Girona: teatre, inundacions i habitatge

Som la teva veu, som la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. No pasaste de caigar, hasta luego cocodrilo Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès. Del 25 al 28 de novembre, vine al Punt d'Informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipse de preus que no et pots perdre. Els milers d'escomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès. Diumenge 1 de desembre, tot obert. Girona FM, una FM, una FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, quan passen 100 minuts de les 10 del matí d'aquest 28 de novembre, s'acaba el mes de novembre, demà farà un mes dels desgraciats fets que es van produir al País Valencià amb aquella dana que ha deixat tants de morts, tanta desesperació i tant de dolor. i nosaltres estem aquí per parlar del que vulguin de la ciutat del país o del que ells considerin oportun les tres persones que m'acompanyen avui permeteu-me saludar primer el professor Joan Miró molt bon dia Joan, què tal? un bon dia i fresc sí, és fresc però encara no és aquella tardor no he dit fresc no has parlat de fred i això és normal? Home, jo crec que a finals de novembre, Girona interior, devien patir la gent ja, i encara no. És a dir, que quan feia més fred, deixem-ho bé, o com a mínim la sentíem. Maria Rosa Agustí, empresària, molt bon dia. Molt bon dia. Presidenta de l'Associació Gironina d'Empresàries, no sé si ho dic bé, de l'AGE. Perfecte. impulsora de tantes i tantes iniciatives, com per exemple aquest, el destí de les violetes, que després en parlarem. Com estàs? Molt bé. Molt emocionada amb tot el projecte i amb els bolos que estem fent i amb els que hem de fer. Vull dir que ja després faré una crida. Perquè com poses un objectiu, llavors la qüestió és mirar de complir-lo i... I d'això es tracta, no? Exacte, l'objectiu econòmic ja el tenim visualitzat i per tant hem de fer tot el possible per aconseguir-ho. Després en parlem, si t'assembla, però abans deixem saludar el senyor Josep Campmajor. Bon dia. Que se'l veu bé i per tant li preguntarem si el que es veu és el que realment... Quan el que es veu és el que realment... S'est... O s'està. Ara començarem una tertúria filosòfica. Sí, sí, sí. Com diria Chesterton. Exacte. Tot que és com estàs, bé? Bé, bé, bé. Sempre bé, fantàstic. T'agraïm que estiguis aquí en els estudis d'aquesta emisora municipal de la que és la teva ciutat. Deixeu-m'ho dir, comencem i si ho fem així ja ho tenim fet, diguem-ne, no? Aquest dissabte, si no ho he xerrat, a les 6 de la tarda. 7, 7. A les set de la tarda, en el Centre Cívic de Sant Narcís, el Destí de les Violetes, que ja n'hem parlat molt, però que una vegada més et demano que expliquis què és el Destí de les Violetes. Bé, sí que n'hem parlat, però n'hem de parlar molt més, això està clar. El Destí de les Violetes és una obra de la Beguer Escudé... i que nosaltres representem gràcies a la Laura Ballucera, que ens dirigeix, perquè tinguem en compte que nosaltres, els que pugem a escena, som realment no amateurs, potser jo en el meu cas diria que més que amateurs, perquè no en tenim ni idea, però sí que hi posem molt esforç i que realment el que fem és que Aquesta estona que la gent ens ve a veure, doncs jo crec que s'ho passen molt i molt bé. Primera perquè com que cada una de les violetes, que de fet és una dona, dona, persona és igual, que té vuit decisions a prendre i que cada una d'elles la porta a un destí diferent, que això ens passa absurdament a tothom. i que d'alguna manera com que tenim l'avantatge que dintre d'aquestes violetes sempre hi ha un doble és a dir, hi ha dues persones que són les que de manera indistinta fan aquest paper, el qual vol dir que Cada una d'elles aporta tota la seva personalitat en la que és la Violeta. És clar, necessiteu tanta gent perquè us heu proposat fer un munt d'actuacions. En porteu ja nou, si no vaig a l'altre. No, vuit, vuit. Vuit. Doncs la novena serà la de Sant Narcís dissabte a les set, al Centre Cívic de Sant Narcís. I la pretensió és aconseguir una quantitat que doneu a cinc fundacions de Girona, que no me'n recordaré totes cinc, però que són la Fundació Elna, el Sergi, la Fundació Noguera, la Fundació per l'esclerosi múltiple i el Sergi. Ho he dit, no, ja l'he repetit. O en Colliga. I en Colliga, i en Colliga, sí, sí, hi havia repetit Sergi. Sí, sí, sí, me'n recordo. I la qüestió és que va tirant... A quanta gent heu mobilitzat des de la gent? Doncs mira, jo crec que en aquests moments devem portar unes... 700 o 800 persones, o inclús més, eh? La que porta els comptes és una altra de l'equip. Sí, i de gent empresària que ho feu, que esteu d'una manera o altra les que sortiu a l'escenari, les que organitzen tot això, perquè al final és el que dius, cada papeta està doblat i tot això també mobilitzeu de dones i alguns homes. Ah, exacte, és el que t'anava a dir. Jo crec que el més bonic d'aquesta... d'aquesta acció és que no només hi ha dones empresàries dintre de la companyia sinó que la xarxa nostra ha fet possible que altres dones s'hagin incorporat i els hi agraeixo enormement i agraeixo moltíssim als homes que formen part d'aquesta companyia perquè de manera megaltruista estan allà donant el do de petxo que se'n diu, perquè realment, veia, tenim el capellà, que és un deu, fa riure a tothom, tenim en Ricard, que és el noi aquell que diguem que cap dona vol perquè no hi és mai, I tenim el nostre fisioterapeuta, que a més a més és anglès, que escolta'm, i ens canta que no vegis. I a més a més jo penso que també el paper més important és el nostre... Feu el senyor Desclot, que és el que també fa que una violeta prengui decisions molt importants. No donarem més detalls, el que ha de fer la gent és anar a veure. És anar a veure, perquè cada dia, jo sempre els hi poso deures a tots, els que ens venen a veure, i els hi dic, jo només us demano que feu servir la boca orella, és a dir, que cada un de vosaltres que ha vingut a veure l'obra, truqueu als vostres amics, veïns, i demaneu que ens vinguin a veure, perquè cada vegada, encara que la repetiu, és diferent. I això és important. Doncs molt bé, n'hem parlat, Joan. Tots en el diferent cas i recomano anar-la a veure i quedar-se fins al final, perquè el ball final és antològic. Sobretot, sobretot, sobretot. L'últim dia va ser increïble. Sí, perquè els que estem a darrere, anem a dir... del ball final, doncs òbviament seguim un xic els de davant que