Girona: solidaritat, futbol, mobilitat i habitatge

Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Ciutadans i ciutadanes, vivim un moment històric pel Centre Comercial Gran Junquera. Creixem amb més botigues i més espais. Creixem tant que ara podem dir que som un país. El País del Shopping. Amb marques com Tara, Adidas, Bersques, Tradivarius, Mango, Lettis i moltes més. Vine al nou Gran Junquera, del País del Shopping. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. Transforma el teu espai amb solucions de qualitat. A Tanlux, des de fa més de 20 anys, som especialistes en tancaments de PVC i alumini a mida. Visita'ns a l'estam 342 de la carpa exterior de la Fira de Mostres de Girona. Professionals i particulars. Transforma ara la teva llana en productes que garanteixen el màxim aïllament, confort i estil. Tanlux, estan 342 de la Fira de Mostres de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, benvinguts a la tertúlia de Girona EFA i m'entrem en temps de tertúlia quan passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 23 d'octubre, setmana de fires, demà passat el pregó i d'això, no del pregó, sinó de les fires de la ciutat, del país, del que ells vulguin. En parlarem avui amb les 3 persones que m'acompanyen aquí als estudis del carrer Balmes de Girona i els que m'agradaria saludar. Senyor Marmas Mitjà, economista, molt bon dia, gràcies per tornar-hi, eh? Molt bé, gràcies a vosaltres per convidar-me, un plaer estar aquí, com sempre. Com va tot? Fantàstic. És la primera tertúlia d'aquesta nova temporada, si no vaig xerrar. No, és la segona tertúlia d'aquesta nova temporada. D'aquesta nova temporada? Un dia que em sembla que no vas poder estar aquí. Ah, doncs mira, ara entenc que... Segona tertúlia, primera amb tu. Veus que sempre n'hi ha que a vegades fem alguna falla i aquell dia em devia tocar a mi, ara recordo per una qüestió de feina. I molt content de poder repetir i retrobar-nos aquí. Moltes gràcies per ser-hi, com també els donem al senyor Enric Serra, periodista. Molt bon dia, Enric, com estàs? Bon dia, bé. Tu sí que ja hem coincidit en aquesta tertúlia, aquesta temporada, i de fet portem molts anys coincidint habitualment. Tot bé? Tot bé, tot bé, tot bé. Doncs me n'alegro. Disposats a parlar-ne també amb la Montse Prats, de la Fundació Esclarosi Múltiple de Girona. Ella sempre ens acompanya i li agraïm moltíssim. Gràcies a vosaltres, Jordi, sempre encantada, quan puc, d'acompanyar-vos. Vas molt de rosa, que això dissabte, diguem-ne, es va veure molt aquest color, per dir-ho d'alguna manera, però també era un dia, era un dia de pomes, explica'm això de les pomes, explica'm això de les pomes. Era el dia en què la Fundació Esclerosi Múltiple celebrem la campanya Una Poma per la Vida. que és una campanya que ja té més de 20 anys de recorregut i ho fem amb el suport de Bonpreu Esclat i de Poma de Girona i Poma de Geida. És important també que diem que quan oferim aquestes pomes solidàries són pomes d'aquí, de territori. I va ser una celebració com cada any... per sensibilitzar, per arribar a la gent, per arribar als usuaris, als compradors, a les persones que van a comprar al supermercat i que se'ls ofereix aquesta poma solidària, que l'aportació que fan és íntegra, però també de sensibilitzar a moltes empreses que se'ns hi han sumat com a col·lectius que col·laboren o bé amb la poma física, regalant aquesta poma física als seus treballadors, o bé també amb la part online, amb aquestes pomes virtuals que també hi ha moltes empreses que se'ns hi sumen. Llavors és, bàsicament, com totes les campanyes, una eina de sensibilització per aconseguir explicar i apropar una miqueta més a la societat la realitat de les més de 9.000 persones que viuen a Catalunya amb esclerosi multipla. La Girona quantes? Unes 900 persones. I què fa la Fundació per ajudar-los? Doncs d'entrada treballem arreu de territori. I el que nosaltres diem que fem és aturar l'impacte. Per què? Perquè quan una persona rep un diagnòstic d'una malaltia... autoimmune neurodegenerativa i que a dia d'avui encara no té cura, el primer que tens és un impacte. I a partir d'aquí serveis d'acompanyament, assessorament en tots els àmbits, amb temes de defensa dels drets també, però sobretot amb molta, molta, molta acompanyament en els temes professionals, emocionals, vitals, des de renovar-se un carnet de conduir, que haig de dir que tinc, que no tinc, a renovació de graus de discapacitat... adaptació de la IAR, el nou Codi d'Accessibilitat a què ens dona dret, tot això, però també fem els acompanyaments de la part més física, amb les activitats que fem, per exemple, aquí a Girona, el nostre centre que fem exercici actiu i pilates, tenim també, gràcies a un conveni amb el GEC, activitat aquàtica, marxa nòrdica, xerrades, grups de suport que es converteixen en grups d'ajuda mútua, que això vol dir que funciona molt bé aquest grup, coordinat per la treballadora social però que després poden seguir tinguent sessions amb aquesta coordinació una miqueta més allunyada amb aquest acompanyament i sobretot també invertim en recerca perquè ara ho dèiem fa una estona abans de començar la tertúlia que malauradament és una malaltia que encara no té cura però Hi ha molts més tractaments que no pas fa 30 anys enrere, que també has de refiar una miqueta de la rehabilitació i ara avui en dia realment amb els tractaments es millora la qualitat de vida. Nosaltres el que treballem és per millorar el present però també per millorar el futur, és a dir, el present el millorem amb els nostres serveis de neurorehabilitació i el futur invertint en recerca. Que bé que ho expliqui. És que m'ho estimo molt, el que faig. Exacte, i és molt important estimar el que fas i gran feina que feu des de la fundació ajudant aquestes persones que a vegades per la societat potser no són tan visibles i que elles mateixes s'ho senten, els familiars, el que els toca, aquest tipus de malalties és molt important, gent com tu, associacions com la vostra o fundacions com la vostra poder col·laborar i també saber una mica com es pot ajudar i com podem col·laborar perquè... a vegades també ens queda una mica lluny si no ho patim directament i sí que és molt important sensibilitzar-nos nosaltres mateixos sensibilitzar la societat davant de tot això perquè mai sabem el que pot passar en un futur i és important això que comentaves que cada vegada la qualitat de vida de les persones que malauradament pateixen aquestes malalties puguin anar millorant mica en mica fins a arribar un moment que gairebé estigui o podem fer vida normal o tinguin una qualitat de vida bona dintre de tot el que comporta aquesta situació I sobretot pensar, jo crec, anar una miqueta més enllà del que és la nostra mirada directa. És a dir, a vegades pensem que la nostra realitat és l'única realitat que existeix. I si tenim una miqueta de mirada oberta, entenem que hi ha altres realitats i que cal ser-hi. Al final és una societat més accessible per tothom, més digna. i d'això es tracta, de donar dignitat a les persones i respectar qui no vulgui participar però a vegades un gest tan bàsic com fer una aportació de comprar una poma o parlar, donar eines per poder comunicar i expressar i explicar aquestes realitats un gest i fer consciència a la societat que existeix i que pot passar i que ens hem de sensibilitzar amb això i si podem i tant col·laborar i ajudar amb el que es pugui i faci falta Mireu si fan coses, Enric, que fins i tot fan teatre, perquè la Fundació Esclarosi Múltiple és una de les cinc fundacions a les que iran destinades a la recaptació de fons d'una iniciativa que impulsa l'Associació de Dones Empresaris de Girona. que consisteix, diguem-ne, a representar fins entre 40 o 50 representacions volen arribar a fer del Destí de les Violetes, que és una obra que la fan bàsicament dones, però no només dones, i que crec que la van estrenar quart, per altra banda, si no vaig errat, i que ja l'han portat a cinc pobles de les comarques gironides. Es va fer una preestrena a quart, i això més que nosaltres, nosaltres no, o sigui, és l'Associació Gironines Empresàries, amb el suport de la Laura Ballucera, que fa de directora exemplar, han creat la companyia I som de teatre amateur. Aleshores, aquesta representació, el destí de les violetes, que va tenir la preestrena a quart, que uns dies després va omplir el teatre de salt, i que aquesta setmana passada s'ha representat a l'Anna... i que d'aquí no gaire la tindrem aquí Sant Narcís, que d'aquí és com un no parar és absolutament brutal el que es fa primer l'obra de teatre que és fantàstica, és molt divertida amb clau d'humor i explica que és una cosa que també ens hem de plantejar moltes vegades les decisions que prenem com ens canvien les vides llavors la violeta Pren diferents decisions, llavors hi ha vuit actrius, que són vuit violetes, i el que va passant a la vida d'aquestes violetes, conformes si dius que sí o dius que no, el que t'està arribant a la vida. Llavors, evidentment, acaba amb el dia del principi de la violeta i acaba amb la mort de la violeta, i cada violeta té un motiu pel que se'n va, no? I tot el que s'aconsegueix, cal destacar-ho perquè tant actors, part tècnica, la direcció, les actrius, les dones empresàries, els que s'han sumat d'alguna companyia amateur que s'hi han afegit, tot és de manera altruista i les aportacions que les persones fem quan hi anem, Aquests 10 euros es donaran íntegrament, de cadascuna de les actuacions, es repartir en aquestes 5 entitats, que som Fundació Elna, Fundació Ramon Noguera, Fundació Sergi, Fundació Oncolliga i Fundació Esclerosi Múltiple. Aleshores, jo des d'aquí i des de qualsevol altaveu que tinguem, un reconeixement brutal, perquè no sabeu, primer, com et fan riure, com gaudeixes, i el teatre màter la força que té de la gent que arriba a arrossegar. Aleshores, en aquest projecte d'AG Solidària... i de la companyia hi som, només podem fer que donar les gràcies, i motivar que la gent hi vagi, és a dir, que la gent vegi l'obra de teatre, perquè és que realment t'ho passes fantàstic. És una obra i escacs, que no pares de riure i de comentar, i jo crec que ens ho mereixem també tots una mica, riure una mica. Totes les entrius empresàries i voluntàries, i a més a més que canvien, perquè on es fan d'entendre presentacions, hi ha dues o tres o quatre persones per cada un dels papers. i es reuneixen tots els dijous al vespre per fer els assajos i van amunt i avall i munten i desmunten escenari és espectacular el compromís que hi ha perquè això, el que tu deies hi ha un objectiu, hi ha una fita a aconseguir, i això vol dir molt de rodatge i molts quilòmetres i moltes hores del teu temps lliure que l'estàs destinant a aquesta causa, al final a fer teatre solidari és a benefici dels altres no és a benefici teu, sí que t'ho pots passar molt bé i estan encantades però té un mèrit brutal el que s'està fent des de l'AGE solidari i des de la companyia i som amb aquest destí de les violetes Ja ho veieu, no sabíem de què començaríem parlant i hem començat parlant, diguem-ne, de pomes. Jo penso que són els minuts més aprofitats d'aquesta tertúlia, perquè la resta, diguéssim, opinarem de les coses del món i de la ciutat en general. I no deixarà de ser, diguéssim, una opinió tertuliana. En canvi, aquesta informació que ens has proporcionat tu, jo penso que és molt útil i molt interessant perquè tots, o almenys els que som aquí... Sabíem que existia l'associació, jo no tenia ni idea de quines activitats feia i penso que són, com tu les has explicat, molt encomiables i sobretot molt útils per la finalitat que hi ha al darrere. Gràcies. M'he animat, m'he animat molt amb la teva explicació. Montse, doncs a poder... Tu ja aniries a fer teatre, eh, Marc? Aniria a fer teatre... Vés en compte que busquen gent i t'asseguro que són absolutament persistents i amb una capacitat de convicció. Estic segur que ens ho passaríem bé. És que hi ha el paper masculins, perquè clar, la majoria són dones, les 8 violetes, les amigues, bé tot això, però hi ha dos papers que és brutal del que rius, que són el fissió, el metge, i el mossèn. Jo només us dic això. És a dir, a partir d'aquí ja us podeu imaginar com la vida d'aquestes dones es va modificant. Però és que realment és una obra que et fa pensar, et fa reflexionar, però a més a més et fa riure i gaudir d'una bona estona. Amb moltes ganes de veure l'obra i ens hauràs de dir el calendari o on aneu. Doncs si jo estic equivocada, el 30 de novembre al Centre Cívic de Sant Narcís. 30 de novembre. Us ho dic, el més proper que teniu aquí a prop a Girona. Vull dir que no hi ha exclus. No, no, no. Ara, sabent-ho, amb un mes d'antelació, doncs comencem a buscar entrades i intentarem ser aquell dia allà, a disfrutar de l'obra, a riure una estona i a implicar-nos una mica en tot això. Les trobeu a Girona Zon, que és la plataforma de l'AGE. que té per poder comprar entrades. Quan entres a Girona Zon, AG Solidària, ja tens les entrades. I sí, confirmo, 30 de l'11 Sant Narcís. Centre cívic de Sant Narcís. Està molt bé tot això. Podríem haver començat parlant de futbol, perquè tot i que això no és una tertúlia esportiva... Ahir, diguem-ne, hi havia el segon partit de Champions a la ciutat de Girona, tercer que va jugar. Va ser històric ahir. Va ser històric ahir, sí, sí, molt content del Girona. Vam poder aconseguir la primera victòria, que ja ens tocava, després del disgust que vam tenir a París, ho vam tenir tots. Sí, perquè semblava que ja teníem l'empat i l'últim minut. Però a París vam sortir contents. En canvi, el primer partit aquí contra el Feia Nord no, perquè ens varen fer dos gols en pròpia porta, vam fallar un penal, i varen tenir... És a dir, varen mereixer guanyar i varen perdre. En canvi, ahir varen mereixer guanyar i van guanyar. I ens ho mereixem, i molt contents pel Girona, o tots molt contents. vam poder anar a Montilivi, disfrutar de la festa i el tema també s'ha d'anar atrapant al fallat, per desgràcia ahir no va ser tan important com el dia del feinor és que has donat una mica de tranquil·litat però ho vam suportar bé al final i les lesions que també ens preocupa una mica aquest és un tema complicat perquè una mica m'agrada el futbol no sé, l'Enric també el segueix però estem parlant de 12 jugadors és que esclar, si el primer equip en té 23, 24 23, perquè ahir precisament hi havia alguns jugadors que no van poder ser inscrits a Champions per normativa i de fet la banqueta que la va utilitzar poc només hi havia un o dos jugadors del primer equip i tots els altres juvenils, no del B perquè no podien ser-hi sinó juvenils i esclar i ara venen dos partits diguem-ne de la lliga important que és la lliga de diguem-ne de primera divisió venen tres partits molt importants i hi ha tots jugadors lesionats és a dir que i la lliga és molt important perquè no podem oblidar la lliga que és el que ens dona de menjar al dia a dia i és el que disfrutem cada setmana a Montilivi la Champions està molt bé Perdó, pot ser una cosa puntual que hem de disfrutar, hem de gaudir, però la Lliga és el que ens dona cada setmana l'emoció aquesta de tenir un equip a primera divisió i representar la ciutat. L'any passat va ser una temporada històrica i alguns es deuen pensar que se'l repetirà sempre. Vull dir, nosaltres tenim un amic comú, l'Àngel Quintana, que en comentaris de WhatsApp va dir que aquests de l'Esloven de Bratislava són molt dolents. No, serà que nosaltres... anim de l'Olim, diguem-ne, no? Vull dir que se li dona importància perquè, per exemple, ahir, abans de dir, però sobretot ahir, Girona hi havia, els aficionats es van fer notar d'una manera amb una gran correcció, cantant i ballant i vaguent i consumint i suposo que dinant també, però amb una gran correcció i la veritat és que veure un dia de finals d'octubre que encara no són fires Girona estava plena de gent perquè n'hi havia molta a part dels aficionats que van venir d'Eslovàquia doncs hi havia un bullia tot això això és important per la ciutat sabem donar la importància que té perquè vendre el nom de Girona a la Champions costaria molts diners però jugar-hi tota la publicitat ve donada Sí, però jo penso que Girona està bé i s'assuma al que Girona ja té, diguéssim, que no és poc, perquè l'afluència turística de Girona és molta i la que porti el futbol, diguéssim, hi ve afegida. Per tant... jo crec que necessitat allò que dius se'ns ha obert una porta jo crec que no n'hi ha però benvinguda sigui perquè tot el que ajudi diguéssim a promocionar la ciutat està bé quan a la visita de les aficions estrangeres bé jo soc una mica una mica escèptic diguéssim però suposo que les mesures de seguretat obliguen a fer el que s'està fent jo ho trobo una mica excessiu jo ho trobo una mica excessiu diguéssim jo em poso al seu lloc i dic vaig a un altre país, a una altra ciutat i no sé si m'agradaria passejar custodiat per la policia diguéssim ja ho sé que al meu costat hi pot haver un brètol que sigui seguidor del Girona i que faci disbrats i que lògicament s'ha alguna prevenció de seguretat hi ha d'haver, però no sé si a mi m'agradaria viure aquesta experiència, diguem-ne, no? Els que van anar a París, jo conec gent, evidentment, quan van anar cap a l'estadi, van ser conduïts a l'estadi, per dir-ho d'alguna manera, que això de conduir és un... una paraula d'aquelles, però sí, sí, forma part de les normatives UEFA i per tant funciona així. Que passa que encara ens sobta més perquè no hi estem acostumats, no? Potser encara ens sobta més perquè realment no és una acció habitual, no? El que l'hagin viscut mai. Però és veritat que jo, per exemple, l'any passat no era Champions, eh? Anava pel carrer del Carme amb un cotxe, afortunadament, un dia en què hi havia un partit de Lliga, em sembla que era contra l'Ossasona, i pujava caminant tota l'afició de l'assassona i jo vaig veure Mossos al principi al carrer del Carme però vaig tirar perquè ningú em va dir que apareix i va haver-hi un moment que jo estava ja paradet amb el moncotxe somriu, somriu, Montse, somriu no fos cas que et pensin que i sí, sí, era clar, vull dir feien el seu enrenou els seus crits, els seus càntics i ja em veies que n'hi havia una miqueta més esvalutats que no pas la immensa majoria i ara jo suposo que hi deuen haver-hi normatives A Girona no hi ha hagut problemes especials, excepte una vegada que n'hi va haver-hi, amb una part petita de l'afició de l'Espanyol, dels propis penyes blanquilaves de les comarques gironines, ara que l'Espanyol tornarà a venir a Montilivi, van demanar que s'aïllés en aquella petita part que van provocar els distorsis que van ser bastant notoris. Però en general... No s'ha sentit a dir, Girona, de moment. Aquests anys que portem a primera gaires problemes amb aficions rivals, el que comentem, venim de molt avall. Fa uns anys ja estàvem a tercera divisió. I no fa tants. No fa tants. I no estem acostumats una mica a això. Jo ho vaig viure a regional preferent. Exacte. Avui, any 1982, 1983... Encara recordo que vaig fer la crònica del partit del camp del Gran Oriol en què el Girona va recuperar la tercera divisió i 20 anys després es va baixar a primera catalana, que era la categoria que es havia creat entre preferent i tal, vull dir que sí, que venim de molt a baix. Girona ara és el primer equip, evidentment, de la província i el primer, el segon o el tercer de Catalunya, depèn com concedim l'espanyol, però a la província hi ha hagut equips que estaven molt més enlaire que el Girona fa un temps. Figueres, Palamós, estaven a segonar el Girona i estava per tercera o preferent en aquella època. Vull dir que al final és adaptar-te una mica als canvis, no? Passar de l'ambient futbolístic més cap a la part aquesta de Figueres-Palamós a tenir-lo aquí a Girona i poder-lo disfrutar i arribar a primera divisió, que era de les úniques províncies que no havia tingut mai un equip a primera divisió. Llavors això és molt important per la ciutat. Sí, perquè Figueres va estar a punt, però no ho va seguir. Figueres va estar a punt, recordo també aquella època, no va poder... No va poder pujar. Va poder pujar la promoció contra el Cadis. No sé si vas poder tenir l'oportunitat de caudir-ho. Mira que sou futboleros, eh? Com us agrada. Jo vull reprendre una cosa que ha dit l'Enric, que m'ha agradat moltíssim, i és quan has dit, Enric, el que Girona ja té, que no és poc. M'ha encantat. Sí, perquè és veritat que la Champions sí que posiciona Girona, eh? Però Girona ja té... Tot el que té avui ja ho tenia ahir i ho tindrà demà. I és un tema de comunicació, el que dèiem abans, d'acropar-nos a altres realitats o de saber el que hi ha. I això m'ha agradat moltíssim perquè és veritat, ja estem posicionats a nivell turístic, estem posicionats a nivell cultural, a nivell històric, tot això, ja penso que ja ho tenim. El que passa és que a vegades cal que hi hagi com un ressò a nivell europeu perquè hi hagi persones que diguin, ep, jo... me'n sento orgullós jo fa molts anys que quan passejo pel barri vell o ve família o venen amics o gent de fora i et miren i et diuen hosti, aquí viviu bé, no? i que tu puguis dir sí ara ja em depèn de quins ara ja entrarem en temes que no s'han agradables però és veritat que durant molts anys hem dit sí, que ho dim d'uns espais, uns carrers una cultura, una història, una gastronomia uns paisatges que Déu-n'hi-do Jo abans he fet una afirmació, i ara li vull preguntar a l'Enric i a en Marc, en el sentit de dir que a mi m'agrada veure Girona amb gent. És a dir, jo recordo aquella Girona que només teníem gent que venia de la costa el dia que plovia, o teníem uns carrers, diguem-ne, molt buits, i ara hi ha gent, però hi ha gent a la qual sembla que li molesta que hi hagi gent. On està el terme mitjà, el gra massa que alguna vegada hi ha? És a dir... és com si féssim la comparativa de com es viu a Girona el dia de tots sants que passés tots els dies de l'any allò no aguantaria ningú suposo o que cada setmana fos temps de flors però no és així Girona funciona, està de moda però és veritat que hi ha petits grups o grans grups diguem-ne que no els acaba d'agradar que vingui gent a la ciutat curiosament alguns d'ells també han vingut de fora Sol passar a vegades aquestes coses, eh? Al final s'ha de respectar totes les opinions i Tom deu tenir la seva opinió de si ens agrada més l'ambient, que hi hagi gent que ens vinguin a visitar, que agudeixin de aquesta ciutat, perquè també quan tens una cosa que t'agrada, que la disfrutes, també agrada que la gent pugui veure-la i ensenyar-ho, no? Estàs orgullós una mica també de la ciutat, de com funcionen les coses... i que la gent ho pugui dir també. Llavors també la gent que no li agrada tant ho hem de respectar, acceptar-ho i cadascú té la seva opinió, evidentment. Sempre i quan no faci pintades, potser. Exacte, sí. Això és un altre tema. Mentre tot es faci amb civisme parlant, debatint-ho, sempre es pot arribar a un acord i decidir i veure què podem fer amb el turisme o què podem fer amb la massificació, si és que hi ha massificació a Girona. Però clar, sempre des del civisme, evidentment. Jo he fet aquest petit esbitx i a l'OrlyX li ha dibuixat un somriure irònic que m'agradaria que m'interpretés. No, el somriure irònic és perquè el somriure irònic és una resposta al teu comentari irònic. Sí, sí. però... Fins i tot un punt cínic o sarcàstic, ho accepto. A mi el... bé, jo sóc un enemic declarat, diguéssim, de les pintades radicalment, diguéssim, de tota la vida, no? Penso que el que es vulgui... pintar l'aparat que es pinti la de casa seva i no emprenya l'altra gent en quant a les queixes home l'atracció turística té un l'atracció turística té un risc i té un risc important que és el de la saturació quan es produeix la saturació? la saturació es produeix quan un indret sigui el que sigui rep molta més gent de la que pot assumir això ens passa a les platges això ens passa a les ciutats això ens passa als pobles de l'interior diguem-ne que abans érem de pagès i ara són pobles de segona residència això passa a molts llocs i llavors gestionar això és realment molt difícil diguéssim perquè quan tu promociones un lloc el promociones perquè vols que tingui visitants i que els visitants donin riquesa en el lloc etcètera però no pots controlar la capacitat d'atracció que tindràs diguéssim si ve molta gent doncs has de pair que tens molta gent l'alternativa quina és? l'alternativa diguéssim és agafar-se una filosofia i no n'hi ha d'altra una altra cosa són les mesures que tu prenguis per corregir els efectes d'aquesta massificació Llavors aquí podríem entrar en el terreny urbanístic, podríem entrar en el terreny dels lloguers, podríem entrar en el terreny de la restauració, si parlem de qualitat i de massificació, podríem entrar en molts aspectes, no? D'entrada, el que és l'afluència de la gent, això no és controlable. És a dir, el moment que tu fas promoció i la fas perquè vols que vingui riquesa a casa teva, el risc de la massificació o de la saturació hi és. Llavors, en tot cas, has de tenir la capacitat o la prevenció de poder gestionar què fas amb aquesta saturació, diguéssim. Seria potser un tema de previsió, no? També, és a dir, quan comencem a fer aquestes campanyes de promoció dels nostres entorns i ho enfoquem a turistes, és a dir, a que vingui gent d'arreu, jo penso que el que s'ha de tenir una miqueta és una previsió. I si no la tens, aquesta previsió, el moment en què tu llences campanyes o accedeixes a, per exemple, un dels temes que hi ha en el de turisme... el turisme de bicicleta, aquests equips internacionals, tot això que és com molt reiterant el que s'està parlant, però una manca de previsió et porta a que després has d'aplicar solucions de pressa i correguents perquè durant 3 anys o 4 les has vist venir però no has executat. Aleshores jo penso que aquí... Me deixes fer-te una matització? I tant, les que vulguin, Jordi, el programa és teu? Potser... No, no, el problema és de la misura i de la ciutat, per tant, perquè aquesta és una misura municipal i totes les opinions són benvingudes. No, però has parlat dels equips professionals, és a dir, allò que en diuen. És veritat, van començar a venir els equips professionals. Però potser els problemes aquests que alguna vegada la gent es queixa, és a dir, com 50 persones que van amb bicicleta trenquen per una direcció prohibida a la Gran Via perquè el que va davant els hi porta. Això és denunciable i multable, per dir-ho d'alguna manera. com 30 persones a una velocitat no lògica van en contradirecció pel mig de la Rambla de Girona. Això no té cap sentit, però per això hi ha normatives i s'han d'aplicar. El que jo venia a dir és que potser més que aquests equips, el que ha passat és que aquests equips han portat allò que en diuen les luttes de cicloturisme, que són els que venen durant uns dies, que són els que van a aparcaments turístics, que n'hi ha que fan despesa... perquè hi ha d'això i llavors aquí sí que s'han fet sí que hi ha normes per exemple ara es multa en determinats punts els turistes que van en bicicleta però que és una cosa bastant mínima jo crec que més un problema d'educació o d'informació moltes vegades que no ara de gent que va amb bicicleta, que va amb patinet, que va amb cotxe i que va a peu i que contravé la normativa... Jo penso que és un tema de civisme o incivisme i de respecte, sobretot. I que, evidentment, els creixements, per mi, sempre han de ser bons en la mesura en què es puguin assumir. És a dir... el morir d'èxit no és mai bo per ningú, però jo penso que precisament Girona, i aquest matí, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, i he pensat, perquè clar, estem a les portes de fires, en què un Sant Narcís cau en dimarts, per tant hi haurà molta gent que farà pont, I el Montsequaducte. I el Montsequaducte, exacte, perquè ja allargaran. I la gent que no tingui aquesta predisposició de fer festa aquests dies, 1, 2 i 3 segur que gaudirà d'un cap de setmana llarg. Jo anava caminant aquest matí amb la silueta de la Nòria ja muntada, aquesta part romàntica de les fires, que veus aquestes coses quan estan començant a Trenc d'Alba, i penses, la gent de Girona quedarà o marxarà aquests dies? Per aquesta reflexió, eh? Perquè hi ha molta gent, exacte, que gaudeix, jo, eh? Soc de les que gaudeix, de les fires, d'aquestes activitats, de passejar, de trobar gent, fins que m'enfarto. Me'n vaig a casa, potser amb unes horetes i ja en faig prou, no mi ens ha passat tampoc tot el dia. Ni anar a tot arreu, eh? No, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. L'assumpció Puig ens deia jo els dies puntuals marxo de Girona. Per què? Viu a Regenteria. Ja gairebé està tot dint, no? Vull dir... O per exemple el dia de tots sants, amb la fira de dibuix i art, bé, doncs jo soc de l'escrivà molt aviat al matí i punt, i aleshores ja vas veient com va ampliant tot això, però estic segura que hi haurà hagut molta gent també de Girona que aprofitarà aquests dies per dir, doncs mira me'n vaig i faig un cap de setmana aquí a l'altre fora, o així, però... Penso que qualsevol creixement i qualsevol riquesa que pot aportar això a la ciutat ha de ser benvinguda, però sempre amb aquesta previsió, no? Aquesta no massificació, però sí una mica de previsió. A vegades és difícil poder fer una previsió de veure què fem, perquè ara mateix ens ho preguntem, la gent es quedarà, no es quedarà? Llavors aquesta setmana, sempre la primera setmana de fides... és molt fàcil respondre, alguns sí, alguns no que faci el que és no, no, hi ha gent que només, per exemple tu has dit que de bon matí, bon matí, bon matí t'agrada, diguem-ne, per exemple anar a la fila del dibuix jo el dia de Tots Sants no és un dia que normalment Passagis per Girona. Això em té una mica la seva costum, la seva manera de fer les coses, no? I sempre ens cau en aquesta setmana, no?, que el dia 29 és festa a Girona, el dia 1 és tots sants, i queden aquells dos o tres dies que hi ha gent, si ho sap agafar bé, doncs pot fer una setmana fins i tot de festa, no? Agafar el pont dimecres i dijous i gairebé tens una setmana de festa i llavors és això difícil de preveure i difícil de dir, però tot i que... Però hem utilitzat la paraula alguna vegada, jo t'ho pregunto tu, tu ets economista, més a més t'arà de tractes en moltes empreses per la teva feina, podem parlar de que Girona està massificada? És a dir, que hi ha molta gent sí, però jo he sentit alguna vegada el monocultiu del turisme, jo crec que un 10% del PIB no és monocultiu, diguem-ne. Sempre és des de la manera que es mira, no? Segons qui que et vindran a sota casa teva a fer la tertúlia o a molestar a la nit, llavors està molt massificada. El que viu al barri vell i que potser està plena de gent que va amb bicicleta o que està en els pisos turístics està molt massificada. Però el que comentaves tu, no? Al final tampoc és tant el que porta el PIB, tot això. Sí que ajuda, i ajuda molt, que a Girona tingui gent, sobretot si preguntem a comerciants, a botiguers, a restauració, això, sempre et diran que està bé. Llavors, per la part econòmica, sempre és positiu que et visitin, que vinguin aquí, que puguem fer ciutat, i això, al final, sí, agafem això i ho repartim bé, sempre és una ajuda i una millora per la ciutat. Que et vingui gent també et fa que vulguis tenir la ciutat millor, que la vulguis tenir més presentable, que la vulguis tenir millor per aquesta gent que ve. I sí, el tema bicicleta, sé que hi ha molta gent que no li agrada, que hi ha aquest debat de si és important o no. Vull que la Montse va amb bicicleta per la ciutat, però ella no forma part d'aquest grup del que parlava. Jo formo part de les que gairebé atropellen els que van amb patinet, perquè ja m'ha passat dues vegades de tenir dos ensurts grossos, d'anar jo amb bicicleta respectant les normes d'habilitat, i tenir dos ensurts grossos. I a més, l'últim és que a més a més em va fer així com dient... Pare i jo estava sortint d'un semàfor que estava en verd i ell s'estava saltant. El patinet elèctric és un altre tema, que passa a totes les ciutats i que podem debatre un dia, o debatir un dia, però és que és una cosa relativament nova, que no estem acostumats tots encara a anar-hi, no hi ha una normativa estar aberta. El problema, de tota manera, no deu ser el patinet, sinó la manera de fer-lo anar, no? una mica tot, eh? Qui el porta sempre és el més important, no? Però al final, quina normativa tenim de patinets? Poden anar, evidentment no poden anar per la vorera, què els posem? A la carretera, al carrer, amb la resta de cotxes, el civisme de portar casc, han de tenir segurança, no han de tenir segurança, com ho gestionem tot això, no? El podem posar, entrar dintre els locals, perquè a vegades hem sentit algun patinet que has portat... Tu no ho veràs viure, però jo soc d'una generació que les bicicletes encara porten un matriculat, eh? Això no, no ho vaig viure. No, no, no. Municipal. Efectivament. Per tant, era una manera de tenir controlat per si hi havia algun accident, alguna... Sí, sí, evidentment. Però, veus, tornem una miqueta al que dèiem abans. És a dir, aquesta previsió. Quan fa que la gent circula amb patinet abans de la pandèmia? Ja hi havia gent que circulava amb patinet elèctric. Per tant, ja hi havia una mobilitat afegida. Al tanto, amb tot això, jo penso que s'ha de tenir en compte que hi ha gent que el necessita perquè és un mitjà que el pots fer servir per tant no estem criminalitzant el patinet no és just el que jo volia dir no és un tema que a mi no m'agradin els patinets ni molt menys jo trobo que si tu vas amb bicicleta amb motor de cames o amb elèctrica. Si tu vas amb patinet, tot això ajuda una mobilitat normalment més sostenible, més àgil, en el cas de la bicicleta més saludable, tota una sèrie de coses que per mi, a nivell de medi ambient i a nivell personal, les trobo superpositives. Ara, clar, si fa 5-6 anys, perquè això és prepandèmic, els patinets són prepandèmics. Ja, no me'n recordo, però no fa pas. Els patinets són prepandèmics, aleshores portem mínim 5 anys, 6 anys amb aquest tipus de vehicle que cada vegada és més usat per als desplaçaments, no ho sé, molta gent que treballa als polígons o així, els veus que van amb el carril bici amb el patinet. Hi ha gent que fins i tot para davant d'un estop o davant d'un semàfor i hi ha gent que no, com bicicletes i com cotxes i com a vegades els caiguen a peu. I hauríem de tenir carnet pel patinet elèctric. És un vehicle motor. Exacte. És un vehicle motor. Vols quina diferència hi ha entre un patinet i una moto? I quin problema tenim que fa... Jo parlava de la prepandèmia, per què? Perquè tinguem clar que encara a dia d'avui no hi ha una normativa vigent. És a dir, encara no s'ha legislat si han d'anar això. Exacte. Bueno, sí, hi ha normatives, però encara no sembla que no s'hi estiguin aplicant a tot arreu, perquè el cas, l'assegurança... el no passar per la vorera, tota una sèrie, no, n'ha dos, tota una sèrie de coses que un vehicle elèctric ha de tenir. Potser ser interessant el que comentava, posar-hi una matrícula. Però encara... Que passa que llavors això hi ha gent que diu, bueno, esclar, i anem a apretar contra un segment de població que és el més feble, i això és veritat, però... És evident que la proliferació... Però al final era la seguretat, perquè el que comentava la Montse, si un dia sense voler tens un espant amb una persona amb un patinet, o tu mateix portes el patinet i tens un espant, això et queda, eh? I hem de mirar de minimitzar riscos, sobretot, entre vitres manes, accidents, i ensurts per tot plegat. Crec que la Rika, el que jo llegeixo sempre i segueixo molt, i ell sap que més és així, ho té bastant clar. No, no, no és que ho tingui clar. Jo tinc la meva opinió, diguéssim, que no vol dir que sigui la bona, però jo crec que el patinet és un vehicle motor. i en aquest sentit diguéssim per mi no el diferencien res d'una motocicleta per tant haurien de circular pel mateix lloc una altra cosa diguéssim és que per la posició del conductor per l'estabilitat del vehicle per tota una altra sèrie de característiques diguéssim sigui més vulnerable el patinet que la motocicleta però això és una moda diguéssim han aparegut els patinets i la gent pensa que els pot fer servir perquè els agrada el vehicle o perquè és més barat que una altra cosa o per la raó que sigui diguéssim però en definitiva és a dir jo crec que és una moda diguéssim sí, és una moda però saps què passa Enric? jo penso que aquí les persones que accedeixen a aquest tipus de vehicle hi ha persones amb formació viària i hi ha persones sense formació viària en general sense o com a mínim així es comporten si la tenen no l'apliquen llavors aquí hi ha un problema aquí és on hi ha un buit jo penso i això es podria aplicar amb qualsevol altre tipus de vehicle que es mogui interurbanament per tant El que jo sí que vull especificar és que anem lents en legislar o en normativitzar, en posar normes a tots aquests tipus de o bé modes o bé noves maneres de mobilitat urbana, és igual, però el cas és que anem lents perquè encara a dia d'avui no tothom té clar el que cal. I penso que una de les coses que caldria amb aquest tipus de vehicles... que per mi també són vehicles, que no diferencio gaire d'uns amb altres, és que hi hagués com a mínim un mínim test o de coneixement de la normativa viària, perquè és que si no... Però això també afectaria les bicicletes. Sí, sí, jo ja hi estic d'acord. Perquè el 90% dels senyals de trànsit a les bicicletes no els afecten, però el 10% sí. I llavors què fem? Ens assaltem aquest 10%. Com les direccions prohibides, o les direccions úniques, o les zones pietanals. Jo em poso molt nerviosa quan jo vaig amb cotxe i envio una bicicleta en direcció prohibida, perquè jo no ho faig. Jo, com a usuària, dec ser molt tonta. O molt intel·ligent. O molt lliri. O vaig amb el lliri a demà. No, vaig amb el lliri a demà, perquè... I no vas ser tots dos perquè m'un has d'agafar el manillar, eh? Però saps per què? Per respecte cap a... els que venen i sobretot per respecte cap a la meva pròpia vida la meva integritat física vull dir que és això però al final és que hem de tenir com una miqueta de criteri saps? i a mi això que tu dius és que es posa en direcció contrària a mi em fot molt nerviosa quan jo vaig amb cotxe perquè penso on te vas? saps? perquè realment és molt més fàcil que hi hagi xocs, incidències ara estàvem aquí i estàvem veient un accident mortal entre una bicicleta i un patinet i una moto no sé si era Barcelona doncs escolta-me uf, intentem evitar-ho tot això si al final anirem més bé també menys cotxes al centre de Girona fantàstic però d'alguna manera ens hem de poder moure però amb coneixement tots hem tingut segur algun ensurt amb patinet mateix eh? Alguna vegada que gires... Jo quan era petita, molts. I al final és una mica això. I també valorar una mica la gent que també va amb aquest tipus de vehicles amb cas per escoltar música. Això ja és una altra cosa, també. Això deu estar prohibit. Segur que està prohibit. Home, hauria d'estar prohibit. Perquè també ho estan parlant amb bicicleta i jo diria que fins i tot... Però si us hi fixeu, cada vegada hi ha més, eh? I també és un perill, no? Entre un patinet elèctric inestable... que no fa soroll, que tampoc el sents ni el veus a venir, i la gent que tampoc ell et sent a tu, s'hauria de regular, crec, d'alguna manera. No sé si hi ha una edat mínima que s'hauria de fixar per poder portar aquest tipus de vehicles i potser ser una mica més sever en temes d'aquests de contradireccions, bicicletes, posar una normativa una mica més severa. No sé si això és fàcil. Amb les bicicletes també hi ha gent... O fer-la complir. Sí, però o donar-la a conèixer, també. Amb les bicicletes també hi ha gent que va amb els auriculars. Sí, sí. Ara que no es veuen, ara que més a més els auriculars t'hi ha d'acostar per veure'ls, no? Gent que va amb moto escoltant la ràdio. Doncs, sí. Vull dir que al final... I això sí que aquest tipus de vehicles s'hauria de dir, doncs, home, si portem aquest tipus de vehicles hem d'estar atents a la carretera, a l'entorn i als altres ciutadans, no? I és un tema que és complicat perquè sempre hi ha gent que t'hi estarà a favor, gent que no, però l'Espany, on surt, ens l'hem emportat tots alguna vegada. Segur. Jo vull preguntar una cosa a l'Arric, perquè vaig llegir un article fa poc que feia sobre el tema de l'habitatge. i sobre els 50.000 habitatges que diguem-ne que s'han promès per part del nou govern Illa, i tu feies unes reflexions al voltant dient que bé, que això deu estar bé, però que es necessita alguna cosa com més estructural, que el problema de l'habitatge és molt més profund i necessita més coses que no pas aquesta. Sí, aquest article al qual fas referència venia a dir, perquè era una reflexió al voltant del tema i el que diré ara es havia d'interpretar, no es deia explícitament, però el que venia a dir d'alguna manera és que Si es vol solucionar el problema de l'habitatge social, és a dir, d'aquest habitatge en el qual els ciutadans amb unes rentes limitades hi han de poder tenir accés, ha de ser des del meu punt de vista de lloguer, sempre de lloguer. Perquè en el que tu fas una promoció d'habitatge protegit, que és de compra, aquest habitatge, encara que després es pugui revendre en el mateix preu en el que s'ha comprat, desapareix de l'àmbit de la... que ha passat uns anys i es pot vendre i deixa de ser o encara que no es vengui el moment que el té un propietari aquell propietari, aquella casa és seva allà no pots pas anar a treure aquella persona de casa seva l'ha comprat el respecte a la propietat privada i ja ha de ser per tant aquest habitatge desapareix del mapa de l'habitatge protegit i tu en continues necessitant i llavors què has d'anar fent? Has d'anar construint i construint i construint i venent i venent i venent això no té sentit per mi el que té sentit és que l'habitatge de protecció sigui habitatge de lloguer que aquelles persones que el necessiten i tinguin accés en funció de la seva renda o en funció dels criteris que es determinin I quan ja no el necessiti, em pugui on hagi de marxar i el deixi lliure per un que vingui el darrere seu. Llavors no seria necessari que el senyor Montilla hagués promès 50.000 habitatges i que el senyor Illa em prometi 50.000 més, diguéssim. Per posar dos exemples que no el temps es comuniquen, però és que entremig hi ha hagut governs de Junts i d'Esquerra que tampoc han modificat el panorama. Per tant, jo el que venia a dir era que està molt bé que es vulgui fer habitatge social, però que des del meu punt de vista s'hauria de fer amb aquest criteri, perquè si no es fa amb aquest criteri, d'aquí 10 o 15 anys tornarem a estar allà mateix. molt encertat això que dius o que comentes Enric però amb 50.000 habitatges em sembla que no en tenim ni per començar ni per posar a Catalunya 50.000 habitatges Hi ha més de 50.000 famílies, entenc, que necessiten o que aquest problema... En risc d'exclusió. Exacte. Hi ha només en risc d'exclusió, suposo que són aquestes 50.000 famílies... És que no és només la gent en risc d'exclusió, que és important, és la gent jove, que senzillament el que vol és una habitatge que pugui accedir. Allò que en el franquisme en deien, vivendes de protecció oficial, que eren a un preu que la gent pogués... Sí, sí, que hi havia aquella placa... La gent jove i que està buscant les seves primeres feines i que es vol emancipar ho té realment molt complicat. Jo, per exemple, una de les coses que m'esvera molt és que estem normalitzant el lleuger d'habitacions. És a dir, no parlo dels estudiants. Tots hem passat per l'etapa de compartir pis. No parlo d'això, però que s'està normalitzant que una família pugui viure en una habitació d'una. Això... Això crec que de cap de les maneres ho podem permetre. Una mica la tendència, i si no posem fre, i si no posem alguna manera, algunes idees imaginatives, això és el que es va portant, i és un tema molt preocupant, molt preocupant per tothom, gent jove i gent no tan jove que al final també... Pot haver o tenir ganes d'accedir a un habitatge i de famílies, com comentes, famílies amb risc d'exclusió social i famílies que potser treballen o els membres treballen i que els ja és impossible a vegades aconseguir un pis o de compra o bé de lloguer, perquè els lloguers també han pujat molt, cada vegada hi ha menys habitatges de lloguer. si hi ha hagut aquesta normativa que ha entrat de regular els preus, però em sembla que també amb aquesta normativa el que han fet una mica és que desapareixin una mica habitatges del parc de lloguer. Llavors és un tema molt sensible, un tema, evidentment, constitucionalment tothom té dret a un habitatge digne, com sabem, però, ostres, és un tema que s'ha de controlar i s'hi ha de posar remei i veure com. I no és un tema català, és un tema espanyol i fins i tot europeu o mundial, és un tema que es troba a per tot, no? Llavors és molt sensible i fins i tot aquí a Girona mateix els preus pugen, cada vegada hi ha menys habitatges disponibles i no sé si aquesta regulació que es va fer fa un temps ens ajuda o ens perjudica. Sí que ha fixat o ha topat els preus, ha posat un topall als preus que no poden passar d'allà i això en certa manera ajuda a les famílies però també fa que molta gent que tenia habitatges de propietat i que potser el vulguin llogar segons quin preu tampoc interessa amb els riscos que pot suposar doncs llogar llogar jo sí, jo veig que que sí, doncs quan es fixa en topall, que es fa amb molt bona intenció no pot passar aquest preu, si tot continués igual està molt bé, no? posem aquest límit però què passa? que la gent que té possibles habitatges de propietat per posar al mercat dius, és que aquest preu ja no m'interessa per això que té o per què he de seguir, no? l'he de mantenir 3 anys o 5 anys, tot això i et sembla que el parc de lloguer ha disminuït sí que ha baixat el preu també, però ha baixat el nombre d'habitatges disponibles I llavors, per aquí, per evitar aquestes coses, sí que es fan habitatges de protecció oficial, i això comenta l'Enric, també és molt important, que siguin de lloguer perquè tothom hi pugui anar accedint. És que jo penso que una cosa és el lloguer i l'altra cosa és el lloguer social. És a dir, anem mancats de tots dos casos, anem mancats de tots dos casos, el que passa que un és més crític que l'altre perquè el dret a l'habitatge és precisament això, un dret, el que tenim totes les persones en principi, oi? I aleshores jo penso que el parc de lloguer social, d'habitatges de lloguer social a Catalunya, és molt reduït, tinguent en compte la realitat. I quan parlem de persones més exclusió no parlem només de famílies, parlem, que deies tu, eh, Jordi, de gent jove o gent que comença a treballar i no pot... tenir aquest creixement personal de viure d'una manera independent jo em vaig independitzar als 21 anys i jo recordo que en aquell moment ja pagava gairebé el 50% del meu sou s'anava amb lloguer i d'això fa 30 i pico d'anys per tant han canviat però és veritat que tot al voltant és molt més car i és molt més difícil d'accedir a tots els serveis però el lloguer social S'hauria de promoure diferent. No pot ser que es plantegin 50.000 habitants en un govern, hi hagi un govern per al mig que no facin res, se'n plantegin 50.000 més habitatges en un altre govern. Jo penso que és un tema estructural de mentalitat, de visió i que no és construir i posem tot xucos, solucionem. No és això. És donar oportunitats i és donar la dignitat a les persones que ho necessiten. I el lloguer social ha d'estar ben gestionat. i ho dic per l'experiència amb la Fundació Sergi, per exemple, amb tot el tema de l'habitatge de lloguer social, ha d'estar ben gestionat, ha d'estar ben coordinat, perquè aquests propietaris que tenen habitatges i que els volen posar en lloguer, si participen del lloguer social, doncs que no tinguin mai... una problemàtica derivada d'aquesta acció que facin. Al contrari, que sentin que formen part d'una realitat que fan suport a col·lectius i que poden tirar endavant i que s'ho poden permetre. Aquesta és l'altra. La cultura. La conscienciació de propietaris que deixin el seu habitatge en lloguer social. Però quan es deixa hi ha d'haver-hi un bon acompanyament. I això està clar. Perquè si no et pots trobar amb circumstàncies complexes. I això segur que l'Enric ens pot il·luminar. No. No, no, jo només volia dir una cosa, és a dir, el que s'ha de tenir clar, diguéssim, és que, o jo tinc clar, diguéssim, que no es pot pressionar excessivament la iniciativa privada, diguéssim, és a dir, si algú vol posar el seu pis a lloguer a 100.000 euros al mes, per dir-ho així anecdòticament, que li posi, si té clients i li va bé, fantàstic, diguéssim, que li funcioni, diguéssim, no? L'altra cosa és com es regularitzen els lloguers, diguéssim, val? És a dir, el lloguer turístic és un tipus determinat, ha de tenir una regulació molt específica, ha de tenir uns impostos molt específics, etcètera, i unes ubicacions... en l'entorn urbà també molt específiques diguéssim perquè jo no puc entendre que un lloguer turístic estigui enmig d'un bloc d'habitatges diguéssim familiars per dir-ho així perquè el lloguer turístic comporta uns moviments, unes molèsties, uns remenaments, diguéssim, que moltes vegades no són compatibles amb la vida domèstica. Per tant, és igual, això són anàlisis particulars, diguem-ne. Però jo crec que regular això per una banda, regular el lloguer social per una altra i deixar que la iniciativa privada funcioni, el seu aire, és a dir, si hi ha molt d'habitatge social probablement que això que comentaves tu abans d'iniciatives particulars que s'assumin a l'habitatge social a canvi d'unes compensacions fiscals, etcètera, això es pot donar perfectament però ha de ser la iniciativa del particular diguéssim, no se l'ha de forçar que ho faci perquè... Una mica el que s'està fent ara És molt difícil de resoldre-ho, diguéssim, no? I, per tant, si hi ha molt d'habitatge social, probablement també l'habitatge privat baixarà de preu. No ho sé. Ens queda un minut i mig de tortuga, que ha passat molt ràpid tot això. T'agraden els preguntes d'aquest any, Montse? A mi molt. A mi sí. En Jordi Toniati. Jo ho trobo fantàstic. Ho trobo fantàstic perquè al final ho visc com una reivindicació de la cultura, de les persones que dediquen el seu temps, la seva professió, a fer feliços sobretot a infants, a criatures i a famílies, i ho trobo molt bonic. Els coneixem des de petits, aquests, eh? Jo sí. Bueno, jo amb Antonieti no era tan petita, però amb l'Àngel Davant era el xinorri del tot. L'Àngel Davant era fa 50 anys, aquest any fa 50 anys que va començar a actuar. És que des de petits queda el que el sentim. I jo me'n recordo a la plaça Catalunya, quan feia algun de les festes de primavera de la Rambla i tot això... i aleshores Antonieti jo ja tenia una mica més d'edat però l'Àngel davant jo era superpetita i recordo haver-lo vist un dia quan jo ja tenia una edat i dir-li gràcies Àngel superemocionada gràcies Àngel per tots aquests anys de cançons i de felicitat vull dir que em fa molt feliç A més, ell no canvia gaire perquè segueix portant una guitarra, segueix portant el seu gorro i segueix tinguent aquella imatge tan típica que la tornarem a veure en el balcó de l'Ajuntament. Demà passat, juntament amb en Jordi i Toni Etí, que segurament ens farà cantar i ballar tots els que puguem ser en aquell moment en el pregó. Escolteu, dèiem, no sabem de què parlarem. Doncs mireu, hem parlat de tot, hem parlat de pomes de teatre... hem parlat de patinets, de bicicletes, hem parlat d'habitatge i en realitat hem parlat una mica de la vida i del pols d'aquesta ciutat. Per tant, moltíssimes gràcies Montse Prats, moltíssimes gràcies Marc Masmitjà, moltes gràcies Enric Serra i a tots vostès per ser-hi. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 23 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. detecten una persona que es fa passar per l'Ajuntament de Girona i estafa i demana el pagament de taxes. Segons va detallar l'Ajuntament a partir de les xarxes socials, aquesta persona demana el pagament de l'IBI o la taxa d'escombraries amb l'advertiment que si no haurà de pagar un recàrrec. Davant d'això, l'Ajuntament recorda que en el cas que hi hagi un pagament pendent es comunica sempre per escrit i correu certificat i mai únicament per telèfon, que és com s'haurien produït aquestes estafes detectades. Unes 3.000 famílies ateses per Càritas, Girona, viuen de relloguer en habitacions per poder fer front a altres despeses. Des de l'entitat s'assenyalen que es tracta d'un fenomen cada vegada més habitual i que ja no és exclusiu de les grans ciutats, sinó que també s'han detectat a pobles de l'almarcació. Tot i que el més habitual és que siguin famílies monoparentals, Càritas destaca que s'han trobat casos de pares amb fills de càrrec que comparteixen una habitació des de fa anys. La Fundació Fira de Girona instal·larà 252 plaques fotovoltaiques al Palau de Fires que produiran més de 206.000 kWh a l'any. El termini d'execució de l'obra està previst pel mes de març del 2025 i el pressupost total és de 90.965 euros, dels quals 60.000 els aportarà al consistori. Es calcula que la instal·lació estigui amortitzada en un període de 5 anys, el que representaria un estalvi anual de 18.000 euros. Girona es beneficiarà d'una ajuda de la Unió Europea que finançarà amb 16,3 milions d'euros 7 projectes climàtics amb participació catalana i un de Balear. Aquest finançament forma part del programa Life, que compta amb 380 milions d'euros per assignar a 133 projectes diferents arreu d'Europa que vegin pel medi ambient i l'acció climàtica. Girona rebrà fons europeus per tirar endavant la rehabilitació energètica d'edificis residencials a la ciutat. La Diputació ha destinat 14,2 milions d'euros en 3 anys a fomentar l'esport. El pressupost s'ha reforçat per minimitzar l'impacte de la Covid-19 i també per atendre les peticions i les necessitats que arriben des del territori. Així ho va assegurar l'ENS en una roda de premsa on el president Miquel Noguer i el diputat d'Esports Jordi Masquef van indicar que s'ha col·laborat en 3.305 accions de suport d'activitat regular i en esdeveniments puntuals. El president va destacar que l'increment en relació amb el període 2019-2021 ha estat del 36,5%. Un camió carregat amb gelatina animal volca i obliga a tallar l'accés a la C66 a Sant Julià de Ramis. Els fets van passar i pels vols de les 12 del migdia, quan el conductor va perdre el control del vehicle i va volcar. Com a conseqüència de l'accident, la càrrega del camió es va vessar a la via que va quedar tallada al trànsit, ja que es tracta d'un producte perillós que pot generar que els cotxes patinin. Un estudi de la llona de Girona data l'escultura al segle XIII i apunta que es va esculpir per una casa benestant. Un estudi monogràfic sobre un dels símbols emblemàtics de la ciutat apunta que es va esculpir per una casa benestant en comptes de l'imatge que n'ha quedat, que va crear-se per identificar un hostal. I en esports, el Girona guanya el primer partit de la història de la Champions per 2-0 contra l'Esloven de Bratislava gràcies a un gol de Miguel Gutiérrez i un altre de Juan Pé de falta directa davant un Montil i l'hi havia entregat. Per altra banda, l'Espanon i Girona visita avui l'NKPEX en la tercera jornada de l'Eurocup sense la pivot Carolina Guerrero lesionada amb l'objectiu de mantenir la bona dinàmica de joc i resultats. I pel que fa temps, dia avui que s'aixeca amb sol i no vols la tarda de ser encara més assolellada i avui s'esperen 23 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informant del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM.