Girona en debat: turisme, habitatge i mobilitat

Sembla que s'escargui sense fi. Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Usuaris del transport públic alerten sobre la vulnerabilitat del servei coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible que arrenca avui arreu de Catalunya. L'Associació d'Afectats per Rodalies denuncia els retards endèmics, cancel·lacions i avaries que condicionen el dia a dia de milers de persones i posen traves a les alternatives ecològiques al transport motoritzat. Mentrestant, pel que fa a la mobilitat per carretera i amb l'objectiu també de lluita contra la sinistralitat, a partir d'avui entren en funcionament dos nous ràders de tram a la C-16 al túnel de Vallvidriera. S'assumen, doncs, altres mesures, com la limitació a 100 km per hora en un sector de 10 km de l'AP7 a Subirats a l'Alpenedès en sentit Barcelona. I els bombers de la Generalitat han donat per controlat aquest diumenge mitja tarda l'incendi agrícola forestal iniciat aquest dissabte a Gullana i la Jonquera, a l'Alem Pordai, que va obligar a tallar durant unes hores la circulació per l'AP7 i també la línia de l'Ave entre Figueres i la frontera amb França. El foc ha afectat un total de 31 hectàrees, de les quals 16 i mitja eren forestals i 12,6 eren agrícoles, segons els agents rurals. L'incendi es va iniciar a veure la carretera de l'àrea de servei Porta Catalana a la Jonquera. I els centres que ofereixen cicles de formació professional han registrat problemes a l'hora de matricular els alumnes. Es tracta d'un nou sistema engegat pel Departament d'Educació que vol prioritzar la primera opció escollida pels alumnes i que es fa mitjançant dues convocatòries. Això ha fet que molta gent s'hagi d'esperar la segona convocatòria i que encara no sàpigui on acabarà estudiant. L'EFP ha arrencat amb 1.943 vacants i molts alumnes que encara no saben on estudiaran. I el primer diumenge de festes de Santa Tecla de Tarragona va deixar una diada castellera amb 8 games extres. Una posada a punt per la gran cita de l'any, que és el concurs de castells que, recordem, celebrarà l'1 i el 2 d'octubre. I en esports, els de Hansi Flix s'han imposat al camp del Girona per 1-4 i continuen líders amb 5 victòries en 5 partits. Lamin Yamal, amb un doblet, Daniol Moipedri, han fet els dos gols blaugranes mentre que Estuani ha fet el gol de l'honor gironí. Aquesta setmana tots dos equips debutaran a la Lliga de Campions. El dimecres, Paris Saint-Germain contra el Girona i el dijous, Mónaco contra el Barça. I pel que fa el temps, avui tindrem el cel mig entrenyinat a estones pel pas de núvols alts que es mouran de nord a sud al llarg del dia. En el cas del vessant nord del Pirineu, la nubulositat serà més compacta a partir de la tarda i al final del dia pot inclús deixar caure algun ruixat. A banda, avui també, el protagonista serà el vent que bufarà als dos extrems del país, de nord i nord-oest. Notícies en xarxa Som la teva veu. Som la gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiuret final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM La Gironina Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Molt bon dia, passen 4 minuts, 5 minuts de les 10 del matí. Iniciem aquesta tertúlia Girona FM, segona setmana de tertúlia d'aquesta nova temporada i, per tant, amb nous tertulians que són cares conegudes perquè ens han volgut i han vingut, han volgut acompanyar-nos durant les últimes temporades, cosa que els voldria agrair. Avui tenim 3 persones. Ricard Planes, molt bon dia. Bon dia. Crític d'art, editor de bon art, gestor cultural i tantes altres coses. Com va tot? Molt bé. Fas cara d'estar bé, eh? Clar, que ara et dius, acabo d'olivar, no sé d'on t'has dit, perquè jo no me'n recordo. És una exposició del Museu d'Art Contemporani d'Ivisa. D'Ivisa. Santi Moix, un artista de Barcelona que viu a Nova York i ha fet un projecte sobre tot el tema de la natura, que la veritat val la pena i és molt inspirador. avui vinc amb un llibre de poesia ja carrego jo la política està molt bé urbanisme, ciutat però la cultura ens fa més humans ens fa més lliures o això diuen són frances que estan molt bé dites així i més es dilluns això sí que és un fet que no es pot l'abatre Concepció Barai també fa molt bona cara no m'atreveixo a preguntar-li d'on ve però fa molt bona cara de París uns quants dies sí, uns quants dies la veritat és que és un viatge que tenia pendent des de feia 8 anys amb una amiga de tota la vida i finalment aquests dies l'hem pogut fer i la veritat és que vinc de la veritat és que fins i tot abrumada de la ciutat de París jo no la coneixia llavors allà a Cultura n'hi ha molta n'hi ha moltíssima o sigui que han sigut 5 dies de Cultura i de desconexió total de la política Molt bé, molt bé, i tant va bé. No, que ho necessitava perquè no ho havia fet, no ho havia fet, i per tant aquest agost políticament ha sigut bastant mogudet, per tant desconexió de política no l'havia pogut fer del tot i en canvi aquests dies han anat bé i crec que en Ricard tenia raó que la cultura, bueno jo no sé si ens ho fa més humans a tots, Però sí que ens acosta més a viure un dia a dia i un món més real, perquè a la política a vegades una mica les coses són fictícies. Hi ha certs pactes que són més ficticis que altra cosa, per tant, jo ho recomano. No, no, no. Recomano. Recomano la connexió amb la cultura. Ara, deixa'm dir una cosa. No, no, escolti, si no l'hi deixes dir, sí que la diria exactament igual. No, no, no, però jo no sé si estàs d'acord, però mira que he arribat a sentir gent que diu... que ve d'Ivisa, però que havia anat a veure una exposició i a culturitzar-se, mai. La primera és en Ricard, de veritat. És que no havia anat mai a Ibisa. Jo no hi he estat a Ibisa, però tothom diu que ve a fer altres coses. Ah, bueno, això sí, també s'hi pot anar a fer altres coses, però cultura també és. Ah, veus, així coincidim. és que va ser l'excusa, no hi havia anat mai i tampoc tenia molta voluntat d'anar-hi i la veritat és que m'hem portat una percepció molt xula hi ha coses patrimonials molt a part de tota l'altra les etiquetes aquestes que posem de només sol, platja, música hòstia, hi ha parts de la illa molt xulos sí, sí, sí, vaig anar a Campau gestionat per un restaurant gestionat per una banyolina Molt coneguda, molt divertida i totes les temes socials que fan també a la illa quan és hivern i la gent de Petxaga també implicada en totes temes socials, doncs és aquesta altra part que no es coneix i dius, la veritat és que és interessant. Deixeu-me dir que a l'estiu del senyor Carles Ligua, que és la tercera porta d'aquesta temporada, ha estat més clàssica, eh? Amb bicicleta, però ha fet el camino, eh? Que, bueno, no sé si és incongruent o no, no, incongruent no, de cap de les maneres, però ha fet el camino, però amb bicicleta i a més a més amb voluntat social. Totalment, totalment. Molt bé, molt bé, ha anat molt bé l'estiu. A més també he après, també he fet