Girona en debat: turisme, habitatge i mobilitat
Actualitat del dia: Setmana de la Mobilitat Sostenible i queixes a Rodalies; nous radars de tram (C-16, túnel de Vallvidrera) i limitació a 100 km/h a l’AP-7 a Subirats; incendi agrícola-forestal a la Jonquera (31 ha) ja controlat; problemes de matriculació a l’FP (1.943 vacants); diada castellera a Tarragona; victòria 1-4 dels blaugrana a Girona i calendari de Champions; previsió de cel enterenyinat i vent de tramuntana/mestral.
Benvinguda i presentació dels tertulians; to distès de retorn de temporada i agraïment als col·laboradors habituals.
Ricard Planes comenta l’exposició de Santi Moix a Eivissa; Concepció relata un viatge cultural a París i la seva “desconnexió” de la política; es reivindica la cultura com a espai de realitat i llibertat.
Reflexió sobre com la cultura ens ancora al quotidià; record dels Tres Mosqueters (Dumas) i l’escultura pública com a icona urbana i debat sobre desplaçaments/ubicacions.
Reivindicació del Parc dels Estanys (Castell-Platja d’Aro) com a pulmó verd amb observatori d’ocells i l’exposició d’escultura de Tomàs Pons; descobert per carril bici.
Sobre l’obligació de discoteques de retornar a l’illa part del que generen; fortíssima estacionalitat (10k a 80k habitants) i impacte sobre serveis i convivència.
Crítica a la “turismofòbia” i defensa de sancionar l’incivisme (ciclisme, patinets) sense criminalitzar sectors; reclam de finançament específic i classificació de municipi turístic.
Es vincula el malestar al difícil accés a l’habitatge: parc públic insuficient, lloguer social, grans tenidors, pisos buits; paper de borses municipals i de la Generalitat/Estat; necessitat de rehabilitació i seguretat jurídica.
Rebuig a pintades anti-ciclistes; es destaca que la pressió de preus al Barri Vell és anterior; els apartaments turístics haurien permès rehabilitar finques amb normativa exigent.
La gentrificació ve de lluny; defensa d’habilitar plantes baixes per a habitatge (accessibilitat, mixtura d’usos) i necessitat d’actualitzar ordenances urbanístiques.
Crítica al ritme d’implementació i a la manca de projecte de ciutat; l’àrea urbana requereix treball previ i aprovació parlamentària; demanda de calendaris i resultats.
Pèrdua de botigues històriques tant al centre com als barris per preus, manca de relleu i e-commerce; cal replantejar teixit comercial i hàbits de compra.
Debat sobre formats (IKEA, Hipercor) i èxits/fracassos locals; crítica a la pèrdua de places sota el viaducte i demanda de transparència sobre el projecte i usos (pàrquing vs. busos).
Discussió sobre l’encaix dels busos sota viaducte; existència d’un aparcament SABA d’unes 1.000 places pendent d’una sortida (~1,2 M€); repàs del context i costos del no-soterrament del tren convencional i oportunitats perdudes.
Crítiques a talls/redistribucions de trànsit sense visió global; propostes d’“àgora” amb semàfor, accés selectiu a Pedreres, càrrega/descàrrega (9–12h), PMR i reubicació de motos; coherència amb ZBE; denúncia de burocràcia i manca de simplificació administrativa.
Propostes per humanitzar eixos d’accés (voreres, elevacions, continuïtat cap a estació); es denuncia manca de projecte compartit entre guanyem/Junts/ERC; limitacions d’obra al carrer de la Creu per finançament europeu.
Lectura de poemes de Guillem Pérez (Premi Cadaqués – Rosa Leveroni); èxit de Carmina Burana de la Fura dels Baus a l’Auditori, amb entrades exhaurides.
Anunci dels 25 anys de la revista Bonart i edició especial; reflexió sobre el retard de Girona en museologia versus Lleida; necessitat d’actualitzar el Pla de Museus i teixir aliances (Catalunya–Llatinoamèrica).
Repàs a la trajectòria de Bonart i al valor de la cultura; comiat del programa amb to proper i autoconscient del caràcter caòtic però ric del debat.
Resum general
Debat viu i molt coral sobre Girona: turisme i turismofòbia, crisi d’habitatge, mobilitat i Plaça Catalunya, i el paper de la cultura com a motor cívic i social. Es combinen mirades locals i comparatives (Eivissa, París, Costa Brava) amb propostes urbanes concretes (plantes baixes habitables, ordenació de fluxos, aparcament sota el parc central) i un fil conductor: cal un projecte de ciutat clar i executiu.
També hi ha un butlletí inicial amb l’actualitat del dia (mobilitat sostenible, radars de tram, incendi a l’Alt Empordà, incidències a l’FP, castells, esports i el temps) i un tram final dedicat a poesia, Temporada Alta i els 25 anys de la revista Bonart.
Temes principals
- Turisme vs. turismofòbia i convivència: ciclistes, patinets, incivisme i ajudes als municipis turístics
- Habitatge: lloguer social, grans tenidors, borsa municipal i habilitar plantes baixes com a habitatge
- Mobilitat i espai públic: Plaça Catalunya, ZBE, càrrega i descàrrega, motos, i el nus de l’Estació (SABA, busos, viaducte i no soterrament del tren convencional)
- Comerç local i hàbits de consum: pèrdua de botigues històriques i impacte de l’e-commerce
- Cultura i ciutat: valor social, escultura pública, recomanacions d’art i poesia; aniversari de Bonart i dèficit museològic a Girona
Detalls destacats
Turisme, convivència i municipis de costa
- Defensa de separar turisme i incivisme: sancionar conductes incíviques (siguin locals o visitants), però no alimentar la “turismofòbia”.
- Municipis de costa pateixen pics de població (10k a 80k) i demanen més ajudes (classificació de “municipi turístic” i finançament associat).
- Ciclisme i patinets: cal ordenar i fer complir les normes (coherència sancionadora) sense demonitzar col·lectius.
Habitatge i gentrificació
- L’arrel d’una part del malestar és l’accés a l’habitatge: manca de parc públic, lloguer social insuficient, grans tenidors, pisos buits i rehabilitació pendent.
- Es proposa habilitar plantes baixes com a habitatges (també per a persones amb mobilitat reduïda), com ja s’ha fet a Barcelona.
- Al Barri Vell, la gentrificació és prèvia als ciclistes; es reivindica que els apartaments turístics van facilitar rehabilitacions costoses sota normativa estricta.
Mobilitat, Plaça Catalunya i entorn Estació
- Es critica la “prova pilot” a Plaça Catalunya (tallar voltes, desviament per Sant Francesc) sense estratègia global:
– Cal garantir càrrega/descàrrega, places per PMR, i alternatives reals per a motos. – Proposta d’un model d’“àgora” amb fluxos regulats via semàfor, accés selectiu a Pedreres i coherència amb la ZBE.
- Entorn Estació:
– Debat sobre busos sota el viaducte i la pèrdua de places d’aparcament en superfície. – Existència d’un aparcament SABA de ~1.000 places sota el parc central pendent d’una “simple” sortida de vehicles (~1,2 M€) que permetria posar-lo en servei i activar el sector. – Record del no-soterrament del tren convencional: condicionants tècnics, econòmics i consens veïnal.
Comerç local i hàbits
- Tancament de botigues històriques a centre i barris per preus, relleu empresarial i e-commerce.
- Canvis de model (IKEA, formats híbrids) no garanteixen èxit local (record d’Hipercor). Cal visió de ciutat i execució sostinguda.
Cultura, poesia i museus
- La cultura com a espai de realitat i cohesió: Eivissa (Santi Moix), París (Dumas/D’Artagnan), escultura pública i icones urbanes.
- Lectura de poemes de Guillem Pérez (Premi Cadaqués – Rosa Leveroni).
- Temporada Alta: èxit de Carmina Burana (Fura dels Baus).
- Bonart: 25 anys; reflexió sobre museologia i necessitat d’actualitzar el Pla de Museus a Girona.
Cites destacades
“Una cosa són els incívics… i una altra és aquesta moda de la turismofòbia.”
“No hi ha projecte de ciutat: cal valentia, consens i capacitat d’implementació.”
Conclusions i propostes
- Separar el debat turístic del d’incivisme; reforçar ajudes als municipis turístics.
- Habitatge: ampliar parc públic i social, incentivar rehabilitació, activar plantes baixes habitables i donar seguretat jurídica.
- Plaça Catalunya: definir un projecte integral (àgora, fluxos, càrrega/descàrrega, PMR, motos) i coherència amb ZBE.
- Entorn Estació: desbloquejar l’aparcament SABA (sortida), revisar la ubicació de busos i transparència del viaducte.
- Simplificació administrativa i consens polític per a projectes estratègics.
- Impulsar cultura i museologia com a eixos de ciutat i identitat.

