La tertúlia de Girona FM
Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau
Subscriu-te al podcast
La tertúlia de Girona FM
Avui amb Jordi Grau, Carles Ribas i Carme Castel
Actòria Girona FM, com passa en 8 minuts a les 10 del matí d'aquest 23 d'octubre, dia vigília del pregó de fires de Girona. Estem ja des de fa molts dies a la tardor, però quan arriba la torna sabem que el que viuen són les fires de Girona. De les fires, dels actes de les fires, de la ciutat, del que ells vulguin, parlarem amb les dues persones que avui m'acompanyen aquí als estudis del carrer Valmas... de la ciutat de Girona i a les quals els agraeixo moltíssim la seva presència i amb elles intentarem tirar davant aquesta tertúlia que avui tindrà aquestes dues potes més les meves intervencions com a moderador de la cosa tot i que avui espero que no hi hagi gaire res a moderar perquè són dues persones que es coneixen bé que parlen molt i que parlen bé i que coneixen i a fons la ciutat Senyora Carla Castell, molt bon dia. Hola, bon dia. Presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, encara... Encara, encara. Escolti, ara li faré un petit atracament. La podem felicitar? Sí. Perquè s'ha casat. Ah, sí, és veritat. Per segona vegada. Per segona vegada. I amb el mateix. I amb el mateix. I amb el mateix. Això és el mèrit. 50 anys, no? 50 anys, sí. Molt bé. Dissabte passat? El dia 4. El dia 4? Sí, sí. S'ha casat Sant Arcís o l'Església, igual que fa 50 anys. No hi devia haver-hi el mateix capellà, això no, eh? No, no, no, no. Era l'època de Joan Cassola? No, era l'època de Mossèn Tor. Però el que passa és que a nosaltres ens va casar el segon, que era en Josep Peric. Ja em perdonarà, no li volia pas invair la seva intimitat. Mossèn Cassola em va batejar i la comunió, la primera i la segona, la vaig enviar ella. mossèn Cassola que Joan Mateu que era un home del barri de Vistalegre però que durant molts anys va ser el director de Sant Narcís de fet era del carrer del Carme i se li deia mossèn Cassola perquè a casa seu venien Cassoles de terra perquè venien Cassoles, si és una de les coses que vaig verificar és veritat, he dit Vistalegre podria dir el carrer del Carme, en havíem parlat L'altra pota d'aquesta tertulia és el senyor Carles Rivas, que no sé com presentar-lo, ho puc presentar com a pocat, com a exregidor, com a futur, l'hagi candidat altra vegada regidor o no... Veurem, veurem, però si em permets només dir una cosa, que estic supercontent d'estar amb la Carme, perquè jo, tot i que soc nascut a Palau i després ara estic visquent a la zona de Lluís Pericot... Durant forces anys, per no dir quatre, que van ser quatre, vaig ser quasi fill adoptiu de Sant Narcís, que anava cada setmana amb el tema del projecte ferroviari, i és un dels barris que jo crec que l'Ajuntament ha abandonat més i que no l'ha entès mai, que això és el greu problema, i mira que van redactant el seu dia un pla de Ciutat Jardí per la zona de Sant Narcís que està amb algun calaix, no sé si algun dia... no sé si algun dia el traurà algú a la llum on va fer una gran feina un arquitecte d'aquesta ciutat definint quin és el projecte que jo crec que hagués quedat extraordinari i que hi havia un projecte també de fer un pàrquing soterrani a la zona de plaça Assumpció que recordo que em deien després del tren, ara no ens fotis un pàrquing aquí. Però bueno, en tenim un altre molt proper, que no s'està utilitzant de mil places d'aparcament, que faria el fet per solucionar el problema. I que de tant en tant, i de tant en tant s'ha recordat el que està, diguem-ne, l'estació d'alta velocitat, sí, sí, que a més a més és un... És a dir, no s'utilitza... Amb una excusa jo diria que molt simple, perquè si el problema és que hi falta una altra sortida perquè es va tapar a causa de les obres una, doncs, escolti, se'n fascina una altra, diguem-ne... Un milió... Si hem fet passar el tren... El cos és un milió doscent cinquenta euros. No hi hauria cap mena, i resoldria moltes coses, perquè seria un d'aquells famosos pàrquings dissuasius... Clar. de pagament, si vols tu, que llavors també es podria negociar, però en tot cas seria en un lloc en el qual, diguem-ne, pàrquing en falta, perquè ara cada vegada és més difícil aparcar gratis a Girona és molt complicat. Jo al seu moment, quan em vaig presentar, la proposta que tenien aquí... No sé si hauré de tornar. Que es va presentar per aquí. Per les eleccions, en el moment que em vaig presentar per ara a Girona. Ah, bueno, que s'ha presentat altres vegades, eh? No, les altres estàvem. Convergència, PDK. La idea, molt clara, i la Carme m'ha sentit dir-ho més un cop, no? Aquest aparcament podria permetre desenvolupar el de Ciutat-Jardí de... de les cases que li diuen les cases barates, que ara de barates no tenen res al revés, ara jo crec que són molt cares però vull dir, seria l'oportunitat d'envellir és una mica aquella terminologia d'abans, perdona que et tallis, és aquella terminologia perquè és veritat que jo de petita en les cases barates es salvia també a cases barates i són però és veritat que la tipologia ha canviat molt en el fons va ser, diguem-ne una construcció del franquisme en un moment que feia falta, molta que feia falta, diguem-ne amb això ens recorda que ara també ens en falta, i que en certa manera van ser aquell tipus de cases, però dissenyades per l'arquitecte Borreig, amb la idea aquella de... Colònies. Sí, de la ciutat Jordí, de la caseta i l'ortenta Lavi Macià, que dèiem, coses d'aquestes, però vull dir, i realment va funcionar durant un temps. No, no, no, hi havia diversos projectes, i la recuperació d'aquest aparcament soterrani, de mil places... Jo vaig plantejar una proposta, ja en el meu equip de govern, quan en aquell moment hi havia la Marta Madrenes i no va prosperar, que són mil places d'aparcament i havien calculat que unes 200 podien ser cooperativitzades amb els propis veïns de la zona de Sant Mercís. Això és el que demanen els veïns. Permetent d'aquesta manera que, tot i que haurien de fer un trasllat a peu des de la sortida de l'aparcament fins a l'entrada a Sant Mercís, per dir-ho d'alguna manera, jo crec que és una incomoditat bastant... Ja ens conformaríem, Carles. Exacte. Eliminaries tot el que seria l'aparcament d'aquella zona, envelliries molt en ve alta tot l'espai de Sant Narcís, recuperaries com un punt d'atracció, fins i tot a nivell cultural, turístic i patrimonial, i després ja, per rebre el clau, és com fem transparent el viaducte, i no hi ha cap forma de fer transparent el viaducte que portar un equipament públic a una zona que hi hagi trànsit de persones. I ja que la Llosa es va reforçar amb 6 milions d'euros perquè hi pogués haver un edifici a dalt, Al costat de l'edifici satèl·lit podia anar aquest famós edifici que volia fer la Diputació, que el podien fer conjuntament amb l'Ajuntament de Girona, i potser que els treballadors de l'Ajuntament de Girona visquin millor, fas un equipament públic en allà, que ara què permetria? Aquesta imatge deplorable que tenim d'acampades a la zona del parc central... es reduiria, o potser fins i tot desapareixeria, perquè aquí hi hauria entrat cinta persones, hi haurien equipaments, hi hauria policia, hi hauria tot un seguit d'elements que permetrien que els darreres d'una estació deixin de ser darreres d'una estació. amb una sola intervenció a barrejar tres o quatre coses, eh? En sap molt, eh? En sap, en sap, en sap. No, no, però és una realitat, el problema... Perdona, ahir passejava, ara jo acostumo a caminar i no interpreti res, eh? Cada vespre surto del despatx i faig un barri diferent de la ciutat. Ara camino així perquè tinc que baixar, és una qüestió de salut. I passejava, Carme, i vaig trobar la pista famosa... que van demanar que es fes a darrere de l'entrada a l'estació de busos que al final els veïns no van voler unes porteries ni van voler les canastes perquè deien que feien soroll res, un descampat adiós amb una llum oberta hi havia unes balles els han tret els van treure perquè els nanos es veu que s'hi enfilaven i llavors la solució mentre estan buscant solucions han tret les balles llavors ara queda en fi és que és un problema perquè tot queda mitges tot està mitges i la gent estem almenys al meu barri la gent estem molt molt cansats i descensitzats molts descensitzats Esclar, és que a vegades la gent em diu, a vegades es remuntes molts anys enrere, però és veritat, Sant Narcís és un barri que va néixer, com hem dit, d'aquella manera, però que s'ha de recordar que estava absolutament aïllat a la ciutat, perquè hi passaven, no les vies del tren gros, hi passaven les vies del tren gros, les vies del tren Colot i les vies del tren de Sant Feliu, i per tant, i a més l'entrada era aquella, hi havia el pas de vianants aquell de la carretera de Santa Coloma, es podia anar per la Rodona, o el que feia la gent que era, travessava lo bèstia amb el perill que que això comportava, per dir-ho d'alguna manera. Evidentment això s'han eliminat, però després és veritat que segurament és el barri que més va patir unes obres que ara tothom parla bé, que són les de l'alta velocitat, però que es va patir molt. Encara no s'han acabat, és veritat. No s'han acabat. El projecte aquell d'aixequem persianes va ser un desastre. O sigui, és un... La zona de Paracos... No era d'organisme, aquest projecte. Era de promoció econòmica. És que està morta. O sigui, a veure, hi ha dos o tres botigues, sort, és la part comercial, però és que... per entrar ara amb les baixes emissions encara és pitjor no hi ha aparcament en fi, la veritat és que van patir les obres de l'AVE i els estem patint ara tenim la gran sort que allà on hi havia el gimnàs Girona ara ens hi han posat a l'Alfa Mèdic sí, els serveis mèdics això dona una mica de vida en aquella zona però la veritat que és un barri molt descuidat ja no parlem Que jo sempre dic que de ciutat jardí no té absolutament res, perquè només us convido que passeu a donar un vol pels jardins i fa llàstima. Això ja ho veràs l'última intervenció que s'ha fet diguem-ne amb aquella voluntat amb la voluntat de la naturalització però que per exemple et queixaves l'última vegada de la bassa diguem-ne la bassa és que ja tothom em diu la bassa jo l'únic que vaig dir, aquella bassa d'acord, que hi ha d'haver-hi algues hi ha d'haver-hi porqueria, hi ha d'haver-hi de tot però jo dic, aquesta bassa si la tinguéssim al mig de la plaça independència la tindríem igual? en el moment actual possiblement sí per què per posar aquesta bassa no se'ns va demanar primer permís a veure si nosaltres volíem tenir la bassa o volíem continuar amb el sortidor si són aquestes coses que grinyolen que grinyolen una mica i ara que parlàvem per exemple dels problemes de pàrquing a Sant Narcís els veïns entenen a Sant Narcís t'has de plantejar on aparcar perquè ja hi ha algun lloc no dic pas que no però és complex no n'hi ha i a més a més cada vegada que els veïns demanen la zona verda això mira això és la repera Perquè cada regidor que ve de mobilitat amb les zones verdes ho viu d'una manera o ho viu d'una altra. Jo ho he viscut amb en Joan Alcalá, ho he viscut amb la Marta Sureda i ho he viscut amb l'Isaac, el regidor que també tenim al barri. Cada un ho planteja de diferents maneres. A mi, quan jo vaig entrar de presidenta, la promesa va ser serà el primer barri que posarem zones verdes perquè estem parlant set anys enrere. Llavors ja em diuen, el primer no podrà ser, haurà de ser el segon perquè a les Pedreres es va quedar una part del barri sense zona verd. Ja ho entenc. Ens ha passat les Pedreres, ens ha passat la Devesa, ens ha passat Vista Alegre Carme, que tothom ho necessita, però és que hi ha coses que són inadmissibles. I ara el regidor que tenim ara, la idea que tenien els altres de com posar la zona verda a la ciutat, ara la té totalment diferent. Per tant, què vol dir això? Que jo no veig la zona verda al barri, fins dintre de, no diré dates, però no... I és clar, això és una reivindicació dels veïns. Però és que el problema, Carme, això és manca de projecte de ciutat. Possiblement. És un problema, és a dir, fa un moment hem començat la conversa parlant de l'aparcament soterrani que hi ha al parc central, és a dir, la zona verda determina que un barri necessita que els seus residents puguin aparcar amb facilitat. Si tu hi ha dotes en aquests residents d'un aparcament que poden adquirir en cooperativa i, a més, a supluts, tancat... Un lloguer, Carles. Un lloguer i que elimina els cotxes del carrer, però d'envelleix la pròpia zona, potser no faria falta tant zones verdes. És a dir, què val el pàrquing aquest? Com que hi ha zones verdes vol dir zones verdes de aparcament. Sí, a partir d'aquí dius... què hem d'articular? Doncs un projecte clar de ciutat, enveïm les zones amb zones verdes d'arbres, fem ciutat-jardí, decorem bé la zona, traguem els cotxes d'allà, perdurem l'oportunitat que parquin. I això vol dir tindre un projecte clar de ciutat. I si no es té, o si no s'agafen els projectes perquè els va fer, ja no en Ribes, en Nadal, o els va fer no sé qui, no sé quantos i tal, hòstia, ara m'he comparat amb... no, o Salamanya, o Pluma, o Ribes, o tal... Bé, el problema és que al final, quan entres en un càrrec tan important, i ara aprofitaré per lliscar una altra pulla, que és un privilegi ser regidor i encara és més privilegi ser alcalde d'una ciutat, has de pensar que no ho has de fer per perdonar la història. Ho has de fer per posar el teu granet de sorra perquè la suma de molts granets facin perdurar a la història un canvi que ha fet aquesta ciutat. Per això em costa entendre, i aquí ve la pulla, que algú que ha tingut el càrrec d'alcalde d'una ciutat en renunciï per voler anar a ser alcalde o regidor d'una altra ciutat. És a dir, quan tu has demanat la confiança dels teus veïns a un municipi i després dius «no, no, és que jo renuncio perquè m'en vull anar al municipi veí i presentar-me'n allà», Hosti, no ho sé, a mi em costa molt d'entendre perquè sé l'orgull que sents quan treballes pels veïns. Està parlant d'en Marc Custió? Sí, exacte. Jo no ho conec. No ho acabo d'entendre, és una de les coses que li he dit a ell, personalment, li he dit a ell cosa que no entenc, és a dir, tenies una cosa que és magnífica, ser alcalde de la teva ciutat. I, a més, va fer unes declaracions que va dir, no, ja em vaig presentar amb la idea que plegaria per anar-me'n a Girona. És veritat, és veritat, reconèixer que, com es va presentar l'última vegada, va dir que només duraria un temps molt curt al capdavant. Això ho va dir. Vull dir que podia no haver-ho fet i ho va fer. jo no ho sé, aquí el que veig que el ciutadà és el que rep bufetades per tots cantons, nosaltres encara a Sant Arcís va amb el pla especial del barri vell del 1982 no tenim ni pla especial ni pla integral n'hem presentat mil, com diu en Carles, se'ns va fer un pla especial, bueno, un pla integral, perquè de fet era que jo un dia vaig anar a parlar amb l'arquitecte a casa seu, que em va rebre superbé, me'l va ensenyar, vam estar parlant. L'Adrià Felip. Sí, exacte, l'Adrià Felip, exacte. Me'l va ensenyar, sí que per exemple hi ha coses que jo no els acceptaria, també ho hagi dit, com per exemple, és que era molt ambigiós, però hi havia moltes coses que es podien haver tirat endavant. Doncs aquest senyor em va explicar, diu, està mort allà en un calaix, ningú m'ha dit res. I en l'Ajuntament, crec que ara, no sé si aquest pla, fer aquest pla li va costar 50.000 euros, o sigui, molts diners... No, el vaig encarregar jo, una mica més. Exacte, però vull dir que a ell li sabia greu perquè diu... O sigui, que sí, ja se fan coses. Mira, jo ho vaig dir un altre dia aquí a la ràdio, jo quan en Lluc es va venir a presentar a Sant Narcís, com a alcalde, jo li vaig dir, mira, jo només te demano una cosa, jo no sé si ho faràs bé o malament, però jo et demano una cosa, no engeguis projectes nous sense haver obert els calaixos i anar liquidant tot el que tenim. Que això és el que fem nosaltres amb l'arròs. Comprem un paquet d'arròs i què anirem? Doncs posem el que hem comprat a darrere i llavors fem servir el que... És que és tan fàcil com això. Doncs no, anem obrint projectes, anem obrint projectes, però si no hem acabat els que tenim... No, el millor és que t'han portat obert cap, eh? Bueno, jo no sé si anant obert o no, però sí que és veritat que... Què portem, dos anys? Dos anys i mig. Dos anys i què vencem? Parlo sempre del meu barri. Parlo sempre del meu barri. Perquè el meu barri, si té resó, és perquè s'han fet els horts urbans, que és veritat que hi ha veïns que no els agrada, eh? També és això. S'han fet els horts urbans i, bueno, perquè és un barri... que té xitxa, eh? Som pancaires, reclamem, però si no, estaríem morts allà en un racó i qui te diu Sant Narcís et pot dir altres barris, et pot dir... És igual, altres barris, vull dir que no és... Ara parlem de Sant Narcís per qui soc jo, però vull dir que això, tu parles en qualsevol president i es troben amb moltes coses a l'Inòpia. Però, fent un repàs, eh? Projectes en el calaix, per barris, anem des de sud a nord. Palau, accés, zona Montessori, tenis. Rotonda, dibuixada durant molt de temps per l'embús que hi ha diàriament allà al matí. Està fet. inclús parlat, ja vaig parlar el seu dia fins i tot amb el tenis, de l'expropiació... S'estem parlant d'un encaragament que, a més a més, és perillós. És molt perillós, és molt perillós. Que diguem-ne, és el de davant del Montessori i entra el Montessori i el tenis Girona, per entendre's. Crec recordar mig millor d'euros costava. Ara queden pendents d'executar 65 milions, va dir l'altre dia la senyora Esport Reina en el ple de l'Ajuntament. Mig millor que es podia haver fet i arregles un accés a la pròpia ciutat de Girona. El que s'ha posat de moda per l'alcalde, carretera a Barcelona. Enderroquen una nau i sembla que hagin fet la fita històrica. La primera nau que es va enderrocar, la vaig enderrocar jo quan era regidor, i parlo ja de quan jo era regidor d'urbanisme, que fa la tira de temps, i era perquè ja hi havia hagut un nano i es podria haver fet mal. Es poden enderrocar totes en subsidiàries, Sembla que és la idea, no? Però el que passa és que encara no s'han fet tots els tràmits administratius que jo desconec per acabar de notificar en uns propietaris que en algun cas no saben per què són. Hi ha un tràmit administratiu que és el d'urgència legal, si em sent el senyor secretari segur que em donarà la raó, que és molt senzill, perquè aquí hi ha d'haver un problema de salut pública i d'interès general. No ha de fer el recorregut ordinari. sinó que li preguntin, perquè per urgència vam contractar, sembla que va ser a construcció de un robau per l'enderroc aquell. Per tant, et podia haver contractat per urgència l'enderroc i fer-lo ràpidament. Què passa, ara que tenim una gran consellera en el govern de la Generalitat i seguim parlant de carretera Barcelona, amb l'Institut, en Amazenda? Què està passant? Perquè també podíem haver accelerat aquest tema i modifiquem, seguint carretera Barcelona i entrem. Què passa amb la famosa plaça Espanya? Ara ens distreuen i ens diuen que ja està licitada, que s'hi han presentat no sé quantes empreses per l'execució de la plaça Espanya, que portem temps esperant projecte que el va presentar el senyor Alcalá, que ho havia fet l'anterior regidor d'Urbanisme. però encara no ha tirat endavant. Què passa amb Poetamarquina, que encara hi ha les New Jersey's que no es treuen d'un dels vials d'accés a Poetamarquina, quan és un vial totalment innecessari que es podia tonalitzar i permetre que els establiments que hi ha allà, no faig propaganda, però hi ha un que fa rossos, l'altre que és de tota la vida que fa pernil, doncs podien tindre taules a fora, allargar la plaça Poetamarquina, ja que hem arreglat l'altra plaça sota el viaducte, podem allargar la transparència cap allà... I tal, què passa amb l'Urançana que no s'aixeca i hi ha un projecte d'alçar tot el carrer per tonalitzar-lo perquè és la boca d'entrada a l'eix comercial des de l'estació? No es fa, i això està presentat. Què passa amb la cobertura que es va plantejar amb un projecte de ferricar fina de la zona, ara me'n recordo com es diu, la plaça sobre l'aparcament de Plaça Catalunya, que dona vistes al riu Unyà? on tallien els cabellitos, on allà, on els posaven... Ah, a la plaça Sol de Espriu. Allà hi havia un projecte de coberta que permetia que es poguessin ballar sardanes, que es poguessin fer coses quan fa mal temps, quan pica el sol. El projecte que està fet pot agradar o no pot agradar, però està fet. Què passa amb la plaça Catalunya? Que es va tancar, s'ha tornat a obrir, segueix tornant a ser una retonda a la ciutat de Girona. Bé, ara hi farem obres per sol. I podria seguir, què passa amb el projecte de Montjuïc? que està fet un projecte de recuperació del castell de Montjuïc que també es va fer, també està al calaix i ningú tira endavant què passa amb el projecte de la Vall de Sant Daniel que també està redactat, també està fet i no tira endavant què passa amb Canalejas que també està fet i no es tira endavant allà hi viu un projecte Canalejas amb uns balconets però si no agraden els balconets que es treguin és una broma perquè el va presentar en Carles Ribas i va portar una gran oposició dels veïns bàsicament els balconets però tothom estava d'acord jo crec que els balconets van ser una mica l'excusa perquè eren uns balconets sobre el riu per mirar la imatge icònica de la ciutat que és Sant Feliu i la catedral teien una mica les branques d'aquells arbres que a vegades no ho fan però hi ha el gran El problema jo crec que era que allà si tu feies una zona, un petit boulevard, perquè era allò, és a dir, era molt fàcil treure les motos aparcades, treure les coses, posi ben posades això. Què passava? Jo crec que per una banda els veïns van tenir por dels sorolls, de les fresses, i tothom es va enganxar als balconets, però és veritat que és una de les zones... amb més potencial de la ciutat i més desendreçada. És a dir, dona una sensació d'eixadesa, de brutícia. Sí, sí, que és així. Un projecte Quatre Rius i una Sèquia, un projecte que va fer la filla de l'Adrià Felip, l'Olga Felip, un projecte que apunta unes maneres extraordinàries de modificació d'Avinguda Jaume I. Transforma, ja, primer en dos carrils, una zona per a tonalització, la potenciació del propi... És a dir, allargar el que seria l'eixample comercial de connexió amb el món històric o amb la història de la ciutat. És a dir, hi ha moltes coses sobre la taula que no tornarem a tindre un alcalde vint i pico d'anys. Però el que podien tindre és un projecte de ciutat de vint i pico d'anys encara que passin molts alcaldes. I això seria el secret del futur que jo li demanaria al proper alcaldès o al proper alcalde de Girona que entengui que ha de treballar de cara al futur. Però ara, deixa'm ser una mica dolent perquè si no ja no ho veuria el d'això i li preguntaré a la Carme. Tot això que diu en Carles està molt bé, no? Diria el mateix si estigués en aquests moments governant? Bueno, no ho sé, és força peleón, eh? La veritat que sí, jo l'he conegut, a part de fer cafès al Maquibat, eh? Jo l'he conegut també com a regidor i és força peleón. El que passa que sigui el que entri com a alcalde és igual qui sigui i el color que tingui ho té molt complicat, eh? Mira, jo l'altre dia vaig estar parlant i vaig dir el que entri, perquè ara no hi haurà només el problema dels calaixos. Ara hem d'endreçar la ciutat, perquè la ciutat està... Nosaltres a Sant Narcís estem desesperats amb el tema dels indigents... potser jo diria que és la part de Girona que a més estem rebent. A més a més, el tirar a terra aquelles naus, tota aquella gent que hi havia allà, que potser hi havia 50 persones, perquè mai sabrem la veritat, perquè aquesta és l'altra. Sí, perquè alguns han dit 50 i alguns han dit 200, vull dir que no... Sí, bé, mai sabrem la veritat, però totes aquestes persones tenien que anar a algun lloc, I a mi, algun membre de la policia municipal ja me va avisar, em va dir, Carme, prepara't perquè això, per proximitat, ve a Sant Narcís. I efectivament, l'altre dia, davant dels serveis mèdics, els veïns van enviar fotos de tres matalassos, tres persones visquent. I llavors, doncs, la plaça Assumpción, veus bancs, jo no dic, no faig res per la... Bueno, perquè... Però veus cada dia, nits, gent dormint a sota la plaça, a les voltes. A més, perdona, no és el problema que dormin. El problema és que, esclar, fan pipí i fan caca, aquesta gent allà. Aquest és el problema. I la deixadesa que deixen les ampolles. Esclar, hi ha rates. Hi ha moltes rates, una altra vegada. a demanar al govern de la Generalitat i actualment hi tenim una gran consellera allà i aquí és la feina que hauria de fer un alcalde a la ciutat de Girona agafar pel coll No literalment, però en el president de la Diputació, a tots els alcaldes de les comarques gironines, i que es diguin que han de col·laborar amb l'ajuda amb la gent. Perquè, evidentment, si tots ens posem la medalla de progressistes i solidaris, posem-la de la veritat. Però a veure, parlem en sèrie de la sopa, no és que ara s'hagi colapsat fa anys. Sí, clar, clar. i és necessari un altre centre, i quan es va plantejar, Lluc Sòlides, aquí ho he de dir-ho també, va dir, creiem que s'ha de fer, però demanem que no sigui Girona, i és veritat, perquè realment no n'hi ha olor, no n'hi ha figueres, no n'hi ha roses, no n'hi ha banyoles, no n'hi ha lloc, i per tant és un tema, i allò que els ajuntaments ho han d'aguantar-ho tot, el que passa, a mi m'agrada no barrejar les coses, perquè a vegades dona el d'això, però per exemple... La imatge ara estan sortint articles, aquest dia en Joan Ventura en va fer un, jo havia fet un petit incís en un, el que està passant amb el campament de la plaça del Parc Central és una cosa que no ens hauríem de poder permetre. Insisteixo, cal no barrejar, a la zona de l'estació hi ha punts de conflictivitat, de seguretat... I tot sovint hi ha les policies i els Mossos d'Esquadra que hi són perquè allà... Això no té res a veure amb aquest campament, és veritat. Però que hi hagi 25, 30, 35, 15 més igual persones allà des de fa 6 o 100 mesos i que el que hi hagi és que la pilota vagi passant, perquè són gent que ha vingut aquí perquè algú els ha portat o els ha enviat aquí, que va ser a l'Estat, diguem-ho així... i que també estan pendents dels tràmits, diguem-ne, perquè aquesta gent, diguem-ne, demanen estil polític. És a dir, és una cosa que s'ha de destriar una miqueta el que és la gent que migra, per dir alguna manera. Aquesta gent ho fa per motius, diguem-ne, polítics, té un altre trasllat. Dit això, i no és només una qüestió d'imatge que diuen en Joan Ventura, i alguns diuen que també és una qüestió d'imatge, però no és això, és una qüestió d'humanitat. És una qüestió que no ens l'hauríem de permetre. Una ciutat no es podria permetre una situació així. Si s'han de fer tràmits, que es facin. Perquè s'espavili, no ho sé com. Aquella imatge és dolorosa. Un dia que plovia vots i barrals, que els veies allà sota les vies del tren, és una imatge dolorosa, per dir-ho d'una manera. Ara bé, això és una solució a l'altra, que és el tema que us direm. El tema de la seguretat és una zona que molt sovint hi ha batudes i històries. Cada dia. Jo, en contra del que segurament pensarà en Carles, no crec que Girona sigui una ciutat més insegura que abans, però sí que és veritat que hi ha uns punts d'inseguretat que s'han de resoldre perquè són punts molt complicats. A veure, Jordi... Jo fa set anys que soc presidenta i jo la inseguretat que patim ara en el meu barri fa anys i anys que jo no ho recordo. Jo ara l'altre dia vaig estar parlant... amb una persona i li vaig dir, bueno, què farem amb els adolescents a fires? Perquè aquest és l'altre tema, perquè és l'altre por que tenim tots, però ningú ho diu. No, perquè el gran problema que tenim, és a dir, tots els que hem tingut fills ja des de fa molts anys sabem que passen coses a la zona dels arbres propers a les barraques, és a dir, que hi ha històries de... de robatoris, d'amenaces de violacions diguem-ho tot hi ha violacions sexuals i això és un problema seriós jo el que em preocupa a més fa poc vaig parlar amb la Silvia Liu és per exemple, nosaltres ara en el barri hem tingut... Es passeja la Sílvia Liu? Jo he parlat amb ella, jo t'he de dir que quan jo l'he trucut me té Ah no, això no ens faltaria Sí, no, però a vegades m'he trobat amb altres regidors que no és tan fàcil jo del govern d'aquest d'ara igual que amb el govern anterior jo sempre he tingut molt bona comunicació molt bona Sempre és fàcil No, i és injust no dir-ho Exacte, doncs jo li vaig dir Tenim una sèrie d'atracaments Es podríem dir a nens Que n'hem habitat diversos Allà a la plaça Assumpción Dóna'm el mòbil, dóna'm diners Però això a les 10 del matí o a les 3 de la tarda La setmana passada Clar, tot això Tot això Quan ara anem a fires, el que jo us deia, que és el patir que l'altre dia corribia pels grups de WhatsApp amb el tema d'aquest senyor que escup i totes aquestes coses, deien, què hem de fer amb els nens? Jo ho vaig preguntar i em van dir, home, l'ideal seria que no nascin a fires. Jo dic, com li has de dir, amb un nano de 16 anys o que no vagi a fires? Digue-li que no porti el mòbil. Això és com quan el director... Ara diré una cosa que en Lluís... Això és com quan el director general de trànsit de l'Estat, el bon amic Pere Navarro, feia aquelles dissertacions i acabava diguent, escolta, la manera d'evitar accidents creia que en cotxe. D'acord, doncs, no. Hi ha fires i volem anar a fires. Ara en Jordi ho aprofitarà per fer una rialla de les seves, no? De fora vingueren i de casa ens tragueren. Aquesta és la sensació que començo a tenir. Ja sé que hi ha un partit que està dient això i ara no em poso en aquest partit. Jo vaig intentar raonar civilitzadament la situació que està dient també en Jordi quan ha plantejat. És una qüestió humanitària. Això és la primera. Però també és una qüestió de presa de pèl. Què vull dir amb això? Hi ha molta gent d'aquesta que rep ajudes... que no se li fa un seguiment per saber si les oportunitats que se li donen de feina les agafa o no les agafa. Per tant, per evitar els comentaris i el correveidile del carrer, que genera que les dretes pugin, que no sé què, hem de començar a parlar de les coses clares i no ens ha de fer por. Per tant, hauria d'haver-hi una auditoria de tots els ajuts socials de l'Ajuntament de Girona i fer un seguiment. Escolté, vostès n'heu ofert tres feines, no els ha agafat, s'ha acabat l'ajuda. Perquè hi ha una altra persona que se les mereix humanitàriament, que està al carrer, i que potser si se li dona, se li donarà l'oportunitat que pugui avançar. Per tant, ja sé que és dolorós el que estic dient, però hem de començar a fer-ho. Jo una cosa que em preocupa, Carles, i veient els grups de WhatsApp d'ahir, precisament, que li vaig passar al regidor de barri, amb el tema d'aquest senyor que es copia, etcètera, etcètera, s'està mobilitzant, ja han fet un grup de... de dones afectades, perquè totes és el mateix, eh? És una pregunta, eh? Com que no he vist aquests whatsapps, de fet, avui, ahir, avui, surten als diaris la persona aquella... No, un home que amb una línia de bus que anava cap a l'UDG es dedicava a fer trucaments i que va ser d'altres. És una altra cosa. És una altra cosa, no té res a veure. Però n'hi ha una altra que és el que circulava, que portava, que és, és a dir, va haver-hi el famós WhatsApp que Carles feia referència a la violació, que ja va sortir, i ara en sortia una altra dient que hi ha una persona que taca dones. Sí, sí, a més està identificada, eh? Sí, ens ho pots explicar, bàsicament perquè és allò de dir, jo estic d'acord amb en Carles, que l'única manera de solucionar les coses és parlar-les, perquè amagar-les no serveix per res. A veure, està identificada, és una persona, no és del país, és de Mali, i llavors aquesta persona... Que no deu estar gaire fina. No, després us explicaré el que em va dir la policia municipal. És una persona que es dedica a anar pel carrer i quan veu dones blanques d'una edat a l'altra edat, li és igual que vagin nens, nenes, és igual, que vagin amb les mames, és igual, els hi tira una escopinyada. Els hi tira una escopinyada, és violent, els increpa. Sí que és veritat que és de la zona de Sant Arcís, encara que l'altre dia També va tirar una escopinyada amb una noia aquí a la plaça Catalunya. Aquestes dones afectades s'han agrupat. Tot això ho puc explicar bé perquè ha sortit des d'un grup de WhatsApp del barri. s'han agrupat aquestes dones i ara a veure què faran jo quan vaig parlar vaig trucar a la policia municipal quan va arribar el famós whatsapp abans que aquesta noia pengés a les xarxes el que li havia passat jo vaig parlar amb la sergent em va trucar i perquè jo vaig preguntar si era cert o era un bulo i em va dir que no, que era cert que era cert, sempre ho faig, sempre i em va dir que no, que era cert, que és un senyor que no està bé, que no fa la prim sí, però jo a casa havia sentit una cosa que una vegada la vaig utilitzar per un article i algú em va dir, home, i tal mira, a casa de petit em deien una cosa que si és boig que el tenquin És a dir, si és un perill públic per la gent, ens sap molt de greu que se li busquin... I penseu una altra cosa, que no és solament l'escopinyada que els hi tira. No, no. És agressió física i verbal. Aquesta gent tenen que anar amb uns serveis bèdics després, eh? Tenen que anar al metge. Perquè, esclar, aquesta persona pot tenir... qualsevol cosa, llavors han d'anar a fer-se una revisió i ara sé que s'estan agrupant que s'estan d'allò i jo no tinc cap problema amb passar-te Jordi els whatsapps de fet tota la corrua de whatsapps que hi va haver l'altre dia perquè gràcies a això ha anat sortint gent i ha dit ei que a mi també em va passar perquè passa la zona Francesc Cartau Pare Coll, Ramon Montaner, i part central. Llavors, eh, que a mi també em va passar, eh, que a mi em va passar l'any passat, doncs ara s'estan agrupant i faran un grup. És que aquí s'ha de fer alguna cosa perquè, si no, el que t'ho harà passant és que s'agruparà gent i el Carden en Valdon. Aquí està. Ara anava a explicar el meu altre passat. Perdona, perdona, ara això és el que jo anava a dir, que això fa un efecte crida que la gent digui per què el meu fill o la meva filla no pot anar tranquil·lament i llavors es carregaran el senyor que és de Mali, el senyor que és de Senegal i potser el que està treballant, jo què sé, el McDonald's. Això que dic jo que és absolutament, des del meu punt de vista, inacceptable, però això no s'hi hauria de poder arribar perquè hi hauria d'haver-hi una actuació abans. És a dir, si una persona fa coses d'aquestes i els fa d'una manera assídua, està detectada, està identificada, alguna cosa s'ha de fer. Jo no sóc especialista en el tema, però alguna cosa s'ha de fer. Estava parlant ara la Carme fa un moment dels nanos que els hi renomenen. El meu fill ja són grans, 23 i 21 i tal. i, però molt curiosament, jo sempre havia anat, jo vivia a Palau, on te recordaràs que hi havia canguixeres, tota la pujada, i que no hi havia cap cas al costat. I jo baixava i pujava caminant quan anava a fires, sense cap mena de por, i tal, el meu pare l'únic que em deia a la meva mare és, recorda que hi ha la família tal i tal que viuen aquí per si tens algun problema. Avui els meus fills surten al guant, com podia haver dit algun altre bar, i tornen a casa en taxi. Ja. Especialment la meva filla. Perquè han tingut uns ensurts. I l'altre dia ja va haver-hi un whatsapp que havien atracat i el meu fill em va avisar, diu, mira el que estan escriguent, sortim uns quants i anem a rebentar-los. Sí, clar. I aquí el problema és que s'està originant una cosa que a mi em fa molta gràcia aquest dels cinturons aquests que fan amb els polítics ara. Hem de fer un cinturó perquè no hem de parlar amb aquesta gent. No feu tants cinturons que us quedareu sols. Cordons sanitàries. Us quedareu sols perquè el problema és que la gent jove... Els assents parlar i el que votaran i fa frapar. Sí, sí, sí, mira. Vols, pot trobar-se en dos regidors a l'Ajuntament de Girona sense ni esperar. I Aliança Catalana? I Aliança Catalana, tres. Fàcilment. Jo tinc un fill, perdona, jo tinc un fill amb 40 i pico d'anys i un dia estàvem parlant d'això i em va dir, mama, és que la meva feina... Tothom vol votar Aliança Catalana, i a mi això, a veure, en tots els respectes, tothom té dret, però hem canviat tan radicalment en tan poc temps? No, però és una persona, no l'estic defensant, perquè evidentment jo no comparo, jo no igualo Vox Aliança Catalana com fa alguna gent, eh? No, jo tampoc. Els considero molt diferents. Però és una persona que està parlant clar d'unes coses, potser ho puja a un nivell molt alt, però a mi m'agradaria que el PSD, que Junts, que Esquerra, s'atrevissin a parlar i a dir que hi ha aquest problema que l'hem de solucionar. Ara resulta que Junts ja comença a canviar el discurs i es comença a apropar a un discurs d'aliança catalana una mica més tou. No és que ens apropem, és que és el que hem dit abans fa un moment. Hem de començar a parlar sense vergonya que tenim un problema. I tindrem un problema amb la immigració. Clar que el tindrem, per una raó molt senzilla. Ells es reprodueixen en un ritme totalment diferent al nostre. Per tant, poden imposar fàcilment la seva cultura en el nostre territori, però la imposaran per una qüestió de més gent. Però, si defensem una Constitució, que, clar, els catalans estem en aquesta dicutum, que no la volem, però la volem en determinats moments, aquesta Constitució, que és una Constitució que diu que és un país laic, hem de ser laics fins a l'últim moment, a confessionals, hem de ser a confessionals fins a l'última, i fer-li entendre a la gent que respectarem el que fan a casa seva, només faltaria. Però que quan visquim en comunitat i remem tots junts, perquè tots estem en aquesta barca i estem remant, sigui negre, blanc, ros, tal, tal, tots remem, hem de remar tots en la mateixa direcció. Perquè quan no remem en la mateixa direcció es genera un problema. Aquest problema es genera racisme i aquest problema es genera violència. Però també és veritat que a vegades jo hagi defensat moltes coses. Recorda, Jordi, que no fa gaire vam parlar del tema de la mezquita. te'n recordes? aquella gent, us ho prometo és que són encantadors parlen català n'hi ha algú que són independents, n'hi ha altres que no però estan integrats, superintegrats jo és que apostaria per aquesta gent, per tant no podem posar a tots a dins el mateix xac jo per exemple quan li vaig dir al president de l'associació islàmica que hi havia aquests nanos que atrecaven al barri que eren, bueno, suposo magravins o tenien pinta de... Doncs ella m'ha dit, Carme, no hi ha manera que els puguis localitzar, que jo pugui anar a parlar amb ells. O sigui, que aquesta gent, si nosaltres els hi donessin peu, també fan una bona labor, eh? I no tots són igual. És igual que, per exemple, jo vinc tocant a l'esmor i jo veig molts de nens de fora, diguem, que estan allà, que estan... aprofitant una formació professional vull dir que no podem no podem posar tots a dins el mateix sac el que passa que sí que hem de començar a endreçar una mica la ciutat amb tots els respectes i que ja t'ho dic He manifestat una cosa i la teva opinió, que és molt normal, ha dit... És que jo no dic que et criticava ningú, he dit que som a confessionals, no he dit... A mi m'és igual que sigui senegalès, pakistanès o no sé què. Jo l'únic que estic dient és que ens hem de dotar d'unes normes de civilitat comunes i bàsiques per tots... que respectin a la dona, que respectin a l'home, que respectin al nen, que respectin a tal, i després tu a casa teva, fes el que consideris adient. Sí, i tant. Però... Ah, no, ara pensava que em trucava a l'Agència Catalana de Notícies i dic a veure què passa. No, no, hem vist això i dic a veure si és alguna trucada d'algú polític important que el vol fitxar. No, però el que vull dir és que hauríem de ser capaços de destriar d'això i poder-ne parlar sense que ningú pateixi que l'endemà surti el titular diguent que ets un fatxa. Aquest és el problema. És que la que dius tenim un problema amb immigració, ets un fatxa. No, no, no, no. No, no, no. El problema hi és. Però, escolta, també hi és a l'Europort, eh? Perquè el volum de sud-americans que arriben és impressionant, eh? I també aquesta gent, no tots tenen feina. I hi ha una forma molt fàcil de graduar, això, que ho fan els països mitjanament civilitzats. Entri... li dona un termini de temps per trobar feina, li dona un termini de temps perquè prengui la llengua, li dona un termini de temps per no saber què, i si no, escolti, jo no el puc estar mantingut tota la vida, perquè tinc d'ajudar altra gent d'aquí. Mireu, jo, ja ho he parlat alguna vegada, jo he fet voluntariat a Àfrica, eh?, Quan jo anava amb la meva ONG a Àfrica, anava a Mozambic, anava a Molls del Món, què ens demanaven per poder anar a treballar allà? Treballàvem molt i gratis. Ens demanaven uns certificats penals, o sigui, jo tenia que anar a buscar uns certificats penals per poder treballar allà, Teníem que posar una adreça on dormiríem o on residiríem i ens feien el permís, per exemple, per un mes o per 15 dies. Després ho podíem allargar, però no ens feien més d'un mes. Jo per anar a treballar a Mozambic necessito portar els meus certificats penals No, no, se t'entén. Ho deixem així, eh? Ara imagina que algú ha sentit això. Aquesta Carme... Estàvem en Ribes. Segur que són d'Aliats de Catalana els dos. I segur que militen a Vox. T'ho han dit, això? A mi no, eh? A mi no, eh? I arrel dels meus vídeos m'han dit, tinc comentaris en els meus vídeos que em diuen si es presenta per violència catalana tindrà el meu vot. Perdona, però si estic manifestant una cosa que a més igual que la pot dir aquest, el de Junts, la pot dir el d'Aliança, la pot dir el que vulguis. Perquè no estic dient res que no sigui lògic, ho acabes de dir. La veu del poble... Exigències que has de complir... És que és la veu del poble. Jo penso que estem tots en una barca i tots remem. Cadascú amb la seva força. El que no pot ser és que n'hi hagi un aixist. Hi ha un tema molt de fons que ens afecta, diguem-ne, com a ciutat i com a país i com a estat, que és que, per exemple, aquí estem, en aquests moments, Catalunya ja té més de 8 milions, 100 mil habitants, es parla obertament de la Catalunya dels 10 milions, que està com aquell que hi diu la catonada... i els serveis que tenim encara són de quan érem 6 milions i mig, i aquest és un problema, i s'ha de resoldre, és a dir, el fet de no voler parlar del tema migratori, jo crec que ha estat allò, per el que alguns n'han dit, bonís, digue-li el que vulguis, però no se n'ha parlat bé, és a dir, que hi ha d'haver un control migrant, això és una cosa que en dic comó, que ho fa tothom... jo no vull que expulsi de tothom, vull que expulsi els que són delinqüents i els que són delinqüents. I també una altra, és a dir, hi ha coses que ens fem trempes al solitari, és a dir, hi ha gent que ve treballant aquí, perquè això ho visc professionalment jo, perquè ho veig, venen a treballar aquí, cotitzen, i després se'n van cap al seu país i segueixen cobrant l'atur en el seu país i tal. Això està passant. Està passant. Llavors, és clar, arriba un extrem que dius... Dutem-nos d'unes regles i que no ens faci vergonya que en el moment d'escriure-les potser ho escriurem massa fort i haurem de rebaixar aquella tinta. Però potser primer ho hem d'escriure molt fort, en lletra mayúscula i en lletra negra i després ja anem atenuant perquè haurem de dir no ens passem perquè jo tinc aquest exemple i tal. I sobretot agafar no només serveis socials, agafar... gent amb experiència, que sabem el que vivim cada dia quan fem tort d'ofici, i els hi podem explicar del que hi ha, i que molta gent està vivint del verdader cuento, del verdader cuento, i què passa a les presons. Ara em diuen que soc molt radical. Però no pot ser que sigui un lloc on no tinguis que portar res a la societat. És molt radical vostè, eh? Doncs si hem de netejar boscos, hem de netejar boscos. Què porto en sols? i per exemple Carles has parlat perdona has parlat de serveis socials em consta que serveis socials estan desbordats totalment perquè a més a més moltes vegades jo ho parlo per mi alguna vegada ara fa temps que no ens han demanat ajudes a l'associació escolta Carme necessitem això saps com ho podem vull dir que estan desbordats són temes de país són temes d'estat són temes de ciutat però també ara parlaré de ciutat concretament i no vull que se m'ofengui l'intendent només faltaria la policia local no només ha de fer de xerif ha de ser capaç d'agafar aquesta gent apartar-los d'aquí i quan te diuen aquesta no és la nostra feina la nostra feina és quan hi ha atracaments no, no, la feina de la policia és assegurar el benestar de la població i si et toca fer feines d'aquestes característiques també les has de fer i si no, du temps d'allò que reclamava Sant Narcís durant anys, d'aquell policia de barri, com tenen els bovis a Anglaterra, que poden servir per fer... Perdó, que el teníem, el teníem, i funcionava, ells no en diuen policia de barri, em deien policia de proximitat. Jo això ho vaig començar a treballar amb la Sílvia Paneque, que era quan jo, ella estava de seguretat, I jo vaig començar de qual de seguretat, per això ens vam fer tant amb la Sílvia, i el teníem. I jo us puc assegurar que encara quan tenim una patrulla destinada al barri que fa Sant Narcís, Sant Eugeni i Can Givern, no la demanem només per Sant Narcís, Això és disuasori, és el que jo li deia l'altre dia a la Sílvia Liu. Sílvia, jo no veig patrulles pel barri, jo no veig cap patrulla. Abans tu estaves a la plaça Assunción fent un cafè, o el que sigui, i veies la patrulla que donava la volta, i això és disuasori. I ara no el tenim. No hi és... I haurien de fer-ho caminant. No hi és. I haurien de fer-ho amb bicicleta. Jo ja no ho demano, ni caminant ni amb bicicleta. Jo ho demano almenys amb el cotxe, perquè tant són les llums blaves, són disuasòries. Esclar, li estaves demanant això a una regidora que pertany a un grup polític que no fa ni 4 anys deia que la policia eren forces d'ocupació. Llavors, esclar... Si vols jugar a la política, sàpigues que algun dia et tocarà estar al capdamunt i que després t'hauràs de menjar les paraules que et menjaves. Però que fa falta policia a Girona? Falta, bueno, potser un 40% més. I tant. Jo estava fent fa molt poc de voluntari en la cursa del carrer Nou, a través del Rotary, perquè no hi ha prou policies per tallar carrers. Clar. I no em passa res, ho faig encantat de la vida, però la meva pregunta és, jo treballo tota la setmana, no sé què, d'autònom, fastiguejat pels impostos i tal, i la gent que rep alguna ajuda no podria fer de voluntari. En aquests casos, és a dir, ja que t'adonem una ajuda, retorna a tu la societat alguna cosa. Per tant, que faci voluntariat, perquè si no al final a la barca estan així, sense remar. I és molt còmodo estar sense remar, eh? Comodíssim. I els que remem se'ns cansa el braç i ens cansem, ens emprenyem. De fet, només hauries de parlar amb la policia, però amb la policia de baix, eh? No amb els de dalt, eh? Amb la policia de baix, el que patrulla el carrer, el que té aquell problema, el que aquí hi ha un accident d'una moto que ha caigut i encara no han arreglat aquest, que ja els estan trucant, doncs que a Sant Arcís hi ha hagut un atracament. quan tu truques a la policia i et diuen, sí, Carme, no et preocupis, molt amables, sí, Carme, no et preocupis, quan tinguem algú lliure vindrem, i aquesta persona, aquests lliures, o venen al cap de dues hores que ja s'ha anat al conflicte, o no han passat. O sigui, jo no li puc donar culpa a la policia de peu, perquè jo sé que ells treballen i treballen moltíssim, moltíssim, però arriben fins on t'arriba. I contestant jo la pregunta que li ha fet a la Carme, respecte a la meva persona si ara fes la política, te diré que la gran avantatge que tinc jo, que no tindrà ningú que comenci, si m'hi acabo presentant, és que jo ja hi he estat i aquell rau-rau de ser-ho ja l'he superat. Si ara entro, és únicament per servir, no pel càrrec que tindria. Així m'està diguent que es tornarà a presentar. No, no dic si tornés a presentar. No, perquè li pregunto. Home, que m'agradaria, clar que m'agradaria. Això no m'agradaria, si saps que m'agrada la política sempre. I tant que m'agradaria, però una cosa és presentar-te sol, acompanyat, i s'han de prendre moltes decisions. Ja la família darrere, jo vaig tindre un ensurt d'acord arrel de la política i per tant has de plantejar-te moltes coses. Precisament en plena campanya. Tindria que hi havia... d'haver-hi un debat, que per cert, llavors tenia drets electorals, que ara, per fer sol, no els tindria, per tant, podria presentar amb algú. De totes maneres, aprens molt, eh?, quan estàs... Home, hi ha una cosa que em va sorprendre de l'anterior campanya. Vostè, en aquell moment, que diguem-ne, no va entrar per unes desenes de vots, hi va haver-hi una certa opinió majoritària de les altres forces, que havia fet una molt bona campanya. però vam pencar molt i ens ho vam passar molt bé tot l'equip tot l'equip bueno veurem a veure què passarà també jo pertanyo a un partit que ara actualment és més un fintant que no pas un partit un nacionalista de Catalunya tenim executiu aviat tindrem assemblea aviat i decidirem Hem dit que parlaríem de fires, i hem parlat de tot menys de fires, encara que hem estat de manera col·lateral. Moltíssimes gràcies, Carme, moltíssimes gràcies, Carles, i a vosaltres. Moltes gràcies a la tertúlia, torna demà a les 10, avui, ara, són les 11. És dijous 23 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia, us parla Pau Villafany. Detenen a Girona un home per fer tocaments als pits i escopiar la cara d'una noia a la zona de l'estació de trens. La policia municipal ha detingut un home de 35 anys. El fet va tenir lloc el dijous passat 16 d'octubre, quan l'arrestat es va acostar a la víctima que anava acompanyada de la seva mare i es va sobrepassar amb ella. La policia, alertada pels vigilants de l'estació, el van detenir per agressió sexual. Després de passar a disposició judicial, l'home ha quedat en llibertat. Durant una reunió que s'ha fet entre l'Ajuntament i els cossos policials, el consistori ha abordat aquest cas. Fons municipals expliquen que tant els agents de la policia municipal com dels Mossos que patrullen per aquesta zona estan fent seguiment de l'home i que el tenen al radar per evitar que torni a generar conflictes. A més, la policia municipal també recorda que si hi ha altres persones que s'han trobat amb situacions similars a la que va viure la noia, poden anar a comissaria a presentar denúncia per incorporar-les a la investigació. Arran d'aquest cas i també dels missatges que s'han difós per xarxes i que han generat neguit, l'alcalde de Girona ha demanat a la Fiscalia que estigui emetent en cas que l'individu cometi noves agressions o continuï generant incidents a la zona. Desmantellada una organització que s'estrella cotxes per enviar-los a Gàmbia i tenir a base a Girona. La investigació ha permès de tenir nou homes entre 19 i 53 anys. Els fets es remunten al 2023, quan els agents van observar un augment del mateix tipus de robatori i del mateix model de vehicle afectat, un sub d'un fabricant asiàtic. La investigació va tenir un punt d'inflexió el 22 de juliol d'enguany quan els Mossos van localitzar en una nau industrial de Girona una desena de vehicles sostrets que estaven a punt d'introduir-se al mercat il·lícit. Els agents de la DIC de Girona van determinar que entre un i dos cops al mes es recollien vehicles sostrets per part de diverses persones que manipulaven els turismes i, posteriorment, un camioner se'ls enduria dins de contenidors de ferro amagats entre ferralla. Els periodistes gironins premien Helena Romagós amb la mosca grossa i castiguen el gabinet del Girona Futbol Club amb la borda. El guardó, que entrega el col·legi de periodistes i que voten aquells que hi formen part del RAM, distingeix aquells que més els han facilitat la feina. Per contra, la mosca borda, que castiga els que hi hagin posat més impediments, ha anat a parar el gabinet de premsa del Girona Futbol Club. Durant l'acte d'entrega de les mosques de la comunicació també s'han lliurat aquells dos altres guardons ja anunciats que distingeixen les trajectòries professionals. Aquest 2025 el periodista Albert Raquena i TV Girona i la tasca de persones o entitats gironines el grup Fundació Ramon Noguera. La Universitat de Girona estrena una nova càtedra per buscar eines d'integració per a les persones amb altes capacitats. Es tracta d'una iniciativa de la universitat en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda a Nens i Joves amb Altes Capacitats i el Departament d'Educació. L'objectiu és que institucions, famílies i la comunitat educativa tinguin un punt de trobada integrador per a persones amb aquest talent. I en esports, l'Esparo ni Girona no s'atura i aconsegueix la tercera victòria a l'Eurodiga, després de guanyar el Borges per 92 a 62. L'únic que ahir en el primer tram de partit no va poder jugar com li agrada, però un parcial de 15 a 0 abans del descans va trencar l'enfrontament. Això sumat al bon inici de la segona meitat, ja va fer enfirar el marcador sobre la trentena de punt. I pel que fa temps, dia avui que s'ha aixegat amb el vent rescalfat com a protagonista en una jornada on pot anar més, tot i que les temperatures es mantindran arribant als 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovat té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovador.