Girona: burocràcia, residus, verd i Trueta

Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Molt bon dia, entrem en temps de tertúlia de Girona FM, com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 10 de juny, anem avançant en el mes de juny, anem avançant cap al final de la temporada radiofònica, que si tot va bé acabarà la segona setmana del mes de juliol, que no vol dir que s'acabi a la ràdio, sinó que s'acabarà la programació anomenada Tardor, Hivern i Primavera, però continuarem parlant de la ciutat i continuarem parlant de tot allò que ocupa i preocupa els ciutadans en aquestes tertúlies. I per això vull agrair la presència avui aquí en els estudis del Cabell Balmes i les tres persones que m'acompanyen. Carme Ferrer. llibretera. Què tal, com estàs? Bon dia, molt bé. Encantada d'estar aquí amb vosaltres. A nosaltres saps que també ens agrada molt que ens acompanyis, perquè com tu hi ets es pot parlar de... es pot parlar de tot, es pot parlar des de Sant Eugènia fins a llibres, i es pot parlar, diguem-ne, de la vida, que és el que en certa manera ens agrada. Ai, sí. Segueixes passejant els matins per les hortes de Sant Eugènia? I tant, aquest dematí ja he fet els meus sis quilòmetres. Doncs escolta, això sí que té mèrit. Moltes gràcies per ser aquí, com els hi donem també a en Pau Marlamont. Molt bon dia. Hola, bon dia. President d'Aigua és Vida i també un home d'aigua. D'aigua, en el sentit que ara les hortes, en parlàvem, la sequia torna a baixar plena, es nota en l'Unià i es nota, jo diria, també a les hortes, perquè comencen a fer un bon aspecte. Sí, plou i les coses tornen a rotllar. Quan no depèn de Barcelona la cosa, vull dir, millora sensiblement. Menys mal que has dit tu abans no ho diguis jo, eh? Vull dir, perquè és una d'aquelles coses en comú, sí, sí, aquestes coses passen. De moment encara això de ploure o no ploure no depèn de, diguem-ne, de la capital del país. En el sentit burocràtic del terme. Aquell eslògan de que l'aigua no cau del cel, que va ser l'eslògan que va escollir la Generalitat, vull dir, jo el trobo molt desafortunat. Sí, sí. Si no cau del cel, d'un bé, o fabriquen ells, o elles, no sé, des de la Generalitat, vull dir, doncs aquest eslògan, jo crec que tenia un doble sentit per un cantó, ei, que tenim fàbriques de fer aigua, i això ara va cap aquí, i ei, una altra cosa, vull dir, si us pensàveu que era gratis, no ho serà i cada vegada ho serà menys. o sigui, no cal del cel, o sigui, l'haurem de pagar jo crec que tenia aquest doble sentit i tots dos em semblen molt desafortunats veus, no hi havia pensat i és veritat que podria anar per aquí, no sé, li preguntarem a en Martí Terès, que és la tercera porta d'aquesta tertúlia, molt bon dia, què tal? Hola, molt bon dia tu també vull dir, relació amb Sant Eugènia, relació amb les hortes, relació amb l'aigua relació amb les plantes de tot això n'acabarem parlant, eh? Sí, i tant, i tant Moltes relacions i content de tenir-les, vaja. Escolteu, jo crec que aquesta serà una tertúlia molt profitosa i divertida, m'ho espero. Deixeu-me parlar abans, però perquè aquests dies ho estic més o menys preguntant. Hem arribat a la meitat del mandat, diguem-ne, per dir-ho d'alguna manera. El 28 de maig van ser les eleccions, d'aquí pocs dies es complirà, diguem-ne, el segon aniversari, diguem-ne, del nou govern tripartit, que des de llavors governa la ciutat amb l'alcaldia de Lluc Salelles, i us volia demanar a tots tres allò com veieu la ciutat en aquests moments, perquè és evident que acabarem parlant de temes que ens ocupen i que ens preocupen, com deia abans, però en general com la veieu la ciutat? Doncs, més o menys igual, per dir-ho d'una manera ràpida. És a dir, aquelles grans qüestions que la ciutat té plantejades, que té sobre la taula, segueixen més o menys de la mateixa manera que estaven fa uns anys enrere. I, per tant, tenim el debat del Troeta, tenim el debat de l'aigua, tenim el debat de... no sé, jo ara m'ho miro una mica des del meu punt de vista, però vull dir, a la zona de baixes emissions, al carrer de la Creu, no sé, hi havia tota una sèrie de debats que segueixen estant a sobre la taula, que no s'han resolt o s'han fet molt pocs petits avenços, no? I si em preguntessis, que no sé si ho faries, però si em preguntessis el per què... I per què? I per què? Jo crec que és la dificultat que una administració petita i mal... Finançada. Sí, no només finançada, sinó amb poques atribucions en quant a recursos tècnics, capacitat de gestionar canvis reals, té de fer front a aquests reptes, i s'ha burocratitzat molt i és molt difícil desencallar aquestes grans qüestions des de l'àmbit local. Després veiem que des d'altres àmbits es resolen coses d'una manera així com molt més ràpida, però el tema de l'habitatge, per posar un exemple, Una ciutat té molt poc marge per solucionar ella sola una qüestió com aquesta, perquè té molt poca capacitat, per exemple, per construir. Amb 6 milions d'inversions, de la qual 3 ja estan compromesos, és molt poc fàcil, és molt difícil de poder crear nou habitatge perquè no tens capacitat per fer-ho. Hi ha tota una sèrie de debats que estan sobre la taula i en alguns hi pots fer més, en d'altres menys. Per tant, el meu resum seria més o menys igual, a pesar que segur que hi ha ganes de fer coses i és difícil de fer-les. Pau, Carme... Ara no, doncs jo iria en el món de la cultura, que és el que realment a mi m'interessa, i no, m'interessa tot, però on he estat molt involucrada. He de dir que realment amb aquest tema no he tingut cap tipus de problema, al revés, he seguit la tònica de tots aquests últims anys, i el que potser he tingut és un alcalde més proper, o sigui, jo amb tota la regidora que m'atoca, que era la mateixa, he estat sempre molt bé, però potser he tingut un alcalde molt més proper. I llavors, fora d'això, que jo amb la cultura estic molt contenta perquè tot el que hem demanat se'ns ha ajudat, fins i tot amb tot el que és el Sant Jordi, amb qualsevol cosa que hagin volgut. Penso que se senten propers amb aquest tema, no? Ara, hi ha temes que, com per exemple el parc no es toca, hi ha temes de Sant Eugènia molt profuns que crec que no s'està arribant a on s'ha d'arribar, perquè tenim moltes coses... Sí que el nostre regidor és proper, però esclar, no s'arriba fins al final. Però potser també és per el que diu ell, perquè no hi ha recursos, perquè no hi ha mitjans, perquè no hi ha coses. Però jo de moment diria que estan fent una bona feina, la veritat. Pau, t'ha tocat l'últim, però no per això la teva opinió és menys important, al contrari. No, jo estic d'acord amb el que han dit tots dos, i senzillament a mi el que em passa pel cap, parlant del consistori actual, amb aquest equilibri que hi ha de forces independentistes a la ciutat de Girona, l'alcalde és de la CUP, de Guanyem, però els suports són de Junts i de Junts, i d'esquerra, doncs amb aquest equilibri que hi ha fan el que poden, jo crec, i per un cantó fan el que poden des del punt de vista de voluntat política, en els que se'ls veu potser poca contundència, no sé si la paraula és l'adequada, però perquè venen medititzats, crec jo, per aquest equilibri polític. I després des del punt de vista financer, el que ha dit en Martí, i des del punt de vista les limitacions, em refereixo que no es pot fer una política des de l'Ajuntament que toqui tots els... Tots els àmbits, vull dir que els toquin prou força perquè no hi ha capacitat financera. Però després, a part d'això, hi ha el tema que ja n'hem parlat algunes vegades, i és que hi ha unes inèrcies tan normatives com funcionarials que fan que les coses... Bueno, Martín sap molt més que jo d'això, per explicar-ho. Jo em recordo l'exemple de la canera... Mític per mi, que vull dir que en Martí em va explicar quan era regidor i encara no sé si la Canera està acabada o no està acabada. No, no, no, que va estar en tramitació de l'aprovació del pla especial del sector on ha d'anar ubicat el centre d'acollida d'animals o l'albocera comarcal. La farà el Consell Comarcal, eh? L'Ajuntament simple... No, no, des del principi. L'Ajuntament l'únic perquè té una funció comarcal. L'Ajuntament de Girona, com que era el principal interessat pel volum i dalt, cedia els terrenys perquè el Consell Comarcal pogués fer això. Però això que sembla, dit així, sembla molt fàcil i molt ràpid. En realitat implica això, tota una sèrie de tràmits urbanístic o administratius com és l'aprovació d'un pla especial que digui que en aquells terrenys s'hi pot fer un equipament d'aquest tipus. Te'n posaré un altre d'exemple. L'altre dia em van dir, mira, per la Junta de Govern de la setmana passada passarà l'aprovació del projecte de la construcció de les tombes islàmiques, no? Mira, és el que anava a triure jo perquè és el que m'havies explicat fa anys. Sí, sí. Això és una demanda que a mi em fa, jo era el regidor de serveis funeraris, entre altres coses, però que em fa la comunitat musulmana de Girona, l'associació CIRAC concretament, de Sant Eugènia, i em diuen, hòstia, en pandèmia no podem fer repatriació, o si ens hi trobéssim no podríem fer la repatriació d'un cadàver perquè estaven els vols sospesos, estaven en aquella situació de confinament absolut, i ens agradaria poder, si fos el cas, donar sepultura segons els ritus musulmà. I comencem a moure, veiem que... M'acordo que perquè m'ho hauràs explicat tu i si no és així es rectifica'm, que a més a més com tu vas trucar a la porta, ho faré fàcil, així, el secretari, diguem-ho així, com vas demanar i vas dir això es pot fer? La resposta va ser no només... es pot fer, sinó que s'ha de fer perquè constitucionalment és així. Perquè és un dret, perquè hi ha sentències... Doncs vinga, va, som-hi. Som-hi. 2020, estem al 2025. Han passat 5 anys i ara tot just s'aprovarà el projecte que permetrà ja fer la licitació de les obres. És a dir, jo quan vaig iniciar-ho, primer a veure on es podria fer, ho vam visitar amb ells, això va ser relativament ràpid, però després, evidentment, Què feia falta? Doncs que algú redactés un projecte per poder fer aquesta construcció. Es va haver de fer la licitació que algun arquitecte pogués fer un petit projecte per licitar-ho. Després s'havia de provar deu tombes amb uns prefabricats i l'obra serà un pim-pam. Teníem el pressupost aprovat del que és el cementiri. Sí, del cementiri nou, que és aquell que hi ha allà tocant a la variant. Dit una mica lo bèstia, si m'ho permets, es tractava de fer-hi un forat i posar-hi el que estava prefabricat, no? Sí, sí, sí, vaig parlar amb gent del sector, em va dir, sí, sí, no, si hi ha uns prefabricats que permeten posar-ne un o dos, però de terra, que és on han d'anar, o l'orientació la que diguin ells, no?, de cares a la meca, bueno, tot aquest tipus de qüestions, però molt senzill tot, eh? cinc anys donant voltes fent tràmits i encara no s'ha fet la licitació de l'obra després s'haurà de fer l'obra i ja està ho dic per posar un petit exemple d'una cosa que sembla que hauria de ser relativament fàcil que qualsevol privat si tu haguessis de fer una petita obra a casa teva per fer un forat i posar-hi un perfabricat ho faries en dos mesos i l'Ajuntament de Girona o qualsevol altre ajuntament vull dir que no és una qüestió del de Girona especialment sinó de l'administració tarda cinc anys i encara no ho ha fet una qüestió que era urgent eh Vull dir que era urgent. I les licitacions també són molt llargues, no? Aquest és un altre tema. Jo ho veig, per exemple, als temes de llibres, o sigui, quan ens presentem en un concurs o alguna cosa d'aquestes, són bastant llargues, no? Sí, hi ha d'haver-hi uns terminis, evidentment, per donar garanties de concurrència pública, que es reuneix la mesa de contractació i que les coses es fan bé, s'han d'estudir, mirar els informes, validar-ho i tal, i, bueno, sí, són llargues, però normalment en qüestió d'un any podries poder-ho tenir... A mi d'aquest tema, seguint amb el que estava dient, vull dir, o sigui, abans... La canera, la llista d'exemples és molt llarga. La percepció que hi ha social per part de la ciutadania crec que és bastant en la línia que les coses no es mouen, que és el que deia Martí abans. Aquesta sensació d'arteriosclerosi, de paràlisi, d'enferrallament, que no... I això és molt decebedor per al que té ganes de participar o per al que té ganes que les coses millorin. I això és una cosa que ens hem fotut un tiro al peu amb el sistema que ens hem autodonat, perquè la democràcia és l'únic camí i per tant hem de continuar avançant en tot això i és complexa. I cada vegada és més complexa, però si de vegades... per ser tan complexa encara ho fem més difícil, doncs, ostres, és que acaba paralitzant el sistema. No té sentit que hi hagi d'haver un informe, un altre informe, tal que passin cinc anys per una cosa tan senzilla com poder donar l'enterrament adequat a uns senyors que tenen unes determinades creences. hauria de ser més fàcil tot això. Vull dir, nosaltres ara per posar el nom d'un senyor que va lluitar per l'aigua, vull dir, doncs com és Francesc Ferrer i Gironès, que va ser un president de la Cambra de Comerç i va estar en molts partits, és un home d'una dilatada activitat, que va ser... Va reivindicar el tema del cabal de l'aigua del riu Ter, i nosaltres sempre hem pensat des d'Aigua Esbida la importància que la gent, que d'alguna manera s'ha esforçat en que les coses milloressin o no empitjoressin més, reivindicar-los a aquestes persones, no? No és que jo pensi que m'han de donar el nom d'un carrer i tal, que sempre en Sergi Cot sempre em collona, diu el proper dia que et fotrem un monument seran a tu, dic jo passo perquè... Ja saps què vol dir? Si posen un nom en un carrer vol dir... Ja no hi ets, eh? Amb les normatives actuals, diguem-ne que no... Preferiria que trigués molts i molts anys. Els Marc Ramon ja ens van posar el nom d'un carrer. El senyor Nadal, en Quim Nadal, ens va posar el meu pare, en Pau Descansi, allà dalt a la palau. I amb això tenim la quota familiar coberta, diguéssim, per... Vull dir, no... Es tornaria a morir en aquest cas de riure el meu pare si sabies que tenia un nom d'un carrer. El que vull dir és que el difícil que és, per exemple, posar el nom a l'estació d'aforament del pont de la barca amb un senyor com el Francesc Ferrer. Ja ho vaig demanar en el seu moment en el carres Puigdemont. I no va ser possible, inclús se me'n van riure, em van dir, una estació d'aforament no porten nom, bueno, doncs a partir d'ara podríem portar-ne. Sí, sí, les coses no són fins que canvien i passen. Però ho poso com a exemple, no? Coses senzilles, costen molt, coses més complicades, i paro, com el tema de l'Observatori de l'Aigua, que és perquè la ciutadania participi en la governança de l'aigua, bueno, això és... Jo no sé si la pànic que serà la següent alcaldesa, segurament, per el que diu tothom. No, no, anava a dir, tens informació privilegiada. Jo m'he quedat molt parada, eh, que hi ha. Ni la bola de cristall, ni res de res, però la gent parla molt i alguna cosa deu anar cap aquí, no, és possible. Però vull dir-te que seria molt interessant, no només amb l'aigua, sinó amb general, amb tot, que la gent que li interessa la política no tinguin de fer-se d'un partit. i entrar en el rotllo institucional, que també és una via, vull dir que no la veig incompatible, però que puguin participar directament, no? I això és molt important, perquè si la gent té la confiança que si participen les coses poden millorar, doncs igual milloren, eh? I el tema de les escombraries? Aquest és un altre tema. És un tema que l'Ajuntament suposo que també s'hi ha posat. Ara, si vols, podem tocar una miqueta tots. Jo només volia dir una cosa, si m'ho permets, que és que a mi em sap greu l'utilització, entre cometes, l'utilització que faig d'en Martí Tarès que bé, perquè com que té aquest to mesurat i a més a més aquesta capacitat d'explicar les coses perquè s'entenguin que no és del tot habitual en el món polític, perquè jo crec que passa just al contrari... A vegades, a l'IFEM, i aquí hem tret un tema que valdrà per les escombraries, valdrà per les herbes, valdrà per l'aigua i valdrà una miqueta per tot, que és aquesta complicació de la relació que la ciutadania té, diguem-ne, no amb els carres electes, sinó amb la maquinària administrativa que fa allà un ajuntament. És a dir, la paraula, una burocràcia, ell n'ha dit a Arteo Esclerosi, la sensació... que alguna cosa no acaba d'arribar, que coses que són de sentit comú i que es podrien resoldre, pim, pam, pum, amb un control del diner públic que jo defenso del tot, però la sensació és que amb l'excusa del control del diner públic, amb l'excusa del control de... i només hi ha controls, el que passa és que no estem fent res del que hauríem de fer. Sí, el problema de l'administració en general i de l'administració local en particular és la qüestió de la seguretat jurídica. Aquí tenim un advocat, perquè no sé si tens formació jurídica, jo no en tinc, però en pau sí. I el tema de la seguretat jurídica és una qüestió que a l'administració li preocupa molt. perquè jo crec que escamada per una banda dels casos de corrupció que n'hi ha hagut i no es poden negar i segueixen aventi i vull pensar que menys que en el passat i per l'altre La protecció que es fa a la pròpia administració davant de la litigiositat a la que està sotmesa per part d'empreses que perden licitacions, per part de ciutadans que veuen greuge decisions que pren l'administració. Aquí s'ha trobat l'administració perdent litigis d'una certa manera habitual, per dir-ho així, i què fa? Doncs es blinda per evitar que les empreses puguin recórrer contra adjudicacions que creuen que no li són favorables, etc. Aquesta búsqueda de la seguretat jurídica absoluta fa que les àrees que més o menys anaven fent, serveis tècnics de tot tipus, de cultura, de sostenibilitat, del que sigui, es vegin obligades a ser molt més exigents en aquest tema. Això què implica? Doncs lògicament una burocratització que ve com a resposta, no que l'administració pública s'hagi tornat boja, que podria pensar que s'han begut l'enteniment i ara estan obsessionats amb aquesta qüestió, sinó sobretot... perquè s'ha recorregut aquesta litigiositat per intentar guanyar qüestions que d'entrada empreses en particular no veuen clares, per dir-ho així. Això és un cercle desvirtuós en el qual s'ha anat entrant i en què cada vegada es busca més aquesta protecció, autoprotecció de l'administració que és contradictòria amb l'agilitat, amb el bon funcionament, amb la prestació de serveis públics que l'administració local, per exemple, ha de prestar diàriament. No és una administració que dediqui a la planificació, no és una administració de segon ordre, és una administració que ha de resoldre les qüestions quotidianes, que és el que espera el ciutadà, que paga els seus impostos, no petits, i que per tant espera que l'Ajuntament li resolgui els temes normals de neteja, mobilitat, seguretat... etcètera, etcètera. I per tant, això fa que l'equació no quadri, per dir-ho d'una manera bastant ràpida. Aquest dia vam tenir aquí el periodista Jesús Badenes, que va fer una frase que després li vaig preguntar al Cristian Andreu, que també la vam tenir aquí, que venia a dir que de cares al nou govern, me'l refereixo, en que que venia a dir en Jesús que havien tingut un bany de realitat, que una cosa és voler fer coses i l'altra és poder-los fer en base una miqueta de totes aquestes coses, no? I la sensació, a vegades, parlant amb gent, diguem-ne, que ve del món o de l'entorn que ha donat suport a Guanyem, t'ho diuen, és que esperàvem que es fessin més coses... i parles amb la gent que està dintre de l'Ajuntament i diuen que potser no els podem fer no sé com ho veiem aquest bany de realitat i després passem a aquests temes concrets que són els que estan sortint cada dia en aquesta tertúlia Intentaré ser breu però sincerament per mi no és un bany de realitat és a dir, la CUP tenia experiència de gestió en altres ajuntaments i per tant sabia perfectament el pa que s'hi donava en la governança d'una administració pública El que fa és el que té dret a fer qualsevol partit que està a l'oposició, que és una certa demagogia, no? És a dir, no a la gentrificació, d'acord? Però tu ja saps perfectament, això no és un bany de realitat, és a dir, quan tu arribes al govern municipal, no tens un bany de realitat i dius, ai, no puc aturar la gentrificació, no puc impedir que s'obrin botigues de bicicletes, per exemple, no? Per tant, si saps que no es pot fer, no ho saps en el moment en què arribes al govern, ja ho saps abans, el que passa és que ho utilitzes com a arma electoral o com a arma política des de l'oposició per desgastar el govern. Quan tu demanes que vols una ciutat que sigui sostenible i a mi... Recordo les pressions perquè, evidentment, hi hagués, per exemple, un observatori de l'aigua en l'àmbit municipal o que hi hagués un pla per reduir les emissions i tal. I arribes al govern i veus que, lògicament, les eines que tens són les que són, però això ja ho saps abans. I, a més a més, no només no ho fas, sinó que, a més a més, la pressió que alguns col·lectius feien sobre el govern local es deixa de fer. I per tant penses, home, doncs potser aquestes pressions que jo rebia, per exemple, no eren tan objectives com podria semblar, no? Perquè ara no hi són i no ha canviat res. Fins aquí. T'has explicat molt bé, Pau, Carme. Ai, meu, el que és la política, eh? És la ciutat. No, no, no, ja pots dir que li he fet un gest a la Carme en el sentit que havia desviat una mica la cara del micro, que és molt dur i direccional i es perdia una miqueta... No, és que penso això, que això és la política, no? Vull dir que... però potser no hauria de ser-ho però és així, perquè el desgast hi ha sempre del que està en el poder sí, a mi em sembla sí, estic d'acord amb el que diu bàsicament amb el que diu en Martí i amb el que diu ella també, el que passa és que a mi em dona la impressió que Girona, diguéssim sociològicament no és copaire és la meva impressió personal, i jo els voto i no me n'amago i els he recolzat i tal Passa és que, vull dir, no sé si és una sociovergència, jo no hi entenc massa, de política de partit, entenc de política, cuidado, això em lluc sempre, em diu, sí que ets polític, bueno, d'acord, perquè m'interessa la cosa pública. Havies estat a punt de dir el mateix i hagués coincidit amb la recalda. No, no, a mi per una vegada no. No. Jo penso que vull dir que són joves i que són, en general, vull dir, són gent d'una generació més jove que la nostra, Jordi, i són gent que en aquests moments hi ha un cert rebuig per part de la gent que tenim més edat en general, en general, parlo molt en general, i per tant m'equivoco, segur. Però que hi ha una mica això, no? Vull dir, o sigui... ara venen aquests, els hippies ara venen aquests joves, venen aquí alguns que diuen que són comunistes tal i no sé què a més a més d'independentistes que ja era allò de dir, cuidado, sí, però no tanto ara a més a més resulta que són comunistes això és terrible, això bueno, vull dir, tenen ideals jo crec que a la societat el que li fa falta la joventut de qualsevol partit no guanyem, o la CUP sinó, vull dir, qualsevol partit necessita haver-hi una regeneració i que no siguin tan consignataris, no siguin tant d'allò de la consigna, que des de dalt piramidalment acaben sent molt d'obediència. I aquesta gent, per lo menys, són molt assemblearis, les coses s'allarguen, són complicades, hi ha molt de debat del debat, és veritat, però és que quan ets jove tens moltes inquietuds, molts de pros, és normal que siguin així. Jo crec que s'ha de normalitzar, no només que les herbes naturals, dels parterres, o com se diguin en català, que no sé com se diu, de les voreres, dels vorals, amb l'aigua normal de la pluja puguin viure i ens acostem a veure herbes i floretes pròpies del territori. Això sí que es talli amb la desbrossadora i que estigui net, d'acord, però no fa falta tenir lliris ni plantes especials que requereixen molts cuidados. que necessiten molt de pressupost per cuidar-ho, ells ho sap més bé que jo, en Martín ens ho podria explicar més, tot això és insostenible, no només des d'un punt de vista de l'aigua, sinó també des d'un punt de vista de feina. Ens hem d'acostumar a ser menys exigents en voler tenir una ciutat com si això fos els tulipans d'Holanda, no sé si m'explico, no? Exigero, eh? No, no, explicar-te l'expliques molt bé. Jo diria que... Jo he vingut aquí a aprendre, que ho sapigueu avui. No, però ja que has desviat cap a en Martí, tot això es va començar a fer en l'anterior mandat? Abans, abans. Mira, hi ha intervencions de la meva germana, de la Nuri, que no estava al govern en el moment en què ho va començar a parlar, que ja va dir en algun ple, que jo recordo, per tant, 2003... o una cosa així, que no s'havia de parlar de males herbes, que males herbes té sentit anomenar-les amb aquest nom en un context agrícola, d'explotació agrària, perquè evidentment la pagesia les considerava males herbes perquè suposadament, que això l'agricultura regenerativa té una visió totalment diferent, però és igual, se suposava que les males herbes perjudicaven el cultiu que hi havia en aquell camp. En una ciutat, parlar de males herbes, tu pots dir que no t'agrada, no pots dir que no t'agrada la vegetació espontània, però ens hauríem de referir més aviat a aquest tipus de nomenclatura que no ha males herbes, perquè no fa cap mal. No sé com dir-ho, més aviat, si tenen alguna cosa, és positiva. Que després la gent és incèvica i tira papers en els escocells i queden barrejats amb la vegetació que hi hagi pogut créixer, potser sí, però per si sola les plantes no tenen cap connotació moral i per tant no són dolentes. A Holanda, parlaves dels tulipes, en els escocells, jo que hi vaig anar abans d'entrar al govern, hi havia unes plantes espontànies que feien més d'un metre i mig i pensàvem, aquests països del nord, que se suposa que són la cultura en la que sovint ens emmirallem, en realitat van un pas per endavant. Per tant, el que ja es va començar a fer aquí, en època segurament d'en Pons, d'en Narcís Sastre, que jo vaig seguir i que ha seguit en Sergi Cot, nosaltres vam fer una guia, fins i tot, de les plantes que creixen a la ciutat i de quines utilitats tenen. Jo suposo que encara deu estar penjada a internet, una guia, i la vam presentar així, vull dir que No és una cosa que jo me'n senti autor, sinó continuïtat. I és el que sou passar en molts casos. No sabia que havia estat la teva germana el 2003 que havia començat. Parlava de les males... Ella estava educació, però sí que és veritat que no ho empleva per la... Era biòloga, botànica, i per tant parlava de... de les males herbes ja vàrem aprendre que n'havíem de dir herbes de generació espontània però jo per exemple, no, no i com que ho he dit altres vegades també ho dic avui tot el tema dels escossells ho vaig entendre perquè tu m'ho vas explicar perquè la sensació és allò de tot net i polit i ben diguem-ne assegada l'herba i coses d'aquestes i tal però esclar això té unes conseqüències de tot tipus que acaben siguin econòmiques però no només econòmiques, mai ambientals prop de 30.000 les cosells a la ciutat, evidentment fer l'entrecabat manualment, perquè abans hi tirava glifosat, herbicides i tal, però jo crec que és millor una ciutat que no utilitzi herbicides que són tòxics per les mascotes que van en aquests espais, pels nens o per la gent, és igual en general. És millor una ciutat sense herbicida, sense glifosat, que la Unió Europea, a més a més, va prohibir. Encara no va prohibir. Van fent moratòries i tal. Això ho va prohibir, diguem-ne? No, la ciutat sí. La ciutat ho va prohibir en època d'en Carles Puigdemont, si no recordo malament. i per tant no s'utilitzen des de fa molts anys. Què vol dir això? Que les hierbes s'han de treure manualment. Això té un cost molt elevat, per tant, potser ens les podem mirar d'una altra manera. Evidentment, quan queden seques, quan es pot, això s'ha d'anar cuidant. I no s'haurien de tallar una mica aquestes tan altes? No, com que neixen soles quan plou, quan deixen de ploure queden seques. Per tant, ara és l'època que ja es poden començar a treure perquè, evidentment, sense pluges i així, aquestes plantes queden seques, es treuen, un cop deixen d'estar vives, per dir-ho així, i ja està, o quan molesten. A mi, perdoneu, però m'agradaria tornar un pas enrere, perquè parlàvem amb això de la innocència, dels valors, totalment d'acord, evidentment no hauria de ser patrimoni només de la joventut, i crec que, per exemple, tu ets un bon exemple, no és que et tracti de gran, i jo intento mantenir-ho, però tu ets molt més activista que jo, per dir-ho així, i per tant jo crec que els valors d'intentar canviar les coses els hauríem d'intentar portar sempre a sobre, però és veritat que la joventut té aquesta visió, tanmateix, En el cas, jo ara recordo alguns debats que havíem tingut, i parlàvem abans del tema dels residus, el model que proposava la CUP en els plens, la Laia Pela, que ho havia dit més d'una vegada, era el porta-port de tota la ciutat. Jo no em vull ni imaginar com estaria ara la ciutat de Girona si s'hagués implementat el porta-port a tot arreu, però encara t'en diré un altre. el seu model quan cada vegada nosaltres estàvem impulsant una reforma de la incineradora perquè Girona no té abocador i està bé que no en tingui perquè enterrar la merda no crec que sigui la solució tampoc ho és incinerar-la, evidentment la seva proposta quina era? votaven sempre en contra de les reformes de la incineradora perquè deien que el seu model era el de residu zero el meu també, però si ara no tinguéssim incineradora ni abocador on posaríem la merda? I tampoc es tracta d'anar-la exportant, no? Que és el que s'ha de fer. Això no funciona, no? Bueno, però està en fase de proves. Està en fase de proves. Evidentment va molt lent. Aquest és un altre tema, no? Que s'ha hagut de canviar 3 o 4 vegades el... Sí, perquè va tardar tant que va canviar la normativa europea dos vegades, però ho dic perquè això és innocència de la joventut i tal? No, ells saben perfectament que no pots passar d'un dia a l'altre un model de residu zero, per tant, votar en contra de la reforma de la incineradora o demanar el porta a porta a tota la ciutat no respon tant a un plantejament de tenir valors ideals de joventut, sinó a un votar en contra o anar en contra d'allò que proposi el govern de torn perquè, evidentment, així es desgastes el que està en el poder. Que és una dinàmica legítima, que tots els partits, quan estan a l'oposició, la fan, però que jo vull diferenciar del que és una qüestió d'ideals. El mateix que passa amb la reforma del carrer a la creu, que se'n van omplir la boca del dret i del revés, que això no podia ser, que s'havia de canviar i tal, i dos anys i escaig després d'estar al govern no s'ha fet res, perquè, evidentment, és un marron, per dir-ho ràpidament, i, per tant, allò que serveix per desgastar el govern no serveix. Sí, clar, sí, sí. Jo sempre he dit aquí, i algú m'ha tocat el crostó, que jo crec que la decisió del que es farà si es fa ja està presa de fa temps i que no és pas tan complicada. És el que va proposar en Lluís Martí en el seu moment, en el mandat passat, que era treure algunes places d'aparcament, millorar la visibilitat i poca cosa més. No tornarà el carrer a la creu d'abans i per tant anem donant voltes, ara un procés participatiu, ara una consulta, ara una no sé què, per no acabar fent gaire res més del que s'havia fet. Per acabar traient quatre cotxes del mig aparcats i l'adoniment d'alguna d'aquelles peces que es van considerar perillosa. Això no és un desengany de tenir uns ideals, arribar al poder i veure que no es pot fer, sinó que ets plenament conscient quan estàs a l'oposició que això és el que és, però, evidentment, quan estàs al govern t'interessen unes altres coses i ja està. No crec que sigui la mateixa naturalesa de qüestions. la Carme ha dit el tema de les escombraries com va per Sant Eugeni el tema de les escombraries jo crec mira, ens porten matalassos ens porten mobles, jo crec que la gent està desfent les cases de Girona i ens les ve portar allà perquè si no, no s'entén que tinguem tants de mobles He de dir que fa dos dies que em sembla que estem millor, perquè jo vaig a tirar les escombraries davant de caninetes, però passo sempre pel Col·legi Groc, i per passar pel Col·legi Groc he de passar per l'altra cera, perquè és impossible, no es pot passar de trastos que hi ha. I jo crec que també aquí... La gent és una incívica i perquè l'Ajuntament ens fa pagar, jo crec que ho deixen a fora, jo crec que s'està fent expressament, perquè tan malament tu aixeques el contenidor i no hi ha gaire res a dintre. I a fora està ple, a vessar. i o s'aposa multes o es vagila que ja sé que tenir una persona un policia a cada contenidor és impossible però algú s'ha de fer perquè els que ho estem fent bé semblem tontos realment jo no sé què penseu vosaltres perquè semblem tontos perquè la gent deixa allà un talibé bé A mi em sembla que amb totes aquestes qüestions de política municipal i tal, vull dir, s'ha de votar molt, o s'ha d'anar molt amb la idea que gestionar la cosa pública, vull dir, és complicadíssim. Amb totes les garanties que tu abans feies, Esment, Jordi, vull dir, esclar, vull dir, el tret al peu que deia jo, o aquest sistema garantista que busca que no hi hagi problemes jurídics, com deia en Martí i tal, o sigui... Està molt bé, però és gestionar la complexitat. Des del sectarisme polític, i no miro ni en un, perquè no és una qüestió d'aquest partit o de l'altre, sinó que tots els partits, com el seu nom indica, són partits, és a dir, agafen una part de la veritat. És una mala actitud, perquè no integren. Les solucions són multifactorials, no només la de l'aigua, la de tot. I els interessos també són molt diversos, i per tant gestionar això és molt complicat. Ningú diu que sigui senzill. El que es dedica a la política ha de saber que és complicat, i ha de saber que no ho resoldrà, però que potser probablement, si ho fa amb molt d'esforç i molt de carinyo, potser tendirà una miqueta cap a la solució. Rebaixar el llistó de les pretensions sobre el que es pot arribar a aconseguir em sembla una bona idea, diguéssim. Jo no puc esperar tant que si tu ets regidor arreglaràs el tema de l'Observatori de l'Aigua. Per què? Perquè ja he vist que el tema de l'Observatori de l'Aigua ha passat per diferents partits i no es resol. No es resol per què? Perquè el marc mental és molt diferent del marc normatiu i del marc de les possibilitats. És a dir, les coses són tan i tan complicades, perquè ens les hem fet molt complicades. Jo sempre, irònicament, dic, potser primer hauríem de, qualsevol decisió política, preguntar-li al secretari de l'Ajuntamiento a veure què li sembla, que ens expliqui ell com ho faria ell, no? Perquè és un tio que coneix totes les normatives. No és culpa del secretari. i excusar-se amb el secretari per la inacció d'una administració local, jo crec que és un error. Igual que ho és, excusar-se que hi ha un pacte entre diferents partits, és a dir, Guanyem no pot fer tot allò que va prometre perquè arrossega el llaç d'haver de pactar amb dos partits més independents. Jo crec que això és un error. És a dir, per què no s'ha reunit, per exemple, a l'Observatori de l'Aigua, malgrat que el partit que estava a l'oposició en el seu moment m'ho reclamava setmana, més i més també em reclamava que es constituïs i que es reunís. Jo deia, no el tenim constituït però el tenim previst en el reglament i a més a més hi haurà una cosa que és la taula de l'aigua, que la podem reunir i tal. No, no, no, ha de ser l'observatori. Aquest partit arriba al govern, passen dos anys, ni s'ha constituït ni s'ha reunit. Això és que hi ha uns ideals i que quan arribes al govern veus la complexitat. No, sabíem perfectament que la dificultat burocràtica existeix, que les qüestions porten el seu temps, no? I per tant... Això s'utilitza com una arma de desgast, lògicament, en aquest cas jo parlo dels temes que m'afecten a mi, que aquest era un que era mensual. Escolta, no s'ha reunit l'Observatori, no s'ha constituït, no s'ha reunit i tal. I ho reclamava el partit que ara està govern i que en aquell moment estava l'oposició, que era la CUP, i ho reclamava també les entitats, cosa que jo he deixat de veure, per exemple. Les entitats que no reclamem l'Observatori? no ho sé, com a mínim de manera pública o en els mitjans... Cortes ulleres, però vull dir, si vos t'explico tot el que fem perquè a l'Observatori es tiri endavant. No, no, jo vaig tenir entitats a la porta de l'Ajuntament, per exemple, en les quals hi havia... Me l'estan fotent i vull dir, no soc un home pacient, però vull dir, pensa que el caràcter ja és, eh? No és cap amenaces. I això t'honora, i això t'honora. Tenir caràcter està bé, Pau, però vull dir que... Parlem en proves i sobre les realitats, sobre el que hi ha. Vull dir que Aigües Vida no ha deixat de lluitar cada dia perquè hi hagi un observatori, em sembla que és una qüestió qüestionable. Però abans es feia de manera pública i ara es deu fer d'una altra manera. No ho sé. En tot cas, jo he vist entitats davant de l'Ajuntament reclamant, per exemple, que el Paces no es portés a terme de la manera que es demanava, que les emissions a la ciutat... No, sí, tot un seguit d'entitats, entre les quals també la d'Aigües Vida, però altres... i representants de la universitat, reclamant això, o a l'encesa de llums de Nadal, per exemple, protestant perquè les emissions de la ciutat superaven no sé quin llindar, etcètera. Tota aquesta protesta pública que hi havia en relació als temes que jo conec, però que podríem extrapolar en molts altres camps, ha deixat de ser-hi. No dic absolutament, però ha deixat de ser-hi de la manera com hi era en aquell moment. I això és un fet. Ara els que fan tuits són uns altres, diguem-ne. Per exemple... Ja dic tuits, no? Vull dir aquí... O accions, o accions al carrer, sí. Un bon amic m'ho va dir... Vaig dir, ostres, abans estaves molt actiu, dient això està espatllat, això trenca, dic, ara veig que no hi és. I em va venir dir, sí, però és que ara governen els meus. Això també passa, eh? Clar, sí, sí. A veure, Martí, jo no conec el senyor Araujo, o penso que es diu Araujo, perquè hi ha un altre que és un jugador de futbol que es diu Araujo, cuidado amb l'accent, que no sé ben bé on va. Jo no el conec personalment i no tinc res en contra seva, ni contra els secretaris de los ayuntamientos de más de 50.000 habitantes. Lo digo en castellano perquè tot això ve de Madrid, no és... Però sí que és veritat que tant el govern anterior com aquest, i l'anterior de l'anterior també, sempre ens acaben parlant del senyor secretari, és a dir, jo no el conec ni el visc, ja callo de seguida. No, no, no, perquè veig que hi ha rèplica, t'escoltaré amb tota la paciència que convingui. Però jo penso que si aquests senyors tenen obstacles, que no són els seus obstacles, són els normatius, ja ho entenc jo, ell fa la seva feina, Però és clar, els que hem escollit alguns representants polítics també hem fet la feina d'anar-los a votar i exigim en aquests senyors que hem votat que compleixin els seus programes. Llavors això ha de ser compatible, no? En el marc de la llei, clar, és el que diria el secretari, no? Tu pots complir el teu programa sempre i quan allò que facis ho facis de manera legal i ajustada a llei. Doncs preguntem, per exemple, volem fer això, no? Volem fer un observatori de l'aigua en què hi hagi possibilitat de participar a la ciutadania en la cogovernança, fot-li el nom que volguis, No volem manar. Sempre que diguem això, volem una cadira en el Consell d'Administració de CATSA, empresa que li deguem el nom a tu, precisament. El nom i que hi hagi una plaça en el Consell d'Administració reservada al representant de l'Observatori de l'Aigua. Això ho vam impulsar nosaltres en els seus estats. Per què ho volem? Per banar? No, ho volem per tenir la mateixa informació que els que estan dirigint l'aigua, és a dir, tenir els mateixos papers és fonamental per poder assentar-nos amb aquesta gent i dir, bueno, com està això, aquesta fiscalització requereix informació. Però aquí segur que no hi té res a veure, el secretari. No, no, no. Ho dic perquè l'OIEN, vull dir, sàpiga per què volem entrar en el Consell de Ministres, ho dic perquè sàpiga que no és una intenció de voler anar-nos més enllà del que ens correspon com a ciutadania. Deu ser de les poques empreses que estan constituïdes que en el seu Consell d'Administració tenen reservada una plaça per un representant de l'Observatori de l'Aigua i una altra per un representant dels treballadors. En el Consell d'Administració, això no va ser fàcil d'aconseguir el consens polític, és a dir, que un representant de Junts, en aquest cas jo... Havia de convencer altres representants d'altres municipis, d'altres partits polítics, més a l'esquerra se suposa, que hi haguessin aquestes places reservades, aquestes dues persones, amb un Consell d'Administració. I si no s'ha constituït l'Observatori de l'Aigua, ja t'asseguro que no és per culpa del secretari ni de cap normativa, perquè això us podria haver fet. Bueno, haurem d'invitar el regidor actual que ens ho expliqui aquí en directe aquesta seria una bona idea, potser seria un bon debat perquè clar, són informacions contradictòries i jo, com que no ara no és ni el lloc ni el d'allò abandonaria aquest debat Doncs deixem-ho i... I ens apuntem a això que estaves dir, la Carme i jo estàvem escoltant amb molt d'interès tot el tema. Aquí molt d'interès, sí, sí, sí. Escolteu, ahir va haver-hi plaer, i entre altres raons, per exemple, una d'elles, diguem-ne, un pla financer per pagar els 8 milions del garatge forner, que això sí que ve de molt antic, per dir-ho d'alguna manera, també es va dir, per exemple, que el dia 20 es firmarà, diguem-ne, el... es tirarà endavant el pla urbanístic que permetrà, diguem-ne, el nou campus de salut per la banda, diguem-ne, del que és l'Ajuntament de Girona. L'aprovació urbanística per tirar endavant el campus de salut, que després ha de ser ratificat. diguem-ne, per la Comissió d'Urbanisme, etcètera, etcètera, etcètera. Trueta. Abans, en Paula ha fet una afirmació basada en Lucas Semporay, dient que Sílvia Pani, que té moltes possibilitats, diguem-ne, de ser la nova alcaldessa. De moment, és la consellera, diguem-ne, de territori, habitatge i transició... ecològica, però ja han començat a sortir veus a la Barcelona profunda, veus que aquí ja es deien des del primer moment que possiblement tornaria per encapçalar, o que hi havia una informació signada per una periodista del periòdico que deia que el govern es plantejava ja un canvi, un retoc perquè es pogués dedicar a, diguem-ne, a preparar la candidatura. I entre mig, el Truet, el Parc Jordi Ben-Lavitjana, la Carme Ferreca, el Defensa... I tot plegat, diguem-ne, la sensació que aquí hi ha hagut jugades, per exemple, els comuns, que no tenen representació ni a la ciutat de Girona ni al Parlament de Catalunya, pel que fa referència a la marcació de Girona, han aconseguit un pacte molt gran de la Generalitat perquè sortint uns diners, poc més d'aquests 8 milions del garatge forner, però que fins ara no se n'envia parlat. I això dona la impressió que ara es posi damunt de la taula de l'Ajuntament la decisió d'acceptar-ho i canviar-ho, però canviar voldria dir segurament tornar a reiniciar un projecte o no. En fi, que el tema Trueta ja no és només el campus de salut, sinó que és una lluita política de primera magnitud i jo us he de preguntar com ho veieu en aquests moments. Jo més vosaltres que sou polítics, vull dir, que en sabeu més. Jo només és la part de la ciutadania, no? Que creiem que se'ns va donar aquesta part fa molts anys per uns pisos i per tal, i que encara que tu diguis que no hi veus gent... els caps de setmana el que tu diguis m'ho diu a mi perquè sempre que dic això és que no s'hi veu gent en el parc i he tornat a anar a caminar jo tampoc voldria simplificar tant sí que és veritat que dic que diguem-ne que la part que toca més el camp de futbol sí que hi ha gent i només faltaria que en un parc no hi hagi gent que hi ha una part del parc que no és tan utilitzada excepte alguns caps de setmana diguem-ne per gent que hi va fer determinades celebracions I llavors el que també dic és que el parc no es perd, senzillament es trasllada, però a partir d'aquí, diguem-ne, només faltaria... Però es trasllada molt més lluny. Depèn de quan tu miris. Pels que estem a Sant Eugènia, sí. O sigui, jo miro pels meus, pels nostres, vull dir, per mi, saps? Amb una paraula miro per mi. Llavors a mi m'assembla que no hauria de ser negociable. Fa molt que hi lluitem, perquè diuen que és per cosa política, no. Jo, en el meu cas, no és per cosa política. Aquest dia la Cristina Andreu ens va explicar que abans que hi hagués parc, per dir-ho d'alguna manera, que allà s'hi havien d'edificar pisos segons el pla que hi havia, diguem-ne, que havia organitzat el segon tripartit del president Montilla. Però després es va tirar enrere, ja es va tirar enrere. Sí, es va tirar enrere per manca de diners, no? Sí, sí, sí. Però vull dir, esclar, llavors, jo crec que aquí, això potser ho saps més tu, que a mi em sembla per un CIF, que sigui de Girona, que interessa tenir el parc perquè el Trueta tingui un peu a Girona, perquè no sigui de Salt. A mi em sembla que va per aquí. Perquè crec que el que és pròpiament l'espai on va al parc hospitalari ja té una part, que és a Girona. Té una part? Sí. En l'espai del parc hospitalari hi ha una part que és municipi de Girona, que és justament on s'han d'expropiar aquelles finques que es va posar al crit al cel de Vell Solà i Sureda. Sí, sí, aquestes s'haurien de fer. que s'expropiaran igual el que s'està discutint és la manera de pagar-ho si paguen diners s'expropiarà però s'ha de compensar lògicament econòmicament a les persones que en són propietàries llavors per fer aquesta operació tornem al tema del finançament la Generalitat pot dir posarem 8 milions i ja està els traurem dels pressupostos generals de la Generalitat i fora Un ajuntament no pot posar 8 milions, ni que vulgui. És impossible. Ara, per pagar això del garatge forner, ha de fer un pla de finançament, per dir-ho així, per poder arribar a pagar amb no sé quant de temps. Perquè 8 milions per les finances de l'ajuntament, quan ja us recordo que té... Ara ja són més de 6, però és igual, deu ser 7 o 8 milions d'euros d'inversió... No pots dedicar tota la inversió a pagar una cosa així, perquè necessites fer moltes altres coses, asfaltatges, inversions de voreres, d'edificis, plurianuals que ja tens compromesos, etc. Per tant, l'Ajuntament, jo entenc que el que fa en aquell moment és dir que hem de fer algun tipus d'operació per finançar l'expropiació d'aquestes finques per tal que... que els propietaris d'aquestes dues cases puguin cobrar els diners que els hi pertoca, i decideix fer edificable la zona del parc. A veure, jo personalment ho veig una mica un contrasentit, preferiria la solució que han pactat els comuns, per dir-ho ràpid, en què la Generalitat afronti aquesta despesa i es faci el parc allà on toca, no es toqui el parc i es faci l'habitatge que ja estava previst en el sector, que encara té molt per desenvolupar, tot aquell sector entre Santa Eugènia i Sal, i que per tant, un cop desenvolupat, sí que donarà més sentit al parc de Jordi Vilamitjana, igual que passa amb el parc de Domèn, que la gent deia... quin parc més xulo aquí, però si hi ha d'anar amb cotxe no és perquè la gent hi vagi amb cotxe, és perquè aquí es desenvoluparà tota una sèrie d'habitatges i aquest parc ha de donar ús en aquests veïns, i ara va prenent sentit i la gent diu, ah, clar, aquest parc era per aquests nous veïns que estan venint a viure aquí doncs el mateix passa allà Primer es desenvolupa el parc, és una qüestió de planejament i d'urbanització del sector. El promotor de tot aquell polígon ha de fer el desenvolupament del parc, ja el va fer. Durant el mandat de Narcissastre es va fer un procés participatiu, es va decidir que allà anés un skatepark. Durant el meu mandat vaig tenir la sort de poder-lo... I es va fer un skatepark allà, que faltava una segona fase, que no sé què. Es van anar fent una sèrie de millores en espera que els sectors desenvolupés i que allà hi anessin a viure més veïns i, per tant, que utilitzessin més el parc i reclamessin més millores, etcètera. Per tant, jo personalment preferiria que el parc es mantingués allà on està, bàsicament perquè s'hi han fet unes inversions i perquè per una qüestió de gestió pública, de recursos públics, no té sentit fer un skatepark, fer un parc infantil o plantar brat i després carregar-s'ho tot i fer-hi pisos, encara que el parc es desplaci en un altre sector. D'entrada, no té molta lògica. Entenc l'operació per aquest problema de finançament que tenen els ajuntaments, Però preferiria que no s'hagués de fer. Aquesta és la meva opinió. I fins i tot, allò dels arbres. O sigui, treure tots els arbres altre cop és una bestiesa. Treure vol dir tallar, eh? Tallar, tallar. Totalment d'acord. No es trasplanten. No, no, no. Sé que siguin exemplars històrics que no n'hi ha cap. Pau, no, no. Això posa un perill de troeta? Jo no hi entenc d'aquest tema i m'agrada, si no tinc prou informació, prefereixo escoltar i aprendre, que també és molt interessant. Doncs us ho pregunto a vosaltres dos, això posa un perill del troeta? És a dir, el perill que el clínic passi al davant? Sí, i tant. Ah, sí? Sí. O i tant. No, no, però això és una qüestió evident. És a dir, jo en el seu moment vaig preguntar al conseller Comín, que era conseller de Salut en el seu moment, quin era el període d'amortització d'una inversió per part de la seva conselleria i em va dir que com a mínim eren 15 anys. Fixeu-vos si passeu pel Trueta en quina situació està. Doncs estan fent unes obres a sobre de l'ICO, que serà un bloc quirúrgic que ampliarà el Trueta ara no recordo quants milions d'euros eren d'inversió, però el departament està invertint en el Trueta, lògicament perquè no pots esperar a tenir el nou hospital i no fer cap inversió en l'actual, però s'estan fent unes inversions molt elevades si això, el període de retorn és de 15 anys, vol dir que com a mínim fins d'aquí uns 20 no hi haurà el nou Trueta que hi serà algun dia, però no ara en començarem a parlar Continuarem parlant, vull dir. No comencem a parlar, però ho farem un altre dia perquè són les 11. Gràcies, Pau, gràcies, Mari Carme, gràcies, Martí. Demà tornem. Ara, aviat, seran les 11 del matí i a les 11 entrarà, diguem-ne, l'informatiu. En tot cas, diguem-ne, per acabar-ho de reular. El Trueta creus que està en perill, així? Pel 2031? En perill no, però a curt termini segur que sí. Ara sí, són les 11. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 10 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Salelles critica la manca de concreció absoluta del govern una setmana després del pacte amb els comuns pel nou Troeta. L'alcalde assegura que de fet fins ara ningú de l'executiu de Salvador Illa s'ha posat en contacte amb el consistori. Salelles diu que estan oberts a escoltar opcions per modificar la proposta consensuada però reclama la Generalitat moure fitxa perquè és ella qui l'ha d'explicar. Per això, davant d'aquesta manca absoluta de concreció, Salelles assegura que des de l'equip de govern només poden mantenir el calendari pactat per garantir el compliment dels acords i permetre que el campus no acumuli més retards. De fet, el 20 de juny es celebrarà el ple extraordinari per aprovar la modificació urbanística del campus de salut. El ple de Girona aprova el pla financer per aixugar un dèficit conjuntural amb el vot del govern i l'abstenció del PSC. Un pla econòmic financer que ha de permetre afrontar els més de 8 milions que han costat la sentència del garatge forner i la FIA les desigualtats retributives. El pla servirà també per aixugar el dèficit de 250.000 euros amb què s'ha tancat l'últim pressupost. Girona lamenta els terminis estrictes per complir amb els projectes Next Generation. El tinent d'alcaldia i regidor de Transició Ecològica i Área Urbana, Sergi Font, va lamentar en el ple municipal els terminis per part dels diferents ministeris que han fet que l'Ajuntament de Girona perdés 1,2 milions de fons europeus. El regidor va detallar que no s'han pogut tirar endavant projectes dins el termini a causa d'imprevistos externs. Aproven fer un ple extraordinari a Girona per parlar de l'estat general de la ciutat. El PSC de Girona va presentar una moció que es va aprovar en el ple municipal que reclamava parlar de la recollida d'escombraries i del nou campus de salut, temes que ara per ara marquen el mandat. També de l'estat general dels carrers, parcs, places i jardins de la ciutat o de la manca d'habitatge assequible. Girona no ha pres la decisió sobre la sentència que l'obliga a col·locar el retrat del rei a l'Ajuntament. L'alcalde de Girona, Lluc Salella, es va apuntant al ple que s'estava acabant de valorar i treballar amb el que diu la sentència, que va donar la raó al regidor de Vox, Javier Francisco Domínguez, que va demanar com estava el tema per col·locar el retrat i posar la bandera, ja que l'Ajuntament tenia dos mesos per fer-ho quan va sortir la sentència i terminar el mes de juliol. L'Ajuntament de Girona proposa una reducció del 25% del mercat de l'Adresa. En la nova ordenança relativa a la venda no sedentària en mercats de marxants a la ciutat i un cop creada la comissió d'estudi de l'ordenança, també amb una nova assentadora, el consistori partirà d'una reducció del 25% respecte a l'actual i on també s'estudiarà els criteris d'espais i estètics de les diferents parades. I en esports, Juan Pedeixa el Girona després de nou temporades i 265 partits oficials a l'esquena que el converteixen en el segon jugador amb més partits disputats amb el Girona després d'Estuani. I pel que fa al temps, jornada que s'espera calorosa, malgrat que a la tarda poden aparèixer alguns núvols, les temperatures s'enfilaran cap als 33 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i