Girona en debat: residus (porta a porta i incineradora), ocupacions i habitatge, mobilitat; amb ulls posats als EUA i un apunt del Girona FC i la Catedral

Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Un dia entrem en temps de tertúlia i girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 30 de gener. Estem acabant el primer mes de l'any, i volem parlar no del primer mes de l'any, sinó del que passa a la ciutat, del que passa al país. En realitat, el que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí, els estudis del carrer Valmes de la ciutat de Girona a l'Eixample, 3 pesos pesats, si m'ho permeten, els quals m'agradaria saludar per ordre, diguem-ne, de joventut, no per a altra cosa. Per tant, li dic Xavier Pi, molt bon dia, com estàs? Delegat de l'Agència CN Girona. Bé, bon dia, bon dia. Com estem? Bé, bé, estem bé, estem bé. Encara en aquest 2025. Prova l'any? De moment no ens podem queixar. Doncs això està molt bé. Ara aquí no voldria d'això, però jo diria que hauria de saludar el senyor Joan Ventura i Provolat, li costarem de prova. Com a mínim, 4 anys més jove que l'altre contactòlia que tinc al costat, podem anar-nos molt bé. Sí? Sí, sí. Acabem de matar el gener, que no hi ha res. Començàvem l'any i ja som a l'1 de febrer. I en tercer lloc, i no per això menys importants, sinó perquè hem dit que ho faríem per una qüestió, diguem-ne, d'edat creixent, tot i que ell no ho sembla de cap de les maneres, el llibre tècnic de Girona, el senyor Guillem Tarribas. Bon dia, Guillem. Molt bon dia. Com estàs? Molt content perquè ja queda menys dies. Per l'any que ve o per celebrar Nadal o...? No, perquè s'acabi el mandat d'en Donald Trump. Ah, mira, veus? Doncs és una manera de veure's, també. Sí, sí. Queden menys. T'ha marcat això o et fa por, les primeres bestieses que comença a fer, tot i que ja li comencen a controlar alguna cosa? He quedat acollonit avui lo de Guantanamo, portar persones migrades tancades a Guantanamo. Això ja ho va fer el general Baylor a la guerra de Cuba, i aquest era ben espanyol, però bueno. Home, el que fa més por és la gent que té al darrere. Això em fa més por perquè... és molt trist i... clar, això passa en un país sud-americà i dius, bueno, pobra gent, però que passi a l'exemple de la democràcia, que tingui un condemnat, que tingui una persona que és responsable de l'amor de 6 persones i de no sé quants ferits. I que sigui el tio que va enviar al lloc més sagrat dels Estats Units a que el destrueixin mentre intentaven fer un acte democràtic. I aquest tio continua... A partir d'aquí... És curiós, perquè això, per exemple, a Videovox els agrada molt. Com parlen de l'amnistia als Estats Units? Això és l'amnistia, també ho trobo. Han amnistiat 1.600, no? És penós, però fa riure del penós que arriba a fer. És tan increïble... Això ho expliques a mi. Jo tinc el convenciment que els Estats Units estan començant la seva davallada, després d'un segle XX ha sigut seu totalment. Però això l'Exandre de l'UFU ja feia aquella estudia que els imperis creixen i s'acaben. Ara no em feu dir el nom, però a vegades ja els hi van fotre una endenada. A vegades aneu dient, però a vegades pam, ja els hi han fotut a algun nivell econòmic i no em facis dir un tema d'aquests que els xinos són realment la potència actual. El que passa és que són molt discrets i no ho deixen veure gaire, però als Estats Units ja veuràs que els costarà, perquè tenen tots aquests personatges, però aquí s'han equivocat tots aquests en Sucrema i tot aquest de Petoleia, amb l'Amazon, si me l'he dit l'Amazon perquè ja no és el nom. Sí, però espera't, eh, perquè quan els gegants es sent atacats... Sí, sí, però clar, aquests tenen molta força, però els xinos en tenen més i els gegants acabaran en guerra. Jo penso que són gegants de fang, eh, són nanos que han pujat per una d'allò i de la mateixa manera que han pujat poden baixar, no tenen. una tradició, una constància. Són uns inconscients i, a més a més, perillosos. Inconscients perillosos. Això va posar, per tot el contrari, només en una cosa. Bàsicament per provocar debat, i encara que això ens agafi a l'altra punta de món, és d'aquelles coses que ens afecten. Fem com alguns, i diguem, per què? Doncs, per què l'ha votat a Trump, gent que era votant demòcrata tota la vida, treballadors, immigrants en els Estats Units que els han acabat de votar? És la condició humana, això. És la condició humana, com aquí, dius, també hi ha dones immigrades que voten a Vox, diguem-ne, amb el discurs que fa. O dones en general que voten a Vox. És el discurs populista, no?, al capdavall, també. Però jo penso que és el que ha dit Ventura, que és la decadència. O sigui, estan en un moment tan acollonits que tot se'ls imbaga la mà i la credibilitat que tenien i el respecte que tenien. O sigui, ara s'està perdent molt el respecte a Amèrica. Abans era anar a la terra promesa, quasi, pràcticament, i ara és... És que a Amèrica són els europeus, el camp de ball, bàsicament. Sí, totalment. Però l'àvia de Donald Trump va... El Donald Trump va sortir de la vieda i la seva dona no hi va pas néixer, tampoc als Estats Units. I posats a fer, no voldria equivocar-me, va néixer a Pretòria, que és l'Àfrica més àfrica. L'Arnaud Solsenager és d'Òstria. Però curiosament... I vaig saludar un dia una seva nebosa, que viu per aquí. Ara tenim aquí anècdota. Hi ha una cosa que m'ha no sorprès. Jo crec que porto el talent aquí, l'europeu, en confós dretes i esquerres d'una manera terrible, quan, per exemple, podríem de parlar de conservadors. i liberals i socialistes i tot això. Per què ho dic? Perquè, alguna vegada, donar la impressió de que un conservador és un tio de drets. En canvi, l'Arnold acaba de fer un discurs potentíssim, ell que va ser governador, republicà, conservador, s'ha cagat amb ulls, diuen que està boig de l'abaix. Sí, de totes maneres, jo estic d'acord amb tu, el concepte de republicans que són de dretes i demòcrates que són d'esquerres no té res a veure. Per exemple, Lincoln era republicà i és l'home que sembla ser que va... O sigui que no, no, Clint Eastwood a vegades va no republicà i va votar el president negre d'allò com es deia... Obama. Obama el va votar. No, i a més a més és un conservador, perquè és que la paraula conservador que la tenim equivocada, conservador, és veritat que és votés conservador, però al mateix temps ha fet unes pel·lícules estupendes. Les més escarroses podrien dir entre cometes que s'ha fet a la història. I no seria, Xavi, que ens mirem als Estats Units des d'una mirada europea d'una certa superioritat pensant que els Estats Units és Nova York o Boston i en realitat els Estats Units és tot lo altre. Sí, realment. Nosaltres ens ho mirem des de l'altra banda de l'Atlàntic. Però el que pensem és que tot és com Nova York, que és una ira allà. Exacte. Estat Unit és una realitat molt gran, hi ha molts estats, hi ha moltes economies pel mig i hi ha molta gent que pensa d'una manera o d'una altra. Nosaltres tenim aquesta tendència de la gran metròpoli I no tot és això. I la gran metropolista amb una decadència total, jo hi vaig estar l'any passat, no, ara fa dos anys, per tercera vegada a Nova York. Nova York està en decadència? Amb una decadència, bueno, una cosa, potser aglomerada, caríssima, tot està abandonat, brut, molt brut, rates, quan diuen que hi ha rates jo... Que tia, altres vegades parlen de pretícia. Jo els he vist, les rates. Amb una estranya xerda que jo aquest dia parlant de les escombraries de Girona va sortir a Nova York dient que allà la gent deixava les grans... que ara ho estan començant a arreglar però que no se'n sortien, que hi havia unes rates enormes pel carrer a Nova York i que la brutícia la deixaven tirada al carrer en plena. Em dono fe. I una cosa que em va sorprendre que parlant amb un periodista que hi havia per allà, que era català, deia, quan vaig venir jo el 2015, Aquí a Nova York venien 13 milions de viatgers, de personets, de turistes. Diu ara venen 30 milions, o sigui de 13 a 30 milions. I això es nota molt. Jo crec que aquest tema l'hem de tancar, perquè tampoc... Jo ho estava veient per la cara que està fent Xavier Piña. Jo estava pensant ara en el tema... El que ha quedat dels Estats Units, de cara als europeus en general, és per exemple el que estan fent amb tot el tema d'Ucraïna. que qui sigui el dolent és en Putin, però ells els fills de put han aprofitat tot això per vendre el seu gas, per vendre les armes, per inundant la drogada i cardant-se a la porta d'una guerra general. I això ho estan fent ells des d'allà. I aquí els europeus anem tragant, vinga anem tragant, o intervenint ara en allà a la zona d'aquests pobres de gasa, que sobre el tio ja diu que els fotin tots fora, que els envien cap a Assyria i cap a Jordània, però què collons és això? De què estem parlant? De Donald Trump. Hòstia, però esclar. És mirar al món com un teure i lliscar. Però que aquí no sortim a veure, digues que vostè es posa a casa seva i tancar els de la porta, però no es pot fer això. Però són encara, quan l'imperi, això en Xavier ho ha dit molt bé, Xavier i Pia, quan l'imperi diu trontolla és quan és més perillós, perquè és quan fa les grans bestieses, diguem-ne. i per tant en aquests moments la sensació aquella que jo crec que durant uns anys, ja tancarem el tema aquí eh, però durant uns anys havíem tingut que la nostra és una generació que no hem conegut guerres i que difícilment les coneixeríem, ens pensàvem, resulta que a la guerra l'hem tingut sempre al cantó i no ens n'hem volgut adonar, però és que ara ja la tenim al cantó de casa i la idea és de que bé, si aquest tio comença a dir no, ara em quedaré a Gregor, a Andalàndia, perquè m'interessa, és a dir, la partida d'escaig que deies, i el problema és que les peces som nosaltres. Sí, ciutat, som aquí un Teons. Escolteu, hem fet així una entrada allò molt a l'americana, molt de sirema tinguin aquí, en Quirem allò fent una d'això, i la ciutat, tornem cap aquí perquè... Ahir què va passar al vespre a Girona? Una cosa bona però dolenta al mateix temps, no? que són les Champions i el Girona. Ah, bueno, per això... Dic bon i dolent, no? Però jo, esclar, jo és que... em dec haver tornat conservador, si és que no he estat sempre... Tu has sigut sempre, no? Jo he trobat una meravella que el Girona hagi pogut jugar les Champions, els resultats no han estat bons... No, no, però et diuen mala sort, també. Però ha plantat cara contra els millors equips del continent en partits i la veritat és que jo crec que en un moment que hauríem de ser tots satisfets hi ha una certa part de la massa d'aficionats, de nous aficionats del Girona que es pensa que cada any hem d'anar a la Champions i cada any hem de lluitar per la Lliga i aquesta no és la realitat. I esclar, els que venim de legionals preferents i de terceres divisions i de passar-ho magre i veure, per mi ara és un gran miracle. Jo l'únic que demano és que s'afanyin a fer els 14 punts que falten per tenir la salvació feta i que després agaudir i disfrutar. Bueno, sí, sí, també s'havia de fer l'any de... de l'Eusebio i després guanyant un sol partit de 8 et salvaves i no se'n va guanyar cap. No siguis tan pessimista, hòstia. No, no, no, soc realista, soc realista. Conservador, conservador. M'has mirat les coses des d'una altra òptica, no? La gent també té molta tendència a queixar-se i a lamentar-se i en canvi pots mirar-t'ho des del punt de vista qui s'ho imaginava, no? Que estaríem a la Champions, som temps. I a Primera Divisió. Exacte. Mantenir-se tres anys. Però m'estranya que atreguis el tema perquè no es passa No, no és el meu tema, però és que jo volia anar al tema que ara vaig. Em va sorprendre molt ahir al vespre, jo estava a la devesa, venia d'un lloc que no cal, de lloc a la dresa, i vaig veure... No, no, ens hauries de dir d'en Fens, perquè... Dos quarts de nou, de veure una cosa, vaig perdre tres hores i mitja en un lloc que no havia d'haver anat per baixa, que és un altre tema. Doncs vaig veure una cosa que em va sorprendre, que va ser la catedral, amb unes imatges. Però fa temps que passa. I vaig veure, és l'escut del Girona, i després una cosa l'escut d'una altra equipa. I vaig quedar parat que la catedral de Girona servís de de promoció de... no era per on. És la primera vegada, eh? Sí, sí, sí, però jo era el primer nevà que ho veia i això em va recordar molts anys enrere, al mercat de Quigilona, se veu que al sostre hi ha una mena de plataforma. Doncs, en Pere Caranyent, que en aquella època que estic parlant del cap de premsa o de promoció de cap orada d'alta, han permís a la gent del mercat i van posar una pàgina de temporada alta i els hi van fer treure perquè era utilitzar un lloc públic, una publicitat privada. I llavors vaig dir, on hi era? O sigui, a l'hora de temporada alta, s'ho carreguen i en canvi la catadal, que ja és un monument, serveixi per a la publicitat. I aquí em va sorprendre... Com en diuen això? Mapping, no? Sí, mapping. Mapping, allò. Però... Deuen pagar, no? Suposo. Jo crec que ha de ser un tema més ciutadà. Em dóna la impressió. No ho sé, mireu... No ho sé. A veure, en el cas de Temporal Alta, ho sé perquè em va fer gràcia i vaig dir, mira que està bé utilitzar això que no... per fer una polèmica d'una cosa que es donarà un mes, que és del país, que és cultura i tot això, i va durar tres dies i vaig demanar què ha passat. No, tenien permís dels de sol·lició i no sé si varen pagar, això ja no. Però l'Ajuntament es va fer treure perquè és un lloc Públic. Públic. Sí, sí, la temporada alta. Doncs mira, és estrany perquè l'Ajuntament precisament hi col·labora. Bueno, doncs... Però deu fer uns quants anys, perquè si param... Ha de fer bastants. Parles de molts anys. Bueno, deu fer 10 anys, 10 o 12 anys. Potser, però així la veritat... Bueno, en un moment, i mai més, si ha fet res més, allò està prohibit. El problema és com tot, és allò de sapre i prendre. Si la decisió la prens tu, t'assembla molt bé, si la prenen els altres, a vegades no... No, no, a veure, ahir, al veure això, Em va venir l'altre. Llavors vas dir, va, ja està. A tothom li agrada l'utilització de monuments per aquest tipus de coses? El que passa que ve és com tot, mira, si es fa, hi pot haver-hi debat, no? Però això no és més agressiu pel monument, això? No, és total, és una cosa visual. Jo no hi veig cap problema. Tampoc hi veia cap problema greu amb temporada alta. No, no, jo no he dit pas que n'hi hagués cap, eh, no, no, però vaja, bueno, en aquell moment el que decidia en aquell moment li va semblar que allò... Sempre podem demanar que el proper temporada alta es faci un mapping a la catedral. Ah, mira, això estaria... Si hi ha una solució salomònica. Segur que dir... Va, tirem... Això és una polèmica retroactivament de molts anys enrere, eh, vull dir. Com? Ets especialista en buscar polèmica retroactiva de... Però ara no, és una cosa que vaig veure ahir i vaig dir, hòstia, Vaig quedar parat, mira. Vaig manar un puig de mort, mira. No, fa bastant més. No, era abans. Era bastant abans. Ara el poble va anar pagant robaràs, tio, va. No, home, ara no. Aquest dia va aparèixer en el debat no, la trobada d'Arcades al Girona 2100, que porta la doble d'això. Això ens ho va fer veure en Quim Nadal aquí, en aquesta taula. que es parla de què se celebra el 2100 centenari del 2100 centenari de la ciutat i al mateix temps es fan unes jornades per parlar de la Girona del 2100, és a dir, del futur, és a dir, és una jornada que arrancant del passat parla del futur. I en Quim Nadal ens va fer donar compte de dir, us recordeu de la celebració, heu sentit, no us recordeu perquè no hi érem, però heu llegit alguna cosa de la celebració del vi mil·lenari, els 2000 anys de la ciutat? I no, esclar. ningú ho va celebrar perquè ningú ho sabia perquè ha estat un estudiador de professors del doctor Nolle i altres professors de l'ODG que van enxifrar l'any 76 abans de Cris com el de la consta, com que l'any de cap l'humans deixen la muntanya als sants metges de Sant Julià i baixen a la plana i sobre la petita muntanyeta de la plana doncs funden Queronda. Amb un riu que passava per allà al mig. Encara hi passa, mira. Què encara hi passa? Passant dos mil anys, el riu encara hi és, no? Sí, sí. Bueno, i com ho vàreu veure? No sé si vàreu llegir o vàreu poder seguir. Es va parlar de la ciutat, de cinc arcaldes. No vàrem convidar l'arcal del 53 o 56 dies, l'Albert Ballesta, però els altres sí eren quatre. L'Albert Ballesta. Quatre físicament, Carles Puigdemont des de Waterloo, que li va costar intervenir, i hi van tocar diversos temes. Potser el de l'àrea metropolitana, el de l'àrea urbana va ser potser el més. Del davant només s'hi acabaven de parlar de vostè. I de vostè? No sé res, potser no va estar bé. És que ni vaig poder anar. Bé, és el tema de la ciutat, perquè al final més o menys ens van parlar d'habitatge, de mobilitat, d'àrea urbana, de residus i escombraries, de turisme, d'incineradora, d'ecologia, ara s'ha de dir transició ecològica o coses així. I com ho veieu la ciutat amb totes aquestes coses? Home, ara ha passat un mes ja des de... És la pregunta que sempre ens fa en Jordi, eh? Com veiem el girant? No, a veure, us ho dic per una raó. Ens passa una mica com en el futbol, no? Que sempre volem el millor i sempre veiem el pitjor. Hi ha hagut un gran debat que després el trauré, que és el de les escombraries. No ens enganyem. És el que aneu a dir. Ara vinc cap aquí i he vist dues o tres imatges que no s'haurien de veure. Però en canvi, jo diria que en Palman des de Fires a Nadal i aquests altres dies, a Girona hi ha molta gent. Hi ha molta gent a la ciutat, restaurants estan plens, tampoc exageris. Escolta, un dissabte a la tarda, a partir de les 6, fins que allà a les 9 del vespre, a passar pel carrer 9, Pont de Pec, i això, has d'anar fent unes tintines, unes tintines... Però a mi m'agrada això. La ciutat desenxelada... Està ple de gent, jo recordo, fins i tot un dia, em sembla que eren els dies del Premi Prudència i Bertran, que és el setembre, el director del Grup 62, Un director editorial. Emílis Rosales. Ja ho diré, caminava i deia que ha passat de Girona. No, el dia. No, el Rosales. Emílis Rosales, el que deies, que t'ho havia dit. Estava pensant i no... I Maria diu, què feu, què teniu avui aquí a Girona? Era un dia normal, era un dijous. No, era un dimarts. I estava parat. Realment, sí, sí, hi ha molta gent. Hi ha molta gent, en aquesta part d'aquí, i entre mi, bicicletes, continuament, i patinets. Comptament, jo venia pel carrer Ballesteries... És bestial. Ara, en comptes de direcció amb bicicleta, jo m'atropello, cabró. T'has d'apartar tu. En comptes de direcció, no. Ell anava en comptes de direcció, ell. Ja he entès que era ell, però en comptes de direcció, no. Em recorda que s'ha jubilat, però es permeten els calificatius que abans, quan estava en directe, no feia. El cabró no està... No, però dius... I t'has d'apartar. No, el problema és que he fet un gir inesperat i el tio m'ha hagut d'atorrejar. Però jo no sabia que venia el tio al darrere. I dius, home, però què és això? I això és constant, eh? És constant. Tota la part del carrer Nou Santa Clara, tota la part vella, és perillosíssim caminar-hi. I en canvi, aquesta part nova de per aquí a Girona, al carrer de la Creu i tot això, no els veus? La Xample. A la Xample no hi ha biciclistes d'aquests. I, en canvi, el que m'encanta... No, en Xavier Coromines volta per tot. Més del tant el que diguis a les bicicletes, que saps que tindràs l'alè d'en Xavier Coromines... Avui encara ens veurem, però avui... Hi ha una cosa que m'encanta. és veure gent que va amb bicicleta. O sigui, anar amb bicicleta ho trobo molt bé. Ara, el que no sobres és on aquesta gent utilitza els mitjans de comunicació, de traslladar-se per fer esport. Per exemple, A mi, que hi hagi gent que regi als Àngels a treballar i agafi la bicicleta o el que sigui, però que es tanqui els diumenges, la pujada dels Àngels, perquè una sèrie de gent volen fer esport amb una cosa que és... Això és una demanda, en Xivi Coromí, és que demanava un cop o mesos, jo tampoc la veig bé. I a mi què m'he de dir d'allò? Entenem, anar a la carretera que van els àngels és per traslladar-se als àngels algú que hagi d'anar o a treballar o a menjar, però no per fer esport. Llavors, no, tanquem perquè els diumenges només hi puguin anar aquesta gent i els dir que... Però què és això? Sí, la bicicleta... Una demanda que de moment no s'ha aconseguit. Una cosa és un dia puntual. O un homenatge a aquella pobra noia que diem que hi va morir. És a dir, temes puntuals. També estem que alguna vegada es havia tancat per fer ballis, que ara no es fan. Una altra cosa és allò de dir... Però aquest és un tema... Però jo durant molts anys vaig anar al JEC organitzava un dia la bicicletada i anàvem... La festa del pedal. La festa del pedal. Durant molts anys era divertidíssim. Jo que estan aquí a la carretera dels Àngels, tampoc ho veig tan malament en el sentit que hi ha alternativa anar-hi per l'altra banda. Però a veure, és el significatiu. O sigui, per què serveix una carretera? Per traslladar-se d'un costat a l'altre, no per fer esport. O sigui, imagina't que ara en la carretera dels Àngels hi van a jugar els trams a patins, aquests que patinen, que és una mena d'esport, i que utilitzessin aquesta carretera per fer patins. També hi ha negocis, també hi ha gent que vol anar al santuari i donar la volta, li comportaria bé, és un tema a estudiar, però jo crec que... Ara imagina't que la gent del patins diu que ens interessa la carretera perquè hi ha aquestes curves, baixaríem, pujaríem i faríem tot això, i volem que es tanqui perquè volem fer patins. I tu què dius? Semblava que t'imaginaves això de la gent amb patins baixant per davant de Can Mascor. Més d'un pararia el marge. Hi ha gent que esquia. Ara m'ho invento però pot haver-hi això. Les carreteres i els carrers són per traslladar-se d'un costat a l'altre. Per tant, la bicicleta és fantàstic per traslladar-se. Pots dir que es passava allà mai més. És perillós, sí. És estret, amb el perill d'en cas, una carretera que no està... és molt justa, i constantment... Grups de 3 i de 4, i de 3 i de 4... I tu vas allà i dius, aquesta corva m'has enclasta alguna sort, perquè això sí que ho tenen, n'hi han acabat molt bé, però n'hi han acabat com d'autèntics descebrebrats, per l'encalà, eh, perquè... Igual que la conductores. Però biciclistes es lleven així. Perdona un moment, pujant a Sant Miquel, quantes vegades no et trobes que tu vas caminant i, hòstia, baixes i es tira tota pastilla, que si tu vas amb una mainada o vas amb un gos o el que sigui, pot passar qualsevol cosa. Els camins que les hortes de sal, de Sant Eugeni, tot això. Hi ha molta gent qui camina i també hi ha gent amb mainada que va amb bicicleta. Ara, llavors, hi ha els altres que passen a 30 i a 40 pel teu costat i no els veus venir. que és veritat, que conviu amb les dues coses i a vegades és així. Aquesta més que bicicletes a mi em fan pels patinets, sobretot per la ciutat. Per la ciutat sí, per la ciutat sí, és tremendo. Saps? Perquè te'n passa a cadascú que dius, a part que no van amb casc o el que sigui, dius, aquí se te creuen... S'han posat algunes normes? A mi em dona... potser és allò que trepitjo menys el cabell, que també pot ser, però m'ha donat l'impressió que hi va haver un... una punta molt perillosa i que amb alguna de les mesures que des de Girona, Salva, demanant el casc, multant, si és així, que dona la impressió que s'ha trobat un cert equilibri, tot i que hi ha llocs, per exemple, davant de la toga Girona o la zona abans del camí, el que en dèiem, aquest que té el vici allà, amb els semàfors aquells, hi ha gent que els respecta poc. Clar, s'han anat fent campanyes, que és el que comentes tu, de tant en tant, sancionadores de la gent que no porta el cas. Però hi ha un normatiu molt més exigent, per exemple. Però falta que la normativa se n'hi doreixi, que hi hagi una segurança. Exacte, perquè no han d'haver una segurança. És un vehicle motor. És elèctric, sí, i no contamina tant, o el que vulguis, però... Però corren molt. Corren molt. Però corren molt. O sigui, el que volia dir abans és que al centre de Girona Com ara avui, no sé, veig coses que hi hauria d'haver agents cívics que diuen, escolti, aquí hi ha aquests contenidors electrònics tan macos, a terra està ple de merda, s'ha de recollir i ja això, no pot ser que es digui contenidors intel·ligents al voltant igualment ple de merda. Què fem? Què estem fent? Sí, la gent és incívica. Molt incívica, molt. Però home... Tu que en el seu moment vas pujar de nivell i te'n vas anar a viure amb un juic... I va pujar també d'estat. És la carrera, és la carrera. És fàcil, és fàcil. Vas pujar de nivell i d'altura, eh? Però allà va començar tot, i allà, per exemple... Tot malament va començar allà. El porta a porta, realment, les cases s'ha, els habitatges unifamiliars s'ha normalitzat, els blocs de pisos no. I el problema és que llavors s'ha anat fent, ara ja estem amb l'Eixample, hi ha entrat Sant Narcís, ara vindrà una prova de foc que serà... que serà Sant Eugeni i Can Givert, que això serà una prova de fort, perquè allà viuran dues coses, no només un lloc on hi ha molts i molts i molts blocs, sinó una determinada cultura a l'hora de viure, que veurem com es normalitza. No, no, perquè aquí, en el cas de Montjuïc, ja s'ha vist que gent que suposadament tenen una cultura té balance molt i molt incívics, perquè ja hem parlat Jo no ens poden dir noms, perquè no els sabem, però el turisme descombraria, no? No, sí que els sabem, però que no es poden dir, dieu-ho. De gent que cony, com que això, de gent que viu en pisos, i clar, i els han de deixar els contenidors, no sé on, i els deixen al carrer, molt mal. O sigui, qui va pensar aquest porta a porta t'asseguro que no havia trepitjat la ciutat en cap moment, perquè si no, no s'entén de moda que ho van fer-ho. perquè no pot ser que un bloc de pisos digui bé, posem dos contenidors per pis, els posem a 200 metres de distància allà al carrer, sense res preparat, sense res previst per guardar-los, estan a terra. Un bloc de 40-50 habitatges. Hi ha una zona com aquest estudi ple de... De contenidors. De contenidors a terra, que es passen allà els dies. De cobells, més que de contenidors, sí, sí. Ara en posaran de comunitaris. Ja, però esclar, ara ja la mala d'allò ja està feta, saps? Què és el que podries haver fet al començament? És a dir, el tema era que es va voler... Però és que no es va pensar. No es va pensar. Perquè ara hi ha un problema, que també es diu, no?, que aquest dia un tertuliol a taula ens ho va recordar. és veritat que ara l'equip de govern diu que tot això ho havia fet, ho havia planificat l'antiga equip de govern, i és veritat, però en aquella època la CUP defensava el porta a porta a tota la ciutat. I allò sí que hauria estat un autèpre, ja es veu que no pot ser. Que els contenidors intel·ligents, o com es diguin, han de conviure, i després d'aquí... ahir em varen parlar molt d'aquest tema, i ja hi ha gent que hi alerta, que diu és que d'aquí trenta anys ens faran fer el contrari, i diu ara ens fan fer la feina de separar, ens la cobren, perquè hi ha tot el tema del reciclatge, però d'aquí a 30 anys el que acabarà anant, a part de crear menys residus, seran les plantes de triatge en destí. És a dir, l'acollir tot de plegat i que les plantes de triatge traïn una cosa per aquí i una cosa per allà. A Sarla ara mateix hi ha una empresa que ho fa i funciona perquè detecten fins i tot una xinxeta, vull dir que fan la separació. Per tant, La pregunta és, doncs per què estem fent tot això? I al final la resposta que algú dona és perquè hi ha grans empreses que hi guanyen milions i milions i milions. Com sempre, mona i mona i mona. I el diner fa coses. I amb les escombraries hi guanyen molts diners. Molts. I les grans Utes i les grans empreses no en vull dir cap, però és igual, diguem els Florentinos de torn, que és una manera de... Vols dir que el Florentino és el tot o el Florentino ho té tot aquest? Pràcticament, no ben bé tot però déu-n'hi-do. Jo volia tornar amb una cosa que és veritat, la gent és in cívica, és bruta, és el que sigui, per tant quan fas una norma hi ha d'haver-hi una sèrie de gent cívics o el que sigui que controlin, que ensenyin, que expliquin el que sigui i si és necessari que multin Perquè resulta que en el carrer Nou, per exemple, hi ha un rètol que diu bicicletes a peu. No he vist mai, mai cap bicicleta que vagi a peu. I a més a més, jo no, jo he vist que allà. I a més a més, que hi ha a Duquina com... Que t'aixeques massa aviat o vas dormir molt tard i no... que durant el dia ni passa ni vas a peu. Jo visc allà, vull dir, estic al migdia, a la tarda, al vespre... O sigui, al mig ja ha eduquinat i no passa per la ve, sinó per la cera. Clar, perquè és més fàcil. I llavors és perillós. Sí, sí, agafar una cantonada d'aquelles perquè t'esapaden tu. Però no he vist mai un guàrdia, que estigui, o un municipal, que estigui allà fent parar i dir, perdoni, no pot passar. No hi ha ningú que hi hagi allà controlat. Per tant, no es pot fer una llei dient, no tireu les escombraries si no el que utiliseu, si no hi ha un equip de gent que s'assessori, que ensenyi, és que no té la targeta, doncs, la vaig a buscar aquí. Hi ha tota una sèrie de gent que posa una excusa, és que no ho sabia, no m'han informat, no hi ha targeta. Escolta, No pots fer un decret o una informació si després no hi ha un control. Imagina't que en els cinemes hi hagués prohibit menjar i tothom menjés i no hi hagués ningú que digués que no es pot menjar. Si tu dones una ordre i no hi ha ningú que la controli, Deixeu-me fer una pregunta perquè quan tot això es va planificar es van dir que s'informaria la ciutadania i la veritat és que s'han fet algunes reunions a través de les associacions de veïns primer i tal, però no van estar ben plantejades. Però la sensació és que molta gent, és a dir, no tothom pertany a l'associació de veïns, no tothom llegeix els diaris i la sensació és que per una banda alguns no se'n van assabentar i per altra banda alguns no se'n van voler assabentar, que és l'altre tema. Quan tires endavant tot el tema als contenidors intel·ligents i només la meitat dels veïns han vingut a recollir les targetes, ja saps que allò no funcionarà. El que s'ha de fer és enviar-les a casa. El que s'ha de fer és enviar les targetes a casa. i va haver-hi unes cues, diguem-ne, bastant tercemundistes per anar a recollir targetes en llocs, i l'última que vaig veure va ser en el centre espanyol de Palau, a l'Ardis Lluc, que ve, o al mercat també, que després l'endemà ja no va ser en el mercat... del lleó, sinó que els hauran de fer anar a l'ofici de turisme. És a dir, jo crec que hi ha una cosa que podem estar d'acord, encara que estem a la meitat de la legislatura, aquest serà el gran tema del mandat, perdó, aquest serà el gran tema del mandat. I passarà una factura molt llarga, si passarà, perquè això no està resolt ni el resultarà a curt termini. Més enllà de la ciutadania, que no sé si en va parlar jo o no, també hi ha la demanda que han fet els sectors econòmics i l'hostaleria. En van parlar, però també val la pena parlar-ne, perquè hi ha un tema... Ahir va haver-hi en Salvador García Arbós, que va fer una d'aquelles frases... Lapidàries. Sí, lapidàries, que l'has d'entendre, però que va dir, no, va venir a dir, l'associació d'hostaleria té la o, perquè els fan treure les bessures quan estan servint els sopars, diu, potser seria el moment per enviar-hi un inspector, perquè així els podríem multar per no complir les normes de sanitat. És veritat que una de les coses és que al marge que jo penso que el pla de recollida de regidors ha de tirar endavant i que les coses s'iran normalitzant i que han començat a posar contenidors intel·ligents en llocs que no n'hi havia i contenidors oberts en llocs que... que tampoc n'hi vien, que jo crec que tot això s'haurà normalitzat, sí que és veritat que en les àrees de recollida temporal, que és el barri vell i una part del mercadal, el problema és que només poden tirar d'una determinada hora les bessones i que a aquella hora ja, per exemple, l'hostaleria està oberta. I la imatge que en determinats... Això que deies tu que has passat per algun lloc i has vist alguns contenidors, hi ha absolutament plens a les 10 del dematí. Plens no ho sé, o voltant plens de merda. Al voltant, al voltant volia dir. També passa que a vegades en determinats punts de la ciutat, per exemple en diré un, davant del Pont de Pedra, davant de l'edifici de la Caixa, que veus a les 6 de la tarda cobells d'aquells grossos, que fan un efecte tal com els cobills grossos, me'n refereixo, de locals, que els hi deuen haver fet posar aquells melons llets, i això amb tres o quatre punts, i aquest és un tema que s'haurà d'ajustar, s'haurà d'ajustar. Sí, però ajustar-lo també depèn de l'empresa, és a dir, l'horari també s'ha fixat en funció de l'empresa. Jo la demanda que fa l'hostaleria, la veig molt lògica. És a dir, tu no pots treure les escombraries quan tens clients allà. I de fet, ells diuen, nosaltres no ens neguem pas a reciclar. El que diguem és, home, que ens ho vinguin a recollir un cop hem tancat el local, traguem les escombraries i que ho vinguin a recollir. Però aquí hi ha una empresa que fa una mica la pinça i s'ha de casar tot. A l'empresa també van passar coses. Per exemple, per Nadal hi va haver-hi dos o tres dies que no hi va haver-hi la recollida d'escombraries i han circulat unes versions que no deixen excessivament en bon lloc. Parlàvem que havien fet assemblees. i algunes assemblees, diguem-ne, que van ser qüestionades, però és igual, però al final l'empresa, i el tema, jo crec que s'ha de vetllar pel dret dels treballadors, però sempre hi ha algú que ha de treballar de nit, i treballen la gent, els metges, i treballen les infermeres, i treballen, i per tant, el problema és ajustar entre altres raons, perquè és el que dèiem, tot això que ha comportat una Renault els ciutadans de Girona de canvi d'hàbits, a més a més, els ha costat una altra cosa, que és l'augment de la factura, És més car. Sí, sí. Una altra dia els hostalers ho deien, també deien, fins i tot ens estàvem plantejant de contractar nosaltres una empresa per fer-ho. Diu, però hi ha altres llocs que, a la que el sector privat pren la iniciativa, la taxa redueix considerablement i gairebé queda zero. Diu, en el cas de Girona això no passaria. Haurien de continuar pagant-la. No en surto a compte. Al final es queda del preu i és perquè el que diu l'Ajuntament és quan d'aquí quatre o cinc anys complim uns mínims i passem del 50% de l'esciclatge, que Girona és de les poques ciutats mitjanes que passa d'un 50% de l'esciclatge però és menor, alivint el 80% o el 70% que és el paràmetre que marca l'Unió Europea, llavors podrem baixar la taxa d'escombraries, però en el mentrestant S'ha de continuar pagant. I és el que deia, penso que ho has dit tu Joan, però bé, penso que ho pensem tots. És un d'aquells temes que marcaran el mandat i que poden comportar conseqüències. Sí, sí. És que crec que em portaran seguretat, perquè en tot el tema d'escombraries fa molts anys que aquí no es fa el que s'ha de fer. I, per exemple, el cas més evident és el de Solíus, que era un advocador que feia temps que sabia que es havia de tancar. La Generalitat va anar fent el ronso, tot i haver-hi sentències fermes que l'han tancat, la Generalitat tampoc ha fet ni s'ha espavilat de buscar una alternativa. Però hi ha coses que no ens agraden. Qui ho vol? Això no vol ningú. Els que són autènticament ecologistes diuen que l'incineradora és veritat que fa unes emissions, però és molt pitjor enterrar les bessures i fer bocadors. Per tant, és una mica la teoria del mal menor que és la que explica en aquests moments. L'incineradora és l'altre tema que també volia dir ara. Ara no em feu dir si ara és Singapur o Hong Kong, aquest lloc està superpoblat i que està a l'altra punta. Però ja tenen unes ensinadores que ho fan tot i estan tot el dia funcionant i sembla que els residus ho tenen molt i molt controlat. Són estats ciutats. Però aquí, quant anys fa que estan treballant una ensinadora de Girona que encara no està a punt? A trobada d'Arcaldes, Quim Nadal va preguntar en la seva última intervenció, va preguntar com estava, i l'Arcaldes Lluc Saleris va dir que aquest any entrava en proves. No va dir que el 2025... Però quant temps fa que han treballat en una activadora? 6 anys o 7. Home, és que clar, això és el que ens passa. Això ens ho va explicar també aquest dia en Martí Teres, que en aquell moment era regidor, que el problema que hi va haver-hi, a part d'una empresa i una concessió, aquest tipus de coses que passen, que és que quan estaven fent ja en base a tot un projecte, va canviar la normativa i van haver de començar de zero per fer tot el procés. Aquest és un altre problema que després en podem parlar, el tema aquell de dir que ens afecta molt el tema de les ocupacions i tal. Per què Girona es triga tants i tants i tants de mesos per aconseguir una llicència d'obres? Ah, bueno, aquest és l'altre. Sí, no, perquè hi ha gent que diu no, no, Però és que la llei s'ha de complir, doncs escolti, la llei també, ara que ens terminis, i també l'administració hauria de complir la llei perquè l'exigeixen els ciutadans. Perdonem una cosa, amb aquest tema de les ensinadores, allà, també el que passa en aquests països que deia, Singapur, aquests llocs, que estan més avançats en aquest tema, després tota aquesta energia s'aprofita per fer llum, per fer calefacció, per fer el que faci falta. És que és un circuit que està super comprovat que això pot funcionar. Per què no som capaços d'avançar cap aquí? Ja sé que hi ha moltes prioritats, però és que clar, si en aquests moments tenim un merder a Girona per les escombraries, pel mal que s'ha plantejat malament al Porta a Porta, que ho tornaré a dir que hi ha hagut una falta De trepitjar carrer. De trepitjar carrer. Com pot ser que es convoquin assemblees sense ni un polític? O sigui, a la primera de Montjuïc van així. Ni un polític, no. Dius, una pobra tècnica allà davant de 250 persones que ja es van posar al minut zero, ja és bé. A Montjuïc ha suposat que la dimissió de l'Ajuntació de Veïns que funcionava, tot i que em diuen que se salvaran algunes activitats perquè es farà com una mena de suïcidi. No, no, s'estan fent les activitats que estaven programades, que se'n fan moltes, no d'aquestes que es fan com un barri normal, fins al juny es mantenen, però passa que... Puc avançar, perquè ahir vaig veure una carta dels sedeuents que sembla que es presenta una candidatura, per tant, si es presenta una candidatura sigui que sí, que no es reconec, però això s'esalvaria, però és clar, seria molt greu, Montjuïc a més a més que 3.000 habitants, no hi ha cap centre cívic, n'hi ha absolutament res. O sigui, el que funciona allà és perquè hi ha una ciutat de veïns, si no, si l'Ajuntament pot delegar tranquil·lament i t'envien a Pomp Major, o sigui que, saps, quan a Pomp Major hi ha molta menys gent que a Montjuïc, saps? Però a Pomp Major tenen biblioteca, té tot el que han de tenir com a barri, i a Montjuïc, doncs no hi ha res d'això, no? Vull dir que sí que del nivell, eh? Però quin nivell? Parlem-ne del nivell de Montjuïc, parlem-ne, no? I clar, i si la ciutat de veïns plega, que també hi ha hagut altres problemes, eh, no és només el port a port, hi ha hagut problemes de la festa major... Però els grups de Whatsapp van fer molt de mal, no? Als grups de Whatsapps hi ha gent que fa... és molt preocupant les coses que arriba a dir el personal en un grup d'aquests de Whatsapp, és una cosa que... o sigui, es pot... el debat... És molt ric sempre, es debatre fins al dia de la judici final, però no pots començar a anar insultant a tot dret a vegades gent que no te'ls coneixes i que ho fas des d'un anonimat, que això és inadmissible per mi. No es pot insultar algú des d'un anonimat. Si es fa això, demostra que ets molt poca persona i que ets un covard o una covarda. I això s'està fent en grups de barri. i això jo trobo molt... jo crec que això s'hauria d'aquestes coses s'haurien de gestionar, però clar, com que tornant al començament, com que ens refiem de personatges com aquest en Zuckerberg o l'altre més perillós encara que té tot el cel cobert de parells, mas que aquest, doncs així és que estem, estem fent servir aquestes eines d'aquesta gent per insultar i per no debatre a fons i fer les coses ben fetes, que és... una campanya com aquesta, que és tan important, haver fet unes etapes, presentar-ho, però presentar-ho molt més bé. I a més ens hem oblidat d'una cosa, que hi ha molta gent encara, gent més aviat gran, com en Guillem i jo, per exemple, i en Grau una mica, però esclar, a mi m'agrada, rebre a casa, per cap d'any, no hi haurà escumberies... i en grau una mica, però clar, a mi m'agrada, rebre a casa, diguem, per cap d'any i per allò, no hi haurà les cumbaries, hòstia de ruc. i en grau una mica, però clar, a mi m'agrada, rebre a casa, diguem, per cap d'any i per allò, no hi haurà les cumbaries, hòstia de ruc. Escacs en joc, el programa amb més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobres la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Girona Entrevestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. L'actualitat en 180 segons. Entra a la brava, entra a la brava... A la Brava... Aquest és una persona d'esquerres i d'ordre, llavors, el que faries, quan te volguessin agredir, et trucaries a la policia municipal i després et faríem fora tu. Estàs entrant a la Brava, a casa teva, per una llei que protegeix ocupes. Jo no es pot començar a dir que algunes d'aquestes lleis estan mal fetes i que s'han de canviar. Jo entenc que hi ha d'haver el dret a l'habitatge, però el dret a la propietat privada. Jo vull dir, és provocar que siguin ells que m'han anunciat, no jo. que m'han anunciat que he ocupat la seva casa. Sí, el... Imagina't que els hauràs de denunciar a tu perquè t'hauran agredit. El senyor Líera que va trucar a la policia municipal perquè els va treballar el van fer fora i era ella a dintre. No, no, per això. Ell era a dintre i els altres eren a fora i el van fer fora. Ell volia rehabilitar, no? Sí, però en el moment que ell arriba i veu que hi ha ocupes, ell entra a la casa, està dintre la casa i quan li venen els ocupes i li diuen, no, ara hi som nosaltres, fot el camp, davant del perill d'agressió que va tenir va trucar a la policia municipal i la policia municipal li va aconsellar que fes el favor de sortir de casa seva perquè aquells senyors tenien un vídeo que deien que hi havia adormit el dia abans. Doncs això no té cap sentit. No, cap ni un, cap ni un. Qui en sap creu dir-ho així? Però no té cap sentit i jo crec que això ho veu fins i tot els equips del Govern. Grans tenidors i petits propietaris. Sí, sí. I aquest és un altre tema. I posem al mateix sac pisos buits i primeres residències. Clar, és que aviam... Però, i una altra cosa, jo ara un amic meu, el general, m'ha explicat un cas d'un pis, de la família, que el van llogar fa dos anys, la persona, una dona, concretament amb fills, però no ha pagat el primer mes i prou, fa dos anys que no paga, finalment, després de moltes feines en construïció i judici, és enorme, però està fins al 31 de sempre encara en el pis aquest. O sigui, tot aquest any, I podrà estar-hi. I podrà estar-hi. I com deixarà el pis? Bueno, ja veurem si el deixarà. I com t'ho deixarà? En quines condicions? Bueno, ja ha hagut de pagar, a més a més va cremar la cuina, ha hagut de pagar la reforma als propietaris, va de la cuina, i és clar, o sigui, portarà 3 anys ja vivint sense pagar. I tu, que confies en aquells calés per fer el que sigui, no pots treure'l. És clar, estem arribant a un punt de... I llavors ens expliquem per què no hi ha pisos de lloguer. Clar, i aquesta és la gran pregunta, sí, perquè la gent... Perquè la gent prefereix treure-s'ho de sobre abans que posar-se en situacions que... Aquestes són les coses que parla la gent al carrer que et diu que ja venim i ara ja fa gairebé un mes però que venim de les festes d'anar-hi, t'adones que quan parles amb gent que fa temps que no veus o amb familiars, els problemes que acaben afectant no són allò els grans problemes d'altura, són els problemes de les escombraries, Jo no diria en seguretat... No, no, sí, o... Bueno, i ara aquests dies ha parlat allò... També podem parlar dels empadronaments dintre de pisos, que hi ha qui troba 13 persones empadronades... Espera, que trucarem a Josep Maria Maragall i li preguntarem, diguem-ne. Que li varen contestar una cosa, li varen dir que... I aquesta és una llei que en aquest moment regeix a la Junta... Perdona, una interpretació normativa que regeix a la Junta de Girona, que el propietari no es necessita el permís del propietari per empadronar-se, es necessita el permís de la persona que té el contracte. I en el cas aquest concret, ell ara ha fet una demanda d'esnonament basat en un incompliment del contracte, que és que no es podia rellugar habitacions. Però els 10 o els 13 acabaran d'estar empadronats, li diuen que poden fer-ho. I jo crec que tampoc, perquè si tu en un pis que hi queden 4 persones o 5, segons aquella normativa tan estricta que s'apliquen, per exemple, en els comerços, i empadronen els 13 persones, se suposa que són per viure-hi. I a vegades no poden viure 13 persones en un pis de dues habitacions. No. És una d'aquelles coses que la gent tampoc entén. És un tema que està passant molt amb gent immigrada que ha portat temps aquí, de subllugar habitacions a tot en negre, no? I llavors també tenen problemes entre ells. És que hi ha una altra cosa que també s'ha de dir. Jo crec que els que estem en aquesta taula, davant de la necessitat d'algú, el que diguem és que els serveis socials s'han de donar la cara, i amb la gent amb necessitat se l'ha d'ajudar. Això ho tenim claríssimament. Però quan parlem d'aquest tipus d'ocupacions que van qualificant el seu moment de delinqüencials, que és una manera de dir-ho, al darrere hi ha xarxes organitzades que moltes vegades la gent que ocupa paga un lloguer, però no el paga el propietari, el paga la xarxa. No paga molts diners perquè li donin les claus. Per tant, això vol dir que de les desgràcies hi ha molta gent que en viu. I són els mateixos. A vegades. Els mateixos, moltes vegades. D'ells sí. Els mateixos immigrants que exploten. Que salten o exploten. I això és tristíssim. D'una desgràcia hi hagi una persona que hi vegi un negoci d'hòstia. Ara, m'aprofitaré de la desgràcia. Ho trobo una cosa bestial, bestial, bestial. Hi ha una cosa que tu, Ventura, has dit, que està bé, és... Jo penso que ja hem començat per aquí. Aquesta gent, els amics de Donald Trump, que ocupa la xarxa, han creat que hi hagi una incomunicació. Si hi ha tanta comunicació a través de les xarxes, que hi ha una incomunicació. Ho dic des del punt de vista que, per exemple, i aquí tenim l'exemple d'aquest senyor que es diu Joaquim Nadal, que era alcalde d'aquí Girona, que es patejava a la ciutat i vivia en directe a molta cosa que passava, Ara el que es fa és enviar tota aquesta patejada, fotos, que es vegi que està aquí i allà, però no està a cap lloc, per dir-ho d'una manera. No parlo només de l'Oralcalde. El problema és que quan governaven uns, les fotos les enviaven als altres, a les xarxes, i ara que governaven els altres, tot se soluciona. en whatsapps, en xarxes, en twitter, i és quan hi ha mals entesos, discussions, perquè no hi ha el tu a tu. Per la xarxa diu, no, tu estàs dient mentides, què dius que jo dic? I es comença a liar una cosa que verbalment, o sigui allò, mirant-se una a l'altra, que s'ha perdut. O sigui, falta, jo crec que tant polítics com a vegades periodistes, i altra gent del món social, patejar-se a la ciutat i passejar-se I jo deia en el monso dels periodistes perquè cada vegada les redaccions s'han anat reduint més i estan allà amb un ordinador a veure què diuen les xarxes. A vegades... Sí, sí, però Guillem, però en canvi les plantilles municipals s'han ampliat en alguns llocs. Creixen i creixen per tot. Creixen per tot. I llavors això dius... Ja he dit que a la redacció s'han reduït i tot això. Per tant, no estic culpant que no se surti, però no hi ha una política de sortir. No hi ha estric. I per tant tot és a base del que rebem, el que hem vist, el que han dit i tot això. I això no anem pas bé. Dóna, hem fet una bona repassada a la ciutat, però ens hem centrat en els temes dels que parlen de la gent, el tema del... Semblem una mica carques, però és el que diguem. David Rubinaires, sí, però és així. Exigir l'administració que compleixi aquelles coses que ha promès, jo diria que és una cosa que forma part del joc polític i que seria molt necessari. I hem parlat d'escombraries, hem parlat de bicicletes, no hem parlat de mobilitat pel podríem fer-ho, la mobilitat s'han de treure cotxes molt bé, s'ha d'augmentar el transport públic, hi ha d'haver aparcaments disuasius, totes aquestes coses, una cosa està relacionada amb l'altra, i de tot això en parlarem, i en parlarem molt, però no serà avui perquè acabem aquesta tertulia que ha estat allò, una autèntica tertulia, que avui agraïm en Joan Ventura, en Xavier Pi i en Guillem Terribas. Nosaltres, si tot va bé, tornarem dilluns a les 10 del matí. Ara, sóc a la zona. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 30 de gener i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. L'Ajuntament de Girona organitza dos tallers per ajudar el jovent a trobar feina en època de vacances. La primera proposta, que arrencarà el dilluns 24 de febrer, consisteix en un taller pràctic de 3 sessions durant les quals, de manera dinàmica i divertida, s'abordaran les qüestions més importants a tenir en compte. La Girucleta suma durant 2024 un 13% més de viatges que l'any anterior. En total han sigut 594.890 trajectes realitzats i més de 4.900 persones usuàries. L'estació amb més usos va ser la de la vinguda de Ramon Folc seguida de la de Cahiar a l'estació d'autobusos i la de plaça Catalunya. Nestlé inverteix més de mig milió d'euros per reduir un 8% el consum d'aigua anual a la fàbrica de cafè de Girona. En els darrers mesos, la companyia ha començat a reutilitzar l'aigua que es fa servir per produir el cafè soluble i un cop de purada, la ha refrigerada cap als circuits de les torres de refrigeració. Amb aquesta inversió a la multinacional, sobretot que es preveu reduir un 8% el consum d'aigua anual. Les diputacions catalanes i el conseller Jaume Duque corden sumar esforços per potenciar el finançament europeu dels ents locals. L'objectiu de la trobada ha estat estudiar com augmentar la coordinació entre les diferents administracions per facilitar i potenciar la captació i gestació de fons europeus per part dels ents locals. Jet2 incrementa un 18% les places que oferirà Girona per aquest estiu. La companyia de talla que oferirà vols directes a noves destinacions del Regne Unit i comptarà amb unes rutes exclusives a Newcastle i Glasgow. De fet, serà l'única companyia que aquest estiu oferirà una connexió entre Escòcia i Girona. L'hamburgueseria de Leite obrirà un local al centre de Girona, on ho ha anunciat en una carta penjada en un local del carrer Nou de Girona on diu, ens heu vist néixer, ens heu vist créixer, ara tornem a casa. Prou de cinc anys després donen el tret de sortida a la inauguració d'un establiment aquí, després d'obrir-ne a sis a la província de Barcelona i comptar amb una plantilla de gairebé cent treballadors. I en esports Girona-Arsenal, un comiat digne però sense premi, 1 a 2. El Girona va dir adeu ahir a la Champions amb una derrota contra l'Arsenal, malgrat avançar-se gràcies a Dan Jumà. Dos gols en 4 minuts de Jorginho i Noan Eri capgiren el marcador i deixen el Girona sense cap recompensa. I el temps. Avui ens hem despertat a Girona amb 100 graus de temperatura, en un dia solellat que pot arribar als 16 de màximes. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona, els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la