Inundacions, ecoansietat i periodisme a Girona

Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona i fem a com passen 6 minuts a les 10 al matí d'aquest 13 d'octubre. Octubre, dia d'aigua generalment a la ciutat de Girona. Les últimes grans inundacions es havien produït a l'octubre, alguna d'elles el dia 12, la gran inundació que va... Solà Girón el 1940 va ser el dia 18, la diada de Sant Lluc, i avui desgraciadament hem de parlar de l'aigua perquè les terres germanes de les terres de l'Ebre i del Baix Camp i tota aquella zona del Montsià han quedat anegades per unes pluges, diguem-ne, d'aquelles que fan que no es pugui assumir tota l'aigua o... que les construccions estiguin en els llocs que no pertocarien. Un record per tota aquella gent que, diguem-ne, que avui està ja iniciant, mirant el cel i iniciant el procés de neteja dels seus pobles. Aquí, de moment, vam tenir un... Un 12 d'octubre normal, assolellat, i avui han caigut quatre gotes, però en principi no s'esperen grans precipitacions, a menys que jo hagi mirat malament els mapes, cosa que també podria passar. I volem fer tertúlia per parlar de la ciutat amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí. Doctor Xavier Fàbregas, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, Jordi. Gràcies per tornar a ser aquí després de les vacances, i agraït. Tot bé? Tot bé, prop de bé. Prop de bé, prop de bé. També tenim amb nosaltres el periodista Narcís Genís, Nissu, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Com va tot? Doncs bé. Jo ve precipitat amb això, la pluja, perquè en realitat jo no n'espero de grans precipitacions, però a veure què pot passar. No, home, jo crec que... Bé, jo només me preguntaria, en tot cas en parlarem després, si estem preparats. És a dir, ho vam patir l'any 40... això amb el canvi climàtic està clar que cada vegada serà més sovint i patirem fenòmens d'aquest tipus com està passant al País Valencià i a les Terres de l'Ebre I jo crec que tard o d'hora aquí també ens arribarà. Per tant, jo la pregunta és, estem preparats? Després intentarem parlar-ne de tot això, però deixa'm presentar abans el doctor Josep Maria Cervent, metge, investigador i ciutadà. Molt bé, molt bé. Es m'ha calavat aquesta autodefinació que vas fer en un moment determinat. Sí, sí. Què tal? Bé, molt bé, Jordi. Preparant coses. Preparant coses, xerrades, tal, canvi climàtic, salut... després en parlarem també del tema de la salut això d'anar per molt si us sembla, parlarem de llogur Nissus, ja que ho has dit entrem en aquest tema, és veritat tu fas una pregunta i dius estem preparats mai contra els accidents és a dir, mai estàs preparat contra el foc i contra l'aigua quan baixa de manera desmesurada el que passa que a vegades ajudem és a dir, l'última gran inundació gran va ser el Gloria el 2020, el mes de gener del 2020, però abans jo recordo, jo particularment, és qüestió d'edat, recordo un 12 d'octubre del 1970, les últimes grans inundacions de Girona, que va quedar un metro i mig d'aigua a la plaça del Vi, Ballesteria, Ciutadans, va desbordar l'Unyà. L'única diferència que hi ha en aquella època és que llavors l'Unyà... que embotia amb el Ter, perquè el Ter, quan baixava el Gran, no hi havia els embassaments, ara hi ha els embassaments. Tot i així, la Glòria ens va demostrar que no, que si plou exageradament com ho està fent, sigui pel canvi climàtic, sigui pel que sigui, que no n'he hagut, que ho dic, la veritat és que preparats del torn no hi estem. No, és a dir, podem preveure més que abans aquest tipus de fenòmens, perquè tenim eines i tecnologia per preveure que s'acosten aquest tipus de fenòmens, aleshores jo crec que hem d'estar preparats, sí, però jo crec que no estem mai prou preparats, prou preparats per més que ho fem pels fenòmens que ens han d'anar vinguent i que estan vinguent i que estem vivint a molts llocs però preparats què vol dir? vol dir doncs jo crec que hem de fer planificacions urbanístiques de cara al present i al futur per no construir en determinats llocs. Hem de revisar les del passat. Hem de revisar les del passat. Home, tinguem en compte que Girona està ple, està envoltat de zones inundables. Home, el doctor, si es ve, no en coneix alguna, perquè ha treballat molts anys al Trueta. Sí, efectivament. com es va demostrar també el GEC per tota aquella zona allò ja hi havia hagut una gran intenció els 62 que es van portar per davant tot un barri de barraques que hi havia que els habitants que havien construït les barraques, les que ja no cabien a Montjuïc, en van dir-li jo i que va quedar tot assolat allà van néixer els albergues provisionals que de provisionals en van tenir poc perquè van durar 13 o 14 o 15 anys no ho sé, però en tot cas és una zona que sí que és veritat que se l'ha controlat amb el tema dels embassaments però que el 2020 es va veure que no necessàriament Sí, sí, en el Gloria l'aigua va arribar a l'heliport vull dir que estava descalçant l'heliport i ningú creia que allò podia passar vull dir que és així ara, de tota manera ara o sigui, una... mini-reguada no aniria malament per netejar tota la porqueria que tenim a l'Unyar. Ojo, passes per allà i Put està ple d'aquestes nenúfars que estan i que impedeixen la penetració de l'oxigen. Llànties em van dir que es deia. Sí, és una mena de... Sí, un nenúfer, una mena de... Sí, un nenúfer. Però... Però que, clar, al no haver-hi suficient corrent, doncs impedeix que hi hagi una oxigenació del fons i és horrorós. Vull dir que cada vegada passa menys aigua, eh? Cada vegada menys i més terra, més sediments. Vull dir, no sé pas, passes per Sant Feliu i és, vamos, és un riu que està mort. Jo crec que algun tertulià aquí ja ho ha dit, no? Sí, sí, sí. Està morint. L'aigua que baixa per l'Unyà durant sis o set mesos de l'any és l'aigua del ter, que és aigua de boca i que passa pels pobles aigua viva, fornells i tal, passa per la depuradora i torna a l'Unyà. És aigua i hi hauria mesos que per si sol no portaria aigua, però llavors... plou i com plou s'ho pot emportar jo crec que l'ACA hauria de prendre alguna actitud activa i el TER també, el TER és ridícul el flux que passa ja sé que és el que està autoritzat i regulat però no sé el caudal ecològic del TER és totalment insuficient en èpoques més o menys de sequera semblava un riorol és que feia pena efectivament Doctor Fabregas, aquí parlem de ters i d'aigua, com ho veu tot això? Home, és el problema d'aquests darrers anys, no? El fet aquest que hem construït no tocava, que no es fa aquest manteniment, que els cavals ecològics són insuficients perquè depenen d'altres... d'altres idees que no són aquesta ecologia, i suposo que mai ho farem prou bé, perquè aquí hi ha moltes administracions que es barallen, unes amb les altres, i estem davant d'un problema que anirà més pel canvi climàtic. Hem tingut rècords aquest estiu d'una altra vegada de temperatures, hem passat una sequera d'un gravat d'anys que ha canviat amb aquests focs i després amb aquestes riades. Sembla que no estem preparats per tot aquest... aquest desgavell, no? Sí, sí. El tema de l'aigua, en Pau Maglamont, d'Aigua és Vida, que el tenim aquí de tertulià, jo l'hi faig explicar de tant en tant perquè és bo. Si 60-70 anys enrere, el Ter, és a dir, del naixement, no del naixement del Ter, és a dir, quan el Ter passava per Manlleu, per dir-ho d'alguna manera, portava 25 metres cúbics per segon, ara mateix en porta 12, és a dir que... que ens surt menys, diguem-ne, de tot allò, doncs clar, amb el tema dels embassaments, que estan fets i pensats per portar l'aigua a l'àrea metropolitana, en aquests moments el pont de la barca passa en uns 3 metres curits per segon, que és totalment insuficient, el que ell alguna vegada havia advertit, que l'aigua en determinats punts quedaria estancada i això és la mort dels rius. És el que està passant, sí. Hi ha una cosa, de tota manera, la vaig llegir, la va dir aquí a l'exarcal, sempre s'ha d'arcal de Nadal, en Quim Nadal ho va dir aquí, i em va fer un article fa dos dies en el diari de Girona que explicava una cosa que per ell era insòlita, i deia el que havies dit tu, deia que s'havia provat... que per veure com l'estat de les vigues de la plataforma, de la plaça Catalunya, netejarien des de... és a dir, netejarien tones i tones, crec que va parlar de 500 tones de residus, però només de la plataforma, diguem-ne, cap al sud. I que en canvi no tocarien pel tema de la renaturalització, no tocarien entre la plataforma i el pont de Pedri, entre el pont de Pedri i els altres ponts, que és on s'hi ha acumulat aquesta quantitat, diguem-ne hi ha una zona que és naturalitzada, és veritat però també hi ha una zona que hi ha grans sediments i això és perillós perquè si algun dia veu una mil·lada forta sí que aquests sediments no es treuen cada vegada que en menys aigua i em va estrenar això perquè ell marcava ell marcava l'h per dir-ho d'alguna manera que és la gran asa de tots els cops però que és la que mana amb aquestes coses I ell deia que no ho entenia, perquè ell no deia que era la naturalització el que deia, crec que utilitzava la paraula merda, diguéssim. Sí, sí, és que sí, sí. Sí, sí. Tu entens això? No, sí, home, perquè poder el doctor Cervé i el doctor Fabregas no saben, però tu ets un perillós ecologista d'aquells dels anys 70, diguem-ne, vull dir que tu ja has treballat tota la vida amb tot això i a més a més ho fas. Hi ha altres problemes, per exemple, hi ha gent que defensa l'illa del Ter, en canvi hi ha gent que hi entén d'aigua que diu que amb una riuada podria provocar també inundacions, per exemple en Joan Gaia, que és un dels meus especialistes, no? Hi ha d'haver-hi una mesura entre les dues coses, suposo. Sí, bueno, el que jo dic és que hem d'estar preparats i hem d'estar preparat les coses. Dius, home, ja entenc, jo en tot cas, jo sempre, suposo que et refereixes a fa molts anys, que vaig defensar que no es construïssin determinats llocs, determinades urbanitzacions, els aigomolls a l'encordat, Precisament per temes de medi ambient, vull dir, la salinització... Tu anaves allà amb Saragatal, i més que Saragatal ara és secretari, eh? No, clar, què provocava això, no? Provocava la salinització d'un acuífer tan important com el que donava l'aigua a Roses, en una zona turística que, evidentment, encara l'aigua l'han d'agafar de bo d'ella, no? Vull dir que el tema de les aigües és un tema molt seriós i jo no crec que s'estiguin i s'hagin fet les polítiques adequades. En quant al Ter, el que hem dit, jo és una ruta que faig sovint. Vaig amb bicicleta i pujo la riba del Ter per una banda i la baixo per una altra fins al matí i tot aquest tros. I realment hi ha èpoques de l'any que fa pena, la poca aigua que baixa, i és una zona riquíssima, ecològicament espectacular, i que ens l'estem carregant. En tot cas, jo sempre he dit que el tema de l'embassament que només sigui pensat per donar aigua a Barcelona, però crec que és bastant greu, que a Barcelona s'hauria de buscar, no dic que no hàgim de col·laborar amb... amb l'aigua a la zona metropolitana de Barcelona, però jo crec que hauríem de buscar altres recursos hídrics que no fossin únicament els del Ter, perquè això és gravíssim i està castigant, i des de fa molts anys, i això a llarg ho pagarem, tota la riba del Ter. Totes les comarques gironioses estan patint això. De fet, el dia 18, que si no vaig xerrat és el dissabte, Aigües Vida i l'Ajuntament de Girona i la Sorollona i el Consorci batejarà amb el nom de Francesc Ferrer Gironès l'estació de Forament, que és a sota l'antic pont de la barca, allà on cada dia hi ha gent que va a mesurar l'aigua que passa pel terra. Ara que dius això, Francesc, jo recordo que benvingut alguna conversa amb en Francesc Ferrer. Ell defensava, no defensava, promovia un nou embassament, una presa, en el fluvià. A la banda d'esponallà, o així, ell perveia o havia pensat... De fet, n'hi ha un esponallà, no?, però la devia pensar més gran. No, no, no, una gran... perquè el fluvià també és un recurs, a dir, bastant important... i era una mica per trobar solucions aquestes de cara al futur i com a anècdota recordo que m'havien parlat i ell era un gran defensor sí perquè ell va treballar pel tema dels regadius del Baix Tert que es van començar en aquella època es van començar diguem-ne a modernitzar, en el sentit que tot abans era per envasar aigua, per deixar-la, era per inundació, perdona, no em sortia la paraula i que en els últims anys, sobretot, pràcticament tot el cultiu que hi ha d'arbres, fruiters i tal, va per got a gota, és a dir, que s'ha fet molt bona feina, cosa que, per exemple, com que els hi sobra l'aigua, Deixeu-m'ho dir així, a la zona de les Terres de Ponent amb les dos noveres i el segre, allà la inundació per aigua dels camps és habitual i allà es perd, entre cometes, es perd moltíssima aigua. També un altre tema que és curiós, que és un tema que jo me'l vaig haver de fer explicar perquè no l'entenia, que és que el creixement de la massa forestal ha provocat la pèrdua de cabal dels rius, perquè el que fan és xupar molta aigua als boscos. Està bé tenir boscos, però tenir-ne massa tampoc és el cas. Anem d'un extrem a l'altre. Sí, sí. S'han de netejar. Els boscos. Clar, s'han de netejar els boscos, s'han de fer, diguéssim, els espais pertinents per temes d'incendis, i per tant no es poden tenir els boscos bruts ni massa espessos, hi ha d'haver camins, hi ha d'haver passos, hi ha d'haver... Sí, però això és la teoria, després és més difícil, aviam qui el neteixa, qui li toca, saps? Comencem a parlar de ramats i tal, i qui els porta els ramats aquests, aviam, és que això és la teoria, no? Els incendis s'apaguen a l'hivern, vinga, va. Hi ha prou d'aquesta història, saps? Jo ho veig que, no sé, estem generant una eco-ansietat amb tots aquests problemes que acabaran els nostres... Jo fa temps que estic intentant dir prou ja d'aquestes angoixes, d'aquestes notícies negatives, d'aquesta eco-ansietat, que és un terme que s'ha definit... degut a què? Avui l'alarma del mòbil, demà a l'aiguat, passat a l'incendi i anar dient sempre el mateix, no? És que les lleres dels rius s'han de neteixar, la que hi ha de posar remei, carcaixent, està tot en zona inundable. És que no és estrany que avui estigui totalment anegat. És a dir, ens estranyem d'unes coses que hem provocat nosaltres mateixos. I ara estem passant una ecoansietat bestial per cada dia estem sotmesos en aquesta... I jo m'estic resistint i estic buscant notícies bones, com sigui, per exemple, aquesta. Mira, un rànquing situa Girona entre les 20 ciutats europees més saludables per viure-hi. Bé, potser estarà bruta, però... és la més saludable per viure-hi, agafem aquest... No ho digui gaire, això, eh, que... De què? Que Girona és la més saludable, perquè, clar, vindrà... Fixa't, oportunitats per caminar, una puntuació altíssima, accés a grans espais verds, aquí la de Besa, que tenim abandonada, qualitat de l'aire amb partícules en PM2,5, baixíssim, o sigui que no hi ha contaminació atmosfèrica i oportunitats d'anar en bicicleta tot això són punts positius i clar, és que està situat el número 9 de 20 ciutats europees que s'han estudiat aquí hi ha un anàlisi superimportant que està publicat a una revista Nature, m'assembla i que ha tret el diari de Girona aquestes són les notícies que jo m'estic aquí fotocopiant i guardant perquè les meves xerrades intenta introduir aquestes cunyes positives perquè és que si no a part que no tenim solució que cada any està tot igual tot està igual el doctor està en modus Joan Laporta oh El loro que no estamos tan mal. No, ho aprovechemos lo que intentamos. És a dir, no sé, virgencita, que me quede como este, o... No sé, disfrutar del moment i perquè és que sempre estem comentant les mateixes solucions que, a més, són impossibles, són utòpiques, no? Lo dels ramats per netejar els boscos ho he sentit de vegades, però qui cuida aquell ramat? Cada vegada en tenim menys, no? Sí, sí. Llavors venen els pagesos i diuen que no poden tenir ramats perquè la paperassa que els obliguen a fer és tan gran que es passen més estones a l'oficina que no poden fer. Per exemple, no sé, el missatge seria aquest, intentar fugir una miqueta d'aquesta eco-ansietat, que és que cada dia estem amb el cor a la mà. Bé, ja està. I ha dit la meva... Jo no ho havia sentit, me l'apunto. És un tema interessant. Citarem però no me l'apunto. És un tema dels últims anys on s'avalua el patiment que té la gent de sentir contínuament notícies negatives sobre el canvi climàtic. i això s'ha avaluat com una font d'estrès, com una font de depressió, i hi ha molta gent jove, sobretot a partir que van començar a parlar de tots aquests temes que es feien aquells dies a la setmana, els divendres de la Greta Thunberg, us en recordeu, doncs totes aquestes accions també comporten, o que hi hagi molta gent que té aquesta sensació de cosa desesperada, de que no ho fem Prou. I que fem el que fem no n'hi haurà prou, estem condemnats al fracàs. Exactament. En morirem tots, no? Que ara, per això estava molt bé l'adultor Cervent d'ensenyar també aquestes notícies positives, perquè fins ara només sentim parlar de les coses dolentes. I una mica també en relació amb això que dèiem, jo soc petit propietari d'uns boscos, tenim 12 hectàrees, I és veritat que la paperassa, que el tema de fer un pla de gestió forestal, que quan el tens fet no hi ha cap mena d'ajuda, tot això representa un mal de cap molt gros. Perquè vas veient que a partir de les grans nevades del 2010 i del 2014 van caure molts arbres que ningú va poder netejar, perquè és que no hi ha maquinàries, no hi ha manera de fer-ho correctament, perquè has de demanar 53.000 permisos. El tema de tots els arbres que s'han mort per la sequera, que això també és un gran merder, Només, per exemple, per tenir un arbre que està vinclat a sobre d'una línia elèctrica, per aconseguir que la companyia el vingui a treure, és un veritable merder. I penseu que treure un arbre que està en una posició de risc són quasi mil euros per treure'l. El té que venir una grua especialitzada, el té que enganxar... Clar, això no pot fer-ho un pagès amb una motoserra. I tot això es va enterrarint, es va quedant pendent, i arriba un moment que dius tu que sigui el que Déu vulgui... i ja veurem què passa. És el que deia el doctor, que ens quedem amb les frases, però després no es fa, és a dir, s'han de netejar les alleres dels vius, però després Laca no ho deixa fer, s'han de netejar els boscos, però és complicadíssim netejar els boscos, i a més a més qui ho farà, que aquesta és una altra història, vull dir que ja hi ha empreses que s'hi dediquen, però que tampoc troben gent, tampoc en troben en el món de l'hostaleria en aquests moments, però ningú parla de les condicions que potser seria una de les causes per les quals no es troba gent És a dir, donem voltes sobre principis teòrics però no acabem de posar-nos a la feina. Per exemple, ara això mateix que el doctor Servín deia del riu Unyà, és a dir, és la gran postal de Girona, és on es fan les fotografies i aquella mena de nanúfers. A mi em van dir llanties o llanties, no recordo bé, però que... M'ho van dir com a terme dintre de la pregència d'hialgues i tal. El problema d'això és que realment no permeten vida per sota. És a dir, que ho fan. Per tant, la paraula que utilitza l'arcalde Nadal és ben correcta. Hi ha molts residus, és a dir, no passaria res perquè tant es fes una neteja i la renaturalització ja tornaria a agafar el seu lloc. Però el que molesta no són aquelles, les herbes que hi ha i que amaguen els caipus i tota aquesta cosa, el problema són els residus que fa anys i anys i anys que no es treuen, perquè n'hi ha molts els sediments aquells, n'hi ha molts, n'hi ha molts. Estava fent una llista i dic, home, positiu, jo és que m'encanta que des del pont de Pedra o de l'altre pont que hi ha, més cap al pont de Sant Feliu, puguis passejar i veure, a part de centenars de colls verds i gavians, He pogut observar oques egípcies, bernats pascaires, algun agro blanc. Alguna vegada alguna notria despistada, o poques, però alguna. I no has dit els caipus, per això. Els caipus el primer que vaig veure, el vaig veure a Camarga, fa uns anys. I vaig veure una cosa raríssima i exòtica, i al cap de quatre dies no la vaig trobar a l'Unya de Girona. N'hi ha moltes. N'hi ha molts, han criat i criem molt i porten... No és dolent. És una d'aquelles coses que porten... No ho diguis gaire, perquè com que són una espècie invasora, que no els hi passeguis amb les carpes que se'ls haurà encarregat. Aviam, és una espècie invasora. També les... Aviam, les soques aquestes egípcies també són invasores. Vull dir que sí que hi ha riquesa, però a vegades aquesta diversitat que comporta a altres espècies d'altres llocs, no? Com el caragol poma, el cranc aquest del Delta, que les està fent malbé tot. No sé, està molt maco sempre que no tinguis que viure d'allà, d'allò, no? Quan has de viure d'allò, hòstia, tot et fa nossa, no? O les cacatues aquestes que van... Ui, mira, agafes les cotorres, dius... Totalment invasor. Vull dir que saps... no sé, i amb aquest flux tan baix, tan baix del riu, clar, els colls verds troben coses, perquè hi ha molta brutícia i tal, però clar, un riu tan neutrofitzat, al final no en traurem res de bo, crec jo. És que una de les coses que a vegades... veiem la gent d'aquí, és com algun gavià que es posa allà i veus on li arriba l'altura de l'aigua, i és que són quatre dits, quatre dits constats, no més. I és l'aigua que ve de la sèquia monàra, vull dir, perquè no d'això. Tota manera, els dos doctors han tret, amb el tema de la quantitat, que me l'he apuntat, això vol dir que alguna cosa ens servirà. Però l'altre punt és, aviam, la quantitat... Què l'ha provocat? Hi ha una part positiva, que és que hem aconseguit, amb aquests discursos, i durant molts anys, que la gent es conscienciés una mica, perquè tothom passava de tot. O sigui, el medi ambient no interessava ningú. Que ens hem passat de frenada i hem anat al fenomen aquest de la consciència, probablement que és una conseqüència, però és que jo crec que era important que la gent es conscienciés. Jo crec que ara hem arribat que ja està conscienciada... I el problema és que podem ja que estem superconscients i després arribem a aquest fenomen mèdic que ja no hi entro jo. Però el part positiu és aquest, eh? Però el part positiu és aquest, eh? Sí. Anava a dir d'ansietat i de coses, vull dir, com a especialista en addiccions, és a dir, si es converteix... És a dir, una cosa és tenir-ne cura, que és el que deia, i pensar-hi, i treballar en funció de revertir-ho, i l'altra és deixar de viure patint perquè... Bueno, intuïeixo, eh? Li pregunto, no... Curiosament és un fenomen que afecta a gent molt jove o a gent molt gran. O sigui, tenim unes franges d'edat on aquests temes comencen a ser preocupants. Criatures de 12 o 13 anys que estan escoltant les notícies sense filtre perquè ningú els ajuda a entendre allò que està passant i només veuen els desastres i els drames. I gent gran que va veient com ha canviat la vida. Ells recordaven una altra manera de fer i una altra manera de... de conviure, i ara es troba en tot això, doncs aquestes qüestions que tenen a veure també amb les riades turistes, que es mengen a les ciutats, el tema dels increments de les calors i les morts associades, totes aquestes qüestions són coses que costen molt d'empassar, perquè tampoc hi ha solucions, o sigui, ningú diu farem això i refredarem, o farem no sé què, sinó que és... Sembla una cosa de rècords, que això és el que ven titulars, que diguin aquest any dos graus més, que fa dos anys, o més partícules en suspensió, o més no sé què, i no ens adonem que això ens va minant a poc a poc, que hi ha un punt que si no donem solucions només veiem problemes. Efectivament, és així. Tot just és això. Aquest estiu, aquí a Girona, s'ha doblat el número de morts per calor. És a dir, no és que la gent s'hagi fulminat pel sol, no, sinó que gent gran, gent vulnerable, malalta, no?, han descompensat les seves cardiopaties o neumopaties degudes a la calor. És a dir, la calor s'està associada amb uns fenòmens de salut molt, molt importants. O sigui, ja no parlem del cop de calor, del temporer a Lleida que s'ha mort allà a Collimperes, ni de l'escombraire a Barcelona, no?, que de 42 anys que va caure fulminada, no?, L'empresa què deia? És que estava malalta. No, no. Escolta'm, un cop de calor pot matar a la gent. I jo quan estava intensius em vèiem bastants d'aquests cops de calor, de temperatures de 42 graus. Està clar, nosaltres tenim el cos a 37. Tot el que ens envolta, si és superior, ens calenta el cos, està clar. I els òrgans se'ns bolleixen. Així de clar. Però sense arribar a aquest bulliment, la gent gran o que està malalta, o jo inclús, vull dir, jo estic molt content de tenir ara aquest temps, perquè dic, hòstia, per fi, fora la calor, perquè ho passes malament. La gent gran té una tendència a deshidratar-se, a no beure suficient per ser, perquè no té els sensors, no li funcionen bé. Llavors, els òrgans no et funcionen bé, vas com un zombi pel carrer, no? La gent va molt estressada, hi ha un augment dels ingressos a urgències... importantíssima i les cardiopaties es descompensen està clar, deshidratació i està mesurat s'està mesurant moltíssim ara perquè totes les causes de mortalitat s'apunta si hi ha algun fenomen físic que ha pogut condicionar ja ho he comentat abans a Girona el 2025 86 morts deguts a la calor l'any passat l'any passat, que no va apretar tant, potser no hi va haver tantes sonades de calor, eren de 63. Però bé, Déu-n'hi-do. Deixa'm fer una pregunta de periodista. En relació a què? Perquè abans també n'hi devia haver-hi, i el que passa és que no els mesuràvem. És a dir, és una pregunta, no una afirmació. No, ja fa des del 2010 que s'estan agafant aquestes dades, el MOMO, que és un registre d'immortalitat nacional, i... han anat augmentant progressivament d'any en any. Perquè també la temperatura, aquest és l'any més calorós que hem tingut. Això ens provoca ansietat, els que ja tenim una certa edat. Ja està, clar, clar, clar. Si m'ha permet la broma. És així. Però també m'ha interessat del tema que ens ha tret el doctor Cierven una miqueta això, la tendència que tenim la majoria de la gent, sobretot quan s'acosta en eleccions, i hem de pensar que estem a 19 mesos de les eleccions municipals, a veure-ho tot malament, abans el doctor Cierven ha fet una petita falca, qui ha dit poder a la ciutat estar bruta, però és una bona ciutat per viure, És a dir, no ens en donem compte de totes aquestes coses, és veritat, tot tenim, no la d'Avesa, la d'Avesa i les ribes del Ter, com deia en Nisso, que ell els fa, tenim a la zona que toca la creueta, tenim uns espais verds magnífics, els tenim a les Gavarres, els tenim gairebé a partot, i a vegades ens dona la impressió que se'ns menja el dia a dia, que hi ha moments en què sembla que aquesta ciutat és la més bruta del món, la més insegura del món i la que passen coses i a vegades hi ha voltes val la pena dir bé, tampoc és així és veritat que segurament no està tan neta com alguns voldrien, això no hi ha segurament sempre estarà més insegura del que voldríem perquè voldríem un risc de seguretat zero i aquest també és impossible però també em dona la impressió que a vegades només destaquem els aspectes negatius Això forma part del doctor Favre, això forma part de com som o de la història aquesta que jo deia que s'acosten a eleccions i llavors algú pensa que tot això pot quallar, pot prendre amb la gent. Sort que fem eleccions perquè són moments en què la gent es mobilitza, o sigui es fan coses i tots sabem la cantitat d'obres que s'inauguren mesos abans o dies abans de les eleccions i això és un factor revitalitzador. Però també és cert que totes aquestes situacions que ens van bombardejant contínuament arriba un punt que ens produeix una certa desafecció. O sigui, manquen moltes notícies positives perquè és molt més impactant una cosa negativa que una cosa positiva. Em sembla que era Tolstoi que deia que una novel·la sobre gent feliça no té cap gràcia. Les sèries de televisió que veiem a vegades han d'anar cada cop emmerdant-ho més, perquè si no tienes el hijo de la criada i l'altre se li alco no sé qui, ni l'altre matata no sé qui, doncs no t'ho miraries. Un dia calculàvem que els nanos joves veuen les pel·lícules a un ritme diferent del que veiem nosaltres. Si li poses a un dels teus fills o un dels teus nets, que això ja és la pera, una pel·lícula dels anys 80, no diem una pel·lícula dels 50, una pel·lícula dels 80, Els hi poses la Guerra de Galàxies i s'avorreixen, perquè no hi ha prou morts, no hi ha prou accidents, no peten prou coses. Anem a un tipus de configuració del cervell que està feta a base d'aquests scrolls, d'aquests canvis bruscos, d'aquesta necessitat de pujar la dopamina perquè ens creï una expectativa, i això fa que també els algoritmes vagin educant a la gent a buscar aquestes notícies impactants, que sempre o quasi sempre són les dolentes. no, molt bé jo per això ja et dic avui venia amb una idea buscant aquestes notícies o coses bones amb una idea que volia comentar i és per exemple les manifestacions de joves que hi han hagut però palestina i tal aviam aquesta mobilització de gent jove dius hòstia encara hi ha esperança Dona esperança de dir, bueno, encara hi ha gent que és jove i que no està a la banda escorada, no? De l'extrema dreta, de tal... No, no. No volen lluitar per ideals. Per tant, això és una cosa molt bona. Dos... També és una cosa que volia comentar, d'alguna manera els gassaties començaran a menjar, és a dir, estarem eliminant aquest aspecte de la desnutrició, que és que jo no podia, vull dir, no pots esmorzar tranquil veient aquelles imatges de fam, els arribarà menjar. Són dues coses superinteressants, però massa sovint comentem els altres aspectes relacionats amb aquesta notícia. I jo crec que hem d'anar defugint d'això i buscar aquests elements d'esperança, que la nostra joventut, diem que els joves, jo crec que els joves són els que han de tirar les coses endavant i... ho han vist, ho han demostrat amb aquestes manifestacions i el que vindrà, segurament. Ara ja ens estan marcant nisso, vull dir, això és un gust dels periodistes que no... Per al·lusions gairebé, jo reivindico la feina del periodista, o sigui, matem el missatge, no, home, no? Clar que les notícies s'han de donar i jo reivindico el periodisme i reivindico el periodisme precisament que no ha de ser que no ha de fer massatges el periodisme vull dir, això és en tot cas ja tenim màrqueting, ja tenim gent que es dedica a explicar coses molt maques el periodisme el que ha de fer és que ha de ser crític ha de dir que s'han de canviar algunes coses que s'han d'arreglar, que s'han de solucionar problemes ha de fer temes analítics i s'ha d'explicar que és dur i que no agrada ja ho sabem, sobretot al poder no li agrada que se'l critiqui i aquesta és la feina dels menjans de comunicació i dels periodistes que surtoosament encara existeix una altra cosa és que després hi hagi una altra part de periodisme que és a dir que hi fa altres coses és el que et anava a dir nosaltres que hem estat molts anys després hi ha una altra part que és a dir que hi fa altres coses o després ja parlem d'una qüestió que és informació entre moltes cometes perquè no sé si és informació que són les xarxes socials aquí ja no parlem del missatge periodístic treballat a més a més contrastat i creïble sinó que les xarxes socials és un abocador molt perillós i aquí sí que estaria d'acord amb aquest discurs que feien els doctors que les xarxes socials són un perill A les xarxes socials només hi pots entrar amb molts filtres. i desgraciadament els joves o molts joves no tenen prou filtres perquè el problema són que s'envien a les xarxes socials flashos, missatges, titulars i no hi ha res més després no analitzes no argumentes no, no, no i això és un impacte són impactes que suposo que deuen tenir les seves conseqüències que en tot cas no em toca ni analitzar, però que informativament sí que crec que és un perill, és un problema. Però reivindico el periodisme crític i seriós. Aquest és un tema que n'hi soviem parlant molt i perquè hi hem treballat molts anys, diguem-ne que ara ja estem a la trinxera, a la trinxera de la rereguarda, però que l'hem fet, és a dir, la necessitat del periodisme... perquè a les xarxes socials i també en aquest moment no només a les xarxes socials hi ha una cosa que no és periodisme és a dir el periodisme apagat que et compren les d'això no ho és i en aquests moments el tenim i llavors és un altre tema que és que en un món en què teòricament la informació la tenim a l'abast hi ha més desinformació que mai perquè és allò que dèiem és a dir Hem deixat aquelles veritats fonamentals del periodisme que ens van ensenyar nosaltres d'explicar el què, el com, l'on, el quan i el per què, sobretot el per què, no, ara són, pum, titulars, pam, i coses catastrofistes que donen la impressió que hi ha gent disposada a comprar, perquè això funciona així. També és veritat que llavors jo sempre penso que el periodisme... acabarà sorant i trobarà el seu lloc, perquè és que, si no, estarem molt malament. I també és veritat que hi ha xarxes socials que han fet pics altíssims i que després baixen, és a dir, la gent creix, anava a dir els joves, creixen, però també es fan preguntes, i quan es fan preguntes llavors a vegades veuen que no tot el que els arriba, però... La sensació aquesta que els arriben moltes coses, allò que deia el doctor Fabregas abans, una pel·lícula, imagina't que no hi ha prou morts o que no hi ha prou acció perquè és molt ràpida, però clar, llavors també hi ha gent que com es fa una mica més gran busca coses més reflexives, que el facin pensar o que li donin motius per fer-se preguntes o fins i tot que li donin alguna resposta a aquestes preguntes. Home, és que el problema és que això no ha sigut una cosa que ha anat passant perquè sí, perquè ho hem deixat, sinó que hi ha unes polítiques dirigides a menjar-se tota aquesta informació periodística real per convertir-ho en publicitat. Penseu tots els magnats, els tecno aquests magnats que s'han anat comprant diaris als Estats Units, que han comprat xarxes, El primer que va fer Elon Musk és comprar Twitter, el famós X aquest, i aconseguir que gràcies a que tens aquest poder d'arribar, començar a introduir aquests algoritmes que comencen a intentar canviar la mentalitat de la gent. Això no és una cosa innocent. Això ja ho feia Goebbels als anys 30. Aquesta idea d'alguna mentida repetida mil vegades acaba sent veritat és el que ens està passant. I sort que encara hi ha aquest periodisme de trinxera, que va sent capaç de revertir, d'explicar, de donar informacions, però que cada cop té menys llocs on poder-ho dir, perquè ens aclaparen per una qüestió només de nombre d'inputs. Tot el que t'arriba no ho pots filtrar, és impossible. I anem rebent 50.000 històries que no ens donen temps a reflexionar. Llavors no existeu d'acord els missatges simples que són molt fàcils. Avui llegia que, no diré ni tan sols el nom, un d'aquests que diguem-ne que es va presentar a les eleccions europees en una plataforma i va aconseguir no sé quants diputats, que deia que basaria la seva propera campanya en les expulsions massives de gent. I llavors dius, bueno, però escolta, alguna es fa la pregunta de dir, a veure, primera, això no deu ser legal, segona, això és immoral, tercera, és que a més a més alguna d'aquesta gent la necessitem, quarta, què vol dir fer expulsions massives, és a dir, si és impossible fer-les en aquest moment i en aquest món, o sigui, aquestes preguntes no es fan aquest, aquest, anava a dir pàjaro, perdoneu-me, que es va presentar i que va treure, són allò dels missatges simples, els missatges que el partit verd espanyol també va aprofitar per pujar, perquè algú diu que ve l'ultradreta, no escolti, l'ultradreta la tenim aquí de fa molts anys, i ara venen, diguem-ne, amb un canvi de bandera o de patriotisme, venen d'altres que són preocupants, perquè parles amb la gent i donen la impressió que els partits tradicionals ja no ens serveixen. i que fins i tot els nous moviments tampoc ens serveixen, no? I llavors dius, ep, anem a un moment complicat. Sí, amb el tema això, ara pensava... Les enquestes de cunyat, fas les enquestes d'aquelles de taules i te'n dones compte que hi haurà nous partits que poden pujar espectacularment en base a missatges absolutament simplistes. Sí, sí. No, dir que ara pensava en una imatge dels anys 20-30, hi ha una fotografia que la tinc guardada en algun lloc, no sé on he entès, però que me la vaig guardar precisament perquè, no sé si als anys 30 o així, i que veies un tren, greix tot de senyors, en aquella època els que no treballaven eren els senyors, diguéssim, i tots llegien el diari, no?, i es informaven, tal, tal. Avui tu vas en un tren o vas al metro i veus la gent en cap cot, no és que estiguin tristos ni tinguin un problema de clatell, sinó que tots estan mirant el mòbil. I l'altre dia vaig fer un gestava de vacances, vaig anar a Lisboa i tal, i vaig entrar, vaig fer algun trajecte en metro per desplaçar-me, i m'hi vaig fixar, i em vaig quedar dret i vaig començar a mirar què era, s'informaven? No, no. El tema ja no era informació. És a dir, ja no és que estaven mirant el diari, ni miressin impactes informatius, ni twitters, ni xarxes socials. Estaven mirant absolutament tonteries, bestieses. La gent s'aixica al matí, puja al metro, agafa allò i es passa hores. mirant absurdament coses absurdes però absurdes totalment algun joc però coses animalades allò que et posies les mans al cap el que diu un futbolista amb les ulleres de color groc és que ja s'acollona a mi em preocupa això, no? quin tipus de societat molt bona no, molt trista i això, quin tipus de societat estem construint i aquí ja vaig a fer una crítica diguéssim, als governs i a les polítiques educatives d'aquest país. Clar, hem d'educar els nanos perquè sàpiguen que tenen una eina que pot ser molt valuosa però alhora pot ser molt dolenta. I en tot cas, home, i polítiques educatives que es carreguin, per exemple, que s'entendin carregar la filosofia. Aprendre a pensar. És a dir, jo no dic que la gent s'hagi de dedicar a la filosofia, però ara hi ha uns coneixements bàsics de filosofia per aprendre a pensar que són molt importants. doncs no, hem d'anar en una societat que l'únic que busquem són resultats no, no, escolti que hi ha d'haver aviam, s'ha de pensar s'ha de reflexionar, s'ha d'investigar clar, si no formem els joves ens trobarem amb això, que veuràs que la gent l'únic que agafa aquella eina del mòbil i queda absolutament amb la ment en blanc no hi ha reflexió, no hi ha pensament, no hi ha res A mi això em preocupa. Però comença a haver-hi un cert contraatac en aquests conceptes perquè, sobretot els països del nord d'Europa, per exemple, estan aconseguint que la gent es subscrigui a diaris digitals. Jo tinc amics periodistes d'allà i m'expliquen això, que han pujat les ventes del típic diari que abans compraves al quiosc i que ara el llegeixes per internet... però que a base d'on donar continguts atractius i interessants estan aconseguint començar també a arribar en aquest públic que necessita també un format que no és l'antic, que no és aquelles columnes amb aquest paper que servia després per embolicar el peix o per posar a terra perquè no trepeixis tot el que havia esfregat. I ara s'han d'arribar amb aquestes altres eines que moltes vegades no s'han desenvolupat. I del que parlem abans, que hi ha tota una sèrie de gent que tenen tècniques molt depurades que inclús s'estudien. El discurs d'Aliança Catalana no difereix gaire d'altres discursos populistes d'altres països d'Europa. La immigració, la inseguretat, totes aquestes coses que estan... com criades especialment per tocar la fibra. O sigui, no és una cosa innocent. I recordeu, per exemple, que Steve Bannon, que havia sigut assessor de Donald Trump, té una mena d'universitat d'extrema dreta a Itàlia per intentar influir en aquestes coses, per donar aquests continguts, que són els que toquen... a la gent, perquè van molt directament al moll de l'os, i que si això no es contrarresta amb una capacitat també de fer atractius els missatges contraris, de fer-los arribar, doncs ens mengen la torrada per culpa d'això. I això és una mica també d'efecte que no hem sigut ràpids en anar-los adaptant. El paper d'Europa al món s'ha anat quedant com una cosa encarcarada... vella, sense tenir aquesta agilitat que tenen altres països per començar a treure el cap i a parlar d'una manera solidària, d'una manera consensuada, cadascú fa la guerra pel seu cantó i és com molt preocupant aquesta tendència que no hi ha uns temes de país que puguem parlar tots i que puguem estar mínimament d'acord amb què fem sinó que el problema sempre és culpa de l'altre no hi ha hagut des de fa molt temps aquesta possibilitat d'arribar a aquests consensos que ens ajudin una mica per exemple això que m'ha fet pensar els joves amb el bo cultural i tal per què no podíem tenir un tíquet perquè s'obrís la premsa estàndard fomentant fins i tot el català jo què sé Estàs a Girona? Doncs res, accés a Diari de Girona, Al Punt, i a l'Ara o la Vanguardia, no sé, que fos un tiquet gratuït pels joves. O sigui, el que estan fent els certs partits polítics amb TikToks i tal, influint per una altra banda, doncs que el govern ho fes, es gastés els diners amb aquesta cosa cultural, no? Jo crec que estaria prou bé i no tindria... A més... finançaries o aportaries cèntims al periodisme que en manca. Donaries feina, no sé, podria ser una cosa... I estem molt preocupant, doctor, la gent jove i no tan jove no està disposada a pagar per la informació. perquè durant un temps, segurament perquè hem pensat que se'ls regalava i com que se'ls regalava no tenia cap mena de valor. I ara el problema no és que s'informin en un mitjà o en un altre, és que ja no s'informen ni en certs socials, és que hi ha hagut, en aquests moments hi ha un auge de... de, diguem-ne, de xerlatans, deixeu-m'ho dir així, és a dir, que tenen noms diversos, o els tiktokers allò dels 15 segons i que no passin perquè ja no aguanten la d'això, la sensació aquella d'anar passant, i llavors així és complicat. Tot i així, també insisteixo que a vegades generalitzem i diguem això. tots els joves votaran l'extrema dreta no tots els joves votaran l'extrema dreta i també hi haurà gent que diguem-ne que de mica en mica diguem-ne irà canviant o irà virant i per tant també n'hi haurà que acabarà llegint llibres i que es faran preguntes que és així però sí que et dona la impressió que estem una mica rodejats i que llavors la sensació és que els missatges que funcionen són els més simples i els més perillosos que a vegades són molt perillosos els missatges llibres Sí, sí. En tot cas, bueno, hem fet una repassada, però també hem parlat de coses bones, eh? De coses bones, diguem-ne un positiu com aquesta enquesta que diu que Girona es viu bé, cosa que crec que no podem negar. La majoria de la gent viu bé, també hi ha gent que els passa molt magres, eh? Vull dir que aquest és un altre tema, no? i que és una ciutat que segurament hi ha problemes d'inseguretat però que no és del tot insegura encara que allò que dèiem dels missatges vull dir la llegia que som la sisena província més assalts violents sempre n'hi ha hagut assalts violents però n'hi ha, no? És aquella cosa jo el tema de les estadístiques el vaig agafar molt en compte com va venir aquest els va afectar vostès directament productor sirvent de dret com va haver-hi tot el tema del Covid i vaig un moment que deies hem de deixar de fer estadístiques de... de morts perquè allò sí que ens provocava molta ansietat però en tot cas anem tirant hi ha altres coses aixecaran dos torres més aquí al parc del migdia segon he llegit avui s'estan tirant a terra les naus de la carretera a Barcelona algun dia tindrem l'Institut Armazenda algun dia el problema de la neteja segurament se resoldrà per una banda o per una altra alguna cara de que Així, però bé, són temes, és a dir, són temes de la ciutat, no? I hem d'abandonar una mica l'eco-ansietat i totes les altres ansietats, que totes les ansietats, pregunto Déu, han de ser valentes, no? Les ansietats excessives, dient-me. Excessives, evidentment, però és que hi ha un punt d'ansietat necessari. O sigui, necessitem un sent revulsiu per... Si no, no tenim sang, ens falta aquest punt de... de resposta davant de les coses que passen. Imagineu-vos una cebre que quan ataca la llauna no es mogués. Se la fotaria al minut 1. Necessitem que hi hagi una certa preocupació respecte a l'entorn, però sempre, i com tot, és una qüestió de quantitat. Doctor Sirvent, hem de menjar llogur. és que en un moment determinat ho he dit bé en relació a la notícia aquesta que sembla que a nivell mundial ara han descobert els llavors de la fageda perquè la senyora Maria Branyes que va viure fins als 117 anys en menjava i el doctor deia bueno, aviat Sí, sí, sí, és un tema de microbiota i, bueno, ja fa temps que se sap, no?, però és el iogurt en general, eh?, no cal que sigui en la faixera, però, bueno... Són molt bons, els de la faixera. Exacte, són molt bons i llavors pots aprofitar les dues coses, eh?, però l'interessant és menjar, doncs, probiòtics que t'aporten el iogurt o el kèfir, no?, i el fuet, també, la pell del fuet, també, i el formatge blau, també, i la cervesa, a vegades, també, en fi, totes aquestes substàncies que tenen llevat, correcte, vull dir, hi ha algunes que són en mesura, no?, i altres, doncs no, com el iogurt, el iogurt no cal tenir mesura, la senyora Baranyes en prenia tres al dia, eh?, a part d'altres coses, eh?, El que passa és que ho han focalitzat tot el iogurt, però els gens, l'anàlisi genètic, no diu que tot aquest benefici és degut al iogurt. No, diu que és possible que s'associe a una dieta sana, a que menja molt iogurt i altres coses, sobretot una vida social... plena i no tenia gaire ansietat i no tenia cap ansietat perquè ja ho comentava, que ansietat que ho passava molt bé, que no tenia res i deien també el sentit de l'humor això s'explicava també aquest punt d'enfotar-se una mica de tot que permet posar distància i permet no canficar-se tant també és de les coses que segurament són importants. I ara això ja ho saps, vull dir, sentit l'humor, una mica de iogurt, vida tranquil·la i la pell del fuet. Ens faran treure-ho a dir. Hauríem de parlar de quin fuet, perquè després hi ha aquell fuet que té aquella pell sintètica, que no crec que sigui recomanable. No, parlo dels fuets de Gemena, dels bons. Molt bé, escolteu, ha estat una tertúlia magnífica, hem parlat d'aigua, però també hem parlat d'altres coses com que no tot va malament i que Girona és una ciutat, diguem-ne, la novena d'aquestes 20 que havien analitzat en les quals es viu més bé. Això els de Giraneu sabíem, tot i que tenim tendència a buscar les coses negatives. Allunem-nos de l'ecoansietat, vivim el dia i moltes gràcies per aquesta tertulia, doctor Xavier Fàbregas, doctor Josep Maria Cervent i Narcís Genís, periodista. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11.