ha sigut causa de guerra per no fer-ho. És un incentiu. Per què estan incentivats? En aquest cas els associats no, perquè tenim una dedicació externa i només anem allà a fer classes que tinguin a veure amb la nostra activitat professional... però els professors que estan en plantilla, agregats, titulars, etcètera, l'incentiu que tenen és aquest, perquè els obliga el propi sistema, per tant, que segurament està prou ben pensat, però mal aplicat, no sé com dir-ho. I l'altra cosa que trobo important és aquesta connexió amb la societat, que jo crec que sí que es fa en alguns casos, jo per exemple conec els estudis de turisme i sé que Des de l'Institut de la Facultat es col·labora amb ajuntaments, amb àrees de turisme, per fer estudis, per posar dades sobre la taula i tal. I en altres casos també, però no ho connecten, però que costa, no és fàcil, per les dues parts. Vull dir que la gent, les institucions i així s'haurien de pensar en la universitat de cares de dir-me això, la universitat ens pot ajudar i a vegades no s'hi pensa. Martí, una pregunta d'examen. Tu te'n recordes quan estàvem al Consell d'Estudiants i al Claustre? Una de les reivindicacions que fèiem era perquè es canviés el nom de la manera com se'n deia de les hores lectives de classe que ha de fer un professor. Càrrega docent. Càrrega docent. Què fa d'això? 30 anys? Doncs es continua dient càrrega docent. Les hores de classe que fa un professor se'n diu càrrega docent. I quan un professor té un càrrec de gestió se li allibera de càrrega docent. Molt il·lustratiu. Molt il·lustratiu. Nosaltres ho deixem aquí, David Martí, Marc Berdaguer, Martí Terès, moltes gràcies per aquesta tertulació. Hem començat parlant de fires, ja hem acabat parlant de l'ODG, hem parlat de moltes coses. Nosaltres ja aprofito per recordar també que avui que comencen les fires des d'aquí, des d'aquesta, des del Donata 2.7 de l'FM, o germanafm.cat, podreu seguir en directe el pregó a partir de les 8 i també el programa especial que farem des de dos quarts de set, un programa, uns quatre rius especial, per anar fent bullir l'olla d'aquestes fires de Sant Narcís que comencen avui. Moltes gràcies i bones fires. Gràcies, igualment. Gràcies. És divendres 24 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Detenen un home a Girona per escopir a una nena de 5 mesos que anava en cotxet. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 42 anys pels fets, segons va avançar el diari de Girona. El succès va passar el 15 d'octubre i segons consta la denúncia presentada per la família, la mare de la nena estava passejant amb el cotxet pel parc central quan de sobte l'acusat se li va acostar i va escopir directament a la cara de la nena. Després va fugir corrents i la mare va portar la seva filla al cap i aquest dimecres va denunciar els fets de la policia. Gràcies a la descripció que va facilitar, els agents van detenir els sospitós per un delicte de tracte vexatori. Girona reforçarà la presència policial als accessos de la copa i al parc del migdia durant les fires de Sant Narcís. Són els dos espais que concentren més persones durant aquests dies perquè hi ha les barraques i els escenaris on s'hi fan concerts. En paral·lel a intensificar els patrullatges, la policia també doblarà als agents el mòdul de seguretat que s'instal·la a l'Adresa i que aquest any es posarà a la plaça de les Botxes. L'Ajuntament de Girona proposa unes fires lliures de violències masclistes i defensores de la diversitat afectiva o sexual i de gènere. Com a novetats, el Museu d'Història de la Ciutat estrenarà una ruta per donar a conèixer els orígens de l'activisme LGTBQ+, a la ciutat, i el servei de cangur públic serà itinerant per facilitar la conciliació familiar durant la programació festiva. L'Ajuntament de Girona espera que en el termini d'un any pugui començar la reforma de l'edifici de l'antiga fàbrica Simón per acollir l'Institut Hermesenda. Això va reconèixer Carol Vila, regidora d'Educació, l'entrevista de Girona FM explicant que el procés ja està en marxa i que si no hi ha entrebancs importants, l'any que ve podria començar l'adequació. Vila espera que a finals d'aquest curs escolar es pugui aprovar de forma definitiva la reparcel·lació de la zona. El Consell de Govern de l'UDG convoca les eleccions per escollir nou rector el 27 de novembre. La votació serà electrònica i per primera vegada, com fixa la llei del sistema universitari, el càrrec serà per un únic mandat de sis anys improrrogable. La 63ena Fira de Mostres de Girona tindrà 281 expositors i omple l'interior del Palau però perd un 6% d'espai a l'exterior. Sobretot perquè les empreses de vehicles industrials i agrícoles deixen de tenir presència al certamen i aposten per anar a fires més especialitzades. Per contra, però creix la demanda vinculada amb l'emprenedoria, la decoració o la sostenibilitat. L'atur baixa un 7,53% en els primers nou mesos de l'any. A finals de setembre, tal comptaven 1.779 persones en recerca activa de feina, el que representa una taxa d'atur de l'11,28% sobre el conjunt de la població. Aquesta xifra suposa una reducció de 145 persones respecte al tancament de l'any 2024. I en esports, el Tour de França torna a les comarques de Girona 16 anys després. La millor prova ciclista del món es va presentar i va revelar el recorregut de la tercera etapa el dia 6 de juliol, que sortirà de Granollers i acabarà als angles, tot passant per diverses localitats gironines com ara Ripoll, Planoles, La Molina i Puigcerdà. I pel que fa temps, dia avui estable amb alguns núvols que poden aparèixer sobretot al matí i el sol que serà més protagonista de cares a la tarda en una jornada amb 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM Ona FM Ona 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona.