Girona en moviment: mobilitat, Trueta i mural del Girona

Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Versca, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, entrem en temps de Tartulia, Girona i FAEM, passen sis minuts a les deu del matí, d'aquest matí en el que en el Parlament continua el debat de política general, que hi vaig saber que no es deia ben bé així, sinó és d'orientació política general, aquelles coses de les matitzacions. I nosaltres estem aquí per parlar de la ciutat, del país, del que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen i a les que els voldria agrair que estiguin aquí. Mariona Ferrer, periodista al·legada al diari Ara a les Comarques Gironines. Bon dia. Gràcies. Com ha aprovat l'estiu? A tu t'ho pregunto perquè em penso que és la primera vegada que tornes des d'acabar a començar les Tartúlies. He tornat perquè faig una secció ara. A Tartúlies no, però faig una secció amb en Seït sobre l'altra Girona i la farem mensual i és una altra perspectiva. I quina és aquesta altra Girona? Clar, des que jo vaig tornar fa 3 anys que vivia fora i no havia tornat a viure a Girona d'ençà que soc adulta, em vaig trobar una Girona canviada, però que a vegades a nivell de titular o de mitjans seguim parlant de la Girona del Barri Vell, de l'Eixample, aquest centre que s'ho menja tot, però és que ha canviat moltíssim la ciutat, i tot de noms que a vegades costa que es posin en escena, però que tenen molt a dir i que parlen d'una transformació cap a una ciutat que costa veure a vegades des de les institucions i anirem desgranant més a més amb diferents actors Està molt bé que sigui així Senyor Pena Albertí, bon dia Què tal, bon dia Ensenyant, deixa'm-ho dir així, és exlegidor de l'Ajuntament de Girona atleta dels que ha aclarregut molt I ara ens estaves ensenyant una magnífica aposta de com sortia el sol, no com l'aposta, com sortia el sol des de les gavarres. Com estan les gavarres a part de seques? Bé, aviam, la gestió forestal en el massís tindríem temps per fer 5 o 6 tertúlies, eh? Però, bueno, en definitiva, aquest any amb el règim problemàtic que ha hagut ara últimament, els veig bé, ja saps que m'agrada molt anar-hi cada dia, I, bueno, estan relativament bé, però sempre hem de tindre aquell punt de seny, perquè ja sabeu que últimament, amb tot el tema del canvi climàtic, moltes vegades els incendis forestals no senyeixen únicament al període estival, sinó en període tardural i sobretot els dies de molt de vent, i que enganxem 4 o 5 dies de sequera també podem tenir un ensurt. Per tant, seny i, bueno, allà estan. suposo que l'origeni encara actua i cada dia una mica més altes perquè o potser són més altes o potser jo estic més fotut i m'acosta més pujar-hi no ho sé però aquí estàs estupendo estàs diguent això perquè vols que et diguem que estàs estupendo Anna Sala, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia. Directora de la Biblioteca de Sarrià de Terra, gràcies per ser aquí també, tu sí que ja havies vingut a aquesta temporada, per tant, escolteu, el que dèiem era, parlem de la ciutat, doncs parlem de la ciutat, hi ha moltes coses per fer-ho, però just abans de començar em parlava del tema de la mobilitat, i en Pere... M'ha fet un titular d'aquells contundents, diu, portem ja, no sé, 15 dies amb la plaça Catalunya tancada i no ha passat res, tu ho deies d'una manera més contundent encara. Sí, sí, correcte. Jo veient els comentaris que hi havia a les xarxes, les xarxes també els tens de posar allò entrecomillat, perquè també corre cada personatge que Déu-n'hi-do. Però, bueno, semblava que fos la fi del món. Jo pensava, ai, coi, potser sí que enfonsarem Girona, o potser ha hagut el poc pas de vehicles per la plaça Catalunya i la plataforma potser hi haurà algun cataclisme i alguna cosa s'assorirà. Però ja ho veieu, no ha passat absolutament res. No ha passat absolutament res. Què és l'únic que hem aconseguir? Que jo moltes vegades us ho he dit aquí, una bona part de la gent que entra a Girona, entra pel carrer del Carme, continua pel carrer del Carme, en vez de passar pel pont i anar cap a la zona de l'Eixample, continua passant a prop de l'Unyà, arriba a la plaça Catalunya, evidentment no hi ha aparcament, perquè no hi ha aparcament. És que no n'hi ha d'haver-hi. És que a més a més no n'hi ha d'haver-hi. I què fa? Gira cap a General Mendoza i va donant voltes i voltes i voltes i voltes. És com aquell que anés als cavallets, als cavallitos, que dèiem, però amb cotxe. I escolteu, de debò, ahir passava, ahir aprofitava com a Bonjubilat, cada dimarts amb la dona aprofitem els dos euros del cine, i vam anar al cinema, i tornant... No hi havia cap col·lapse ni absolutament res. Per tant, és una... Dius, no serveix... Evidentment, 15 dies, 3 setmanes d'això, és anecdòtic. Ara no facis trampes. És anecdòtic, és anecdòtic. Perquè després hi entraré i t'explicaré el perquè he dit la cosa aquesta. Però el tema és que hem de començar a exemplificar amb petits... en petits possims, que una altra Girona és possible. Una altra Girona és possible. I jo crec que és el futur. O anem cap aquí o anem cap al Pedregà. Perquè el que no pot ser és que a la ciutat... Us ho he posat moltes vegades d'exemple. L'universitat. Jo visc a les Pedreres. Allà hi ha el campus universitari del barri vell. Us pregaria, sisplau, que un dia i neu, i veieu els estudiants que van allà en cotxe, com arriben, un sol usuari del vehicle, màxim dos, però és anecdòtic, normalment és un, i evidentment, com que no hi ha aparcament, arriben allà, baixen i després es busquen la vida cap a Torre Gironella, cap allà on te puguin. No tenen la sort els professors que tenen pàrquins. Això és una altra història. Però, per tant, hem de repensar la ciutat. Quina ciutat volem i quina ciutat... Jo no la viuré, però quina ciutat m'agradaria deixar els meus nets. Jo crec que estirant el fil amb això, Girona ha perdut una oportunitat, jo crec que durant les dues últimes dècades, d'avançar a nivell urbanístic com ho han fet altres ciutats. I s'ha quedat estancada en el temps. I clar, que sigui notícia o que la gent es queixi d'un petit tall a Plaça Catalunya, que ja estem parlant d'una plataforma d'en don riu... És que clar, és perquè venim de molt enrere de no fer res. Al final és una petita intervenció, però les grans intervencions per repensar Girona encara estan per fer. Ara, aprofitant el 2100 aniversari de la Fundació de la Ciutat, també hi ha unes jornades que es diran al novembre Repensem Girona, que són justament en aquest sentit a nivell urbanístic i de mobilitat, que vindran... L'Ajuntament ha convidat, a través del Col·legi d'Arquitectes, diferents referents a nivell de mobilitat sostenible, tant un italià com una dona holandesa, també a nivell de bicicletes, amb l'ampliació de la girocleta, que seria una oportunitat, per veure quines són. aquests eixos i com es pot modificar, però passa que estem tot just pensant-ho quan aquestes actuacions no s'entén a dia d'avui que tinguem un eixample on circulen els cotxes de forma com si estiguessin als anys 80, vull dir, ha canviat molt poc, amb la pandèmia es van posar unes pedres, segueix així, no s'han ampliat les voreres i Girona ha canviat moltíssim. Clar, no som aquella ciutat de 70.000 habitants, és que ja tenim 100.000 i un àrea urbana de més de 125.000 persones. Per tant, tu has de repensar com és la mobilitat amb grans núplis a l'extérieur. I sempre es va parlant, es va parlant, i sí que està bé fer petits passos, com el de Plaça Catalunya, però crec que també ha sigut una forma de dir que s'avançava. Costa amb un ajuntament... Clar, tu quan veus l'actuació, que és urbanisme tàctic, a Plaça Catalunya, al final et ve el cap, o el que vam fer l'any passat, que va ser més polèmic davant de la seu del PSC, de tallar un petit tall de l'eixample... que era l'únic que no tenia pàrquing, et fa pensar una mica el camí que va aplicar Colau a Barcelona. No estem parlant de superilles, però potser el gironí entendria més què s'està intentant fer a Girona si utilitzéssim el concepte de superilles. Esclar que Junts posaria les mans al cap. em diria què està fent l'Ajuntament i és un discurs que a un sector de la població no agrada gens però l'urbanisme tàctic no deixa de... Clar, perquè s'ha creat enquistat però al final hi ha dos polsos dintre de l'Ajuntament i a veure... Què es pot fer? Hi ha un consens amb el tema de Plaça Catalunya, jo crec que és una mica la xocolata del lloro, és molt de cares a la galeria, però sí que el que calen són grans eixos. Jaume I és una autopista dintre de la ciutat, encara avui en dia, i no s'entén que, per exemple, no tingui un carril bici, Jaume I, i que encara avui puguis anar a 70 quilòmetres per hora encara que estigui prohibit, però realment entre semàfon i semàfon hi pots arribar a anar, i poc et passarà perquè molts radars no hi ha allà. Doncs aquestes petites iniciatives... Veig difícil que Jaume I estigui pacificat en 5 anys. No sé quin és el vostre pare en aquest aspecte. Anna, tu que vens de fora... Mira, m'ha anat bé que treguésseu aquest tema perquè just avui quan venia he trobat l'entrada del pàrquing de Parcut sempre tallada i he de recórrer a mig Girona per poder trobar l'altre... I sensibilitzar que realment el pàrquing estava obert, perquè només he d'aquella entrada que estava tallada. Exacte, llavors he de donar, a més no em conec massa bé els pàrquings de sota terra, diguem-ne, i he de pensar ràpid a veure on havia de passar per poder accedir en un pàrquing proper aquí a l'emissora, no? Llavors, està clar que Girona té un problema de mobilitat molt important i la gent que venim de fora també la patim dia sí dia també. Mesures com aquestes són primeres mesures, però sí que jo penso que cal fer una aposta ferma i decidida per intentar pacificar el trànsit i potser oferir... També pensar una mica a vegades... Jo penso que Girona i les ciutats han de pensar molt la gent que viu a Girona i a la ciutat, però que l'àrea metropolitana, com tu deies, és molt àmplia... Tots els municipis que som aquí al voltant, és molt difícil poder arribar a Girona si no és amb cotxe particular, no? Ara t'ho anava a dir jo com a pregunta provocadora. Esclar, no has pensat venir, per exemple, amb autobús? Perquè, esclar, com és la situació per venir de Banyoles a Girona amb autobús o fins i tot de servir a la ciutat amb autobús, no? Sí, bé, de Sarrià sé que hi ha busos amb més freqüència, em sembla que ara passen cada quart d'hora o alguna cosa així, vull dir, ara sé que hi ha més freqüència, però clar, des de Banyoles és cada mig hora, llavors, i amb parades a l'estació i a Jaume I, si no recordo malament, perquè ara fa molt de temps que no acabo l'autobús. Aquest és un problema que ens explicava aquí aquest dia, per exemple, la Sílvia Castelló, que ella deia que no es podia plantejar venir de quart a Girona amb autobús perquè passen cada hora i moltes vegades els autobusos venen, que venen de Sant Feliu, passen tan plens que estan... a tope i que passen de llarg, que és una situació complicada. Per tant, això també s'hi hauria de treballar. És a dir, el tema, si us sembla, per mi és un tema molt important. Jo crec que l'any passat va ser una prova que tothom va arribar a la conclusió, jo diria que la mateixa Cristina Andreu, que va ser la impulsora que allò no havia funcionat, hi ha un tall de carrer, tu has dit davant de la seu del PSC per identificar-ho, el tram del carrer Lorenzana, que va des de Juli Garreta fins a Joan Maragall, no va servir, tothom ho va dir-ho, aquest any s'ha fet aquest tema, però hi ha una cosa que de fet tu Pere hi eres a l'Ajuntament, Hi ha en el passat mandat, i jo diria que fins i tot en l'anterior la majoria de grups estaven d'acords en el fet que s'ha de pacificar la plaça Catalunya. I pacificar més zones. Pacificar la plaça Catalunya més zones. Mira, a Girona tenim la sort que, per exemple, hi ha alguns serveis tècnics de l'Ajuntament que funcionen i funcionen molt bé. Per exemple, l'AUMAT. Llavors, l'AUMAT, normalment, publica tot un seguit de dades. El problema és que no els llegim o... no li donem la importància que tenen que tenir aquestes dades potser se'ls haurien de llegir els tècnics i els que prenen les decisions sí, però tot plegat però sobretot la classe política que gestiona aquesta ciutat mireu, ara ho hauria perquè ahir ho estava mirant actualment A Girona som 106.000 habitants, però es calcula l'OMAT que l'any 2032 serem 118.000. 118.000, és a dir, un percentatge, un increment substancial de població. Però les dades, que també és molt interessant, és la població que... s'envelleix, és a dir, de 65 anys o més actualment aquest any representa un 16,8% però l'any 2032 representarà pràcticament el 20% què vol dir? que tenim una situació més envellida on hem de prioritzar la mobilitat d'aquestes persones mitjançant què? Sobretot un bon transport públic, perquè un bon transport públic, perquè jo mateix, amic meu, jo ara faré aquest mes 71 anys, tu ho veig, perdo facultats al conduir, i si puc estalviar amb el conduir, us prometo que me l'has estalviut. En Jordi sap molt bé que a Girona molts patejo de peu, gasto molt més sabates que oli del cotxe. Per què? Perquè intento anar per tot a peu per no ser un perill. Per mi i sobretot pels altres. I per tant, hem de pensar en aquest tipus de mobilitat adequada, aquest increment de la població, però sobretot adequada també al creixement d'aquesta població que s'envelleix. I per tant, repensar això vol dir ser una ciutat més amable, més pacífica, una ciutat més habitable, senzillament. Jo crec que això passa perquè la xarxa de transports metropolitans, que hi vaig anar l'altre dia i també hi tancen a dos quarts de sis de la tarda, que em va sorprendre, que per comprar bitllets a l'estació fan horari una mica funcionar i podrien tancar les tres, però em va sorprendre que, clar, un lloc per vendre bitllets no obri més tard a la tarda, tenen un horari bastant reduït a l'estació d'autobusos. Clar, cal una aposta molt integrada. Es va parlant, s'ha anat integrant per això, per exemple, de quart, però pensava en altres municipis, les planes d'hostoles per connexió amb Girona... Al cap de setmana no hi ha autobusos. Sí, sí, sí. Ara, per exemple, a Mieres fan un festival, un aplec, que es diu Iltir, que és de regeneració, de la democràcia, a les ruralitats, una mica difícil d'entendre, però, per exemple, tenen un espectacle de l'esfora dels Baus, que convi donar-hi el dissabte, al vespre. Han hagut de demanar un permís especial per tenir autobús d'Olot a Mieres, per poder-hi anar. Al cap de setmana no n'hi ha. No n'hi ha. Hi ha hagut una... en la meva família és de Sarrià i Sant Julià, de petita la meva mare sempre anava amb autobús a escola a Girona. De grans, quan nosaltres teníem 10-12 anys, diu aneu a calzarvis amb autobús i sempre diu per què us queixeu tant? És que nosaltres es passàvem davant de la parada de l'autobús i no passava o passava de nosaltres. Va haver-hi un desmantellament de les xarxes d'autobús fet expressament. i avui en dia encara et pot passar que tu intentis agafar l'autobús per recollir nosaltres els portem al pericot, els nens intentar agafar un autobús dues famílies esperant i que passi per davant i no et reculli Això no pot passar. És un drama. Igual que tens empreses que tenen concessions amb discriminacions racials a les persones que després de tant en tant es van denunciant, això es dissipa, però és constant. De tant en tant tens conductors que segons quines persones pel cul de la seva pell no s'aturen a agafar-se o no volen que pugin. O que si tens dos fills... et fan pagar el bitllet, encara que siguin menors, de 4 anys, et fan pagar el bitllet d'un perquè només una persona pot portar un nen. Ostres, si tinc dos fills, doncs has de pagar el bitllet de dues persones. O anar acompanyat d'un altre adult. Unes normes que avui en dia no són vigents i que dificulten el dia a dia de certes persones que no tenen accés al transport públic i que la resta no en fan. Per tant, això és que... Hi ha un descontrol i una forma de falta de legislació... A veure, legals ja sé que no són, però el tema de la discriminació jo crec que això que denuncies és molt greu i que caldria posar-hi, arreglar-ho, però el tema aquest, per exemple, que puguin interpretar la llei, la llei ha de ser una i, per tant, si són menors de 4 anys, penso que són menors de 4 anys... Si en portes 2, no pots. Doncs no hauria de ser així. Per què? Amb segons quina companyia? que porta la concessió. Potser amb l'altra no. Però totes aquestes concessions són públiques, per tant... És una situació de greuge constant i que fa molt dificultós, clar, utilitzar el transport públic a Girona, quan sí que hi ha certes línies que funcionen molt bé. Jo crec que la de Sal és un exemple de línia, i a més ara amb les millores que es faran, a veure com serà el resultat, si realment hi ha un bus llançadera que és més ràpid anar al centre de Girona, Dos minuts. Es millorarà dos minuts. Ho sé perquè ho vaig preguntar a l'arcalde de Sal i m'ho va dir. Les millores seran de dos minuts, no més, però en tot cas va bé. La línia de Sal funciona si no fos perquè en moments determinats no hi entres en aquell autobús. Però entenc que si millores dos minuts és perquè hi ha més freqüència, també. Sí, sí, sí. Tu te referies a les obres que han començat ara, que és que des del pavelló de Salt, si no recordo malament, fins davant del col·legi groc de Sant Eugeni, el pont del Dimoni, dels quatre carrils es passarà dos i n'hi haurà dos, que seran només per autobusos i serveis públics. S'ha fet aquest estudi sense tenir en compte l'impacte als carrers del voltant, eh? Sí, aquest pot ser un altre problema. Que l'impacte que hi haurà en els gears, en els carrers de salt, que són més pacificats al voltant. Però no sé si això... Els cotxes per un lloc o altre passaran. És a dir, no crec que n'hi hagi menys de cotxes per això, però en tot cas pot... És unes obres que s'estan fent en fons de new generation i per tant... han tirat per aquí, és una aposta valenta i decidida. És la primera iniciativa com decalat que veiem en temps en termes de mobilitat amb autobús a l'àrea metropolitana. Crec que és interessant, però no ve per part de l'Ajuntament. No, no, és un tema... És una iniciativa. Els ajuntaments hi col·laboren, però és una iniciativa, és una obra de la Generalitat per quedar en fons europeus. És exactament així, és com deies. Esclar, és que heu posat una miqueta el dit a l'anafra. Ell ho deia, és a dir, per exemple, en el suposat cas que hagis de venir a Girona i hagis de fer un cotxe, pel que sigui, perquè, per exemple... Hi ha gent que em diu, i tu per què no agafes sempre l'autobús? Doncs mira, perquè a partir de, no sé si és dos quart d'onze a la nit, ja no n'hi ha d'autobusos, jo algunes vegades per la meva feina arriba més tard, per tant, ja no estic en condicions a les dotze a la nit, per exemple, de fer 35 minuts a peu. Però tinc claríssim que quan vinc a la ciutat, doncs deixo el cotxe aparcat pagant, perquè sé que em toca pagar, i que molt tinc també a peu, no? I potser s'hauria de començar per aquí, perquè es parla molt dels pàrquings disuasoris, però ja n'hi ha algun, però no suficients, ni ben senyalitzats, ni amb les línies d'autobús que... Infantilitzat totalment. Clar, aquest és una mica... Infantilitzat totalment. El que hi ha a prop de la clínica Girona encara ahir passava. allà l'espai aquell davant d'un altre cantó allà on hi havia hagut el centre verd allà no hi ha ni quisqui ni informació potser sí que n'hi ha alguns però no hi ha informació per exemple de les línies d'autobús perquè allà seria un bon lloc per deixar-ho hi ha una parada Sí, a la rotonda, però... Sabeu que hi ha parades que són maldestres? Perquè estan ubicades en un lloc que... Bueno, i després cal que pari l'autobús, perquè també és l'altre, eh? En definitiva, jo d'aquest debat, que el trobo interessantíssim, penso que el debat de la mobilitat a la ciutat té d'anar acompanyat amb un tema de... l'aparcament aquest, com deies tu evidentment hi ha gent que no pot utilitzar el transport públic per desgràcia, per exemple no visquis com la meva filla que viu a Viler impossible venir a Girona perquè és que no hi ha autobús i per tant té de venir amb el seu vehicle per tant l'ubicació dels pàrquings d'acord i també una mica amb el transport públic perquè tu assenyalaves unes deficiències amb aquest transport Déu t'empari si tens alguna minusvalia ah sí i la Verge protegeixi perquè sí que hi ha autobusos que estan adaptats que quan baixen i treuen aquella espècie de rampa perquè puguin passar allò just a la fusta i de vegades si l'autobusero Va molt al límit de temps, doncs diu que no ho pot fer anar o que està espatllat o el que sigui. Per tant, mireu de vegades algunes comunicacions a xarxes i veureu que hi ha gent que ha vist passar dos i tres autobus i ell s'ha quedat allà amb la cadira de rodes. I aquest sí que, per desgràcia, no té cap més mitjà... per utilitzar. Doncs això és inacceptable. Clar, home, clar, clar, clar, clar, això té a ser un tema molt seriós. Deixeu-me tornar a la plaça Catalunya com a exemple, perquè parlem de la pacificació. Jo, el que abans d'entrar amb la tertúlia i que en Pere havia dit, és a dir, ara, això es va fer per la setmana de la mobilitat i s'allargarà unes quantes setmanes més, suposo que fins després de Fires. Jo crec que ho veurem tot el mandat. Ho veurem tot el mandat, però en realitat... Hi haurà unes obres, crec, de transformació i de pintar-ho, o de fer un urbanisme tàctic amable, més enllà de tancar-ho amb unes pilones, però que això serà una cosa que, a diferència del tall de la Salle amb Juli Garreta i l'Urançana, això continuarà. Jo crec que aquest és un tema, és a dir, expliquem-ho bé. En realitat el que han fet és que el camper avant ens explicava la gent que entrava a la plaça Catalunya i donava voltes buscant aparcaments. Recordem que allà només podia aparcar a càrrega i a descàrrega fins a les 7 de la tarda i hi havia també una sèrie de places que estaven reservades per... ara no em surt la paraula, per gent, diguem-ne, amb minús valies, que ara s'han traslladat davant de la Generalitat. I de l'hotel Casa Cacau. I l'altre dia la premsa gironina assenyalava que és el lloc de Girona on se posen més multes per infracció, perquè la gent, a part que, bueno, a part que n'allà, si poguéssim, algun dia trobarem, abans d'entrar al lavabo, mirar-ho a veure si hi ha un cotxe allà aparcat, perquè... Sí, però fixa't-hi que amb aquesta prova que s'està fent, que potser s'allargarà, els cotxes continuen aparcats en la part que poden, diguem-ne, la part esta, per entendre'ns, la que toca la Gioconda i la que toca, diguem-ne, la font del peix, etc. I l'altre cantó està tancat d'una manera precària perquè hi poden passar alguns cotxes, per exemple, els que van a l'hotel. L'hotel crec que els hi han fet un espai habilitat al cotxe. però això està bé però el tema és n'hi ha prou i esclar, la resposta és no no n'hi ha prou, això està clar quan jo deia que aquest tema l'havia viscut fa 40 anys amb el primer mandat, crec que va ser el primer o el segon d'en Quim Nadal quan esclar, això la Mariona potser no ho ha vist i l'Anna tampoc però nosaltres sí que ho recordem és a dir, quan els cotxes entraven i circulaven per tot el barri vell quan la Rambla era un carrer de circulació absolutament normal com Santa Clara havia arribat a tenir fins i tot doble direcció com el carrer Nou que també era tot això es va tancar i va haver-hi un escàndol, semblava que s'ensorrava tot i ara tothom ho donava Per normal, ningú ho faria. El tema ara és potser ser més valents. Per ser més valents has de començar a arreglar coses. L'entrada a la Universitat de Girona pel carrer del Carme o pels veïns de les Pedreres. Una solució és aquella que es pugués utilitzar el primer tram de la plataforma per desviar la gent cap a General Mendoza. És a dir, que ja no haguessin d'entrar a la plaça. Però clar, per la plaça necessàriament... i ha de passar-hi la gent de càrrega i descàrrega o la gent que té parc en el barri vell, no? S'haurà de ser molt valent per fer-ho. I aquestes coses, normalment, quan s'ha de ser molt valent, s'han de fer, diguem-ne, la primera meitat del mandat. No ho veurem en aquest mandat, tot això? No ho veurem seguríssim, com a molt. Hi haurà el projecte redactat, però és que diferents projectes ja n'hi ha hagut. Clar, aquí el tema és que després qui tingui el següent mandat... ho porti a terme o no, perquè ja sabem com funcionen aquestes coses. Jo crec que el que veurem és, com comentava abans, una plaça a Catalunya transformada, potser els colors de terra, terres de colors, amb alguns arbres posats al damunt de jardineres i efectes pràctics que deixi de ser un aparcament Perquè avui en dia és un pàrquing, plaça Catalunya. Sí que hi ha uns jocs infantils al centre, però no deixa de ser una plataforma de Molunyà que ha servit de pàrquing per a un barri vell pacificat. És que serà molt difícil que ho veiem en aquest mandat. Fixeu-vos-hi, estem... Penseu... Jo no, ja t'ho dic impossible, perquè si s'ha de adaptar un projecte, s'ha de provar i ha de passar per la part tècnica, això són anys. I el millor no els donarien permís d'obres, eh? Ara faig broma, perquè tinguen en compte com està tot el tema de les concessions dels permisos d'obra i la burocràcia que es menja. O que trobis algú que vulgui fer el projecte. Sí, sí. i que s'han de posar d'acord també tres partits que de vegades és diferent als primers anys de Nadal que hi havia una majoria absoluta també amb els menys cotxes i que era molt més fàcil fer coses i menys burocràcia també menys cotxe estem parlant de fa molts anys llavors ara és arribar a un consens amb tots els diferents partits que donen suport al govern que estan allà Si tu mires els programes electorals de les tres formacions que en aquest moment estan a govern, hi ha punts molt discrepants en aquest tema. És a dir, tots estan d'acord amb una cosa. Tenim que modificar la mobilitat. D'acord. Tenim que fer una ciutat més specificada. D'acord. Fins aquí ja estem d'acord. Ara, amb el com i amb el quan, aquí ja comencem amb les discrepàncies. I clar, per mantenir el govern de la ciutat en un encert pacificació del govern, caldrà potser que algunes de les formacions... Per què no sortin al carrer les grans tensions que hi ha internament? Home, doncs pot ser o aquestes o que sí, que hi hagi alguna mena de... estirar i arronsa que acabi malament i per tant per evitar aquest estirar i arronsa potser cadascú tindrà que baixar una mica del burro i cedir en algunes coses jo penso que serà molt difícil per tant és difícil però bé està el que ve comença no el que ve acaba de moment el que ve comença i per tant Començar amb aquestes petites pinzellades de cap a on he d'anar a la ciutat... N'hi ha hagut més, que no ens n'oblidem, perquè hi ha diferents escoles públiques que tenen ja carrers especificats. És que no he dit la que s'ha fet ara conjuntament amb la plaça Catalunya, realment, perquè no me'n recordo. És de l'escola Ágora, que està al barri de Sant Narcís, però el Sant Narcís tirant cap a plaça de salt. i allà també s'ha pacificat un carrer, igual que es va pacificar l'escola Bruguera entre l'hotel Olton i aquell tram, l'escola Marta Mata també s'ha pacificat un carrer, i potser el més significatiu, almenys jo que he passat ja amb bicicleta diversos cops, és el del Cacià Costal, que és el carrer que ho dona entre la via del tren, i el Cacià Costal, i clar, els nens tenen el pati allà, i ara tenen... El que ve, parladaria d'hipercorta, per entendre'ns a... I aquell jo crec que poca gent, potser la gent del voltant sí que ho ha notat, però no és un carrer que fos molt transitat. Que va ser una demanda reiterada durant l'anterior mandat, quan jo estava a l'Ajuntament, de l'AMPA de... Del que s'hi ha acusat. De l'AFA del que s'hi ha acusat. I del tren, també, de la llar d'infants. I quan deies de l'Agora... Va ser reiteradament demandat i semblava que no podia ser perquè no podia ser, perquè hi havia unes forces divines que impedien que allò es fes. Recordo d'algunes de les intervencions que es havien fet allà i semblava que el sol no tornaria a sortir l'endemà. Doncs s'ha fet, el sol ha tornat a sortir i no hi ha hagut masses queixes de veïnat i en canvi... Jo hi he anat, hi vaig relativament poc per aquesta zona, però algun cop hi vaig, perquè ens trobem allà amb un bar, els de la Federació de Penyes del Girona, ens trobem allà, i de tant en com passo per allà... Va i acoll els de la Federació de Penyes del Girona. És un bon reportatge sociològic, l'equilibri de forces allà. Mira, un exemple, perdó, un exemple de com és la ciutat, gent molt diversa amb un objectiu comú, que és l'estimar a un club, a una ciutat i a unes comarques. I cada un allà, quan entrem per discutir temes del Girona, deixem una mica la motxilla amb els nostres pensaments ideològics, la deixem a fora del bar, perquè si no, si l'entréssim, de vegades hi hauria algun ensurt, Entrem allà, parlem del Girona, i sortim. Sí, sí, perquè hi ha de tot, ja ho saps tu. Bueno, per això, per això, per això t'ho dic, per això t'ho dic, Jordi. És un reflex de la ciutat, és que aquesta ciutat hi ha de tot, i tenim que conviure. La Mariona, crec que està la Mariona que ha tocat un tema, no?, de dir que hi ha carrits pacificats, no? que els especificats comporten un problema, és a dir, ara, quan... És que no me'n recordo mai el nom del carrer, el que hi ha davant de l'escola Bruguera, i entre l'escola Bruguera i l'Ultònia. Sí, no sé, aquest tio també l'he mencionat, s'ha de dir el carrer, no sé com es diu. És que el sé, però és que ara mateix no el recordo i em sap greu. La gent que venia per bones truc de porta es troba el cabri tallat i el que fa és, diguem-ne, o donar la volta o anar a Jaume I, és a dir, sortir a l'altre botó de correus per entendre'ns i tirar cap a Jaume I. el carrer la veritat és que ha quedat buit en aquest sentit i llavors el que penses és que segurament hi ha d'haver una intervenció perquè no tota la vida hi haurà aquelles pilones que deies tu que es van posar en molts llocs a la ciutat quan hi havia el Covid però allò està tallat per les pilones el pàrquing de l'hotel que amaga una mica les pilones i unes altres pilones a l'altre cantó i en l'entremig no gaire res suposo que allà hi haurà una mica de pensament per fer-ho com a mínim amable no? Jo el que veig amb aquests processos és que és molt, molt, molt, molt lent la transformació d'aquests carrers. No sé per què, suposo que és més part d'aquesta burocràcia que diem enquistada, perquè no serà per falta de pressupost transformar un tall de carrer tan i tan petit. I ara sí que veurem que les pilones es treuen de l'avinguda Sant Narcís, sembla que finalment hi ampliaran la vorera perquè han autoritzat part del remenent dels pressupostos de la Generalitat dels fons Next Generation per la línia aquesta ràpida entre Sal i Girona i allà ampliaran. És que, esclar, el vingut de Sant Narcís, ara que ho dius, era un exemple d'allò que es va fer ja fa molts anys, aquelles voreres eren petites. Clar, al costat a les cases sí que és molt ample, però l'altre és molt petita. Sí, però l'altre cantó me la faria, sí. I ara portàvem ja quatre anys llargs amb les pilones que el que fan és impedir que s'aparquen cotxes, però que tampoc és ben bé la vorera, vull dir, perquè continua sent part de la calçada, que és el que suposa que s'arreglarà ara. Un dels grans problemes que tenim és aquest excés de... Mira, l'altre dia passejàvem a la Pilar Droé, que és la presidenta de l'Associació de Veïns a Llamp d'Estic, de Les Pedreres, van convidar en en Lluc i en Sergi Cot, que van venir a fer una volta pel barri, i tenim un barri, a Les Pedreres, que sabeu que el 90% de les voreres... hi ha espais de pas de menys de 40 centímetres. Que no hi passa el cotxet. El meu problema no és el cotxet, el meu problema és ja pensant en el meu demà i és que em vagi amb el caminador a la cadira de rodes que no passaré, perquè és que no passaré per allà. No que diguis el mal temps, que estàs estupent, ja t'ho torno a dir. Tot arribarà, amic meu, tot arriba en aquesta vida. Però, sabeu, en Lluc, per exemple, comentava, és que és evident, és evident, una de les dues voreres té d'arreglar, però la burocràcia, amics meus, moure un pal de llum és més difícil que aconseguir que el Girona guanyi la Champions. De debò, eh? No, no, tractant les companyies... A veure, jo seré una mica menys... Tot i que no em tocaria, seré molt poc políticament correcte. Les companyies es pixen a la cara dels ajuntaments. I si no, mireu per aquí el carrer i veureu com estan, per exemple, tot el tema de les cables i tot el tema. És a dir, les grans companyies de telefonia, les grans companyies de la llum, passen absolutament de l'Ajuntament i això és impensable, no? Fer qualsevol cosa, Girona, és? No, Girona, jo diria que molts llocs és complicat. No, i que després, a la mínima, polèmica judicialitza. I ara encara la tenim liada més llarga. No, és qualsevol cosa. No, i si tot això ja... És a dir, parlem de les grans companyies, però és que l'administració també és superlenta i superbrucosa. Vull dir, fer qualsevol cosa un ajuntament... La mateixa tramitació administrativa que ha de tramitar també és encara més lenta. Hem perdut molts llençols en aquesta abogada. Bantes, algú ha dit, hem parlat, i a vegades en surt, diguem-ne, dels primers mandats de l'arcalde Nadal, l'arcalde Nadal veia un forat, deia això s'ha arreglat i l'endemà estava arreglat. Ara això és impensable. Això va a la contra de diverses coses. Bàsicament del sentit comú. Perquè si hi ha el material per fer-ho, si hi ha els treballadors per fer-ho, perquè són de la brigada, allò el que s'hauria de fer és fer-ho. Amb un intent de control del diner públic, en el que jo estic absolutament d'acord, però s'ha portat a uns extrems que el que fa és alentir. Quin sentit té que, ara no ho sabria dir, una llicència d'obres concedida en un local de Girona té termini superiors a l'any? Això no té cap sentit, perquè mentrestant la persona que lloga i que vol posar un negoci ha de pagar, diguem-ne, el lloguer, perquè si no tens allò lloguat tampoc t'ha donat la llicència. És a dir, estem en aquest món, un món de burocràcies. Tu, Anna, bueno, tu en el fons formes part de l'administració d'una manera real i saps com se'ls ha complicat les coses, no? Sí, sí, no, no, vull dir, per nosaltres mateixos és una complicació i pels ciutadans també, perquè a vegades demanes coses a la gent que dius és totalment absurd, és a dir, jo sempre explico que un dia vam contractar una coca, que ens fessin una coca per un acte d'una inauguració a la biblioteca i la senyora va haver de presentar el pressupost, una declaració de responsable i no sé què, quantes instàncies, jo els veig a les meves companys i l'any que ve que la senyora quan hi anem ens donarà la recepta de la coca i que ens la fem nosaltres. Sí, sí. No, perquè és impossible haver de demanar tot això per comprar una... per encarregar una copa. Sí, i Anna, ves el tanto, no la facis tu, perquè després hi ha una infecció alimentària i... Per sort no sé de cuinar. Però vull dir que és aquest l'absurd, no? No, i el sentit comunitari com a expert, jo també com a presidenta d'anar fa un temps... Ha sigut, tu no pots fer una trobada de famílies i que cada un porti, un dissabte al matí fas el pati, una trobada de famílies, que és com crees comunitat i que cada un porti alguna cosa d'esmorzar. Ho pots fer, però et responsabilitzes qualsevol cosa que passis i l'Ajuntament no para d'enviar-te instàncies recordant-ho. Tu has de demanar permís per poder-te reunir amb altres famílies en un pati d'una escola. Sí, sí, total. Clar, els patis escolars els modifiquen... que els païs escolars és l'Ajuntament qui se n'encarrega del que hi ha que és d'aquestes coses estranyes entre educació que educació pot gestionar un centre però després és l'Ajuntament el que s'encarrega i així s'ha de negociar amb tothom i no es fa res les AFAS són les que acaben passant pel davant perquè estiguin bé són els propis pares que acaben pagant per als patis de les escoles públiques moltes vegades si tu vols un canvi ràpid política de fets consumats però la persona que ho faci Si passa qualsevol cosa, se la juga. Però potser tens els teus fills de 40 graus de temperatura. Sí, sí, sí. I l'única manera de posar un toldo és que algú se la jugui. Però, clar, ni a la direcció del centre se n'encarregaran, ni a l'Ajuntament se n'encarregaran, ah, perquè ha de passar els tràmits, tenim aquest fons europeu per fer verd-te el pati, bueno, podem esperar 4 anys. I allà seguiran. A 40 graus. Sí, sí. I si em permeteu una cosa que políticament potser m'apicarà en el costó quan surti d'aquí. Doncs vinga, va. Vale, som-hi. Endavant. Jo, com que estic molt desvegat, tinc el temps de llegir-me les actes dels plens dels últims anys, algunes intervencions... Això és una mica de moral, eh? Sí, però en temes concrets, no? I llavors, saps el que em fa molt de mal, Jordi? És que aquell partit que fa X anys deia que aquest carrer, l'asfalte del carrer era de color fosc, i avui, com que estan en una altra posició política de més enfrontament o de més oposició, ja no és fosc, ara és de color gris. I... Allà on te deies A, A dius B, home no, hi ha temes de ciutat, jo sempre ho he dit moltes vegades i tu m'has sentit moltes vegades, que hi ha temes que hem d'anar tots a una, baixant una mica segurament les nostres expectatives, baixant una mica el llistó del que faríem per arribar a consensos de ciutat, perquè si no arribem a consensos de ciutat és que no mourem mai res. mai res, perquè ara parles amb sentit comú perquè no és així, és que gent que ha dit blanc després diu negre i el que exigia com estava l'oposició ara diu que no pots fer-ho perquè hi ha unes normes i aquesta és la gran desgràcia i per això la gent se'n desencisa la política i cada cop més veurem que la gent dirà ja podeu anar a pastar fang Clar, perquè tenim quatre anys per fer les coses, però ara ho deia vosaltres, en quatre anys poques coses podem moure, perquè la burocràcia és molt lenta, perquè la màquina administrativa és farragosa, no li han posat oli fa molts anys i per tant no gira bé, doncs com no arribem a... I perquè hem anat buscant coses i més coses per trobar fórmules per tal de no fer allò que s'hauria de fer d'una manera ràpida. Una part de Girona no pot decidir l'ajudament, però tot l'entorn de la via del tren és del govern espanyol, que això ho pot amarquir, no? Ara s'estan fent el canvi, seran titulitats de l'Ajuntament, però si hi ha llambordes a Poeta Marquina, no és perquè l'Ajuntament hagi decidit no treure-les, és perquè allò resulta que encara avui en dia és del govern espanyol. Per tant, hi ha tota una part molt important de Girona que creua i que genera una muralla entre dues Girones, abans quan parlaves de... L'altra, Girona, també em refereixo a aquesta, la que se'n va més amunt de la via del tren, perquè és aquesta muralla simbòlica que tenim, per molt que passi l'AVE per sota terra, i això necessita sí o sí portar-te bé amb el govern espanyol. Correcte. El govern espanyol, que també té mil places de pàrquing absolutament aturades, amb una planta a l'estació entre l'estació d'autobus i el tren. Allò és al·lucinant, eh? En una ciutat en la qual fa falta pàrquing. Correcte. en la qual un pàrquing ben gestionat podria donar fins i tot l'endebilitat que serviria per altres coses, i no es fa, diuen que per raons de seguretat, perquè hi ha una sortida que no l'acaben de tenir clara. Doncs es va encarregar tot plaça Europa per aquesta sortida, perquè totes les vies de sortida d'aquestes... Faltaria una altra. Però allà hi havia una rotonda que per mobilitat era molt fàcil, la mobilitat, i que per unir les dues girones, i amb la història de les sortides del bus i dels cotxes i de seguretat es van carregar una rotondeta allà al barri de Sant Mercís per poder permetre la mobilitat. estem parlant molt de mobilitat estem parlant de la ciutat que és el que m'agrada una ciutat que ja es tancaran les fires i festes me deixes fer una pregunta a en Pere perquè abans hem parlat del Girona i hem jugat dos partits de Champions tu vas anar a París i vas patir l'emoció de veure i sentir l'himne de la Champions perquè tu devia ser dels que ja estaves a dintre No com altres que no hi van poder accedir. Sí, exacte. Hi havia mesures de seguretat bastant estrictes, cosa que a mi m'agrada. Per què? Perquè, a veure, jo vaig a gaudir en un partit, vaig a disfrutar del futbol, no vaig a patir. I, bueno, com que ja saps que feia sorteig, me va tocar... A unes dotze cadires d'allà on estaven aquests senyors del feina. I a davant meu, a la filera de davant, tenia un pare amb un nen. El nen que va rebre el cop de... Ah, Pacham, que va tindre sort que li va tocar el paraigua i a l'esquena. Allò va ser... Jo el que me vaig trobar més desemparat és amb la poca... Quan passa una cosa d'aquesta és que la personal de seguretat de qualsevol club ha de ser molt empàtic i ha d'estar molt a prop de la persona. I ha de ser molt actiu en aquest moment. Per què? Perquè la situació era prou greu com per activar-se. Hi ha una part del personal de seguretat que hi ha, la paraula empàtica, hi ha gent molt trempada també, però... Si ahir hi havia algú del club que me deia que no tenia raó, bueno, és que jo, pobre de mi, ja no hi entenc res, suposo que amb els anys que moren les neurones i ja no... Devia ser algú que estava a la llotja. és igual, deixem-ho córrer no, no, perquè hi ha una cosa és a dir, ara parlant bàsicament no de futbol, que no parlem de futbol de tema ciutadà, és a dir, és lògic que hi hagi aquestes mesures i és lògic que es facin el que no és lògic és que tu arribis una hora abans al camp i no puguis entrar a l'hora per exemple perquè no hi hagi la preparació o perquè per exemple Gol Sud que és la que jo controlo perquè hi havia per exemple una de les portes que estava tancada de les 7 o 8 que hi ha que no ho sé és a dir coses d'aquelles però jo t'ho deia pel tema el tema ciutadà el jovent gironi que és una part d'aquests animadors de les d'això estan fent un gran mural el passeig Canalejas amb una imatge d'Estuani i de Mitchell que Ai, clar, avui volia anar-hi i, bueno, allò que quan arribes molt cansat ja la sang no arriba prou al servei i en vez d'anar cap allà he tirat pel carrer de la barca, que, per cert, ahir no hi vaig poder passar perquè ahir sí que hi havia un bon sidral al carrer de la barca, ja sabeu que hi va haver un desnonament, hi havia... Hi havia com 11 furgons, eren molts. Sí, sí, era, però de debò, feia por de veure la quantitat i quantitat de forces de l'ordre que hi havia davant de potser una vintena de gent que protestaven en casseroles, no portaven res. Però bueno, això és un altre tema que ja en parlem, una altra història. doncs volia anar-lo a veure però no hi he anat però és un d'aquests temes que aviam, qui es mereix més un mural, no un mural, a veure l'altre dia hi havia algú que deia és que bé tenim que dedicar un carrer a l'estuany i dic, hòstia, no fotem que el tenim que matar perquè senyor no tenim carrers de persones vives és a dir, esperem esperem d'aquí uns anys, si Déu vola llavançar un mural és un Moral és una bona manera d'homenatjar-lo. I la ciutat, com la veieu allò? Arriben fires, hem parlat molt de mobilitat avui, però hi ha altres històries, en teoria s'estan fent els plànols del Trueta, i per tant es parla molt del parc Jordi Vilamitjana, n'has parlat d'aquest tema en el teu diari? Encara no n'hem parlat però és un assumpte suposo que quan hi hagi el següent tràmit del Trueta avançarem perquè anem dosificant a vegades quan tens un diari de bas de tot Catalunya els temes s'han de tractar més conjunt i més global però sí que és una pugna oberta que hi ha entre ajuntament i barri que crec que exemplifica part més de tot aquest de la burocràcia de com s'han fet els plans al llarg de la història de qui és la propietat dels terrenys l'especulació que hi ha al voltant de tots els terrenys dels Trueta dels contenciosos que es posen clar, portem tants anys de camí i tants problemes de tribunals que el que tindria tot el sentit del món que aquest parc es mantingués i es fes servir uns altres terrenys, aquests terrenys no els tenim De fet, es trasllada al parc, no desapareix, es trasllada. Però clar, al final els arbres són els que són. Ara, per exemple, amb la reforma també de, no sé com es diu, la plaça Joan Brossa es diu, també s'han carregat els arbres que hi havia. A Girona, sota la via del tren, la que estan fent ara d'ampliació, no? Allà eren quatre, anecdòtics. El travessí del carril, ho vols dir, eh? El travessí del carril, va, m'estic equivocant de plaça. Bueno, la que estan no ampliant per fer aquesta llançadora entre Girona i Salt. Però veus que fan obres, arbres que hi havia i arbres que desapareixen. Però en aquest cas, per molt que tu el traslladis... Clar, et toca, ja són arbres crescuts, és una zona en un context de crisi climàtica que necessitaries mantenir el barri, i a més en un barri en creixement. Però s'ajunten tants agents especuladors, ja notes que moltes empreses estan començant a comprar aquella zona, hi ha molts moviments econòmics, i aquí es barreja el que... Hi ha fa anys que hi són, des que es va posar a Santa Caterina que ja n'hi va començar a haver-hi alguns, alguns dels quals, diguem-ne, són de trir-record, diguem-ne. i a mi em genera tot tristesa que al final la construcció d'un hospital que és imprescindible va d'anècdota en anècdota que no vull dir que destruir un parc sigui una anècdota però al final perdem una mica el focus el focus d'aquesta transformació tan important perquè vivim tan a curt termini que és molt difícil poder projectar un equipament que ha de ser referent i no sé quan el veurem Jo crec que l'equipament no el discuteix ningú, el tema del parc sí que ve amb el tema és deixar d'expropiar una part i com que l'Ajuntament no té diners el que fa és fer un intercanvi perquè es pugui construir a una altura considerable i aquí estem amb aquesta... El que passa que jo crec que el Trueta, que és una zona que conec molt bé perquè jo sí que hi passo cada dia per aquest parc, És una oportunitat molt important per Girona, pels barris de Sant Eugèni i Can Givert i per Sal, diguem-ne, per dinamitzar, perquè Can Givert és un barri relativament nou, és un barri que es va començar a construir els anys 70 del segle passat, per tant estem parlant de 50 i escaig anys, però és un barri que està quedant... És a dir, que s'hi haurà de fer una reforma integral perquè els edificis també s'hauran d'arreglar, diguem-ne, no? És una oportunitat fer tot això. És el que dius tu, suposo que els moviments econòmics deuen ser importants. Això també us va passar a Banyoles, que us van arreglar molt tota la zona de la draga amb el tema de la... al final encara va sortir bé va quedar bé molts anys i les conseqüències que va tenir ara potser us ho tornaran a reactivar perquè vaig llegir l'altre dia que demanaran les olimpiades del 2036 Barcelona, no ho va veure? va plantejar que no el va descartar va descartar Tu creus que... Va dir que no tancava la porta a Jocs Olímpics d'estiu Qui ho va dir-ho? Sí, el problema és que ja pot demanar a l'arcalde que això és una decisió que l'ha de prendre diguem-ne que l'ha de demanar i que hi ha d'haver-hi el suport del comitè olímpic espanyol, i en aquell moment, quan els ho van donar, hi havia un senyor que es deia Samaran, que m'anava molt, i ara hi ha la voluntat de Madrid de fels... El fill es presenta, no? Sí, sí, sí. El fill es presenta, però pensava que té poques possibilitats. Però ja porta molts anys dintre l'estructura, també. Deu ser una cosa que es porta a la sang, això. Molt bé, doncs parlarem de Girona, hem parlat de Girona, hem parlat poc del debat de política general. Una de les coses que em va sorprendre ahir va ser això, no?, que la voluntat de construir 50.000 pisos abans del 2030, que és una voluntat que li pots estar-hi d'acord. El que passa és que llavors jo vaig gratar... Ja ho havia dit, eh? Jo vaig gratar una mica. Però no era en titular nou, Carquelilla fent titulars... No és gaire... Sí, va parlar, hi va venir una frase que em va fer molta gràcia, perquè va parlar que portava aquella, com va dir que portava tres revolucions, i va parlar de la revolució de la normalitat, i me va semblar un oxímor en això, perquè si revoluciones i el que pretens és normalitat, no d'això. el que passa que en el meu record ja recordo que diguem-ne que en els primers tripartits també es va parlar de 80.000 pisos per construir no sé si es van arribar a construir mai aquest és el tema, no? que a vegades fan moltes promeses i es van repetint i costa, a veure, ningú hi pot estar en contra que es construeixin 50.000 pisos i que siguin... però al final necessita seduir Esquerra i Comuns, no? pels pressupostos i és una proposta que poden acceptar perfectament els seus votants i Esquerra que en aquest moment està totalment dividida pendent d'un congrés i Dividida és una paraula... Amb una guerra per dir-ho de forma equilibrada. Escoltava que ben aviat la Sílvia Paneques posarà en contacte amb diferents ajuntaments i sobretot ja es reunia un dia d'aquests amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya. El tema és la construcció d'aquests edificis. Ahir sentia un debat que em vaig trobar interessant. Què tenen que ser? A veure, què en penseu? Tenen que ser edificis de propietat o edificis de lloguer? Perquè diuen que si són de propietat, a la llarga, en poc temps... o relativament temps, no sé quina és la periodicitat passen a marcar lliure perquè pots treure la... i per tant és una manera de que aquest... sempre tindràs el mateix programa repetiràs el mateix programa perquè al cap d'uns anys aquests seran edificis de... I en canvi, si fos fin de lloguer, no ho sé, jo no en tinc ni idea d'aquest tema, ni idea. No, però és un debat molt interessant, perquè si ho compares amb altres països europeus que tenen un cost de lloguer molt ampli, perquè al final, si tu pots especular amb aquest habitatge, hi ha, per exemple, pisos de protecció oficial del centre de Sant Cugat, que era el moment en què s'han pogut vendre, és que no estem parlant de 3 cops el valor, és que potser 6 cops el valor amb els preus que hi ha a Sant Cugat ara mateix per viure al centre com es revaloritzen i tenir un cos sempre públic per poder moure no sé, perquè també amb l'ESBEN el que t'acaba passant és que tens barris molt envellits si tothom que et cedeix aquests pisos té la mateixa edat et genera unes dinàmiques que són força complicades a l'hora de temes com l'envelliment no sé, és un debat interessant Amb el tema del lloguer no ens ha funcionat gaire, aquí a Catalunya estem bastant... No, no, que tenim molt poc lloguer i els preus han passat de tenir pisos amb propietat amb preu molt elevat i ara tenim els lloguers molt elevats, llavors les polítiques no les hem fet gaire. Aquesta és una altra discussió que teníem aquí, allò d'estalviar per comprar, en canvi en altres llocs no és així, vull dir, tu... abans ho deies, hi ha molts països europeus que diguem-ne que la gent lloga i canvia quan li convé o es manté allà i en canvi hi havia la sensació aquella de tenir la propietat que jo crec que és una cosa que ha canviat perquè ara en franquesa la gent jove no sé com s'ho fa per plantejar-se comprar un pis. Però cada cop més gent jove s'ha de comprar perquè la situació del lloguer és molt dramàtica. Van potenciar una mica més tirar els lloguers i ara tampoc ha funcionat, que la gent jove també ha quedat igualment. El problema és que la vivenda ha sigut una fons d'inversió, no? Sí. I quan s'ha convertit en... Jo tinc el meu habitatge però em compro un altre per invertir, o em compro places de pàrquing, que a Girona és un clàssic... et genera especulació i moltes vegades estem parlant de fons voltor estem parlant de fons estranger però ens descuidem que hi ha molta gent aquí que té el seu pis de lloguer per garantir-se una millor pensió a la bellesa i això és allò que parlàvem al començament estem provocant una gentrificació de determinats llocs per exemple a Girona, allò que parlàvem al començament la piràmide poblacional ara tenim una piràmide poblacional més o menys piramidal, com cal, una base molt àmplia i a dalt molt estret, però d'aquí dos dies això sembla no risc. Escolteu, dèiem, parlem de Girona i hem parlat de Girona i ho hem fet bé i ja ens ha passat molt ràpid perquè ens queden 15 segons per arribar a les 11 al matí. Per tant, vol dir que hem acabat aquesta tertulia i us la volia agrair. Anna Sala, moltíssimes gràcies per venir. A vosaltres. Merci Pere Albertí, merci Mariona Farré. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Serà demà a partir de les 10, perquè ara són les 11. És dimecres 9 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Desallotzen 11 famílies d'un bloc de pisos al barri vell de Girona. Es tracta d'un bloc que té 16 pisos i la propietat està dividida en dos titulars. Un d'Ege és qui ha executat el desnonament de les 11 famílies, mentre que els altres 5 pisos, que també estan ocupats, no tenen data de desnonament. Serveis Socials ha ofert un allotjament temporal per 3 famílies que tenen un informe de vulnerabilitat i les altres 8 s'han quedat al carrer. Des del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya critiquen que es faci fora la gent per destinar els pisos a apartaments turístics. El regidor de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania, Sergi Font, respon al PSC davant la petició de la seva dimissió. Font va explicar a Girona FM que entén que l'oposició s'agafi aquest informe del secretari per jugar a les seves cartes, però que està tranquil perquè el govern actual és qui ha fet l'esforç més gran per solucionar el problema. Per altra banda, com a representant de Guanyem Girona, Font també va condemnar les pintades que Ran va fer a l'antic teatre Odeon. Girona incorpora les polseres Centinella com a mesura de seguretat davant possibles intoxicacions de begudes a les fires de Sant Narcís. Unes polseres reactives que es distribuiran a persones que tinguin la sospita que han patit una intoxicació a la beguda i que aniran acompanyades d'altres mesures com servir aigua de forma gratuïta, taps per les orelles o preservatius i alcoolímetres. A part, l'Ajuntament també ha col·laborat pel desplegament a Girona de Dinder Club, una aplicació de cites i plans per a persones amb discapacitat intel·lectual. Unes fires que també tindran la seva beguda oficial, un còctel sense alcohol amb el nom de mosqueta, basat en la poma com a ingredient principal. Professionals del Trueta i la Fundació Universitat de Girona impulsen el primer màster en infermeria endoscòpica de l'Estat. Un màster que neix de la necessitat d'aprofundir en els coneixements i habilitats dins d'un àmbit que durant els darrers anys ha experimentat una important evolució pel que fa al nombre i la complexitat dels seus procediments. El Girocòmic tindrà 200 expositors i més d'un centenar d'activitats. La Fira de Girona acull aquest cap de setmana la vuitena deia del Girocòmic, la Fira del Còmic, el manga i l'entreteniment a Girona. Aquest any amb la novetat d'un espai podcast i la zona infantil més gran. La Fira, a més, destaca per la seva Artistali, que reuneix un centenar d'artistes. L'horari de la Fira serà els dos dies de 10 del matí a 8 del vespre. Cristina Plaza es porta a la pura passió de la Nobel francesa a Nyer 9 al Temporada Alta. El muntatge, dirigit per Lucía del Greco, descriu l'obsessió d'una dona per un home casat i l'espera a la qual queda sotmesa, així com una passió incontrolable i també el luxe d'haver-la experimentat. L'obra es podrà veure al Teatre de Salt el 12 d'octubre. I en esports, Estuani i Mitchell tindran un gran mural al centre de Girona. El jovent gironí ha encarregat a l'artista Miguel Martínez un mural per immortalitzar la històrica temporada del Girona a la Champions. Concretament està situat al passeig Canalejas. I pel que fa el temps, dia avui que s'espera ventós però càlid, cel assolellat però amb el vent que pot ser protagonista sobretot a partir del migdia i amb la temperatura que pot arribar als 27 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet, el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.