Girona: residus, renaturalització i comerç local

FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Fins demà! i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 9 de juny. Iniciem una nova setmana, anem tirant endavant ja cap a la fi de la primavera i l'arribada de l'estiu. La calor ja ha arribat, tot i que ens ha donat alguns dies de treba, però sembla que tornarà a apertar fort. Aquesta setmana, i aquí estem per passar la vista a l'actualitat de la ciutat, del país, del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Joan Kerr, molt bon dia, què tal? Molt bon dia. Com va tot? Has començat així, has posat el primer i ara estava com desprevingut bé, bé, bé. Home, ja ho hem fet jo expressament, a veure si t'enganxàvem amb algun de festes majors, potser. de ciutat, perquè ja n'hi ha hagut algunes, eh? Sant Narcís, Montilivi, Jornat Sabat d'endremig, Torra Gironella. Torra Gironella. Sí, sí, és la sensació de final de principi de, no? És aquell moment transitori que ja testem estiu, però encara és primavera, per tant, algun roixadet també vindria bé... I hi ha la calor. Vindria bé. El que està molt enfeinat pel que sé és el senyor Marc Masmetjà, empresari, i en un moment, diguem-ne, entre la universitat i el seu negoci de feina important. I ara només li faltava l'emprenuderia d'aquests dies a Figueres, que Figueres ha soldat la ceba. Exacte. Exacte, exacte. Bon dia primer de tot, senyor Jordi Grau i companys. Doncs sí, sí, dies de molta feina, acabant ja les classes de la universitat, ja hem acabat. Estem ja en època d'exàmens, precisament avui a la tarda tenim un examen, o tenen un examen els alumnes, els meus alumnes, el qual controlarem. I sí, sí, molt enfeinat també amb tema de Figueres, que estàvem comentant ara, doncs tema d'emprenedoria... el Centre Empresarial Barcelona Empordà, Ceba, i aprofitant la Ceba de Figueres, aprofitant el nom també, amb molts projectes engrascadors i amb ganes de poder-hi col·laborar i ajudar. És un no parar. No parar. I a més a més les declaracions de renda i a partir d'aquí... Exacte, aquest és l'altre tema. Sí, sí, acabant. Ara hi ha les principals, la gent que té pressa o la gent que és més eficient ja l'hem feta i queden ja... acabant, doncs, els últims, els últims hores, que ja ni sé qui són encara, perquè encara ens queden dues setmanes. No sé els companys aquí que riuen, si ja l'han fet o no l'han feta. Aquest O, aquest O que s'ha sentit. Sí, sembla que també és l'últim Hora. Agustí, presidenta a l'ÀGEM, també empresària, i que em dóna la impressió que no la deu haver fet encara. No, encara. I mira que m'estan perseguint fa dies, eh? Sí. Però, bueno, el típic, que vas, tens molta altra feina i penses, bueno, ja la faré. Vull dir, ja, pobre noi que me la fan, Jordi, ja me... Jo crec que va posar una espalma cada dia a veure si té la sort que el truqui, però encara no ho he fet. Sí, sí, perquè és aquest mes, no? S'acaba el dia 30 de juny, dia 25, si es vol domiciliar. Si has de tornar... No serà el cas. Per això no hi ha pressa. Normalment sempre els que has de tornar sempre demanen fer-ho. De seguida que es pot, els que hem de pagar, no hi ha pressa, tot i que ho podem domiciliar pel dia 30, la fem ara o la fem més endavant. Sí, sí, és d'aquelles coses que, com te diuen, el que toca passar per caixa sempre acaba sent un... m'anava a dir si no és una ceba no té res a veure amb el que dèiem en aquest cas són perrecades però bueno, és allò de diguita has d'anar fent un record durant l'any per quan arribi exacte, mentre puguem anar pagant podem estar contents Sí, sí. Maria Rosa, molt bon dia, eh? Molt bon dia. Hem entrat per aquí, però veig allò, aquest impuls que sempre portes i tal, i pel que em deies ara, heu tingut un cap de setmana... Molt divertit. ...mogut i divertit, doncs ho pots explicar? Fins allà on te vulguis i vulguis, eh? Sí, sí, aquest cap de setmana la Rosa Durant tenia una visita amb gent d'una empresa, no m'afegis el nom perquè no ho sé, ni me'n recordo, veia... I vàrem fer, doncs, a quatre llocs del casc antic, teatralització de les legendes de Girona. En el nostre cas, per exemple... Perquè érem quatre grups. I som, que sou les que durant tot l'any esteu, diguem-ne, escenificant el destí de les violetes i encara us heu agafat... un parell de mesos i mig d'estiu, diguem-ne, de vacances, per tornar-la a emprendre-ho, no sé si al setembre o a octubre, amb molta força. O sigui, van-ho fer a la ciutat de Girona, la treatalització de quatre fàbules. Quines fàbules? Bueno, espera't, era el de les mosques... N'hi havia una que estava ambientada en el món del ciclisme, aquí ja no era tant, era potser un anàlisi de la situació, no? Després les remelleres, és a dir, la bruixa, la gòrgola, etc. I nosaltres el xuxo, que va ser molt divertit perquè... qui ho fa són les típiques dones que abans anaven a mirar els casaments i tot això i explicaven tota la història d'aquell casament en concret i era la crítica jo m'ho vaig passar molt i molt bé i a part perquè era una cosa que cap de nosaltres no havíem tingut gaire bé moment per assajar i abans que arribessin la gent saps, intentant memoritzar l'otípic abans que ja quan veus el grup dius, ja no me'n recordo la primera frase i me dius, home no fotem Saps? La llegeixes, vale, sí, després et quedes... Però bueno, super, super bé. Ja, que bé, a veure si aquí tenim una altra cubana que s'està gestant. Doncs mira, no t'he dit que no, perquè ens vàrem engrescar tant que li vàrem dir a la Rosa, i si ens ho plantegem, hi ha allò com algú recorrent? Rosa Durant, guia turística i persona de referència en aquest món a la ciutat de Girona, sí, sí. Visitar Girona de la mà d'ella és realment un plaer, perquè, a part que t'hi saps, és a dir, és una manera d'explicar que te fa sentir partícip del moment aquell que t'està... La, no? Gairebé singular, la guia. O sigui, n'hi ha d'altres, però ella té... N'hi ha d'altres, n'hi ha d'altres, però ella... S'ha guanyat les majúscules, ha patit molt per seguir... Doncs això, ensenyant una altra manera de visitar la ciutat, quan es parla de turisme i justament tota la seva iniciativa i la de la seva gent en el seu moment van posar Girona en aquest mapa més del que serà dit turisme cultural... vinculat al patrimoni, a la història, ara ho diré així, entre cometes, a la falsa història, però que et fa comprendre el patrimoni i viure a la ciutat d'una altra manera. Les llegendes, vaja. Les llegendes, no? Que et generen, bueno, records, estímuls, que fa que acabis estimant allò que has visitat a través d'una persona que t'ha fet això de guia, no? I la Rosa, clar, no... Jo, val a dir una cosa important, eh? Jo recordo una vegada que vàrem fer venir, bueno, diferents associacions de Catalunya, em sembla, i potser em va venir algun altre a un altre lloc. Bé, és igual. I vàrem fer les OBS al casc antic. Increïble, eh? O sigui, hi eren totes. I saps, o sigui, te'ls fa veure i estan allà a les pedres, saps? I dius, uau, que no és capaç de veure-ho si realment no tenim aquesta persona que... És que Girona té moltes coses que fins i tot són desconegudes pels propis gironins, és a dir... la tomba i l'afísia dels quatre patrons de la ciutat, que jo aquesta ni me la sabia, gàrgoles, com deies tu, imatges, aquells caps que hi ha sota unes voltes de la Rambla que no saps ben bé de què va, i que són els monjos, diguem-ne, que van provocar l'atemptat en el monestir de Banyoles, que van fotre una bomba, diguem-ho així, molt grata per carregar-se l'abat... etcètera, etcètera, n'hi ha moltes d'aquestes. El plànol de París... El plànol de París, que molta gent no... Jo crec que hi ha molts gironins que ni ho saben, que hi ha el plànol de París. Doncs mira, el reivindico perquè aquest plànol el va restaurar en Renard, el pare d'un bon amic, i és mort, que és el que va restaurar també el que en diu la Capella Sistina, que és allà on hi havia l'àrea de recaptació de l'Ajuntament. I ell, al final de la seva trajectòria, encara professional, tenia una malaltia de no retorn, I va tenir aquests regals de veïda professional i els va voler fer. I també va fer la restauració del portal de sobreportes de... ho diré bé, no ho sé... crec, ho va restaurar i ara, quan es van fer obres l'últim establiment que hi havia hagut que era la botiga d'en Pemi, d'en Pemi Planes de Movidisc, abans que passés a ser allotjament turístic aquell llafin que es va remenar i el remenar, vull dir, remenar d'obres han quedat esquerdes i han sortit petites fractures en la pintura del plànol de París que algú hauria de mirar fixeu-vos i si passeu Ai, això s'hi va més malament. Ens l'haurem de reinventar, no? Només fer-ho obviat, aquestes coses, i de seguida que es pot... Sí, en aquell moment es va restaurar i ho vam recuperar a la vista, perquè molts ignoràvem l'existència, sabíem que hi havia alguna cosa, però ara ja fa anys i ha quedat una mica malmès, i sí que s'hauria de tenir cura, perquè al final no deixa de ser un detall, una anècdota que et permet caminar de manera dinàmica per la ciutat. Sí, sí. I la ciutat? Com la veieu, la ciutat, ara que ho diu en Joan? Per plorar. Ui. Jo t'ho dic. Per plorar, Rosa. Sí, sí, jo ho sento. Però, no sé, jo passo... Jo visc a la zona de Fontejau i, sincerament, allò és la selva. Aviat en Tartam passarà per allà de ben segur, saps? No... A tots nivells, inclús, ara perquè, bueno, volgues anar plogut i tal, però és que te dono la sensació que allò és de fàcil, saps? Posar-hi un llumí i dir... I això realment a mi no... No me sento a gust. És a dir, jo surto al carrer i no m'hi reconec. Tu estàs parlant de la naturalització, aquesta decisió, diguem-ne, de deixar créixer les herbes de generació espontània o algun tipus de jardins, diguem-ne, la diferència entre aquests jardins d'abans, allò molt ben cuidats, doncs ara, senzillament, que hi hagi una mica... Ja va començar... Això no ve d'aquest mandat. Ja, ja, ja. Es va començar amb els escossells i tota la història. Jo... M'ha arribat a agradar la idea, el que passa que segurament hi ha el tema aquell que les masses piquen, i una cosa és, diguem-ne, la naturalització, i l'altra és que hi hagi un punt de descurança, que és el que alguna vegada passa. I els perills que pot comportar això, ara que comentem una cosa, no? Sobretot tema d'insectes, arribades a mosquits, mosquits tigres, espècies que no estaven aquí... Esclar, és que teòricament això es fa per fomentar la biodiversitat. Per això, per això. El que passa és que la biodiversitat té coses bones. Hem de veure fins on arriba una mica, no? I quins insectes poden anar bé i quins insectes també ens poden perjudicar, no? Perquè sortir una mica de casa i que et piquin i acabis amb la cama inflada per temes d'aquests, això abans, no sé si us havia passat, però últimament passa molt més. I no sé si és tema de biodiversitat, com diem, o tema més general... però passa més sovint, i això que també és extrapolable a altres ciutats de la província, no només a Girona, estic a Banyoles una mica també el mateix, hi ha altres ciutats que podem visitar també. És que hi ha la voluntat, diguem-ne, de fer la naturalització, el que passa és que pot no agradar, i en tot cas el que dèiem, que vull dir que... Per exemple, pots entendre-ho, però si la renaturalització en veieix, que hi ha els bicis o zones que passa gent, o parcs en els quals abans la gent els trepitjava i els podia trepitjar i ara no ho fan. Ara no ho fan. Vé tot això. Mira, Girona per Girona, que són... 150 vivendes al barri de Montilivi, que de fet és un barri que deu tenir uns 60 anys aproximadament. Girona per Girona, per entendre'ns, o per la gent que a vegades no deixés tota la zona que va néixer al rodre del que és la caserna, la comandància i la Guàrdia Civil, ja tirant cap endalt. A Girona per Girona han estat els primers edificis d'un barri que ha crescut molt, molt, molt i molt. Aquest dia teníem el president de l'Associació de Veïns que ens ho explicava que havien passat de 600 veïns a més de 6.000 en poc temps. Doncs a Girona per Girona els veïns han acabat fent un pot i han posat 20 horets o 30 cadascun, han contractat una empresa de jardineria... I s'han netejat l'entorn urbà mentre estan en litigi de si és teu o és meu després que... És el que anava a preguntar, però esclar, hi ha el dubte aquest. Després de 60 anys que l'Ajuntament mantingui l'espai públic entre els blocs, que són 11 més un 12 per dalt al carrer Ullestret, doncs després de 60 anys els veïns no entenen que l'Ajuntament... l'Ajuntament digui, ai, és que ara hem vist que no és nostre, després de diversos convenis, un va durar fins al 2018, sí, sí, ja en parlarem, el Covid, no, és que ara no podem els arbres, i clar, tot el verdissà anava creixent. Llavors, els veïns jo crec que, en certa mesura... O sigui, els veïns no estan d'acord amb el que l'Ajuntament els va dir que, com que allò era una zona privada... Sí, és privada, però no la poden tancar, si volen fer-hi una piscina olímpica no la poden fer, perquè han de... Llavors, escolta'm, tornem a parlar, fem un conveni això es va escriturar com es va escriturar això també ja va passar a totes les zones d'illes de la zona de Sant Eugènia i de Can Givert que no està resolt perquè ningú encara el tema d'alguna manera la solució deixa'm-ho dir d'una manera a veure si ho dic bé i si no me rectifiqueu el tema és que eren espais considerats privats però que durant molts i molts anys l'Ajuntament no els mantenia Per exemple, a les zones que hi ha a l'interior de les illes de cases de Deixoc, que hi ha... Els passatges. Els passatges i tot això. Puig Nolbós, Camp Cardòs... Això ve de 3 o 4 anys ja enrere, o el tema de... Diguem-ne... 7 anys enrere. 7, que es va acabar el conveni. I, a veure, són vivendes que es van fer de protecció oficial, són vivendes... En fi, és que al final, si vas a l'arrel... Això és espai públic, tu miris com tu miris. I una mica la sensació dels veïns en aquests espais, com Can Xivert i tal, és que han de defensar el que era obvi i de sentit comú fins ara i no poden anar més enllà. O sigui, han de defensar que se'ls netegin els jardins, que és una cosa òbvia i que se'ls ha netejat durant 60 anys. De fet, hi ha un avi que encara és viu que recorda el moment que té 80 i escaig d'anys, que li van entregar les claus i li van dir amb una apretada de mans Ho voleu fer vosaltres o ho fa l'Ajuntament? I van dir, no, no, que ho faci l'Ajuntament. I ho van anar mantenint i van anar construint. Clar, ara no poden projectar futur, de dir, i per què no hi posem un jardí petit? O per què no arreglem uns bancs perquè la gent gran s'hi pugui seure en l'espai que és més ombrívol a l'estiu? Perquè, no, clar, han d'anar als mínims. Ens podeu netejar això? Han decidit, com que són bastants, fer fons comú, contractar una empresa i... I pagar-ho ells. Per què? Perquè l'Ajuntament veuen que ni està ni se l'espera. Llavors, s'han pres el carrer de manera cívica, sense contravenir res, probablement sí, han contravingut la renaturalització de la ciutat. A veure si se'ls multa ara més a més. Són valents, perquè van ser veïns que, de fet, mirant i parlant amb ells, et sembla que és la primera associació de veïns que es va crear quan es van poder començar a crear associacions de veïns a Girona. No et sabria dir, no recordo. Van dir que sí, no ho sé, és igual, la primera o de les primeres, en tot cas. Vull dir que és gent que té mentalitat comunitària i d'associació des de l'any 76-7. El que deien per això que, bueno, Arros ha sigut molt taxativa, jo volia dir com era la ciutat, i jo, esclar, vull dir, jo a la ciutat l'he vist plena de gent, gent que passejava, molta gent, però sense un excés tampoc, vull dir que em donava la impressió, però esclar, tu has entrat en el tema de ple de la renaturalització. A part de tot això, tot el tema de les deixalles. És a dir, ho sento, però és que hi ha més deixalles a fora que a dintre. I passis per... Jo, per exemple... Tu has estat crític des del primer moment? Sempre. Perquè ja, si m'ho permet, recordar-ho. Sí, sí, ja pots dir-ho. Perquè ja, quan es feien les primeres reunions en el teu barri per el tema dels covells, tu és on te'ls hauré de posar. A sota la taula. I encara et recordes la resposta que et va donar una tècnica? Crec que va ser, no? Sota la taula, sota la taula. Sota la taula el menjador, que jo crec que no és una resposta que toqui, diguem-ne, més aviat. Institucional no, no ho és, no ho és. No, no d'això. No, el que és evident és que el que fa un any començàvem a parlar, i ja deu fer un any, no?, de tot acabar començant amb un juïc i que va provocar molts enrenous, que va fer dimitir la Junta de l'Associació de Veïns, tot i que ara sembla que n'hi ha... una altra que diguem-ne que es farà càrrec perquè era una associació de veïns molt potent que feia moltes coses i van acabar una mica farts diguem-ne de la lluita que hi va haver en aquell moment el tema dels grups del whatsapp va ser bastant de mica en mica s'ha anat extinguent a tot i ara jo crec que hi ha una cosa que la podem dir entre tots sense entrar diguem-ne en partidismes que és que tothom govern i oposició reconeix que la cosa no funciona I que alguna cosa s'ha de fer, algun canvi s'ha de fer. Clar, aquí el fàcil és, no arribem, ho hem de canviar, no? Molta gent, com comenta Barrós, el que he comentat altres vegades aquí també, mengem peix, què hem de fer? Esperar tres dies amb el peix a casa? Guardar-ho sota la taula? No, això és un dels que fan porta a porta, diguem-ne que ho han fet així i que han fet canviar algun tipus d'anys. Sí, però al final el que acaba passant és una mica el que diu, deixar-les a fora. Deixar-les al costat del contenidor, com que avui no toca, no podem omplir, i això sí que és un problema per la ciutat, a part dels problemes que gesti... Hi ha dos o tres temes, és a dir, jo crec que ens podria enfocar el tema, i si voleu parlem-ne, ens podria enfocar el tema des de tres perspectives diferents. Una... Segurament el contracte que es va signar i que s'està desplegant en aquests moments no és el més adequat en aquests moments per la ciutat, això és així. Segona, que hi ha hagut un cert en què Parlament, diguem-ne, de l'equip de govern o del regió que posaven al primer moment, que va faltar més informació o millor comunicació perquè la gent l'entengués, perquè no és el mateix, a més a més, fer-ho en una zona de cases que funciona, com per exemple la zona de cases de Sant Narcís, com ens va explicar la Carme Castell aquest dia, o en blocs de pisos, que ja és més complicat i que està anat fent, i tercera, que jo crec que aquesta tampoc es pot obviar, que bé, que hi ha hagut una certa gent que, diguem-ne, s'ha apuntat a l'incivisme i que diu, i tant... Tiro. Que hi ha contenidors que estan absolutament rodejats de bosses que no hi pots arribar i indica dues coses, o que no s'han netejat el dia abans o que són insuficients per assumir la quantitat. Jo crec, i porto diguent-ho 10 dies, i és el que us pregunto, jo crec que estem davant de les portes d'un canvi notable i important, perquè esclar... Tot això es va fer en funció de complir la normativa europea, aquella del 70%, i tot això ha encarit el preu també en funció de la normativa que diu que s'han de pagar els residus d'una manera o d'una altra. Però clar, el tema és que ara passes i determinades zones de Girona no estan bé. El centre també... això sí que és per plorar perquè a l'altre podem estar més d'acord o menys d'acord però aquí residus a la ciutat sí que és més per plorar i també no sé, des de fora ja us he comentat, no visc a Girona sembla que és una mica la imposició que us vol fer d'aquest sistema, tenim el contracte fet confirmem-me si és així, no ho sé tenim el contracte fet, l'hem de complir i us agradi o no fem així hi ha hagut una part dintre d'aquesta comunicació que jo criticava o d'aquesta informació que jo criticava hi ha hagut alguna cosa d'aquestes de dir ja us hi acostumarem i això jo crec que no és el cas i llavors potser la gent s'ha revelat una mica tot i que tampoc ho justifico però jo crec que sí que és veritat que hi ha mancances és a dir, la idea aquella perquè fins que es va posar en marxa aquest nou contracte ja se reciclava tu tenies els contenidors diferents i per tant cada dia podies anar a tirar la part del contenidor que toqués El que ara que han fet és això que això no és possible, i davant d'aquesta història el que passa és que en determinats punts de la ciutat les bosses es mengen els contenidors, i això és una imatge de descurença que s'ha de trencar. A part tota la feinada que això comporta, perquè a part de cop i ment, si passa un gos o passa quants avallons, si es rebenten, veus un reguitzell de temes de plàstic, paper, menjar, perllaterra... que no vegis el cos que això implica d'un senyor que ho netegi. A veure, un moment, sisplau. Saps la sensació? On ens hem perdut? El que està clar també és segurament aquestes persones que estan indignades i que, per tant, possiblement són incíviques en aquest cas perquè, a veure, pots estar indignat i no posar un d'allò en sis de menjar. Pots estar molt indignat, lluitar-ho d'una altra manera i posar-ho tot allò on toca. Exacte. Exacte. Aquí no, perquè això no va en contra de tots nosaltres, això està clar. Però el que sí que és cert és que jo penso que el dels residus, que tu dius que en segons quins pobles això està perfecte i els residus... Residus en els pisos, com jo visc en un pis que, bueno, entenem que si he de posar els covells a sota ja entendràs que no és un macropis, no? Clar, els residus, si se m'acut menjar peix un dia determinat i tinc que estar dos dies amb la calor que fa, doncs o avorriré el peix, o... O per menjar el peix el dia que pugui reciclar. Sí. Si toca el dijous, toca el dijous peix. Clar, però... Sí, sí. Quin dia toca menjar peix? I aquell dia al supermercat hi ha una cua al peix que no hi ha cap i els altres dies quasi no hi ha ningú. Has fet un breu amb Montjuïc, que és el moviment associatiu veïnal. El moviment associatiu veïnal és un tresor que té la ciutat que li ve de gratis. O sigui, el moviment associatiu veïnal representa el que representa, hi ha barris que tenen unes representacions més transversals, les associacions de veïns, altres menys, altres estan més dirigides a activitats festives, lúdiques, d'altres tenen un treball més cívic, hi ha de tot. Tot és bo i tot és benvingut. Han deixat les entitats, les associacions de veïns, en fi, com el missatger, i clar, hi ha gent que se n'ha cansat i ha baixat els braços. És una derrota, una derrota ciutadana quan una associació de veïns plega. Per tots, pel moviment associatiu, pel govern que governa, i per als ciutadans que poden tenir aquest espai d'interlocució. La sobirania rau en els governs i en els que estan representant els ciutadans. A Girona ara són 27, doncs 27, i el govern es forma per majories. Punt. Però després hi ha altres espais de representació més lleugera, no?, que no pots deixar que caiguin, no pots, tampoc els has de comprar, tampoc els has de lliçonar. Per una banda hi ha hagut això, s'ha afablit el moviment associatiu, s'ha desgastat i algun ha sucumbit. Per altra banda, insisteixo, des dels governs no es pot assenyalar, és culpa de... l'empresa i dels ciutadans que són incívics és una mala praxis assenyalar el ciutadà i tampoc es tracta de ser bonista si l'empresa no compleix el que ha de complir que compleixi si el ciutadà és incívic però aquest tirar pilotes fora i el ja n'aprendreu i el reeducar perquè nosaltres hem vist la llum, el camí i tenim la fe i sabem cap on anem i vosaltres, pobres, ignorants ciutadans ja arribareu a veure la llum i la veritat? Tampoc. I l'altra és primeres i segones i terceres divisions, que han verbalitzat constantment per part de l'equip de govern tots els 17, els 3 grups que hi són. No només és... Bé, que hi ha barris que, clar, que serà més difícil perquè ja se sap. Això és assenyalar barris. En tot cas, la teva tasca és fer... Jo no he dit tan d'acord, eh? Doncs sí, s'han assenyalat barris. S'han assenyalat barris perquè... Centres i perifèries, sí, home, sí. Que això ens retrotau a... En fi, a coses molt lletges. La ciutat S'ha anat reteixint i s'ha anat recosint tota ella, i esclar que hi ha barris amb idiosincràcies, amb més pressió demogràfica, amb més densitat, amb ciutadania que ha arribat fa poc a la ciutat i que cal que li arribi molt bé el missatge. El discurs ja te'l compro i t'hi estic d'acord, però... Però no és un problema d'assenyalament dir que no és exactament el mateix el barri de Sant Narcís que el barri de Sant Eugènia, o que no és mateix exactament l'Eixample que, per exemple, que Can Giber del Pla, perquè la dinàmica de construcció ha estat diferent. Però la demostració ha estat que el que ells assenyalen com a incivisme es produeix... en barris de població que porta molts més anys visquent a la ciutat i que, per tant, entén les dinàmiques d'ordenances normatives i serveis públics. Això no crec que ho entengui gaire ningú que no estigui dintre l'Ajuntament. Aquesta també és una altra. No sé si ho he dit amb molta finestza, però... però s'assenyala barris i s'assenyala aquesta és la teva opinió, jo te'ls respecto però jo et dic que els barris també són diferents i tu dius qui viuen aquests barris perquè també a vegades segons quins discursos és molt fàcil fer-los des de segons on quan tu hi ets i els trepitges i els coneixes també hi veus que hi ha idiosincràcies diferents, hi ha coses que passen més en un lloc que en un altre per les pròpies dinàmiques que hi ha. No, no, jo t'ho deia com... perquè en el sentit aquest, és a dir, sí que s'ha anat fent de mica en mica, però és complicat, i com es diu, algú també diu, és que s'ha assenyalat, per exemple, el sector és de la ciutat, que es part del sector és molt complicat, fix, segons quin tipus d'actuacions... Collons, si de tant en tant han de fer apostes, diguem-ne, o si ha de gastar diners per anar a treure a Farralla perquè és habitual que es deixi la Farralla allà, doncs això no passa, diguem-ne, per exemple, a l'Eixample. Passen altres coses, perquè la brutícia està en aquests dies a l'Eixample, al Barri Vell i en altres llocs, avui jo crec que... més presència pública, i no estic parlant de policia, més programes, més projectes, més proximitat, més, més, més, o sempre, perquè hi haurà zones que seran més complicades per la idiosincràcia que sigui, i per tant hi ha d'haver més. Si abandonem projectes... de presència pública que no estic parlant de policia ni de càmeres que vigili a los malos si deixem d'estar en els llocs l'horror vacui quan no hi ha presència pública Doncs s'hi val tot. Però m'estàs dient que no s'hi ha fet inversions en aquests barris en els 40 anys de democràcia? Jo diria que possiblement és els barris que s'hi ha fet més inversió. Sí, però deus seguir fent falta. Deus seguir fent falta, sí, sí. I per tant no es pot abandonar. Però dius que s'està abandonant. Bueno, dic que em sembla que es parla de grans d'allò, però no hi ha el pic-pic al dia a dia, no hi és. Bueno, també hi ha gent que pensa que durant els 40 anys aquests que s'hi ha invertit molt, doncs es deu haver fet les coses malament si no s'ha aconseguit canviar gaire res, no? Doncs que proposin una altra fórmula, que no sigui només la de càmeres, polis i no sé què més. És la teva opinió. La meva opinió, sí, sí. Subjectiva total. No, no, i jo te la compro, però també és veritat que, diguem-ne, que quan hi ha algun tipus de nucli de delinqüència s'ha de vagilar. La millor manera... Jo sempre vaig amb allò amb la doble vara, eh? Drets i deures, eh? Vull dir, perquè... perquè són zones complicades, però bé, hem passat dels residus i de les escombraries, per dir-ho d'alguna manera. No penseu que alguna cosa es farà? Perquè jo vaig veient moviments i declaracions de membres de l'equip de govern, em dóna la impressió que s'està preparant algun canvi notable, no sé si en sabeu alguna cosa. Jo ho desconec, això. Suposo que es deuen anar introduint mica en mica, deixant anar com aquell que diu Glau Sonda per veure com reacciona una mica la ciutadania i a partir d'aquí aniran decidint. De moment sembla ser que el sistema no acaba de funcionar. Veurem a veure que... I és molt més car, això també és veritat perquè realment s'han carint molt. I el soroll que fan... en el meu cas, els diumenges, que recullen el vidre, que jo recordo que quan anaves a tirar el vidre, si era abans de les 10, i tiraves el vidre en el contenidor i hi havia algú que deia alguna cosa, ara a les 12 el tiren tot, eh? Però és que jo sí que ho sento, perquè ho fan anar sota a casa meva, i apa, i fota-li. Igual ja estan ben bé un quartet d'hora anar tirant el vidre. Tu dius, menys mal que no hem de fer soroll. Vull dir que també és una cosa que... Abans recollíem, com en diuen ells, un 3% d'impropis en els contenidors de vidre. O sigui, el 3% del que hi havia no era vidre. Vés a saber, algun tap, algun blíster que queda enganxat o el que sigui, o algú que directament tirava la bossa on no tocava. Ara és el 30%. Sí, sí. O sigui, del 3 al 30. I després també el tema de què... Del 3 al 30 surt, surt. Ells ho tenen. Ells, qui vols dir? L'Ajuntament, ho sap. L'Ajuntament són tots, diguem-ne, tots els ciutadans. No, no, l'Ajuntament és el govern, sí. O la posició també ho té. No, no, però volia dir perquè és que m'ha sorprès un del 3 al 30... Em dóna la impressió que és exagerat. Perquè, clar, tu obres el contenidor i tal. Abans, com que només hi havia aquella rodureta, t'hi entrava el vidre i poca cosa més. Per tant, segurament allò et forçava només a tirar vidre. Això segur, eh? Perquè la gent de ben segur que deu col·locar... M'estranya el 3% perquè el trobo molt baix que dius que hi era vantes i m'estranya el 30% perquè el trobo excessivament elevat. En els iglus aquells que hi havia hagut i després els altres que tenien el foradet de vidre poca cosa més hi podia estirar el vidre. Els forats grans no són tampoc, no? més aviat. No, ara la boca aquella, però clar, ho saps, si ets una mica gran i has d'estar posant la targeta, apretant el pedal, i la consogra dels meus pares diu, clar, que va tenir un ictus, i diu, com ho faig? Té una mà que no la pot aixecar al tot, no està malament, però... I diu, vinga, va, va, fira... una mica desbalançida i el seu fill l'ha ensenyat a fer balanceig amb les escombraries perquè clar, és peu dret targeta, peu dret llavors provaven al revés i també li costava perquè li quedava de l'altre costat això està molt bé però no pots fer les normatives en funció d'absolutament tot s'han de buscar solucions per aquests casos però em dono la impresió que com es va molt el detall d'aquests casos la fórmula aquesta serveix ara serviria per 15 anys avantes i servirà per d'aquí 10 anys, quan segurament hi hagi altres governs municipals. Necessites carret de conduir a vegades, perquè necessites la mà al peu i l'altra mà per llençar. No ho sé, jo... És molt més fàcil tirar-ho al capell que ho vinguin. No, home, no, justament, clar, ho diràs. Abans, amb dos extremitats podies llençar les escombraries, ara necessites tres. Bé, no. Que m'ho modernitzin perquè jo ja iré a gran, eh? Sí, clar, clar. No, no, aquí no ens enganyem, ens enganyem de tots vosaltres, sóc jo, vull dir que el que ho tingui és complicat. Escolta, estàvem, jo, hem entrat molt en el tema de la naturalització i residus, que són segurament el dels residus, el de les escombraries, és el gran tema d'aquest mandat. Ara que estem a mitat de mandat, portem dos anys d'Ajuntament, aviat farà dos anys, diguem-ne, de l'elecció del nou arcalde, però les votacions ja es van fer el 28 de maig, si no recordo malament, va fer dos anys. Com la veieu, la ciutat? I ara ja no parlo només d'això, parlo una miqueta en general, però aquest és el gran tema, ja en soc conscient. Jo, la veritat és que a la ciutat com a tal tampoc és que a mi mogui gaire. Som molt sincer, soc una persona bastant de barri i de la d'Avesa, Fontejau. Aquesta és la meva realitat. Ahir, per exemple, quan vaig fer tot el tema, doncs, realment... Vans descobrir Girona? Ja no és tant descobrir Girona, sinó me vaig... fer la meva autoreflexió, a veure Maria Rosa, no siguis tan mandrosa, potser la parola és aquesta, i entra més en aquesta meravellosa ciutat perquè ho és, no? Vull dir, quan veus a la pare el casc antic és que és, veia, és un carmel, no? Clar, jo ja te dic, jo suposo que ja vic viciada del que visc en el meu entorn i clar, a la part més del casc, doncs bueno, potser era... estava més cuidat, no? Però, esclar, tampoc tinc la capacitat de dir-te, ostres, l'analítica meva és molt objectiva perquè m'hi passejo cada dia. La veritat és que ho mentiria totalment. I ell que és de Banyoles. Sí, jo soc de Banyoles, que a Banyoles a mi m'encanta també, i Girona també, els dos llocs. I quan vinc a Girona, que m'agrada molt i vinc molt per feina, de fet, la meva vida laboral gairebé sempre... Estar per aquí a Girona, a mi m'agrada Girona, m'agrada com és, m'agrada els seus barris, m'agrada el barri vell, m'agrada la gent, i estic a gust. Llavors, al no viure, tampoc deixo de viure o de notar les coses que passeu vosaltres, no? Però vinguent des de fora, veig una ciutat excel·lent i en l'acabal dona ganes de venir. No hi visc, eh? Això és la... Doncs mira, t'hauries de plantejar-ho. M'ho vull plantejar i m'agrada. El passa amb els ànims que em dóna Rosa... No, no, perdona. A veure, no. Jo t'he dit que és un carmel, eh, Girona? És una mica el que es veu des de fora, eh? Clar, jo no llenço residus, normalment el dia a dia no el visc aquí, però sí que des de fora quan vinc... Ah, no, no, Girona és preciosa. Fa dos o tres anys també va tenir algun problema, també es va parlar una miqueta i sembla que s'ha reconduït, no tot el tema, per exemple, de les acollides d'escombraries. Sí, sembla que allà... Va funcionar almenys a la zona on estic jo. A mi mai he tingut recollida selectiva, mai he tingut targeta, sempre he estat com tota la vida, quan està plena la bossa, els contenidors separats per reciclar i ja està. La meva zona ha funcionat així. La zona de casa dels meus pares també ha funcionat sempre així, vull dir que al final no noto i tampoc he vist molta gent molesta per això. Què caldria, doncs? Com el veus aquests dos anys, diguem-ne, que hi ha hagut un tripartit però diferent dels tripartits anteriors els dos tripartits que havia conegut la ciutat havien estat, diguem-ne, de PSC, Esquerra i Iniciativa en aquell moment ara el tripartit que hi ha és de guanyem Junts i Esquerra Abans volia dir que la ciutat té llocs meravellosos i parlaves d'anar al centre, d'anar al barri vell però les lleres del Ter i tots els camins que et permeten resseguir el ter, és un lloc que, jo que no soc del teu barri, doncs m'agrada fer-ho, que ho faig de tant en molt anar a mirar. Però allà, per exemple, teniu aquell mirador d'ocells que està abandonat, vandalitzat, etcètera. Ostres, que hi ha llocs que mereixen molt la pena. Si pugeu a la Torre Gironella a veure la posta de sol, O sigui, es queda amb la boca així, A, oberta, perquè veus la ciutat davant teu, la catedral que s'ha gairebé menjat Sant Fèlix, Sant Feliu, perquè des d'aquell punt de vista sembla que la catedral se l'hagi menjat, i veus les agudes al Montseny, part del Pirineu, hi ha llocs meravellosos a la ciutat, les casetes de Sant Arcís, sí, és un lloc de passejar tranquil, hi ha barris meravellosos, alguns més per la part urbana, d'altres per la part natural. I per tant, jo crec que sí, que els hem de posar en valor, però clar, si els deixem anar una mica al lliure al vi, o si no hi ha escolta pública, doncs es fa d'allòs. I parlaves de, com veiem el govern, clar, d'una banda, les tres cadires d'esquerra, des del moment que en Quimallats diu que ja no repetirà, Jo no veig molta presència per part d'aquest grup en l'acció, ni en la defensa de projectes, ni els seures de costat amb la resta de l'equip dels altres grups de tant en tant. I llavors, clar, són aigua i oli els altres, perquè uns representen un model de ciutat i d'economia, diguéssim, de construcció del capitalisme i anar cap a un altre model de societat, i els altres representen una cosa totalment contrària, no?, I per promoció econòmica, doncs mira, l'escola d'idiomes de Sant Narcís, que és una escola d'idiomes de tota la vida, referència, allà al barri, dels nens i nenes que hi van, doncs ara han passat, no sé si de pagar 800 euros per escombraries a 6.000. Hi ha botigues que pagaven 300 i 400 euros a 1.400. comerç petit de proximitat, el matrimoni que té la ferreteria, la parella que porta a la botiga de gossos, aquells dos que no sé què, els dos cunyats que van fer, això se'n va a la merda. I per tant, quilòmetre zero, que seria el model CUP, o promoció econòmica, que seria el model Junts, a mi no m'entra l'equació de carregar-te el petit comerç a base d'impostos i que et diguin, bueno, l'any que ve ja ho tornarem a calcular, sí, però això ja se'n durà... Hi havia una botiga a Pontmajor que era el Gusto Italiano, crec. La Sílvia, que tenia delicatessens italianes, jo no hi entenc massa, però tinc un bon amic que sí que hi entén, i deia, preu, preu, què és això, no? Rigatoni, no sé què, bueno, coses... Ha plegat. Ja està dit, va bé, ja està, plego. Plego, ja em dedico. Ha plegat perquè li han pujat aquest negoci. Sí, ha plegat, ja no arriba més. Va bé, tampoc era un negoci, sí, sí, però aquest, aquest, aquell, aquell, una cosa. En fi... És clar, és que la majoria, sí, sí, és que els impostors pujen molt, alguns ells són estals, ja també. Sí, sí, però clar, no poden pujar cinc vegades més del que pagaves, hi ha d'haver una transició, hi ha d'haver una correcció... Hi ha d'haver una comunicació prèvia, hi ha d'haver una informació, unes seures amb les associacions de comerciants, si n'hi ha, i si no n'hi ha, buscar interlocutors vàlids en els carrers a la Rambla Xavier Cugat, o el carrer Paracoll, o el carrer Montseny, que ja han plegat els de l'associació de comerciants, en Rafel de l'Electrodomèstics Casellas, que diu, tu, jo ja plego, perquè... Escolta, ja s'ho faci un altre. Jo, mira, em dedico al meu negoci a sobreviure. Aquest comerç, no estic parlant del comerç del centre de la ciutat, sinó aquest comerç de cunyats, família, els fills que han heretat la botiga i que li han donat un altre dallós i han anat tirant, que sí, que... El comerç ens està acabant, vull dir, però no només en el centre, sinó també en els barris. Diguem-li que no hi ha espai pel comerç, i tinguem, ara com a geògraf, els barris sense comerç de proximitat, no tenen llums enceses, no tenen xarxa social, no tenen relació, cauen, cauen, cauen i es converteixen en zones residencials, Jo hi estic absolutament d'acord, però el que no estic és... Anònimes. Però això passa i ha passat en els últims anys, i en els últims cims, 10 i 15 anys, i hòstia, t'ho has relacionat amb el tema de les escombraries, que és evident que han pujat i han pujat molt per tothom, però és evident que el problema ve de molt antic i que els impostos ens venen, diguem-ne, de també estar molt collats, eh? De... D'impostos estatals, d'impostos autonòmics i d'impostos locals. Sí, però per l'altra banda, per obrir un negoci, la llicència d'activitats atarda dos anys, per tant, qui vols que els que el tenen han de tancar i els que el volen obrir decideixen anar-se'n a Banyoles. Banyoles no està salvat tampoc d'això. La burocràcia, a tots els pobles i ciutats, eh? Burocràcia, i com comentava en Jordi, impostos estatals. Que si el petit autònom ha només de començar l'IRPF. Que si l'IVA. Que si la llicència d'obertura. Que després, si el local és meu, l'IBI. Que la taxa d'escombraries. Tu t'ho saps tots, aquests. Me'n sé molts i jo els pateixen els clients meus. I dic pateix, els pateixen, eh? Perquè és en no acabar. Llavors, et van... menjant el benefici o el que t'hauries de viure i molta gent ja, el preocupant és això, ja no obro, o tenco o ja no obro, m'ho plantejo, però una vegada s'informen del que suposa obrir un negoci petit, una botiga, una perruqueria, una botiga que vendran coses de la llar, etcètera, és que ja prefereixen no fer-ho per tot el risc, i llavors això és una mica preocupant. I anem a treballar per altri, en els polígons, anem a treballar els polígons on no tenim transport públic que ens hi porti, perquè quan es van planificar els polígons no van anar lligats amb un pla de mobilitat entre els nuclis urbans, d'on venen els treballadors i els polígons. Despreocupar, només hem de passejar una mica. Això no li posarem en el compte a l'equip de govern. No, no, no. No, no, però com a geògraf ha estat un bastant desastre tot el que ha passat en els últims 40 anys. Fem una passejada un dia per Girona i qualsevol poble veurem els locals que estan per llogar o en venda. Però també hi ha una cosa important amb el tema dels lloguers. És a dir, a vegades els propietaris es passen amb perdó, vull dir... Una cosa és l'habitatge familiar o el pis per llogar i l'altra és... No, no, el local, local comercial, l'estic parlant. Vull dir que, esclar, aquí també... Hi ha hagut una feina de substitució, però jo també defenso perquè, ara permeteu-me que em posi en modus tertulià, el centre de la ciutat, quan van arribar les franquícies, van expulsar una gran part del govern local. Sí, sí. Però és que ara si tu vas als barris, les botigues de tota la vida, les que queden, queden regentades, diguem-ne, per a gent que no és d'aquí, que hi ha la pregunta aquella de dir com s'ho poden fer, i en alguns llocs també, jo mateix me la contesto, s'ho poden fer, perquè hi ha unes condicions molt properes a l'esclavatge, obrir moltes i moltes hores i pagar d'una manera... també s'anirà revisant presa s'anirà revisant coses i aquí potser no es mira tant amb la jornada laboral també no sé si el tema de la fitxa del registro horari es comptabilitza o no en aquest tipus de comerços però tampoc es queixa ningú dels que treballen d'una altra manera Aquest efecte de substitució de tot això que fa que... També és veritat que, per exemple, dius, hi ha botigues tancades. Déu-n'hi-do, el que hi ha és molta substitució, canvis notoris, i a vegades, si veus la persiana allò de dir el cellou o el cellugat i no es fa res, és també per allò que apuntava en Joan... Per la problemàtica aquesta que a vegades per una llicència d'activitat o per una llicència d'obres poden passar 10, 12 o 14 mesos. I això jo crec que és una cosa absolutament exagerada, fora de lògica i que no té cap sentit. Mira, en Paco de l'assessor, ara faré allò de publicitat encoberta. De fet no ets gens encoberta però ja la pots fer En Paco no, en Paco portava el bar de la plaça de la plaça d'Assunció i tenia la fama de les millors braves de Girona inclús com es diu en Marc en Parals, el del Coni que a vegades s'anava a parlar amb ell i escolta amb aquesta salsa i els havia vist allà fent tertúlia En Paco abans del Covid va decidir muntar una rostisseria a Montilivi I després una altra a Fontejau, que et sembla que la teniu... Sí, sí, sí. Per obrir-la a Fontejau li vam posar una d'impediments i complicacions, que com que és un tipus d'ànima treballadora i esforçat i ha estat obrint el seu local durant 14 hores al dia autoexplotant-se, va dir, jo estic aquí i me'n sortiré. Que si ara et falta un lavabo adaptat, però si abans estava obert sense aquest lavabo adaptat... Sí, sí, és que estava obert... és igual i feia pocs anys, no era una cosa no, no, no en tot cas ara n'ha obert un altre aquí al carrer de la Creu i dic ostres, tens una capacitat d'aguant diu, bueno, mira, clar, som molts de família i tothom ha de menjar i clar, tothom ha de menjar i per això fas menjar bueno, el cas d'ell ha sigut per perseverància per perseverància i esforç i perquè ha pogut a base de tot l'esforç i el treball tenir un coixí que li ha permès a engegar un altre negoci i ara ja et té 3, em sembla. També canvia una mica ara això, eh? Perquè el tema, comentes aquest d'en Paco, que sí que treballa moltes hores, però no sé si fixeu que últimament els comerços cada vegada van una mica reduir l'horari. Sí, sí. Comencen a les 11 o comencen... Gent disposada com en Paco, s'entrarem pocs, eh? No, no, ja, no. I a fer hores i hores i viure en el local, perquè al final... El local només anar a casa per dormir i tornar a treballar, i caps de setmana, i això cada vegada costa més. Bé, perquè potser en aquest, depèn del tipus de local, però a vegades has de veure quina és la teva clientela objectiva que et pot venir, no? I les botigues, segons quines botigues... Clar. En general, també no cal que estigues obert tot el dia. Ni molt menys. És a dir, jo què sé, si és una botiga que està dirigida a la gent que ve de fora, doncs, no ho sé, planteja't, igual obres a les 11, tens al migdia obert i tanques a les 6, per dir alguna cosa. Depèn de... No? Dic jo. Jo m'ho plantejaria realment. O que van molts locals, eh? Obren moltes hores o bastantes hores i llavors van veient a l'hora de la franja que els hi ha entre més el públic i van decidint i adaptant l'horari una mica a les necessitats del client, que al final Però és que en definitiva les botigues que estan dirigides als estrangers, per dir alguna cosa, la gent que ens visita, també jo ho tindria mega clar, no venen a les 8 del matí ni a les 9, apareixeran a les 11 o a les 12 i al migdia polvoraran. Sí, s'ha de valorar el tipus també de comerç que tens, l'activitat que tens, etcètera. També és veritat que alguna vegada ens hauríem de fer una mirada perquè aquella cosa que diguem de la defensa del comerç de proximitat, la defensa del menjar de quilòmetre zero, la fem i la fem... fins a les últimes conseqüències a vegades però llavors els mateixos que la fan són els que llavors diguem-ne compren per plataformes d'aquestes que venen des d'altra punta de món que te carreguen de plàstics i de papers i de cartrons I això, placa, deu afectar tot allò que en deien de la petxada de carboni. És a dir, que la sensació és que a vegades també algunes botigues han tancat perquè les hem obligat a tancar. Perquè nosaltres mateixos no en prenem consciència. el que està clar és que, per exemple, si tu necessites anar a comprar fruita, vés a qualsevol fruiteria que hi ha, que amb una bosseta de paper t'enduràs la fruita que necessites. I no te'n vagis a un supermercat a comprar-les allà. Amb el blister aquell. Això ja per començar. Jo, per exemple, l'altre dia me deien amb el tema de rentar roba, els plàstics i tal. Ja fa temps que compro amb una marca que no la viré perquè no toca, perquè no me genera cap tipus de residu. Bé, no, doncs, aleshores, jo mateixa, però per què? Per mi també, eh?, per no tenir d'anar carregada. O sigui, que al final és anar-te de quan? Amb això que deies, i tu que ets home de llibres i llegit i escrit, no, l'Olissus. L'Olissus, la llibreria Olissus, de viatges... a mi m'agrada quan ells van començar a la casa de Masó i van estar uns bons anys ells van aportar un valor afegit a la ciutat que no tenia la 22 és la 22 la Geli ja va tancar però ells allà van trobar el seu ninxo jo si els he demanat un llibre i no el tenen i el poden demanar, m'és igual esperar-me un mes o tres setmanes o quinze dies. Per què? Perquè ells fan xerrades, incentiven escriptors, generen una cosa que el senyor Amazon no em donarà mai de la vida. Em sento militant i bona persona a fer això, no, és que és egoisme pur. Vull que la meva ciutat sigui dinàmica, per tant, aposto per aquells que la fan dinàmica. Total, total. I sé que això, que el comerç del paracoll de Sant Narcís, doncs si no hi vaig a comprar allà perquè me'l faig enviar per no sé què, perdré aquelles llums de carrer, aquells... Totalment. en en Martín, en Josep, en el de Can Rigo i els d'Ortega. I passaré per allà, serà un carrer anònim i perdrà allò que ara és un tresor i és un valor que podem perdre. Ho hem de fer nosaltres tots. Tots els que ens escolten són els primers, i nosaltres òbviament, els que hem de tenir la consciència de fer barri, de comprar la botiga de proximitat i deixar-nos... Perquè la conseqüència o el que ve després és després allò que ens queixem d'on t'ho col·loquem. Vull dir, és que al final és un anàlisi d'un mateix de dir, formo part d'aquesta... societat i tinc a posar el meu granet de sorra per fer el canvi Marc, avui has parlat poc molt interessant aquí els companys molt tema de Girona que tampoc a vegades si no ho coneixes del tot tampoc he volgut dir, però bueno ha estat bé sobretot poder venir, poder assistir una vegada més i compartir amb vosaltres tant amb en Joan com amb la Rosa, com amb tu Jordi doncs sempre és un plaer i sempre aprens coses. Mirem de parlar de la ciutat i la ciutat té coses bones i dolentes. Avui hem entrat i hem focalitzat molt una miqueta amb les que no estan però hem acabat dient que tenim una ciutat que ens agrada. Això sí, jo estic enamorada de Girona, això. Soc de Figueres i ja t'asseguro que jo no hi tornaré, per exemple. I aquesta és una lluita que hem de tenir, no? Per tenir millor la ciutat, la ciutat que tots. A pensar que deies la lluita que els de Figueres no tornin a Figueres. Hi ha molta gent a Figueres que viu a Girona. Molta, molta, molta. Ens agrada, ens agrada a Girona, perquè quan érem jovenets ja veníem i era allò la capital, saps? Tot i que en aquells moments Figueres era molt més maca que no pas a Girona. Ara bé, jo fa trenta i pico d'anys que visc aquí, òbviament jo ja soc d'aquí. És d'aquí el tombant dels vuitantes-sevantes. Sí, sí. Va guanyar, va guanyar. Doncs amb això acabarem avui aquí a l'emissora municipal perquè ara són les 11. Si tot va bé, demà tornem. Gràcies. És dilluns 9 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona tira endavant el pla financer per afrontar els 8 milions de les desigualtats retributives i la sentència del garatge forner. L'Ajuntament ha tancat el pressupost del 2024 amb un dèficit d'uns 250.000 euros per a aquestes despeses sobrevingudes i això obliga el consistori a presentar el pla per dos anys pels exercicis del 2025 i el 2026. L'equip de govern portarà el document a aprovació inicial al ple d'avui. La tinenta de l'alcaldia, Sílvia Liu, ha subratllat que l'Ajuntament gestiona el pressupost amb eficiència i transparència i que el desequilibri és conjuntural i no estructural pel pagament d'aquests dos imports. La Universitat de Girona treballa per convertir el centre de robòtica submarinant una infraestructura científica i tècnica singular. Es tracta d'una distinció que permetria que aquest centre referent a nivell europeu en robòtica submarinant tres amb més convocatòries de recerca de les que pot accedir actualment. Girona licita la instal·lació d'una grada retràctil a l'Auditori de la Mercè. Les noves grades substituiran l'enterimat actual i comptaran 170 butaques que estaran a la zona central de l'Auditori. A les golfes es mantindran les cadires sobre plataformes que hi ha actualment. El fet que les grades es puguin plegar i desplegar de forma automàtica permet crear un espai polivalent a l'Auditori que s'adapta a noves necessitats i usos culturals. Girona fomentarà l'horticultura en un nou espai formatiu a l'antic taller de Can Marfà a la barri de Santa Eugènia. L'edifici està en desús avui en dia i les obres de rehabilitació permetran convertir-lo en un espai eficient i sostenible energèticament. L'equipament servirà per mostrar didàcticament els cicles de l'hort, les plantes hortalisses i l'ús eficient de l'aigua, la terra o el compost. La rehabilitació tindrà un cost de 996.000 euros i s'inclouen en el projecte Menja Girona. El Festivalot de Girona tanca la desena edició amb més de 30.000 espectadors. El doble concert de Figaflau es va servir per posar el punt i final a una edició que ha superat totes les expectatives i que ha comptat amb artistes com ara Abdammar i Gelabert, Doctor Prats o Blaumut. Els Amics de les Arts celebren la bona rebuda del públic d'aquesta proposta que està més que consolidada entre el públic gironic. I en esports, el Girona ve empat a 0 contra el Badalona i passa la final per l'ascens de la segona federació. Excepte uns primers minuts en què el Badalona va pujar a les revolucions amb arribades de perill incloses, ben aturades per una defensa molt seriosa i un concentrat Sergi Puig, la resta va tenir color blanc i vermell. El filiar va controlar amb certa facilitat un partit on no van passar gaires coses i ara s'ho jugarà tot contra el San Fernando Canari, amb el factor camp en contra. I pel que fa el temps, dia avui assolellat amb pocs canvis i amb les temperatures que aniran a l'alça i poden començar a superar els 30 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.com