Girona: Temps de Flors, habitatge i ciutat

Bon dia, benvinguts un dia més a la Tertúlia. Avui som divendres, per tant, avui li agafem el relleu a en Jordi Grau com cada divendres. Això sí, li agafo jo el relleu, però li agafem el relleu a la resta de tertulians, però sempre tenim aquí una diversitat d'opinions preparades per entrar en els diversos temes que tocarem avui aquí a la Tertúlia. Molt ben acompanyat, com sempre, Toni Iglesias, que ens acompanya avui. Toni, com estàs? Bon dia, molt bé. Ara en anirem prou. Estan fent una pretertúlia ja força interessant. Jo crec que anirem bé avui. Vanessa Manyi, empresària també, d'Associació de Comerciants Carreba Lestaries. Bon dia. Benvinguda, bon dia. I finalment, tanca la taula, ja el deixo pel final també, en Josep Prat, de Pratsabat Associat. Josep, bon dia i felicitats. Molt bon dia, moltes gràcies i un plaer avui tenir-te tu, Oriol, aquí, perquè és la primera vegada que coincidim tu i jo amb la tertúlia. Sí, ben coincidit amb algun a fons, aquell que feia abans, però amb tertúlia sí. Dic felicitats, perquè abans ho parlàvem, no tenim cap N aquí a la taula ara mateix, però 25 anys de professió. Sí, sí, sí, sembla que no, però passa molt ràpid i aquest any ja faig 25 anys que em vaig col·legiant al Col·legi d'Advocats i que em dedico a la professió del dret. i això us dóna algun pin evidentment tenim la festa nosaltres celebrem la festa del col·legi per Sant Raymond de Penyafort que és el patró dels advocats i la setmana que ve hi ha tot un conjunt d'events des de dilluns fins a divendres de festivitat col·legial on la gent es pot anar apuntant a el que vulgui des de visites guiades a Girona partits de pàdel partits de futbol entre jutges i advocats, jutges i fiscals hòstia, això ha de ser una visita Això ja fa molts anys que es fa i està molt bé, està molt bé, perquè hi ha aquella rivalitat. Hi ha joc net. Hi ha joc net, hi ha joc net. El que passa és que això són els més... Bé, jo em considero jove, eh? Però ho dic és que som més joves de professió i sí, sí, la veritat és que hi ha molts events i el divendres, dia 30, celebrem l'event gros, per dir-ho d'alguna manera, on... s'explica tot el que ha fet el col·legi durant tot l'any i a més a més es posa a la toga els nous togats els nous col·legiats es fa la insígnia en els advocats que porten 25 anys d'exercici i els de 50 i aquest any de 50 n'hi ha dos que són en Manel Mir que tots coneixereu, i en Josep Maria Prats Sàbat, que aquest senyor és el meu pare, i un altre, que és el senyor Àlex Enbert, que també és un advocat d'aquí de Girona, que també el seu fill també exerceix en el món del dret, i aquests tres els hi fan 50 anys i els hi fan més detall, per dir-ho d'alguna manera, perquè ja són 50 anys d'exercir. No n'hi ha de 60, no n'hi ha de 60. Sí que n'hi deu haver-hi algun de 60, però jo crec que pocs, eh? Pocs n'hi deuen quedar ja, eh? El col·legi d'enginyers ja han fet també això, fan els 25, els 50 i els 60. Serà una cosa que es pot proposar al col·legi? Hi ha un o dos, eh? Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do, eh? Bé, ja et dic, de col·legiats, advocats, jo crec que són 3 de 50, o sigui que estem... Però és maco que coincideixin, no? Sí, coincidim pare i fill, coincidim pare i fill aquí. Duplana 25 i 50. Duplana 25 i 50, i tot és el peu del canó. Acabes de dir tres cognoms d'advocats de tota la vida. De tota la vida. Vols dir 50 anys? 50 anys. Jo soc una quarta generació, eh? L'avi ja era advocat, el besavi també era del món del dret. Això és el despatx que té 100 anys? El despatx en si, a veure, la saga familiar sí que tenim més de 100 anys, el que passa és que el meu besavi en el seu moment era la figura de procurador. Passa que la figura de procurador actual no té res a veure amb la figura de procurador de fa 100 anys. La figura del procurador d'abans era el que la persona, el client, el anava a buscar al procurador i el procurador li deia, mira, aquest tema te l'ha de portar aquest advocat. que és el que en sap més el procurador sempre representa sempre representa el client i el client el que anava a buscar era el procurador I el procurador és el que li deia, tu has d'anar a parlar amb aquesta... Procurava. Procurava pels teus interessos. Ja ho diu la seva paraula. Procurava pels interessos del seu client, que és el que actualment també representa. Això ha canviat, ha anat a derivades, diferents. Actualment continuen sent els representants dels nostres clients en el jutjat. I a partir d'aquí, el meu besavi ja ho era, l'avi també, el meu pare també i jo també. I no hi ha pròpia generació? Jo tinc tres fills, el gran és matemàtic, que dic jo, és un nen que és de lògica matemàtica, per tant, amb el món de les lletres és una miqueta complicat, però en tinc dos més a darrere, que de moment són petits. 12 i 9 anys, per tant encara poder, no ho sé encara poder, pot passar alguna cosa però escolta'm, que facin que facin el que creguin, que hagin de fer que siguin feliços, aixecant-se el dematí cada dia per anar a treballar contents, que jo crec que això és el més important i al final d'aquí si hi ha part de vocació perfecta i si no, pues trobar una feina que la disfrutin que estiguin bé i que puguin viure Doncs escolta'm, felicitats. Moltes gràcies. La part que us toca. Moltes gràcies. Us celebrarem. I també a tothom aquí fa 50 anys amb aquest acte. I m'ha cridat molt l'atenció això del partit de futbol, entre fiscals, advocats d'octubre. Deu fer falta un bar. ens portem bé, tota molta gent es pot pensar que ens portem malament, però ens portem bé. Sabeu que periodistes també hi havia algun partit de futbol fa temps anys enrere? Sí, es feia, perquè hi anava, i sí que anàvem jugant al GEC, i periodistes de diferents mitjans, però no hi havia un, allò, entenem, ràdio contra diaris, per entendre's, sinó que ens barrejàvem tots allò que es feia sempre, n'hi havia dos que començaven a triar... i anaven triant i com que tampoc mai érem els mateixos però sí, sí, això es va acabar i aquest any hi ha una cosa curiosa que ens ve la Maica Navarro sí, la periodista que el dimarts dia 27 de la setmana que ve a les 5 en el col·legi d'advocats l'han convidada i un grup d'advocats anirem allà suposo escoltar la tertúlia, xerrada bueno, amb ella perquè ens expliqui totes les seves aventures De fet, el gènere de la premsa criminal, per entendre'ns, ara està molt de moda. Sí, sí, molt de moda. En grau, en grau, en grau d'Alberti, l'atura, la Maica Navarro, i que hi ha molta gent. Aquesta és una altra activitat que també fem a dintre de les activitats del Col·legi, amb una pel·lícula de cinema també basada en el jurídic, que això també no es perd en aquest sentit, que hi ha després una tertúlia sobre el contingut de la pel·lícula, són 7 pel·lícules antigues sí, sí, sí, per Rimaisson bueno, hi ha una miqueta de tot hi ha una miqueta de tot no per Rimaisson, però a mi em ve al cap, la pel·lícula de Jutge és la de 16 homes sense pietat o 12 homes sense pietat 12, 12 que passa amb una sala quatre parets i t'estàs una hora i mig amb una tensió espectacular no, no, que hi ha coses xules Molt bé, doncs va, coses xules. No sé si l'heu vista, l'heu visitat, no l'heu visitat. Comencem avui amb Temps de Flors, perquè aprofitem que hi ha la Venesa també, que és dels comerciants d'allà, d'allà, del rovell de l'ou, de Temps de Flors. Aquesta setmana hem anat parlant aquí a la tertúlia, hi ha diverses opinions en general, la gent n'ha acabat contenta. Hi ha coincidència en què hi ha hagut menys aclomeracions? No diem gent, perquè tampoc això al final no se sap, però com a mínim que s'ha circulat de manera més àgil pel centre de Girona i que és allà on hi ha el gruix de les exposicions i que hi havia molta flor també és una de les coses que no sé si hi heu anat, com heu vist, en tot cas a nivell de caixa que és també un dels grans al·licients a temps de flors al final és saber com ha anat a nivell de caixa seria temps de flors sí, de veritat anar allà al barri vell ja no sé jo les extensions però allà al carrer tots parlàvem del mateix restauració ha treballat moltíssim però les botigues aquest any han punxat ha sigut més... De fet, ja és un any durant tot, a nivell de ventes, eh? I, bueno, també ho vols entendre, no? Perquè dius, bueno, doncs jo poder, si me'n vull anar a Vic, m'ho invento, no? A veure el mercat del Ramban, a Madrid, no? I no vas gaire bé, doncs poder tastar-se de moltes coses, però de menjar no tastar-se. i mà si vas amb família i jo crec que es veu també l'economia nosaltres els botillers veiem molt clar quan hi ha abonança la gent compra i ara sí que compren, entren molt perquè ha vingut moltíssima gent No hi ha hagut les aglomeracions, com dius, perquè jo a vegades creuar a la vorera de davant era com, bueno, i aquest any no, vull dir, ha sigut més fluid, però ha vingut molta gent, ha entrat molta gent, però de ventes en general ha anat, bueno, i a vegades que m'he anat al carrer Nou o així, doncs també, què, com va? Jo, bueno, doncs coincidies, veus que es coincideix, no? Vull dir que com a... Ja l'any passat va ser dolent respecte a l'anterior, que havia sigut super i aquest any ja anem amb la tendència d'aquest any perquè hi ha per un menys al carrer avui també sentia que la gent està anant menys al cine que la taquilla de cinema durant aquests primers 5 mesos ha sigut bastant fluixeta no ho sé jo penso que per el temps de flors la gent és una visita molt esporàdica una visita de poques hores i vaig a veure les flors i comprar aprofito per comprar és difícil això m'imagino com a actitud de consum també dic una cosa des de fa un parell d'anys hi ha recorreguts Tu no pots anar lliurement per on te vulguis. Tu no pots anar a la força amunt. La força és abaixada. També és veritat. Llavors, clar, poder, si comencen que volen anar a veure la catedral, no volen anar carregats. O sigui, mira les botigues i tal, i poder després ja no tornes o el que sigui, no? Però realment és veritat que sol ser una visita d'un dia. La gent va, veu les flors i... que sigui un turista que vingui que coincideixi que està aquí i que hi ha temps de flors, que molts no ho saben dic, ah, doncs ara veureu el Festival de les Flors, no? i, bueno, doncs ho aprofiro més però quan tu dius, avui vaig anar aquí a veure això, vas normalment un dia hi ha molta consciència que hi ha hagut molt d'estranger sí, molt entre setmanes sobretot, molt de francès i també de fora, jo vaig anar a sopar un dissabte i deia, mira, avui tornem a parlar català que hem estat cinc dies parlant només amb anglès i amb francès, vull dir que això sí que sí, sí, s'escoltava molt d'estranger jo hi vaig anar-hi Com que ja ens ho coneixem, mentida. Vull dir, cada any és diferent, és molt maco, és espectacular com queda Girona. Podrà haver-hi tots els comentaris, ens agradaran més o menys. S'obren llocs que no estan mai oberts al públic, descobreixes cada any alguna cosa que no havia estat oberta amb anterioritat... Jo crec que hi ha un carinyo perquè Girona quedi maca, quedi maca de flors. Sí que és veritat, coincideixo, que jo crec que hi havia molta més flors que altres anys. Suposo per el tema de l'aigua, tot plegat, que hi va haver-hi també, quan estàvem amb restriccions d'aigua, es va passar a la idea aquella de flors en plàstic, de cura... És a dir... imatge de flor treballada però que era plàstic amb invents, ampolles de plàstic, tot això que també tenia la seva curiositat jo per mi aquest any he vist molta flor, molta més que altres vegades i vam anar-hi dilluns al vespre d'entremig de setmana perquè era el moment que ens podíem escapar la meva dona i jo i vam aprofitar per anar a fer el vol durant dues horetes i la veritat és que molt bé de gent la cua als banys àrabs ens va durar 5 minuts, màxim, vull dir que no era una cua de mitja hora, de 3 quarts que vam tardar 5 minuts per entrar i bé, ve de recorregut gent de Girona el dilluns, tarda, vespre ens vam creuar amb molta gent de Girona que estava fent el mateix que nosaltres evidentment aquests no solem parar a la botigueta a comprar en aquell moment també és veritat perquè no vas amb la mentalitat de sortir a comprar però estic segur que quan és cap de setmana o és entre setmana que vas de compres evidentment vas als llocs que tu vols anar i compres allà on tu compres habitualment Com a turista, jo vaig veure molta gent als restaurants, però molta. És a dir, de vespre, de tarda a vespre, tots els restaurants, és que estaven totes les taules plenes. Les terrasses de tot Girona, és que estaven a petar, és que estaven pleníssimes, pleníssimes. Per tant, aquests jo crec que el negoci aquest any els hi haurà anat bé. I també és veritat que, com que s'esperava poder més pluja, ha fet que aquest any hi hagi molt... no molta menys gent, perquè no ho sé, però s'ha quedat com més repartit, jo crec. S'obria més als vespres? Jo crec que sí. S'obria fins a les 11 de la nit? Jo no l'he visitat, l'exposició de flors, sinó que he fet un any del que em vas trobant. Perquè et mous per coses, o per feina, o el que sigui, però no he anat de visita, per antenes. He fet el que fas altres anys que vas a visitar, especialment una nit o un dia, l'exposició de flors. Bé, bé, el tema aquest de les flors evidentment es nota i segur que ve donat això de la sequera perquè es va recomanar que no s'havia de donar exemple en què no s'utilitzés massa aigua en aquest sentit però sí que crec que encara per compensar una mica tanta joia Crec que encara ens falta, igual com passa amb moltes activitats, que hauríem de deslocalitzar el barri vell i potenciar... Jo crec que s'ha de potenciar una mica els barris, no? I fer focus, potser no cal a tots els barris de cop, però sí que fer focus i dir, bueno, per a Sant Narcís fem alguna cosa potent, l'Eixample fem alguna cosa potent i fem que aquesta massa de visitants es mogui per tota la ciutat, no? D'aquesta manera també es punjaria, podríem visitar totes les coses millor... I crec que només és un tema de potenciar-ho, perquè si ho vols fer, ho fas. Això s'ha intentat, diverses vegades, i no ha sortit. I no ha sortit. El Margot, per exemple, a la Devesa, quan es va fer els jardins de un lloc proper, molt centre, molt proper, per tant, és només creuar un carrer, com aquell qui diu... I amb uns jardins de la Devesa, amb una vesca, que és un lloc ideal també per això, i no va funcionar. Evidentment, ja si ens anem a part del migdia, com s'ha intentat, o Sant Narcís, que també es fan coses, no més de barri, potser s'han de fer coses diferents. El barri participarà d'una altra manera, potser, sí, sí. Però jo crec que sí que hauries d'intentar d'alguna manera. Com és? Sempre has de buscar elements potents que t'obliguin a anar cap allà. Si tu dius, escolta'm tu, tens una escultura d'emplença i on no sé què ha de dir, la gent tira cap allà. No es tracta de fer apostes fortes, no? No pots fer apostes moderades. Si tu vols que realment la gent es mogui del barri, has de fer igual com per les fires, no? Si tu agafes els per i els portes aquí a migdia, doncs la gent vindrà. Si els deixes a barraques, doncs seguiran anant a barraques i no es mouran. Aquests que fan els recorreguts, no?, per la gent, doncs hauria de ser ells que facin aquesta... proposta, no? Que el visitant hagi de fer el recorregut i el recorregut sigui també en el despressar-se pels barris. Suposo que seria poder engegar una xarxa de... Els que van a Sant Narcís, posar abuso, no ho sé, connectar una mica més la ciutat. Buscar alguna manera... Per distensionar també el barri vell... L'essència de temps de flors és precisament aquesta, no? S'ha de mantenir, eh? S'ha de mantenir. 70 anys, no, aquest? Sí. 70 aniversari. Bueno, Casa de Cultura, Generalitat, ara estàs mirant el mapa, eh? Generalitat, Casa de Cultura... S'ha anat obrint... S'ha anat obrint cap a zona del Mercadal. Aquest any l'estrella ha sigut l'Odeon. L'Odeon. Espectacular. Us agrada? Molt. És espectacular. Com un privat. Espectacular. Com un privat. Una altra cosa serà el negoci que hi ha darrere, que ho haurà llogat i tot el que vulguem. Però com un privat hagi pogut restaurar amb les característiques que ho ha restaurat, és brutal. A Miquel Casals a gent li agradarà més, a gent li agradarà menys. Però el que s'ha gastat amb arreglar allò és que per mi és treure'm el barret com diners de la seva butxaca. I tant. pot arribar a construir una cosa que estava... Jo vaig entrar-hi abans, i suposo que alguns de vosaltres també, abans de fer-se la restauració, jo pensava, mare de Déu, senyor... Era feinada. Les hores de feina que hi ha aquí dintre... No t'ho diràs, hi ha el capital. Sí, sí. I que no baixés tot allò, perquè quants anys ha estat tancat allò? Quants anys ha estat tancat allò? Molts, molts. Bé, hi havia la fusteria i les manes va subidar al fuster. Però això és la part de baix. És a dir, l'olò de darrere estava tancat allò. Estava tancat allò. Molt criticat aquest tema, eh? Molt, molt. A veure, per què no ho va agafar l'administració? I ho van fer en dintre. Ah, clar, ho va fer un privat. Però està bé que sigui un privat, eh? Si ho vaig agafar l'administració, encara estaria igual, eh? per això te dic jo veig molt bé que ho has fet i a partir d'aquí pot fer el negoci que volgui volíem posar-hi un quims un quims un quims un quims un quims un quims volíem posar-hi un quims i va haver-hi tot el pitote dels veïns que no sé què, que no sé quantes, doncs mira, bicicletes. Ahir precisament també se'n parlaven aquí a la tertúlia i hi havia, penso que era en Guillem Terribas, que deia que ell coneixia també el que estava encarregat i tal, diu, però a part, diuen aquí, hi veneu alguna cosa, perquè aquí, clar, la gent entra, el cafè, tot això, però diu, i diu, sí, sí, que porti unes quantes bicicletes menudes, que porti... Per tant... I es pot anar a fer el cafè, tu pots anar a fer el cafè allà. obria el món de la bicicleta a tothom això és un concepte molt anglosaxó jo allà no compren el bici jo tampoc però com a mínim no sé el prou mínim d'una bicicleta d'aquelles d'allà de 10.000 amunt no ho deuen baixar cuidado Per tant, és un perfil de client molt específic, però avui estem... Girona és la meca del ciclisme, per tant, es mouen molts diners en el món de la bicicleta. Ja està bé que sigui. Al final, un edifici així, no? Qui té la capacitat de poder-lo llogar i arreglar? Qui té la capacitat de llogar-lo i que més o menys li puguin sortir els números o li valgui la pena assumir el cost que deu ser allò, que també deu ser alt. Parlàvem d'un cònic, per tant, ens anem al sector de restauració, sector de la bicicleta, O alguna gran marca d'aquestes, de roba, de zarres o coses d'aquestes. O te'n vas a una consultoria que pel motiu que sigui volgués aterrar a Girona. I per marca, com una marca, en comptes de fer publicitat, et poses allà. I gasques els diners de la publicitat en un local d'aquestes característiques i ja està. ja està, es marca això al final sí, sí, es marca total perquè la crítica era una miqueta aquesta també, no? que aquests llocs acabin sent privatitzats crítiques d'un sector, hi ha molta gent que ho veu aquí a la taula 3 estaven d'acord i n'hi ha altres que no jo crec que les entitats públiques no tenen per què salvar-ho tot o sigui, si la part privada o la part d'entitats o el que sigui, o quants col·legis professionals tenen edificis importants, tenen edificis interessants i que els han recuperat aquests col·legis professionals, és a dir, que sempre hi ha d'haver-hi cap binomi no tot ho ha de salvar la pública només faltaria la pública, el que ara ha de fer és intentar salvar la societat i els temes de pobresa, els temes de delinqüència, els temes que ocupen i no els de patrimonials i no els d'habitatge El tema de... Ja irem pel tema d'habitatge, sí que... Però vull dir, jo penso que hem d'anar més pels serveis. Jo amb això soc bastant crític amb el tema públic. Penso que la part pública ha d'intentar, d'alguna manera, prioritzar les persones i prioritzar els serveis. Les necessitats, les reals, no? Tenim un exemple, a la carrera de la Rulla. Tenim la casa... Com se diu aquesta casa? I la... Ara em surt el nom. Tampoc. I a la carretera de Barcelona tens l'altre. I a la carretera de Barcelona tens l'altre edifici. El xalet soler. El xalet és correcte. Que al final, a veure, això s'ho va quedar a l'Ajuntament. Sí, sí, sí. I estan parats des de fa molts anys. Ja està, no? Sí, sí. El xalet rús, ara. El xalet rús. O el Graig Forner, si l'havessin pogut deixar directament que fos una entitat privada que vés gestionat pels seus interessos. Per què no? Sí. És que d'aquí ve molt, saps? La crítica aquesta, l'odi, la ràbia a l'emprenedor, no? El que té, el que pren iniciatives, no? Bé, que aquesta part també existeix, eh? Hi ha l'especulador, evidentment, hi ha l'especulador, però també hi ha... En política també hi ha el corrupte, no? Per tot arreu hi ha així. A totes les professions i totes... Totes, totes. Totes hi ha... s'ha de deixar que la iniciativa floreixi i que la burocràcia se redueixi i menys mal que hi ha iniciatives aquestes també en el cas del Xalet Soler que ja ha d'anar-hi a la Casa de la Tecnologia fa 4 o 5 anys que es va anunciar en el mandat passat els terminis dos anys portem quatre i encara no han començat obres el tema de l'administració cada vegada també és més dramàtic el que es tarda ha fet la Clínica Girona Per anar al tema sanitari, també parlem tant del Truet aquests dies, al Truet estem parlant ja 2031, que sabem que ens en direm el 35 com a mínim, si anem bé, esperem que no ens passi ningú davant, no? Clínica Girona no va pas tardar tant. No, clar, perquè era privada. Bé, l'edifici de l'Audiència Provincial de Girona, allà on estaven, a les escales de la catedral, baixes les escales de la catedral, aquell edifici, què? La Casa Pastós, la famosa Casa Pastós. Allà està. Un museu. Un museu que no està obert. i de dintre era superxulo és a dir, la sala de l'audiència amb aquelles esplendor de sala de l'audiència provincial de Girona que deies, uau, entrar aquí dintre no és entrar on entres ara a l'audiència, que està molt bé i si no, tot el que vulguem molt maco, molta tecnologia Però, ostres, entraves allà dintre i era senyorial total. I, bueno, això està tancat. Sí, perquè les entitats públiques no poden assumir-ho, que és així. És que és així de clar. Quan l'assumeixen, és un roc a la faixa, vull dir que no poden gestionar-ho. És que és impossible. I al final, més enllà de comprar un edifici, després s'ha d'omplir. O sigui, què hi fas? L'has d'arreglar, l'has d'actualitzar. I has de posar gent que hi treballi. Al final després tot també... I l'idea una miqueta seria també que allò pogués generar alguna cosa per compensar. És a dir, que l'administració no pensi només en tenim diners, ho gestionem, ho creem i allà es queda. No, no, és que això per anar bé hauria de generar diners... És a dir, si tens una cosa, l'objectiu, la idea seria com a empresari, eh? És a dir, com a empresari. Una altra cosa és que tu vinguis del món funcionari i et posis en política. Perfecte, que també em sembla molt bé. Però des del punt de vista empresarial, ostres, si tu tens un bé, aquell bé l'hi has de generar. O has de fer alguna cosa perquè generi diners. La rentabilitat. O servei. Però aquest servei pot generar, eh? És a dir, aquest servei pot generar en l'àmbit d'allà on t'estigui, pot generar economia. Pot generar economia en els locals, pot generar economia en els negocis, pot generar economia al que estigui per allà a prop, al final. Vull dir que sí, que evidentment que és un servei per a la societat. Sí, sí, un centre cívic o un centre cultural, etcètera. Sempre serà deficitari a nivell econòmic. Sempre serà deficitari. Perquè és impossible. Però sí que matisant una mica pot generar la riquesa, doncs, ja només amb el personal, amb professionals que estiguin treballant, amb els serveis que hauran d'estar mantenint aquell edifici, i en tot el seu voltant, no?, en tot el barri, vull dir, el barri o la ciutat, en sí. Que doni feina a gent de Girona, que... Defens els interessos de... O clar, tinguéssim un Guggenheim a Girona. O clar, tens un Guggenheim i es reconverteix la ciutat. Hi hauria algú que hi estigui en contra, també. Home! Tots aquests? O depèn del cas. Sempre dic que és el que ens falta a Girona. Girona, per ser allà el que hem de ser, és el que falta a Girona. Falta aquell edifici emblemàtic fet per no sé qui, sigui gironí o sigui d'ante sigui, però que diguis, ostres, ja tenim una nova catedral, no? Sant Àngel la té Barcelona té un piló la té Bilbao i la tenen moltes ciutats aquí ens falta encara aquest Cuganger que crec que fa falta algun edifici així més emblemàtic, sigui per fer congressos sigui per fer museus fa falta el museu d'art contemporani a Girona, que no hi és és un projecte que es parla des de fa molts anys potser seria l'oportunitat, no? o aprofitar-ho dels edificis, reformar-ho... Bé, no sé. Són temes. Són temes, són temes. Un altre lloc és on t'ho poses, quin lloc ho poses... Girona té aquestes zones inundables... Bé, tot això que... Ara estem veient amb el Toretta, per exemple, on t'ha d'anar les queixes d'un sector del barri que en contra de l'ocupació del Parc Jordi Vilamitjana, és a dir, amb una cosa com és un hospital, no? És que no... És per tots, no? No. però la problemàtica és el que passa el benefici que ens pot donar un hospital d'aquestes característiques amb les queixes que poden tenir els veïns em sembla molt bé perquè els entenc, els respecto i podem acceptar alguna idea però el benefici que portarà un hospital troeta categoria 5 que és categoria... públic eh top, top, top investigadors gent treballant. La facultat de Medicina i la facultat de Farmàcia, que estan dient que gràcies a això també es pot fer la de Farmàcia, que també pugui estar en la zona de tot el campus aquest que es vol fer allà al Troeta. Infermeria. I pra, intercedir biotecnologia. És que al final... L'EPS també s'hi suma, aquest projecte. És que és una suma de coses brutal. En defensa dels veïns, ells no van a encontrar l'hospital, diuen que han encontrat el projecte de l'ocupació del parc, defensen que hi ha alternatives. Però si es pot fer un altre parc. Bé, doncs que sigui aquesta una alternativa, un altre parc. No sé què dir-ho. I guanyaran. Com pensar, però clar, guanyem tots amb això. I el barri d'allà guanya moltíssim. I la ciutat en si també. I tant. Abans fèiem referència a la tertúlia d'ahir, i no vull continuar, abans vull fer un incís, perquè ahir l'Eugènia Cross, que és una de les tertulianes, ens ha enviat avui una rectificació, perquè el moment que es parlava que es va parlar res, un moment de tot el tema del conflicte a Palestina, etcètera, ella va dir que els joveus expulsats, llegeixo el que ens ha enviat, van imprimir per primer cop a Salònica, una bíblia catalana i avui ha volgut rectificar no és veritat, no és que els jueus imprimissin allà a Grècia una bíblia catalana, sinó la primera bíblia catalana es va imprimir a València sinó que es va imprimir un text abreu al Masor, i no a la primera línia per tant, facis només aquesta rectificació, aquest incís que també diu molt, i aquí ara ja ho heu dit, del nivell de la tertúlia que és que si un dia diu una cosa m'he equivocat, i no d'allò ens ho diu sisplau digueu-ho per antena perquè... Una fe de rata, no? Humano merratus est, que deien ja els llatins. Això ve de molt enrere. Està molt bé. A mi faltaria una miqueta més de capacitat de rectificació també a molts d'allò? S'agrairia. Costa molt. La gent li costa molt. Però s'ha de fer. S'ha de fer, s'ha de fer. Quan t'equivoques, mira... Això honora la persona. Si és que s'equivoca, tothom s'equivoca. Tots ens equivoquem. Jo tinc clar que jo m'equivoco. Tots ens equivoquem. Tots ens equivoquem. En petites equivocacions i en grans equivocacions. L'altre reconeixeu... Home, un altre dirà humilitat de dir-ho, clar que sí. que això està molt bé, per tant li agraïm a l'Eugeni aquest comentari, el compartim aquí evidentment amb l'audiència parlàvem ara d'edificis, de projectes de ciutat, etc, etc projectes estan molt bé però després hi ha moltes coses per fer i abans ho dèiem, parlarem d'habitatge avui perquè ahir precisament l'alcalde de Girona, tot el govern en nom del govern, però l'alcalde va enviar una carta a la consellera de Territori a la Generalitat, al ministre d'Habitatge, a l'Estat demanant que la Sareb posi a disposició de l'Ajuntament tots els habitatges que té Girona sé que hi ha converses ja fa un temps que hi ha converses entre Sareb i Ajuntament per la gestió d'aquest parc d'habitatges que té el banc un banc que vam pagar entre tots que és una d'aquelles coses que ningú entén de com pot ser que una cosa que es va salvar amb recursos públics ara estigui en mans d'un banc que no en fa res perquè molts d'aquests pisos estan tancats o ocupats i generen molts problemes també en les seves comunitats dels voltants. Aquí, a la mateixa carta que van enviar ahir, farien referència a alguns casos del carrer del Carme, de travessia de Santa Eugènia, de llocs de pisos de la Sareb, que estan generant conflictes per ocupacions, etcètera, etcètera. Ocupacions n'hi ha de molts tipus, ja ho sabem, però en aquest cas generen problemes. I reclamant això, diuen que compten espai per uns 250 pisos, no? Parlem de grans tenidors. Per tant, poder la Sareb és el principal gran tenidor de Girona ara mateix i no passa res. Ja. Bé, perquè les administracions no fan la seva feina. Això és el primer. Jo faig una petita reflexió amb això, que jo soc contrari que les administracions hagin de comprar pisos per posar-los a la lloguer social. Jo d'això soc totalment contrari. Perquè n'és un paper de l'administració. I n'és un paper de l'administració local. Sí que és veritat que seria lògic que... i que tinguessin un petit parc, tota la vida s'ha tingut, però l'important jo penso que és que se generi que qui es dedica a això ho faci i ho faci bé, i que hi hagi una normativa per fer-ho bé, que és el que s'havia fet per a Europa, i aquí també es va fer, aquí hem de tirar en compte entitats com el Patronat de la Santa Greu, amb no sé quants edificis, pisos construïts, em sembla que estem parlant de 3.000 habitatges construïts, posats en lloguer social, HPO, que no poden superar els 400 euros de lloguer per llei. Vull dir, si tu fas, que diríem que diferents entitats, siguin privades, siguin semipúbliques, tornin a tindre i assumir els seus papers de construir habitatge social, ho fa qui li toca fer-ho, i no ni la Generalitat ni l'Ajuntament, perquè l'Ajuntament ja té altres feines a fer. Evidentment, quan estàs en un moment d'emergència, és bastant equivocat també actuar amb aquesta emergència sense anar al arreu del problema, perquè al arreu del problema és que... ho hem dit ara, hi ha uns grans tenidors que especulen amb aquests pisos, aquests grans tenidors evidentment són grans empreses, bancs, entitats inversores, etcètera, que estan especulant amb pisos, i no fan que el petit tenidor, que és aquell que té... dos pisos, o en té un que és el 90% del parc de lloguer o sigui, el 90% del parc de lloguer a Catalunya és el petit tenidor el petit tenidor és aquell que té com a màxim 5 que normalment coincideix que en té un que és el seu l'altre que és el seu de la seva segona residència I llavors els altres tres venen donats o per herències o per inversió. Que pot ser perquè el teu fill ha estudiat a Barcelona i al final vas decidir comprar un pis perquè et sortiria més a compte, coses d'aquestes. Però aquest petit tenidor està retirant el pis de lloguer del mercat. Per les noves lleis que s'estan aplicant, o sigui, el petit tenidor ja no es veu capaç, per dir una manera, que li surti a compte de tenir el pis a lloguer. Té por, jo crec. Té por. Una per les normatives, l'altra per les ocupacions, però les ocupacions és un percentatge petit, estem parlant del 90% del part de lloguer de Catalunya, eh? Llavors, què veia que s'ha fet tota la feina amb el fet de les administracions, ha anat a penalitzar el petit tenidor, el petit tenidor, a més de provocar-li, que és el que hauries de fer, com a nou botiguer, provocar que pugui obrir botigues, el que has de provocar és que pugui tenir el pis de lloguer a un preu raonable, Perquè si tots els pisos sortissin al mercat, ja baixaria el preu. Si tu afavoreixes que tots els pisos que hi ha tancats sortin al mercat, baixa el preu des de seguida. És un tema que passa a tota Europa, eh, cuidador. Vanessa? Bé, jo coincideixo, no? Però principalment crec que els que tenim alguna propietat, l'ocupació és... I per com està regulat això? Perquè sembla que t'ocupen al pis, no? I resulta que qui té els drets és l'ocupant. Caramba! Clar, com a propietari. A veure, si ets un petit propietari... Jo, per exemple, tinc la meva casa a Calonja. Ara l'he posat a la venda. A mi me fa una por terrible el fet de pensar, de llogar, perquè ara... Perdoa l'expressió, ara t'entren uns. Anava de fer-te fotre uns. Amb nens ja estàs llest, eh? Da igual que tu també tinguis el teu nen i t'hagis hagut d'anar a Girona a viure, per el que sigui. Si t'ocupa la casa amb fills, ja estàs perdut. Home... Vull dir, té raó ell, vull dir, això ho haurien de regular altres ens. Jo conec... Home, perquè és que és la puc també que tenim. En final, tots coneixem cada vegada, però en el cas d'una persona que necessita un pis de lloguer, perquè allà on està se li acaba el contracte i hi ha un pis de lloguer, té criatures, no li volen llogar. Exacte, directament. O te demanen ja, només t'ha faltat que te demanin un tac, perquè te demanen tants papers ja per assegurar-s'hi tants avals que... Està acabant perjudicant la persona. L'únic que, a veure, i que tampoc no se'm a mal interpreti, eh? Que tampoc no se'm a mal interpreti. Demà ho pots justificar. Sí. Tots volem viure... amb centres de ciutats amb llocs on hi hagi serveis i a vegades no tothom es pot permetre el luxe de viure al centre de Girona i això també n'hem de ser tots conscients i és així perquè quan comences a treballar tens un sou petit i el que tens que fer és, sí, vull viure a Girona però no puc, per tant no puc estigar més el braç que la mànica per tant, a partir d'aquí ostres, doncs m'haig de plantejar anar a viure als afores de Girona, digue-li un vilablareig, que tampoc no és barato, però una cosa és compra, l'altra cosa és lloguer, i si que és veritat que els lloguers estan disparats, i ho sé, a Girona, un pis de lloguer, te'n pots trobar entre 800 i 1.000 euros, i poder te'n vas a Vilablareig i te'n costarà 700, i diràs, ostres, per la diferència... Podem quedar-te a Girona. L'últim que jo sé, 4 habitacions, Vilabarets, un pis nou, 1.100. Imagina't, Vilabarets ja. Que sí, que sí, que els preus estan com el centre de Girona. I poder no hauria de ser així, però també poder és... Per què posen aquests preus? Perquè al final s'acaben llogant. perquè s'acaben llogant, perquè vol dir que hi ha gent que vol anar a viure a Vilonareig i per tant Girona tindrà el seu públic tindrem aquests pisos que estaran tancats perquè no volen llogar perquè no volen tenir problemes, perquè no necessiten llogar-lo i després poder aquí jo ara estava, i recordo recordo que SAL va crear una gestora de pisos a través d'una SL que el que feien era o el que fan és no des de l'Ajuntament, sinó des de la gestora d'aquesta societat, compra pisos a través d'intentatge i retracte, dels drets que tenen com a administració a l'hora d'adjudicar finques amb uns i altres, doncs es dediquen a comprar pisos. I aquests pisos després tenen una gestora que gestiona els lloguers, els problemes entre veïns tota aquesta problemàtica que tampoc no ha de ser fàcil perquè tots coneixem el parc immobiliari de salt tenim zones molt concretes on es viu molt bé com a barri i tenim altres zones més problemàtiques on hi ha aquests edificis que estan ocupats on tenim una societat que ha vingut de fora que està molt bé però fan les coses diferents com els estem acostumats a nosaltres i la gestió d'això no és fàcil perquè tenen un altre modus vivendi, i ja està, i no passa res, s'ha de saber gestionar. Per tant, què passa? Que estan els preus disparats? Estan els preus disparats. Jo l'altre dia estava amb un súper a Palamós, era? Sí, un súper a Palamós, i una noia, dos treballadores deien «es que me han renovado el contrato de alquiler». I me lo han subido a 850 euros. Jo pensava, a Palamós, 800 euros. Que sí, que està a línia de mar, eh? Que és preu d'estiu, no d'hivern, per entendre'ns. Que és preu d'estiu, no de tot l'any. No de tot l'any. De tot l'any. Nosaltres som de Palamós. Sí, però de la costa els preus a l'estiu pugen. Poden pujar molt més. Sí, però vull dir que també Palamós ja fa anys que tenen uns preus. Ostres, que s'anaven a Palafrujera, gent. Clar, clar, clar. Imagina't. Els de Palamós tenen que anar a Palafrugell a viure quan tenen la feina a Palamós, per exemple. O vivien a Palamós i han hagut de marxar perquè el preu és més barat a Palamós que a Palafrugell. Per tant, a partir d'aquí, Girona i província, és cara? És cara? Molt. Sempre jo crec que ha sigut cara, comparat amb altres llocs, perquè no sabem entendre el que també ens arrodeja. Bon temps... gent que ve de fora perquè es viu bé a Girona, tenim les coses molt a prop, tenim en Bave Barcelona 30 minuts, tenim la neu 45 minuts si volem anar a Vallter, una hora... Però siguen aquí, i agafant també el que deia Antoni abans, O sigui, des de l'administració es regula, i tu que digues també el tema lleis, i ara tenim un seguit de regulacions que han anat arribant aquests últims anys, com ha dit el que deia la Vanessa, amb la sensació que es colla molt el propietari, o hi ha aquesta percepció, per intentar afavorir l'accés a l'habitatge, per intentar posar el pis al mercat, poder... La voluntat és bona, però la manera com s'està fent, a la vista estan els resultats, que és que s'està tensionant el mercat, el mal mercat, com... Com no, tu abans, Toni, feia referència, hi ha un tipus d'administració ara de normativa, des del moment que puja... O sigui, es va fer una llei de lloguers, però els preus continuen pujant igual, aquí no passa res, perquè, què passa? Molta gent no lloga. La pressió fiscal a Espanya i a Catalunya és la segona pressió fiscal... A nivell mundial, Canadà és la primera, que té el 38% de pressió fiscal. Espanya té el 30%. La mitjana europea està al 7%. Ja. Està al 7%, la mitjana europea. França se situa per al 20%, aproximadament. Què estem fent? Què estem fent? N'és lògic, si una pressió fiscal sobre un pis de lloguer... Però pressió fiscal sobre l'habitatge. Sobre l'habitatge. Pressió fiscal sobre l'habitatge. Tots els impostos que ha de pagar un habitatge. Estic de lloguer o no estic de lloguer? Si està lloguer, evidentment, té una pressió fiscal una mica més alta, perquè té l'IVA... Per això surten els pisos turístics. Que en una setmana cobres el que cobraries tot el mes. Sí, sí. Sí, o més... Després d'això, com ho arregles? O sigui, la gent de Girona ha de marxar a l'oblareig. Has de fer una política de pisos de lloguer social. Has de construir pisos de lloguer social. I fer baixar... I augmentar l'oferta. Com pots augmentar l'oferta? Amb imaginació. Alliberar, per exemple, tots els locals buits en els baixos de les ciutats i dels barris. Facilita amb una política agressiva que amb tres papers i una certificació de cèdula de visibilitat correcta ràpidament pugui ser un pis? quants metres quadrats han d'habitatges que es podien evitar amb baixos que no estan habilitats, afavoreix que d'alguna manera qui vulgui construir per llogar o per invertir ho faci de forma ràpida? Els suecs? En breus moderats, eh? Jo tinc dos cunyades sueces que estan casades amb dos germans meus, evidentment, i jo vaig tenir l'oportunitat d'estar anaves a visitar Suecia quan estaven estudiant, i allà, no crec que sigui la solució tampoc, però allà el govern suec, o a través dels ajuntaments que tinc, encara no recordo com es diuen, no es diuen lans, però tenen algun nom similar, tenen edificis per la gent que estudia. És a dir, els que estudien i comencen a treballar poden viure amb uns edificis compartits amb molta altra gent de les mateixes edats, on cadascú té el seu espai d'habitació, comparteixen cuines, menjadors, això ho comparteixen, i a partir d'aquí ells poden viure allà dintre inclús demanant crèdits en els bancs d'època d'estudiant, crèdits d'aquests més lleugers... Això fa baixar preus. Això fa baixar preus. Que els obliga a que si tu t'han donat durant un any 15.000 euros, 20.000 euros, a partir que tinguis feina, ells no és que t'obliguin, perquè tu ja ho fas, perquè és una cultura també de que a mi m'heu deixat aquests diners, doncs jo els tornaré quan estigui treballant, que després aquests diners, quan comencen a treballar, els van tornant, amb unes condicions molt més favorables que les altres, però amb l'obligació aquesta, que quan tenen feina, aquests diners els tornen. I a partir d'aquí ells tenen com, no uns rànquings, però com que han viscut en pisos compartits amb vària gent, després, quan volen sortir al mercat, poden llogar, poden llogar edificis, també pisos d'edificis, que són de l'Estat, que és tot comú, és a dir, la calefacció és comuna, la llum és comuna, l'aigua tot és comuna i tu pagues per uns cànons, suposo, o un lloguer, va tot inclòs. Això sí, quan fa calor, fa calor, i quan fa fred, fa fred, perquè la calefacció és com aquests edificis d'aquí de Girona, antics de tota la vida, que encara quan enxufen la calefacció és per tothom i quan hi ha l'aire condicionat és per tothom, doncs vindria a ser una cosa d'aquestes. els fregeix i el de baix té... Això són sistemes molt interessants. Això són sistemes d'edificacions, d'edificis, que al final el que fan és pisos assequibles per gent jove, que comença amb això... Alliberes un pil de pisos d'estudiants que estan al mercat. Amb unes condicions de temps, suposo jo, i d'ingressos, que quan tu ja per la teva feina tens uns ingressos superiors, te diuen, noi, aquí se t'ha acabat. per tant fora d'aquí i gestiono d'una altra manera jo vaig viure a Berlín ja fa més ja fa més de 20 anys i també era això jo ho compartia en aquest cas amb una noia berlinessa que era una actriu de dublatge però em veia, o sigui, el sistema era jo pagava l'escola, no? Pagues l'escola on em vaig treure els títols a l'alemany i llavors aquesta escola ja buscava en aquestes gent que viu sola o què tal i llavors tu ja pagaves amb la matrícula també el lloguer i tot, o sigui, ho facilitaven tot que això, t'he dit que fa 20 anys, eh? Els d'Erasmus d'aquí ja el tenen això, eh? Això, la gent que ve d'Erasmus aquí, les universitats busquen pisos, ja gestionen pisos... parlant de... De societats també. Estem parlant de països amb molta cultura del lloguer i amb un parc de lloguer del 20 al 30... I que representa un 30% del seu. En el cas de Suècia és un... En el cas de Suècia és... Però en el cas d'aquí... Es pot comparar a Suècia. Però les experiències sí. Les experiències jo crec que sí. Perquè som universitaris també. Som una ciutat universitària, no? Però aquí, doncs, en aquí sí que no hi ha aquest mercat de lloguer públic. No. No hi és, i per més que es van anunciar la Generalitat 50.000 pisos en no sé quants anys, bueno, no sé, ja ho veurem. 40.000 o 50.000, sí, sí. No sé, ja ho veurem. Però ja es faran, esperem-ho, tinguem-hi una mica de fe. Però igualment no resols el problema. No resols el problema. El problema està amb tot el que tens ja. Per què no s'apliquen aquestes mesures? Aquestes ideies... Perquè normativament suposo que no és tan fàcil. La normativa de l'habitatge dona la sensació que és molt complexa. Tenim la llei de propietat horitzontal per un costat. Després tenim el Codi Civil de Catalunya que també pot regular certes coses. Per tant, tenim una miqueta tot un revolutum aquí, que és el que deia també, tot aquest sistema de... pisos turístics, què ha passat aquí? Doncs clar, la gent, és el que dèiem, la gent té un pis turístic, té un pis, que tenien uns que els hi llogaven, però no els hi pagaven, apa, fes-los a fora. Clar, aquest que ve de turista, és que aquest ve, ja ha pagat abans d'entrar, ja ha pagat abans d'entrar. Sí, sí. I marxa. I habitualment... I habitualment no et destrossen el pis, aquest perfil de gent que ve de pisos de turisme d'aquest tipus. La normativa, sí que és veritat, que ja heu sentit per la ràdio i per la tele la limitació de pisos turístics. Aquí, a Catalunya, el Codi Civil de Catalunya, des del 2006, amb una modificació del 2015, ja permetia que les comunitats de propietaris en els estatuts limitar els pisos turístics. És a dir, una comunitat de propietaris modifica els estatuts dient que no vol pisos turístics i per molt que un propietari vulgui posar-hi un pis turístic no podrà. No cal regular-ho a través d'una llei. Perquè Catalunya, amb el Codi Civil de Catalunya, ja ens permet aquesta modificació. Però moltes vegades els mateixos propietaris diuen per què m'haig d'autolimitar ves a saber el dia de demà. Clar, clar, clar, clar, clar. Clar, clar, clar, clar, clar. Perquè la comunitat no té l'experiència. Quan la comunitat té l'experiència, després diuen, regulem-ho. Regulem-ho perquè té un pis turístic en una comunitat. És complicat. És molt complicat. És molt complicat perquè té gent pujant i baixant, té gent que pot estar de farra sense destrossar-ho res, però evidentment estan de festa, estan de cap de setmana, per tant, és complicat. La convivència... La convivència també canvia. D'una tranquil·litat en una comunitat que estàs tranquil i comences a posar un pis turístic, te canvia l'ambient de la comunitat. Sí, sí. I encara aquí a Girona, jo que veig el turisme de Girona, el de ciclista i tal, és un turista molt pacífic, molt assenyat. Vés-te'n a la costa. Turista que ve al turisme a la costa, no es pot. És diferent. Llavors, clar, és difícil també regular tot, no? Que tothom estigui content és impossible. Però el que està clar és que, si vols arreglar-ho, has de posar habitatges al mercat. Els habitatges hi són, fes una política com perquè aquests habitatges vagin al mercat totes les polítiques fins ara han portat al revés ara actualment els propietaris el que estan dient és dir jo no poso el meu pis al mercat perquè me genera problemes però escolta, has de fer polítiques no pots obligar a un propietari mai a posar un pis al mercat és que no s'hauria d'obligar hi ha alguna llei en previsió que ho vol fer-ho Escolta'm, per què? Si veus que el mercat és perillós, no em funciona? Me faràs que no hi hagi un retorn correcte? Sí, sí, obligar-me a cedir-te el meu pis perquè me'l gestionis tu a canvi de no pagar impostos, per exemple. Però bé, es posaran a la venda, es posaran a la venda i ja no hi haurà lloguers. Bé, és el que està passant, eh, també. Igual que jo, aquí, llavors també aquests preus disparadíssims, no?, que generalment està... és el que dèiem molt, molt el tema de l'habitatge és veritat que per exemple en el cas d'aquí de Girona hi ha el sindicat de llogateres que ara s'han reformulat la junta la gent que hi ha al capdavant i que defensen el llogateres un model d'habitatge, ara acaba de sortir també una altra plataforma, Som Habitatge, si no vaig a Ràpid, es diu que és una associació de propietaris, que representa els propietaris, per tant aquí sí que vas veient que s'estan movent coses, jo tothom vol defensar una miqueta el seu sector, i no sé si serà tan fàcil poder arribar a mesures, amb un cert consens social, perquè els models també són molt diferents. Molt diferents. El tema de l'habitatge, jo penso que t'has de saltar bastants procediments, perquè és un tema d'emergència social. O sigui, actualment el tema de l'habitatge és un tema d'emergència social i de necessitat social. Jo em quedés al carrer, jo també seria el primer a ocupar. Si tingués la necessitat vital que els meus fills i les meves filles, en aquest cas, tinguéssim la necessitat, només faltaria... Evidentment, tota la vida s'ha ocupat. No vull dir amb això que sigui correcte ocupar, només faltaria. Però estem en un moment d'emergència social que això ens passa i està passant i cada vegada passarà més. per tant, te pot soltar bastant els procediments. Allò és que diu l'administració local, diu, és que esclar, això és un problema tan gros que no depèn de nosaltres. Si poses imaginació, possiblement pots acabar fent bastantes coses. L'administració autonòmica també diu, això és un tema de l'Estat que regula el no sé què, la llei, no sé quantos, no sé quantos... Estic segur que si poses imaginació com els suecs, també pots fer coses. Per tant, jo diria que és des de l'administració local, l'autonòmica i l'estatal, que si volen posar-se les piles se'ls posen. Però s'ha de voluntat de fer-ho. I tornant al tema original, el tema de la seret, per exemple, és un cas... I d'emergència social. Bueno, clar, és que és un dret bàsic, no?, també. Perdó, un segon, eh? Així que parlaves d'emergència social, no sé si llegia ahir o avui al diari... que allà Poeta Marquina sota les vies hi havia 50 o 60 indigents que estaven amb tendes em sembla que els han aconseguit treure d'allà i posar-los en algun altre lloc però carretera Barcelona és a dir, carretera Barcelona que tots aquells edificis que tenim aquelles naus que estan obertes allà veus unes corrioles de gent que entra i surt amb mantes que tapen que no hi ha ni finestres però mantes que tapen obertures, que serien finestres, que es veu que hi ha gent a dintre visquent-hi. És a dir... Si vas viant 10 i aniran 50, ve donat per alguna cosa. Aquest per alguna cosa jo crec que també és... A Girona jo crec que saben que no hi ha problemes amb el tema de la indigència al carrer, és a dir, que un indigent, si avui dorm aquí davant en aquesta cera, ningú li dirà res. no li tiraran líquid i el cremaran, no li tiraran una petada mentre està dormint, perquè... Hi ha uns serveis socials que funcionen. Hi ha uns serveis socials que funcionen. La societat gironina, dir-li com vulguis, però és una societat que, coi, que poder estar més... Si veus una persona que necessita una ajuda, doncs no, en contra no li tiraràs una petada o no li faràs la trebeta perquè estigui pitjor, Quan en grans ciutats, no dic perquè tingui que passar, però en grans ciutats, evidentment la població és molt diferent i aquesta gent que dorm al carrer es poden trobar que els piquen, que els cremen, que això ho hem vist en la tele i en les ràdios i en els diaris. Suposo que es veuen que es viu bé i això jo ho sé també per temes que hem tingut... algun client que s'ha trobat amb algun problema d'aquestes característiques doncs que al final els Mossos te diuen és que tornen a venir cap aquí els enviem fora perquè són de fora però tornen a venir cap aquí perquè saben que aquí a la nit no els hi passa res i venen a dormir a Girona perquè saben que a Girona trobaran una cantonada dormiran tota la nit i ningú els hi diu res I això fa que hi hagi aquest... Que n'hi hagi més. Tenia diversos temes apuntats aquí a la llista, al final el teu de l'habitatge ens ha portat una bona estona, però res, molt ràpid, ens queda un minut, carrer de la creu, que hi ha hagut el procés participatiu i és un tema també que se'n va parlant. I esteu d'acord treure la línia de cotxes? Sí o no? Jo treure els cotxes segur. aquesta línia de cotxes aparcats llavors ha d'haver un altre problema per un tema econòmic, per no gastar diners però treure els cotxes al mig segur jo també els cotxes treure'ls però llavors ja el problema de l'aparcament Carai, que és un altre tema. Jo trauria les pilones aquestes d'aquí mig, les trauria totes, perquè això és un niu de xafar cotxes, que la gent s'hi enfila, que si traguem els cotxes encara s'hi enfilaran més perquè quedaran allà mig. O sigui que si es treuen els cotxes s'han de treure els invents aquests que es van fer aquí mig. doncs aquesta és la nostra aportació en aquest debat participatiu del carrer de la Creu que s'ha obert també per acabar definint només què s'hi farà des de la tertúlia Girona FM i posem també el nostre gra de sorra Josep Prat, Vanessa Mànyi i Toni Iglesias moltes gràcies per aquesta tertúlia i a tots vosaltres ho esperem l'altra vegada el dilluns més tertúlia i més opinió sobre Girona Girona FM els titulars de Girona FM.cat arriben també a la teva ràdio És divendres 23 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. Girona té la ràtio de metges per nombre d'habitants més baixa de Catalunya. De fet, segons dades dels col·legiats de l'any passat per part de l'Institut Nacional d'Estadística, el 2024 hi havia una ràtio de 330 professionals, xifra que representa la més baixa de Catalunya. Si es compara amb la resta de províncies, la ràtio de Barcelona era de 546, la de Lleida de 414 i, finalment, a Tarragonera de 390. Fa temps que els sindicats i col·legi de metges alerten del dèficit de professionals, sobretot per l'onada de jubilacions. Girona exigeix a la Sareb que cedeixi tots els habitatges de la ciutat a l'Ajuntament per polítiques socials. L'alcalde de Girona, Lluc Salelles, ha enviat una carta a la Sareb, al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i al Departament de Territori i Habitatge, per tal que l'empresa cedeixi el consistori als habitatges que té en propietat a la ciutat. Cal tenir en compte que la Sareb és un dels tenidors d'habitatge més gran de Girona, amb més de 250 pisos i diversos terrenys en propietat. Els naturalistes rebutgen l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona i reclamen millores a la xarxa convencional i la construcció de més carrils bici. En un comunicat, l'associació recorda que la demarcació de Girona té reptes pendents a nivell de mobilitat com ara el tren-tram que ha d'unir Olota amb Girona passant per Banyoles o l'orbital de les Gavarres que suposarà la connexió ferroviària de la zona central de la Costa Brava i la capital gironina. També apunten que cal millorar les freqüències de pas i les línies descentralitzades dels busos urbans i interurbans o aplicar una tarifació que fomenti la combinació del tren i el bus. L'Institut Armazenda de Girona continuarà a l'edifici Bisba Cardanyà al curs 25-26. L'Ajuntament es seguirà fent càrrec del lloguer de l'edifici fins que no es pugui fer efectiva la cessió del terreny definitiu al futur institut que s'ha de situar a l'antiga fàbrica Simón al carrer de Barcelona. La regidora d'Educació, Caral Vila, ha explicat que hi ha un punt d'aquest procés urbanístic que ha de passar pel ple de l'Ajuntament passat l'estiu. Per altra banda, un cop acabada la preinscripció a les escoles Bressol, la regidora ha fet balanç explicant que enguany s'han preinscrit 642 infants, el que suposa una trentena menys que el curs anterior, i són xifres del curs 23-24. Girona recupera la diada de la policia municipal després de no celebrar-la dos anys. L'acte s'ha fet a l'Auditori del Centre Cultural de la Mercè i ha servit per donar els reconeixements a policies i ciutadans que han portat a terme actuacions meritòries durant els anys 2023 i 2024. L'Ajuntament de Girona i els sindicats acorden equiparar el reconeixement de serveis prestats en altres administracions entre el personal laboral i el funcionarial. Aquesta mesura permetrà millorar les condicions econòmiques de prop de 200 treballadors de l'Ajuntament. Una de les principals conseqüències de l'acord és que es podran abonar els trenis al personal laboral. I en esports, Girona Club d'Hockey i Sant Jordi d'Esvalls, dos equips amb el somni de l'Hockey Lliga. Els dos equips que han jugat aquesta temporada a la nacional catalana disputen aquest cap de setmana els primers partits de les semifinals del playoff d'ascens a l'Hockey Lliga femenina amb l'Igualada i l'Alpicat respectivament. I pel que fa el temps, dia avui estable, assolellat i amb les temperatures a l'alça que arribaran sobre els 25 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Diputació de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius.