Girona en debat: immigració, seguretat i residus; rius (Onyar/Ter) i demolicions; política municipal en clau local i global (Gaza, Ucraïna)

Bon dia, entrem en Temps de Tartuia, Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 d'octubre, amb una notícia que, diguem-ne, que des d'ahir a la nit ens preocupa o fa que la seguim una miqueta tots, que és, diguem-ne, el tema de la flotilla i l'abordatge que sembla que l'exercit israel està fent-ho. Bàsicament, en aquests moments hi ha poca informació del que està passant, sí que se sap que hi ha persones detingudes, no sé si el terme detingudes en aquests moments és absolutament correcte, i el nostre interès en el tema és perquè, com a mínim, hi ha un gironí, una persona de Girona, l'Adrià Places, que, diguem-ne, del qual en aquests moments no se sap absolutament res. És un tema que, en certa manera, ens ocupa perquè, diguem-ne, perquè les notícies, les làdios i els diaris i les televisions nacionals en parlen i heu volgut obrir aquí, però aquí estem per parlar, entre altres coses d'això i del que vulguin, però també de la ciutat de Girona i del que passa en aquests moments a la ciutat de Girona, amb una taula, jo diria, molt potent, molt potent en el sentit que són gent... Anava a dir de pes, i ho dic malament, perquè aquí l'únic que és de pes sóc jo. Senyor Quim Nadal, perdonim, eh?, vull dir. Molt bon dia, què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Anys enrere li podia haver fet alguna insinuació en aquest sentit, però darrerament com que es manté vostè, diguem-ne, amb aquesta línia, amb aquesta figura... El Pè Relatiu és un altre, en tot cas. Exacte. Què tal? Bé, bé, bé, francament bé. Sí? Un bon estiu? Sí, sí, sí, sí. Jo ja he popularitzat una resposta fantàstica, que és quan la gent em pregunta com estàs, dic, espera un moment. Dic, el món està fatal, Europa està fatal, Espanya està fatal, Catalunya està fatal, Girona està fatal, però jo estic de conya. Doncs està molt bé i doncs... El felicitem. Com a mínim a l'última part, diguem-ne, que continuï així. És a dir, vivim raonablement bé en un context de devastació total a tot el món, no? És una bona frase aquesta. Si vol, l'ampliarem en el decurs de l'altre espanyol. Miquel Liera, bon dia. Què tal? T'hi estem molt bé. Molt bé, doncs escolta. Jo veig el món malament, Europa malament, la ciutat la veig una mica millor. Què dius ara? No sóc tan fatalista com en Quim, no? Intento... I Catalunya també anem fent, no? Podríem estar molt millor, però fatal trobo que podries una mica exigirant, no? També en parlarem, si voleu. Torna a la tertúlia i li agraeixo molt, després de dos temps complicats, Jordi Xerguelló, periodista, antic director del diari de Girona, la ciutat fatal. Bon dia. La ciutat la ciutat fatal. La ciutat fatal. I si vols t'explicaré alguna cosa de la ciutat. La ciutat de Girona fatal. La Girona pitjor encara. O sigui que les coses més properes, doncs fatal. El senyor Nadal, en Joaquim Nadal ha fet una degradació del món cap a Girona. Tu has començat per Girona, l'altre també ho veus malament? L'altre, bueno, tampoc és que hi hagi masses novetats del que hagi passat als últims temps, no? Evidentment que hi ha una degradació global, el primer país del món que és els Estats Units, doncs està portant el món a uns viaranys antidemocràtics preocupants, no? Un senyor que s'ha autoatribuït al comandament de tot el món, i això té un efecte cada cop pitjor a la majoria de països, però, bueno, al marge d'això, no ho sé, l'economia no funciona tan malament. Les macroxifres de l'economia, sense entrar en el detall, i la microeconomia de les persones, però vull dir, dintre de tot, hi ha coses que funcionen, com deien quintament, raonablement bé. Bueno, aquesta és la paradoxa, no? És a dir, en Trump ha embogit i porta el món a un carreró sense sortida, sembla un aliat natural d'en Putin, hi ha dues guerres ara que dominen, que són Gaza i Ucraïna, però per sota hi ha 4 o 5 guerres més que pugen i baixen, sobretot a països africans. Algunes massacres també, el que passa que hi ha persones de cristians en parlaments. Ja està. I després, no ho sé, per exemple, el problema de la immigració està adquirint contorns molt, molt delicats, tot Europa està virant en una determinada direcció, l'alarma respecte a l'extrema dreta és molt evident, i aquí a Catalunya l'alarma respecte a l'extrema dreta també és molt evident. i jo crec que aquesta és una qüestió que tinc la impressió que les esquerres mai no se l'han plantejada des d'un punt de vista seriós o massa agonista, i això fa que ara estiguem entrebancats en un problema històric. i jo sempre he dit el mateix, o ens afanyem o allò que els hi ha passat ja i probablement no té arreglo a França ens acabarà passant aquí. Començo estar preocupat, perquè us he sentit a tots tres i estic molt d'acord en gairebé tots, vull dir que... Jo comparteixo molt amb en Quim el que ha dit de l'esquerra, una de les coses que em preocupa de l'esquerra és precisament que mira cap a un altre costat amb el tema de la immigració, de la integració i tot això. No es pot dir que la immigració no és un problema. Tota assimilació de gent, de cultures diferents i de gent pobra que ve a casa teva perquè evidentment quan parlem, quan es parla entre cometes dels problemes de la immigració no estem parlant de la gent benestant que n'hi ha cada cop n'hi ha més en aquest país de gent d'altres països però amb una comunitat benestant sinó la gent evidentment que ve de la pobresa. Són dues maneres de veure diferents. I evidentment que clar, això provoca un xoc cultural sobretot quan hi ha religions diferents i costums diferents i són coses que s'han d'afrontar. Jo no poso l'exemple, per exemple, d'un país que fa molts anys que... molts més anys que nosaltres que rep immigració fins i tot als anys 50 rebia immigració espanyola que era Suïssa. Suïssa té... Des de fa molts anys té més d'un 20% de població immigrant però allà les coses funcionen bé. Allà hi ha uns controls i és un país que funciona raonablement bé. Explicaré una petita anècdota que vaig dir així fa molts anys un article d'en Fèlix d'Azúa que va viure durant un temps a un dels barris més degradats de Ginebra segons l'explicava, un article publicat en el periòdico i que deia que estava fent cua en un supermercat i allò que arriba un moment que s'obre una caixa una caixa nova perquè hi vagi la gent, diu. I darrere meu, diu, tenia un que feia una pinta d'Albano Kosovar que semblava que portava una classe Nikofi i em va dir, senyor, li toca a vostè diu, a Suïssa fins i tot aquest tipus de gent és educada. És una simplificació però era una manera que ell explicava la diferència que hi havia entre països com Suïssa que porten molts anys i que hi ha un control i que la gent es té que sotmet a les normes jo sé, per exemple, que jo he estat molt a Suïssa una persona que rep subsidis no rep un subsidi, ja està rep un subsidi i té un control del govern s'ajuda els subsidi s'han d'existir però existeix un control del govern les coses es poden fer bé o es poden fer mal un control, vols dir, senzillament control de les despeses no, control de les despeses que fa aquella persona i que comproven que són diners públics són diners de tots i llavors no es poden donar alegrament es donen aquí no es necessita que passa que fer aquest discurs que estàs fent tu porta gairebé implícit que una part de la població et digui el que diu que ara no ho vull dir perquè sé que a més a més no és veritat però la sensació aquesta a mi em dóna la impressió és a dir en qui m'ha obert no la caixa dels trons ha obert el debat en aquest sentit i jo crec que sí i ha parlat també crec que has utilitzat en un moment determinat la paraula de l'abonisme jo crec que hi ha hagut per part de les esquerles però també per part diguem-ne de partits liberals o de les dretes hi ha hagut una certa voluntat diguem-ne de no parlar de segons què perquè era incòmode no s'ha volgut parlar de segons quines històries i ara el que passa és que ens trobem amb els que ens trobem és a dir que hi ha enquestes que diuen que diguem-ne que partits que han agafat la bandera deixeu-me'ho dir així contra l'immigració que és una mica una mica doncs estan pujant com l'escú d'immigració que n'hem tingut des de fa molt d'anys des de fa més de 100 anys a partir dels anys 50 a aquest país hi havia 3 milions i alguna cosa d'escats de persones i ara en són 8 i la majoria d'aquesta gent no ha sigut per creixement per creixement vegetatiu de la població sinó que han sigut immigrants fa diumenge vam celebrar la trobada anual que fan al Castell de Montjuïc i tots hem de recordar com es vivia l'any 60 i alguna cosa en el Castell de Montjuïc amb barraques jo recordo gent a Tarroella que havia viscut amb antics búnquers amb un antic fort de la Calç i a part de Montjuïc les barraques que hi ha baixos al riu amb una misèria absoluta estaven batejades com a riu que són les que es van portar a l'aigat els 62 si no recordo malament vull dir que anem gestionant molta d'immigració i penso que sembla que ara mateix hàgim arribat en un punt i suposo que també és pel xoc cultural és que és més que també hi era el xoc cultural amb la gent antalusa també hi era i també hi havia diferències d'allà on t'anaven els xarnegos entenem la manera que ho dic on t'anaven els xarnegos no hi anàvem els d'aquí però això passava no, no, això passava no, no, això passava jo encara havíem encara havia comentava un company encara hi havia barallat a Cots de Roc amb els castellans el que passa també ens havien barallat els del barri de Sant Eugèni amb els de Sant Eugèni allà només hi havia la diferència hi havia el factor pobresa ara hi ha un altre factor que és el tema cultural hi havia un factor també i sobretot i religiós que era el tema de la llengua i el tema de l'ascensor social jo sempre he recordat un capellà que va estar actuant deixeu-me dir actuant és una paraula així en el barri de Germán Sàbat en aquell moment el pare Josep Maria Vilarnau no sé si recordeu el gros melena és una creu petjada li he perdut li vaig perdre la pista i per tant no ho sé fer Dominic Dominic de l'ordre dels predicadors l'ordre dels predicadors era molt curiós en aquell moment perquè hi havia el sector molt conservador que era majoritari llavors hi havia els tres que vivien de Germán Sàbat i el padre Aquiles i tots els altres no participava en algun programa de Ràdio Girona va participar en un programa de Ràdio Girona en el qual va parlar molt de mossèn Joan de Joan Alzina cosa que li va costar la reconvenció del propietari de l'emissora que era el senyor Ramon de Rato i Rodríguez de Pedro no el pare i Rodríguez de Pedro que va exigir que el destituïssin fulminantment perquè criticava en el seu amic que era un tal dictador Pinochet vull dir el que passa el director que era en Pepe Vilal va canviar d'hora però no va acabar d'anar el que deia en Vilernal per exemple ell explicava una cosa que era molt curiosa quan gent jove sortia en l'autobús per venir a Girona que venien a Girona pujaven el cotxe parlant en castellà i a la que hi havia una mena de frontera mental en un moment determinat doncs donaven la volta tota aquella gent parlava català i venia aquí i parlava català perquè creia que allò li significava diguem-ne un bueno l'ascensor social que s'ha de deixar per dir alguna manera això s'ha trencat una miqueta en Miguel té raó de fer la perspectiva històrica però és veritat que la immigració dels anys 50 és a dir la immigració no catalana però peninsular n'hi havia hagut ja molta en els anys 30 en fi en els anys 20 i 30 quan com a conseqüència de la primera guerra mundial les fàbriques d'aquí van anar en alça i després n'hi va tornar bé molt en els anys de Múrcia aquella època sí en els anys 50 que hi havia una bifurcació clara gent que se'n anava a Alemanya i gent que se'n anava que venia aquí a treballar no? tota aquesta gent poc o molt han fet la seva integració Torre Gironella la Torre del Fons XII la pujada a la Torrassa les barraques de Rió al Vergues el barri de Germán Sàbat tothom s'ha acabat fent la seva casa tothom ha acabat incorporant-se en un teixit urbà que aquest que tu deies anem a Girona vinc del Pueblo i vaig a Girona es va anar trencant per exemple amb l'obertura del pont de Fontajau que la gent podia anar o amb autobús o a peu a Girona simplement travessant el Ter que era una barrena natural que t'obligava a anar des de Germán Sàbat al pont de la barca per poder entrar a Girona per la Devesa tot això aquesta etapa és un tema resolt és un tema resolt ja està hi ha algun rebot en segones i terceres generacions però la immigració castellana parlant dels anys 50 és un tema resolt i ara hi ha aquest factor cultural lingüístic i religiós que és nou i que provoca una enorme diversitat és a dir en les escoles de Girona i Salt dels anys 50 no hi havia 30 nacionalitats no i ara sí sí sí no no 30 aquí d'escurta en algun moment és una manera de dir sí sí no no és així i això és un factor nou i és un factor que cal tenir en compte i que a veure la temptació és atribuir el fenomen migratori tots els problemes d'una societat que està assolint nivells d'inseguretat alts passen coses que no passaven fa 15 anys arma blanca algun tiroteig algun mort en barris de Barcelona tot això no passava o no passava tant no passava tant enfrontaments contra la policia gratuïts a festes majors ara passa clar si agafem per exemple un fenomen que Girona ha adquirit una dimensió jo crec que brutal que és la gent que dorm al carrer sí però només Girona això és a tota Europa i als Estats Units sí però aquí no passava aquí no passava no no jo vaig jovint a l'estació a portar gent i fa impressió a cada racó de cada columna del viaducte hi ha un matalàs que va d'un dia a l'altre preparat perquè hi vagi a dormir el propietari d'aquell matalàs bueno aquest és un problema tots els sense llar són immigrants? no no no clarament no per tant el risc de barrejar i dir tot és com a conseqüència d'aquests que venen de fora és molt alt i la demagogia amb això és molt alt i és molt fàcil de fer és molt fàcil de fer però té relació en Jordi que això requereix altes dosis de control i d'intervencionisme per part de l'administració quan es tracta de subsidis per la renda mínima i totes aquestes coses que ara s'han anat fent que donen garanties diríem d'un xec en blanc per la subsistència i que probablement ningú no sap amb què s'ho gasta aquella persona és a dir la paradoxa d'un sense llar amb un mòbil d'última generació és és t'interpel·la i dius bueno molt bé si ets tan tan tan pobre colla no no tinguis telèfon sí però llavors com parlaré amb casa meva sí sí vull dir que hi ha una altra cosa també que diguem-ne que i aquí ens inclou a nosaltres no els que parlem públicament i comentem el tema de la immigració i sobretot els polítics també els d'esquerres en aquest discurs per mi excessivament bonisme i no de reflexió real del que comporta això és que no tenen pràctic no tenim pràcticament contacte amb la amb la immigració qui és l'afectat i ho dic entre cometes els més pobres les classes més baixes són els que ho pateixen més en els seus barbis en els seus edificis etcètera què va passar a França fa molts anys com va néixer el Front Nacional això és del més sap tothom va néixer el Front Nacional agafant vots precisament del Partit Comunista francès i a causa de la immigració i s'hi va quedar ja el Front Nacional i recordo jo fa molt a finals del segle passat a finals dels anys 90 una vegada dinant amb el cònsul francès a Barcelona que no era un cònsul més havia sigut el portaveu del ministre de Vilapeng a la primera guerra del Wolf és a dir que teníem cert prestigi a França i llavors aquí començàvem a tenir la primera immigració africana per dir alguna cosa i comentant-li jo començava a haver alguns problemes a Sala em sembla que va ser dels primers llocs que hi havia començat a haver algun problema jo li feia el discurs bonista en l'ambassió i deia bueno ja s'hi han integrat ja la segona generació i m'adoni em va dir perdoni no s'equivoqui diu la segona generació s'integra menys que la primera nosaltres ho coneixem molt bé això aquelles paraules que em va dir aquell ambaixador francès m'han quedat gravades per sempre i amb el pas del temps he vist que aquell bonisme amb el qual jo m'expressava doncs era era infundat i aquell que tenia més coneixement em va posar les coses clares i bé el que deia en Quim és que tenim el perill que ens passi com a França vull dir hi ha exemples França, Suïssa o altres països europeus que ho tenen Suècia bueno Suècia té molts problemes actualment té molts problemes Suècia Suècia que era un país meravellós està tinguent molts i molts problemes però dius França i el Regne Unit en certa manera paguen paguen les les colònies que van tenir i i el que els hi ha i el tema d'Algèria i el tema d'Algèria i per això tenen aquests nivells en tot cas el que està clar és que el debat de la immigració en les properes eleccions serà la clau i el creixement d'aliança catalana els que ho tenen més fàcil són Aliança Catalana i Vox són els que ho tenen més fàcil perquè el seu discurs aquell sí que és simplista perquè és molt fàcil fer demagogia aquí és molt fàcil fer demagogia efecte però si si no poses mecanismes de resoldre sobretot d'anar de resoldre en els barris que deia en els barris de la gent més pobra més defavorerta llavors què passa aquesta gent compra el discurs i això és on fa bescomptades i això ens passarà i a més a més aquí a Catalunya tenim una això és dir que és un factor diferencial que tenim dos ultradretes la d'arrel espanyol i la d'arrel catalana això sí un independentista radical en tenim dos no una en tenim dos si volem ser diferents amb això també ho som però jo aquí això que deia com una mena de reflexió el que deies és a dir que és del tot cert és a dir qui generalment lecciona més violentament contra aquest tipus de l'ultimíssima immigració són els penúltims que havien arribat per dir-ho d'alguna manera a veure la prova és molt clara Sal el poble el poble veí va arribar a tenir tres regidors de plataforma per Catalunya en aquell moment no era per la cara del senyor Anglada ni per el que deia com es va presentar a Vox va tornar a repetir tres i ha pujat fins i tot a quatre que són els que té en aquests moments qui vota a Vox fent un anàlisi un punt simplista si m'ho permeteu però tinc claríssim qui és qui vota a Vox allà són aquests els penúltims per dir-ho d'alguna manera o els avantpenúltims que són gent pobra que veu que que veu que els que són en teoria més pobres que ells reben un determinat tipus d'ajudes que ells no els hi poden perquè molta gent d'aquesta que va arribar en un moment determinat i que està en una situació complicada li és difícil perquè té perquè amb els anys de treball va aconseguir tenir un habitatge per exemple de propietat i això li teia d'arrel i llavors com que no hi ha aquest control de què tu parlaves Jordi perquè realment la sensació alguna vegada és allò de gent que ha estat cobrant ajudes i estava fora n'hi ha hagut hi ha hagut casos i llavors la sensació és aquella patapam ho fotem tot pel broc gros és d'ultradreta la gent que vota en aquesta gent mira no sé si és d'ultradreta o no però el que està clar és que els hi hem se li ha fet el discurs molt fàcil i aquí torno-te al que jo preguntava i que és el que et deia durant molts anys ni a l'esquerra ni a la ni els centres ni els partits liberals n'han volgut parlar i això ha fet que ara ja arribem tard segurament endavant tard tard diverses coses els últims els pretesament beneficiats davant dels penúltims no voten curiosament són els penúltims que sí que voten per tant aquí hi ha un tema hi ha un tema que s'ha de tenir en compte segon l'equació més fàcil que està en mans de l'altra dreta és l'equació Trump els immigrants expulsem-los fora fem-los fora del nostre país sense cap discriminació clar la sofisticació de l'administració ha de ser un papets dos treball tres integració i la suma d'aquests tres elements és el que ha de permetre que la població immigrant no sigui una població flotant de destí incert molt pobra i sense feina sinó que vagi siguent cada vegada més gent que perquè hi ha feina que nosaltres no volem fer la fan amb un contracte laboral que els incorpora al règim de la seguretat social i si no això no funciona però també a Suïssa funciona així clar clar clar en l'actual sistema que tenim de treball precari de el model turístic portat al límit etcètera etcètera també afavoreix i a cert empresariats ja li va bé tenir treballadors que nostres no són il·legals segurament però que estan amb molt llim així estrany i que estan mal pagats i que etcètera i això també l'actual model econòmic que hauria d'anar més cap a la industrialització i poder no pas tant cap al turisme doncs segurament també afavoreix que hi hagi aquest tipus de treballadors etcètera jo voldria tornar al que ha dit en me deixes una cosa no? i després t'hi permeto mira avui precisament crec que és el diari de Girona que publica un informe que diu que els empresaris necessiten mà d'obra que no en troben que no en troben i malgrat tot diguem-ne i que malgrat tot estem a un 10% diguem-ne de l'atur és a dir és aquella contradicció es pot dir diguem-ne que que ja hi ha un atur estructural que normalment era del 4 al 5 del 6 que ara 10 ve ha pujat el 10 és així el tema a l'estat sí les millors èpoques econòmiques l'atur ha sigut el tema de tota manera és el mateix el que deia després hi ha tots els factors que en Miquel apuntava en el sentit que hi ha determinades feines que són precàries en el sentit que que hi ha un punt diguem-ne a nivell d'hores a nivell de sous i tot això tot això és veritat però hi ha aquesta contradicció i perdona perquè t'he tallat però seguíem amb el tema no jo volia dir que a nivell d'aquí que ha comentat que el món està fatal jo a vegades tinc la sensació que estem que estem una mica que els anys 20 els anys 20 els anys 20 del segle passat i que hi ha no se't exagerar és a dir és una conversió exagerada ves del tanto perquè després dels anys 20 van anem al 90 i els 40 sí però vull dir que veient els feliços 20 veient a mi determinats líders mundials com com el president Putin com el president Trump com el líder xinès que els xiners sembla que són més prudents perquè tenim molts interessos econòmics però també van jugar a les seves cartes doncs a mi tot això em fa molta por i després també em fa molta por doncs com aquesta dreta juga a través de xarxes socials i no té por de mentir i de tergiversar i de dir les coses jo simplement penso que hem d'estar alerta en aquest sentit perquè hem d'això dit això el món que sembla que vagi molt malament tu te mires indicadors indicadors de pobresa indicadors de guerres indicadors d'educació de sanitat el món està molt i molt millor en aquest sentit que fa 20 anys o que fa 30 anys o que fa 40 anys sobretot per exemple a Amèrica no hi ha cap guerra en aquests moments deu quedar alguna guerrilla a l'Equador i a Colòmbia queden guerres a Àsia queden queden algun tema a l'Afganistan al Pakistan allà i a Síria etcètera però en general totes les grans guerres que hi havia als anys 80 no hi són ara passa que tenim dos dos conflits que són que tenen una potència d'imatge que és a Gaza i Ucraïna que són terroríficos i el Sudán i el Senegal i el Sudán i el Senegal i Nigèria que no se'n parla i el Nigèria que no se'n parla perquè el continent africà perquè com parlàvem de desenes de milers de morts doncs a Nigèria no vull dir que si tens raó això és com la gent que discuteix el nostre model turístic i que considera que hauríem de tornar els valors primigenis del nostre paisatge dels anys 20 del segle passat i dius no hi ha ningú de Tossa que vulgui tornar a la Tossa dels anys 20 del segle passat els de Tossa segur que no els de Tossa i els de l'Estat i veus les fotografies d'en Faralloli de tota la Costa Brava però si no hi havia clavelleres si no hi havia paviments si no hi havia això m'ho deia que existia una dona de roses mirant una hi havia molta misèria a la festa major de roses aquest any van fer un programa que hi havia fotos antigues i una de roses i una de roses diu en aquella època no hi havia cap rosin que anés a la universitat exacte clar d'acord amb el Miquel Riera hem fabricat una humanitat que és capaç d'atendre amb moltes desigualtats però d'atendre les necessitats ja no de 3 ja no de 4 ja no de 5 estem anant cap a 10.000 milions d'habitants sí, sí al món sí i els aguantem ara esclar i aquelles crides catastròfiques de dir el món no ho podrà assumir que hi havia molta ciencia ficció sobre això jo crec que estem als voltants dels 8.000 ara sí, 8.000 jo crec que anem cap als 10 sembla Catalunya que estem als 8 milions i també anem cap als 10 ens va donar visa jo crec que no les crides catastròfiques són si el món ha passat el llindar de la autosostenibilitat pel que fa a la generació de recursos i ens estem cruspint recursos acumulats de l'estalvi històric siguin no sé amb combustibles fòssils o amb el que sigui un dia o altre efectivament pot ser que el desequilibri ambiental posi el món en risc i no l'hi està posant en part i no és només l'augment de població és que dos dels països més grans del món la Xina i la Índia en els últims 30-40 anys han passat de viure a la misèria consumir molts d'aquests recursos pel progrés econòmic en efectiva jo un dia sentia un activista ecologista que deia és que els xinesos deia no gasteu bolquers és que esteu gastant que esteu contaminant perquè feu servir bolquers feu servir roba com abans els xinesos deien i què més perquè no tenim dret és a dir vosaltres ho podeu fer és una metàfora si el primer món pot fer servir bolquers que contaminen i no sé què i nosaltres que acabem d'arribar al primer món no tenim el dret aquest la Xina o algun país poc desenvolupat pot funcionar per exemple fabricant energia amb carbó el món els està dient que això s'ha d'acabar però escolta tu la teva industrialització també la vas fer així per tant no ens neguis el dret de fer un itinerari semblant i si no aporta'ns els recursos per saltar a tapes si no farem el que vau fer vosaltres jo a vegades quan veig els rius contaminats de la Xina penso també amb el riu Ter l'any 70 ah quan portava aigua no quan no tenia depuradora quan no tenia depuradora també no l'any 76 ja no enduria d'aigua perquè ja havia fet els pantans i el cabal ni cabal ecològic ni res però vull dir penso nosaltres estàvem igual fa 50 anys el teu poble encara sembla un riu el Ter bueno en el pont fa goig però l'aigua no corre en el pont de Tarruella encara sembla un riu que va davant de banda sí però no és gaire freqüent però no però no corre l'aigua no corre no corre malauradament no corre hem anat de la ciutat al món tornem a la ciutat si us sembla perquè sí que en Jordi ens ha anunciat 4 o 5 coses no mira si vols que després no diguis que no que no d'això però jo el que deia és que en aquests moments a veure volia preguntar com veieu la ciutat perquè fatal en qui m'ha dit ha dit fatal no però és veritat que hi ha hagut diguem-ne s'ha passat un estiu que ha baixat una mica la tensió amb la tornada estem a 20 mesos de les eleccions tothom diu dos anys no estem a 20 mesos de les eleccions municipals per tant vol dir que aviat les màquines 20 mesos i que l'últim any ja pràcticament és de pre-campanya anava a dir que els partits engegaran les maquinaris però és mentida però ja les tenen engegades aquesta setmana ja hi ha pensat també entre Junts i la CUP amb el tema de la seguretat l'envornament això ja és un avís del que vindrà els próxims mesos el primer va ser la seguretat que és un tema que quan parlàvem de tot allò altre de seguida es barreja jo crec que no ho hem de fer però és veritat que en aquests moments hi ha moltes circumstàncies quan abans en Quim deia abans passava poc ara hi ha plantacions de marihuana les plantacions de marihuana les plantacions de marihuana porten gent que els vigila que van armades també és veritat que ha vingut una determinada gent de països per exemple centroamericans que han portat amb ells els costums i ha tornat a haver-hi aquí Girona mateix ha passat aquelles armes que s'utilitzen i bandes hi ha hagut bandes hi ha hagut històries i es vol barrejar les dues coses però és veritat és a dir de la seguretat no es pot fer com abans amb el que dèiem se n'ha de parlar el que passa és que quan es parla i es vol barrejar les dues coses és un tema força explosiu però anem de parlar anem a coses més simples que són visibles fem un recorregut i busquem papereres buides no no tenia apuntat busquem papereres buides no totes són plenes no no no perdó que et l'actifiquis n'hi ha una aquí n'hi ha una aquí davant del pàrquing de Miligraït que està buida perquè ahir algú la va tirar i està tot escampat per terra allà a mig de les efes no no davant de la sortida del pàrquing i continua des d'ahir tot el merder de terra molt bé però això és que l'empresa incompleix no ho sé però no ho sé però l'Ajuntament n'hi ha d'haver algú que faci alguna cosa diguem això si anem creixent l'entorn dels contenidors és una macropapareda també m'escampadissa jo he entrat avui perquè venia de Palamós per a la creueta i a Miligraït tota la cuneta de la carretera de la cera fins a la Guàrdia Civil bueno té herbes d'un metro i mig això de les herbes és tema de natura sí bueno però no no no però escolta no però com les branques ja no són males herbes però com les branques de les arbres molesten la gent que passa amb carril bici perquè li toquen o les herbes el que fan és posar en perill una circulació encara que sigui de bicicletes doncs llavors ja deixa de ser ja deixa de ser diguem-ne la naturalització i passa a ser descurants en canvi mira jo he escrit per d'aquí uns dies un article que es titula Girona bones i males notícies molt bé hi ha alguna bona notícia sí veure una màquina començant a tirar a terra les naus de la carretera de Barcelona cert i ara això també podem dir exacte podem dir dos coses que ho fa l'Ajuntament perquè diguem-ne com que els propietaris com és que han trigat tant jo t'ho volia preguntar a tu per què no s'ha pogut fer res abans bueno perquè han volgut assegurar-se que això peta a la crisi del 2008 quan havia fet tota aquella macropisos jo havia insistit molt en el tema de l'execució subsidiària és a dir què és el que s'ha fet fes-ho tu per compte dels propietaris fes una notació registral i cobra-t'ho quan ells venguin molt bé i no es pot obligar el propietari que ho faci per fer-ho subsidiària però diu que no ho té però diu que no pot que econòmicament no pot i no es pot expropiar no no no però tu li dius no no però l'entrada no l'entrada no l'entrada no l'entrada no l'entrada no l'entrada 200 persones a dins a més a més però tu li dius ja ho faré jo i t'ho cobraré o ara t'ho giraré tu no em pagaràs i quan venguis m'hauràs de pagar això com a primer deute que genera la teva venda el secretari ha insistit en que això s'ha de fer després d'haver requerit els propietaris no sé quantes vegades i de documentar tots els passos per advertir el propietari tots els tràmits no eterns això efectivament ara fixa't bé jo l'article dic per una vegada m'oblido que ja era hora està passant no hi ha res que m'agradi tant com les realitats tangibles màquines en els llocs molt bé està passant que ho facin que ho acabin que ho acabin de pressa i que seria la contrapart de la bona notícia que no quedi cap nau residual que sembla que sigui sense enderrocar que són totes sembla que no són totes si no són totes vols dir que alguna serà per acollir algú diguem no no no simplement que no s'han cobert els tràmits o té un altre tipus de propietari o el que sigui però suposem que acaben totes n'hi ha una que no caurà i que segueix clamant el cel perquè suposadament ha de ser la seu de l'Institut de Bacenda i perquè no comencen les coses jo també fa dient tenim un institut i ho he preguntat a la Generalitat i m'ha dit que l'Ajuntament no havia acabat de fer tenim un institut amb dues seus una altra cosa és són aquelles coses que la gent no entén la gent de planet l'emplaçament no és bo l'emplaçament d'un institut allà a l'antiga fàbrica Simón no és bo la cartera a Barcelona sí, sí o foten un passebre hipervigilat molt ben pintat i amb nums reflectants dient aquí tot i així és a dir el que han fet amb algunes escoles que és tancar el trànsit al carrer que dóna el Bruguera per exemple és que això és que hi ha hagut sempre als maristes i queda potser més allunyat encara de com s'adrea aquest institut doncs a travessar la cartera a Barcelona però és clar del costat d'on hi ha l'institut no hi ha habitatges no hi ha habitatges tots estan a l'altre costat sí, sí pla de Palau per dir-ho així sí, sí bueno la gent ha d'atrevessar però en fi jo què voldria aquesta és una de les bones si ja està decidit què voldria que la Generalitat hi hagués adjudicat les obres de l'institut i que s'estigués fent i que d'aquí tres anys dos, tres el Cartanyà deixés de ser subseu de l'armesenda i el Bisbat el recuperi per les seves funcions i que l'institut obri amb normalitat però quants anys fa que parlem de l'institut? bueno, 10, 12, 15 no ho sé tot s'aterrissa molt és que és impressionant clar haver-hi una inundació i una incendi a la Simón fa 10 anys ja d'això estan passant coses perquè mentre no s'hi actua és camabonat per tots aquests fenòmens i t'agrada tot l'entorn del barri t'agrada tot l'entorn al risc de diguem-ne de no vulguer xafartalès has dit que havies fet un article que parlaves de coses bones i dolentes i has parlat una de bona les dolentes són aquestes que estàvem parlant fins ara el tema de la neteja la cara bona té la cara dolenta la sensació de que és molt complicat relacionar-se amb l'administració però naturalment em cauran bolets per tot arreu però m'és igual hi ha una altra bona notícia que és que l'Ajuntament anuncia que l'Icita no comença l'Icita per 22.000 euros poca cosa això molt poca cosa però bé és igual la retirada de 500 tones de sediments a sota la plaça Catalunya còduls llots i sorra amb la finalitat que els tècnics puguin analitzar l'estat de les columnes de les vigues perdó de l'estructura de la plaça Catalunya que n'hi ha algunes de malmeses però és clar no diuen que retirar 500 tones d'aquest material entre altres coses ha de servir per retornar a l'unyà a l'àmbit de la plaça Catalunya capacitat hidràulica perquè si no tot això és un tap i d'acord que són moltes 500 tones d'acord que mai no plou a gust de tothom però un dia plourà com està plovent a Eivissa m'entens? el dia de la Glòria fa 5 anys aquest dia vam estar a un pèl de 2 cm d'un duro doncs escolta no pot ser no i llavors l'argument que em fa convertir la bona notícia en una mala notícia és que l'explicació que fa l'Ajuntament és els camions i l'excavadora entraran des de miligraït per la part pavimentada amb formigó del riu però de cap de les maneres les màquines no podran sortir de l'àmbit de la plataforma de la plaça de Catalunya i entrar a la zona no pavimentada del riu aigües avall de la plaça de Catalunya i entrar al pont de Pedra i entrar a la plataforma i el pont de Sant Agustí que també ho necessiten o fins a final no perquè per protegir l'àmbit fluvial això perquè és una zona naturalitzada perquè hi ha floretes perquè hi ha ànecs perquè hi ha balques i perquè hi ha llanties que ahir m'ho van dir que són aquell tipus d'algues que ho cobreix tot i que impedeix i que es carregarà la vida de la sota que són una merda total sí perquè no hi ha prou és merda directament és merda total te compro la paraula perquè és així hi ha un dia o altre un dia o altre tota la llera de l'Unyà fins a la illa del Ter s'haurà de dregar s'haurà de dregar i a més a més la illa del Ter tal com ha crescut col·lapsa la desembocadura de l'Unyà cap al Ter si li preguntés si a algú que tu coneixes bé i que ja entén d'aquestes coses és el senyor Joan Gai diria el que diu que és que el que s'hauria de fer és treure la no jo cada vegada que travesso el pont de França i miro cap al riu penso un any no sé si era el 90 i algo que l'aigua i bueno la glòria se'n van dur mitja piscina del GEC és a dir que el riu té tendència a obrir-se cap allà i si troba obstacles evidentment aquesta contradicció entre protecció de la natura i neteja dels cavals dels rius i protecció de la humanitat seguretat sembla que hauria d'haver-hi sembla que hauria d'haver-hi un terme mig aquí no? sembla que hauria d'haver-hi un terme mig però a vegades no no el terme mig ara no hi és l'aca no deixa tocar res quan s'apliquen les lleis de la manera que s'apliquen que fan que com hi ha poca aigua es gasten 40.000 euros per salvar les carpes i sacrificar-los immediatament després perquè són espècies invasores però en canvi veus que cada vegada la colònia de Caipús és més gran dius alguna cosa no acaba d'anar bé a veure alguna cosa no i si el que hi ha és allò és a dir si el que volem també és protegir és evident que per la colònia l'Unià va estar a punt de vessar i no vessar perquè perquè el Ter ara diguem-ne està teòricament controlat pels embassaments ara m'he recordat una cosa el meu pare un cop a l'any anaven a netejar les branques del regadiu del Ter a Tarroella a Tarroella i s'agafaven un dia anaven tots els pagesos a netejar les branques perquè hi havia crescut vegetació i allò a l'aigua passés en aquest cas no era aigua de pluja sinó aigua de regadiu perquè em perdia ara t'aixecaria un expedient se m'ha acudit no anem tan lluny no no no es pot tocar res no anem tan lluny les hortes de Sant Eugènia que jo conec més o menys bé hi havia una cosa que de les regueres que servien diguem-ne per regar les hortes i tal anaven a un a un rec que a mi de petit no sabia què volia dir i de gran com ho he entès m'encanta la paraula que és el rec traient el rec traient un cop a l'any el que feien els hortelans de les zones que un matí de diumenge el que feien era agafar i netejar-ho ara això no es pot fer ara ja hi ha una empresa especialitzada que ho fa també és veritat que alguna d'aquestes empreses especialitzades que ho fa el que va fer va ser estressar tot i deixar-ho allà mateix amb el qual va provocar problemes molt més seriosos és a dir estem amb tots els respectes a vegades ens passem de frenada i fem algunes tonteries jo simplement demano una mica de sensateix i una mica de termamig jo crec que que això hauria de ser aquest termamig i políticament no sé si en Jordi tenia més coses perquè ha dit que en tenia 3 o 4 volia comentar el tema de les papereres perquè això ens hi trobem a tots els barris de la ciutat i llavors un parell d'una anècdota i l'altra que és anècdota o potser no tant l'anècdota és que segons m'han explicat havien de fumigar o s'han fumigat les palmeres del parc central i que hi havia un cartell que posava avís fumigació el 2 de setembre de 2024 això pot ser una anècdota l'altra és que els dies que hi ha partits del Girona a la zona allà de Montilivi es taca els excessos d'alguns carrers hi ha una tanca a la cantonada entre la Universitat de Girona i Tosa d'Alp que impedeix que els cotxes vagin cap a la vinguda de Montilivi lògicament per anar al camp de futbol bé doncs després de l'últim partit del Girona contra l'Espanyol que es va instal·lar a la tanca el divendres a la tarda encara hi és fins dilluns a la tarda 3 dies seguits què vol dir això? dos coses una que la gent els que són del barri ja ho sabíem te l'assaltes i s'acabava efectivament però esclar la gent que no és del barri arribava allà quedava sorpresa esperava s'aturava i mitja volta enrere i què més vol dir això? que si ha estat 3 dies així vol dir que la policia local no patrulla la perifèria perquè si hagués patrullat la policia local evidentment se n'haurien donat compte allà va estar fins dilluns a primera hora de la tarda un exemple pot ser una anècdota però si les coses funcionessin això no passaria jo m'agradaria comentar també el canvi de política aquesta setmana hem rebut a Montjuï que el canvi de política d'afegir més contenidors contenidors de vidre oberts tota la setmana perquè allà a casa a Montjuï passen a buscar el vidre cada 15 dies tu qui tens? porta a porta? porta a porta porta a porta però això no els contenidors els van tret i el que ha passat és que diguem que han arribat el porta a porta inclús ho vaig posar jo una vegada en un article que parlava d'escombraries vaig posar que funcionava raonablement bé però aquest estiu almenys allà al meu barri no ha funcionat tan raonablement bé en dies que no han passat dies que no sé què no sé quant a Montjuï aquests dies hi ha hagut algun dia que han passat molt tant en comptes de passar a les 8 o l'endemà han passat a la 1 o a les 2 i la gent se queixa perquè això fa soroll la gent se queixava perquè a més hi havia vidre un cop cada 15 dies i resta un cop cada 15 dies i ara ja han posat uns contenidors que passen la targeta bueno de fet no ens enganyem han fet un pas que potser s'hauria d'haver fet en el seu moment abans de l'estiu es van anunciar canvis que s'estan aplicant i que s'acabaran d'aplicar començament l'any que ve però que en realitat signifiquen tornar al sistema d'abans amb les targetes tancades excepte amb les zones del barri vell que continuaran amb la recollida temporal però el tema aquest és a dir el problema del vidre per què ho han avançat tant aquest dia em van donar unes dades que jo gairebé no la crec però és que el vidre que funcionava molt bé el tema de la recollida amb el canvi que hi va haver s'hauria omplert d'impropis de tal manera que no es podria aprofitar absolutament impropis vol dir que la gent en el vidre i d'aquí ve el canvi aquest és a dir per tant si que hi ha hagut canvis no hi podem posar res perquè obren el covell i ja ho veurien si hi ha alguna altra cosa en aquest cas sí perquè està obert quan hi ha bosses la gent pot posar el que vulgui també al final estarem entretinguts aquestes mesos jo pel tema polític m'agradaria fer una pregunta és a dir jo no acabo d'entendre per què guanyem es va quedar el tema dels residus i no va deixar-ho a Junts que era qui l'havia començat bueno jo et podria dir que segurament és una pregunta que a vegades me faig no no políticament té tot el sentit del món quan negocies perquè ha estat un marroni i no ens acabarà marcant acabarà marcant aquest mandat acabarà marcant aquest mandat i la discussió quan arribi però heu parlat del distanciament en fi de la pica baralla guanyem junts amb el tema de la seguretat que ha florat aquests dies molt bé si això és una mera gesticulació per marcar perfil dins d'una coalició de govern i no hi ha ningú que tingui els nassos de trencar la coalició de govern a l'hora a l'hora de la veritat i en les eleccions del maig de l'any que ve no l'altre tots tres partits de la coalició seran corresponsables del resultat que posi a judici la ciutadania amb el seu vot per ser partit de la coalició que esquerra qui serà el responsable dels que hi ha ara o en Marc Puig que ha guanyat aquestes eleccions de 28-27 amb un vot o els que reneguen d'esquerra republicana qui sigui qui sigui clar Marc Puig jo et reneguen d'esquerra republicana qui sigui no trencaran pas si trenquen no trencaran no trencarien els últims mesos si de cas tranquil que no trencaran pas ara fent una mica de balanç d'aquests dos anys i mig no? serien dos anys i mig no ben bé però jo encara trobo que dintre per la disparitat d'ideologia i dintre de tot penso que hi ha hagut prou com a mi podria ser ho han ventilat a portes endins però de portes en fora sí a base del no, no, no a base del president dels socis minoritaris sí junts i esquerra encallat guanyem a marcat la pauta això vol dir que segurament també llavors guanyem diguem-ne acabarà fent perquè una altra de les coses que curiosament passa en aquest moment és que tu mires vint mesos les properes eleccions i qui s'atreviria a dir cinc fixes que encapsalin llistes electorals d'aquestes potents perquè PSC està pendent la consellera Baneke serà que sí serà que sí junts està pendent de reafirmar gent degeix esquerra ja ho hem dit i anem parlant molt aquí amb tot el tema que hi ha i llavors hi ha un gran què que tothom es pregunta dóna la impresió que encara que presentessin una d'aquestes papereres és possible que i no vull fer cap símil aquí que aquest nou partit que ara no és a l'Ajuntament i que es presentarà doncs podria tenir la presentació parlamentària però i si troba algú amb cara i ulls i si presenta algú i trobarà algun regidor segur no no el trauram però si presentés algú volia fer un petit afegit al Gaitan Quim del silenci de Junts i d'Esquerra que és que potser Junts i Esquerra han adoptat aquella màxima de dir quan el teu enemic s'equivoca no el distreguis i han deixat que han deixat que la CUP o guanyem s'ho empassés tot i no he parlat no sé perquè també haurem de saber si l'arcalde torna a presentar-se a les eleccions i per tant ja no podria o ara sí guanyem perquè allò dels dos mandats de la CUP com va quedar allò però jo era la CUP això és guanyem no és a dir jo crec que hi ha una gran en aquests moments és a dir des d'un punt de vista periodístic seria entretingut poder parlar-ho ja caldo per tot el que podés passar i Junts tornarà a presentar la Gemma Geist o Quim que estàs al cas de tot jo crec que sí jo crec que sí jo n'estic segur pot haver-hi un factor que ho altera tot que seria el retorn d'en Carles Puigdemont això és l'objecte d'una altra tercera el retorn a l'Ajuntament de Girona o el retorn a Catalunya el retorn a Catalunya i eventualment se'ns ha acabat el temps molt greu hem començat dient que el món estava fatal i que la ciutat estava fatal hem parlat de la plotilla i no n'hem parlat estarem estarem al cas del que passi i aquí estem que són les 11 i que demà tornem si tot va bé a les 10 adeu-siau a les 10