una mica de cultura, he descobert el concepte de l'escapisme i la màgia de gent que arriba i se'n va i desapareix i no el troben. Està bé, un estiu complet. Pensava que ho deia pel Xavier Olmà, com a Santa Cristina. L'escapisme l'hem comprovat tots. A tu més faltava, m'hagués faltat aquest estiu, t'ho digue de veritat Jordi, que l'escapisme s'hagués fet darrere de males herbes que van creixent a Girona de forma descontrolada i ho hagués tingut tot per fer-ho lligat. Un altre que ho aprofita tot, eh? Amb unes repassades s'ha cabregat. És un editorial, males herbes. és una editorial literària i una parada de metro i de París que a més això de París durarà Jordi no, no, no, tots sabeu París no s'acaba mai però els que em coneixeu de fa temps perquè a més ho he dit en moltes entrevistes sabeu que jo sóc una apassionada d'Alexandre Dumas i sobretot d'una de les seves novel·les que són els Tres Mosqueteros bé, doncs la parada de metro i de París de Males Herbes et deixa just a la plaça on hi ha l'estàtua en honor a Alejandro Dumas i ja a D'Artanyan no? També, a part d'altres ha estat però hi ha la d'Alejandro Dumas i la de D'Artanyan Sí, perquè és veritat que els tres mercatius eren quatre, no? Sí, efectivament Són dos els que defensen fermament la seva ideologia i el seu pensament de ciutat Bueno, som tots, no? Però sí que n'hi ha dos que estem més representats i sí més representats. A mi el que m'ha agradat és que he introduït un tema, el de l'escultura pública, moltes vegades i els homenatges i com a Barcelona ha passat que se n'han tret i altres artistes han fet intervencions. Aquí també fa molt poc que han desplaçat coses innecessàriament. Bueno, necessària o no ho sé, no sé de quina escultura, però el debat dels objectes a l'espai públic, com l'art arriba, com es pot fer interactuar, si està ben situat o no... Sí, i tant, i tant. Perquè, mira, ella ha agafat una identificació sobre l'escultura que vaig sortir. Això està molt bé, perquè genera icones. Sí, sí, perquè a més hi surts, però us ho dic, o sigui, no has ni de caminar 0 segons. Estan al tanto de no enganxar les pases en D'Artanyan. Sí, sí, la sortida del metro va directe a aquesta plaça on hi ha aquest homenatge que també crec que està una mica apartat, eh, de lo que hauria de ser per mi d'Alejandro Lómez, però bueno. Aprofito per recomanar. Tu en sabràs dir el nom dels jardins darrere de Platja d'Aro, que aquells jardins... El Parc dels Estanys. El Parc dels Estanys, que ara està exposant en Tomàs Pons, que és un escultor gironí i, a més, professor de la Mercè, i val molt la pena anar a veure les seves escultures, ja que parlem d'art. I ara tenim aquí a Platja d'Aro, si pot anar aquest cap de setmana vinent, i la veritat és... i el que apunta és que, a més, és un pulmó verd, que l'han naturalitzat, perquè Platja d'Aro, més aviat, l'urbanisme... És la part naturalitzada de Platja d'Aro. És molt esponjós, Platja d'Aro. Per això... Bueno, no ho sé. De què? De què? Els de Girona agafem per la part de, diguem-ne, d'algadera, per evitar entrar a platja d'Aro quan anem a la collina. Mira, diguéssim que és entre els pepes i els cines. Diguem que és entre els pepes i els cines. Però, per exemple, és que és platja d'Aro, castell d'Aro. Aquesta era la que volia dir. no? És Platja d'Aro, Castell d'Aro, que hi ha un... Sagaró. Sí, i Sagaró, hi ha tot el conjunt de Rafael Masó i on es va fer l'homenatge, i a Castell d'Aro, que no tot és negatiu, en Platja d'Aro hi ha aquests tres municipis, i a Castell d'Aro hi ha el castell de Benidormiens, home, l'urbanisme sí, eh? Salvatge, no només de Platja d'Aro, sinó de tot el litoral mediterrani, no? Aquesta febre que va ser dels anys 70 i 80, eh? Sí, va dir que va ser dels 70 i 80. O sigui, és molt... Vaig dir que... Sí, sí, per això, però que algunes vegades s'identificava molt amb una arquitectura de l'època franquista, i no, no, el desenvolupament salvatge ha sigut també de manera... Bueno, 60 i 70 i 80, i dius, però bé, és aquest punt de dir, veure-hi escultures, veure-hi natura, les coses estan canviant. Sí, perquè a més val molt la pena, perquè hi ha un observatori d'ocells i tal, i jo he de dir que el vaig descobrir Mercès a la bicicleta. perquè com que el carril bici passa per allà, quan arribes des de Girona, doncs ho vaig descobrir i aquest estiu en Tomàs em va escriure i em va dir, tinc l'exposició allà i val molt la pena anar-la a veure, i és passar una estona agradable a platjar-ho fent una cosa diferent. I volia apuntar una cosa, ho ha dit en Ricard, A Eivissa ho conec d'una època anterior, quan tenia alguna responsabilitat en l'àmbit cultural, que la major part de les discoteques i de xiringuitos d'estiu tenen com una obligació de retornar a la pròpia illa tot el que durant l'estiu s'excegen. Llavors sí que hi ha una mica aquesta predisposició volguda de participar perquè anar a veure a Eivissa durant l'hivern que hi ha hagut d'anar-hi per un judici no hi ha gairebé vida és una illa molt en calma i en canvi quan comença el maig fins a l'octubre podíem dir allà doncs canvia molt i els increments per exemple li passa l'escala de passar de 10.000 habitants a 80.000 ui pues que l'onja ni t'explica Però aquests increments tensionen de manera tot el dia a dia, no? I fer cohabitar tot això, la veritat és que no és fàcil. Sí, però a veure, ara has entrat un tema... M'ha permès o no apunt? Txullo, i tant. No, no, tu no. jo el que voldria és que algú m'expliqués perquè tot aquest discurs que jo crec que és d'amagoc contra el turisme m'està totalment taladrant no ho acabo d'entendre jo constatava un fet que hi ha una tensió on l'esport no només el ciclisme sinó el futbol, el bàsquet genera el moviment que genera que també és un turisme jo crec de molta qualitat igual que la gastronomia també ho fa I d'acord que s'ha de sancionar aquella gent que ho fa malament, però no perseguir, perquè la pregunta que em faig és, de la mateixa manera que ara volen perseguir tota aquella bicicleta, aquella persona que va sobre la bicicleta, en un lloc on ara em dic que no s'hi pot anar, que ho puc trobar bé. Som molt petits els llocs. Puc trobar bé, no, no, que t'acabo de dir, puc trobar bé, però faran el mateix amb els patinets. No, no, és que ho han de fer, eh. Clar, perquè, què passa amb els patinets? Aixeca el dit la senyora Baray. Sí, vas dir totalment... En contra. D'acord. Ah, en contra. Perdó. ara hauríem de fer una pausa no, no, en Carles Ribas ja hem estat d'acord moltes vegades temes de ciutat jo crec que hi ha moltes vegades escolta, parlem una miqueta de tot això però això, i arrel del que deia en Carles evidentment la turismofòbia aquesta s'ha d'apartar Una cosa són els incívics, i que n'hi ha de turistes i d'autòctons d'incívics. Per tant, una cosa és perseguir, multar, fer el que calgui, en aquest sentit, amb els incívics, siguin amb bicicleta, amb patinet o a peu, o amb cotxe o amb moto. I l'altra és aquesta moda que s'ha posat de la turismofòbia. que jo també estic d'acord amb en Ricard que els municipis de la costa passen de 10, 8, 10, 12 mil a 50, 60, 70 i 80 mil habitants però jo no és una constatació d'una realitat i d'un fet i per tant jo la crítica que tinc és que aquests municipis necessiten més ajudes perquè els serveis que ofereixen durant els mesos en concret els puguin oferir aquest volum de gent que reben, però no com que no pot ser o se'ls ha de fer fora, no. Simplement se'ls hauria d'ajudar en el sentit de municipis turístics, que sabeu que això ja existeix, la classificació, el que passa és que és molt difícil. que te la donin, no? Perquè la majoria de municipis de costa de Girona no tenen la classificació de municipis turístics en relació que podrien rebre més ajudes, eh? Em refereixo... Per què no els tenen ajudes? Efectivament, per tant, això és el que jo crec que s'hauria de... Els ajuntaments que s'haurien de sacsejar també una mica... Efectivament, s'hauria de revisar per part de què has de complir per tenir-ho i com gestiones tu com a ajuntament. que heu parlat de platja d'Ara i Calonja, però és clar, hi ha... Les dues cases... Planes... Planes... Planes i Lloret... Perdona, i vés-te'n al Cap de Creus, els municipis del Cap de Creus... És la costa brava, és la costa brava, per tant... O Barcelona mateix... Jo crec que les coses... Una cosa no treu l'altra. Deixa'm provocar una mica. Jo voldria fer un apunt més endarrere. Algunes vegades, i ho he vist també, la turismeofòbia també parteix d'un arrel que va més endarrere. És a dir, gent que es voldria viure en un municipi com Girona o altres municipis que no tenen accés a l'habitatge perquè està desaforat. Quin part de lloguer social tenim? O de lloguer perquè la gent jove... Lloguer s'equipa. Saps què vull dir? El problema de la turismofòbia, algunes vegades, no és el turista, perquè tots som turistes quan viatgem per tot el món i amb les possibilitats que hi ha i la petjada de CO2 que deixem i tot això que ho haurem de replantejar. Si no, és l'accés a l'habitatge, que és un bé... essencial per a tothom i que molta gent se sent expulsada sobretot perquè alguns municipis de la costa després aquests espais tenen una ocupació anual de poder 30 dies l'any i després tota la resta dius és més com a modal podria la propietat privada continuar però podent cohabitar amb altres modals que és molt complicat el problema de l'habitatge el problema de l'habitatge jo estic d'acord amb el que dius si parlem de Girona i parlem-ne que si parles dels municipis de la costa la gent que vol anar a viure tot l'any a la costa més o menys troba habitatge el tema està sobretot a nou aquests últims mesos hem vist aquesta polèmica i aquest debat a la ciutat de Girona Bé, però per què s'enfoca el turista? O per què s'enfoca només cap al privat? Quines són les polítiques d'habitatge de l'administració pública a la ciutat de Girona? I de la Generalitat en general... Per això de l'administració pública en general, no només l'Ajuntament. No, no, per això ho dic, que és una qüestió estructural durant molts anys. La de l'Ajuntament jo te la dic, zero. Zero, i encara que de tant en tant sortint i diguin que n'han fet 15 de pisos, no? O 20, però és zero. Però és zero ara i és zero quan governava el senyor Carles Ribaset. És zero des de fa molts anys. I no cal construir, eh? Sinó tot el parc de vivenda pública que està... Rehabilitar i ajudar. O que està tancada... Està tancada. Sapiguem que, jo què sé, hi ha grans corporacions i grans fons d'inversió que acumulen milions de pisos, que és una barbaritat. Hi ha un índex i tal, i dius, home, no és una qüestió de dir posem-se restrictius no, no, escolti, trigui-los al mercat no especuli de manera que vostè vulgui guanyar calés, ho trobo lògic és lògic, però un dia hi ha unes possibilitats per generar introduir aquests debats hi ha privats que no es poden considerar gran tenidors i si se'ls considera és perquè és molt mínim és molt petit el marge que no posen pisos i això encara res ho sap perquè ho hem viscut Per por, per inseguretat jurídica. I altres també perquè tenen la seva vivenda i tenen manca de recursos per rehabilitar una altra vivenda que tenen aparència o el que sigui. Llavors, l'Ajuntament ha de construir? Bé, hauria de construir, però no tot és construït. No, la feina a l'Ajuntament en tot cas tampoc seria... No, sí, construir vivenda social també és... És una part de la feina, però no és l'única part. Efectivament, però pot donar ajudes per a la rehabilitat. Pot donar seguretat i seguretat jurídica a aquells propietaris que a través de la borsa... Seguretat jurídica l'ha de donar el govern de l'Estat perquè és qui legisla. Però escolta'm una cosa, Jordi. O el govern de la Generalitat, que són els que legisla. L'Ajuntament pot donar seguretat jurídica a aquells pisos que a través de la borsa d'habitatge municipal es posin al parc de... I això estàs parlant d'un tant per cent molt petit. I per a Mateus, i per a Mateus. No podem dir que la responsabilitat només és d'un no. Ara permetem que s'està aguantant i porta... Sí, però que cada administració ha de fer-ho seu. Jo el que vull dir és que estic d'acord amb el que s'ha dit de la turismofòbia. N'hi ha a Girona de turismofòbia? Algú l'està creant i l'està volent. No, no, però jo pregunto perquè, per exemple, sí que és veritat que hi ha algun moment de situacions, però també és veritat que hi ha... Tinc un col·lectiu d'amics molt important del món del ciclisme. És el que anava a dir ara. Tampoc ha sigut una qüestió puntual. El dia a maig de les pintades va ser nefast i debonsable. Però que això té repercussió, que sembla que no, i en té, perquè amics holandesos, a prop d'on tevic, hi ha una persona que se li dedica i amics holandeses diuen, hosti, potser anem cap a Banyoles. Jo tinc la percepció que hi ha un grup determinat, i ho diré perfectament, que són la gent de la CUP, i guanyem. que té... I poder no tot, eh? Si hem d'anar blanquejant nosaltres, al final és igual que Junts. Si estàs al govern, en guanyem, estàs assumint les seves formes de fer política. Igual que Esquerra, també. I si no surt. Perquè al final és molt còmode. Tothom vol tocar govern, que cobres una mica més, que et permet estar tal, tal... Però al final has de ser conseqüent a la vida. Una cosa, a mi m'agradaria que... Per cert, vull fer un comentari, eh? Estic d'acord que... Bé, crec que també aquí la Concepció estarà d'acord amb mi. El ple de l'Ajuntament, que s'entengui bé les meves paraules, eh? El ple de l'Ajuntament de Girona ha tingut una pèrdua d'una veu interessant, com és el de la Sílvia. perquè ara, quan vagi el ple, que tinc ganes de tornar-hi a veure, em començaré a preocupar una mica més. Però abans hi havia una veu, almenys estructurada, que coneixia la ciutat, podies estar d'acord o no d'acord amb les polítiques, però hi ha hagut aquest canvi. Però volia acabar dient això, perquè hem parlat molts a ells i ho vull ser molt ràpid. El turisme no té culpa de l'encariment de preus del barri vell. Els preus del barri vell, de la ciutat de Girona, eren alts abans que vinguessin al ciclista. Però això han sigut tota la vida. Torno a repetir, i després... L'apartament turístic no s'hagués pogut rehabilitar cap edifici del barri Vell de Girona si no hi hagués hagut la possibilitat de fer apartaments turístics. Perquè rehabilitar un edifici amb les normes pròpies del barri Vell mantinguent l'estructura i aquí, jo crec que algú em pot donar la raó en aquest aspecte, era impossible. Llavors, per tant, el que passa és que quan es fa demagogia Pots tindre aquest problema, que la gent acabi marxant de la ciutat i acabi anant a un altre lloc, eh? I Banyoles té un potencial també molt bo pels ciclistes. A veure, jo us... Deixa'm dir una cosa. Jo us ho dic per centrar-ho, eh? Per centrar el tema, perquè jo crec que és un debat interessant. És a dir, jo particularment penso, i per això us ho he preguntat... que hi ha gent que està molt preocupada pel tema de l'habitatge, que és lògic, però que la gent que ha fet manifestacions és un tant percent petit dels que hi ha, el que passa és que és molt sorollós. I llavors hi ha una cosa que vosaltres les heu dit, que a mi em sembla, és a dir, el problema del barri vell no ve dels ciclistes ni ve dels últims 20 anys, és a dir... Quan es parla de gentificació, jo sempre, jo reconec, jo vaig treballar en el barri vell de Girona l'any 74 i soc perfectament, diguem-ne, estic perfectament a favor, diguem-ne, de tota la rehabilitació que s'ha fet al barri vell, ja ho dic d'entrada, però allò també va comportar que molta gent que vivia allà hagués de marxar-ne. No, no, ja va passar. I llavors hi ha molta gent que ara es queixa quan són gent que fa 6, 7 o 8 anys i que també hi va anar-hi perquè en va marxar algú abans. Per tant, hi ha un problema, sí. Hi ha problema d'habitatge a Girona en aquests moments, per exemple, per comprar o per llogar. Home, si no tens molts diners, sí que n'hi ha, eh? Sí que n'hi ha, eh? Sí que n'hi ha. De manca de parc d'habitatge estic de... Però, Jordi, jo, que havia viscut tota la vida al barri vell... A la plaça del Vic, sí. Efectivament. Es pot dir perquè ho sap tothom, eh? Sí, és veritat. Tota la vida, quan jo em vaig independitzar, no vaig poder quedar-me a viure al barri vell. I vaig marxar a la zona nova de Girona. A l'Eixamble. A l'Eixamble, però a la part més nova. Per tant, clar que m'hagués agradat quedar-me al barri vell. Però, bueno, per tant, això no és d'ara ni ho ha provocat el turisme. Al barri vell o... els pisos baratos estaven molt fets pols i per tant havies de gastar diners en rehabilitar-lo o ja tenien lloguer i preu de venda a cara per tant és que ara sembla que anar a viure al barri vell sigui com una obligació o com un dret escoltar el teatre municipal una ciutat en té un i està normalment al centre Patendre que cada barri tingui un teatre municipal és un error. No, home, no. I de centres de ciutats n'hi ha un. I que sempre serà car el centre de la ciutat d'anar-hi a viure, això és una violència. Però totes les ciutats? Totes les ciutats. Llavors, jo em pregunto, urbanísticament, tu deies... Estic d'acord que ara la deixis la més... Però tenim centres cívics que fan aquesta... Sí, sí, no, no, però ara... I tant, però no, el que volia dir és que tothom voldria anar al centre i no tothom hi pot anar. Urbanísticament, què farem amb les plantes baixes, finalment? Podran passar a ser algunes plantes baixes, també evitables, perquè... Carles, això ho vaig demanar jo fa vuit anys! No t'ho negaré. A Barcelona ja l'estan fent fa vuit anys. És veritat que la regidora Barall en aquell moment ho va demanar, i és veritat, perquè hi ha una cosa que també s'ha d'explicar, és a dir, es va preparar perquè tots fossin botigues, i en els barris, en els barris de la ciutat, però també en alguna part del centre... jo diria més que en els barris, no hi ha tanta botiga per tant de local. Per tant, tornem al que era abans. És a dir, jo soc d'una generació que recordo que els baixos de les cases eren habitables per cases i aquesta seria una solució. I moltes empreses que estaven a primitius han baixat a la segona. L'altre és el del famós Banc Dolent i dels Fons i tal, que és la gran quantitat... Us enganyen. Us enganyen. Plantes baixes. Pobre dia. L'Ajuntament pot tradificar. Té terreny propi. Clar, però és que també ha d'edificar l'Ajuntament, però també ho ha de fer. Que estem esperant? Portem un any i mig de govern pseudo... venezolà comunista, ja no sé... No han fet res. Ara, em poso respectes i des de la simpatia que tinc... És per provocar-te. L'has fotut del pal d'una manera bastant, bastant, bastant... És per provocar una mica. Com has dit per això? No, no, no, ha de passar... Venezolà comunista. Venezolà comunista. Alga'm Déu. Jo el que et volia dir... Em pensava que Junts i Esquerra estaven al govern també, eh? Jo també, eh? Sí, però estan desapareguts i... No, el que jo vull dir és que... Qui ha seguit, qui ha seguit, qui ha seguit normalment els plens a la legislatura passada i a l'anterior, el grau de demagogia que venia per part d'avui l'equip de l'alcalde era una autèntica barbaritat. És a dir, ens reclamaven, ens reclamaven i jo vaig pensar quan va pujar en el govern vaig dir estarà tot resolt a partir d'ara. Tot. I recordo que quan pujant teníem 26 milions... Veure-ho encallats, que encara no veig que surtin gaire enlloc. I quins projectes tiraran endavant? Potser estan esperant que arribi a final de la legislatura per aflorar tots els projectes i veure que es fa molt per la ciutat. Però bé, dèiem, plantes baixes, povardia, el PMU 13, carretera Barcelona, perquè no potenciem l'edificabilitat de la carretera Barcelona, on també hi haurà vivendes per gent que ho pugui necessitar. És a dir... I una altra. L'altre dia es va reunir l'alcalde amb el senyor Illa i va dir que potenciarà l'àrea urbana. Jo crec que hi ha alguna cosa que li voldria demanar. Si m'escolta l'alcalde, li diré. Començant fent àrea urbana vol dir que primer has de seure amb els ajuntaments d'aquí. redactar un document aquí i fer la proposta al Parlament de Catalunya. Perquè les àrees urbanes les aprova el Parlament de Catalunya. Per tant, no sentença amb el president de la Generalitat i demanar-li a l'àrea urbana la cosa està feta. No serà treballar aquí. I tinc la sensació que tothom espera que se li facin les coses i no posar-se a fer-les. Perquè et recordo que per aprovar la TUC no va ser fàcil, l'entesa amb els altres municipis, i en relació al tema dels locals que siguin habitables, ja us diré, que jo crec que ja fa 8 anys mínim que jo ho demanava, i a més ho demanava en aquell moment... que té un punt de sensateja no, però és que sobretot, Ricard, un tema social és que Barcelona ja ho està fent no, però és un tema més social que altra cosa perquè era, sobretot les persones amb mobilitat reduïda necessiten que habilitem que les plantes baixes es puguin convertir en habitatges perquè si no arriben a tenir problemes greus perquè molta gent no té recursos per adaptar els seus pisos no val molts diners per tant penso que ho dius per experiència però se'n parla molt se'n parla molt però no s'acaba i dic jo ho vaig defensar jo ho vaig proposar i no es va tirar endavant i jo crec que va ser un error perquè fa 8-10 anys imagina el que haguéssim pogut avançar i encara estem parlant dient potser ho farem Bueno, el Quim Ayats no ho deia en algun moment, però... Una cosa, jo en aquest sentit de tornar en el model, sí que és veritat, però també m'agradaria portar una reflexió. El model de... com li va passar a Detroit, però als Estats Units, perquè té amplitud per haver de ficar fins a l'infinit... Però si la concentració, en el casc antic, que és on hi ha més algunes vegades lloguer turístic, perds context social de botigues, algunes vegades codifica un tipus d'establiment molt determinat... I després, que li va passar ja, no amb una qüestió de turístic, sinó el que dèiem, recordo anar visitant en Bos Martí, l'artista, amb el pastisser de tota la vida que hi havia, a prop on hi ha Sant Feliu, i bé, on hi ha un cònic ara i tota la... Es va perdre el context de barri. La pastisseria Montserrat de l'exlegidor Montserrat Pujoca. Només aquestes dinàmiques, sí que és veritat que ajuden a que patrimonialment la ciutat es preservi, però per altra banda hi ha tot un teixit social que migra a marxa i en contra d'algunes vegades de quedar buidat, no?, de context humà i fins i tot de quan hi ha una pernoctació, allò és inhàbil. A mi em preocupa que les botigues de tota la vida... I és xulo també reflexionar fins a quin límit es pot fer. Però fem-ho, fem-ho. Quines botigues de tota la vida queden a Girona? Digue-m'ho. Deixeu-me dir, les botigues... En queda alguna. És molt poca. Les botigues de tota la vida... Les botigues de tota la vida realment han anat tancant a Girona per diverses situacions. Una d'elles, el valor del preu, que és un preu de mercat del sol. Però jo el que voldria fer, jo voldria fer una reflexió també que a vegades no se la fa. La gent que diu això no se la fa. És que les botigues de tota la vida, els barris també han tancat. és que les botigues de tota la vida estan quedant en mans de gent que han vingut de fora i que s'hi dediquen hi ha moltes botigues que estan en mans o no reobren directament perquè la gent compra per internet i és molt capciós però això deies que al final això també m'ha llegat als hàbits que tenim tots no, no, si és que no portava la contrària era per afirmar-ho, és a dir, el problema de les botigues de tota la vida és que estan desapareixent i és veritat que continua havent-hi algunes botigues tancades i és veritat que establiments que semblava que estaven consolidats en un moment determinat tanquen i en venen de nous i aquest és un problema i que és evident que en aquests moments posar una botiga amb la Santa Clara ha d'estar uns preus molt elevats. Però en canvi hi ha una dinàmica global molt important que les grans companyies com IKEA, etcètera, estan renunciant a les grans àrees per descentralitzar botiga. I dius, si aquests ho estan fent amb 15 anys de perspectiva... Sí, però Ricard, jo recordo que Hipercor va descentralitzar botigues aquí. I no va passar res. no va passar res però no li van acabar de funcionar perquè va haver de tornar perquè Girona té un problema va canviar el concepte però és veritat quan va descentralitzar botigues que va passar el girocentre que a més a més hi havia la part de baix que era l'hipercord que la part de dalt que era tient d'escortis però és veritat que en un moment determinat hi va haver 8 o 10 o 12 botigues diferenciades a l'entorn i alguna fins i tot a l'eixample I no va passar res. Però llavors per llei del mercat, com no els hi va interessar, van deixar de fer-ho i encara n'hi ha alguna. Sí, però ja van fer aquesta descentralització i no va passar res. Però apuntaves, Jordi, fa un moment, de tot el tema del canvi que va haver-hi al barri Vell, va haver-hi una persona, jo no m'ho amago, que almenys va tindre la visió que era el senyor Quim Nadal molt bé del que volia fer. Ara el que trobo a faltar és gent amb una visió de ciutat. Una reflexió. Poeta Marquina, actualment la resada que han fet... O visió de ciutat o capacitat d'implementar el que es diu. Poeta Marquina. Poeta Marquina han resat el sotaviaducte. vaig intentar entrar a l'Ajuntament per veure si hi podia haver el plànol del que anaven fent allà, no s'hi pot accedir a l'etro. Molt berenets que t'ho digui, és a dir, ben bé el que els de tota la vida m'havien dit a sota el carril, a sota el viaducte, hi havia 40 i escaig places de pàrquing, una cosa... I què hi fan allà? Entre les places de pàrquing i en principi hi haurà una plaça que també al mateix temps serà estació d'autobusos dels autobusos que van a salt. Correcte. És a dir, abres-hi via allà. Sí, sí, i tant. Vols dir? I tant, i tant. Abres no ho sé, però en places de pàrquings se'ls han carregat. El que vull dir... Hi ha un macro-pàrquings sota l'estació. És el que anava dient. Això és brutal. Quina concepció de futur hi ha En aquest cas, claríssim, treure... No, no, i col·locar autobusos. Col·locar autobusos, per el que en dius. Col·locar autobusos a un punt que hi ha l'estació d'autobusos ben propera. Sí, és que no té sentit. I hi ha un altre pàrquing Saba, a l'altra banda d'aquests, que també està ocupant. Hi ha les instal·lacions de DIF que poden anar soterranies i també buidaríem. I faríem transparent... Estacions de DIF són aquells mil... No, no, no, estic parlant de d'aula. Ara estic parlant de superfície. I ara hi arribarem. La superfície funciona. Si em permets, arribarem. Si tu vols eliminar, que jo hi estic d'acord, cotxe de superfície, per deixar neta la ciutat, has de donar alternatives. Aquí anem a l'aparcament de mil places. Jo aquest estiu amb la oportunitat d'estar amb un dels caps de Saba i em deia a nosaltres ens truquem demà i ja farem la sortida. que fa falta per tindre aquell pàrquing per tant tindríem mil places obertes perquè jo ho he deixat anar així a sota el viadut a sota el parc central l'última acció en allà hi anava la famosa nova estació si es hagués soterrat el tren convencional i qui la va fotre el pal? això és al·lucinant com que no es va soterrar el viaducte, perquè es tenia que fer una obra que hagués afectat molt els veïns i al final va haver-hi com un consens entre Madrid en aquell moment PP i, no, aquell moment socialista, es crec recordar, i Ajuntament de Girona. I va anunciar que el tren convencional va ser el que llavors era el ministre d'Alvarez Cascos i després de repent es va diluir i ningú va xerrar. No, no, no, però va dir algú que li van preguntar. Si soterrarà el tren convencional i va dir, el tren passa per Girona, doncs ja està. Sí, però Jordi, no, però amb això que acabes de dir no hi estic d'acord. Jo que ho va anunciar-ho, eh. No, sí, perquè després es va diluir, no, van ser moltes converses amb el senyor Carles Ribas portant... No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, de Foment i Santi Vila. Però ell parlava d'un temps abans. Era el conseller. Home, jo parlo d'abans. Sí, però tu dius que després es va diluir. No, es va decidir. Sí, entre mig hi va haver-hi els vuit anys de governar Zapatero, és a dir... En el govern Zapatero es va decidir no soterrar. I més a més hi va haver-hi la gran crisi mobiliària que es va decidir que no es tocaria el viaducte. Però aquest tema es parla molt. Es parla molt quan nosaltres governem. Perquè la intenció era, soterrar, que hagués sigut el millor. Però, vist... vist els problemes que van portar les obres de soterrament del tren d'alta velocitat, perquè Girona té el sol que té, no va haver-hi un consens entre Ajuntament, Govern i els propis veïns, de dir, possiblement la ciutat no està preparada per ara... Però no hi va haver ni un gran moviment veïnal demanant-ho. No hi va seguir. No, per això, com que no era demanant-ho i tampoc diguent que no se soterrava. Per què? Perquè si les obres s'hessin pogut fer en paral·lel, hagués sigut diferent que si s'havien de fer primer i després. Volia dir aixecar deu anys més tot el centre i no ho hagués aguantat. Si no, no aguantava un tipus d'obres d'aquestes. I és el període que jo no hi era l'Ajuntament, era anterior, que es tenien que fer les dues conjuntament. El que passa és que Soterrar, el tren convencional, obligava a fer una nova... Feu com una derivació del tren convencional per fora. Ah, perquè no podies tallar la circulació. I després hi havia una obra que era molt costosa econòmicament. I després feia murs-pantalla perquè pogués fer l'obra aquesta. I per això es va fer només el tren convencional. Ai, el tren d'alta velocitat. Només m'ho he acabat d'explicar el que m'ha demanat. Estem parlant d'una sortida d'un pàrquing. Però encara hi tinc que arribar. El pàrquing està disposat a construir. Va! Vull acabar d'explicar perquè en Jordi m'ho ha demanat. A sobre de la llosa del parc central, tenia que anar-hi una estació. Sí. Gran, que recollís el tren soterrat convencional com el d'alta velocitat. Com que no se soterra el tren convencional, es manté l'antiga estació... Hi havia projectat un aparcament soterrani de mil places que perquè se situi la gent està entre la zona de l'actual edifici d'entrada del tren d'alta velocitat fins als jocs infantils que mirant cap a la muntanya estaria a mà esquerra. O mirant cap a la catedral a mà dreta. I hi ha un seguit de columnes de sosteniment allà a l'hora de fer el pàrquing, i colones per aguantar un edifici al capdamunt d'això. Que porto defensant any rere any que a l'Ajuntament de Girona els treballadors estan totalment infradotats d'unes instal·lacions que compleixin la legalitat. Legalitat. I ja que la Diputació volia fer un nou edifici, perquè no el fa conjuntament amb l'Ajuntament, en allà... Fins i tot la fira s'hi va estudiar a portar. No, no, però en allà... Però és que ara salvem el tema de Montilivi, de la zona verda. Fas un edifici en allà i fas una cosa molt important. Creus un node d'atracció en un barri que mou gent i fa transparent el viaducte. Els comerços milloren, la gent podrà anar allà... És a dir... Però veia, que hi ha un espai en què hi podria haver mil places d'aparcament i està parat perquè hi falta una sortida de mercats. Una sortida. I una sortida què costa? 1.200.000 euros 1.200.000 euros El recuperes, amortitzes en dos anys Per això t'ho dic 1.200.000 euros Però aquí, bueno, amb tots els governs de fa 15 anys que està parat, 10 anys Fàcil, sí, sí Et quedes acollonit de dir 1.000.000 euros i generes tota aquesta sinergia què estem fent? Hi ha coses molt de base que no és una qüestió política Podem parlar un moment d'aquesta nova setmana de la mobilitat? Escarri anava a dir-ho per relligar-ho L'any passat vam tenir aquell xurro i aquella idea de bombero aquí al carrer d'aquí al costat a la ràdio i aquest any tenim la brillant idea de tancar la plaça Catalunya que també algú m'explicarà de què servirà. La setmana de la mobilitat que s'allargarà un mes, no? Sí, unes setmanes. Però ara ha de ser una mica, a la plaça Catalunya aquesta, amb projectes, no s'havia d'enderrocar fer dos ponts. Qui? El fem bé? No, no, han de tocar, no. No, han de tocar, no. no, però a veure, a la plaça Catalunya hi ha un projecte de naturalitzar tot el riu hi havia l'Olga Feliz la plataforma a la plaça Catalunya té un problema i és que s'ha de fer nova perquè si no, un dia perquè arribarà a passar tots aquells anys que el senyor Plum ens deia no tenia la senyora Vera i no hi haurà inundacions perquè falten molts anys acabaran passant tots aquests anys i I a Girona hi haurà inundacions. La plataforma, perquè la plaça és una plataforma, s'ha de canviar, s'han de reforçar els pilars i s'ha de fer la plataforma nova. I a partir d'aquí hi ha hagut projectes de dir... Naturalitzem el riu... Naturalitzem el riu... Ho allarguem la plataforma, fem-la més transparent, més transitable... Una cosa és això, fas un nou projecte de plaça Catalunya que t'uneix amb els altres carrers. Però de cop dit que ara tancarem la plaça Catalunya... És igual que ficarem tot el trànsit per Sant Francesc, que m'agradaria saber què en pensen els veïns de Sant Francesc i els comerços, eh? M'agradaria saber què en pensen, que suportaran tot el trànsit. Expliquem-ho bé per això, és a dir, el que es farà durant... Puc acabar un moment? Sí, però expliqui el que... No, el que faran és que a la plaça Catalunya només podràs anar per al vial de la dreta, deixeu-me'ho dir així, el de l'est, i sortir per Sant Francesc. No podràs donar la volta. Efectivament. perquè volen esponjar que Joan Maragall, però si ja ho hem intentat, si la part de baix de la plaça Catalunya ja és només per anar a peu, si passava en cotxe fa uns anys en aquell... Sí, ara no. Ara està ple de terrasses. Ja s'ha intentat. I al final la inèrcia de la gent de Girona és la que és. Per tant... o fas un nou projecte a la plaça Catalunya i realment la tanques i realment la tanques els vehicles i només la deixes com un pas perquè no pots tancar l'entrada al barri vell un moment Jordi o no fas idees de bombero de la setmana de la mobilitat que sincerament cada vegada que tenen una idea d'aquesta l'únic que acaba sent és que és de veïns no, ja els hi vaig donar ja els hi he donat des del primer dia i cada vegada em fallen i una altra cosa quan treus places d'aparcament has de preveure on t'aparcaran els vehicles Aquestes places d'aparcaments s'ha de dir que són de càrrec i d'escàrrec. No, les de les motos on aniran? Si a Girona, la que surt el primer dia de raig de sol al mes de maig, ja no hi ha prou espai. I les de vehicles avançats es posen davant de la seu de la Generalitat a la plaça. Aquests són les persones amb discapacitat, eh? Sí. Però les de les motos ningú ho sap. No, s'anulen. Alguns explica on aparcaran les motos? Hi ha un projecte. A sobre les moreres mal aparcades? Sí. Hi ha un projecte que fa, perquè us ha situït la gent. Doncs aquest és el problema. Bens, el semàfor famós de l'entrada del barri vell es situava a la confrontació de l'esquelètric que puja cap a Plaça del Lló perquè la gent m'entengui. Allà hi havia el semàfor. Acabo, acabo. Allà només se podia permetre l'entrada a gent que anava cap a les pedreres i a gent que anava al barri vell. Per tant, es circulava tranquil·lament per la gent que volia accedir a anar a dos barris. Per tant, si tu eus-ho, tu venies pel carrer del Carme i tenies tres possibilitats de mobilitat. Una, girar a mà dreta i pujar a les pedreres, tirar recte en el barri vell o girar a mà esquerra, donar la volta pel... I cap a Passeig de Mendoza. I cap a General Mendoza. I giraves i anaves cap a General Mendoza. Sense fer la volta total a la plaça i guanyaves un àgora, un àgora per la ciutat, que la plaça acabava sempre a Tornal. Però donaves tres edicions. Hi havia una quarta, que era intermitent. que era el client de l'hotel que està a Sant Francesc també ha de poder arribar a descarregar les maletes. Llavors, com que entrava i el semàforo el captava, arribava fins a l'hotel, l'hotel avisava i deia... Peninsular, diguem-ho. Peninsular, deia la matrícula i no el multaven i després anava a aparcar. Per tant, ja no dificultaves un establiment que té un punt d'arribar allà. Amb això què guanyaves? Guanyaves que la plaça passava a ser un àgora i l'arreglaves i feies un efecte mirall, on hi havia avui la Joconda i la It Dream, no ho sé, la televisió, tal, tal, exacte, feies el mateix a l'altra banda, que ja s'ha fet, però de manera provisional, amb un vial i tal, i s'arreglava totalment, tenies una plaça estupenda i, com diu la Concepció, no la penipulaves massa per evitar... en surts innecessaris, fins que algun dia s'arregli tot plegat. Amb això ordenaves aquesta plaça i no feies aquestes provatures tan importants. I on t'aparcaven les qüestions? Tampoc el comparteixo al 100% en aquest projecte. Es mantenia de 9 a 12 l'aparcament de càrrega i descàrrega. Es mantenia de 9 a 12 el càrrega i descàrrega. No, no, és que explico el projecte que hi havia. No, perquè és que a més és un projecte que... Que el vaig encatxalar jo. Sí, però que sempre va portar la paraula de provisional. Perquè a la plaça Catalunya s'ha de canviar la plataforma i s'han de reforçar els pilars. Càrrega, descàrrega. I gent amb mobilitat reduïda quedava a lo que ara és l'aparcament de l'hotel. És a dir, aquella zona, i se podia agafar una mica més, però la plaça quedava totalment neta, polida i tal. I les motos... passaven al carrer General Mendoza, on es perdien tot un seguit d'aparcament, no sé si eren 4 o 5 o 6 aparcaments, de zona blava per l'aparcament de motocicletes allà. No entenc com ara la prioritat és entrar pel carrer del Carme i sortir per Sant Francesc. És que no té cap lògica. És a dir, estàs posant... És zona de baixes emissions, eh? Aquesta és l'altra, que també... No he entès. Si tu entres per Pompeu Fabra pots accedir. Això no ho he entès. El que després no podràs... O sigui, l'únic que m'atreuen és el tall del porcos i el caça cacau. Que algú m'expliqui quin sentit té. Perdó, eh? La qüestió és que... Només trànsit a Sant Francesc. Vinga, vinga, vinga. Coincidència, és que s'ha de replantejar tots els temes de mobilitat... Potser s'hauria de tenir el trànsit, diguem-ne, i que el que en diguem plaça Pompeu Fabra, que és el vial que ve des de l'antiga Isenda fins a la plaça Catalunya... Generalment no. No, la Pompeu Fabra, jo dic... Bueno, quan arriba a plaça... Si vols ser valent i vols dir que tu tanques el trànsit a la plaça Catalunya... Ets valent i vens per Pompeu Fabra i te'n vas de General Mendoza. O te'n vas recte a les pedreres. O ja no entres. No, no, no, que sí, perquè has de poder anar... O entres i te'n vas a les pedreres. És a dir, per un volum de circulació has de poder anar a les pedreres. És a dir, el vial que confronta actualment la plaça Catalunya amb el riu, aquest de General Mendoza, és de doble direcció. Dels que venen i se'n van i dels que venen de Pompeu Fabra i també van a les pedreres. Però només a les pedreres. Clar, sigues valent, però el que fas... Quin dilema creava això? Que hi havia una mentalitat de gent que volia allargar la Rambla fins als jardins de la infància. I això era bastant inviable perquè tenia que haver-hi aquest punt d'accés a les pedreres. Llavors, a partir d'aquí, jo crec que aquest projecte alliberava un espai que ara són de baixes emissions i que no acabo d'entendre com volen pretendre fer això. No ho sé, que facin la prova, que se'n donin compte... Sí, perquè ara en diem tot prova pilot. Ara tot són proves pilot. Jo el que veig és que hi ha un enquilosament, també hi ha un tema, i que no hem de menys tenir, és que l'enquilosament de l'administració a l'hora de desenvolupar els projectes és per suïcidar-se. i per donar llicència als privats que l'han de desenvolupar encara més la burocràcia és brutal però això sí que hi tenen els legisladors hi tenen una importància capital de la simplificació administrativa s'ha intentat algunes vegades ser un desastre Si la programació cultural alguna vegada no es fa en el primer semestre de l'any perquè és impossible justificar i poder desenvolupar les coses, es concentra tot en el segon. Si passa en matèria de cultura, no vull ni imaginar-me el que succeeix en tots els estatus de l'administració. I després hi ha una cosa que encara és més greu. La desconfiança en les persones que paguem i que fem les coses ben fetes ens perjudica per a aquells que l'han fet de manera desastrosa. Sí, sí, sí. I això és una penalització per tots, que se'ns enquilosa l'administració per una regulació que qui la vol fer la farà, i els que en general, que és el comú dels ciutadans, intenten fer les coses ben fetes, doncs es penalitza. Tant a nosaltres com a la gent funcionària que treballa, que se'ls ha duplicat la feina en papers que no serveixen. Tenim administració digital, tenim no sé què, hi ha projectes estratègics de la ciutat que, un, per inoperància, per manca... de valentia política per manca d'estratègia comuna de tots els partits polítics, perquè quan es fan coses de ciutats d'aquesta magnitud ha d'haver-hi un consens global, com de la manca de possibilitats tècniques fiables que en quatre anys ja es puguin desenvolupar les coses. És acollonat. Totalment d'acord. Des de fora, eh? Sense haver estat a dins i dius, hosti, és una mica... Totalment d'acord, ja. Et deixa una mica... Cada vegada es fa més difícil, però... El que hi ha una cosa que sí que ningú posi impediments és que algú tingui una mentalitat que faci un projecte situat a cabo, eh? Generalment, Doce, a més, perquè la gent vagi fent idea, passava a ser d'un únic carrel. És a dir, la vorera de la banda del mercat s'ampliava, de manera que generaves un passeig d'arribada a la zona centre de la ciutat, maco, amable, i, a més, permeties que la gent circulés. I arribaves fins al final, on començava el carrer... el carrer... el carrer... que s'alçava i era un carrer més aviat peatonalitzat, alçat de manera que no hi havia la dificultat que hi ha ara que la gent aparca i hauria d'haver-hi un tema de millorar el tema d'aparcament i l'Urançana també s'alçava perquè enfocava directament en l'estació i era el punt d'arribada dels turistes que anaven per l'aix comercial tot això millorant també el carrer Joan Maragall i la vinguda Jaume I a partir d'aquí què s'ha fet de tot això, què s'ha analitzat de tot això absolutament res. És a dir, portant, no sé, la mentalitat d'això, i ara haurien d'acabar amb un poema que jo crec que l'agradaria una mica la vida a la gent. Però abans, però abans, és que el problema d'ara és que no hi ha projecte de ciutat. No hi ha projecte de ciutat de qui lidera el govern, perquè d'entrada els tres projectes de ciutat que van explicar més o menys a la campanya electoral xoquen entre ells. El projecte de ciutat que va explicar Guanyem no s'assembla amb res el de Junts i amb res el d'Esquerra Republicana. Per tant, que algú m'expliqui quina esperança podem tenir que en els propers dos anys i mig, tres anys, desenvolupin algun... projecte que sigui de ciutat. Quan no ho vegin, m'ho creuré, el carrer de la Creu. I jo crec que els veïns i comerciants del carrer de la Creu pensen igual que jo. Però quan no ho vegin, s'ho creurà. Un moment, un moment. El carrer de la Creu té un problema, que es va fer en fons europeu, llavors tu no pots modificar-lo, sinó pot treure una sanció. No, ja has de tornar-ho. Llavors, a partir d'aquí, l'únic que es podia fer ara, en el carrer de la Creu, és eliminar els aparcats a mà esquerra, que així ja facilitaria... Per això t'ho dic, que molta palabreria i molt pocs fets. Bueno, qui vol llegir poesia? Qui vol llegir la poesia... A veure què ens expliques, Ricard. Guillem Pérez, és el fill d'en Paco Pérez, d'Omira Mar, que va guanyar el Premi 36 de Rosa la Verona i de Cadaqués. És un llibre... molt potent, molta melangia, és un poeta singular. Home, havíem de posar mon cor a l'Illador. Se'ns ha posat en modus gestió cultural. La sensibilitat dels homes i el tema de la cultura, per què no? Perquè si no, no reivindica, no vol llegir ningú. Que ets home de cultura. Que tu tens veu per fer aquestes coses. El perill és ma pàtria nadiua. El perill de llorcó és impossible, crema la nuesa, la nit arrisca, crema la il·lusió feta corona de ginesta, les mans perden la memòria, l'àngel cau i la neu riu, quan plou li cauen les dents, cau al fons de la pedra. És un fragment, però home, acabar així... Torna a dir de qui és, perquè no m'has acabat... Guillem Pérez... Està editat per Poesia Sèria Colip, Montcor a l'Illador, i és el guanyador del 36è Premi Cadaqués, Rosa Leveroni. Està molt bé, això. Demà tenim els Bertrana, crec. Ha començat temporada alta amb cinc representacions de Carmina Borana de la Fura dels Baus que... que ha vengut totes les entrades i que té bones crítiques. Jo n'he vist algunes, diguem-ne, com a mínim en el Facebook, de gent de la Càmera de la FIO que n'ha parlat molt bé. Estem, diguem-ne, ja pocs dies de la tauló. Barcelona, Marisela, em volia... Sí, sí, però hem d'anar a Barcelona, això, eh? Sí, sí, ha ampliat 15 dies, crec que són els que els hi queden, i veurem, no, si volguessin ho farien, ho farien molt bé. Temporada d'altestal, caure, no? No, ja no, són aquests... Aquest any ha començat una miqueta abans perquè han fet aquestes 5 representacions... a l'Auditori del Carmina Buren a la Fura dels Baus, però i ara fins a començaments d'octubre, diguem-ne, paren. A finals de novembre també es porta una obra a la Planeta, una obra de Frank Bayer, que és un autor reconegut, gironí, amb la companyia La Gàrgola, que presenten un espectacle que ja va funcionar molt bé a Barcelona, és a dir, estem... I al novembre els 25 anys de bonar, també. Explico això, explico això. Bonart, l'única revista en català, una de les grans revistes espanyoles, deixem-ho així, estatals. Des de fa 20 anys estem també a l'Associació de Revistes Culturals Espanyoles i tot va bé poder... 25 anys, ja. Eres molt jove. Passa ràpid el temps, eh? Com va estirar endavant tot això? Explica'ns i què fareu? 25 anys són molts, no? El 20 aniversari ja vam fer coses bastant potents. També estem tancant l'edició amb 300 pàgines que hem demanat també articles d'opinió per reflexionar què ha passat en 25 anys o què no ha passat o què hauria d'haver passat, no? Un pla de museus, per exemple, que ens el van deixar encallat. Sí, hi ha moltes coses a parlar. A Girona, respecte a altres ciutats de Catalunya, sí que estem perdent comba a marxes forçades a temes de museologia, i això és una evidència. Si te'n vas a Lleida i quedes al·lucinat el que han fet. L'heu de reivindicar, està redactat, està fet. Sí, però s'ha d'actualitzar, Carlos. S'ha d'actualitzar i sobretot... La mirada crec que s'ha de fer una altra mirada. I la pròpia societat i els propis col·lectius que ens hem d'autoorganitzar, no tot és culpar, l'administració... No, tu empenys, estructura't i ajuda. Jo crec que és bàsic. Dintre de la reflexió que farem dels 25 anys de Bonart, farem dos actes, una a Girona i una a Barcelona... I bé, tenim les revistes en català, tenim uns codis QRs per poder-la traduir i també de cares futures estem plantejant una edició en castellà, la de paper l'estem fent dos cops a l'any i en castellà en volem fer una per Espanya i Llatinoamèrica perquè tant tot el mercat llatinoamericà... i fins i tot a Miami, que hi he pogut anar a Mèxic, Miami, són dos pols molt importants per fer-hi coses molt potents i també reivindicar aquest sentit de Catalunya com aquest pont que ha sigut sempre en un espai que sembla que si no, no és propi nostre, no? I val la pena, doncs, posar-hi. Val la pena que vagis amb una ajuda econòmica a l'Ajuntament sobre la dona, igual que el Premi del Matí. com passa el temps de 25 anys intentem fer-ho jo recordo quan vam començar aquesta aventura aquesta aventura d'abonar, eh Ricard? te m'explicaves i deies però Ricard, tu tens clar que això Bueno, i amb la passió, és veritat, és veritat. Que massa cara bona artes, una revista, que és una revista, però també hi ha una gestoria cultural, que és la que suposo que us ha donat. Efectivament, però quan va començar era... Era una revista de paper. Sí, i era un projecte, un somni d'en Ricard. Sí, sí, la meva inconsciència... No, però mira on t'ha portat la teva... Ara ens sembla que ens renyaran, eh, pel temps. No, no és que us renyi, senzillament que se'ns ha acabat el temps. Ens queden 10 segons per arribar a les 11 i us voldria agrair aquesta tertúlia que ha estat extraordinàriament caòtica. Ens trobaves a faltar. Ens trobava a faltar. Moltes gràcies, Concepció, moltes gràcies, Ricard, moltes gràcies, Carles. Nosaltres, si tot va bé, tornarem.