Girona: riuades, sequera i residus; Xifra i tombaportes

Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 22 de gener, 5 anys després, tal dia com avui, que Girona es negués, quedés negada. El dia 21 va ser un dia de molta preocupació i el dia 22 de concreció que la preocupació tenia un motiu de ser. Era el Glòria, el Ter es va desbordar, l'Unyau va fer uns determinats punts però va estar a punt, diguem-ne, però no va desbordar el que és el centre de la ciutat, però hi va haver-hi molt de dany, el pavelló de Fontajau, les instal·lacions del GEC de Sant Pons, el camp del pont major, on hi va haver-hi moltíssimes afectacions. D'això, no sé si se'n recorda el senyor Roger Cacero, que viu al pont major i que devia estar segurament a l'associació de veïns, no sé en aquell moment, però penso que sí, que tal, bon dia. Sí, sí, sí. Bon dia, sí, ens en recordem, i bé, ens en recordem del que va passar, de fet també tenim fotos, vàrem sortir també a fer fotografies, i hi havia, doncs, evidentment, tota la zona propera en el camp de futbol, amb el camp de futbol ben inundat, hi ha un parc amb una tirolina, que també tenim fotos, on la tirolina també estava negada, i a la part... per davant de Calapilar, perquè ens entenguem, doncs al principi del carrer del Pont també tot negat, amb la gasolinera també que estava negada i per tant amb aquest desbordament. A més a més, s'estava plantejant la via verda que ja està feta i llavors el que es va fer va ser protegir encara més per futures possibles desbordades de riu, però vaja... Jo crec que va ser una presa de consciència, ara que també fa relativament poc parlàvem, o hem parlat, de zones inundables, lligades també a altres equipaments, doncs bé, una presa de consciència de les zones inundables que tenim a la ciutat, i en aquest cas concretament a Pont Major. 5 anys, tot el dia 21 havia plogut molt, el dia 20, Déu n'hi do, i la cosa va anar a pitjor tal com s'havia anunciat i com s'esperava, el que passa que ningú esperava que deixessin anar, diguem-ne, dels embassaments, perquè hi havia massa aigua. Recordeu, fa 5 anys hi havia massa aigua i varen deixant els embassaments d'una manera excessivament desmesurada, que és el que va provocar la pujada del Ter, que no havia tornat a pujar des de feia molts i molts anys. No, totes les masses piquen, massa aigua fa mal i massa poca també. També és veritat. Carme Castell, molt bon dia. Hola, bon dia. Presidenta de l'Associació de Veïns de Sant Narcís, ens agrada tenir-te aquí. Moltes gràcies. Ara recordaves que aquell dia també, diguem-ne, amb aigua i genoll, com aquell qui diu, netejant en burnals al barri, no? Sí, sí, el que vam fer va ser un grup de veïns per iniciativa pròpia, doncs passejar sobretot pel centre històric, que tots són casetes, i aixecar els emburnals perquè anessin engolint tot el que tenien perquè l'aigua començava a entrar a dins les cases Déu-n'hi-do vull dir, és una d'aquelles coses diguem-ne que es recorda perquè girant això les inundacions es recorda no sé si en Jordi Navarro en té memòria de fa 5 anys segur que sí, això és veritat d'una manera o altra però de les inundacions que hi havia hagut a la ciutat segur que també en sap alguna cosa perquè segur que si no ho ha viscut ho ha llegit Sí, hola, molt bon dia a tothom. I tant, que ho recordo. A més a més, jo aleshores, fa cinc anys, vivia molt a prop del riu Ter, vivia a Fontejau. Des de la finestra de casa veia el Ter com es anava enfilant i anava pujant de nivell i feia entre por i a la vegada curiositat. El que sí que penso que és bo i necessari és reflexionar una mica amb aquesta mirada històrica que ara tenim de cinc anys i jo tinc la sensació que no hem après gaire res. que seguim cometent els mateixos errors, que cinc anys després, paradoxalment, estem en una situació de sequera que ni de casualitat s'ha acabat, la sequera continua, les pluges que han caigut no han compensat el dèficit hídric que hi havia, i això, em quedo amb l'agra sensació que ni la ciutadania ni les administracions hem, diguéssim, après d'aquesta experiència i no hem reflexionat prou sobre la necessitat de respectar el territori, assumir que els cicles del clima són molt complexos, que a vegades hi ha riuades, que a vegades hi ha sequeres, estem en un clima mediterrani, en un context de canvi climàtic, i jo tinc la sensació que això no ho hem acabat de pair. Fa cinc anys, diguem-ne, tots ens van preocupar i certament, diguem-ne, el Ter, el Te, que diguem a Salt, doncs va tornar a venir amb records no viscuts, però de la gran riguada del 1940, que es havia parlat, que va ser, curiosament, el que va provocar més estrells va ser el Ter, però també el Güell, el Güell que llavors encara passava, diguem-ne, per el seu... Per el seu... per al curs natural que era el que ara és el carrer Riu Güell, que després per davant, en paral·lel a la Devesa, anava a desembocar davant de Sant Feliu, davant de l'església de Sant Fèlix, i allà hi va haver-hi el pont de Can Vidal, que en diguem ara de tota la vida, i allà hi va haver l'ensorrament del pont i la mort de l'Alferes Huarte, que després va donar nom a un pont que tampoc existeix. Em penso ja al damunt de l'Unyao, si existeix, va quedar malmès en alguna inundació. La gran inundació de la ciutat de Girona, del centre de la ciutat, l'última va ser el 12 d'octubre del 1970, el dia del Pilar, que l'aigua va arribar a dos metres gairebé al carrer del Carme i un metre i mig allò a Ballesteries, plaça del Vi i tot allò. I curiosament fa cinc anys la gran por era aquesta, si l'hi aguantaria, i la veritat és que és la vegada que ha estat més a prop de saltar des que hi ha embassaments, no? És que és curiós, bé, la ciutat té memòria perquè la gent se'n recorda, i per tant la gent té memòria, però sobretot també el riu té memòria i sap per on ha de passar, i és una mica el que comentava en Jordi, perquè de fet el riu, efectivament, el curs que té ara es va desviar, i és curiós perquè... i se'n van assegurar en aquest cas que no soltés aigua perquè realment es va desviar des de l'escola de formació professional de Sant Narcís allà es va canalitzar diguem-ne des del Ventlloc la Ventlloc era Marroc allà es va canalitzar i llavors el desviament és des del que ara coneixem com el pont dels maristes que en comptes de passar per davant de les cases barates la terminologia de l'època tirava recte cap a la Devesa Que sí que és veritat... Això va ser l'any 68-69, es van acabar les obres. Aquesta canalització avui potser es faria diferent, també. Perquè també podem parlar de com tenim els rius, de com estan configurats els llits del riu a la ciutat. Però vaja, sí que això, que en aquest cas es va... Es va canviar el curs i que, efectivament, quan parles del pont de Can Vidal, on no hi ha ni el pont ni hi ha Can Vidal, costa una mica que la gent es situï. Ara hi ha l'escultural Alfaro, que passa que amb terminologia gironina, quan parles el nom de la plaça en franquesa ni el recordo en aquests moments, per tant, dones detalls d'aquells, allò, perquè Can Vidal no existeix, el pont no existeix i allà hi ha l'escultural Alfaro. O el pont del rellotge, per exemple. El pont del rellotge, sí, era el... Sí, era més avall, però que tampoc... Però vaja, sí que... No, és a Palamós. Aquell pont és a Palamós. Sí, sí, sí. Però això, sí que tots tenim memòria i el riu també té memòria i, per tant... És Masell, l'aigua és Masella i intenta passar per allà on creu que ha de passar i part d'aquests aprenentatges, i de fet ja s'ha parlat també ara, de poder plantejar que hi ha llocs on no s'ha d'urbanitzar més, tant a nivell fluvial com a nivell de mar també, per als temporals, perquè també són... cada vegada més cíclics, no? Ja que fem memòria de Girona, per exemple, crec que va ser al 62, aquest no el tinc nombre, crec que va ser al 62, diguem-ne que una pujada del Ter també va afectar tot el que llavors es deia el barri de Rio, que és el que ara coneixem com a la zona diguem-ne que va des dels ponts a la barca fins a fins a la residència que es deia llavors, fins a l'Hospital Trueta, que allà hi havia tot un barri de barracques que van quedar a les rodides i que va ser el que va provocar la construcció dels Albera, que és provisional, diguem-ne. Sí, sí, ho recordo jo. Jo era petita, però ho recordo, eh? Sí, sí. Hi ha un tema que, Jordi, que a mi em fascina molt, que va haver-hi aquesta tertúlia, perquè, bueno, és ser un màster d'història gironina i... Tant tu com tu, tots dos, tenim molt de coneixement i tu com a professional de la comunicació, Jordi, tens una capacitat per recordar dades i dates que, ostres, jo ho trobo fascinant. Dit això, sí que m'agradaria comentar-vos que parlem molt d'aquestes inundacions que hi van haver fa 5 anys, fa 60 anys, etcètera, etcètera, Però és veritat que la natura, el funcionament dels rius, i més dels rius mediterranis, tenen aquestes avingudes. I aquestes avingudes són molt beneficioses en termes naturals. Quan baixa una riuada d'aquestes característiques, s'arrosseguen molts sediments. Això per l'ecosistema marí, quan hi ha una aigomoll i unes maresmes, això per la zona aquella de costa és molt beneficiós. La biodiversitat que hi ha en una costa, quan ve una riuada, es dispara. Per això també és important tenir aquesta mirada, no només mirar-nos-ho des d'ulls purament urbanístics o humans, diguéssim, no? Certo. Per això és tan complexa la qüestió, per això hem d'aprendre una mica del que passa, no? De fet, ja que parlàvem de modificacions amb el curs natural del Güell, per exemple, això li va passar altera amb els envassaments, perquè els envassaments van evitar, diguem-ne, que en canvi, per exemple, la zona del... del delta de la Tordera, que també va patir greus destrosses ara fa 5 anys, doncs allà sí que encara està i els sediments hi arriben, diguem. Va ser molt beneficiós en aquest sentit. Sí, sí. L'aigua fa estralls, quan baixa fa estralls en termes urbanístics, i humans, ja hem vist al País Valencià el que pot arribar a passar, però la modificació del sistema natural acaba sent beneficiosa. Només comentar, la vegetació de Ribera, que hi ha tot un debat, si s'ha de tallar, si s'ha de netejar, si no s'ha de netejar, però s'ha demostrat que la vegetació de Ribera ajuda molt a esmorteir les riuades, i la vegetació de Ribera és un entorn ambiental molt ric, molt necessari de protegir. No, només la canalització del Güell, que es va fer a la seva època i amb els criteris que hi hauria d'haver... Perdó, època vol dir anys... M'anem? Als anys 60 es va canalitzar? No, als 60. Crec que als 69-68 ja sabia que era això. Sí, sí. això va comportar un canvi és a dir, res no es fa per atzar, és a dir, és evident que es va fer una de les grons per les quals es va fer de desviar el curs natural del riu va ser, diguem-ne, per evitar les grans riuades, això és veritat però també perquè ja hi havia la planificació de tot el que era perquè l'actual bavi de la d'Avesa Güell, per dir-ho d'alguna manera tot allò eren hortes eren hortes de Sant Eugèni encara que algú encara no, perquè Sant Eugèni arribava fins a la farinera teixit Jo, de fet, que a mitjans dels anys 80 vaig començar a fer escoltisme a l'agrupament Escolta Joan Pons, a la parròquia Sant Segur de D'Horta, recordo que des de la parròquia fins a Carretera Barcelona, fins a la Farinera, eren tot camp. Sí, sí, sí. i sí que aquesta canalització al final el que va fer va ser empresonar el riu i avui segurament es faria diferent perquè hi havia uns criteris diferents i precisament els rius han de tenir el seu curs, les seves lleres i potser en un entorn més natural que allò és un encaixonament allà simplement potser es va tenir la idea de dir no el tapem perquè no el quedi tan dissimulat però de fet sí que està tota... tot aquest tram que està ben empresonat. Jo només he de fer la reflexió que possiblement avui es plantejaria d'una altra manera. Seria més natural. El Güell dels quatre rius gironins és el més maltractat, en aquest sentit. Segur. La Carme potser se n'ha recordat perquè per una qüestió a vosaltres és difícil. També hi va haver un altre tema que ara ens sembla... Segurament molt poca gent se n'en recorda, que és que el desviament del Güell va permetre dues coses. Una, la construcció al cantó de la plaça de Toros, del que ara en diem els pisos de la Caixa, aquelles torres, i per tant després la parròquia. de Sant Salvador d'Horta i, per altra banda, treure les bessures. Les bessures de Girona es cremaven. Es cremaven cada dia allà, en la zona on ara hi ha, diguem-ne, la rotonda que porta el pont de Fontejau. Allà es cremaven les bessures de Girona. Jo ho recordo perquè primer que jo vaig néixer Sant Narcís. Llavors jo, just a darrere casa meva, teníem el pont del Dimoni. Llavors jo recordo de tota la vida que quan plovia molt els homes anaven amb paraigues a veure com a mesura que anava pujant el riu. A mesura que anava pujant el riu ja s'avisaven els veïns i els veïns posaven fustes. Recordeu que les fustes es posaven les fustes. Roger i en Jordi poden tenir els meus problemes per recordar-ho, però això també era molt habitual a la zona de Sant Narcís. No, no, no, a la zona de Sant Narcís. Però, per exemple, al barri vell de Girona hi havia ja moltes botigues que deixaven les guies per tal de posar, que després al final tampoc servia gaire res. Jo me'n recordo de la riada de les que més recordo, les del 60 i alguna cosa, aquesta estava... Jo em vaig quedar a dormir a casa de la meva iaia, que vivia en el carrer Mercaders. I me'n recordo que la meva tia era un pis que donava el carrer Mercaders i Ferreries Velles. I me'n recordo que me'n va despertar i em va dir, vine, vine, nena, que veuràs una cosa. I pel carrer Ferreries Velles, que anava cap a la plaça del Vi, anaven gent amb barca. I jo això ho recordo. I la de l'any 70 la vaig viure des de casa. Des de casa vèiem com... Esclar, penseu que tota la zona que ara està nova, el del velloc i tot allò, tot allò eren cases de pagès. Nosaltres vèiem baixar les vaques, els ports, però al carrer Colón, eh? A Campoaté, a Campoaté, a Campoaté, a Campoatari. I doncs baixaven les vaques, els ports, passaven pel carrer de davant de casa. si això ho recordo perfectament i totes les cases, imagineu-vos les cases de Sant Arcís, doncs a dins més d'un metro i mitja aigua val dir també que la pluviometria de fa 50 anys, 60 anys a Girona era superior a l'actual plovia amb més intensitat el meu home, perdó, el meu home vivia al carrer del Carme en el 169 on ara hi havia el Mercadona doncs ells vivien en unes casetes allà i ell ho recorda, esclar, el viu és molt a prop de l'estanc històric d'en Jaume Teixidor eren veïns d'en Jaume Teixidor que quan ell era petit en Jaume ja els feia teatre els feia guinyol, titelles Jaume Teixidor sempre ha fet teatre doncs just al cantó vivia doncs esclar, allà l'aigua i meixineus entrava per una porta i sortia per l'altra, eh? Que passa que en Roger, que sempre que diu coses, les diu d'una manera, diguem-ne, intencionada, i en Jordi també ho ha dit, hem parlat ara una mica, estem fent memòria, jo crec que és bo fer memòria de coses, però també és veritat que, diguem-ne, que parla de futur, i llavors ell deia, això ens hauria d'haver donat algunes alertes, per exemple. Hi ha gent que encara s'estranya. Quan es va construir Sant Pons del Gec, es va construir en zona inundable. Sí. Quan es va construir la residencia del Barre de Castro, ara Hospital Josep Trueta, està en zona inundable. I zona inundable, aquella època, a terme municipal de Sant Gregori, però en zona absolutament inundable. Que fa cinc anys va patir, també, eh? Varen patir molt, tant a l'hospital, a part de baix, com a les instal·lacions de Sant Fons. Els hi va fer malament. I es va fer aquell mur de contenció que sí, que pot ajudar, però que en realitat s'hi baixa una riuada... Ja hem vist el País Valencià... la força que pot arribar a tenir l'aigua. També és veritat que a l'altra zona, diguem-ne, si anem a l'altre cantó, ja en parlava la Carme, és a dir, el Marroc ara ja està, diguem-ne, domesticat, el Güell no és el que era, per dir-ho alguna manera. De fet, i ara va a la contra del programa que vindrà després de la tertúlia, que en diguem els quatre rius, segons els tècnics, això en Jordi ho podries dir, formalment som la ciutat dels quatre rius, però tres d'aquests rius segurament ja no tindrien consideració de rius, perquè... perquè estan canalitzats, l'Unyà que baixa aquell fill d'aigua és l'aigua que surt de les depuradores, per tant és aigua del pastaral, és aigua del Ter, el Güell baixa absolutament buit, aquests dies fa realment pena, i el Galligans no és un riu, és un torrent, però que sempre avisa que algun dia pot tornar a fer mal. Sí, bueno, una mica ja que m'interpel·les, els rius, jo no soc especialista en rius, però sí que n'he estudiat una miqueta, és tot la conca del Ter. El Ter i els seus afluents, i l'Unyà, el Güell, les rieres que hi ha, tots són afluents del Ter. Llavors, si la conca està aixuta, si la conca del riu està aixuta perquè no plou o perquè hi ha un ús intensiu de l'aigua per regar o per fer usos de tot tipus, doncs esclar, el resultat final és aquest. Ens podem trobar que d'aquí uns anys el nostre riu Ter... doncs porti molta menys àguia de la que porta ara. Que ja en porta poqueta, doncs encara n'hi pot haver-hi molt de menys. I això jo penso que, de la mateixa manera que abans apel·làvem a la necessitat d'aprendre de les errades i de les experiències, el ter és la vida de Girona. Sense un riu ter amb aigua, patiríem molt. En Pau Maslamon, a qui tu deus conèixer, segurament, Una de les persones que més ha lluitat per el riu Ter, més l'estima. Ens va portar dades en el sentit que ara, en relació a 50 anys, el Ter, des que neix a Ull de Ter fins ara, porta un 50% menys d'aigua, però no la que passa per Girona. Perquè porta un 50% menys d'aigua, doncs clar, llavors a partir dels anys 60 llargs, diguem-ne, la canonada que se la porta a Barcelona, i ell, per exemple, aquí, quan vàrem tenir, com s'anunciava l'episodi greu de sequera que vàrem tenir, va dir una cosa que em va fer reflexionar molt, perquè no hi havia, em va dir, el Ter pot quedar amb aigües tancades en determinats llocs, i això és la mort del riu. és l'inici de la mort del riu i és un tema complicat és un tema molt apassionant tot el que fa referència al ter però també ens podem trobar efectivament l'escenari que apunta en Marc Ramon pot ser perfectament factible i per mi el pitjor de tot és que ens podem trobar que d'aquí uns anys hi hagi tota una sèrie de gent, unes noves generacions que això ho trobin ja un fet normal que trobin normal que hagin heretat un riu ter que sigui un fil d'aigua no és normal que l'aigua del ter se'n vagi a l'àrea metropolitana de Barcelona això és un altre debat de la manera que hi va però jo crec que és una cosa que en certa manera s'ha de dir sí, i a més perquè primer, quatre rius Una sèquia, també hi ha qui la reclama. Una sèquia buida. Sí, i llavors també... Vàries rieres, vàries rieres. Sí, i llavors al pont també diguem i un canal, perquè també tenim un canal. Però vaja, però sí que és cert perquè, o sigui, amb el tema del Caval del Ter i el que ens ho correspondria, no?, que tingués... Sí que és cert que també ara s'estan plantejant, amb la sequera també s'han plantejat altres fórmules de captació d'aigua per a l'ús, que no sigui només el trasbassament. És que anau per aquí, eh? El tema no és deixar sense aigua. Vull dir que sí que és un tema complex que també tota solució té els seus pros i els seus contres. i que per mi tampoc passa pel traspassament de l'Ebre, vull dir, també ho dic clarament, una cosa és que hi pugui haver un fil d'aigua... El seu dia s'havia plantejat el Roina, ara parlant de les saladores, segurament podem fer molt més amb reutilització... La recuperació dels pous, que els havíem oblidat perquè anàvem sobrats d'aigua, sembla, i ara diguem-ne... Però clar, tot això vol dir que li estem demanant... i que si no plou i que si hi ha pisarins que se queden allargats en Pau Mas Ramon i la plataforma Aigües Vida que ell és un activista molt destacat ell sempre posa un accent en una cosa que no se'n parla gaire hem de gastar menys aigua això vol dir parlar de model productiu i de turisme i de cultura de l'aigua de creixement Bueno, també és un terme supercomplicat i molt complex que desperta passions, desperta pors, desperta moltes coses, però és evident que no podem fer veure que no passa res. Però mira, avui ho dius, estem parlant que fa cinc anys ja teníem l'aigua al coll i estem parlant que ahir 22 municipis a l'Empordanès o a la zona de la Muga declaren l'emergència. I aquí no estem gaire lluny de tornar a estar amb l'estadi anterior d'emergència perquè realment, encara que vèiem que l'agulleta aquella que ens posen als telenotícies pujava, no ha pujat als nivells que hi havia, no hem tingut més de mitjans. És que en un futur distòpic, o sigui, sense arribar a un futur distòpic com Mas Max, per exemple, sí que hi ha una mica aquesta guerra per per l'aigua, o aquesta guerra de l'aigua, com un, evidentment, com un més escàs, però molt necessari, i que ens hi trobem, diguéssim, en el primer món, en el món desenvolupat, ple de recursos, etcètera. I aquest és un tema també que, quan abans deia que no havies aprofitat, per exemple, tot el tema de la inundabilitat ha tornat a sorgir, per exemple, en referència amb el Trueta. Jo crec que no té res a veure amb l'antic Trueta, que és el cantó d'on riu, però és veritat que el Marroc havia portat molta aigua... però fa centenars d'anys, per dir-ho d'alguna manera, també no té res a veure perquè la Massana, que era la Riera, que inundava sal, per dir-ho d'alguna manera, es va canalitzar i es va acabar el problema de les inundacions que hi havia en el seu moment, però sí que és veritat que, esclar, no es poden fer les coses pensant els propers 10 anys, han de fer les coses pensant a més llarg termini. En fi, un debat apassionant. Sí, sí que ho és. I com que veig que la Carme no parla gaire... És que m'has posat dos tertulians que quan se vol els hi diu alguna cosa. No, però ho dic... No només xerres molt, sinó que dius moltes coses. I coses molt interessants. No com d'altres vol dir, Jordi. Exacte, no com d'altres, parlant de mi mateix, no m'estic referint a vosaltres. Però, escolta, no, després parlarem de temes del ple municipal de dilluns i de coses que passaven, però ell em diu hi ha una cosa que vull passar perquè està passant a Sant Narcís, ja s'han posat les primeres denúncies i jo no en tenia ni idea i no havia sentit de què anava i per tant et demanaré que ens ho expliquis ben explicat què està passant que afecta a moltes cases de Sant Narcís i també has dit de Vila-Balareig i llavors el pont també a veure si en Jordi sap de què parles hi ha un fenomen que ha sortit se suposa que ha sortit de les xarxes que es diu el tombaportes abans nosaltres quan érem petits jugàvem a tocar timbres llavors era amb una adrenalina tocaves el timbre i t'anaves corrient Doncs ara, això ja es veu que ja no els hi produeix l'adrenalina que necessiten els adolescents, i llavors comencen a donar patades a les portes. Estem parlant de Sant Narcís, cases de planta baixa... Cases de planta baixa, sí, me consta que Vilablaneix també passa, en Roger crec que deia que en el pont també els hi passa, llavors són nanos de dotze 14 anys i es dediquen a fer això amb l'ensurt que porta a la persona que està dins perquè s'ho fan a la tarda potser per exemple us explicaré un cas concret sense dir noms del carrer Narcigifra que és una de les cases que està al començament quasi bé tocant a l'avinguda Sant Arcís, hi viu un matrimoni gran, el senyor té 80 anys, imagineu-vos a quart de nou estar assegut mirant la televisió tan tranquil i sent un barrabum a la porta, bestial. És que un dia aquest home tindrà un cobriment de cor. i bueno al principi era poc ja fa un any que el moviment aquest va començar al principi era poquet però és que ara és diari, diari, diari ja s'han trobat dos grupets que aquests els van poder empaitar però com que és un fenomen viral cada vegada és més, més, més ara juntament amb el amb el amb el vocal de seguretat de Sant Arcís, hem fet un llistat de les portes dels carrers que més afecta i evidentment tots són carrers de... Per exemple, l'Avinguda Hispanitat no passa perquè tenen un carreró i han d'entrar dins. O sigui, són les cases que estan arran de voreda. I això ho hem denunciat a la policia municipal, vaig parlar amb la Sílvia Liu l'altre dia, perquè en principi pensàvem, bueno, ja passarà això, ja passarà, però és horrible, i si ella ha posat fil a l'agulla ens posaran més vigilància policial. que en trobem a faltar jo penso que tot això de fet serà disuasori perquè és molt difícil poder ensopegar aquests concretament que hem ensopegat va ser casualitat però bé que sapigueu que això funciona que espatlla les portes perquè a la Rambla amb una família els va tirar la porta a terra tenim portes trencades i això És la nova diversió d'ara de Sant Narcís. Jo no en sabia res, com ho has dit, i m'ha semblat realment... Estem amb la cosa aquella de, diguem-ne, el nivell de les bromes, que no havia tocat algun timbre, segurament. Sí, sí, sí. És una molèstia, però aquí provoca danys. Esclar, i els espans. I els espans, i els espans. En canvi, per això, ara m'he mirat, no per res he mirat anar-lo, perquè com que és educador social, esclar, això és un problema de dir, això no s'arregla agafant la gent aquesta i activant la via penal, no s'arregla. tampoc com s'hagués arreglat 50 anys que si l'enganxaven segurament l'haguessin deixat bé. Com s'arregla una cosa així? Ara en diràs amb educació, però això... Diguem que l'educació és la base i és la mare de tots els béns, i la seva banca és la mare de molts dels mals. Hi ha aquest fenomen que potser amb el tema dels timbres, o sigui, el tema dels timbres, que jo també havia tocat timbres, Home, ja també toca la moral, però sí que aquí hi ha com uns graons més. I sí que segurament hi ha aquest factor de xarxes socials en clau com de repte, que et repten, perquè no hi ha voluntat, o sigui, no hi ha gent que vulgui esbutjar la porta per entrar a la casa, és simplement mainada... que passen per una porta i que el joc consisteix en fer-li una petada, tan forta, tan contundent com sigui possible, i marxar. I, esclar, aquí sí que amb algunes portes poden generar algun desperfecte, etcètera, però, esclar, d'entrada, jo crec que està bé... que informem que això està passant i que, per tant, que s'ha de poder dir, fins i tot per part de la policia també, que és difícil poder enganxar infraganti, diré-sí, perquè sí que tu llavors pots sortir fora i obres la porta i llavors veus una veïnada que corre. El que passa és que si se n'en parla, potser llavors gent que passi per allà pot també estar una mica, bàsicament, per alertar, per avisar, per... un dels grups l'últim que hem agafat que són dos nens del barri doncs es va agafar de casualitat perquè precisament van anar a donar la petada a la porta del vocal de seguretat i a l'obrir la porta doncs els va veure ells es van arrencar a córrer i l'endemà Doncs, passejava el gos i va dir, ui, sí, aquests són els d'ahir. Clar, també és veritat que aquest noi és policia, és policia local, i té una visió que nosaltres potser no tindríem. I dissimuladament els va anar seguint i els va empaitar. I a més, nanos, per exemple, que van a una escola, o sigui, que a vegades sempre podem parlar de la immigració... No, no, no. Nanos del barri, de tota la vida, la mare professora, una mestra i l'altra era professora d'institut, vull dir, nanos ben integrats, vull dir que, i són reptes, i l'altre, vull dir que ens diuen mojament, són d'aquí. Hi ha un tema que suposo que cada generació té la seva dosis i quota de trepalleria. Jo recordo tota la meva època, segur que tu, Jordi, Carme i Roger, ho recordareu, es va posar de moda i va ser una bogeria, i no hi havia xarxes socials, la famosa Perch. Home, la pintada aquella, que era com una paranoia col·lectiva. Al final tots volíem saber qui eren Perch, fins que ho vàrem saber-ho. Sí, fins que es va sentir. És ser una pintada, és molt diferent. Aquí jo crec que no és una trepalleria, no? No, no, no. Fotar uns cops a la porta i arribar a tirar-la a terra i espantar una persona que hi ha dintre, això ja, diguéssim, està entre la trepalleria màxima i gairebé l'acta de l'estiu. És a dir, abans hi havia el tocar els timbres que dèiem, però també hi havia aquí aquells famosos petards verds a veure. hi haurà el damunt dintre d'algunes bústies i això ja passava a l'atrapedir. La gent que som de barri perifèric, això ho coneixíem molt bé i és evident que era un grau més. Però segurament en el camp de la solució, tu Roger apuntaves amb educador social, clar, l'ideal seria no una via penal ni una via allò dura, però si a una persona se l'enxampa més o menys bé, sense fer cap tonteria fora de la llei, Bé, doncs, acompanyar-lo, que sigui conscient del que ha fet, fer-li un petit curs de civisme, que vagi a parlar amb la persona que ha espantat, que aquesta persona té un atac de cor, que ho vegi. I potser, de mica en mica, ell i el seu entorn se n'adonarà en compte que això no pot ser sempre. El que passa és que les xarxes socials són molt... Els primers que van assopegar, ho explicaré com va anar. Resulta que van anar a donar, era un diumenge a la tarda, i van donar diverses patades. I van donar precisament la patada en una casa que tenien a la mirilla, era un gravador, i els van gravar. I ho van penjar en el WhatsApp de barri. Jo estava a casa, sí que havia sentit allò de les petades, però no d'allò, i resulta que m'ha trucat una senyora i m'ha dit que m'han dit que surten els meus fills en el whatsapp de barri. I jo vaig pensar, ostres, a més a més, és veritat que sempre els dic jo als veïns, vigileu, són menors, vigileu. Però la senyora no em va trucar per això, em va trucar, per demanar-me perdó, que estava avergonyida, que li havia passat el vídeo una seva amiga i li havia dit, escolta, aquests no són els teus fills, sí que és veritat, que després jo li vaig demanar disculpes, en nom del barri li vaig dir, però és que estem desesperats. Es va treure els nens a la xarxa i ja està. Llavors, aquestes dues mares, perquè les dues eren germanes i als nens hi havia dos cosins, eren cosins, doncs em varen estar trucant, varen fer posar els nanos el telèfon, Van dir, és que aniran a parlar amb la gent que han fet les petades. O sigui, que aquesta gent sí que va fer un bon seguiment. I jo us asseguro que aquests tres nens, entre 12 i 15, mai més tocaran cap timbre. Perquè aquesta gent, aquesta família, sí que ho va fer bé. Jo també, és veritat que jo li vaig dir a la mare, mira, si vols, podem parlar amb la policia municipal... que jo crec, Carme, que amb el que tu els has dit, perquè jo els hi vaig fer veure, vosaltres sabeu qui viu a dins d'aquestes cases? Llavors jo vaig fer una mica de Roger, una mica com d'educadora social, allò de fer-los hi veure que el que ells havien fet, que es havien divertit un moment, el mal que havien fet a la gent que vivien a les cases. Del qual segurament no érem conscients. No, no, gens. A més, en el vídeo se'ls veia, que et tirava la petada i anaven fent com que han dit, he aconseguit, he aconseguit. Ara és una pena no tenir càmera aquí perquè els gestos de la Carme haguessin estat... Eren molt il·lustratius. Sí que és cert que aquest factor reparador ajuda, evidentment també, i sobretot aquí estem parlant també d'adolescents menors d'edat, el el paper de les famílies. Responsabilitat, diguéssim, però també fent derivar aquesta responsabilitat en els propis adolescents. No tothom hagués respost així. No, no, no. El contrari, sempre resposto el contrari. Però en tot cas, vull dir que sí que també és un element important i... ni que sigui per la part preventiva, doncs com que també la policia local fa accions de sensibilització a escoles, instituts, etcètera, doncs també es pot apuntar que aquesta és una pràctica que no es pot fer i posant aquests exemples i aquesta situació, o sigui, més enllà del que pugui comportar a nivell de sanció, també per allò que potser fa temps que hem perdut de la civilitat. Jo crec, Roger, que arrel d'això que ha passat a Sant Narcís, que ja t'he dit, segur que ha passat a altres barris, ara un cop en parlem segur que dirà, mira, Palau també passa, etcètera, etcètera. A Palau últimament han passat coses més preocupants. Però vull dir que jo ja sé que la policia municipal, almenys per part del vocal que nosaltres tenim de seguretat, com que li ha passat amb ell i els han sopegat a la casa on viuen, sap l'escola que van, etcètera, crec que ja ell ha parlat per poder fer com alguna xerrada, anar a l'escola d'aquests nens, que és una escola d'aquí del centre, i explicar-ho una mica. I només apuntar que precisament... part del concepte ciutat educadora ja és això també. Sí, sí, esclar. Que el veïnatge t'educa. Sí, sí. I el veí aquest va parlar amb els nens i va dir, escolteu, és que això que feu en aquests, en els últims, penseu que si jo ho denuncio, tindreu un agent tutor, saps? Llavors ja, la cosa ja es va anar... O sigui, ells no varen veure l'abast de... perquè, bueno, és el que diguem, són bretolades. Són bretolades i la gent jove té molta energia, té molta adrenalina i a vegades això es canalitza d'una manera que no és com la societat. Abans la Carme ha parlat del pont del dimoni... Els voltants del Pont del Dimoni, els de Sant Eugèni i els de Sant Narcís, ens reptàvem a pedrades, cops de pedra, cops d'error. Recordes el cantó del Pont del Dimoni que hi havia la via del tren? Oi tant! Penjada? Bé, doncs jo no, perquè jo era nena i era més petita, però jo recordo veïns d'allà, del meu carrer, que el seu repte era passar la via del tren i quan passava el tren d'Olot, ells es penjaven i el tren els hi passava per sobre, o sigui que... Que hi ha coses greus ja n'hem fet. Jo ja estic veient, si em permeteu la ironia, d'aquí unes dècades aquests joves que ara han fet aquestes trapelleries, venir aquí a la ràdio amb el Jordi Grau de Tón i dir, oh, quan jo era jove, fotíem les portes... Cada generació... Això, en tot cas, us tireu pedres, però no amb les pedres del pont del Dimoni, no? No, no. O sigui, no sou vosaltres qui vau desmuntar pedre a pedre. No la varen desmuntar. no, però és veritat que hi havia hi havia, diguem-ne, comportaments que ara no els podríem entendre és que m'assure en castellà el tirat xines o quan els de Sant Eugènia ens veniu a cremar les fustes del foc de Sant Joan jo ho tenia entès no, no, era Sant Eugènia Sant Eugènia que venia a cremar Sant Narcís aquest era un clàssic també les fogueres Les fogueres de Sant Narcís era un clàssic que s'havien de vigilar. Al mig del carrer, amb cotxes al cantó, cremats... I no passava res. I tant, i tant. Una de les coses que em porta el giro de guió de la tertúlia, com que has parlat del carrer Narcís Gifre, m'ha vingut el Narcís Gifre Institut i m'ha vingut una foto d'en Roger i d'altra gent al ple de Girona de dilluns... amb una pancarta demanant, diguem-ne, una cosa que teòricament des del punt de vista, diguem-ne, del consistori s'ha fet, que és que hi va haver una animitat demanant que no desapareguin els estudis de batxillerat en el Narcigifra, com en el seu moment, desgraciadament, van desaparèixer o estan desapareixent els d'ESO, no els d'ESO. Bé, tot això ve d'un procés que ve de llarg i que no el reexplicarem ara, però sí que tot plegat va venir per una reunió del nou director dels Sabers Territorials d'Educació al mitjans de desembre a l'institut, en el que va plantejar aquesta possibilitat, un possible escenari. Jo crec que quan l'educació planteja un possible escenari és perquè és un escenari bastant possible. I perquè l'està estudiant i perquè és una manera de... I això va a un escenari de supressió també del batxiller. També ens hem de situar que el Xifra té un futur com a centre de formació professional integrada i, per tant, amb un reforç. Quan es va decidir suprimir l'ESO, que ara està en extinció i queden dos cursos, sí que hi havia un compromís verbal però un compromís també del Departament que es mantindrien els batxillerats i que seria un centre de postos obligatoris. Això, al mes de desembre, amb aquesta reunió, amb aquesta possibilitat, amb aquest plantejament, va entrar en crisi, ens va semblar que entrava en crisi, i a partir d'aquí... L'AMPA, l'Institut i l'Associació de Veïns presentem una moció al ple a finals de desembre, que és la que es va aprovar per unanimitat aquest dilluns, en el que bàsicament el que es demana és aquest suport inequívoc de la corporació. També per la responsabilitat que té, perquè és una de les potes de la taula de planificació, l'altra pota és el Departament d'Educació, és veritat que no són simètrics, perquè pesa més el Departament, que és qui té la decisió, però sí que sempre es mira de fer-ho de forma consensuada i en tot cas també per reforçar aquesta defensa que ha de fer el propi Ajuntament ens va agradar i Vam agrair el suport a tots els grups municipals i, de fet, estem en converses a la comunitat educativa, estem en converses amb els serveis territorials, a l'espera, i vam fer una reunió, a l'espera que a finals de mes ens puguin fer un retorn de les diferents peticions que vam fer. Tens el temps, perquè jo crec que és important per la zona. Sí, i sí que és cert que també estem en un escenari que, de fet, amb l'ESO ja ens hi han trobat, però que també hem de veure què acabarà passant. La demografia diu que potser s'hauran d'eliminar línies... de secundària, però també és veritat que hi ha una altra alternativa que també és baixar ràtios per poder mantenir les línies. I llavors aquí també hem de veure una mica quina política hi ha, si es mantenen a 35 o si baixen a 30, perquè a 35 hi ha un escenari i a 30 pot haver-hi un altre escenari, no pel xifre, sinó pel conjunt d'instituts de la ciutat. I si em permets la pregunta, pot ser que el debat sigui pressupostari? Una opció o una altra i acabin tirant per la via d'estalviar més diners i per tant tancar? Jo crec que és més una... O sigui, sempre pot haver-hi aquest refons dels diners i dels recursos, perquè són limitats, però jo crec que també hi havia una mirada de dir, si d'aquí uns anys ens hem de plantejar tancar línies de batxiller, doncs potser és més fàcil que ja tanquem les del Xifra, no les de qualsevol altre institut. Però, clar, sí que des del Xifra tenim una mica... aquesta sensació que sempre ens toca el rebre. I a més a més, també el que defensem és que el projecte de centre de formació professional integrada és compatible i es pot enriquir molt també amb el batxiller i amb batxillers professionalitzadors i amb batxillers com ara, per exemple, podrà tenir el Maristes... que també estiguin vinculats a temes d'esports, que també és una línia que s'està treballant. Ahir em van parlar de dos cicles de grau mitjà i un batxillerat de 3 anys que comporta, diguem-ne, no només el batxillerat, sinó també la formació, en aquest cas parlàvem d'esports de neu, bàsicament. Sí, perquè era d'esquí i d'alguna altra modalitat. i que es podria ampliar temes esportius que jo crec que és per on passen moltes de les històries que tenim a casa nostra és a dir, per tornar a buscar que aquests graus que estiguin relligats amb un determinat tipus de pràctiques que acabin comportant que la gent com surti, surti amb el batxillerat i alguna cosa més És a dir, la idea aquella que tantes vegades hem parlat, que en contra del que havíem defensat anys enrere, no tot ha de ser la universitat, sinó que segurament la formació professional, ben entesa, és allà on hi ha molt més futur per molta més jove, encara que ens sembli, diguem-ne, que canviïm el que a dècades enrere dèiem, que la universitat era, diguem-ne, el lloc on tothom pretenia anar, segurament no tothom. És una discussió interessant però... És una discussió molt interessant i els que tenim mainada en aquestes edats encara és doblement interessant i és un debat apassionant. Jo crec que el tema del pont major és veritat el que dius tu, toca sempre el rebre, aquesta sensació de perifèria. Si a més a més us treuen uns estudis, alguna cosa tan important per al barri, ostres... Sí, perquè les escoles, i això ho veiem amb els pobles, ho veiem amb els barris, l'escola és un element que genera comunitat, que crea comunitat. Perquè moltes vegades una de les primeres accions de socialització d'uns joves, ja quan ja som pares i mares, és precisament la participació en l'entorn de l'escola, sigui amb l'AMPA o amb altres activitats, amb excursions, sortides, i és un element de socialització i d'implicació en aquella comunitat, pot ser un barri, pot ser un poble. I és clar, si això es perd, es perd tot aquest element de comunitat. Per això els equipaments educatius són tan importants com ho està bé, perquè també es parla de pobles que perden comerç, per exemple. Doncs també, perquè és aquest element de socialització. És només, amb el tema del xifre, en tot cas... Si hi ha d'haver-hi el debat de la supressió de les línies, potser el que demanem és que el xifre estigui al mateix nivell de debat que qualsevol altre institut de Girona. Que no siguem sempre la primera opció en el que es compti per fer aquesta supressió de línies. bé, ja assumida, les d'ESO. Però bé, és un tema que confiem que a propias setmanes que hem de tenir resposta i a veure com va evolucionant. En tot cas, n'estarem amb atents per veure cap on deriva tot això i veure si, diguem-ne, el compromís es manté i, per tant, el batxillerat també es manté en el Narcís Gifra. En aquest mateix ple hi va haver dues històries. Els he de dir que ens queden pocs minuts, però clar, ha sigut un debat molt viu i molt... I molen el liquidó, per exemple, el tema dels residus, un milió més perquè s'han de retocar coses. Aquí entenc que hi ha una certa assumpció per part de l'equip de govern de dir que segurament no s'ha fet tot tan bé. Segurament quan a Montjuïc van començar a haver-hi els primers problemes, cosa que ha comportat la supressió de l'associació, l'extinció futura. La dimissió de l'Ajuntament. La dimissió de la Junta, el que passa és que estàvem en un procés de... Ara de moment hi ha una gestora i s'ha de veure com evoluciona. Confiem que puguin remuntar i que es pugui mantenir. Aquí ara, quan abans els grups de WhatsApp venen que funcionen bé, funcionen molt bé, els que no funcionen tan bé comporten coses com les que van passar a Montjuïc. És clar, el nostre recolzament total a Montjuïc, perquè el que no pot ser és que els veïns donin culpa a l'associació de veïns. de tot el que va passar. Una associació molt activa que havia fet moltes coses i que van acabar quedant cremats. I esclar, potser jo també hi has dimitit, eh? Això no és casual, eh? Tampoc. Jo penso que l'individualisme rampant que hi ha a la societat és incompatible amb gent que es cuida del seu barri, s'organitza i assumeix. Curiosament, Jordi, els més crits són els grups de WhatsApp, no està abandonats d'alta l'associació de veïns. Esclar, esclar. Doncs també un 10 per l'associació de veïns. Amb el tema del ple, sí que com que ayer ja em vas quedar fins al final, que va ser llarg i dents, però en tot cas interessant, i sí que amb aquesta qüestió, el regidor del Partit Popular, Jaume Veray, sí que va dir que és el contracte. O sigui, possiblement és una de les qüestions més importants d'aquest mandat municipal, i sí que és cert que també és un contracte, que si no m'equivoco bé, de l'anterior mandat, no sé si del... Sí, sí, negociat per l'egidor Berlusso, de fet. I que aquí... Bé, sí que d'entrada, evidentment, i això ho vam veure a primeres de canvi a Montjuïc, però llavors també amb els altres barris. Passar del paper al carrer no té res a veure, perquè això que el paper ho aguanta tot està més que ajustat. Segurament quan a Montjuïc es va veure que el porta-porta funcionava més o menys bé en les cases i no funcionava gens bé... en aquells blocs, o en aquell famós bloc de pisos que van decidir deixar de fer-ho, s'haurien d'haver aixecat les llums d'alarma i no deixar passar. Ara, diguem-ne, hi ha altres problemes, hem vist com... Jo no resisteixo a dir que Girona està bruta, però hi ha punts de la ciutat que estan bruts, que això és una altra cosa, i n'hi ha. I llavors jo crec que el propi Arcalda n'ha fet un article... en el diari, en el qual va reconèixer i segurament la sensació és que va donar la impressió que canviaria i com que no ha anat a més i el futur ara ve cap a Sant Narcís, ara ve cap al pont ara ve cap a Sant Eugènia i dona la impressió que aquí també hi haurà complicacions, doncs en certa manera sembla que s'han posat una mica les piles per mirar, diguem-ne, de minimitzar els efectes És que que hi hagi incomplicacions és inevitable perquè és un procés de canvi, és un canvi que ens interpel·la a tothom perquè requereix també un canvi, et toqui el que et toqui, porta a porta, contenidor intel·ligent, ara hi ha el bus del comunitari també, que és un porta a porta comunitari... També hi va haver el tema de les àrees temporals de recullida, que no van funcionar les targetes. Però sí que requereix un canvi d'hàbits que ha de fer cada llarg, cada casa. I això vol un període d'adaptació. Però és que estem fent aquest període d'adaptació també implementant en un any aquest nou sistema. I el que fa és això, aquest increment de turisme d'escombraries, etcètera. Bé, això em sabeu alguna cosa al pont, perquè si no recordo malament... A mitjans de desembre van fer una manifestació que venia a dir que el pont no és un abocador. Bàsicament perquè vosaltres patiu per tots cantons el turisme d'escombraries, les que venien de Serra, les que podien venir de Serra i totes confluïen a la zona aquella dels contenidors que hi havia precisament allà on te parlàvem abans, per la zona de la gasolinera. Sí, vam canviar la inundació de la Glòria per la inundació d'escombraries. Però sí que és cert que tenim un contracte que també s'hauria de veure si es va dimensionar bé, però també és un contracte que s'ha de complir perquè t'havien hagut incompliments. Clar, tot això no facilita tota aquesta transició. Per Nadal hi va haver un parell de dies que, diguem-ne, que curiosament hi va haver unes no recollides en uns dies molt concrets que fan preguntar-se de com és possible que això passi. Vull dir que és un tema complex i que està generant això i que el que sí que també ha fet és que un enrocament que semblava que hi havia al principi per part de l'Ajuntament de dir això no es pot tocar, ara hi ha una flexibilització. Doncs anem a parlar i a pactar aquesta flexibilització. Jo només per res. Com que sé que és un tema molt complex i que aixeca moltes passions, però des de la meva experiència dir-vos que el que està fent Girona és el mateix que s'ha fet en molts altres llocs, que els períodes d'adaptació són llargs, són complexos. Jo vaig veure, per exemple, el cas de la capital d'Eslovènia, Lufiana. Allà, per exemple, els veïns van acabar muntant una manifestació i van portar tota la brossa al despai de l'alcalde. Tots enfarats i tots volien matar l'alcalde gairebé. Però al cap d'un temps s'ha assumit i ara ja ningú vol tornar enrere. És com quan es va fer a tonalitzar un carrer. El mateix costarà. També va bé que la ciutadania pensi què vol dir els residus. Els residus no desapareixen per hora de màgia. S'han de gestionar i ho ha de gestionar el municipi amb tot el que implica. Jo crec que és un tema que donaria molt de part. Abans parlàvem que es gravaven allà i sí que és cert que aquest nou model ens ha de portar a un escenari millor. I hem de passar aquestes turbulències i hem de fer aquest esforç a tothom. Ara, mentre parlàveu, Roger i Jordi, me mirava la Carme. La Carme està esperant, està esperant. Quan us toca, perquè tu, aquí, si no et recordo malament, i si et recordo malament me rectifiques, tu vas venir a dir que no et provocava cap mena de problema allà on hi havia cases, et provocava molts dubtes en el barri de Sant Arcís on hi havia blocs de pesos. Això és cert, el bloc de pisos encara no hem començat, la targeta encara no n'ha començat. En les cases, bueno, funciona regularment, funciona bé. Sí que és veritat que aquesta setmana m'he enterat que hi ha gent que no ha anat a recollir els covells i que no, per tant, no està fent el porta a porta, me'n vaig enterar de casualitat, llavors jo els vaig dir, bueno, i que espereu, no, és que jo vull la targeta, dic, és que tu no pots escollir, a tu te toca això. També és una estirada d'orelles cap a l'Ajuntament, perquè jo crec que l'Ajuntament hauria de fer un balanç i de dir, a veure, a Sant Arcís, 500 vivendes, m'ho invento més o menys, eh?, 500 vivendes, a veure, qui no ha anat a recollir els covells? Si no has anat a recollir els covells, on te deixes les escombraries? Sí. Llavors, s'ha de començar per aquí. I les targetes. I les targetes. Exacte. Llavors, l'altre problema... Un moment, quan no hi hagi contenidors oberts, això l'Ajuntament podrà fer-ho. Però mentre hi hagi contenidors oberts, pot ser que no pugui fer-ho. Bé, possiblement. Llavors, l'altre tema que em preocupa, mig minut, són els robatoris dels cobells. De moment, els paga l'Ajuntament, però avui, per exemple, n'han robat uns quants. Quan ja això estigui, qui els pagarà, aquests cobells? no és que et vulgui tallar, però se'ns ha acabat el temps, i ha estat instructiu perquè ha estat una tertúlia que ens ha portat a parlar de diverses coses. Gràcies, Roger Cacero, gràcies, Jordi Navarro, i moltíssimes gràcies, com sempre, a Carme Castell. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 22 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. La fiscal avala que la policia infiltrada a Girona mantingués una relació amb l'activista Òscar Campos per obtenir informació. En un escrit canviat, el jutjat subratlla que la gent no va fer servir mitjans il·lícits per ser parella de Campos i que precisament amb aquesta relació va aconseguir complir la missió que tenia encomanada. Vox retreu al PP que no faci una oposició frontal al govern de Sánchez. Ahir a Girona, el líder de Vox al Parlament de Catalunya, Ignacio Garriga, criticava que els populars suspessin donar suport als decrets que presentarà el PSOE a la sessió d'aquest dimecres al Congrés. Lloguers assequibles i 1,5 milions d'inversió a cort entre els veïns i la propietat del bloc de la Creueta de Girona. Els veïns del bloc de la Creueta de Girona i el fons francès que va adquirir la propietat de l'edifici han tancat un acord que posa fi al conflicte. El pacte permet que la vintena de famílies que hi viuen puguin continuar-hi residint pagant lloguers assequibles entre 200 i 350 euros. Dos detinguts i 250 plantes de marihuana requisades en una nova operació contra el narcotràfic a font de la pòlvora. El dispositiu es va saldar amb la detenció d'un home de 64 anys i una dona de 47, i el comís de 250 plantes i més de 8 quilos de capdells. La policia municipal de Girona multa 6.869 conductors per dificultar l'accessibilitat a la via pública. Es tracta d'un 55% més que el 2023, quan es va tancar l'any amb 4.418 sancions. Salt modificarà urbanísticament la zona de la Riera del Marroc per adaptar-la al nou campus de salut. Els canvis urbanístics preveuen que hi hagi un nou enllaç de la C65 amb la construcció d'una rotonda des del límit del terme municipal de Vilabalareig fins al sector sud. I en esports, el Girona va sortir ahir cap a terres italianes on avui disputarà el penúltim partit de la lligueta inicial de la Champions League al camp del Milán a les 9 de la nit. A la roda de premsa que Michel va fer ahir explicava que Dan Jumà està bé però que Miguel Gutiérrez segueix en el procés de recuperació. I el temps, avui ha començat un dia amb menys fred del que ens hem acostumat, amb 8 graus i el cel ennubolat que durarà tot el dia. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat, la ràdio de Girona, vagis on vagis. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de Kilòmetre Zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat.