Girona en transformació: residus i renaturalització, debat Parc Jordi Vila Mitjana–nou Trueta, i el present del Girona FC
Autopromocions de programes i retransmissions esportives de Girona FM abans d’iniciar la tertúlia.
Jordi Grau dóna pas a Martí Terés, Xavier Villarreal i Pere Albertí. Conversa distesa sobre l’estiu, feina i retorn a l’actualitat.
Debat sobre errades individuals, manca d’un 9 ‘killer’, noves peces (Danjuma, Bióvic) i la diferència entre la dinàmica positiva de l’any passat i l’actual.
Relat del desplaçament en autobús (25 h, descans mínim) per veure el Girona a Europa; to d’anècdota i sacrifici de l’afició.
Govern en marxa a ciutat i país. Línies de treball: mobilitat, ZBE, renaturalització, residus i l’impacte del nou Trueta.
Exemples de reacció veïnal i a les xarxes davant mesures de mobilitat. Transició cap al tema residus.
Objectiu: menys residus i més selectiva. Model dual, cas Montjuïc, experiències de barri, freqüències i hàbits domèstics; debat sobre la taxa i costos reals.
Ritmes lents i finançament: subvenció signada per a planta de triatge orgànica i de rebuig, producció de compost/biogàs i rol de la incineradora.
Centre d’acollida d’animals, reobertura de la Central del Molí (usos administratius i turbina pedagògica) i obres a la Sèquia per filtracions.
Ciutat més fresca i permeable: reduir asfalt, potenciar ombra i vegetació; criteris d’escocells sense herbicides i exemple de Consell de Cent.
Expropiació per al campus hospitalari finançada amb habitatge privat sobre sòl de parc per assolir cost zero municipal; inici del rebuig veïnal.
Esment de l’alternativa Domèny i debat tècnic sobre inundabilitat i qualificació d’equipaments; alerta de densificació i trasllat de parc no equivalent.
Exemple del Parc de Domeny i crítica a compensacions verdes allunyades (cas Carretera Barcelona) que trenquen la lògica de proximitat.
Veïns: sí al Trueta, no a perdre qualitat urbana. Petició d’aturar, asseure’s i repensar per evitar convertir la zona en un ‘vell bitge’.
El Trueta actual s’està ampliant; terminis d’amortització (~15 anys) fan improbable una immediatesa. Crida a més realisme i transparència.
Comiat i temes pendents per a properes emissions (Setmana de la Mobilitat a Plaça Catalunya, situació de Sílvia Paneque).
Successos, Sea Otter Europe, adquisició de pisos socials, obituari Carles Espígol, Els Catarres a Estrenes 2025, esport i el temps.
Autopromocions de la casa (L’Alternativa, Info Podcast) i recordatoris de sintonia i canals digitals.
Panorama general
- Conversa àgil i centrada en la ciutat: gestió de residus, renaturalització urbana, i el debat urbanístic al voltant del Parc Jordi Vila Mitjana i el futur campus-hospitalari del nou Trueta.
- A l’inici, apunt esportiu: estat del Girona FC, les dinàmiques de joc i l’exigència del calendari europeu.
- Tò de fons: la idea que els canvis necessaris costen, però que “no hi ha alternativa” en temes clau com residus, mobilitat i clima.
"Si algú té un model millor, que el posi sobre la taula."
Esports: Girona FC i la Champions
- Valoració crítica de la derrota recent: errades individuals i manca d’un killer a l’àrea tot i noves incorporacions.
- Context: la triple competició (Lliga, Champions, Copa) carrega el calendari (7 partits en 21 dies) i exigeix rotacions i adaptació.
- Mirada serena i de perspectiva: de patir a 2a B a jugar Champions; tocar de peus a terra i marcar com a prioritat la permanència.
- Anècdota destacada: viatge d’afició a París en autobús (25 h entre anada i tornada), mostrant l’embranzida social del moment.
Govern local i reptes del mandat
- Continuïtat de línies estratègiques: ZBE, mobilitat sostenible, renaturalització i residus.
- Consciència de ritmes lents: la burocràcia fa que molts projectes es planifiquin en un mandat i s’executin dos o tres després.
Residus: del porta a porta als contenidors “intel·ligents”
El model dual i per què
- Objectiu de fons: primer, generar menys residus; segon, millor recollida selectiva.
- A Girona s’aplica un model dual:
- Porta a porta en unifamiliars.
- Contenidors intel·ligents (porta a porta comunitari) en blocs.
- Resultats esperats: passar del ~50% al 80–90% de selectiva (dades d’altres municipis i pilots).
Montjuïc, resistències i ajustos
- Tensió inicial a Montjuïc: manca d’informació percebuda, canvis d’hàbits, i xats “incendiats”.
- S’han fet ajustos (assaig–error) i el debat s’ha refredat amb el pas de les setmanes.
Taxa, costos i falses alternatives
- La taxa de residus puja per múltiples factors (abocadors més lluny, normatives, costos de gestió).
- Opcions “privades” per establiments acostumen a ser molt més cares.
Infraestructures clau (a llarg termini)
- En marxa la planificació d’una planta de triatge previ (amb fracció orgànica), per recuperar més materials i produir compost i biogàs.
- La incineradora (preferible a l’abocador llunyà, però no ideal) tanca el cicle del que no és aprofitable.
"No és un drama si avui menges peix i demà no toca orgànica: ajusta’t al calendari o tapa amb peles de patata."
Renaturalització urbana: permeabilitat, ombra i salut
Què vol dir “renaturalitzar”
- Fer la ciutat menys dura i més permeable: reduir asfalt, augmentar superfícies que infiltrin aigua i refredin l’ambient.
- Més ombra i vegetació resilient per mitigar l’illa de calor.
Escocells i “males herbes”
- Una planta no és brutícia: substituir el glyphosate per manteniment manual comporta més feina, però guany en salut ambiental.
- Cal neteja selectiva on la vegetació dificulta la mobilitat o s’asseca en excés.
Referents
- Exemple icònic: Consell de Cent (Barcelona), un carrer peatonal i renaturalitzat que va passar de la polèmica a ser un model d’èxit.
"Si heu de ser guarros, feu-ho al mig del carrer, que es neteja cada dia; no als escocells."
Parc Jordi Vila Mitjana i nou Trueta: el gran debat urbanístic
Què es proposa i per què genera rebuig
- Per obtenir i urbanitzar el sòl pel campus hospitalari, l’Ajuntament vol finançar l’operació amb habitatge privat (5–7 plantes) en sòl avui de parc, per cost zero municipal.
- El veïnat de Sant Eugènia alerta de:
- Pèrdua d’un parc consolidat i de proximitat.
- Densificació: +380 habitatges (~+1.000 habitants) en el barri més dens.
- Efecte barrera i un “trasllat” de parc no equivalent (zones inundables, vialitat entremig, menys funcionalitat).
Alternatives i inundabilitat
- Es menciona l’alternativa Domèny (hospital simple) com a opció que hauria evitat el xoc al parc.
- Debat sobre zones inundables: criteris tècnics, precedents i solucions de disseny; cal transparència en la qualificació urbanística.
Urbanisme i compensacions
- Recordatori d’“urbanisme creatiu”: quan la zona verda “compensa” lluny del veïnat (ex. Carretera Barcelona), es desvirtua la funció de proximitat.
Calendari real del Trueta i honestedat
- El Trueta actual s’està invertint (quiròfans, urgències, pediatria). Inversions d’aquest tipus s’amortitzen en ~15 anys: cal realisme amb terminis del nou hospital.
- Missatge veïnal: “Volem el Trueta i la transformació, però no a costa d’empitjorar la qualitat urbana del barri”.
Projectes a llarg termini i burocràcia
- Centre d’acollida d’animals: planejament llarg; el ritme administratiu desespera.
- Central del Molí: equipament amb usos administratius, possible turbina pedagògica i generació elèctrica; diverses licitacions i retards històrics.
- Sèquia: obres per filtracions (anys afectant un pàrquing), amb talls programats; la planificació no sempre pot aprofitar períodes d’aturada del cabal.
Butlletí final (titulars)
- Successos: mor un home de 44 anys en un pis on s’exercia la prostitució (Girona).
- Esdeveniments: Sea Otter Europe tanca amb 68.000 visitants i 500 marques.
- Habitatge social: l’Ajuntament compra 2 pisos més (ja en porta 4 enguany; parc municipal: 197).
- Obituari: mor Carles Espígol, exgerent de Clínica Girona.
- Cultura: Els Catarres presentaran nou disc a les Escales de la Catedral (Estrenes 2025) amb dos concerts el 4 de maig.
- Esports: Uni Girona cau a la final de la Lliga Catalana (68–55); l’Olot aconsegueix la primera victòria.
- Temps: dia variable amb possibilitat de pluja a la tarda (15–23 ºC).

