La tertúlia de Girona FM

El programa arrenca presentant els tertulians i abordant el **fort increment de casos de grip**. Es comenten les noves xifres d’incidència, el **col·lapse d’urgències** i el retorn de l’ús obligatori de **mascareta** en centres sanitaris i residències. S’explica que enguany hi ha hagut diverses *mutacions* del virus que han fet **menys efectiva la vacuna**, i es destaca l’afectació inusualment alta en infants (0–14 anys). També es reflexiona sobre com abans de la Covid gairebé no es feia seguiment públic de la mortalitat per grip i com ara s’hi para molt més esment.

Els tertulians exposen les seves **experiències personals** amb la vacunació (tant de grip com de Covid) i la **por a les vacunes**. Es remarca el paper històric de la vacunació en la reducció de la **mortalitat infantil** i malalties com la polio. El debat s’endinsa en l’ètica de la **vacunació infantil obligatòria**, la signatura de consentiments als centres educatius i la idea que potser haurien de signar qui **no vol vacunar els fills**. S’introdueix el concepte d’*immunitat de ramat* per explicar per què persones no vacunades han patit formes lleus de Covid. També es critica la barreja entre **negoci farmacèutic** i rebuig a les vacunes, i es fa una defensa clara de seguir les **recomanacions mèdiques** i de salut pública.

La conversa deriva cap a l’**auge de les teories de la conspiració** (antivacunes, terraplanisme, negacionisme de la gravetat o l’arribada a la Lluna) i el paper dels **pseudomitjans** i de l’extrema dreta, especialment als EUA, en la seva difusió. Es denuncia la combinació de **manca de formació**, excés de **fakes** i saturació informativa com a factors que erosionen el **pensament crític**. Es lamenta que la societat es mogui cada cop més per **crits, espectacle i superficialitat**, i que els debats profunds i pausats tinguin poca audiència, tant a televisió com a xarxes.

S’analitza el canvi del sistema informatiu: abans els **mitjans tradicionals** controlaven el flux d’informació i responien jurídicament de les seves publicacions; ara qualsevol persona pot difondre **bulos** massivament. Es recorden experiències personals amb **querelles i demandes** per continguts als diaris, contrastades amb la **impunitat** de moltes mentides a xarxes. Es critica el fenomen *influencer* i la recerca constant de titulars estridents. A escala local, es posa com a exemple el perfil d’Instagram **“Girona Perduda”**, vinculat a entorns d’extrema dreta, que combina nostàlgia i **desinformació**. Es preveu que aquest tipus de canals tinguin un paper important a les properes **eleccions municipals**, substituint part de la informació de proximitat que abans feien diaris i ràdios.

Els tertulians reflexionen sobre el pas del **monopoli informatiu** dels periodistes a una aparent **democratització** que, tot i tenir elements positius, està generant un "desastre" de desinformació. Es reconeix que xarxes com **Twitter/X** han servit per fer emergir temes silenciats pels mitjans, donar veu a **entitats i moviments socials** (com Aigües Vida) i organitzar mobilitzacions. Però també s’adverteix que avui molts ciutadans donen **més credibilitat** a un tuit anònim que no pas a comunicats institucionals. Es critica l’**anonimat** que permet insultar i difamar sense conseqüències, i es recorda que als diaris es va deixar de publicar cartes amb pseudònim justament per responsabilitzar els autors.

Es comenta la notícia d’un país (esmentant Austràlia) que ha aprovat una llei per **prohibir les xarxes socials als menors de 16 anys**. Es debaten les possibilitats tècniques de fer-ho complir, el paper de la **intel·ligència artificial** per verificar edats i el fet que els **joves solen anar un pas endavant** en tecnologia i trobaran probablement maneres de saltar-se restriccions. Malgrat els dubtes, es veu com un senyal que **vindran més regulacions** sobre l’ús de xarxes per part de menors.

En una transició curta abans del bloc de l’aigua, es comenta la **crisi econòmica** dels mitjans de comunicació tradicionals, molt dependents de **subvencions públiques** i de grans empreses de l’IBEX. Es constata que el canvi de paradigma informatiu i l’**immediatesa** de les xarxes han deixat la premsa en una situació fràgil, amb dificultats per competir pel temps i atenció de la ciutadania.

Aprofitant la presència de Pau Marramón, la tertúlia entra al **gran bloc de l’aigua**. Es descriu la trobada a Girona del **Moviment Europeu per l’Aigua**, que reuneix científics, acadèmics i gestors d’arreu d’Europa. L’elecció de Girona serveix per impulsar el futur **Observatori de l’Aigua** del sistema Girona–Salt–Sarrià de Ter, concebut com un **òrgan de participació ciutadana** i de **transparència** sobre la gestió de l’aigua. Es recorda que és la "segona fase" després de la **remunicipalització** del servei d’aigua.

Es desenvolupa la idea que l’aigua ha de ser un **dret humà**, no una **mercaderia**. Pau Marramón critica la lògica capitalista que converteix l’aigua en producte i defensa l’accés universal. Es relata la intervenció de **Pedro Arrojo**, relator especial de l’ONU, que actualitza dades esfereïdores: fins a **4.000 milions de persones** podrien no tenir accés garantit a aigua potable. S’expliquen casos emocionants de comunitats al Perú, on les famílies han de donar **aigua contaminada** als fills, i l’únic que pot fer Arrojo és **compartir el plor i la impotència**. En contrast, a Girona es debat sobre petits matisos qualitatius, cosa que evidencia la **situació de privilegi** respecte del context global.

A partir d’una pregunta de Jordi Xargayó, Pau Marramón explica la història dels **acords de la Taula del Ter (2017)**: sis mesos de negociació amb la Generalitat, signatura solemne a Girona i compromís, entre altres punts, de reduir el **transvasament cap a l’àrea de Barcelona** fins al 30% del cabal el 2028. Però subratlla que el nucli de l’acord era impulsar un autèntic **Pacte Nacional de l’Aigua**, revisant tots els **drets històrics** d’ús (embotelladores, agricultura, turisme, càrniques, ajuntaments…). Segons Pau, el govern actual ha "fet un dribbling" i ha reconduït el debat al **quart cicle de planificació hidrològica**, un procés burocràtic on la participació ciutadana és bàsicament digital i limitada, lluny de l’esperit transformador que reclamaven. Això genera frustració i el fa desconnectar del procés, mentre companys més joves continuen.

Es recorda com, durant la **darrera sequera**, es van destapar moltes mancances del sistema d’aigua català i es pensava que hi hauria **grans reformes estructurals**. Però, un cop va ploure i els pantans es van omplir, el tema va desaparèixer del **debat públic**. Es critica que els cicles electorals curts fomenten una política de **curt termini**, sense planificació a llarg abast. Es fa un paral·lelisme amb la manca de previsió en altres àmbits (manca d’infermeres, metges, etc.). També es destaca que la població i el turisme **no paren de créixer**, així com les promeses de nous regadius, cosa que incrementa la pressió sobre un recurs limitat.

S’entra al detall de les **pèrdues d’aigua** per deficiències en les canonades. Pau explica que molts trams de xarxa urbana són de **fibrociment (uralita)**, molt fràgils als moviments de terra. Substituir **1 km de canonada** costa uns **400.000 €**, i hi ha "quilòmetres i quilòmetres" en mal estat. Es relata com tècnics especialitzats detecten fuites escoltant el soroll a les canonades amb auriculars. Auditories recents mostren casos extrems com el barri de **Montjuïc**, on es perd fins al **60% de l’aigua**. Tot plegat es qualifica de **problema multimilionari**, que exigiria una inversió molt superior a l’actual i una ciutadania més **conscient i exigent** amb els responsables polítics.

Es repassa el procés de **remunicipalització** de l’aigua a Girona. Abans, una empresa privada obtenia aproximadament **1 milió d’euros anuals de benefici** pel servei. Ara, l’empresa és **100% pública** i es valora el paper de figures com **Marta Madrenas** i **Martí Terés** en aquest canvi. Es discuteix el **cost de les inversions** necessàries i el fet que Girona tingui una de les **tarifes d’aigua més baixes** del país. Es planteja el possible augment de rebuts per finançar obres, sempre garantint l’accés dels col·lectius vulnerables. Pau explica que als estatuts de l’empresa (CATSA) s’ha previst una **cadira per als moviments socials** i entitats (Aigües Vida, Càritas, regants, etc.) al Consell d’Administració, amb l’objectiu d’assegurar **transparència i participació**. Es remarca també que la taxa d’escombraries ja s’ha desvinculat del rebut de l’aigua, millorant la percepció real del cost del servei.

Es discuteix la proposta de construir una **dessaladora a Empuriabrava** per garantir el subministrament a la Costa Brava i alleugerir el Ter. Pau critica que es vulgui **ampliar l’oferta** sense gestionar eficientment els recursos actuals i sense complir els acords sobre el Ter. Es recorda que amb una fracció de l’aigua que avui es trasvasa a Barcelona, la Costa Brava podria ser **autosuficient** durant anys. El debat s’amplia al **canvi climàtic global**, a la reducció de cabals d’origen per l’augment de temperatura i superfície forestal, i a l’impacte en **migracions climàtiques** per desertització. Es conclou que, malgrat els problemes locals, Catalunya i Girona continuen sent **molt privilegiades** en relació amb la major part del món, però això no justifica deixar d’actuar.

En l’últim tram, la tertúlia tracta la polèmica sobre el **Rei Negre** i la petició de no pintar de negre cap participant a la Cavalcada de Reis de Girona. Es menciona una recollida d’unes **80 signatures** per demanar-ho. Els tertulians tendeixen a restar importància al debat, que consideren **sobredimensionat** i polititzat. Argumenten que la cavalcada és sobretot una **tradició ciutadana** organitzada per entitats com els **Marrecs**, i que el maquillatge forma part de la **representació teatral**. Es reconeix que la situació ideal seria no haver de pintar ningú perquè hi hagués prou **persones negres** disposades a fer de Rei i de seguici, però expliquen que costa trobar-ne prou i que no es pot obligar ningú a participar. Es confia que, amb el temps i una major implicació de població d’orígens diversos en la vida associativa, **augmenti la presència de persones negres** i el conflicte es vagi resolent de manera natural.