Girona: Temps de Flors, Trueta i convivència urbana

Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 13 de maig, dia de la Mare de Déu, de Fàtima, per als que són creients, dimarts i 13 pels que són supersticiosos, dia que el Girona juga al camp del Valladolid, un partit clau, com ja són claus els últims partits, que no estan sortint, diguem-ne, de cara precisament, però nosaltres estem aquí per fer la tertúlia amb tres persones que m'acompanyen als estudis del carrer Balmes i als quals els vull agrair la seva presència per passar la vista a la ciutat o el que ells vulguin. Concepció Baray, bon dia. Bon dia. Com està? Bé, bé, la veritat és que molt bé. Em queixo. Se li veu, se li veu. Després parlarem. Entraré amb vostè i entraré una miqueta sa, que ja ho veurà. Ai, què he fet ara? I perdoni que li digui. Que tinc un any més ja, eh? Sí, per cert, per molts anys, perquè aquesta setmana passada... Diumenge, diumenge. Diumenge em va fer 35, em penso, no? No, 49, jo no tinc cap problema en dir-ho, eh? 49, 49. No, no, doncs per molts anys, que ja va ser felicitada, diguem-ne, ho és ara de manera pública. Com també li vull dir bon dia al periodista Albert Raquena, bon amic, bon dia Albert. Hola, molt bon dia. Com va tot? Bé, molt bé. Aprofitant aquestes hores de sol, perquè portem molts dies allò amb pluja i aigua i pluja. Vam aguantar el cap de setmana, eh? Temps de flors, va aguantar mitjanament el cap de setmana. Estava el diumenge aquí a la plaça de Sant Fèlix mirant els castellers i allò que semblava que volia ploure, semblava que parava, se sentia algun tro, a vegades aquest tro era el tren que passava, es van poder fer els castells tranquil·lament i encara va aguantar. ja se sap, pel maig cada dia. Exacte. Eva Palau, doctora Eva Palau, molt bon dia. Bon dia. Un gran plaer tenir-la aquí, ja hi havia vingut una vegada, però amb una tertúlia molt específica de tema sanitari, però jo recordo sobretot, i permeteu-me, eh, recordo sobretot com una mica acollonits, espantats, la trucaven per telèfon, o telèfon, aquest dia em van arrenyar perquè deia telèfon, i diuen, no s'ha de dir telèfon, s'ha de dir telèfon, doncs telèfon. Quan... 8, 9, 7, 5 de març del 2020 que tothom parlava d'alguna cosa rara i li deiem, doctora, què passarà? Hi haurà pandèmia? I en aquell moment no teníem ni idea que ens acabaríem tancant pocs dies després i I aquell moment era eslegidora de Salut i a més a més hi ha directora mèdica de la... Aquest moment encara és responsable de la Sobre i d'Uxències. Arrel de la pandèmia vaig passar a ser directora. Però sí, són moments que val més no recordar. Bueno, sí que val la pena recordar per treure l'experiència i les parts positives que també, sempre ho he dit, eh? Malgrat tot el que va passar, anem a poder treure parts positives com de reorganització de... d'espais sanitaris, treballar amb equip, etcètera, etcètera. És que ara et recordo perquè han passat 5 anys i van dir tots que ens sortirien millors, de tot això, cosa que no és que ho dubti, és que ja puc dir que no, però sí que és veritat que en aquell moment hi va haver-hi una incertesa i jo diria que una paraula que en aquell moment no s'estil·lava, però era por. Por al desconegut, al que la malaltia va morir moltíssima gent, però no sabíem exactament de què anava... Us recordeu que fregàvem superfícies, ens rentàvem les mans, després vam saber que no servia de gaire res tot i, bueno, rentar-se les mans sempre serveix, eh? Però bé, pantalla passada? Pantalla passada amb tot el que es pugui passar i amb el que no... conservada. Doncs moltes gràcies per ser aquí, per parlar i passar un... per donar un tom a la ciutat per explicar coses que més o menys passen, però com que he dit que em manassaríem una pregunta directa a la Concepció Barall. Més que s'ha posat uns coses així d'aquí davant. Què va fer dissabte, vostè? Oh, ho vaig passar molt bé dissabte. Aquesta és fàcil. Dissabte, a part de... començava Girona a temps de flors i vaig poder fer una volta ràpida perquè també va aguantar el dia. Vaig a la nit, vaig anar... Bueno, no és la nit, la tarda nit, perquè hi havia un moment que deies tot just a les 10 al concert dels 20 anys de Diversiones. I la veritat és que, bueno, m'ho vaig passar... Estava petà, feia temps que hi arribia entrada, estava tot venut... Hi havia molta, molta gent, però si estava bé, però sobretot... I així els hi vaig traslladar, eh? Algun d'ells, perquè sabeu que són de Calonja i per tant... Són persones amb les quals, bueno, jo he tingut... Tinc records fins i tot d'infància, no?, perquè tenen més o menys la meva edat... que feia temps que no anava a un concert amb tan bon rotllo, jo dic així. Tu vas a veure concerts d'artistes més internacionals, menys internacionals... Bàsicament perquè ho penxa a les xarxes, no perquè la persegueixi. Sí, perquè a mi m'agrada si puc, a més quan estic de vacances m'agrada i a més normalment són coses que faig en família, igual que ho vaig fer... Sergio Dalma, Rosario, és que té uns fans, vostè, això de la música espanyola no podia ser d'altra manera. Sí, a mi m'agrada molt la música espanyola, és veritat... Però sí que és veritat, i normalment ho faig amb família, com ho vaig fer el dia de diversió, és que vaig anar amb els meus cosins i la meva germana, el meu cunyat i tal, i amics. Llavors, o sigui, tu vas a concerts més grans, menys grans, però bueno, vas al concert, no? Vas amb el teu grup... I ja està, tampoc, en canvi el dissabte jo crec que era, això era el bon rotllo, era tothom, a part que vaig trobar molta gent coneguda de Girona i de fora de Girona, bueno doncs això, de veritat, vull destacar-ho, el bon rotllo, el que la gent anava a passar-s'ho bé, el que la gent no li preocupava, altra cosa que no fos. La música, el passar-s'ho bé, el ballar, el divertir-se, oblida-te'n de tot l'altre, dels concerts que vas amb consignes polítiques o no polítiques, o de futbol o no. Era el bon rotllo, era la música, era el disfrutar i era el passar-ho bé. I gent de totes les edats. que aquesta també crec que és una altra cosa important, no? Des de gent molt jove fins a gent gran, tothom disfrutant aquell dia. Per tant, jo des d'aquí de veritat que els felicito. Felicito l'organització perquè va estar molt ben muntat i molt ben organitzat i els felicito... Després va ser un llarg concert perquè va començar mitja tarda... Sí, efectivament, la rua, per cert, que estava tot molt... Des de les 4 de la tarda fins a 3 quarts de 12 de la nit que es va acabar a tot, estava tot molt ben organitzat, per tant això també crec que es mereix un reconeixement i una felicitació i sobretot per la part que li toca a la Corali Cunyat com a directora de la Fira. que és on es feia el concert, i felicitat en ells per aquests 20 anys, perquè crec que això demostra que han continuat esforçant-se per poder arribar al que són ara, perquè no ells van començar a fer-te fotre. Sí, sí. quan érem molt joves, fins on han arribat, que tots tenen la seva feina, que tots tenen la seva vida, i llavors se troben per fer, per tocar i per passar-s'ho bé, i també felicitats pel concert del dissabte, que jo crec que també es marca un abans i un després del que és orquestra diversió, sobretot a les comarques gironines. Molt bé, doncs millor els vaig descobrir no fa 20 anys, sinó una miqueta més tard, però realment em havia sentit a parlar, però fins que no ho vaig viure, vaig fer una conta del bon rollisme que hi ha i del fet que t'acabes arrencant amb cançons que són, en aquest cas, de la meva època, però vull dir... No, però penso que el que diu la Concepció una mica és el que caracteritza com un concert de diversió, és que pots anar-hi amb tota la família per dir alguna cosa, per anar amb els més petits de casa i amb els més grans, perquè... Tots t'ho passes bé i no te sents fora d'allò que... Vull fer un apunt que el senyor Grau ha fet, que li ha dit a la senyora Verani, que inclús va al concert de la Rosario. Jo he de confessar que el primer concert de la Rosario vaig anar forçada i ara intenta no perdre'm en cap, perquè és un espectacle i, per tant... Bueno, però t'ha dit Rosario, podia dir Sergio Dalma, podia dir Maldi, podia dir Pastora Soler, molts. Sí, sí, sí. Miguel Bosé, a mi m'agrada molt la música espanyola, i de fet era una de les coses que jo li reclamava, i això, quan era regidor a l'Ajuntament, que a vegades, quan dèiem... Quan era regidor a qui? Quan era regidor jo a l'Ajuntament... Ah, sí, pràcticament sempre. Bueno, ara ja en fa uns quants que no, però... és veritat, jo els hi deia el regidor de Cultura quan organitzaven les fires i els concerts i l'equip de govern en el seu moment per què no portem artistes d'aquí espanyols que vaig aconseguir que ho portessin millor el Bocet a Fontejau després d'insistir d'insistir molt, però estava ple és que al final la gent li agrada també l'emoció no cal portar grans artistes internacionals No, però els noms que dius ja són gent de pes, ja pesa. Efectivament, per mi sí, però bueno, hi ha gent que diu que si no, si no portes Coldplay, si no portes, no, has dit Dragons. Això són concerts del Sant Jordi, que dic jo, del Palau Sant Jordi. Girona, són coses més... Albert, avui tenim poques coses a dir, vull dir no... No, a veure, jo en tema de música no sóc allò un fan concret d'una música d'una cantant o d'una cantant, sinó que poden haver coses d'en Miguel Bosé que m'agradin, però hi ha coses de Lluís Llach que m'agraden molt, hi ha coses d'en Serrac que m'agraden, hi ha coses d'en Serrac que m'agraden... No és incompatible. No és incompatible, només faltaria... no és incompatible m'agrada molt i a casa tinc música de tot tipus això a vegades ho expliques a segons llocs i et foten a lloc la tallada ho he defensat molt en altres llocs jo he aconseguit ser del Gironi del Barça Jo, des de fa molts anys, he sigut molt d'encerrat i molt d'allà, i per mi no ha sigut absolutament incompatible, però malgrat tot, i això ara tiraré cap al d'això, jo vaig començar a treballar a la Ràdio 74 i durant deu anys una de les meves feines era posar discos, per tant, el món de la música, diguem-ne, en espanyol, que era la que es portava en aquests moments, la que ens obligaven a posar... en aquells moments perquè gairebé venia per llei però esclar, és el que escoltes ara com base a diversiones i he aconseguit una cosa que alguns dels meus fills adolescents acabin dient hòstia, però aquestes cançons són molt ben parides aquí vaig, és que hi ha cançons hi ha cançons que són de fa 20 anys o de més o de 40 anys de 40, que ara, doncs, els teus fills o els meus nobots, que tenen una edat més temprana que la nostra, diuen, oh, aquesta, ah, però per què la coneixes? Doncs perquè la casta Orquestra Diversiones o altres orquestres que fan versions, o perquè les han editat en versions així, xumba-xumba, que dic jo, i de cop te diuen, aquesta, jo, home, aquesta enxona moderna no en té res. Recordo quan, recordo quan en Marc Perrot va treure ese toro enamorada. Sí, sí. També la van cantar, eh? Ostres, ostres, aquesta cançó que no sé què. És preciosa. Però aquesta cançó la cantàvem quan jo era petit. Aquesta cançó, Albert, jo la tinc a Calonja. Sabeu amb els discurs de 45? Amb els discurs petits de 45 la tenim cantada, però ara no sé qui és el seu d'allò original. Per tant, no el diré, per no equivocar-me, però vull dir cantada per abans, eh? No, no... Però una cosa, a mi també m'agrada tota la música. Jo, perquè l'època que jo he vist de joventut, perquè m'entengueu, per exemple, la del rock català, jo el primer concert que vaig anar, que van tocar Sant Antoni de Calonja, en un recinte que ja no existeix ara, és un pàrquing, a la festa major que és a final d'agost, principi de setembre, va ser sopa de cabra. Llavors jo sopa de cabres, s'han traït, sau, l'axambusto i els pets són els cinc grups de rock català de la meva època. I anàvem a veure'ls aquí a les casernes quan tocaven i venien a Calonja. A mi m'agradava molt però em van agafar una mica grans. no, t'ho dic perquè per exemple a mi ara els de més d'ara ja no m'han agafat has parlat amb Mart Perrot que amb la seva faceta del Xaval de la Peca per exemple va treure el famós llibre del Nino Bravo que a més a més va ser d'un anunci d'una companyia de telefonia i es va fer i la gent deia hòstia quina cançó és la cançó de Nino Bravo jo l'altre dia ho recordava jo no fa gaire al mes de novembre va venir Camela que també vaig anar al Palau Firal, perquè a mi m'agrada molt Camela. Sí, un dels grups segurament més infravalorats per la crítica i més apreciats per la gent, perquè van vendre milions de còpies de cassets, dels cassets de les gasolineres. Sí, que aquests també en tenim, també en tinc molts d'aquests, eh? I vaig anar al Palau Firal, que va venir. I jo recordava aquest concert, i el dissabte una altra vegada, que jo no anava al Palau Firal a una... Un concert des del Xaval de la Peca, que va venir, el Xaval de la Peca va venir a Girona i va fer, i tant, el Xaval de la Peca va venir a Girona i va fer el concert al Palau... El Palau de Fires? El Palau de Fires, i tant. Perdó, el Palau de Fires o el Palau d'Esports? No, el Palau Fires. Ah, el Palau Firal, doncs sí, sí, sí Igual que ara, igual que ara Fira de Girona que em diuen, no, bueno, jo dic Palau Firal No, allà on patinàvem, no Allà on patinàvem, no Fins i tot com a promotor hi varen portar gent com Guapatxacombo, però hi havia Bijós Mostac No, però tu aquell pavelló que recordem, jo allà hi havia patinat Sí Perquè és on te patinàvem, feien els festivals del Girona i per tant on veníem a patinar els quan jo em dedicava a això Sí Però no, no, i dic al Palau Firal, allà l'últim concert que hi havia anat abans d'aquest any, del 2024, diguéssim, era el Xaval de la PECAC, que no recordo quin any era, però potser fa 20 anys. Potser. Es van deixar de fer concerts al... Sí, sí. Quan no? Al Palau Firal després el vam com... Sí, sí, sí. Ara sembla ser que tornen a... L'altre dia m'explicaven que tornen a intentar promocionar-lo per això. Ja se n'ha fet uns quants, es va fer el del grup mallorquí, que ara no em sortirà el nom, el d'Antònia Font, i va haver-hi el que acabes de... de canviar l'art, hi ha hagut aquest de diversions, n'hi ha hagut algun altre i se'n van programant. Per això dic que sembla ser que han tornat a obrir la porta a fer concerts. Entre fira i fira, perquè és clar, la part important és la fira. Sí, el que passa és que quan van passar l'auditori, llavors els concerts ja per l'auditori no és el mateix, i l'auditori gran ni que va 1.200. És un altre tipus de concert. No té res a veure. És una altra cosa, és una altra cosa. Bé, ja ho veus, tu, l'Aiva venia preocupada de dir quins temes toques, però de moment hem tocat diversions i aquestes coses que està molt bé. Ja ho veus, perquè últimament els espais tancats me'l obrien una mica i em feia com respecte, però després per allò que dieu... Jo no hi vaig veure que em passa vergonya a comprar les entrades i com vaig decidir me'n aniria. Sí, sí. Bueno, escolteu, ja... Vaig anar a veure el Girona. Bueno, ja anava a dir, la ciutat estava com separada, no? Jo crec que hi havia una parra, la meitat amb un tilib i l'altra meitat... Crec que s'ho van passar més bé els que van anar a veure diversions, perquè l'altre va ser un patiment en final precisament no feliç, diguem-ne, en absolut. Escolteu, ja que estem així, parlem de floretes, que deia aquella, vull dir, estem en temps de flors, hem fet el primer cap de setmana, ahir déu-n'hi-do la gent que hi havia a Girona, hi havia molta gent a Girona també, i jo sóc dels que penso que quan hi ha aconteixements d'aquest tipus és bo que ja que es fan que hi hagi gent a la ciutat, hi ha gent que li molesta tot, a mi no és el cas. Jo he de confessar que ara venint cap aquí a la ràdio, he de travessar des d'un vist cap aquí a Girona, i ja hi havia cues de gent que anaven cap a tents de flors és bo la sensació és que com que ve tanta gent de fora que ja està bé els de casa almenys jo el que faig és m'arratingo una mica i vaig a últimes hores del dia que és quan pots disfrutar-ho això és una mica com el dia de tots sants que el dia de tots sants és el dia que els hi ha dintre jo faig el mateix eh el dia pot sortir i donar un bo deia però no és el dia que aprofites per dar fires als gironins i jo crec que amb el tema de flors passa el diumenge mateix amb la meva dona vam dir anem a primeríssima hora i vam anar-hi a les 10 ja estàvem votant però acabava a les 11 i quan vam arribar als jardins dels alemanys ja no vam poder pas entrar ni el claustre de la catedral ni els sòtans de la catedral doncs diuen que els soterdanis de la catedral són preciosos no, no, segur que haurem d'aprofitar un altre moment per anar-hi ara entre setmana segurament cap al tard com diu l'Eva última hora que llavors els autocars ja han marxat però clar, ara et trobes amb això a les 11 quan han arribat els autocars ja han descarregat tota la gent que porten i els trens clar, llavors allò és pràcticament impossible de caminar Ja m'està bé, vull dir, és això, de dir, oita, la ciutat rep visitants, es valora una feina molt ben feta, trobo que aquest any hi ha molta flor natural, vaig trobar a faltar molts espais, i això que diuen que hi ha més espais d'aquest any que altres anys, però vaig trobar a faltar molts espais de cases particulars, que altres vegades estaven oberts, i aquesta vegada estan tancats. A mi és, diguem-ne, la part que m'interessa més de tu. La dels patis. La dels patis, poder entrar en llocs que habitualment no pots fer. I aquest any em vaig trobar 4 o 5 que em dic, oi, aquí no hi han fet res, no? Per exemple, aquells soterranis que hi ha quan surts dels bancs àrabs, que tires aquell carrer avall, que allà a mà dreta també hi havia uns soterranis allà que sempre estaven preciosos. O sigui, baixant en direcció cap a... Plaça dels Apòstols, no? No, plaça dels Apòstols. No, no, no. Com es diu aquella plaça? La plaça dels Jurats o...? Ah, això, la plaça dels Jurats, sí. Baixant cap a la plaça dels Jurats, així és a mà dreta, hi havia una porta, estava tancada, i a tres anys allà aquells soterranis hi havia coses molt boniques. és que és un dels grans exsobreïments és clar, el temps se'l demana el 70 aniversari del que ara coneixem com Temps de Flors llavors era l'exposició, vam començar tot en un concurs de rams en el teatre municipal bueno, i a Sant Domènech és que feies la la feies la volta que el màxim que hi havia era aquell pont amb una mica de riachuel allà però abans de Sant Domènech hi va haver Sant Pere de Galligants sí, que Sant Pere de Galligants van haver de marxar per un tema, diguem-ne de dignificació a l'espai, per dir-ho d'alguna manera Després van anar a Sant Domènec i a Sant Domènec llavors s'hi va fer a l'universitat. És que de tot comença a fer un certes. Allà davant mateix, aquell altre edifici que hi ha a Sant Pere, que lligava amb Esquerra, aquell altre edifici antic també, allà també estava tancat. L'Església de Sant Nicolau. També estava tancat, tampoc no hi ha res. I és allò que trobes a faltar alguns espais d'aquests que eren tan significatius que dius, ostres, quina pena. Home, la veritat, hi ha molta gent, però jo penso que és un tema que s'ha de portar bé, més que ara perquè és una de les setmanes més importants que tenim a la ciutat. Per tant, tot el que sigui que ens vingui la gent a visitar... i que ens coneguis també, és veritat, com deia Ale, vas de fer, doncs, tu mateixa t'has de conscienciar i dir, bueno, doncs mira, i si ja sé que passaré per aquí o passaré per allà, depèn d'on vius, no, perquè m'hi trobaré. Clar. No, no, és veritat, és una mica sidral, si tu estàs acostumat a travessar el pont, pel pont Eiffel, és un problema, si tu vius ben bé en el rovell de l'ou, és un problema... i si tu estàs acostumat i si tu estàs acostumat a anar a fer el cafè a un bar molt concret que està en ple barri vell i ara et trobes que no et deixen passar i que has de donar una volta que quan arribis a fer el cafè ja no tindrà ja serà hora de dinar que dic jo on estem passant a fer el cafè a un altre lloc però són coses que no passa efectivament que no passa res jo diumenge que vaig estar fora, bueno, vaig estar a Colonga, amb la meva mare, i al tornar vaig tornar a una hora ronada, però vaig baixar i que devien ser a les set i mitja, a les vuit, encara hi havia moltíssima gent, que vaig pensar, home, a aquesta hora hi ha la gent, els busos i els trens ja deuen, perquè encara hi havia molta gent. a mi m'agrada més passejar pels carrers del barri vell i veure com estan de lloc entrar en patis concrets perquè aquí hi ha molta gent això sí que ho faig l'altre moment i vaig arribar fins a la plaça de Sant Fèlix hi havia moltíssima gent per tant patis no vaig 6 coses molt concretes no vaig entrar perquè era impossible ballesteries m'encanta trobo que ballesteries a més amb la pluja els hi ha totes les flors que el dia que el muntaven encara eren més verdes que de color per tant i sobretot vaig veure per això molta família molta família passejant jo crec que ho hem d'aprofitar i per tant hem de demanar que aguanti perquè ja dèiem bé la pluja sembla ser que ja aquesta setmana aguantarà Més, no? És important també parlar... Avui és el dia de més risc perquè... Bé, doncs per ara fa molt de... Tenim un matí... Farà fa un matí... Tenim un matí solellà, per això ja saps que estem al matí i pot canviar... I llavors, per els que de lloc demà, el dimecres, és el dia que obren fins a tard, no van dir, no vaig preguntar, van dir dimecres i dissabte, no em vull equivocar, que són els dos dies... Sí, els dies que pots anar més a la nit, per tant també és un bon... Però aquest ambient, és a dir, us ho pregunto allò, perquè és veritat que hi ha gent a la qual li molesta, hi ha gent que ha vingut aquí, per exemple, que viu a la zona d'Argenteria, però que també ho dèiem, un punt d'estoïcisme, de la mateixa manera que per Fires, doncs quan arriba temps de flors, doncs mira, aprofito jo per anar a un altre lloc o per no sortir, però jo per la ciutat ho trobo agradable fins i tot. Jo aquest debat, i amb tots els respectes, eh, jo... per la gent que viu a carrera d'Esteria, ciutadans, quan vas a viure als centres de la ciutat, saps aquestes poses, no?, que hi haurà certes activitats, hi haurà més moviment de gent, per tant, home, ja ho entenc, que quan vols entrar a casa i tens una cua de gent davant, doncs et pot ser certa molèstia, estem parlant en aquest cas de 10 dies, en el cas de fires 10 dies més... Però, clar, si no, hi ha altres opcions per anar a viure a Girona, a altres zones, a altres barris, que potser ni te n'entenes que és temps de flors. Per cert, hi havia ciclistes, eh? Hi havia ciclistes, eh? Tot i el quilo de gent que hi havia, hi havia ciclistes. Però és que aquest és un altre tema que podem tocar. Jo, agafant el que diu l'Eva, mira, jo que vaig viure 30 anys a la plaça del Vi, t'he de dir que si tu vas al barri Vell a viure, i t'agraden les coses bones del barri vell, doncs hi ha coses que no són dolentes, simplement són més incòmodes que les acceptes. Mira, jo me'n recordo quan era jove i per fi sortia a barraques i, per tant, havia tornat a una hora una mica més intempestiva del normal. El dia de tots sants, que a les sis del matí ja paraven amb aquelles d'allò de ferro que feia un soroll, era un dia que me laïa. però me la ia durant una hora fins que m'adormia i s'havia acabat és veritat, per exemple jo que vivia a Plaça del Vi atrevessar la Plaça del Vi el dia de tots sants era missió impossible atrevessar-la ja està, per tant quan tu vas al barri d'ell tens coses bones i també tens incomoditats Ja està, no passa res, igual que les tens incomoditats. Bé, doncs ara potser la gent que viu a Montilivi, que sempre viu viscut molt tranquil·la i no notava coses, ara com que allò està primera i hi ha l'afició que hi ha al futbol, doncs el dia de futbol té algun inconvenient. Bé, al final és adaptar-te. Sí, també a vegades cal recordar que diguem-ne que l'estatia a Montilivi es va fer molt abans que no a la universitat i que tots els primers... Bé, no, per això et dic que al final... És bo per la ciutat, és bo per la ciutat, i jo crec que cada vegada s'està fent millor, s'està organitzant millor. Hi ha un debat que és aquell, però jo alguna vegada, avui em buscaré mics, ja ho veig, però alguna vegada hi ha gent que diu, és veritat, hi ha hagut un procés de gentrificació, d'acord, hi ha estat, però jo veig a vegades que hi ha gent que diu, és que nosaltres que estem aquí ens volen fer fora i tal, jo penso... Com que porto uns quants anys, diguem-ne, en aquesta, quan vaig començar a treballar a Ràdio Girona, al carrer La Força, allà també hi va haver molta gent que va haver de marxar perquè hi poguessin estar els que hi ha ara. Per tant, és a dir, són processos que s'han de controlar, és una mica com el tema dels pisos turístics, és que no es pot estar en contra, però s'han de controlar, i s'han de controlar bé. Efectivament, i s'hi ha d'estar a sobre. Això ens porta al debat que dèiem ara, que l'hem tret així una mica, que l'albert és un punyeter. Del ciclista. Però també hi havia ciclistes, eh, diguem-ne. Però és que, esclar, jo no, en principi, a mi, com a ciutadà, diguem-ne, de Girona, o que estic moltes hores a Girona, en un moment determinat, que passes per el Pont de Pedra i et venen 30 ciclistes de cara que et fan apartar, també t'emprenyes, eh, és evident. Evidentment. A mi no me molesten els ciclistes, me molesta l'incivisme que en tenen alguns, com alguns conductors i com alguns ciclistes molt nostrats i de casa nostra. Efectivament, per això t'anava a dir. A mi me molesta l'incivisme d'una persona que va sobre una bicicleta. siguin ciclistes que han vingut professionals que han vingut aquí perquè ara a Girona sembla que crida aquest tipus de visitant o sigui el que va treballar en bicicleta i que viu a Girona l'incivisme és incivisme i a més el que m'ha molesta l'incivisme de les bicicletes o dels cotxes o de les motes ahir mateix jo tornava de treballar Lògicament de Clínica Girona, eren les 9-10 vespre, no dius res. No, no, no, tu vas deixar caure. No, no, no, perquè sortia d'aquella hora per una altra cosa. I davant del cort inglès, carreter de Barcelona, venia en contradicció, creuant tot carreter de Barcelona fins davant meu, un noi amb un patinet, sense casc, sense res, i clar, li vaig fer lluny, volent dir, noi, com estàs jugant? Bueno, doncs va baixar, crec que van baixar tots els sants, i dius, viador, t'estic veient, estàs creuant tot carreter de Barcelona, un bon tros, jo perquè tenia el semàforo en vermell, i m'estàs venint de cara. què fem? ja us dic, li vaig fer llums li vaig tocar la bocina li vaig fer llums i van baixar tot el centural crec que no es va deixar ningú això és el que molesta això és el que molesta res, dic que hi havia ciclistes hi havia molta gent alguns anaven a peu amb la bicicleta sota el braç hi ha gent molt cívica i n'hi va haver dos que no d'aquests dos malament i dius Però ostres, és que havien acabat de passar el control de la policia municipal. Aquí a la plaça del Vint. Això és un altre tema. Va, clar. Com bicicleta. No pot ser que aquests dos passin en bicicleta cap al carrer Ciutadans cap amunt? havent passat un control, poder, quan van passar el control va passar peu i després quan va haver passat va pujar la bicicleta hem de pensar això Albert, hem de pensar això però clar, dius millor que ens quedem amb aquesta imatge ara n'hi va haver que no, n'hi va haver que tranquil·lament caminant amb la bicicleta és igual com, a veure, segons el codi dels ciclistes quan creuen un pas de vianants han de baixar de la bicicleta alguns ho fan Molts no. Jo he vist no fer-ho amb la policia municipal allà... Saludant, no? Sí, vull dir, a veure, per tant, potser també són coses... Com que sempre ha sigut així, no? Són coses que s'han de... On s'ha de reciclar i aprendre ben bé com va. Les bicicletes fa temps no entraven... fa 10 anys, vigila les altres coses fa més temps havies de portar fins i tot matrícula i havies de tenir la bicicleta declarada a l'Ajuntament això ha passat a l'història Albert això com a mínim la Conxita no ho ha visibilitats jo també me'n recordo que eren matrícula municipals aquí encara no hi hem tornat però hem tornat una mica més de control que sí que és veritat que a vegades no es té I també, eh? I a vegades tu te queixes i dius, home, i te diuen de tot, eh? Te diuen de tot. Jo crec que el que és el més perillós en aquests casos és, siguin bicicletes, siguin... Insisteixo, hi ha conductors incívics, hi ha vianants incívics. Hi ha gent que va amb bicicleta i amb patinet. Però a mi el que m'ha preocupat És aquella gent que en punts determinats de la ciutat, i ja en tenim uns quants, aprofiten tots els avantatges, és a dir, que passen per un carril bici quan els hi convé, però salten immediatament i travessen pel pas de vianants sense parar, i llavors es posen al lloc dels cotxes i tiren, salten a la vorera, és a dir, i ho fan a velocitats indecents. El que molesta és l'incivisme, l'incivisme... amb bicicleta, l'incivisme caminant estem convivint amb una societat i hem de conviure i aquesta gent no conviuen invadeixen diguem-li com vulguem a mi l'altre dia i a més sol que anava amb la moto si arriba a anar amb el cotxe segurament me'l menjo però amb la moto vulguis o no vaig poder i és que tenen molta mania de sortir sense mirar de les voreres llavors aquí al carrer migdia just després de mi l'hi graït a la part a la segona part de carrer migdia se t'ha ficat el semàforo en verd quan tu encara estàs a migdia en creu perquè m'entengueu comences a tirar de cop d'aquesta vorera tan ample que hi ha una bicicleta però sense mirar, sense encomanar-se a ningú va sortir clar, tu véns perquè tens el semàforo en verd i perquè anava amb la moto arriba a anar amb el cotxe o hi ha un cotxe davant meu I és que no ho pot evitar, no, no ho pot evitar perquè l'altra solució era empotrar-se amb el que et venia de frenta. I això sí, però això és incivisme, no és una persona, no són els ciclistes, no és la bicicleta, no és incivisme, deu conduir igual la moto o el cotxe aquesta persona. Sí, sí. Escolteu, hi ha altres temes. Ahir va haver-hi ple municipal amb una protesta prèvia per l'obligació de penjar la foto del rei a proposta de Vox. No, no en parlarem de totes aquestes coses. Però també hi va haver dos coses. Una, l'aprovació al reglament de la zona de baixes emissions, que només es va aprovar amb els vots de l'equip de govern. suficients per provar i tirar endavant, però hi va haver abstencions i vots en contra. I el tema del nou campus de salut del Troeta, que per cert hi ha tema, la setmana passada es va saber que es havia anomenat una mena, no és la paraula adequada, però com una mena de comissionat, que era el doctor Ferran Cordon, ben conegut, que serà una mica el que gestionarà. Ferran Cordon ja havia estat, si no recordo malament, director dels serveis territorials de sanitat i jo crec que durant un temps fins i tot va estar el Servei Català de la Salut i havia estat la Generalitat. Vull dir que és una persona que té la doble faceta, que és metge i coneix aquest món i que ha estat gestor. I ahir es va ensenyar una recreació d'aquest nou hospital Trueta que va tirant endavant. A veure, no vull passar dolents. Quan tindrem a Hospital Tarleta, Eva? Tu que ets del... Tu que ets del... Però esclar, jo veig... Eva, no quan voldríem, eh? No les nostres desitjos. A veure, jo no sóc tant de bofos, aquí ja tinguis la bola màgica, que consti que jo vull que sigui com més aviat possible, eh? Que no és... No, ara no, el que vaig dir no es digui que per què, perquè a més, si ara parlo en nom de Clínica Girona, ni Clínica Girona és la competència... del nou Trueta, ni el nou Trueta serà la competència clínica a Girona, simplement col·laborem com ho estem fent ara, vull dir, jo crec que va per llarg, però va per llarg no perquè l'Eva Palau, o qui sigui, ho digui, no, perquè hi ha tots uns tràmits administratius, la Concepció també els coneix, segur que vosaltres també, que no es poden saltar, i ara en aquest moment, crec que demà es fa com un acte de compromís amb el nou Trueta, perdó, Però molt bé aquests actes són positius i es va avançant, a part de formiguetes es va avançant, però tots sabem que encara, com que jo sàpiga o que no sé que demà ho anunciïn, no s'ha convocat encara el concurs per redacció del projecte. Crec que ara estan en el procés previ, que és que la gent el pugui presentar i llavors pugui prendre la decisió. Posem que un mes que ve ja estigui aquest concurs, que la gent no entengui que projecta vol dir que començarem a veure pujar un edifici. No, no, no. S'ha de redactar el projecte. S'ha de dibuixar. S'ha de dibuixar. Dibuixar un projecte, clar, si ho decreix el seu temps. No sé com està tot el tema d'expropiació dels terrenys que s'havien d'expropiar tant per la part de Girona com per la part de Salt. Passar-la està molt endavant. Perfecte, millor, millor, però aquí ens n'anem... Hi ha hagut el tema que, per exemple, ahir es van rebutjar les al·legacions, per exemple, perquè es contempla, diguem-ne, noves utilitats per el que és el Parc Jordi Milamitjana, que de fet el parc desapareix del qual se'l coneix i se'l trasllada en un altre lloc, contra l'opinió, diguem-ne, l'associació de veïns i de molts i de molts ciutadans de Sant Eugènia, si contempla la creació que es pugin molts habitatges, forces habitatges, que bàsicament és la compensació per les expropiacions que s'hauran de fer, que també van ser desestimades ahir, les al·legacions que havien fet els propietaris del Mas Vell Solà, i tot això. Per tant, és fer la repressió del projecte, és fer els edificis, i una cosa que no ens olvidem és equipament, Mèdic, sanitari, d'un edifici que és molt, i no costós, bueno, de diners també, però de fer. Jo, si voleu, signo ara que d'aquí 7 anys estigués fet. Ah, mira, jo t'anava a preguntar 10 anys, doncs per fet, que es podria fer. Jo crec que sí, però és que com que si dic 10 anys, iran que l'Eva Palau va en contra l'hospital, no el troeta, doncs en dic 7 i quedo com una senyora, però... I em fa la feia que no el veurem pas. No, home, sí, jo ho vull veure, eh? No, no, jo sempre ho vull veure, però... Ah, sí, ho vull veure, com ara... A mi el que em preocupa és l'oposició veïnal en el trasllat d'aquest parc. I aquí és el que parlaven l'en Jordi. Per mi... És un error polític d'inici. És a dir, si tu vols fer una cosa en un lloc, el primer que has de fer és anar a parlar amb la gent que hi ha a aquell lloc, de què vols fer-hi i com ho vols fer-hi. I això crec que no s'ha fet. no s'ha fet i aleshores aquesta gent clar, veuen, home, ens treuen un parc que nosaltres el gaudim i ens el fan ens el traslladen 100, 200 metres més enllà, és igual ens treuen el parc i no ens han consultat i no ens han dit res Clar, llavors ja hi som. Per mi aquest és el gran problema. Segurament l'impacte no ha de ser tan gran, perquè el trasllat del parc no és tant. És a dir, sembla que es consolida una trama més urbana, que és la que ocupa el parc, i es trasllada al parc una mica més. Hi hauria una mena de quadrador verd, per dir-ho d'alguna manera, que agafaria, diguem-ne, la zona del bull Mas Marrocs. Això és pel que es veu a les fotos, eh? Que es trasllada al parc, per entendre'ns, es trasllada al parc a l'altre cantó del carrer que ara porta, diguem-ne, cap al centre. En lloc de ser tan quadrat, serà com més allargat i estarà... Clar que això, per acabar-ho de valorar i, a més, ja has de viure. Has de viure i has de ser-hi. Jo no hi visc i no hi soc i, per tant, poder parlar-ho... No, jo crec que també a veure molts veïns també us preocupa que és normal. L'impacte, que estàvem parlant fa un moment de convivència, pensem que serà un espai, un lloc on hi haurà molt moviment, molt. de professionals tot el que implica tenir un centre un barc tecnològic sanitari tan important i això per tot aquell barri canviarà en bo i en comoditats també que parlàvem abans que la gent que està visquent allà doncs canviarà molt les modus de viure i l'ambient en sentit de sorolls de moviment de gent eh Concepció, és un problema o és una oportunitat? Per mi és una oportunitat, però pot ser un problema que no s'ha gestionat bé i aquí vaig on... Deia l'Albert, però primer parlaré d'aquesta part i després del que jo penso de quan estarà el Trueta. Us ho preguntaré també a vosaltres. No, mira, una de les coses que predicava, i així de Claudi, guanyem, quan es presentava les eleccions, és que venia a fer les coses molt diferents. Bueno, doncs no, no les ha fet diferents, sinó que encara les ha fet pitjor. No, la política... No, no, no, no, deixa'm acabar, Jordi, deixa'm acabar. La política actual, no, no, no, com ho gestiones, no. Tu t'ho trobes, però tu ho gestiones. La política actual no és la mateixa de fa 20 anys, ni de fa 15 que l'Ajuntament prenia una decisió, et venia, te la plantava, si t'agradava bé, si no també, mira, et expropio això, et pago tant, i la gent es quedava més contenta o menys contenta perquè s'havia acabat. La política d'ara, aquesta nova governança que diuen que hem d'aplicar tots, hi ha una base que és la intel·ligència emocional. I la intel·ligència emocional al final és el que diu l'Albert, que és dir, escolta, si a aquests veïns els afectarà això així, jo el que faig primer de tot és anar a explicar-li als veïns. Els hi explico des de la primera lletra fins a l'última. No li explico només que el parc canviarà, que es desplaçarà, que serà allargat, que hi haurà el corredor obert, no. Els hi explico que hi haurà més habitatges... que hi haurà més gent, que amb la previsió que allà hi viurà més gent, també nosaltres com a Ajuntament els donarem més serveis, que els millorarem la connexió en termes de mobilitat, que els millorarem els equipaments amb equipaments més per als infants, pels joves, el que tu tinguis planificat. El problema és que si tu no tens res planificat i et penses que com que tu prendes la decisió i ja tens els vots per treure-ho endavant en un ple, se t'ha acabat, doncs llavors venen els problemes. Per tant, en aquest sentit, jo crec que s'ha d'entendre que ara la política s'ha de gestionar d'una altra manera, i encara més la política municipal. i encara més la política municipal, perquè és el més proper i és el que et toca més cada vegada que obres la porta i surts, i surts de casa. Per tant, el parc, sí, el parc sí, però l'Iba ho deia, no és només el parc, és que allà aniran a viure molta gent, és que hi haurà moviment, és que tota la província vindrà el Trueta com ara va el Trueta on està... i per tant el moviment que ara ha aguantat la zona on hi ha ubicada el Trueta es desplaçarà i en aquest cas també la ciutat veïna que és salt dit això Home, jo si són 7 anys, Eva, t'ho firmo ara mateix. Mira, jo no sé si recordeu un cartell que hi havia. Quan el Trueta Nou es feia, on hi ha el Trueta actual, de la senyora Marina Gendli, consellera, que deia que el 2009 l'inauguraríem. El 2009! I som 2026. Ai, 25. 2009! Per tant, jo... crec que el veurem, el veurem, eh? El veurem. Però, clar, 7 anys, 10 anys, 15 anys, qui lo sap? Qui lo sap perquè, i l'Eveu deia, mira, els projectes, jo... Ara faré les preguntes dolentes. No, no, és que entra... Tu pensa que uns projectes d'aquestes característiques, des que es comença el primer tràmit, fins que s'acaba que vol dir, i l'Eveu ha dit que no oblidem que allà hi ha d'anar la maquinària, el material i tot, són 12 anys, des que es mou el primer paper, anant bé, o sigui... Llavors, hem de comptar, no, no, hem de comptar aquests 12 anys a partir d'aquestes últimes moviments, perquè tot l'anterior no serveix de res. Quan va trigar la clínica, que és una empresa privada? És privat, eh? Ja ho sé, ja ho sé. Però jo pregunto per molestar. Ara fa tres anys que es va inaugurar i per la pandèmia començàvem ja a fer... ja estàvem fent part de l'obra. Sí, sí, sí. No, ja hi havia la part feta que de fet es va retardar per culpa, diguem-ne, d'entregues. Sí, sí, però vull dir, no m'ha tocat ara, no m'ha recordat si ja... Però jo crec que el projecte es devia aprovar a tirar endavant. Jo recordo, era arcal de Puigdemont, per tant, devia ser el 2012 o 2013. Sí, per això és que tu mira els anys, eh? Sí, sí. Cinc anys, com en cinc anys jo crec que anem a obrir portes tenint en compte que va haver-hi la... que la pandèmia... Ho vas retardar tot, a nivell de construcció un mínim possible, però sí a nivell d'arribada del que us deia. Però és que, a més a més, és que, clar, ara em diran, és igual, jo ja estic en una fase. No, no, no, no ens en oblidem i que hi ha un dels projectes anunciats ja pel govern de la Generalitat, un a la ciutat de Girona, ai, perdó, ciutat de Barcelona, que és el nou clínic, que ja hi ha en els terrenys, una ciutat governada per partit socialista i que atenció que no vagi amb un govern socialista i amb una pressió com pot ser la societat de Barcelona amb la necessitat jo vaig estudiar el clínic ja no el dic quants anys perquè si no sabreu tinc més anys que la Concepció vaig estudiar el clínic i sé com està el clínic és una caixa de rellotxeria a punt d'explotar per tant Un projecte que hi ha pendent i que jo crec que tant de bo no passi davant d'altrueta, clínic, i aquest cap de setmana el president Illa a Terres de l'Ebre va anunciar el nou hospital de Terres de l'Ebre. Atenció, jo no he vist, em perdó, potser crec que demà hi ha un acte, però de moment no he vist el president Illa a Terres Gironines anunciant el nou trueta en mar. Mira, demà, si m'ho permets, demà està previst que el president de la Generalitat, Salvador Illa, i Roca, president de la Generalitat, presideix el que han de batejar com un acte de compromís amb el campus de salut de la regió sanitària de Girona. Demà al matí, a les 9 del matí. Mira, una cosa, saps quan serà real? és que abans m'han oblidat quan surt i pintat els pressupostos de la Generalitat en els últims pressupostos de la Generalitat la misèria que hi ha pel Trueta vol dir el nou Trueta està allà no anul·lem la partida però va fent jo quan vaig sentir això al Clínic Et són sincer. Abans serà el clínic que no pas veuré el troeta. Ja va dir que vas posar la mala butxaca allò per mirar que no et toquessin la cartera. No, és veritat. No, no, però entenc el tema. Les voluntats polítiques es demostren ficant diners en els pressupostos. Jo vaig tenir aquesta sensació. Molta gent diversa, entre elles la consellera de Territori, Silvia Paner, que ella m'ha dit que no, que va per davant i tal. El que passa és que per altres experiències que hem tingut la cosa fa una mica de por. Demà hi ha l'acte de... Compromís amb el campus de salut de la regió sanitària de Girona-Salt. Hi ha un tema que per mi també és important, que és el nomenament del doctor Cordon. Crec que és important. Jo el celebro aquest nomenament perquè el doctor Cordon és un gran professional, un gran gestor, i per tant el celebro, eh? Però tornem a estar, estem fent papers, compromisos, actes, no sé què. Comencem a pujar a la paret. Jo estic d'acord, jo allò del doctor Corden també ho celebro, però a mi em fa por que sigui una gesticulació més... per tenir-nos tranquils que tot d'allò però que realment no, ja us ho dic les voluntats polítiques es demostren posant els diners en els pressupostos que es necessiten i no hi són, no hi són ni per anar fent els passos que toquen els pressupostos de la Generalitat i els pressupostos de Madrid perquè els pressupostos de Madrid hi ha hagut moltes vegades diners destinats aquí i no han arribat Albert, ja estic totalment d'acord, però és que si ja no hi ha els diners... No, no. No, no, és diferent. Hem vist presidents del govern espanyol dels dos colors que parlàvem de la llada de milions... Mira, mira, ara diré dues coses. Una, una... Dic el davant del micro, que serà millor. Sí, perdó. Una, no, no, és que del tema del pressupost, una. Per poder dir que no els has executat, ja han de ser. I el problema del troeta és que no hi són. No, no, Albert, és que s'ha de... Però ja estic d'acord, ja estic d'acord. I segona, algú m'explica... No, no, algú m'explica... El que sigui no vol dir res. No, no, i tant que no vol dir res. On és el nou arxiu provincial? Per això, per això... No, no, on és on durant els quatre anys que jo vaig ser diputada, periodistes, polítics, i tothom me'm aixecava cada dia perquè no hi havia un nou arxiu provincial, i resulta que jo vaig deixar de ser diputada el 2015? Els diners hi són. Porten governant els socialistes no sé quants anys no s'ha executat i ningú parla del nou Arxiu Provincial. Ara li vull donar notícia. Ah, és que clar. Penso que es parla de l'Arxiu Provincial que vindrà després del desdoblement de la Nacional. Sí, efectivament, la Nacional 2 és... Perdoni l'abroma, és que no m'he pogut... No, Jordi, estic totalment d'acord. Ho dic perquè tu sé que hi vas lluitar molt per la diputada, però no ho tindrem, ja saps que no tindrem. Però els diners i són i no els executen el Partit Socialista, per tant, ara executaran el troeta. Bé, deixa-me que jo ho dubti, deixa-me que jo ho dubti. O sigui, tu tens por que el clínic passi davant. L'Eva ho ha dit Xilón i tu dius que entén. Bé, perquè allà tenen un alcalde socialista i aquí tenien una candidata que va guanyar les eleccions i que no és alcaldessa, per culpa del govern que hi ha ara. Més que l'aigua. Albert, entre els dos, tu també tens que els tempos que en diuen, diguem-ne, de la gran capital de casa nostra sempre poden passar per davant. Ja t'he dit que va ser la primera impressió que vaig tenir en el moment en què vaig conèixer que al Clínic hi havia un projecte per ampliar-lo i per modernitzar-lo i de més. I vaig pensar això, dic, ui, encara passarà abans al Clínic que al Trueta. que tingueu un compte tirant enrere... Ei, sense negar que el clínic ho necessita, eh? Això també. Però el troleta ho necessita fa molt. Però el troleta també. Des de fa molt. Si tirem enrere anys, vull dir, quants hospitals nous s'han fet a Catalunya? Ara, potser me'n deixo algun i que em perdoneu, eh? Perquè fer un hospital no és fàcil. S'ha fet el d'Olot, que recordi malament, s'ha fet el del transfrontarer, que en podríem parlar, I el Borogi. Sí, el Moisés Borogi. I això amb molts anys. I ara de cop i volta farem un clínic, que estem parlant d'un monstru de clínic, que és el que necessita les ciutats. Una terres de Lleida i una Girona. De l'Ebre. Ai, perdó. Possiblement a Lleida també en faria falta un, a mi em fa molta por i consto que aquest imag deixi de signar 50 documents més que avui el Trueta a Girona el Trueta 9 a la demarcació de Girona, doncs jo també recordo aquella portada, hi ha portades de diari que es deia això, no recordau el 2009 però sí que recordau que això devia ser el 2006 2007 que es parlava, diguem-ne, de moure tot allò de fer el nou trueta en el lloc quan hi ha l'actual trueta. Sí, sí, aquest va ser el primer projecte. No, no hi havia la maqueta, eh? Sí, aquest és el primer que es té, que després ve... Ara els de l'AC han entrat en el tema de zona inundat. Bueno, jo crec que també s'utilitza una mica com per justificar que es retrasa, eh? Zona inundable, diguem-ne, l'actual trueta aquest sí que és zona inundat. Per això t'ho he dit al final, bueno, però sí que és veritat... De fet també ho està a l'ICRE, eh? El de l'Institut Català per Cerca de l'Aigua també és tan zona inundable, eh? El 70% de Girona està en zona teòricament inundable si busques allò de 500 anys enrere. No és el propi Estàdio Montilivi? No ho sé, perquè allò queda una mica enlairat. Jo crec que el propi Estàdio Montilivi hi havia en alguna zona que també teníem aquest problema. Crec recordar de quan... tot el conveni en l'estadi allà hi havia un altre problema que era el dels assentaments que hi havia els assentaments que eren molt complicats que aquest és un altre tema que de moment que el Girona guanyi avui que es mantingui primera divisió ja parlarem després del camp perquè si no, fixeu-vos que hem deixat de parlar del camp els últims mesos perquè els problemes són uns altres és el que... el que hi ha. En fi, digues, digues el bé. No, no, jo he tingut sempre plena confiança que el Girona es mantindria, ho he dit aquí, jo ho vaig dir temps enrere. No, no, jo també m'agrada. Mira, ahir una de les persones que jo més em guio, que és en Francesc Sánchez i Carcasers, també és de Palamós, però com si fos Calongí, perquè es passa el dia a Calonja també. És que Calonja està de moda, eh? la televisió de Girona va continuar mantinguent el seu compromís que creu que el Girona es salvarà. No tant de bo. Jo també ho deia, però ara ja començo a tremolar, eh? Vull dir que no... Tenim dos equips, ja, que aquesta setmana, jo és que, perdoneu, però tiro per casa. Ah, no, clar, sí, bàsquet, bàsquet. Tenim dos equips que aquest any, ah, jo aquest any, aquesta setmana han de consolidar-se un al fons, un altre al bàsquet. Es va fallar el Granada guanyant aquell partit, perquè ja semblava que estàvem saldats. A mi també, jo ho he preguntat, perquè de bàsquet no hi entenc, m'han dit, hem d'estar tranquils, però... hem d'estar tranquils però i llavors hi ha el paper de l'Uni que ha fet una gran temporada i ara jo crec que hi haurà notícies amb l'Uni diguem-ne abans de l'estiu o durant l'estiu perquè el que ha fet l'Uni Ha sigut una absoluta bestiesa amb els pressupostos que ha remenat i amb l'esforç de molta gent. La tasca que ha fet l'únic crec que ha quedat una mica tapada i jo que hi estic implicada ha sigut una tasca molt i molt gran d'equip. Ha fet un equip molt congeniat des d'estat fins a jugadores. I que realment han fet una gran temporada i esperem que ara properes notícies reforcin els dos equips. Les sinergies que es diu. Efectivament, és que jo crec que això són les sinergies que es diu i amb tots els... Bé, un esport, doncs... quan tu vas bé en un esport i l'altre van sumant jo crec que podem dir que tenim una ciutat on l'esport molt esportiva entre l'esport ocupa un lloc privilegiat i cada un pot disfrutar de l'esport que més li agrada sí, sí estem arribant a la part final de la tertúlia ha sigut animada, hem començat en diversiones no hem fet pausa no? no, perquè era la temporada passada a Concepció que fèiem pausa que allà hi havia l'informatiu de les 10 ara fem de 10 a 11 que passa que vostè com que és la reina de les tertúlies diguem-ne nacionals aquesta se'n fa curta perquè no n'han estic dues hores allà són dues hores i moltes pauses i molta publicitat I jo crec que s'agasta molt la veu, perquè Déu-n'hi-do les discussions que té allà a Can Basté, eh? Ai, sí. És diferent, és diferent. És diferent. Allà no parlem de temps de flors... Bueno, depèn, eh? Depèn del que digui... De diversions... I allà el futbol és més Barça que altre cop. Allà el futbol sí, és Barça, sí, sí. Mira, jo volia parlar perquè avui que dèiem que és 13 de maig, el dia de la primera aparició mariana, una de les últimes aparicions marianes que va haver-hi, que va ser a Fàtima, ja fa bastant més de cent anys, i jo recordava, avui he fet un article recordant que pels que anàvem a col·legi, com érem més petits, allò, el mes de les flors, si eres més rica, el mes de Maria, i el mes de Maria, si eres d'un col·legi, diguem-ne, religiós com era el meu, i allò que portaves flors, i cantàvem el Benit i vamos todos... Però si eres dels nacionals també, eh? Jo anava a les escoles nacionals i també feia molt més de Maria i també, doncs allò, cada dia buscar flors per arreglar l'altar i anar a resar. I tal dia com avui, per acabar-ho de fer, i prometo que no cantaré, però era el dia que es cantava allò el 13 de maio, la Virgen Maria bajo dos cielos a cova de iria, que aquesta... Ara es canta en català però aquesta ens la van ensenyar en castellà. Escolteu, tertúlia meravellosa. Moltíssimes gràcies Concepció Barall, moltíssimes gràcies Albert Requena i moltíssimes gràcies a la doctora Eva Palau que avui ens ha acompanyat i que esperem que torni a venir en aquestes tertúlies. Nosaltres acabem perquè ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 13 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. Girona presenta la proposta d'urbanització de l'entorn del nou campus de salut i l'Hospital Josep Trueta pels terrenys que afecten a la ciutat. El projecte de l'Ajuntament dibuixa un corredor verd amb un parc que seguiria la Riera Marrocs i que, segons el consistori, suposaria un pulmó verd a la zona sud de Girona. La proposta presentada segueix contemplant habitatges al Parc Jordi Vilamitjana, una modificació del planejament provisional que, segons el consistori, conserva en el seu conjunt la idea que ja es va presentar a l'aproversió inicial i que el govern preveu aprovar abans de l'estiu. Girona aprova el reglament de la zona de baixes emissions amb el vot del govern i Salelles retreu a l'oposició que miri a una altra banda. El ple de Girona va aprovar un reglament que concreta quins vehicles podran circular per l'àrea restringida i ho va fer amb el vot a favor de l'equip de govern. Els socialistes es van abstenir perquè creuen que el registre serà difícil de gestionar i els regidors del PP i Vox hi van votar en contra. L'alcalde Salelles va retreure a l'oposició que miri cap a una altra banda. D'altra banda, el ple va tirar endavant, en aquest cas per unanimitat, el conveni a Madif per la reforma de la plaça Espanya. El regidor del PP va desitjar que el conveni permeti solucionar un problema que ha estat important i complicat de gestionar. El PSC, per la seva banda, tot i celebrar que el conveni desbloqueixi un projecte històricament encallat, va retreure que aquest acord arrossegava anys de retard per la manca de voluntat política de governs anteriors. Per la seva banda, l'alcalde Lluc Salell es va lamentar la intervenció del PSC dient que s'esperava un altre tipus de debat tenint en compte que el conveni tanca una fer que portava gairebé 20 anys arrossegant-se. Cremen un ninot de Felip Sisè cap per ball per exigir a l'Ajuntament de Girona que no pengi la foto a la sala de plens. Membres de la taula per la independència i la plataforma antimonàrquica de Girona ho van fer en resposta a la sentència que es va conèixer fa pocs dies, després que Vox portés l'afer als tribunals i el jutjat contenció es donés la raó al partit ultradreta. La sentència també obliga a penjar la bandera espanyola en un lloc destacat a l'interior del consistori. Un simulacre de risc químic farà sonar 16 sirenes de la Tordera a Girona, la Catalunya Central i l'Aran el 21 de maig. A més, s'enviaran missatges d'autoprotecció als mòbils de la ciutadania que estigui a les zones afectades. Els detalls de la prova es van donar a conèixer aquest dilluns a Manresa i la directora general de Protecció Civil, Marta Casany, va recordar que són molt importants perquè la ciutadania es familiaritzi amb el so de les sirenes i sàpiga com actuar. Sobre les inscripcions per participar, l'audiència pública sobre l'emergència climàtica de Girona. L'acte tindrà lloc el dia 12 de juny a les 6 de la tarda al Saló de Plens i els veïns, veïnes i entitats que ho vulguin ja s'hi poden apuntar a través del web municipal. Les inscripcions estaran obertes fins al 30 de maig. I en esports, el Girona visita avui el Valladolid per obrir la 35a jornada de Lliga i tancar de manera quasi definitiva la permanència. I ho farà el Mitchell, que va rebre l'alta mèdica després d'estar hospitalitzat per una trombosi venosa a la cama esquerra, i que ahir ja va dirigir l'entrenament de l'equip. Sense creixi, Miguel Gutiérrez ni ya Gerrera, i amb el dubte d'Estuani, el Girona visita Valladolid a la recerca d'un triomf imprescindible per assolir l'objectiu. I acabem amb el temps, dia avui que s'espera força semblant al d'ahir amb el sol protagonista a la primera meitat i els núvols que faran acte de presència a la tarda on poden deixar alguna gota, tot amb 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7