ho porten potser millor, no? Però aquest diumenge anem a dir, doncs els que som a darrere eren davant i cadascú hi posava el seu estil. I això està bé. Això està bé. Això és innovar. Molt bé. Escolteu, doncs ja hem fet la falca que tocava, perquè aquestes falques solidàries ens agraden molt sempre fer-les. En Camp Major riu molt. Sí, perquè s'ho imagina. I no sé si és perillós això de quan en Camp Major riu molt, diguem-ne. No, no, és que ara pensava que fins ara les úniques violetes que recordava eren unes, i ara no hem de pensar en unes altres. Sí, que jo sempre he d'anar en compte perquè quan a vegades dic l'obra se m'escapa l'olor de les violetes, perquè hi ha una obra, hi ha una novel·la que va guanyar el Premi Casero, i l'autor a la qual està assegut aquesta taula, perquè és el senyor Josep Camp Major, que va ser la primera gran obra, i estem a l'espera de la segona. Bueno, de fet... La segona només la ha llegit la Guàrdia Civil perquè estava en aquell ordinador que et van incautar, diguem-ne, no? I que no tornaràs a veure més. No, no, mai més. Ni l'ordinador ni l'obra, no? No, no, no, ni els anys perduts. No, no, que va acabar. No sé si l'han llegida perquè era en català i... Esto no sé si ho entiendo. Si no fos casca... Si sortia algun mort, no fos casca encara... Vés el tanto, que no cabi la trama russa, tot això. Molt bé, escolteu, i la ciutat, com la veieu? Perquè jo deia, ara hem parlat de les violetes, hem parlat del dolor de les violetes, del destí i del dolor. Seguim parlant de teatro. Exacte, bueno, aquesta és bona. Però bé, hi ha molts temes que es podrien tocar, vull dir, des d'un que van parlar ahir, com que aprofitant que teníem en Sola García Arbós, van parlar de les tres noves estrelles Michelin, i del Divino, i l'Esperit Locke, i el Boramard de Porvó, que els van tenir. Però bàsicament a mi també m'agradaria parlar, perquè dic, com veieu la ciutat? Estem encarant, diguem-ne, ja les festes de Nadol, allò que diu... hem oblidat les fires. Demà passat, ja que ho dèiem, també hem de recordar el dia 1, perdó, que hi ha el concert solidari de Girona, el País Valencià, al Palau de Fires, des de les 12 del matí fins tota la tarda. pels damnificats que hi va haver-hi, en grups molt i molt potents, i esclar, és anar fent coses i anar-nos a preparar. Alguns parlarien molt de Black Friday, que jo no sé si és aquest divendres o no, perquè... És que jo ja m'he perdut. No, no, és aquest. Crec que és avui. A mi m'han aixecat amb això. Compri, compri, compri. Demà, demà... Ai, calla, avui és dijous. Ai, calla, no sé ni el dia que visc. Això fa anys, eh? Sí, sí, també és veritat. Aquí ha estat bé. Se m'ha escapat. No, no, senyor Grau ha estat molt bé. Se m'ha escapat, se m'ha escapat. El concert jo ho trobo que està molt i molt bé i de veritat que jo penso que tothom hi ha de participar primer perquè realment les persones que han patit a València és molt bèstia i... I tota ajuda és poca, no? Tot i que jo penso que l'ajuda també hauria de venir més cap d'una altra banda, no? No sempre pensar que la solidaritat de les persones han d'ajudar unes a les altres, que sí, però... La solidaritat és la crosa, però ja hi hauria... Aquí hi ha d'haver... És aquells moments que reclames que hi hagi l'Estat o la Unió Europea o la propi... Ja que la comunitat sembla que no se'n surt, diguem-ne... i el que ens hem quedat és amb les picabaralles polítiques les fotografies i llavors quan envies periodistes per la zona i t'expliquen la realitat de la gent que encara està netejant que s'ha quedat sense res, que no té negocis que haurà de negociar ara miro la Maria Rosa el tema de les assegurances que això ha de ser un drama en tots els sentits un drama és perquè ha passat el que ha passat Home, i pensa que la feina que té en aquest moment tant les asseguradores com el Consorci és increïble. I després, el més important jo penso és que hi haurà moltes persones que desgraciadament no es havien plantejat tenir cobertura del seu patrimoni i això per ells serà molt dur, no? O el que ho ha fet allò que dius per pagar poc asseguro el mínim i no en passarà mai res. I la desgràcia ja veiem que això pot passar... I a més a més, el que jo trobo també molt fort és tota aquesta pobra gent que ha perdut la vida, amb totes aquestes famílies que, a part d'haver-se quedat sense res, doncs a sobre, i que no tenen... És a dir, que aquella persona tampoc s'ha... Desgraciadament, no ens preocupem a vegades de pensar que si faltem nosaltres què passa amb el resta, no? I això és un altre tema que jo som molt maniàtic, amb això ho reconec, però que vull dir que tot això està al damunt de la taula. I en el fons, i en el rerefons de tot això, la sensació que davant d'una gran desgràcia... les desgràcies no es poden evitar, els accidents s'exigeixen, però que aquí hi ha hagut alguna cosa més que desgràcia, que hi ha hagut un punt de mala pràxia, que segurament que vam fer les coses ben fetes, el nombre de víctimes no hauria estat tan elevat com ha estat, que és una brutalitat. Mira, no sé, vam ser... vam anar a la manifestació que es va fer a València Capital, acompanyant la gent de l'Assemblea i el Lluís Llach, i vam anar amb la Mercè García, i vam quedar agarrativats de la realitat no vam arribar a zona zero perquè si no hi vas ajudar és fer l'idiota i no era el cas però la quantitat de gent que s'apropava per dir necessitem un cop demà, necessitem ajuda gràcies als catalans, gràcies per haver-nos ajudat però no ens oblideu a partir d'aquí un mes aquest és el rei de fons que segurament passarà, quan passi de moda i demà farà un mes i es van coneixent coses com per exemple que un dels sectors molt afectats tenim la realitat de les famílies, això és veritat però després també vindrà la gent que a més a més s'ha quedat sense casa s'ha quedat sense negoci O, per exemple, el sector editorial que ha rebut valent i que la primera decisió del govern valencià ha sigut terribles i les ajudes que doneu en el sector del llibre. Si això dius... Bueno, és igual. Hi ha gent que no vol que es llegeixi, no? Hi ha gent que no vol que es pensi. És repugnant. És repugnant. Però, quan passi de moltes... O sigui, el concert que es farà ara està fantàstic, està molt bé. Ha estat bé el concert que vam organitzar a l'habitació de Maria Cristina el cap de setmana passat, amb Òmnium i amb assemblea i altres entitats. I vendres passats, exacte, sí, sí. I tot, evidentment, hi haurà un concert d'aquí un mes? Hi haurà un concert d'aquí sis mesos? Hi haurà un recordatori que s'han de prendre decisions perquè no torni a passar? Perquè el més probable és que torni a passar. Sí, segur. I aquí la part científica ens pot donar una mica més de llum, perquè passarà a València i tornarà a passar, o passarà segurament, a altres conques... Ja no vull dir Girona perquè obriríem potser un meló, però... Obra, obra, si vols. No, passa. Girona tenim un tant percent de la ciutat que està en zona d'inundabilitat. Aquí on som ara? Això no necessàriament vol dir que hi hagi d'haver problemes i menys, per exemple, aquí on som ara, per dir-ho d'alguna manera. Una cosa és que hi pugui haver-hi, però hem de recordar que fins al any 70 Girona era una ciutat d'inundacions i que algun va estar a punt de tornar a passar a la Glòria, que no va passar per sentir-me. Perdó, no va passar per centímetres al riu Gonyà, però al riu Ter, que van deixar anar la d'això, van afontejar el GEC i tota aquella història, esclar, sí, sí, és així. Per tant... Hi ha un podcast d'aquesta casa que porta l'Oriol Mas... que crec que era el primer dels episodis, el segon, Arnau, no sé si ho recordes, que parlava precisament, va tenir tres experts sobre la inundabilitat de la ciutat, sobre com està el primer, la característica de, no només d'allò que sempre es parla, capa freàtica és molt alta, Girona, no, no, no, com s'ha construït en terrenys on no s'havia de construir, com és tot l'eixample de Girona, les connexions, les tuberies... La construcció urbanística, la distribució urbanística de la ciutat no està pensada per suportar gaires canvis de temporals o canvis climàtics, Per tant, els propers 20 anys patim veritables riscos d'inundació. Jo penso que de tota manera és veritat que el canvi climàtic ho ha accelerat tot, que anem molt ràpid, molt més ràpid del que semblava. i que hi ha zones, per exemple, a la costa, que segurament tindran més problemes, perquè és veritat que la inundabilitat, allò que en diuen el retorn de 500 anys, això segurament no ho veurem, diguem-ne, per dir-ho d'alguna manera, però que és evident que l'aigua no la para i que si cauen 600 litres d'aigua, problemes n'hi haurà. Hi ha una projecció d'un àrea, d'un departament, un laboratori de la Universitat de Girona, que diu que els propers 25 anys tindrem una inundació terrible a la ciutat. Quan dic terrible vol dir que estem amenaçats. Qui ho diu això? Hi ha un estudi de la Universitat de Girona i crec que en un article la Mercè García de la setmana passada, coincidint amb el podcast, en parlava. i és un estudi de projecció basat en dades que quantifiquen i posen sobre la taula la realitat de com estem gestionant les gavarres de com estem gestionant la conca de l'Unyà i de les rieres, els torrents que alimenten l'Unyà i el Güell la desaparició aparent del Galligans que sempre torna i quan torna provoca desastre. I és el més criminal. I és el més criminal de tots, i és el més ràpid, també. Sí, perquè és un torrent. De fet, parlem de la ciutat dels quatre rius, però de fet, de riu, mira, ahir teníem en Palma Ramon i deia que formalment el riu n'hi ha un que és alter i està en perill, perquè els altres ja no són rius, són... Un riu vol dir que durant tot l'any hi passa aigua, per entendre'ns, i és evident que l'Unyà, perquè l'aigua que veiem, el fil d'aigua que veiem de l'Unyà, és aigua del Ter que ha passat, diguem-ne, que és la que va als pobles i que passa per la depuradora i que llavors a través del tractament d'aigües, diguem-ne, acaba en l'Unyà, però l'Unyà durant molts anys sí. Si vas a, diguem-ne, al riu de Llots en dalt, veuràs que està buit, com el Galligans, però el Galligans, llavors, com plou i plou d'una manera exagerada, baixa i s'ho emporta tot. Total. O la Monà, que acaba donant aigua a la part final de l'Unyà, entrant a Girona, i que també és aigua quan em porta. Quan em porta, sí, sí, o em portava, que és aigua del Ter, que el Pau Mas Ramon feia una reflexió fa uns dies amb una xerrada, deia, a l'any 70... el Caval del Riu estava per sobre els 25 metres cúbics segon que el permetia fins i tot que hi haguessin les barques les barques que clauaven un costat a l'altre ara escassament arriba en els moments més òptims els dos metres cúbics per segon el Ter Per tant, tenim un problema que ens hem anat acostumant a aquesta desaparició fluvial. He entrat a laons perquè, diguem-ne, és a dir, això en Pau Marramón ens ho va dir, és a dir, 70, 80, 90 anys enrere portava el terç, havia arribat a portar aquests 25 metres cúbics per segon, ara està a la meitat. I llavors diu, si està a la meitat, com és que només en passen dos? Els embassaments i l'aigua que s'emporten a l'àrea metropolitana de Barcelona. No, darrerament, l'altre dia em parlava d'això, darrerament ja no ho veig, però en les cases dels anys anteriors als 70 de Girona, les escales per a l'entrada tenen un pedris relativament alt. i sempre ho he attribuït a l'aigua a la por a l'aigua ara això està desapareixent perquè com que fan les rampes on la construcció nova doncs han de preveure l'entrada de gent amb problemes de mobilitat doncs no desapareix però aquesta mateixa vorera hi ha alguna casa que encara es pot veure En fi, esperem que no hàgim de veure que es prenguin les mesures. Com hi ha una inundació, és complicat prendre mesures. El cas de fer és tenir les coses molt clares des de tots els punts de vista. I, per exemple... abans es deia netejar les rieres, ara és una responsabilitat de l'ACA i se neteja en poc, de tant en tant la llera de l'Unià va arreglar, perquè com l'Unià baixa, el que deiem, el Doloria va estar realment molt a punt a punt, perquè com que el terp també baixava, va embotir i per tant va estar molt a punt, i sí que hi ha, sempre hi ha hagut la por... que diguem-ne que la brossa que hi pugui haver-hi doncs acumuli per exemple la plataforma ara he vist per exemple que estan fent obres de consolidació no és exactament però sí, diguem-ho de consolidació del pont de l'aigua el pont major diguem-ne que és un pont i que es necessita perquè s'hi ha de fer manteniment com s'ha de fer o s'està fent o s'hauria de fer més a la plaça Catalunya, a la plataforma de Girona que és un tema que és al damunt de la taula perquè hi ha alertes que podria causar problema però aquest sí que és un malò que costa d'obrir Sí, fa molta por i és que no sé per què fa tanta por Perquè si és una qüestió de diners, els diners