Girona en moviment: Plaça Catalunya a prova, pacificació i transport públic; bicicletes i civisme; moda i turisme a Platja d’Aro; projecte Gasol Monar a Salt

L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, divendres 20 de setembre, acabem setmana des del punt de vista de les tertúlies, acabem setmana i començo una setmana per alguns molt llargues, sobretot pels barcelonins que tenen dimarts la festa de la Mercè i que segurament faran pont, això cal preveure-ho si s'ha d'anar a les carreteres, però nosaltres no parlarem de Barcelona, menys que vulguin les tres persones que m'acompanyen avui aquí, que els agraeixo, que tinguem aquesta territori per parlar de la ciutat del país una mica del que ells vulguin. I per tant, arrencarem ja amb tot un president, el president del GEC, Francesc Ayuela. Molt bon dia, Francesc. Molt bon dia. Què tal, com està, Toni? Molt bé, molt bé. Fa bona cara, és com si haguessis, no sé, per dir-ho alguna vegada, com si haguessis estat 4 o 5 setmanes al carregat. Mira, un mes per de Girona, qualsevol carrega pilla. Molt bé, ara ve l'estiu? Sí, molt bé, molt bé, sí, sí. Hem canviat realment d'escenari, de gent, de temes, i que és necessari per tornar. Per aquest, doncs, no tornaries, eh. Quan arribes de tu vas amb la crua de la realitat, que és allò que has deixat aparcat, més allò que s'ha generat, més el dia a dia. Però bueno... Un altre dels potes d'aquesta tertúlia deia, ha sigut un bon estiu perquè no ha passat res estrany. Toni Clésia, és molt bon dia. Molt bon dia. No sé si ho has dit ben bé així. Sí, sí, ho he dit així. Ha sigut un bon estiu perquè no ha passat gaire res. Hem estat una mica fresquets, n'hem passat aquelles colors que s'han passat, hem fet quasi un fred a la sequera sense donar-nos en compte encara qui sigui. Per tant, encara hi és, però no hem parlat. És curiós, això deu ser culpa dels mitjans de comunicació. Jo crec que sí. Perquè com que els polítics en un moment determinat en parlaven i en un moment determinat va interessar no parlar-ne, ara que ja ha passat l'estiu tornem a parlar de saquira en 15 o 20 dies si no plou gaire. Exacte, exacte. I he deixat pel final, de manera expressa, una persona que sí que estic convençut que ha treballat molt aquest estiu. Sílvia Castelló, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia. Acaba de començar el curs universitari o està a punt de començar el curs universitari. Han començat i llums. Sí, sí, sí. Tot bé amb normalitat. Tot bé... Tenien gent, tenien gent per cobrir les places. Sí, sí, sí, sí, sí, superbé, molt bé, molt contents. Bueno, ho dic perquè suposo que, diguem-ne, que n'hi havia moltes més a les que haguessin volgut venir, que no les classes que han pogut oferir. La veritat és que estem molt contents. Vam començar el dilluns i el que m'agrada més és la sensació, no sé, la sensació de pau i de gent contenta que hi ha a l'escola, no? I això és com, no sé, No sé, us n'adoneu quan entreu en un lloc que es percep doncs com bon rotllo i que la gent està treballant o són altres concentrats, contents i tal. I la veritat és que això és com el millor regal per començar aquest curs. Ha començat el curs? Costura, diguem-ne, no para? No, ha començat el grau, ha començat tot. I a sal fan obres o no fan obres a sal de la fàbrica Gasol? Estem, estem, estem en ella perquè estem en la nostra gran aventura preciosa que em sento super afortunada d'estar-hi i ara estem com en un lloc... On estàs Sílvia cada dia? Doncs depèn. I a vegades estic al Parc Scientific, a vegades estic a la Gasol i llavors estem amb tot el projecte, estem començant el projecte i està brutal. Explica'm això, la Gasol, és que no recordo exactament què perquè devia ser finals de juny o de juliol. Que ja estàvem desconnectant tots de les vacances, sí, sí. La veritat és que ens ha pillat l'estiu pel mig i ha estat també com... O sigui, vam començar, vam anunciar el projecte que hem agafat, hem llogat per 25 anys la fàbrica, la Gasol, de salt, la Gasol Monar, concretament, perquè... La que està el cantó de l'Església de Sant Cugat, diguem. No, perquè a l'església de Sant Cugat, just a darrere hi ha l'Agazol, que és propietat de l'Ajuntament de Sant, i que estan treballant en un preprojecte, per entendre'ns, i llavors nosaltres estem a l'Agazol Monar, que és just al darrere, que queda passat el po en la séquia. Però s'ha d'entrar per allà, no? No, sempre per darrere. Tenim un accés nosaltres superxulo. Més ara que ens han obert la séquia és preciós, perquè arribes i dius... L'altre dia una noia em va dir que bé que que vas caminant per aquí i et trobes com això, com aquest ambient així, com el món tan frenètic, tan ràpid, totes les pantalles, tots els joves que van tot el dia estressats, doncs és com, ei, baixem la revolució i comencem a ser nosaltres i començar a crear coses. Això que dius ara de la séquia, realment es nota i no es nota només quan passes per les hortes per Sal o Sant Eugeni, es nota al mig de Girona aquella imatge de l'Unià que no hi havia ni una gota, perquè hem de recordar que la séquia, que l'aigua de la séquia que és del Tert, torna al Tert, mitjançant, diguem-ne, dues sortides, una petita pel riu Uell, que ja no és un riu que... perquè no hi baixa aigua, sinó de la Secia, i per l'Unyà, que ha donat una sensació, diguem-ne, de... pel carrer Perill. També és normalitat, exacte, sí, sí, pel que per la Sec i pel carrer Perill entrava el d'això. De tota manera, ara penso que la tornarem a tallar perquè s'han de fer obres. Veu que no vàrem tenir temps durant els 10 o 11 mesos que va estar, diguem-ne, seca, i ara s'haurà de tallar per fer-hi unes obres He de dir-vos que això no va arribar als mitjans, ara no ho direm tampoc molt fort. No, no ho diguis fort, però ho digui. Però mai no ho diem. Hi va haver-hi una de les portes de la Secions, com es diu, i que aquest estiu van inundar una part de la gasola gran. Perquè hi ha perdues, no? Sí que va passar alguna cosa perquè va saltar l'alarma i no sé què, alguna història vaig sentir, sí, perquè tal, no sé què, ja està tot resolt, però sí que va ser com, uau, s'ha obert una de les comportes i ja està. Doncs el que és terme municipal de Girona s'haurà de tancar d'aquí un temps, no sé exactament quant per tal, de fer unes obres de contenció en un dels murs del carrer que costa bona. És molt important l'aigua, ho notem com no hi ha. sobretot com no n'hi ha, llavors patim tots. Avui m'agrada aquesta taula perquè en realitat hi ha una persona que cuida la salut de les persones, el Jack. Una persona per dins i per fora, una persona que la cuida per fora, l'estètica de la moda, l'estètica textil i del plegat. Per dins també. Per dins també, que ajuda molt. I jo ho explico, jo ho comunico i intento resumir una mica el que estem veient. Per tant, és molt interessant. Nosaltres, el de costura és una tapadera, ja ho he dit sempre. O sigui, el de fora és l'excusa per cuidar-nos per dins. Per ser aquest reflex. Molt bé, està bé això. I la ciutat? Com la veieu, la ciutat? Bueno, en paco un francès amb ulls nous, perquè després de tantes setmanes fora... Ah, no te'n recordaves. La ciutat... No sé, la veig igual, ara han tallat el trànsit a la plaça Catalunya, per fer-nos de què, suposo que és una cosa interessant, però fa temps que tinc la sensació La normalitat és que no passin coses, però no passen gaires coses. Això és típic de les ciutats petites burgeses, per això quan passa alguna cosa petita, desproporciona. Jo recordo altres èpoques de no passar mai regidors. Aquest burgesa els ha dit amb un punt polític. Us he de recordar els periodistes, sobretot, la polèmica que va durar setmanes i pàgines de paper del famós final Allò d'una part, perquè no passa gaire res, o el famós arbre davant de la casa Martorell de la Salamanya, que aquell arbre que s'hi tapava la finestra... Quan surt això és que no hi ha... Totes les ciutats petites, delicades, com la novel·la d'administral, i per tant no passa gaire res. I m'he trobat ara també... Primer, que també és final d'estiu. Comencem des de temporada, que encara hi ha una... Avui sí que podem dir que és final d'estiu, perquè demà acaba l'estiu meteorològic. Són molt potents, culturalment. Esportivellment també, comercialment, empresarialment, el que vulguem. Però som avorrits. Ara, jo m'hi poso el primer, eh? Ve d'Andalusia, em sembla. Et sembla que ve d'Andalusia? No, no, no. No podem comparar, eh? No, no sé, suposo que... Tenim com aquella... Bueno, acaba perquè ve d'això. Ara, i tenim un ego massa pujat, eh? Això de ser de Girona. A més, això ja em molesta. Personalment, allò ja... Aquell complexe que tenim, complexe de superioritat, que falta que algú de fora t'ho digui per dir... No ho diem, però jo crec que... No, pensant que és el millor del món. El millor barri vell, que és veritat. Però, home, també hi ha altres barris. Tu ho has dit, el millor esport també ho has dit. No, però vull dir que sí, els millors clubs, d'acord, però no sé, potser hem de ser una mica més humils, ens falta una mica que ens baixin els fums. Jo penso que ja no parlarem, si som tan tímids i tal, potser no parlarem. No, no, fa una certa gràcia, avui tinc ganes de discutir-me amb el Francesc. Veus, no hi estic pas del tot d'acord, perquè... Saps què passa? Que vas escoltant i escoltes... Mira, ahir vaig escriure un article que sortia d'aquí molts dies, en el sentit de dir que amb el llenguatge, i parlava dels polítics, de tots els polítics, però no només dels polítics. Polítics, mitjans de comunicació i gent del carrer... que en general, quan parlem, ens collonem, ens autocollonem en el sentit que ens diuen mentides. Per exemple, quan diuen que un finançament singular serà plural, doncs miri, no ho entenc. O és singular o és plural. Com ens diuen que tots som iguals davant de la llei, perquè som espanyols i ho diu la Constitució, dius, cony, i el concert d'econòmic basc. I els drets corals navalesos. i les peonades d'Andalusia tenen dret a cobrar un subsidi molt petit, però que allà els permet viure, però en canvi els d'aquí no, que també n'hi ha de gent pobra aquí encara que no ho sembli. I mira, estic amb aquest plan de dir que, i per tant com ens diuen que... Que sí, que traiem molt de pit, jo penso, però a Girona, per exemple, ve tota la gent, diguem-ne, desprotegida, que viu al carrer, perquè com que no hi ha cap altra ciutat de les comarques gironines ni poble que tingui una sopa, doncs venen tots aquí. I si vas pel carrer veus que hi ha molta gent al carrer, més de la que hi havia fins fa poc. que està molt desprotegida. I serem collonuts, com dius tu, però com has de trucar a una administració ja et pots preparar per la punyatera burocràcia que hi ha. I totes aquestes històries, ja veus que és una manera fàcil de dir... Pensava que seria un atac directament, però va, és una cosa molt sola. Com vols que ho faci això amb el president d'UJI? No sé si esteu una miqueta d'acord. Aquesta sensació de dir... Ostres, mira, hi ha una cosa que... Ara he agafat protagonisme a la tertúlia. m'atabala molt, m'empipa molt, em comença a indignar la superioritat moral, em sembla, que segons qui et parla. La sensació aquella, per exemple, quan segons qui et parla de la petxada ecològica, i et diu, és que esclar, el CO2, hi hem de ser i tal, i dius, ui, t'han anat de vacances. Doncs mira, l'altra punta de munt, Jo no hi vaig pas a altra punta del món, i segurament amb aquestes coses ja ho he gastat més petxada ecològica que he gastat jo a la meva vida. Coses d'aquestes, eh, vull dir, i això és molt transversal, eh, perquè algú dirà, aquest està parlant de tal... Sí, estic parlant d'algú que ara ja recordo, però com aquest, 50. Bueno, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi Jo sempre he sigut partidari de tancar Jaume al primer cap en dins. Totes les accions que s'han fet a aquesta ciutat i altres ciutats del món, quan s'ha fet una zona peatonal, que la gent hi visqui més bé, que el comerç pugui, d'alguna manera, gaudir de la gent passejant i puguem mirar aparadors, etc. ha sempre funcionat. i realment avui dia Girona ja necessita que hi hagi un agent que s'atreveixi, no sé si serà aquest govern o el proper o el que sigui, que d'alguna manera s'atreveixi a tancar la ciutat d'una manera raonable i que segui en benefici de tota la gent que hi viu o que la visita. Això s'ha fet en totes les ciutats europees i sempre ha sortit a Girona. Fins i tot en Girona va fer-ho anys abans. Per exemple, va tancar el camí Santa Clara. És que si paràvem del carrer Nou, Santa Clara... La Rambla, que aparcava a la Rambla... Al camí Nou hi havia aparcament i circulació de vehicles. Santa Clara era... Aparcàvem a la Rambla. A la Rambla i al carrer de la Força. I al carrer de la Força. Sí, sí. Vull dir que d'alguna manera sí que és veritat que la ciutat necessita... això que deies tu una mica, potser que no es veuen gaire coses del plegat i que potser sí que faria falta una mica més de valentia en transformar, en buscar una mica més de transformació. Transformació mirant al futur, eh, no transformació mirant al present, sinó una mica mirant al futur. Jo el que trobo a faltar, independent de color polític, més igual, val, mentre sigui una bona proposta, és a dir, ja em sembla bé, plaça Catalunya sí, no, Jaume Premés sí o no, però abans de fer coses, Planifiquem ben bé quina ciutat volem i, doncs, executem. Si no, fem pedaços. Ara fem l'Alps a Catalunya, però és que potser després d'un any volem fer una altra cosa que allò ho impedeix. Què vols dir? Jo voldria esperar que hi ha un projecte... Jo no el conec, jo no el conec. Ara estem parlant de política sense adonar-nos. Algú ha d'explicar... Estaria bé tenir un pla. La ciutat dels propers anys, la proposta nostra és aquesta, i a partir d'aquí tu vas treballant, arribaràs o no arribaràs, però tens una meta. Si no, vas fent pedaços, i no saps ben bé on vas. Perdona, i t'ho pregunto directament. Es dedueix que tu creus que en aquest moment, per exemple, el govern municipal de Girona no té projecte? No ho sé. És que acabo d'arribar. Ha estat un mes fora. Molt àbil, eh? Per exemple, l'any passat, setmana de la mobilitat, es va atallar un tros del carrer Lorenzana, que anava des de Lorenzana fins a Joan Maragall, el tros del carrer Lorenzana aquell aquí darrere de l'emissora, per dir d'alguna manera que no va ser aprofitat per ningú, perquè no va servir, i la pròpia regidora Cristina Andreu va dir que havia estat una prova, i que evidentment no hi havia. Aquest any en fan un altre, que és a part d'una zona d'una escola, bàsicament l'acció se centra a la plaça Catalunya. La plaça Catalunya què hem fet? Expliquem-ho bé, perquè és clar, aquí també hi ha un... hi ha certes coses que s'han d'explicar, és a dir, hi ha veïns del barri vell que tenen pàrquings i per tant tenen dret a tenir accés al seu. Hi ha el tema de la càrrega i descàrrega. Hi ha la sortida de vehicles que baixen de la Universitat de Girona a les pedreres i que necessàriament en aquests moments han d'anar a plaça Catalunya perquè l'altre no poden... i el que s'ha fet és tallar la circulació a mitja plaça Catalunya, a la part, diguem-ne, oest. És a dir, ara els cotxes que entren, d'una manera o l'altra, que entren a la plaça Catalunya necessàriament hauran de sortir en vehicle per Sant Francesc, menys que vagin al barri vell, que estiguin autoritzats a fer-ho. I aquella zona quedarà, diguem-ne, teòricament lliure de vehicles perquè també trauran el... no s'hi podrà aparcar, i les places que hi havia de mobilitat reduïda s'adreslladen a davant de la Generalitat. Bé, és una prova, és una prova que van dir que duraria durant aquesta setmana i unes quantes setmanes més. Aquest és el tema. En Toni ha sigut molt clar, ell ha dit Això és una proveta, no? Això és una proveta, és a dir, el que es va fer en el moment amb Carreno, amb Santa Clara, amb Rambla, va ser més agosarat, i ell ho ha dit molt clarament, hi ha la circulació des de Gran Via cap aquí, evidentment. Potser accedia als veïns, o pogués accedir 24 vegades a l'any. quan se vol cotxe, que això també es pot controlar i s'està fent a altres ciutats, és una mica el que deies, de dir, falta potser saber que no només hem de fer una coseta, sinó que hem de fer més. Cal fer el mapa de quin és el model de ciutat, és com tu, per exemple, tu tens un projecte molt potent, i millor que tu, el teu projecte comences, mira, aquest any, Provarem a fer macramé. Tu tens un projecte molt gran, t'has mogut, has buscat els mitjans i els teus partners i a partir d'aquí vas executant. És una identificació i tothom sap què vols fer. Jo crec que ens falta això. Tenim un govern municipal que cadascú té el seu model. Doncs a mi em falta un model general del nostre govern, perquè són tres partits els que hi han dit. Deixa'm fer d'advocat del diable, ja en l'anterior mandat, per dir d'alguna manera, tots els partits del color que fos, absolutament els que manaven i els que estaven a l'oposició, deien, una de les coses que volien era treure cotxes del centre de Girona, i ara continuen dient, però fer-ho costa. Jo penso que està bé fer una prova pilot, quan muntes un projecte està molt bé fer una prova pilot per no estrellar-te abans... Exacte, ja la jutjarem a veure d'aquí unes setmanes com hagi funcionat. I això està molt bé, però sí que és veritat que aquesta prova pilot, com diu en Francesc, ha de tenir espai i ha de ser un petit raconet d'aquell gran projecte que s'està treballant. No ho sé, jo que visc a quart, també una de les coses, no?, de tancar la plaça i fer tot aquest centre sense vehicles, tot això està molt bé, però s'hauria d'apreveure què passa amb tots els que venim de fora amb vehicles, no? Bàsicament perquè tampoc... Parkings, disuasoris o pagar, perquè de fet ara aparcar a Girona és molt complicat, el centre de Girona només pots aparcar pagant, amb els parkings o les zones blaves o les zones verdes. I a bon preu de més, eh? A bon preu. A bon preu. No? Preu social. No ho sé, eh? Un preu social. Per això et penses que les teves són bones, eh? Sí, sí. Jo que vaig amb la furgo a sobre no tenen alçada els parkings, només hi ha dos que tenen alçada. Encara em les dificulta més si sovint et trobes el parking que està ple o el que sigui. Si tot això es volgués fer de forma seriosa jo penso que s'ha de tenir en compte. Igual que quan muntes un projecte tens en compte tot. On aparquen, què fan, on es mouen tot, no sé què, què veu. I, clar, s'hauria de tenir en compte, s'hauria de tenir en compte. Exacte, sisplau, perquè... Més freqüència. Aquí també, mira, ara també va pel meu poble, necessitem la línia de bus que... Cada quant passa la línia de bus de Quarta Girona? Només és el que va a Sant Feliu. Nosaltres no tenim l'Interurbà que va a Vilablarets o a Coart. No el tenim. Jo sempre demano a Coart i a l'Ajuntament de Coart, sisplau, perquè els meus fills mateixos... M'emportes, perquè passa el bus i quan ve de Sant Feliu ve ple. No sé si ho sabeu, si heu agafat mai el... Ve ple i passa de llarg. I fa una hora que estic aquí esperant i ha passat ple. Pots venir-me a buscar. Clar, això és un problema per a aquestes poblacions, però també per a entrar dins de Girona. Llavors, transport públic s'ha realment molt més eficaç, i a banda d'això, uns pàrquings disessoris. Vull dir que, no ho sé jo aquest estiu, que m'he dedicat a voltar per Europa amb el furgo, està molt bé, però et trobes els grans pàrquings al voltant de les ciutats, i tu saps perfectament, ja és que et planifiques, és que en cap moment penses que han entrat amb el vehicle a la ciutat, però perquè hi ha uns pàrquings que després t'hi acosten uns llençaderes o potser no tenen volum. Això també és un problema d'educació i de mitjans, és a dir, veient nosaltres, i el dia en què nosaltres me miro a mi mateix i no sé si en francès, però en Toni segur que se n'ha recordat, agafàvem el cotxe per fer tres carrers a Girona, és a dir, 30 anys a plena. Bueno, potser també perquè són petits o on hem viscut que hem crescut, Però això ja ens hem educat i ens hem adonat que per a la ciutat s'ha d'anar a peu, si es pot, perquè no tothom pot, que aquest és un altre tema, però que hi ha d'haver, per entrar a la ciutat hi ha d'haver això que dius tu, perquè ja n'hi ha algun, ja el de la clínica de Girona, però que és petit... No, però allò no compta, no està superpleg. El de la copa està sempre pleg, alguns afontejats, però hi ha d'haver... El meu me desballa a la Diputació de Girona, o hi va a tres quarts de vuit, hi ha parques a dalt de tot allà a la universitat, allò, però és que no hi ha pàrquing, no és... O sigui, realment, s'hauria de ser clars amb el volum de publicitat. Per exemple, per la gent de fora, si és també un bon transport públic també farà el viari, que molta gent no es desfressarien amb els cotxes, si hagués vies, diferents línies, i amb una freqüència adequada. Per tant, no caldria venir amb cotxe. És més barato, això. Tenim el que tenim. O sigui, políticament és molt més barato. Perdó, jo vaig a Barcelona ara gratis. 20 euros cada tres mesos, que te'ls retornen, i a més l'AVE. L'AVE pot ser un bon ús, ara. Un bon ús a un preu molt, molt, molt... 3 euros per viatge. Anava a dir que era mebrà, tu políticament. M'explico, m'explico. Si tu has d'anar ampliant carreteres, perquè cada vegada hi ha més cotxes, això és molt més car, que no pas posar més freqüència d'autobusos. És molt bé, és un autobús que funciona en un llavall i transporta l'epidòs de gent. Si el que has d'anar fent és ampliant carreteres, ampliant carrers, fent parkings perquè els cotxes no puguin aparcar, tot això és caríssim. El que has d'intentar fer és que el transport sigui públic. Si fas això, la gent cada vegada deixarà més d'anar en cotxe, deixarà el cotxe a casa, l'aprofitarà per quan faci falta i ja està. És una mica el que passa amb les ciutats amables, i sobretot les ciutats del nord d'Europa, que el que intenten fer és això, que el cotxe no existeixi. que només existeixi el cap de setmana per si vols fer un trasllat però si no, tens els trens plens, els autobusos plens i és això, has d'anar cap aquí, has d'anar cap aquí. El que passa a vegades és com, no, per què agafeu el vehicle? Bueno, és que és com l'oceania, no? A vegades no tens més remei. Jo l'any passat, el primer dia d'anar a Costura, allà al parc, vaig dir, va... Anàvem amb l'autobús, que això no pot ser, els nens ja els va portar el meu home i tal. No va passar el bus. O sigui, la directora va arribar una hora tard perquè, bueno, no va passar. Va passar super tard i quan li vaig dir... I no m'agrada fer queixa ni molt menys, eh. Però sí que és veritat que em vaig preguntar, és el bus de les... perquè en les 8 i 49 dic que és el bus de les 8 o és el bus de les 9. No, és el de la Socho. Dic, molt bé, fantàstic, no? Jo vaig arribar tard. I no l'he tornat a agafar. L'experiència no t'ho ha permès. Jo penso que l'eficàcia, ja ho sé, i que segurament hi ha molts conductors que funcionen superbé, però realment hauríem de ser molt més professionals en aquest sentit i ho faré un servei. Si no acabem agafant el vehicle i jo l'he aparcat aquí, està clar. És evident que aquella famosa frase, i no l'utilitzaré en el sentit aquell perquè després m'aportarien a l'Audiència Nacional, per fer truites cal trencar l'ús. És evident que per fer tot això que diguem hi haurà d'haver-hi una part d'esforç de la ciutadania que estem massa ben acostumats. Certament això és així, però llavors l'altra part és reclamar que els serveis públics funcionin correctament. Que jo no dic que no funcionin alguns. Per exemple, els busos de Girona en general funcionen. Segurament el que falta és més freqüències i alguna línia diferent. Però, per exemple, el tema de rodalies. La Sílvia ha dit que els autobusos, com venen de Sant Feliu, arriben plens i passen de llarg. El Rodalies, els caps de setmana, els que hem tingut fills que van a la universitat saben el que és agafar un Rodalies un diumenge al vespre o de tornada els divendres a la tarda. I llavors, crec que tots podríem estar d'acord que al marge de qui gestioni, al marge de qui gestioni, que hi hagin els governs espanyols, Rodalies no funciona. Bé, No funciona tan bé com hauria de funcionar. És a dir, quan el Rodalies de Madrid té una incidència, és una fe nacional de primer nivell. Aquí n'hi ha tres al dia. Si, i a més, el tema de que, com que no tenim vies de tren a tot arreu, utilitzem el bus, però que el bus sortint de Girona estem encara en freqüències i parades de fa 50 anys. És a dir, si que hi ha un bus a Sant Feliu, jo vull venir a treballar, jo puc treure 3 hores, perquè per anar a cada poble, per tant, hi ha d'haver un doble viatge. El que va per anar a cada poble, si cal, i el directe. I això no ho tenim. Doncs tarda un pilo de temps, no? Per tant, jo ara puc parlar-ne una mica en coneixent de causa, jo era el que sortia de casa meva, com vivia al Carremuntanya, en cotxe, Des de la pandèmia jo he agafat un cotxe personalment, conduï jo, tres o quatre vegades. Us faig servir les cames, que ara han començat ja a fer una mica de figa, les cames, el taxi, el bus... o en porta algú. I es pot viure així, eh? Es pot viure així. Clar, a vegades es diu, ostres, ara aniria amb un júic. Bueno, doncs mira, és de vida o mort, no? Per tant, es pot viure. Ara, és veritat que siguis una freqüència més adequada en els busos també de la ciutat. I també més busos, perquè a vegades utilitzo els que venen de sal. Clar, i a vegades que jo no sé com gozo amb les companyies fent tràmits gent. És que el de sal va molt petant. Jo t'he vist alguna vegada en l'autobús de sal. Com van els autobusos de sal? No m'ho explico tu perquè si em dic jo avui estaré molt... A nivell d'horari perfecte. Ah, no, no, sí, sí, no, plens, me'n refereixo a que van molt plens. Ara tu vas per allò per 300 i dius, bueno, ara he de picar, que he de baixar a la plaça, aquí a la marques de camps. Hòstia, com m'hi arribo. A part de que, fins i tot en plena pandèmia, que aquí podem parlar molt, però en plena pandèmia es permetia allò com un... tot el món xovat, pensava, aquí ja que farem, el que volem evitar després és amb la mascareta. Vull dir, a veure, per tant, una més freqüència i més busos. I sobretot, quan eres a fora de Girona, tenir vies directes. Si no, no surts a compte. Tu no pots treballar a Figueres i venir cada dia a Girona perquè hi ha tren, no? A l'escala, a l'escala. A l'escala. Tu no passaràs 3 hores, ja has de tardar. Jo com vull fer una mica de demagogia, perdona, eh, perquè totes les vegades fem els periodistes, Quan algú diu és que tothom hauria d'agafar el transport públic, jo dic doncs cuita, per un treballador de sal, que a més a més no té cotxe, i que treballa al públic on es riu de llots, a les 6 del matí comença, amb quin transport públic hi hauria d'anar i s'hauria de quedar a dormir el dia abans. Es va fer una prova i no va acabar. És veritat, perquè hi ha gent que ho té organitzat o buscant, però és veritat que per exigir la gent que complim, jo soc el primer que sempre trobaràs, perquè quan te canvien uns hàbits, Em penya. Això passa així. Però és evident que si estem tots d'acord, que hem de treure més cotxes del centre de la ciutat, el que hem de fer és fer-ho. I sobretot fer-ho, però abans fer les condicions, és a dir abans que el transport públic sigui i que hi hagi els transports... És un tema metropolità, no pot ser només la ciutat de Girona... Planificació d'aquesta previsió, o sigui, hauríem de ser capaços de preveure tot allò que passarà i fins i tot provocar-ho. i perquè algú sempre diu que aquest és un tema que no pots parlar només de l'actual Ajuntament, aquest és un tema que ve de dècades, i per tant tu t'hi està implicat, però és un tema que... Però aquest Ajuntament, precisament per la seva ideologia, per la seva manera de pensar i tot plegat, és l'ajuntament ideal com per fer aquesta transformació. A més abans en Francesc ha dit que és un govern tripartit i és veritat, però tenen 17 sobre 27, és la primera vegada en uns quants anys, des que era alcaldessa Anna Pagans, que també hi havia un tripartit, que no hi havia hagut un govern en majoria. Aquell any i mig que van governar Marta Madrenes i Sílvia Pané queda plegat. i que es va trencar pel tema de l'1 d'octubre, però no hi havia hagut, és veritat, ara hi ha 17 sobre 27 i per tant, si hi ha decisions clares, és un bon moment de prendre'ls. També hi ha algú, un tertulià, que diu, sobretot, aquestes coses s'han de fer el primer any, perquè després, eh, perquè les eleccions són cada quatre en el cas de les municipals. Abans has dit que estem molt ben acostumats, tu has dit que estem molt ben acostumats, i tot plegat. Jo deia que aquest ja és un discurs antic. Perquè ens hem aixecat tant que no podem estar ben acostumats, Jordi. O sigui, ja no podem aparcar. Ens anem pagant a pàrquing, cert? Sí, sí, sí. No és que ja estiguem ben acostumats. Hem deixat de aparcar el cim de la vorera, com feia en aquelles èpoques, perquè ara posen la multa, i ja va ser així. És just. És just que ha de ser així. Però vull dir que ja no estem en aquesta situació que estem ben acostumats, perquè, vulguis o no, l'entorn ja t'està pressionant com per dir no tens accessibilitat fàcil, no tens transport fàcil, per tant no. Realment estem en una situació que no podem anar en cotxe i si volem anar en cotxe hem de buscar un pàrquing o per si la ciutat està més en plans. Per exemple, la Sílvia, amb els horaris que deu tenir o que jo m'imagino que té, segurament no es pot permetre pensar que pot tornar quan acabi la seva feina a peu a quart. o alguna vegada, pels horaris, ho dic bàsicament, a part de l'allargada, eh, que ja és... Però, per exemple, jo que visc a salt, i que m'ho podria plantejar, tot i que les cames les tinc una mica pitjor que no, en Francesca deia que jo li començava a fallar, a vegades a dues quarts de dotze de la nit, que és una hora que acabes per qüestions de feina, no, especialment de gust, sobretot a l'hivern, doncs fer aquells trenta minuts o no pots. Aquest és un altre problema. Jo crec que això també, que som sempre valents per treure els cotxes de Girona, també pot portar coses bones. Oi tant. O sigui, em venen a la idea, no?, perquè avui justament, i us fico el tema aquí una mica amb calçador, avui justament me'n vaig a Platja d'Aro. Ets especialista per fer-ho, no pateixis. Vas a Platja d'Aro, què vas a fer a Platja d'Aro? perquè aquesta setmana s'està realitzant el Modaro, que és un esdeveniment que dura diferents dies, amb diferents esdeveniments i diferents motius, per treballar i per promoure la moda a Platja d'Aro. Se veu que a Platja d'Aro estan molt treballant això fa molts anys, però sí que és veritat que s'han intentat també donar un encaix amb aquesta moda catalana. Aquest territori, aquest quilòmetre... Zero, moda catalana, però també moda de qualitat i tal. I avui fem un col·loqui, que més o més el dirigeixo jo, el col·loqui, sobre moda i turisme. I després es fa un sopar. A on ho feu? Això al Costa Brava, a l'Hotel Costa Brava. A l'Hotel Costa Brava hi esteu convidats sobre moda i turisme. I una mica, ara quan parlàvem de tot això... I anava amb el teu cotxe, eh? Què? Ni treu. Hem d'aprofitar-ho, hem d'aprofitar-ho. Sostenibilitat, per suposat. I quan parlàvem de tot això ho pensava, no? Perquè l'Ajuntament de Platja d'Aro fa temps que els conec molt, no? I un dia l'alcalde de... per això Maurici, ho sento, si no volies explicar-ho, però... Maurici és l'alcalde de Platja d'Aro ja fa uns quants anys, Maurici Jiménez, si no, Maurici Jiménez. Doncs em va convidar i em va dir, Sílvia, escolta una cosa, que voldríem parlar amb tu. I vaig anar fins a l'Ajuntament, digues, anem a passejar. ui, anem a passejar? Sí, anem a passejar. I vam començar a pensar, vols un gelat? Vam fer un gelat, un granissat, no sé, vam començar a passejar amb una altra regidora, amb la Maria. I d'alguna manera està molt bé, perquè s'està plantejant precisament això que estàvem una mica parlant aquí, no? O el que també podria passar a Girona. S'està plantejant que hi passin coses una mica més enllà del platge d'Àroga que coneixem, que està molt bé, no? I que s'estan treballant bé. Aquest turisme, aquestes zones on no podem aparcar-hi, perquè d'alguna manera les galeries s'estan pensant de fer com un projecte unificat, amb una idea molt concreta, amb un projecte molt concret, i es vol començar a fer una prova pilot, a habilitar aquests espais, amb una estètica, o llavors jo penso que això pot ser una bona cosa també per les ciutats. De fet, en moltes ciutats també europees t'acabes trobant que al centre de Girona, al centre de les ciutats, no hi van vehicles, però sí que hi han donat peu a que hi hagi... creativitat, que hi hagi talent, que hi hagi on veig totes aquestes marques catalanes, que puguin estar-hi. I precisament això també ahir ho explicava, ahir vaig estar a la junta del Cluster Text i el català. i els comentava i deia, ei, per què no obrim una mica la ment i comencem a tots aquests que fem coses tan xules i amb tant de talent i amb tanta qualitat aquí a Catalunya, per què no comencem a posar-ho a dins les ciutats, no? A vegades és com ens en oblidem que les zones comercials a dins les ciutats se n'estan, no? Llavors potser també seria una bona possibilitat a Girona, si traguem els cotxes, que puguin passar altres coses, com passen al platge d'Aro, com passen a altres llocs, no ho sé, com ho veieu? Bé, bé, bé, bé, molt bé. Només una cosa. Horem d'anar amb bicicleta. Exacte. Podem anar amb bicicleta. Com és? Aquella és la que anava? En la Morsacita, tot l'any en Playa d'Ara. La Morsacita en Playa d'Ara, això va ser un invent, dic un invent perquè el conec bé, perquè en havien parlat ell, a l'època de l'arcal de Caragola, encara franquista, hi havia un eslegidor de turisme molt jove en aquella època i desgraciadament desaparegut, que era en Jordi Comas. Jordi Comas és de la persona que segurament va promocionar més Platja d'Aro, amb coses que ara serien difícils d'entendre però que a finals dels anys 60-70, una d'elles que va tenir un gran èxit a nivell d'Europa va ser aquesta, la Morse, Ceci, Temple i Adé. Sembla que invitaven tots els parells que es casaven, no? Totes, no ho sé, però invitaven unes quantes parelles, els aportaven de vacances i van aconseguir que es parlés de Platja d'Aro absolutament per totes les places europees. La Morse, Ceci, Temple i Adé. La Morse, Ceci, Temple i Adé. No, perquè tu no tens adert per saber aquestes coses. És la sort. I després va haver-hi també les aparicions d'aquests tòtems extraterrestres que apareixien i va aparèixer una platja d'oro que va omplir totes les televisions. A la platja d'oro va aparèixer una mena de tòtem metàl·lic. Ah, sí, sí. Això fa menys temps. Dos anys, dos anys. És una campanya de màrqueting espectacular. A nivell mundial, ens sembla que venen només tres llocs. Un d'ells, platja d'oro. No, però ningú sap qui el va posar. Va ser una aparició a la nit. No, no. És veritat, aquestes coses de marketing no es porten. Avui el veurem, avui el veurem. Com que heu estat en una tertúlia i he sortit del tema aquest, què va passar? O d'aquí en plena te venia. Deien tenir, evidentment, tots els permisos en aprengada perquè aquí tinguessin, imaginau, un Bansky i el detindrien per partida sense permisos. Dic que aquí, en general, no? Jo dir-lo de les bicicletes amb un punt de provocació, perquè hi ha hagut tot el tema de les bicicletes, les primeres moltes acabaran ser molt televisives, si m'ho permeteu. Molt mediàtiques. Molt mediàtiques, excessivament mediàtiques. Ja, ja, jo vaig veure allò, que allò era fake, o sigui, estava provocat, o sigui, que hi hagués la càmera allà No, no, això ja és un tema de sortir, esperar-se i veure qui enganxa més. Els primers que passaven perquè és evident que la gent continua fent. Segur que el multaràs perquè segur que fa alguna cosa malament i ja està. Sí, sí. No, no, i ho deia perquè també aquest cap de setmana tenim la Ciutat a Europa el 2024 a Fontesjau, que és un gran esdeveniment. Hi ha una mica de tot, hi ha xalades de salut i de mobilitat sostenible, però també hi ha noves marques, bicicletes elèctriques, competicions, i ve moltíssima gent. És també una parada de la ciutat. qui deia les dues coses, és a dir, s'ha promocionat molt el tema de la bicicleta i realment ha funcionat, perquè a Girona en aquests moments hi ha un cert turisme, però després hi ha l'altra banda que es queixa, diguem-ne, que això ha aportat problemes amb la realitat. Jo conec per una miqueta, perquè nosaltres a l'Ida Club teníem molta relació amb aquest món, És a dir, jo crec que és un gran aparador de la ciutat, genera flux econòmic. Ara que dic no, només són parells. No, genera flux econòmic. I ens posen a l'aparador. Una altra cosa després és el tema de la disciplina, però aquí ens hem de posar tots al sac, perquè els d'aquí també, diguem-nos d'aquí, de tota la vida, tampocs són disciplinats. Per tant, no pot ser que aquest sigui més el carrer que el ciclista aquell, que possiblement, a vegades no digui que no sigui sempre igual, s'ha equivocat, però hi ha gent d'aquí que és molt disciplinada, i sobretot els patinets. és que és un tema de salut, diguem-ne, de seguretat. Jo, és veritat, amb els anys, i no és broma, jo en 3 o 4 anys he notat molta diferència de la meva mobilitat i la meva percepció de l'entorn. De vegades que aquestes tonteries que han fet de compartir el catàleg, l'aborera és l'aborera, és pels pedatons. Això de compartir patiners, bicicletes i persones, la gent gran és un perill. Et perds. És que jo crec que a la taula estem tots d'acord. Jo poso com a exemple el famós escalèxtric que es va fer a sota del viaducte. allò és per no sé com n'hi ha morts cada dia. Jo vaig entrar l'altre dia i hi havia cotxes. Acabo la reflexió, és a dir, jo ara que és bo aquest tema de la bicicleta, perquè repeteixo, flux econòmic, és un esport també i una creativitat de qualitat, però És veritat que cal disciplina, però per tots. La disciplina vols dir que et respectin les nòniques? Exacte. És a dir, això val pels conductors de comces, pels vianants, pels patidors que van amb pallinetes. Allò de l'urbanitat s'ha de tornar a instituir a les escoles. Ho sento molt. Ja sé que sonarà carrincló, jo soc un tio d'esquerres, però potser també som carrinclons, també. Allò de saber, escolta'm, allò d'una mica d'urbanitat, La Ola et deia civilitat, i és una mica el mateix, és a dir, complir unes normes cíviques, l'urbanitat, perquè... Jo m'he trobat amb gosos... La nostra edat, ara la ciutadania al·lucinarà, nosaltres fins i tot fèiem assignatures d'urbanitat, que era saber comportar-se... Home, doncs això és important, eh? Segurament ara no és necessari que hi hagi aquestes assignatures, però que la necessitat que hi hagi urbanitat o civilitat, és a dir, ciutadania, sentit de ciutadania... És que si ho expliquessis, ho expliquessis a classe. Quan vas per una vorera, a mi se m'ha quedat. Per on camines? Per la dreta o per l'esquerra? Per la dreta, per una vorera. Deixar el pas a una persona gran. Jo em trobo en un bus que soc usuari, persones molt grans, amb un bastó, i nens i nenes, allà amb el mòbil, que em veia d'aquella persona. Jo al Navadà vaig recriminar amb un que em va enviar a fer punyetes. Dic, no fa vergonya aquesta persona. Vostè què s'ha pensat? I vaig deixar-me estar perquè acabarem fent un vídeo. Amb el seu mòbil, i aquella persona amb el seu bastó anava agafat allà amb una barra. Tot això, jo crec que adelantaria. Tot i que hi ha una altra cosa que em prenia molt, que és que quan hi ha una persona jove que de ben educades també n'hi ha, que de sobte s'adreça a tu i et digui que faci el favor de seure i et considera. No, no, que a mi no em cal, que això és per persones grans. No, no, escolta, és que vostè és una persona gran. En plena pandèmia sabeu que teníem preminència a fer les cues les persones grans, pels supermercats. Recordo el bon preu de Quicentogènia, Hi havia una cua de gent, i jo vaig arribar a l'últim, i podeu anar amb mi, hi havia tante persones, eh? I veig que surto a la caixera i... aquí crida. Vostè, vostè, dic, no? Que pot passar el primer? Per què? Diu, vull fer cua com tothom i no moure pas d'aquí. És a dir, va ser una bufetada. I la setmana següent anava aquí i els va descobrir que ho va veure i diu, sàpiga vostè, no li agradarà pasport de premerència perquè vostè és una persona gran. Dic, vaig a fer punyeta. De manera molt urbana. Molt, molt, molt correcta. Quan te diuen, quan te posen ben bé davant, el mirant, i escolta, ja no tens 20 anys, ni 30, ni 40, ni 50... 50 quants? 50 quants? 50... 15. 50-15. 50-15. Jo trobo increïble com pot ser que, per exemple, els patinets estan, on estic jo, circulant amb un vehicle, I la meva filla ara va provar la teoria del cotxe de carrer de conduir. Que agafi paciència abans no pugui fer l'altra. La meva reflexió és com és que si el patinet està igual que on estic jo, perquè hauria d'haver-hi un carnet o un mínim... Jo sé que és un tema, però aquell nano que va circulant i que va amb aquesta travessa i tot això que passa, per què ens passa a tots cada dia? Aquesta persona hauria de passar pel mateix que hem passat tots abans d'agafar un vehicle. O com a mínim hauria de passar per una classe de 5 hores, que s'expliqués una mica el funcionament de tot plegat, com a mínim. Ai, no, aquí, escolta, això és contradicció que estàs fent, però per a ells mateixos, per al final és un perill per ells. Hi ha un problema que és que la majoria de gent que utilitza, la majoria de gent que no són nois, molt joves, que utilitzen patinet, venen, diguem-ne, a veure, com ho diré, per no oferir ningú d'una classe social més desprotegida, és a dir, que no tenen tantes capacitats... No, no, però que hauria de ser alguna cosa que fos... i que s'ha gratuït, que dius, mira, tothom ha de passar... Mira, el de les escoles... Nosaltres venim d'una època que les bicicletes portaven el matrícol i pagaven... Una placa. Portaven una placa i pagaven d'això. Em sento molt jove avui, ja. El... Escowets, Escowets. Jo soc el que estic més proper a la meva edat. Això també és veritat, el que passa que en una gran distància. No, però, per exemple, com dius tot això llavors penses, ostres, que aquesta gent ha utilitzat el patinet perquè potser no pot utilitzar una altra cosa. I això segurament és veritat. No, no, perquè hi hauria d'haver unes mínimes normes de conducció d'aquell patinet, haurien de conèixer les mínimes normes, perquè un dels problemes que hi ha a vegades amb alguna altra gent és que no coneixen les normes o no els volen reconèixer que aquest també és un altre tema. I llavors el tema de les assegurances en cas de que sí. Hi hauria d'haver un mínim d'import de codi, d'impost de circulació, encara que fos 533 euros. I com tot s'ha de regular l'educació i hi ha d'haver una multa, ho sento molt. És com la gent ho entén. Jo he vist al plaça Països Catalans, poder un tema extrem, una persona de mitjana edat en patinet fent la rotonda amb una mainada davant. Com és possible? Això hauria de ser per anar al museu. És com parlar, per exemple, dels ciclistes. Jo crec que un altíssim tant per cent dels ciclistes compleixen totes les normes, però el poc tant per cent que no ho fa, fa que tots diguem és que n'hi ha, que es passen els semàfors, que es salten això... També n'hi ha de conductors de cotxe. I també hi ha gent que travessa per d'on te toques, a dir, també hi ha avions... Que s'amaguen com la fila, salten el semàforo en troncs... Però no és com a peatons. I els piatons ens escoltaven al samàforo moltes vegades. Els piatons ho fem moltes vegades, certament. Per tant, és un tema una mica d'urbanitat que deies tu i és un tema també de fer complir les normes. Per exemple, un dels temes que hi ha és que si no compleixes les normes, la part punitiva te fa... Per què vam deixar de aparcar les voreres i parlo amb primera persona fa 40 anys? Doncs perquè va arribar Un ajuntament democràtic que va decidir que allò no podia ser va començar a posar multes i després va venir la grua que se te la emportava. Escolta, se te la emportava dues vegades, ja no pas tres, perquè evidentment està penat i és molt car. Després entrarem que a vegades hi ha accessos. Certament. També és veritat que a vegades els que ho fèiem també teníem un mòbil que ens el trepitjava, eh? Vull dir, parlo d'inventius... És perquè el meu hi ania en 6 mesos, no? Exacte, sí, sí, sí. Que és el que d'això. A l'altra bicicleta, hem començat a parlar de la setmana de mobilitat i no... i hem entrat força a fons en el sentit aquest de dir, a veure, a veure com va aquesta prova pilot, però segurament és insuficient per fer allò que dèiem. Hi haurà la zona de baixes emissions, però aquest dia també veia que, per exemple, hi havia dels gairebé 70.000 vehicles que estan, diguem-ne, anava dient padronats, que estan donats d'alta a la ciutat, hi havia 17-18.000 que no complien, però, per exemple, la gent que està en padronada, diguem-ne, queda accenta de deixar de circular per la zona de baixes emissions. El que això pot comportar en la guerra, perquè llavors els municipis del Cantó poden fer exactament el mateix amb els de Girona, és un dino, perquè els altres no tenen obligació de tenir zona de baixes emissions. Jo crec que és un pas endavant que es fa perquè la llei ho marca, però no sé si hi ha una voluntat clara de que això serveixi d'alguna cosa. Tornem al mateix, no? Tornem una mica al mateix accident que Jaume I cap a dins. Si no fas una bona planificació de tot plegat, tampoc porten jo. A més, això són coses d'una base més àmplia, de país. D'una conselleria, d'Europa allà on vulgui. I a partir d'aquí baixem en cascada i llavors tots cumprim. Clar, llavors pots tenir un municipi molt ben gestionat, molt ben portat, ismodèlic. A l'altra banda, l'altre municipi, no sé si... Per tant, cal una consciència general i una norma regulatòria que reculli... Abans, també, recullir, potser, no sé... Tothom que hi quedi afectat, no? Intentar regular, no tenir després incendis, no? No, després... Intentar mirar-lo abans... No, però el que va passar, per exemple, quan es va fer el porta a porta, que, per exemple, un judici va provocar... gairebé una guerra civil entre els que no volien de cap de les maneres i els altres que es queixaven que hi havia hagut poca informació, deien i uns altres que deien no és el mateix les cases, que no s'ha arreglat. I se n'ha deixat de parlar també. I en altres zones de la ciutat s'ha canviat algunes coses, que també està bé. Quan apliques alguna cosa sempre al principi. Sempre hi haurà reticència. coses a corregir, però és normal que passi. No tot és perfecte. Ara a partir d'ara ho farem així. Sí, però hem de regular-ho, hem d'adaptar-ho. Per tant, aquestes coses de la recollida selectiva jo crec molt. Però al principi hi ha un correi que no sé què fan, doncs arreglem-ho. Però vull dir que fem passes en aquest sentit, però com sempre, si forma part d'un projecte general, de fer-ho. Perquè crec que hem de fer-ho en un carrer i a la resta de carrers no tenim la previstió de fer-ho mai. El cas del Porta a Porta és aquest, s'ha experimentat la quantitat de pobles i ciutats i funciona. I funciona, et trobaràs en bloc de pisos amb un judici que té problemes per a com funciona. Però bé, ho vas a solucionar. Perquè tot primer vam dir allò, la cosa aquella d'aquell punt de prepotència tècnica de dir no, hem decidit això i es farà això. I al cap d'un mes i mig es van rectificar coses i jo crec que és la feina dels polítics. I adaptar-se a les necessitats de cada lloc. No és el mateix Sant Narcís, com els Itoki, les cases amb jardí, dels blocs de pisos. No és exactament el mateix. Si recordes tu, abans de vacances, els de Turia va sortir el tema de la regalia selectiva i va venir el Ros Agustí, que pujava per l'esperança. La Maria Rosa costia amb el seu contenidor que li varen dir que el posés a sota la taula del menjador perquè no sabia on aportar-li. Estava molt enfadada. Estava molt enfadada. Ahir vaig estar amb ella a la festa que es va fer la nit de... Com va anar la nit de l'hostaleria? La nit de l'hostaleria, molt bé. Ho vaig veure molt. Vaig anar amb quatre dones, totes eres excepcionals, una d'elles la Maria Rosa, i molt bé, va estar... Molta gent? Sí, sí, sí. Estaven contents o també deien que havia baixat una mica l'hostaleria a la ciutat de Girona? Perquè hi ha hagut molta gent aquest estiu però algú deia que... Van dir que estaven en el bon camí, que hem de seguir treballant cap aquí i que estem fent bé les coses. Jo penso que hi ha molt de turisme, no, Girona? Almenys és visualitzat amb el turisme. Jo en general al juliol d'agost no hi vaig ser i al començament de setembre hi havia molta gent, gent diversa perquè primer veies un turisme familiar després ja tornaves a veure, és a dir, es va motivar, hi havia molta gent, el que passa que és veritat que també hi ha molta oferta, no sé... Hi ha restaurants que tenien un cert prestigi, que anaven molt i que han tancat, com L'Oxi, per exemple, que no ho és. És a dir, hi ha canvis, o la plaça de l'Oixeta s'ha convertit en vi. Sí, sí, sí, coses d'aquestes. Hi ha una certa mobilitat això formatat. Hi ha botigues tancades i altres cobren, i algunes que feien molt de temps que estaven tancades i que ja porta... Aquell famós cartell d'aquella famosa urbanització que, urbanització no, immobiliària que gestiona la majoria de blocs, exacte, no volia dir el nom però és igual. No passa res, que diu llogat, és a dir que bé que hi ha aquest moviment. El tema del turisme en general, amb tot el que comporta del tema hostelari i tal, També té uns topes. Pensem una cosa, que la gent que ve de fora, el tema dels cruxos de gent respecte a la temperatura, farà que hagi d'arribar a vius, canviar vius. I ara hi ha molta gent també, molta gent. Hi ha gent que comença a buscar a l'estiu llocs més frescos que aquí. Jo me n'he anat a la muntanya aquest estiu. Jo tinc alguns amics més, alguns, no pas tots, que han estat a Santander, a Cantàbria, Astúries, Durant 15 dies, perquè necessitaven no estar aquí, perquè feia molta calor. Suposo que hi haurà canvi també d'hàbits i farà que també tindrem... Redicció èxida, redicció èxida. Està molt bé. I es treu del tema, suposo que no es motiu de la tertúlia ara, perquè el conductor dirà que no hi ha temps, però... Hem de tenir altres models en aquesta ciutat, econòmics, productius. Si ho desem tot amb el turisme, en sentit ampli, aquí no podríem res. Per tant, hem de fer coses noves, no? No ho sé, vosaltres, que sou una emprenedora, suposo que ho sabeu millor que jo, però cal estar tot el dia pensant perquè no tot serà igual sempre. Hem d'enxampar més coses. Home, una de les coses que... Perdó, el turisme de moda. Jo faig quilòmetres per anar-me'n a veure, jo que sé, a Guitària, me'n vaig a veure al Museu Valenciaga, vaig tal, tal... Em temo que a Guitària deus anar al restaurant que hi ha davant per davant del Museu Valenciaga, vull dir, que és allà on hi han anat molts gironins durant molt de temps. També, però... A més a més, ens tenen calat, perdó, ara faré publicitat, prova de lluny, perquè el del restaurant Elcano, a la que trepitges la porta et diu de Girona. No et diu català, et diu de Girona, eh, clave que clave. Gran Museu o Valenciaga, aquella. Gran Museu, però també que hi ha molts tipus de turisme, i per exemple, és el que us deia, Plaça d'Aro, és un dels temes, o sigui... Jo faig molts quilòmetres... D'una manera o altra, vaig jugar amb el tema del comerç, que en dèiem, però que també de la muntanya, durant molt de temps, i els va funcionar molt bé, perquè és una ciutat turística, però és més turística de gent del país, a vegades, a l'hivern, sobretot, que no de gent de fora, i això s'ho ha treballat de fa molts anys. Vull dir que al final també, que poden haver-hi moltes idees, estaria bé també fer aquest brainstorming, no? També, una mica. És que temàtica. Temàtica, molt, temàtica. Aquest pensar, o quins són els talents que tenim aquí al territori? Poses aquest talent, aquest, no? Intentar buscar-se, suposo, espero, per això dic, espero que realment aquí dalt hi hagi un projecte amb uns caps pensant, no? I que ja sàpiguen fer-ho. Però... Però que es manifesti, que es manifesti. No diré les cares que hi ha a la taula perquè... Escolteu, que sempre està en positiva. Intento sempre... No, en tot cas has d'intentar fer una col·lecció de ciclista. Bueno... L'esteu fent? Sí, esteu treballant o l'esteu treballant? Un moment, nens, una cosa. Ai, us he dit nens, ara, eh? No, perquè és un tema. Ens agrada molt. Per favor, sent el millor que s'entén aquesta taula, avui. Perdó, ara que m'ho he fet treure de cap. No, que abans no volia dir-ho quan heu dit el tema del ciòter, per no estar estirant tot el dia cap al tèxtil i cap a la moda. Però la roba esportiva és espectacular, hi ha molts que s'hi agafa. Home, i tant. I tenim grans dissenyadors a Girona. A Girona tenim grans dissenyadors, grans marques que estan treballant molt i molt bé. I públic potencial. Clar. Si hi ha alguna, no hi ha cap mena de problema. Em penses que en tinc uns quants amics. Tens por de despidar-te en algunes. Em sento una mica amb l'economia, el que representa el ciclisme, no només estar amb bicicleta. Hi ha empreses que, diguem-ne, que funcionen molt. És a dir, hi ha dissenyadors, però hi ha empreses que també fabriquen la roba esportiva. Moda esportiva, temes de ciclisme, hi ha tants petites marques com d'això, però hi ha altres... i mouen molt. I és més, de vegades no ens gastarem amb un jersei x diners, però per suposat amb un mallot per anar... o sigui, ens gastarem els diners i val, no? Llavors, jo penso també que mesura també que això vagi pujant de valor. Hi ha bicicletes que valen com un cotxe de segona mà. Sí, sí, sí. També no és necessàriament imprescindible per haver-la... I la roba igual, la roba també. I jo penso que també... Mira, jo ara... És que m'he quedat encara en l'inici de la tertúlia que en Francesc ha dit dels gironins, no sé què, no? Que si... Si el pessimista se n'ha anat animant. Hem començat una mica així. Però jo li volia dir... Que n'hi ha uns sobrats, ha vingut a dir, eh? Una miqueta. Clar, una mica sobrats. Però que no ens estimem prou. No, tampoc. No ens estimem prou, però per això tenim l'ego al no estimar-nos, a l'ego puja i tot això, totes aquestes coses que passen. Però, que si realment ens estiméssim i sabéssim una mica millor valorar el talent que tenim aquí, jo abans li deien a en Jordi, tenim una amiga meva, és... porta... baseja als campions del món de patinatge, no?, el lot, i està aquí, a les dues carreres d'aquí, o hi ha molta gent que... llavors tot aquest talent que hi ha ens hauríem d'estimar una mica més. Hem començat parlant, diguem-ne, de gironins, sobrats, però aquesta és la vindicació del talent, també m'agrada molt, i li vull agrair a la Sílvia, en aquests moments que acabem la tertúlia, perquè arriben les 11. Gràcies Francesc, gràcies Sílvia, gràcies Toni, i si tot va bé, tornem dilluns. Ara, són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 20 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Jano Fombono. A la presó pels dos detinguts relacionats amb la mort de dues persones al barri de Font de la Pòlvora de Girona. Els dos individus, de 23 i 26 anys, es van entregar dimarts als Mossos d'Esquadra a Figueres i ahir van passar disposició judicial. La magistrada els considera còmplices de dos assassinats consumats. En un dels casos, la víctima era en Manó, de 16 anys, i de dos assassinats en grau de temptativa. També els atribueix delictes detinent-se il·licitat d'armes i amenaces. i tres ferits en un xoc de dos cotxes a la banyana de Girona. Aquest sinistre aviari va tenir lloc ahir cap a un quart de dues a l'altura del quilòmetre 717 de l'ENA2 i s'hi van veure implicats dos cotxes que van topar de forma frontal i també pel lateral. El SEM els va evacuar, tots ells, a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Els sindicats convoquen una protesta el 26 de setembre davant la seu de foment per la reducció de la jornada laboral. La mobilització del pròxim dijous tindrà lloc a Barcelona, a Girona, a Tarragona, a Lleida i també a Tortosa. També n'hi ha de convocades arreu de l'Estat. Comissions Obreres i UGT creuen que no hi ha marge per arribar a un acord en el marc del Consell de Diàleg Social i veuen la negociació esgotada. És per aquest motiu que insta en el govern espanyol a portar la mesura al Congrés dels Diputats i ressalten que és un clam social. i Drets Socials demana col·laboració a l'Ajuntament de Fuixà i no retirarà els recursos per la Casa de Colònies. Des del govern recorden que són molts els consistoris que acullen aquests menors i que en molts casos viuen en cases de colònies com seria el cas de Fuixà. El departament assenyala que seguirà vetllant per al compliment dels drets de la Convenció Internacional, dels drets del nen i de l'estratègia del Consell d'Europa pels drets de l'infant, així com de la legislació catalana, especialment la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l'Adolescència. I un estudi apunta que les persones amb menys salut i suport social van ser les més afectades per la pandèmia. L'estudi, dut a terme per diversos grups de l'àrea de salut pública, del Centre de Recerca Biomèdica en xarxa cíber a la Universitat de Girona, l'Agència de Salut Pública de Barcelona i l'Escola Andalusa de Salut Pública, assenyala que les persones amb mala salut, limitat suport social i baix nivell socioeconòmic, van ser les més afectades per l'impacte de la pandèmia en la seva salut mental i el seu benestar emocional. I la ciència i la tecnologia centren l'oferta divulgativa de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona per aquesta tardor. S'obrirà el pròxim dimecres dia 25 de setembre a les 7 del vespre amb la primera conferència del cicle Una Espia a la Butxaca, que tractarà durant cinc setmanes la cara fosca i els perills de les noves tecnologies, des de la innovació en l'àmbit de la guerra i l'espionatge i els seus possibles usos civils, o com les plataformes de streaming condicionen i manipulen les nostres eleccions. I en esports demà partit de Lliga del Girona contra el València a dos quarts de set del vespre a més talla. I també per altra banda, tret de sortida de la Ciut era el festival de ciclisme europeu consolidat a Girona des de ja fa anys. Durarà fins al dia 22 de setembre. I al temps d'avui s'espera enrushat durant les primeres hores del dia i un celb ennoblat fins que s'acabi el dia. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa Feti Pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada quinze dies a les nou de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM. La Gironina.