es troben. Jo crec que acaba sent més allò, no tocar una icona, no? No ho sé, crec que en Producció Civil se'ls va encarregar fer una revisió visual de l'estat de la plataforma per sota i sembla que l'informe ja va ser com bastant demolidor, no? Sí, sí, que s'haurien de fer obres de consolidació profundes. O com defensen algunes persones, com... La Mercè, que quan estem prenent notes pel llibre, ella sempre diu que la plataforma s'ha de treure i hi ha tot un corrent de persones a la ciutat, experts, que diuen que la plaça de Catalunya el millor que podria passar és convertir-la en un pont. una mica més elevat, treure'l i fins i tot milloraria la circulació i l'accés al barri vell. És un plantejament interessant i convertir en Rambla el que ja havia estat Rambles abans que es fes a partir dels anys 70 la plataforma del Rambla Verde Geek. que mai va tenir aquest nom oficialment, però que tothom la coneix, i l'altre cantó la va amb la Pi Maragall, però això estem parlant de fa ja uns quants anys, perquè la plataforma es devia fer als 65, 66. Sí, va tenir una consultació als anys 70, però... Abans dels anys 70, sí. La base es va construir als anys 30-40, perquè originalment hi anava al mercat municipal, Sí, però no sé si van aprofitar molt aquelles obres... Com a mínim... La idea inicial és que Lleina, el mercat del lleu, havia d'anar teòricament allà i algú va tenir el bon seny de no fer-ho perquè amb les condicions que ho volien fer-ho hauria estat complicat com haguessin vingut les riuades. Van prendre la decisió de no fer-ho un any de riuades, de moltes riuades. Però el projecte, que és de l'arquitecte municipal, en Joaquim Magioni, està en l'arxiu municipal i és preciós. és una bombonera molt a l'estil francès per les xarxes s'ha fet públic vull dir que hi són els dibuixos una maqueta també existia però hauria estat una altra visió però evidentment hauria resistit res però es va començar a construir el ciment la base, els fonaments es van reaprofitar per inventar-se el parc de Catalunya Doncs escolta, per canviar una miqueta però si voleu continuem així, és que estava veient, tenim posat el 324 aquí i he vist un informe, diguem-ne, del grup d'anàlisi i opinió que deia que després de molt de temps l'habitatge tornava a ser un problema important, diguem-ne, pels catalans que després de 20 anys que no apareixien a les enquestes, doncs de repente hi és, però que l'habitatge és un problema jo crec que ja fa uns quants anys que ho sabem I, per exemple, pels que tenim fills pensem en les condicions que estan als preus de compra i les condicions que estan als preus de lloguer. No sé com s'ho faran. Com ho veieu? Perquè s'ha anat parlant molt de l'habitatge. És a dir, ja no us pregunto si és un problema. Jo crec que ja hem de dir que és un problema i, de fet, hi va haver-hi la setmana passada manifestacions a Girona i a Barcelona, manifestacions també una mica dirigides, perquè són manifestacions que es podien haver fet en els últims vuit anys i, curiosament, a Barcelona, que ha governat... la gent que es mou a l'entorn d'aquestes plataformes, diguem-ne, no s'havien fet. Per tant, també hi hauria alguna casuística política pel mig. Però que hi ha un problema de l'habitatge, és segur, que falten pisos o que falten cases, i sobretot falten pisos i falten cases que es puguin pagar amb els sous que guanya la gent avui en dia. És que aquí, és a dir, jo penso que, per exemple, la joventut avui no s'ho pot plantejar. O sigui, jo crec que és... És increïble que es plantegin els preus de compra i de lloguer, perquè lloguer el trobo... Vaja, jo és que això ho prohibiria. És a dir, jo no permetria que realment... que d'acord que hi ha molta gent que jo què sé els seus estalvis diu mira em compro un pis i al lloc ja tinc la meva jubilació però perdona la teva jubilació hauria de ser coherent perquè aquella persona et pugui realment pagar-la i pugui tenir vida perquè no vol dir pagar clar és que són preus de baiar Però vols dir que el problema del lluvi ve d'aquella gent que té un pis i tal? No, ve dels altres. Jo crec que venen dels grans tenidors i dels fons d'inversió i de la Sareb. Però tots pugen al carro, també en el fons. Al final, jo crec que això és una cosa que s'ha de plantejar de manera general i dir, escolteu-me, és que tota aquesta gent, per exemple, aquest jovent que no pot Entrar en el món de l'habitatge tampoc podrà entrar en el món del consum i per tant l'error de l'economia també se'n ressentirà i això... També han canviat, això m'ha fet advocat del diable, és una cosa que dic últimament perquè a vegades a l'hora de fer preguntes o introduir questons deuen a què et pensa això i no és necessari així. També és veritat que diguem-ne que si tenim 60-70 anys, 50 fins i tot, no hi havia un consum. És a dir, la gent jove no està disposada a deixar de consumir, deixar de viatjar, deixar de fer coses a les que hi tenen tot el dret. Per això, per exemple, els nostres pares, en el meu cas avis... en el que alguns altres, diguem-ne, ni s'ho plantejaven. És a dir, la sensació era que tornava per estalviar, per tirar, que és una manera de viure que s'ha trencat i que jo no defenso. Però la sensació és que les dues coses combinades poden acabar sent un problema gravíssim. Bé, jo te diria que, per exemple, sé que nosaltres, jo que sóc del 64, òbviament la meva manera de viure era, doncs, això, no?, el que havia heredat dels meus pares, no?, l'estalviar, el poder-te comprar una casa, i jo quan recordo l'any 94 que em vaig comprar el pis no tenia ni un punyetero duro, eh?, o sigui, com la majoria de jovent en aquell moment, eh?, i I recordo firmar les famoses lletres per poder accedir a el que representaria allò aquell estalvi que jo tampoc tenia com per poder-ho tirar endavant. I aquelles lletres eren com... encara us recordo aquell millor de pessetes que havia de pagar aquell maig i jo pensava com no m'ho fabriqui saps? del monopoli no sé si ho aconseguiré i era el moment que et feies adult total allà sí que dius m'he fotut amb un merder que no vegis però realment reconec que en aquella època podies plantejar-te comprar ara és molt complicat era molt de veritat quan no tenies un dur era molt Però tot i així, bueno, i uns interessos que pagàvem que cogerim, eh? Vull dir que no era pas ara... Aquests interessos de dos xifres i pujant, diguem-ne, eh? Però ja ara actualment no em veuria capaç, eh? A veure, si ara tingués l'edat aquella, no la que tinc ara, no? No crec que... Aquí hi ha diversos problemes com a ciutat perquè parlem de ciutat però podríem parlar d'àrea metropolitana de Girona perquè la sensació era que abans si no podies viure en el barri vell doncs podies anar a Sant Eugènia o a Sant Gregori o a Quart ara la cosa està una miqueta per tot i un altre tema que és el mercat de lloguer no perquè sigui car, que ho és i molt, sinó perquè no n'hi ha i ho he patit a les teves càncies t'estava mirant a tu per aquestes circumstàncies no hi ha mercat a Girona i a les poblacions veïnes tampoc, no gaire però a les poblacions veïnes també et condicionen la forma com vius perquè si treballes a Girona o treballes a Barcelona i necessites el... transport públic la xarxa de transport públic a la demarcació és un miserable desastre és el que t'anava a dir i arrosseguem un problema endèmic de molt difícil de solució perquè si la gent ha de marxar hem de marxar de Girona la connexió amb el món laboral queda també escanyada i és de molt difícil resoldre hi ha plantejaments de proximitat també deu patir sí, es transforma en comerç estacional o en comerç de grans superfícies o de marques que es poden permetre Aquest és un tema que alguna vegada també l'hem tret aquí, perquè a vegades es diu que en el centre regional està desapareixent el comerç tradicional. Dic, sí, sí, i és Sant Eugènia, i és Sant Narcís, i hi ha per tot llocs, i aquest és un problema seriós, també. Hi ha un problema, dic que ara és més difícil trobar una ferreteria que una botiga d'ungles o una de... Ai, calla, sí. Tens tota la roda d'ungles, n'hi ha, eh, mare de Déu Senyor. Sí, sí, sí, és cert, això. Perdó, és giro, eh? I què fem amb això? Sí, sí, aquest és el tema, és a dir, el diagnòstic, i podem estar gairebé tots d'acord, el problema és com es fa això. Mira, el govern d'Illa, recordant el que ja havia dit el govern Montilla, diu que farà 50.000 pisos, amb això no se soluciona el problema. Però si comença a treballar, si és que realment es fes, els ajuntaments compren alguns pisos. Però és que estem parlant de magnituds tan grans que tot això són tirites. A més, jo no sé si el tema de l'habitatge és només un tema de l'ajuntament. Jo diria que més aviat és el que té menys eines, per dir-ho d'alguna manera. Les eines segurament les hauria de tenir l'Estat o les hauria de tenir la Generalitat. No sé què dir-te. Doncs digo. No, és que hi ha models que ja estan funcionant. I que passen precisament pel teixit municipal. No passen per dependre dels lans o dels grans governs o les diputacions o les entitats administratives grans. Hi ha ajuntaments que han estat capaços de revertir la problemàtica de l'habitatge en benefici de la població i no de l'especulació i això vol dir Viena, per exemple és que ja ens n'anem lluny, diguem-ne sí, sí, lluny, però què hem fet? el 33% del parc d'habitatge és propietat municipal no de l'Estat, és de l'Ajuntament per tant, és de tothom, és de tots els ciutadans, deixem-ho dir així però ho han comprat han fet un pla d'inversió 15 anys vista que això vol dir que un dia comença. O sigui, tu dius, d'aquí 15 anys farem això, però has de començar un dia perquè aquests 15 anys puguin arribar-se a complir. Per tant, hi ha un propòsit, hi ha una intenció, hi ha una intencionalitat. Vitòria està intentant fer exactament el mateix. Tots els barris nous programats, hi ha dos barris nous programats a Vitòria fets expressament, hi ha un percentatge altíssim d'aquests pisos, no que passen a ser de protecció oficial amb beneficis fiscals, no, no, no, passen a ser propietat municipal. i l'Ajuntament fixa uns preus, que no són els preus del mercat especulatiu, sinó són uns preus competitius, que cobreixen despeses, etcètera, i que el que pretenen precisament és obligar els grans tenedors a regular el preu. I a Viena, a més... L'altre 33%, evidentment, és propietat privada, però hi ha un 33% que és comunitari. S'han creat comunitats. Això està molt bé. I aquestes comunitats vol dir que es fan corresponsables no només de la seva propietat compartida, sinó també del manteniment urbanístic de la ciutat. Va, deixa-me igualar una miqueta. Tot això està molt bé i jo diria que seria perfecte. Però quan es va començar això? Perquè ara parla d'un 33%. Fa 15 anys. Aquí està, aquí. El canvi a Viena és de 15 anys. I on te surten els diners? De les inversions. Però Girona té unes inversions anuals de 6 milions d'euros. Modifica-ho, no, modifica-ho. És a dir, gestiona... Ho estic plantejant molt fàcil, ja ho sé, disculpe. No, no, i les meves preguntes sí que són fàcils. No, no, però la simplicitat de 10 minuts o de 15 no pot competir amb algú que s'estigui dos anys pensant. per tant entenc que fins i tot pot ser demagògic però el que sí que està clar és que l'Ajuntament de Girona té un pressupost molt alt de la vora dels 120 milions d'euros ara m'he quedat en blanc, no, 120 és molt poc és això, no? sí, sí, sí i tenim 6 milions en inversions home, és escàs, és ridícul hi ha partides que segurament es poden reestructurar es poden però has de fer un pla d'inversió i fins i tot endeutar-te l'Ajuntament de Girona és un dels menys endeutats de Catalunya Potser és el moment d'acceptar un repte i dir, escolta'm, doncs fem una inversió de futur, que ja retornarà a la ciutat, però és una inversió pensant en la ciutat. Però aquesta inversió què seria? Amb pisos que ja existeixen? Les dues coses. Amb espais nous? No hi ha gaire espais nous per construir la ciutat. Sí, sí, t'entens. N'hi ha però cap a muntanya. No, quan tens la visió supramunicipal et surt molt de terreny. Girona ha deixat de pensar només amb els 49 quilòmetres quadrats de la seva superfície i comparteix esquena, panxa i testa i peus amb altres municipis que tenen molt d'espai amb qui poden compartir no només allò que Girona no vol, deixeu-me ser cruel, sinó allò que proposa com a àrea compartida. O reaprofitar espais construïts, perquè per exemple hi ha llocs aquí a Girona que veus antigues fàbriques que estan enderrocant que estan caients allà pots enderrocar i construir i models nous de construcció que no necessàriament tot ha de tenir una construcció en piscina que sí que ho pots fer però que no cal jo he viscut una experiència amb una altra població que està a uns 13 quilòmetres d'una població més gran Perdoneu el pressupost, l'Ajuntament de Genova, pel 2024, era de 148,7 milions d'euros. 148, una miqueta més del que dèiem, bueno, una miqueta de 20 milions més del que dèiem, del que una miqueta menys de 6 milions anaven destinats a inversions. Que es mantenen aquests 6 milions malgrat hagi pujat... Era el del 24 aquest, eh? No parlo del 25. Però els 6 milions es mantenen. Em refereixo que s'ha anat incrementant, evidentment, també per un índex de creixement de la població... però els 6 milions són iguals des de fa 5 o 6 anys però és que a Girona veus edificis desocupats pràcticament a l'eixample i baixos i baixos i baixos allà aquell edifici que era d'una empresa d'automobilística que està davant de la sea el Garatx Forner no es pot tocar aquest és un problema seriós i de fons i aquí s'hi han destinat més diners municipals que no pressupostos per inversar ja però és com una gent de dir jo veig botigues baixos tancats des de fa anys i ha d'haver-hi una política decidida d'habitatge perquè ara el tema el tenim al damunt i les manifestar i llavors jo crec que també cal la pena diferenciar que una cosa és l'habitatge social en el sentit d'aconseguir habitatge per aquella gent que no el té i l'altre és aquest tipus d'habitatge que podria ser de lloguer o podria ser de compra que s'haurien de fer, per exemple, les lleis, és a dir, els pisos que es van fer fa 15 o 20 anys que tenien, diguem-ne, ajudes per fer-ho, al cap de 10 anys vàrem poder anar al mercat lliure. Això no té cap sentit. Si tu compres amb unes condicions un determinat habitatge, diguem-ne, protegit, per dir-ho d'alguna manera, el pots viure, el pots tenir, pots estar-hi, però l'habitatge deixa estar. Però si en el suposat cas que tornés al mercat, ha de tornar-hi amb les condicions, amb el que va ser comprat, amb les noves condicions. El mercat és el mercat. Per tant, deixa'm l'explicar això. És un poblet petit que està a uns 13 quilòmetres de Vilafranca del Penedès. Es va convertir en residència de treballadors de Vilafranca que anaven a viure en aquest poble perquè era més barata la casa. Però una de les conseqüències és que el barri antic d'aquest poble ha quedat buit. no sé ben bé per què, però les cases no hi viu gent, els negocis han hagut de tancar, han tancat bars, han tancat botigues de queviures, perquè el centre s'ha buidat. Bueno, el tema del centre és un tema que alguna vegada també l'hem posat aquí, s'ha parlat molt de la gentrificació del barri vell, que va començar quan es va arreglar, diguem-ne, ja fa 50 anys, vull dir, no és un problema, i que es va... entre cometes a greujar, com van fer l'universitat de Girona, que van venir, jo crec que és bo i molt positiu, els 15.000 estudiants que hi estan, però els barris vells, el barri vell de Girona, s'hi va fer unes intervencions que alguns van criticar en el seu moment, però ara és un barri viu, en el qual hi viu gent, després discutiríem quin tipus de gent hi viu, però hi viu... Vas en segons quins barris, de segons quines ciutats catalanes, com per exemple Lleida o podria ser Tortosa, i te'n dones compte que està passant el que deia en Joan, que són barris buits perquè no s'hi va fer inversió i per tant la gent hi ha deixat de viure. Perquè no és atractiu, no? Ara el tema a Girona i a les poblacions de l'àrea interurbana o urbana... Els preus estan alts, no és el mateix, el que passa és que no hi ha un gran estoc de pisos i els que hi són, que serien de la Saret, no es acaben de desencallar perquè la Saret es va construir a partir dels pisos que ens vam quedar, diguem-ne, per les ajudes que es van donar. No té cap sentit que hi hagi els pisos que diuen que estan buits. També és veritat que a vegades les enquestes parlen de pisos buits i una cosa és que teòricament diguem-ne que figurin com a buits perquè no hi ha ningú empadronat o que realment llavors hi visqui gent, que aquest és un altre tema que és molt més fàcil de controlar segurament amb la despesa d'aigua, si no està punxada, amb la despesa de llum, si no està punxada, que no d'una altra manera. Però el problema el tenim, no? i no sé, esclar, no els puc demanar solucions i llavors aquí ja es va regiat un altre tema important que és el de la mobilitat esclar, la mobilitat en determinades poblacions o tens cotxe o no tenen surts aquí la Sílvia Castelló el dia que va venir ens ho deia ella voldria utilitzar sempre el transport públic des de quart que és on viu però és que passa cada hora i a vegades passa ple i passa de llarg i ho té complicat Té dins deia el Ricard Font amb una xerrada que es va fer a Sant Arcís sobre mobilitat que ha aixecat molta polseguera perquè la Carme Castell va fer unes declaracions a posteriori i es veu que li han saltat pobre el coll li han saltat el coll les administracions públiques Bueno, què va demanar? Que abans de fer segons coses, per exemple, va demanar els aparcaments issuasius abans de prendre decisions, va demanar... Però a mi això ens sembla d'un sentit comú, és tan important. I es va dir en aquesta xerrada, escolta, què en farem de... Si podem fer proves, eh? Tanquem la Passa de Catalunya, no sé, està molt bé, tot això. Plantegem la zona de baixes emissons. Sí, sí, està molt bé. Però on farem aparcar els cotxes que no puguin entrar? No? O com administrem el transport públic per fer que... el lloc on no es pugui arribar a peu s'hi pugui arribar amb transport públic però el Ricard Font acabava explicant aquesta xerrada i és que en el fons el que anem fent és posar tirites hi ha una ferideta aquí doncs posem una tirita i les tirites no sempre són tampoc protectores perquè a la que hi ha qualsevol tensió cau també la tirita com està passant el gran debat és el tall aquell, no sé com se'n diu, el que hi ha entre el carrer, entre Jaume I i Bonestuc de Porta, on t'hi havia... Sí, això és una tirita. Tu estàs parlant entre el Broguera i l'Hotel Otònia, el tros aquell que han canviat i que no hi ha mai ningú, i que s'hi han posat aquelles pilones que té aquell home, les New Jersey, però que realment, sí, l'han tallat, però allò no soluciona res, diguem-ne, al contrari, fa donar alguna volta, però... Ja no parlo des de la perspectiva, entenc el que vol l'Ajuntament amb aquest tema de pacificació. És com el que va passar a la plaça Catalunya, però la plaça Catalunya és una tirita que ha funcionat bastant millor que no, per exemple, el tall que es havia fet l'any anterior, que es va tallar un passant aquí a la salla, que allò sí que tothom va coincidir que no es servia per res, començant per la Cristina Andreu, que ho va reconèixer... Però, clar, el tema de la mobilitat requereix, diguem-ne... Valentia. Valentia. I planificació, i seure, i de vegades no... Estem a la tardor, eh? Entre la posa Maria i jo estem aquí donant-nos la cita. Estem molt malament, no sé com ho veus. Estem allò, em feu patir, eh? No, no, no pateixis, no. Però... Però el que és cert és que sí que s'han d'assejar coses, evidentment, s'han de fer petites proves, que és lògic que se'n facin, però algunes són projeccions que la tecnologia en aquest moment permet que les faci sense ser massa traumàtiques. Ara, per exemple, trobo a faltar el tall de la plaça de Catalunya. que passo molt sovint en bicicleta, trobo a faltar el tall de la plaça Catalunya, perquè el trobava encertat. No trobava encertat que haguessis de saltar sis nivells per anar des de Pompeu Fabra fins a la Rambla de Girona, ara pujo, ara baixo, ara pujo... Potser el Bàs Catalunya, si no la treuen i no l'arrenquen, s'hauria de convertir tot en piatonal, amable, etcètera, com la plaça Josep Pla, com tota la zona del Mercadal, etcètera. Però això necessites que hi hagi gent que segui i digui, com m'imagino la ciutat? I que és el que plantejava la Carme Castell, en el fons, que és dir... O sigui, ja està molt bé que tinguem l'Avinguda Sant Narcís plena de New Jersey des de la... Ara han començat obres, eh? Sí, sí, sí, des de la Covid. Que per ser un tall ja des de, diguem-ne, des de la carretera Sant Eugènia no pots trencar, diguem-ne, pel que és l'Avinguda Sant Narcís, un altre cantó, sí. Però és veritat, portàvem 5 anys... Des de la Covid, eh? Sí, cinc anys no, els afarà d'aquí pocs mesos, però quatre anys i mig amb les Neogestes, que per la gent que no ho sap, perquè jo no ho sabia, me'n vaig assabentar, són aquelles pilones que es posen per evitar això. Allò està bé, la idea de dir que facin obres perquè realment l'avinguda de Sant Narcís... Per una banda els vianants tenien una cera ample, però per l'altra era mínima. Ample, però no hi podia passar gent amb mobilitat reduïda, per exemple. Per tant, ja no estava feita per tothom. Ja no té sentit, no? Perquè no podien anar tota l'estona sobre la vorera o tota l'estona sobre l'asfalt. Però això ha estat... Un invent que l'han deixat allà perquè ningú ho pensava en global, ja està, ningú es feia la visió de... I ara sí que finalment l'Avinguda de Sant Arcís serà d'un sol sentit, segurament aquell tram, hauran de modificar l'accés a Sant Eugènia, a la carretera de Sant Eugènia... Però ja hi ha els dubtes. Què passarà quan s'arribi al pont de Santa Eugènia, abans del pont del Timoni, que és un dels llocs per on passen més cotxes a la ciutat. I això s'ha quantificat. Ningú ha fet una previsió d'això. No existeix. No existeix. Ja ens ho trobarem. Ja posarem una tirita quan passi. O ja farem una sutura, si cal. Així no pot funcionar. No sé si té a veure amb aquesta obsessió que les planificacions van a quatre anys vistes sempre, que són tres anys, que és el ritme municipal entre eleccions i eleccions, o aquest govern Frankenstein que tenim, o no sé. Com ho has dit, això, perdó? Govern Frankenstein. Va, va, és que no ho havia entès, eh, perdona't. o que ja comencem a entrar a la primera de les tres fases de l'època preelectoral, o de l'època electoral municipal. Portem un any i mig, el que passa que hi haurà... Per això ja comença la primera fase de les tres. I, a més a més, amb un canvi notòric, que és que, per desgraci, per qüestions de salut, Cristina Andreu ha de fer un pas al cantó i ha anunciat que presentarà la seva divisió i era un pes pesant, important, dintre d'aquest govern... perquè les qüestions d'habitatge, les qüestions de mobilitat, les portava directament i tenia uns certs criteris i hi havia treballat moltíssim. Per tant, vol dir que s'hauran de fer canvis, se suposa. Això ara estem especulant i em perdonaran, però s'haurien de fer canvis dintre del govern municipal, diguem-ne, per cobrir aquesta pèrdua tan important com és la de la Cristina Andreu. Entra un nou regidor, però diguem-ne... L'experiència de la Cristina en temes d'habitatge o en temes de mobilitat o la manera d'encarar-ho serà complicat. És una persona que s'havia mogut molt abans de ser regidora. És una persona que coneix la ciutat. que ara per qüestions de salut, com ella va dir, necessita reforçar-se, però que jo crec que voldrà tornar a jugar en aquest tauler, en aquest escacs, diguem-ne, municipal, i que a més a més, diguem-ne, és una peça important. Per tant, i ella tenia la planificació al cap, també, o... La necessitat de planificar, o té, vaja, no tenia, no, té la necessitat de planificar des d'un punt de vista global, etcètera, etcètera, però ni ha donat temps ni crec que se l'acompanyi, perquè un polític quan intenta fer això necessita que després hi hagi un cos tècnic al darrere que estigui disposat a treballar. A treballar-ho, clar. i a treballar-ho i a posar-s'hi també és cert que se'ls ha d'estimular o se'ls ha d'animar o se'ls ha d'induir que ho facin perquè si no serà molt difícil sempre em venen al cap unes paraules d'un alt comandament municipal deixem-ho dir així que deia jo puc ser puc tenir aquesta funció i ser un això aplicat o implicat. I canvia molt. Molt. Per tant, entenc que tenim un cos tècnic molt aplicat. Però no sé si s'ha aconseguit que s'impliquin. Bueno, Girona és una ciutat complicada, eh? Perquè estàs al costat de l'Unyant i penses... Ah, estructuralment, eh? Pensava que deies caràcter dels gironics, dels GTVs. També. Dels GTVs. No, estàs a un costat, a una ribera de l'anyar i vols passar a l'altra. Has de tenir el cap per on vols passar. Quan jo vaig de dir a algú que em demana una adreça per on anar a passar, mentalment ja el de... Clar. La plaça Catalunya és una gran solució, és a dir, et resol uns quants ponts. Sempre i quan no vagis en un cadira de rodes. Sempre. Ah, d'acord. I visquis a l'altra punta, per exemple, no? Sí, sí, sí. O vagis amb crosses i... o tinguis certa edat i la teva dificultat a caminar sigui molt alta perquè si no són ponts que o passen molts vehicles i això molesta o tenen escales sí, sí ens queden dos minuts i mig anem fent molta via volia parlar del tema de la neteja que sembla que s'ha posat ara... De moda, de fet la recalda ha explicat que els actes incívics amb el tema de les deixalles ens costen a tots els ciutadans un milió d'euros més anualment i que està disposat a prendre mesures i que anuncies sancions. Per què rius? No, no, és que ho he llegit aquest matí. Perdona, eh? Disculpa. Sí, és que em sona molt a coses que ja havia escoltat amb altres governs municipals i que precisament l'actual govern municipal o membres de l'actual govern municipal criticaven, no? Quan es va posar policies, aquella mesura tan estúpida que es va fer, no? De posar policies a... vigilar els contenidors, no? I que va provocar que els contenidors, que la policia es rebel·lés, òbviament que es rebel·lés, no? Ara pràcticament es proposa el mateix, fins i tot es parla un altre cop de policies de paisatge i policies amb uniforme. Dius, home... Sí, policia secreta per vigilar els contenidors. Controlem. No, però és veritat que és un problema, perquè amb el canvi, diguem-ne, cultural va dir el regidor Sergi Cots, que ja és evident que si la gent no compleix, doncs hi ha problemes aquí. La Maria Rosa, me'n recordo que quan va haver-hi el primer porta-porta que va afectar Fontejau, que la va afectar amb ella, va fer una rejamenta bastant important. I continua pensant el mateix, eh? És a dir, jo quan surto de casa meva veig els contenidors allà malposats, o sigui, l'imatge que donem, en sèrio, fa pena. Quan estem parlant d'un edifici, jo no dic el contrari quan estem parlant d'una casa, però amb un edifici que la meitat dels meus veïns ho tenen a baix al garatge perquè no tenen espai a dalt per tenir-ho. Vull dir, cuidado, eh? Jo no hi estic d'acord. No estàs d'acord amb el porta-porta? no està d'acord amb el porta a porta per la solució que li van donar en el seu problema concret per gent que viu en pisos jo sí que estic a favor no, no, si jo estigués en una casa no, no, i en pisos Vam passar 9 mesos a un lloc que els pisos, els blocs, tots... És a dir, la llei obliga... Tu estàs a favor? Sí, i tant. La llei obliga d'on vinc, eh? A tenir contenidors a dins de l'edifici, en els baixos o en el pàrquing, pels propietaris. Això ja m'estaria bé, però jo dic del Covell que el pis no tiquep. Com que hem d'acabar, ara t'ho explico. Ah, d'acord. Sí, en tot cas, continuarem parlant, perquè jo crec que ara és el tema del dia, perquè està a les xarxes, hi ha algun partit polític com el PSC que ho està marcant i que hi està parlant, i serà un dels temes dels propers dies. Escolteu, hem acabat, se'ns ha acabat el temps. Gràcies, Josep Campmajor, gràcies, Maria Rosa Agustí, gràcies, Joan Miró, i a tots vostès, gràcies. La tertúlia tornarà, si tot va bé, dilluns a les 10. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 28 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyes. l'incivisme costa a l'Ajuntament de Girona un milió d'euros l'any. Des del consistori es reforçaran els controls policials per evitar el turisme d'escombraries i l'abocament de deixalles voluminoses a fora dels contenidors. Un augment de l'incivisme a la ciutat que ha anat a més amb la implementació del nou model de sistema de recollida de residus. L'alcalde Lluc Salelles ha explicat que tenen identificats els punts més conflictius de la ciutat i ha avisat que seran durs amb l'incivisme perquè al final repercuteix no només a la imatge de la ciutat, sinó també a la factura que haurà de pagar a la ciutaderia. Girona implementarà per sisè any el Pla Fred per donar acolliment i suport a les persones sense llar durant les nits d'hivern. Una iniciativa que l'any passat van utilitzar 125 persones, algunes derivades de Girona i d'altres poblacions de la demarcació, però també joves, dones i persones majors de 70 anys que no necessiten demanar lloc a mentalació. A Missa Valle, regidora d'Igualtat i Justícia Social, reconeix que davant l'augment de persones sense llar pot ser que hi hagi gent que es quedi fora del Pla Fred. El PSC responsabilitza l'Ajuntament d'haver deixat decapitades les dues principals empreses municipals de Girona. Els socialistes apunten en un comunicat que la destitució del director gerent de l'empresa Tractament de Residus i d'Aigües Residuals del Sistema de Girona, gestora de la depuradora i la incineradora de Campdurà, obre un nou capítol en la continuada, diuen mala gestió de les empreses amb participació municipal per part de l'Ajuntament. El restaurant Divinum de Girona celebra la primera estrella Michelin. Els responsables del restaurant, Joan Morillo i Laura Tejero, van celebrar aquest dimecres al vespre la primera estrella Michelin al restaurant, amb l'equip que hi treballa, alguns amics i clients que es van acostar per celebrar la distinció. L'estrella ja ha causat l'efecte que volia perquè el volum de reserves ha crescut com l'escuma al Divinum. La Universitat de Girona estrena una nova embarcació per experimentar amb robots en el mar. La intenció és experimentar amb robots que treballen de forma autònoma sense que hi hagi cap operador. El grup de recerca ja és un referent internacional en disseny i fabricació de robots i la majoria dels vehicles submarins que hi ha l'estat s'han dissenyat i fabricat a Girona. El nombre de gats registrats a salt creix gairebé un 40% en l'últim any. Des de l'octubre del 23 i fins a finals de setembre d'aquest any s'havien registrat 192 gats al municipi, mentre que durant l'anterior la xifra s'havia quedat en el 138. L'Ajuntament atribueix l'augment de registrats dels felins que s'imput a l'entrada en vigor de la nova llei de benestar animal, que es va impulsar des de l'Estat i va entrar en vigor el 30 de setembre del 2023. I en esports, el Girona perd contra l'Estum Gras per 1-0 i perd pràcticament totes les opcions de classificar-se per la segona ronda de la Champions. Un gol de Vieres a la segona part, després d'un mal refús de Gazzaniga, va acabar amb les opcions del Girona de classificar-se en un partit en què els de Michel no van estar inspirats en atac i van pagar la manca d'idees ofensives. Per altra banda, Girona, Logroñés i Olot Sevilla enfrontaments a la Copa del Rei. El Girona jugarà dimecres 4 a les 9 del vespre, mentre que l'Olot ho farà dijous 5 a la mateixa hora. Per últim, gran victòria de l'Esparton i Girona contra el PECS per 79 a 72 per tancar la primera fase de l'Eurocup com a líders de grup. L'Esparton i Girona va resistir contra el PECS hongarès i amb una victòria treballada passa la següent fase de l'Eurocup amb un balanç de 5 victòries i una derrota. I acabem amb el temps d'avui fred, que s'espera molt semblant al d'ahir, amb el sol que serà present durant tota la jornada, on s'esperen 19 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou.