Girona: balanç, escombraries, habitatge i Trueta

García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. ... ... ... ... ... ... ... ... L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. no passaste de caigua, hasta bé con cocodrilo. Molt bon dia, entrem en temps de Tertúbia, Girona FM, quan passen 8 minuts a les 10 del matí d'aquest divendres 6 de juny, va avançant el mes de juny, se causta al final de la primavera, arriba la calor, o si és que no ha arribat ja, i nosaltres continuem buscant el pols de la ciutat en aquestes tertúlies a les que convidem múltipla gent que ens acompanya des dels estudis del carrer Balmes de la ciutat. I avui Voldria agrair molt especialment la presència, perquè s'estrena a la tertúlia, del senyor Josep Maria Sirvent, metge, investigador i ciutadà. Així es m'ha dit, eh? I m'ha agradat molt aquesta... Moltes gràcies per ser aquí. Bon dia, és un plaer. No, és un plaer per nosaltres tenir una persona i un ciutadà, diguem-ne, tan significat i qualificat de la ciutat en aquests micròfons. No diré el mateix, perquè ja ho vaig dir la primera vegada que va venir a la tertulia, de la senyora Cristina Andreu, que també ens acompanya avui, que és aquesta segona porta d'aquesta tertulia. Bon dia, Cristina, què tal? Bon dia, Jordi, gràcies. Aquí estem, doncs, esperen si arriba una tercera pota, que se'ns està retreçant una miqueta, però vaja, el que podem fer és passar una miqueta a la vista. Jo us volia proposar un... no anava a dir un joc, no, no és un joc, és a dir, és una manera d'entrar en aquesta tertulia, podríem parlar de la calor, podríem parlar que ara que tenim aigua tenim mosquits, podem parlar exactament de tot el que voleu. Però fa pocs dies es va complir el segon aniversari de les eleccions... i dintre de pocs dies vindrà el segon aniversari de la constitució del govern tripartit i diuen que a vegades a mig mandat jo crec que s'hauria de fer de manera permanent però a mig mandat es fa una mica de resum de tot plegat clar, la Cristina va començar de manera molt activa i en aquests moments és una gran observadora però no està en directe. Per tant, jo crec que et volia demanar com ho veus quan vas estar dintre i ara que diguem-ne que no n'estàs despenjada però que ja no estàs dintre de l'equip de govern municipal. Bé, és una pregunta que és complexa. Potser m'agradaria fer dues apreciacions. Una és en relació al repte que va ser constituir un govern amb tres partits, que òbviament tenien programes electorals diferents, i que per tant no va ser fàcil la gestió d'aquest acord i que aquí tothom va posar-hi de la seva part per fer-ho possible perquè el que sí que hi havia era una percepció comuna que els ciutadans i ciutadanes de Girona ens estaven Ens estaven portant, ens estaven demanant, ens estaven quasi bé exigint que fóssim capaços de posar-nos d'acord perquè la ciutat havia quedat en una situació d'aturada i que calia tenir un poder local suficientment fort i estable que permetés desactivar projectes estratègics de ciutat. en temes com l'habitatge, en temes com la mobilitat, en temes, òbviament, com el futur parc de salut, en temes com tots els projectes que es penjaven de tots aquests fons Next Generation i que permetien un ingrés suplementari d'inversions que no teníem dret a perdre i que, per tant, ens obligava a treballar de forma comú. I això jo vull dir-ho perquè a vegades la gent ens oblidem del que això suposa. Això suposa un esforç diari de negociació, de recerca de consens, de respecte de les diferents maneres de ser i de fer de partits que en alguns casos o en alguns temes tenim posicions força distants i que per tant jo en aquests dos anys crec que hi ha hagut una situació de, podríem dir, de pau política que crec que hem de posar en valor, perquè això no és fàcil. I no és fàcil quan estem veient el clima polític d'aquest país, Catalunya, i el clima polític de l'estat espanyol. Per tant, jo, com que soc pedagoga de formació, per mi això és molt important recordar-ho, perquè és un exercici difícil. I la segona qüestió és que ha sigut aquests dos anys, jo crec que han sigut dos anys de desencallar coses i de poder provar coses que es materialitzaran en aquest mandat. Algunes ja s'han posat les primeres pedres dels edificis que es podran ja entregar, pisos per joves, pisos... També la plaça Espanya, que aviat ja sortiran les obres, també el pàrquing dissuassori i, per tant, tota la transformació de l'entrada a sud. Vull dir que crec que són dos anys que s'ha treballat molt molt, molt, perquè s'hagin, bueno, per fer front a aquests reptes que, com us deia, la ciutat tenia pendents i que calia desencallar. Doctor Sirrent, li faig la mateixa pregunta. Sí, però jo parlaré com ciutadà, com ciutadà, un ciutadà iniciat per la Cristina, precisament una mica amb la política, molt il·lusionat, el 2023, i que com ciutadà també segueixo... notant que hi ha com un descensís per què? perquè tota aquella eufòria de fer coses i coses i coses ara et dones compte que la ciutadania en general el clima de carrer no és molt agradable. La gent està a la que salta, ràpidament critica el que fa aquest i l'altre, sobretot el que fa el govern. I jo crec que el govern ha treballat moltíssim, ha treballat per la ciutat, però el fet de ser tres, jo crec que això a vegades es fa difícil. Es fa difícil perquè... Es perd la connexió aquesta amb el ciutadà i hi ha temes molt calents, molt calents, que tots sabem quins són, que han desvirtuat una miqueta la feina, que es va començar amb ganes i amb ganes de solucionar les coses i la vida de la ciutadania. Què passa al Ciutadà? Ara veu que s'estan en picabaralla contínua, la posició i els tres membres del govern, i per temes importants, són importants, són de país, com has dit tu, Jordi, moltes vegades, el tema del campus de salut. I ara està... l'assumpte molt bollent jo crec que hi ha ciutadans que no saben què està passant perquè els polítics tenen aquesta manera d'explicar i no explicar i entre ells hi ha aquests lios partidistes que dius, bueno, es volen fer el favor d'aclarar-se de què està passant com ho podem solucionar I a voltes la classe periodística també donem per entès que tothom sap de què va i no és així, a vegades passen coses pel damunt, però li he tallat, perdona. No, no, no, que precisament jo potser tinc aquesta visió ciutadana, no? Fora de periodista i tal, vull dir, estic aquí, però... perquè sóc amic de l'emissora, no?, i gràcies per convidar-me, però ho veig des d'un punt de vista molt de carrer, saps?, i trobo que s'està embolicant molt tot, s'està embolicant molt tot, i després l'altre tema candent, que són les escombreries, clar, tu surts al carrer i veus coses, veus coses, i aquestes coses s'han de dir i em consta que el govern avui precisament l'alcalde ha fet un article al punt que és un article que jo crec perfecte d'autocrítica analitza perfectament com està de què va el tema i jo li dic que això és tenir valentia però hi han de posar solucions Tindrem temps de parlar-ne de totes aquestes coses però permeteu-me que saludi la tercera pota d'aquesta tertúlia que sí que té visió periodística, ell, que és en Germà Capdevila. Germà, com estàs? Hola Jordi, què tal? Content d'estar aquí un dia més. Gràcies que ens acompanyis. Li havia demanat a la Cristina i al doctor Sirvent, Josep Maria Sirvent, que ja que havíem arribat a l'equador del mandat, una visió d'aquests dos anys de govern municipal des d'un punt de vista ciutadà. I és la mateixa pregunta que et faig a tu per arrencar, diguem-ne. Jo crec que estem veient la corba natural dels governs, és a dir, sempre hi ha una eufòria inicial i ganes de menjar-se el món i d'arreglar-ho tot d'avui per demà, després la realitat, si fot una bufetada amb la mà oberta... i la corba que està baixa i s'estabilitza. Ara el tema és, en l'equador dels mandats, veure si els governs són capaços d'aquesta corba tornar-la a aixecar-la lleugerament per arribar a les següents eleccions amb una velocitat de creuer interessant. És cert... que els governs de coalició afavoreixen un cert microclima que fa que totes aquestes picabaralles que esmentaven queden tancats en l'àmbit del consistori i de vegades, com bé deies Jordi, el periodisme queda atrapat per aquest microclima i entra volent o sense i queda allà i participa però la gent, això no li arriba, com bé deies tu surts al carrer i les preocupacions són les que són i és les escombraries i és què passarà amb el Troeta i si aquest s'ha barallat amb l'altre i si l'altre ara li ha dit no sé què això no arriba la gent i jo crec que els exercicis com aquest de l'alcalde fent un article al diari principal de la ciutat són importants però no són suficients Crec que hem, diguem-ne, hem abastat una mica el clima i ho hem fet d'una manera, però el doctor ha dit que hi ha temes que són candents aquest dia. El periodista del diari de Girona, en Jesús Badenes, va fer una frase que jo ara la transmeto i te la pregunto, que venia a dir, diguem-ne, que el nou govern... També parlava, diguem-ne, de l'equip que l'encapçala, és a dir, de Guanyem, que havia tingut com un cert bany de realitat, en el sentit que, diguem-ne, que no és tan fàcil fer les coses quan has de tractar amb tècnics, amb secretaris, amb lleis, amb normatives, amb diners, i a vegades amb la manca de voluntat que les coses puguin fer d'una manera que tots diríem, diguem-ne, aplicar al sentit comú. Ara he fet gairebé un discurs, però t'ho pregunto, és a dir, la sensació entre allò del receptar i el prendre, el ser i o no ser i van-ho topar o no necessàriament? Bé, jo crec que, òbviament, hi ha una part que fins que no estàs a dintre, a la cuina, no la coneixes. Però potser, a diferència d'altres, jo ja havia estat al govern i sabia bé. Amb un altre govern, diguem-ne. Amb un altre govern. I havia tingut responsabilitats. Un altre govern, vull dir, l'afereixo d'una altra administració, en aquest cas. Totalment, totalment. I has estat al govern de la Generalitat. Havia estat en el segon tripartit i havia estat en el govern de la Generalitat. Per tant, jo sabia des del primer moment, i no en va, per això entregarem els pisos, quan els entregarem, per això la plaça Espanya es farà, per això... És a dir, quan un sap el que vol, té un bon full de ruta, coneix bé l'administració, l'organització que ha de dirigir, i des del primer mes presenta a tots els seus treballadors quins seran els eixos i les prioritats, i sap mantenir la pressió d'allò que no farà i no transmetre-la als tècnics, que és el que a vegades fan els polítics... el que fas és liderar un projecte polític. I això és el que vam fer. És veritat que potser hi ha gent amb més experiència o amb més capacitat que d'altres. Això en tots els grups polítics. Em sembla que és així de clar. Hi ha gent que serveix per governar, hi ha gent que té moltes habilitats de lideratge, de capacitat de planificació, de capacitat de presa de decisió, i hi ha gent que en té menys, a tots els grups, a tots els colors. Llavors, el bany de realitat jo crec que és un bany de realitat que depèn una mica d'això. Depèn una mica d'això. Llavors, a mi, que a vegades, pel fet de ser un partit nou, se'ns tilli, o es tilli, o guanyem de certa ingenuïtat, no sé, potser jo podria tillar d'ingenuïtat, segons quines declaracions que fan governs molt consolidats, quan prometen coses que saben que no podran complir. I això, més que ingenuïtat, podríem dir que és cinisme. Però vull dir, això és una cosa que a vegades em sap greu, perquè, en certa manera... La vella política no ha donat solucions. Aquí estem avui. I pensar que els que podem portar una nova manera de fer política se'ns responsabilitzi ara de coses que porten, jo no diria anys, sinó diria desenis, i sense funcionar llavors ho trobo un exercici... No vull posar un adjectiu perquè no m'agrada. Però en tot cas jo crec que el bany de realitat és... és que tenim una ciutat amb unes necessitats i un pressupost i una capacitat d'execució que no s'ajusta a aquestes necessitats. I per tant això ens demana que el finançament dels municipis sigui diferent i que canviem l'organització municipal, que simplifiquem els procediments, que entre qui entri es trobarà amb aquest azucac. Per tant, jo crec que la clau està aquí. Què fem amb els pressupostos municipals i què fem amb canviar les organitzacions municipals de manera que siguin equips que puguin donar resposta a la gent i que no es vegin enclaustrats, amb procediments, amb normatives, amb lleis, que l'únic que fan és que cada vegada se sentin més lluny i cada vegada més protegir-se de no fer res que algun dia algú pugui presentar. És una qüestió totalment inoperant. i jo crec que és una qüestió ja immoral. Germà, doctor, a veure, jo hi estic absolutament d'acord, és a dir, el que passa és que la Cristina ho explica molt més bé, en el sentit aquest, no?, la paraula de ingenuïtat l'has fet servir tu, però sí que és veritat que s'ha vingut a dir coses noves, jo crec que el problema, diguem-ne, l'han tingut anteriors consistoris, i desgraciadament, i perdonen aquí soc pessimista, crec que el continuaran tinguent els que vinguin perquè, diguem-ne, s'han fet moltes normatives que des del punt de vista de sentit comú la podien tenir, és a dir, el control del diner públic és evident que s'ha de fer el cèntim, però les sensacions de que a vegades totes aquestes coses s'han aprofitat per alentir procediments, per no acabar de deixar anar, és a dir, jo al final sempre acabo parlant de burocràcia, però és que em dóna la impressió que que és excessivament farragós tot i que ens costa molts diners tot aquest i que no permet, diguem-ne, fer aquelles coses que, en fi, que abans deia. I que no arriba, la informació aquesta no arriba a la ciutadania. És a dir, costa molt que... el que passa a l'Ajuntament, no?, informar la gent. Vull dir, ara, amb el tema d'escombreries i tal, de dir, ei, farem la targeta identificativa, l'ha d'anar a recollir aquí, parlar amb ells, s'han fet moltes reunions, d'acord, però no acaba arribant correctament la informació, és com... Torre de Marfil, l'Ajuntament és com una torre de marfil, i encara que hi hagi equips de govern que dius, mira, aquests tenen una manera diferent de fer, acaben claustrant-se allà i fent una mica... El que toca, no? Es puja en el carro de la burocràcia, dificultat en la gestió del dia a dia, és tot un problema, no? I no arriba la informació. Diuen, bueno, han fet un tuit, jo, és que, aviam, fer política amb tuits, no, a més a més... de qui és el tuit, no? Qui ho controla? Avui hem vist com s'estaven barallant el Trump i el Mas, que ja és la Pere, no? Fer una explicació per tuit, perdona, hi ha molt poqueta gent a Girona que estigui al corrent del tuit. perquè no té temps, perquè simplement no en té, i ja està, diu, ho han fet per xarxes socials. No, així no arriba la informació de la gent, no n'hi ha prou. Diu, bueno, doncs fem el diari, veus? Avui aquest article que hem comentat de l'alcalde ja és una manera diferent. Per què? Perquè el diari està a l'abast de molta gent, i si no, li explica el veí. Bueno, ja, estem d'acord, però diríem que és un canal més... tradicional i correcte. Si t'acorda tu que no n'hi ha prou en pengès com aquell que diu, ho hem publicat en el bolletí oficial de la província que penso que es diu així. Això no s'ho llegeix. Però no t'eximeix. Sobretot si has de tractar amb l'administració. L'administració té els mecanismes adequats perquè si falla en relació al ciutadà té totes les explicacions del món i no té que fer-ho. Però haig de que el ciutadà tingui un problema amb l'administració i passi d'un termini perquè la patacada hi és. Jo crec que el govern municipal té un... però no és un problema, sinó una dificultat adicional, diria que ha de saber gestionar, i és que precisament el que dèiem, després de dècades de la vella política, la ciutadania ha apostat per unes noves formes i noves maneres de fer política i espera resultats, i espera que si ho farem diferent els resultats seran diferents. Ara, si els resultats són els mateixos, d'aquí a dos anys no sé què passarà. Deixeu-me ser el dolent de la pel·lícula perquè ho he de fer, o sigui, la gent diu s'han apujat les taxes de les escombraries i la Girona està bruta i hi ha llocs que els contenidors diguem-ne, i tenen raó ho ha dit el doctor i li arreplego perquè és veritat, és a dir alguna cosa no està funcionant i per tant s'ha de canviar i és una miqueta el que el que en certa manera intuït que diu l'arcalde avui o que també han dit altres membres del govern municipal la meva sensació des de fora i senzillament per experiència d'anàlisi política és que s'està preparant un canvi profund perquè no pot ser d'altra manera perquè és evident que alguna cosa no ha acabat d'anar bé sigui perquè és veritat que tot això venia de l'anterior mandat que s'havia firmat També és veritat que llavors defensava encara anar una mica més lluny i defensava el porta a porta. La veritat és que la concreció de com ha anat, jo crec que la majoria de la gent, si m'ho permeteu, anava a utilitzar el qualificatiu normal i no ho faré. És a dir, la majoria de la gent que és gent ciutadà no pot estar en contra de reciclar més, ni no ho està. I per tant... tampoc és un problema que puguem discutir, perquè és una normativa europea. Per tant, això la gent a vegades no ho sap. Ens han apujat la taxa. Sí, sí, però és que la normativa europea diu el que diu i s'hi ha d'anar. Però la veritat és aquesta, que alguna cosa no ha anat bé i que s'han vist algunes imatges. convenientment potenciades també per les xarxes socials perquè és allò que deies no necessàriament està governant o està a l'oposició comporta les mateixes estratègies de comunicació que comunicar a vegades es fa però costa que arribi la gent és a dir, les el tema de les targetes, s'han fet moltes reunions, però segurament s'haurien d'haver fet més, és a dir, com va començar tot a Montjuïc, va ser un símptoma que allò va ser un desastre, en el sentit, diguem-ne, un desastre, matitzo, els grups de WhatsApp, l'explosió, diguem-ne, de la... de l'associació de veïns, que ara finalment sembla que es mantindrà, que jo crec que és necessària, però allò ja va denotar que era alguna cosa més que un canvi de sistema. De tota manera, Cristina, això sí que ho sabiu, que un canvi de sistema comportaria reticències, comportaria problemes, que passa que segurament n'hi ha hagut més dels que s'esperaven, no? Bé, a veure, és que jo crec que cada tertúlia hauria de tornar a repetir el mateix i ho seguiré fent fins que... És un contracte que sabíem que la seva posada en funcionament seria problemàtica perquè és un contracte amb un tipus d'empreses que són de difícil gestió en general per moltes qüestions, eh? Em refereixo a la gestió de les empreses que gestionen residus. Estàs parlant de grans empreses que estan pensades per tot això i que són grans empreses que tenen un objectiu molt important. Bé, ja el sabeu, que reparteixen els contractes entre elles i... Sí, sí. ja ho sabem jo crec que si no es pot dir perquè segurament la competència sortiria aquests senyors sabem tots entre altres coses perquè són unes empreses que gestionen una quantitat de diners i unes inversions increïbles, i per tant, lògicament aquí hi ha molts interessos econòmics. Això és, hi ha una primera anàlisi que ens hauríem de fer, però bueno, aquí la deixo. L'altra qüestió és, és veritat que sabíem que era executar un model que portava una complexitat, perquè volia dir canviar el paradigma actual, i a més a més, en una situació d'anar a reduir el residu, per tant, a fer que allò que per molts ha sigut tan fàcil de baixar... quan vull, el que vull i no sé què, d'un dia per l'altre això se t'acaba. I a més a més t'has d'organitzar i a més a més no cada dia pots baixar una cosa. Clar, tot això sabíem que seria complicat. Llavors s'ha fet reunions amb veïns, s'ha fet segurament, jo que hi he estat pel mig, es podia haver fet millor, segur, segur. Perquè sempre si hi ha algú que no li ha arribat o hi ha algú que... Segur que es podia fer millor, però ho haguéssim fet. També és veritat que si ho haguessis multiplicat per 10, continuaria 20 i gent digui... És el que anava a dir. Com haguéssim fet, seguiríem amb la crítica. I l'oportunisme polític seguiria focalitzant el problema de la ciutat en aquest tema. I això no vol dir disculpar al govern que no s'hagin de canviar coses. I a mi em consta, perquè hi he estat i perquè segueixo tinguent relació amb els meus companys, amb tots, que s'està contínuament assentant a l'empresa i reajustant el contracte i que es faran uns canvis importants en breu. El que passa és que, clar, primer s'havia d'implementar-lo. I un cop implementat, veure quins desajustos hi havia. Però, per exemple, us diré que el porta a porta a Sant Narcís la gent està encantada, que depèn de quines zones... Va dir-ho de Carme Castell aquí aquest dia que tot el que és el tema de les cases i tal, que en general funciona. Estava encantat, sí. I els que venim de pobles en els que s'aplica el porta a porta podem dir que és una senzilla qüestió de canvi d'hàbits i que té acostumes i que no passa absolutament res. També és veritat que no és el mateix una població de 5, 6, 7, 8 mil habitants que una ciutat... que diu que som 107 però que en realitat som força més. Totalment, les ciutats, això es fa... I tant, i ara la pregunta, o que és fàcil fer preguntes més que donar respostes, molt bé, això s'ha de canviar, donar la impressió que hi ha d'haver algun retoc, algun canvi, perquè, germà ho deies, si no, llavors aquestes coses poden passar en factura. I no és el primer govern municipal o de més dimensió que el tema de les escombraries se l'emporta per davant, és a dir, no és un tema menor perquè afecta diàriament a les persones, i jo crec, em perdó, però jo crec que és una disculpa d'aquella manera, dir, si ho haguéssim fet multiplicat per 10, potser ens seguirem criticant, o sigui que, mira, hem fet el que hem pogut. Jo crec que això no és de rebut, això s'havia de fer bé, i jo no vull fer anècdota, en el meu barri es va fer fatal, i encara les coses funcionen malament, i jo crec que un canvi d'aquesta magnitud, sabem que davant tens el llop, i tu ets una ovella petita i davant tens el lloc, t'has de preparar i no val dir, mira ja sabem com són aquesta gent, són molt dolents, fem el que podem, jo crec que això per la ciutadania és el pitjor missatge que se li pot donar. No, però tu saps, per exemple, que aquesta gent han hagut de pagar... centenars de mils d'euros de sancions que se les ha imposat, que han servit per millorar el contracte inicial, o saps que s'ha renegociat perquè pugui haver-hi recollides especials perquè es posin aquestes zones temporals que no estaven previstes en el contracte inicial, o saps, per exemple, aquesta gent, o sigui, s'ha posat, s'ha fet la feina, pensa que no s'havia sancionat mai, mai, una empresa de residus, mai, quan la d'abans tampoc... per tant això ha sigut un esforç de treballar amb l'equip tècnic de l'àrea de l'àrea d'acció climàtica que porten aquest tema amb tota l'àrea de secretaria per asseure's i dir no, no, escolta, vingui cap aquí supervisant, supervisant, supervisant però no és que jo em disculpi, sé que s'ha fet molt però sí que és veritat que tu saps les pressions que poden exercir i que és dur negociar i que sempre hi ha el risc de nosaltres deixem de donar el servei I aquí us quedeu, de la mateixa manera que les esbagues d'escombraries també són, per l'altre costat, una altra pressió, vull dir, és, bueno, tu ho saps, potser el pitjor tema gestionant, no és com volgués disculpar, si ha semblat això, doncs demano disculpes, eh? No, no, no, de tota manera, perquè després en diuen que sempre soc una persona de sou, tu has dit una cosa que jo crec... que tu has dit, vosaltres sabeu que s'ha sancionat l'empresa que s'ha fet, jo crec que el germà, que és una persona que està molt al dia a la ciutat, ho sap, però la majoria de la gent no ho sap, per tant aquestes coses crec que és convencional. Sí, sí. Aviam, la gestió de les escombreries a Nàpols... Nàpols és el paradigma. Sí, sí, però és bestial, vull dir, tot el terra està ple de... Com deia aquest dia un amic meu, jo tot el que sé les escombreries ho vaig aprendre al Soprano. Correcte, la sèrie de lo Soprano controlaven tot amb el tema escombreries, i fixeu-vos-hi que hi va haver un trasllat d'escombreries aquí, amb una empresa catalana, que estava fent tràfic d'escombreries italianes, que imagina't com devien ser, no?, Vull dir que això és... Però avui, concretament, no? Persona que ve des de la seva casa de la DBS aquí a la ràdio i passo per diverses illes de contenidors. Cinc persones amb la seva bossa de resta, que és el que toca avui divendres, amb la tarjeteta obrint el container, pum, dintre, cap problema. perquè els containers en aquesta hora, avui, precisament, estaven tots buits, cap problema, es tanca el container, perfecte, i la persona continua. Però, ja allà, jo ja vaig apreciar que tots els contenidors de productes sanitaris, aquestes urnes de ferro, estaven amb la porta oberta rebussant. Ja dijous. Tocava dimecres, per tant, no es va recollir adequadament. Avui, en les mateixes illes que estan netes de bosses, perquè ha passat escombraire, ja, per ordre segurament, continuen les urnes de sanitari rebussant. Això és el que veu la gent. La gent no veu que se li obre el contenidor, que deixa... El gent mai parlarà d'allò que funciona. Correcte. Parlarà de les coses que veu que no hi ha. Correcte, correcte. I al costat hi ha unes bosses molt grans de tot el que s'ha neteixat del voltant dels contenidors. Allò no és reciclar, allò és recollir. És a dir, cuidado, estem passant de les tres R's de reciclar, reduir i recuperar a la de recollir tot plegat, ves a saber on va allò. És a dir, tenim les àrees netes però a costa d'una feina adicional de reacció per part del que sigui i d'una persona que està allà segurament cagancen tots els ciutadans que fan aquest comportament. Vull dir que hi ha una barreja de coses de factors, l'incivisme, l'empresa que no recull quan toca... I perquè són canvis que jo penso que necessiten una educació previa del ciutadà que no s'ha fet i no la tenim. Això és una realitat. Però el que he vist jo avui és educació... 100%, vull dir, val? I he vist un dèficit de recollida, que en aquest cas seria per l'empresa, no? Jo crec que hi hauria d'haver algun mecanisme de dir, ei, què passa amb el teixit sanitari? Porteu dos dies sense recollir. Pum, multa, ala, o la que... sigui, no? Això m'ha posat en una petita nota d'humor, voleu dir que la gent no li ha agafat unes ganes immenses de reciclar perquè la sensació dels envolums que veus i tal dona la impressió que està passant alguna cosa i ara ve la pregunta seriosa, vull dir hi ha gent que està aprofitant políticament això perquè ja està a la contra? Home, evidentment, i això sí que és una ingenuïtat pensar que no serà així. Qualsevol govern que mou una peça sap que la posició està esperant a veure si la mou cap aquí o cap allà per criticar-ho. Però això és part del joc polític. I clar, és cert que... És una posició delicada la del govern i els planyo, perquè si hi ha algun tema per triar que segurament provocarà això és les escombraries o els residus. És un tema que no hi ha per on agafar-lo positivament. Aleshores és fàcil... Però també és positiu, perdoneu, no? Hi ha altres ajuntaments que han tirat enrere. Sí, sí, sí. s'han tirat enrere. No preveus que això passi, és a dir, en el sentit de tirar enrere. Jo confio en els meus companys i sé que no tiraran això enrere. És el que he dit, o en certa manera he entès que tu també deies que es preveuen canvis, però canvis en el sentit de continuar amb la línia que s'havia engegat. Sí, i com deia ara en Germà, sí que és veritat que jo, per exemple, que l'altre dia ho deia, també la tertúlia, per històries de quan dirigia la Fundació Sergi, havia de viatjar molt en projectes, estava molt a Alemanya, a País que m'agrada molt, en què aprenc moltes coses sempre, i d'això fa 25 anys, ja la gent baixava dos cops a la setmana els residus, i allà ho fem. Per què? Perquè... Com deies tu, aquí hi ha una part pedagògica que té molt a veure amb els constructes culturals. Aquí, el que es considera allò col·lectiu, el bé comú, tothom se'n riu una mica en canvi en països on el bé comú jo on soc el principal actor i el principal beneficiari aquest tipus de transformacions com la mobilitat ningú els hi ha de dir que han d'anar en bicicleta els alemanys és veritat que tenen les bones infraestructures també perquè allà el frau fiscal m'agradaria que els comparéssim allà la gent paga els impostos Vull dir que, clar, imposar transformacions que canvien tant els hàbits, que tenen a veure nous valors, tal, amb unes societats mediterrànies, que jo me'ls estimo molt perquè en soc part, és complexa. I està molt de greu perquè hi ha una part que aquí té a veure molt amb aquesta pedagogia. que jo a la primera reunió que vaig anar de veïns, a Sant Narcís, com a regidor, a explicar-los el nou model, vaig dir companys i companyes. Per cert, no sé si ho saps, però vull dir que la Carme Castell va parlar molt bé de tot el tema, i també va parlar molt bé, tot i que no es va estar de dir que en la Festa Major hi va haver molts problemes, no es va estar de dir també que l'Isaac Sànchez va estar en tot moment allà i t'està resol. Sí, i tant. Perquè va voler fer una distinció de dir, estic molt enfadat amb l'Ajuntament i amb l'equip de govern perquè les coses no han anat bé, sé que no és culpa seva que no hagin anat bé en certa manera. I va parlar d'un altre tema que és molt més complex, que és, diguem-ne, de la manera com està organitzat l'Ajuntament. Sí, això és complex, això és complex. Jo que m'he passat molts anys treballant en temes d'organització i planificació estratègica i m'encanta, us ho dic aquí obertament, no sé per on s'ha de començar. Però jo no crec que sigui un problema l'Ajuntament de Girona, crec que és un problema bastant generalitzat. Jo no sé si dic que hem passat al poder d'una tecnocràcia... Una tecnocràcia, jo vinc de la tecnocràcia, per tant també hi confio, però d'una tecnocràcia molt pressionada per la normativa i no sé, però la veritat és que tenim un problema molt greu. No és l'Ajuntament de Girona només, això és extensiu. I crec, jo ho deia un dia quan estàvem amb la comissió del Toret, la comissió unitària, on hi havia la Generalitat, els ajuntaments implicats i tal, jo els deia, escolteu, jo estava al govern fa uns quants anys i vam ser capaços de dissenyar les àrees residencials estratègiques generant un parc d'habitatge possible brutal. fent una simplificació de procediments i tal. Estem ara en plena emergència habitacional i no serem capaços, de veritat, entre tots, de reduir i, per tant, de treure una norma que simplifiqui en benefici dels ciutadans? És que no podrem, o sigui, tan coartats estem els polítics d'aquesta suposada... És que no sé ni com definir-ho, perquè tampoc són els tècnics, o bona part dels tècnics són víctimes també d'això. Per tant, qui està realment coartant l'acció política a l'acció pública? És que jo crec que és una pregunta que ens hauríem de fer i abordar-la però amb rigor. El problema és que això significa també trencar dinàmiques de moltes dècades, per no parlar de més, trencar determinades tipus de normatives i no voldria utilitzar, és a dir, canviar d'hàbits en la forma de treball. És clar, tot això és complicat perquè tot això, diguem-ne, posar-s'hi vol dir... vol dir que al cap de 4 anys això no s'haurà aconseguit i per tant no en trauràs els reedits polítics necessaris per continuar fent-ho és a dir, la gent que inicia grans transformacions té risc de fotre's grans patacades a l'hora de l'election I és evident que estàs parlant de condicionants que escapen a l'àmbit municipal. No, sí, no tenen absolutament res a veure amb l'àmbit municipal, que l'àmbit, hem de dir-ho, perquè abans la Cristina ja ha fet un pas infrafinançat, és un tema gravíssim, és a dir, com parlem de dir què pot fer l'Ajuntament amb el tema de l'habitatge, i dius, a veure, com anem d'inversions? Parlo en memòria, 6 o 100 milions? 6 milions. Escolta, això no es pot fer res. No, no, i evidentment els canvis culturals com el que implica això jo crec que va molt més d'enviar un paper explicant com es fan els canvis o fer una reunió amb l'Ajuntament perquè jo crec que ho vivim tots en el nostre cercle més petit de veïns. Hi ha veïns que casa seva acaba a la porta del seu pis i altres veïns que entenen que casa seva acaba a la porta del bloc i hi ha veïs que entenen que casa seva també és la ciutat. I aquest canvi de mentalitat no ho farem ni d'avui per demà, ni d'aquí quatre anys, i no ho pot fer només l'Ajuntament. El que passa és que jo crec que això l'Ajuntament havia de saber-ho des del minut zero, i no trobar-s'ho ara. Jo crec que ho sabia en aquest sentit, i el tema és que totes aquestes dificultats no ens treuen el fet que realment s'ha de fer. S'ha de fer. No, no, naturalment. i la valentia de tirar endavant i saber que tindràs a les mans una bomba de rellotgeria això realment s'ha de posar en valor crec que el tema de les escombraries que ens porta molta part de la tertulia però és una mica el gran tema de mandat, alguns diuen que serà però hi ha altres temes que la Cristina també ha tret, troeta campus de salut, ens hem d'acostumar a dir al campus de salut però és més fàcil dir troeta la incertesa és a dir a mi m'han baixat algunes clatellades perquè jo jo penso que tenim la possibilitat m'he posicionat en el sentit de dir el troet ha d'anar per davant del clínic sé que el clínic és un gran tema de país però també sé que el que representa però el troeta que de fet dona servei gairebé el doble de gent que la que dona directament al clínic no vull entrar a comparar I jo crec que és un tema important. El tema de l'habitatge és un tema que hauria de ser troncal, que ens hauria d'afectar tots i que hauríem de tenir-lo d'una manera molt clara. Més habitatge, sí, utilitzar el que tenim també. Clar, totes aquestes coses necessites. Aquelles normatives que teòricament haurien d'anar a favor moltes vegades et van a la contra també, no? Sí, normativas y dinámicas políticas. Aquell matiu estem veient en la conferència de presidents que el PP força incloure a l'ordre del dia, quan un dels temes serà l'habitat, i evidentment és segurament el tema principal, força a l'ordre del dia el tema de les ocupacions. Quan l'ocupació és el 0,00000 dels casos o de les preocupacions de la gent. En matèria d'habitatge, i clar, això distorsiona el debat polític, distorsiona la possibilitat d'arribar a acords, de trobar solucions, i aquí estem atrapats en aquest tren. Perquè és més fàcil que pagar contra aquest 0,001 que no buscar solucions a la resta, perquè és evident que... A veure, estem en un moment, és a dir, la sensació, diguem-ne, que les generacions que venen, o les generacions que en aquest moment han sortit a la universitat o que estan a punt d'entrar-hi, ara que hi ha la selectivitat, tindrà molt complicat el tema de l'habitatge com no tinguin algú que els hi hagi deixat. És a dir, la sensació és aquella. Abans, diguem, això, en Quim Broguer, el professor, que és una de les persones que m'ho va fer veure, fa molts anys, allò que deia que anau aprenent contínuament, no? La sensació que abans, si tu treballaves, te n'en sorties. I ara la sensació és que tu treballant pots ser pobre i no pots arribar a final de mes. Per tant, com podràs comprar un habitatge? Jo, Jordi, te farem només una radiografia, ja sé que és una anècdota i no es pot generalitzar, però en el nostre mitjà, on treballo jo, tenim una redacció molt jove, són tots menors de 30 anys professionals en una carrera universitària amb una nòmina B per sobre del mercat i tots viuen en pisos compartits amb 3 o 4 persones més no sé, parlant d'un estudiant, no, no, no un professional que ja té una nòmina No es pot permetre, ja no dic pensar en comprar, en viure en un habitatge amb la seva parella, no, han de compartir, som tres parelles, som no sé què, jo tinc una habitació, i clar, això és... Sí, sí, un exemple és la meva filla, està a Madrid, i li passa això, eh?, vull dir que si ve 30 anys amb un sou acceptable i viu en un pis compartit, perquè no es pot plantejar una altra cosa, no? amb totes les ajudes i tot, que també rebutgen, perquè es volen independixar. Però té una altra derivada aquesta manera de viure, i és la derivada de que no pots formar una família i no pots tenir fills. Les conseqüències d'això les veurem d'aquí algú. Ja les estem veient perquè cada parella cada vegada té menys fills i requerirem altra població per poder treballar i pagar les nostres pensions. Però és que és així, està canviant el model també de vida, perquè... És això, és a dir, no pots fer parella, no pots... I els que no marxen de casa. Però recordem, recordem també que tots els esforços que es va fer en els últims anys del tripartit, que més va ser condemnat després, van ser precisament per generar parts d'habitatge. El primer que va fer el govern convergent... El tripartit del 2006 al 2010, que és aquell que... El 2011 el primer que va fer, una de les primeres coses que es van aprovar amb els governs de Junts, va ser aturar... No, devia ser Convergència encara. No, el 2011 ja era Junts, no? No, no, no. No, era Convergència ja? Sí, sí, sí, perdonem. Però és que el 2011 ja hem passat... Bueno, recordo que va entrar de secretari d'Habitatge en Carles Sala. que també ha tingut responsabilitats, ara està amb el gremi de promotors, aquest senyor va aturar les àrees residencials, o sigui, en aquell moment s'estava generant un parc d'habitatge a Girona Ciutat, a Girona Ciutat hi havia l'àrea residencial del Mas Marroc, allà on avui es critica el PSC i comuns critiquen que s'hi facin habitatges i no sé què el 2008 s'aprovava una àrea residencial estratègica per aquests mateixos actors polítics on sortien 388 perquè ho recordo bé perquè jo estava al govern hi havia el senyor Nel el senyor Nadal és molt important en política l'honestedat i el rigor I jo els dic aquí perquè ja n'estic farta, ja tinc una edat i una distància, que és ja sé per què vaig deixar de participar de partits com aquests, perquè s'obliden. de l'honestedat i el rigor. I perquè no són capaços d'arribar a consensos, com sí que són a Alemanya o altres llocs, sobre temes tan clau com què passarà amb l'educació els propers anys, què passarà amb l'habitatge. Quan es treu la llei d'habitatge, la primera llei d'habitatge que la van fer amb la Carme Trilla i tota una sèrie de gent que sí que estaven preocupats per l'habitatge... Escolti'm, en allà ja es podien fer moltes de les coses que ara s'estan traient als governs actuals. Ara podem expropiar si un no... Si ja ho deia la llei del 2007 i no ho va voler fer ningú. Si ja hi havia unes àrees residencials que haguessin generat parcs d'habitatge públic... I avui no estaríem en aquesta situació perquè patim el dèficit de polítiques d'habitatge, patim el dèficit de polítiques d'habitatge perquè durant el mandat del senyor Jordi Pujol es va fer habitatge de protecció oficial de compra-venda. Per tant, tot aquell sol públic que es va disposar per fer habitatge assequible avui és sol privat i són productes d'especulació. allò que es va fer amb diner públic per tant, jo ostres, posem noms i cognoms perquè és que al final ja n'estic farta i comencem a ser seriosos amb un tema que és, com esteu dient és que està condemnant a la nostra joventut a la nostra gent gran que no se'n parla Però és molt bé i que està creant totes unes borses de gatització pel racisme immobiliari que els estem pagant i que els efectes socials generen una gran despesa social i una gran conflictivitat social. Estic enfadada, estic enfadada. Estic molt enfadada amb tot aquest tema. Està bé el que no... Vull dir, està bé. Jo crec que està bé enfadar-se perquè... Quan has treballat des de l'any 87, que estic treballant amb temes de sanitatge... He sigut jo que t'he dit per sota micro en un moment determinat que has recollit allò de dir que és bon polític, que tenim memòria, perquè la sensació, quan tu no n'ets un actor directe i senzillament ets un observador... i tens una mica de memòria, te'n dones compte, diguem-ne, que a vegades hi ha gent, diguem-ne, que està fent, és a dir, jo respecto molt la política, estic una mica cansat de la politicaria partidista. Totalment. És una altra cosa. Però clar, però el tema és que tenim el que tenim i en aquests moments doncs passen les coses que passen, tenim un problema seriós, molt seriós d'habitatge que no es pot solucionar amb un mandat i menys des d'un ajuntament, això també crec que és un tema, aquest sí que és un tema d'estat, per dir-ho d'alguna manera, que s'hauria... Estan alertant les institucions europees, dient senyors, Espanya pot anar bé ara econòmicament, us penseu que tal, però teniu aquest problema? I sol que ha intervingut la comissió a dir, ni se'ls passi pel cap, treure la protecció oficial dels pisos, que ja s'estava parlant, no? Ja tornàvem a estar així. És que, de fet, a veure, com ho diré per no... Perquè m'ha permès tot entrar un moment, és a dir, hi va haver unes èpoques que es van construir pisos, i fins i tot no passa res per dir-ho, al final del franquisme, Es van fer pisos que ara seran un problema perquè ja han passat 60 o 70 anys i tenim barris enters, com Can Gibert del Pac, que es van construir en aquell moment, que caldrà una feina molt notòria d'inversió en rehabilitació. Això és evident, però també es necessiten, diguem-ne, altres coses. El tema aquest, és a dir, els pisos de protecció oficial han de ser sempre de protecció oficial, no poden entrar en el mercat, això és... És que és tan de sentit comú que dius, escolta, jo que defenso la propietat privada, però una cosa no treu l'altra, és a dir, si jo tinc unes condicions per adquirir un pis, aquelles condicions s'han de mantenir, quan per circumstàncies dic jo deixo aquest pis per anar amb un altre, és a dir, s'han de mantenir, el que no pot entrar és en el mercat, perquè el mercat és... És un gran llop. Abans crec que has utilitzat l'exploració aquesta en germà, però vull dir, és així. I ara continuo amb les preguntes fàcils de l'esposta complexa. Molt bé, queden dos anys. Què s'ha de fer? És a dir, què es pot fer des d'un punt de vista de Girona, o si voleu, de país? La Cristina ha atès que ja ho deia, és a dir, continuar treballant, continuar apaleiant, continuar aturant la cara. És veritat que després de dos mandats que els governs municipals han estat en minoria la majoria del temps, aquesta vegada, alhora la veritat és el pacte tripartit que en aquests moments governa l'Ajuntament de Girona amb amb llucs a l'ells del capdavant, a l'hora de votar té allò 8 més 6 més 3, que són 17, si no vaig al·lat. Per tant, què fer? És a dir, trencar aquesta dinàmica de discussió? Jo crec, Jordi, que... Els dos primers anys acostumen a passar molt ràpid, d'aquests governs, i els dos següents passen encara més ràpid. I això el govern ha de tenir clar. I un altre element és que el manual d'instruccions ens diu que uns mesos abans de les eleccions aquests governs es trenquen perquè cadascú vagi per la seva i marqui perfil propi. Penseu que passarà a Girona? Aquest és el gran interrogant i jo crec que és la prova de foc que ens pot dir si realment les coses són diferents aquesta vegada. Si entrem en la mateixa dinàmica de sempre, jo crec que el gran desafiament, no només de l'alcalde i el seu grup, sinó del govern de coalició, és veure com hem sigut capaços, és un moment que tots van aplaudir, que les forces que no haguessin dit mai, que es posarien d'acord, es van posar d'acord i van formar un govern, i han governat durant dos anys, si són capaços de resistir, perquè aquestes pressions, a més a més, no acostumen a venir de l'Ajuntament, venen de més a dalt, que diu que què esteu fent, que això ens perjudica, que el tracking diu no sé què, i que aquestes coses, que tu saps, Jordi, que ho contaminen tot, tot i que el ciutadà i això se li enrepija, perdó, però que el polític està molt condicionat i el trucant des de dalt, des de Barcelona, o des de Madrid fins i tot, i diu, no, no, què esteu fent, això ens perjudica, sou una capital de província, no sé què, clar, això aquí passarà i seran moments de tensions importants. Sí, sí, ho ha explicat molt bé en germà. és el que pensem, però en aquest cas seran probablement les forces que estan al voltant de Guanyem, les que en algun moment diguin sortim i fem la nostra campanya agafant algun tema que no s'hagi pogut solucionar. Perquè ara també estem en una fase en què hi haurà durant sis o set mesos jo crec que hi haurà moltes... temes desencallats, no?, la plaça Espanya, tal, que farà lluir bé, saps? Ara, clar, depèn de qui es vulgui sortir a la foto, no?, si poden sortir tots, perfecte, però si hi ha algun que treu més al cap, igual serà, exacte, igual serà el moment de trencar, de que algú disgregui el govern, perquè... En aquest cas, ja quan es va formar, el principal tema, a part dels 64 que es van posar d'acords, és el tema independència. Però el resto de coses, jo veig moltes diferències, molta separació en la manera de fer d'uns i d'altres. I en aquests 64 punts, jo crec que... serà clau en quin moment estem dels 64 punts de resolució o de treure pit sí, però jo crec que també hi ha dinàmiques que excedeixen a l'àmbit municipal pensem que el PSC tornarà a tenir una cap de llista que ara està molt exposada mediàticament és conseller, és conseller de portaveu i això no és gratuït, no està aquí perquè sí i posarà les coses molt difícils a nivell polític i electoral i aquests tres partits És important que això ho tinguin clar, perquè si no es pillaran... Depèn d'aquí passi amb Rodalia. Sí, també és cert. Perquè potser l'aposta els pot sortir... Sí, sí. Què vols dir que el frent de tornar d'esperar, diguem-ne, s'espatlla aquestes rodalies que parlem. Escolteu, jo us volia agrair aquesta tertúlia que hem tingut. És veritat que hem centrat molt i em sap greu, fins i tot em sap greu, en el tema de les escombraries, perquè podíem haver parlat de la zona de baixes emissions, podíem haver parlat dels pàrquings disuasius, podíem haver parlat del carrer a la Creu, que és una d'aquelles coses que, diguem-ne, que tiren endavant, però tindrem temps de fer-ho un altre dia perquè ara el temps se'ns ha acabat. O sigui que moltíssimes gràcies, germà Capdevila, periodista, moltíssimes gràcies, Cristina Andreu, i moltíssimes gràcies al doctor Josep Maria Cervent, que m'ha agradat molt, metge, investigador i sobretot ciutadà. Nosaltres, si tot va bé, tornarem la setmana que ve. Ara són les 11. Gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 6 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. Girona retorna més d'1,2 milions d'euros dels fons Next Generation per projectes de mobilitat sostenible que no s'han executat. Aquesta quantitat formava part d'un paquet global de 3,16 milions referit a mobilitat sostenible. Entre d'altres, incluïa tirar endavant la zona de baixes emissions, comprar busos elèctrics, construir un aparcament segur per bicicletes, habilitar-ne un de dissuasiu per cotxes a la zona de Masgrí o aixecar una nova vorera panoràmica entre els barris de Torre Gironella i les Pedreres. Com que aquests dos últims no s'han dut a terme i s'han anat fora de termini, ara el consistori ha hagut de retornar els diners rebuts amb interessos de demora que pugen fins als 76.000 euros. La Guàrdia Civil desmantella una xarxa criminal dedicada al cultiu de marihuana a Girona i Barcelona. El cos policial ha culminat una macrooperació contra el narcotràfic amb la detenció de 24 persones i el desmantellament de 13 plantacions de marihuana tipus indoor. L'operació ha estat una de les més importants en l'àmbit del cultiu i tràfic de marihuana a la demarcació. El PSC de Girona clama contra el desgovern en un acte de balanç de l'equador de la legislatura. La trobat va congregar més de 200 persones que van reivindicar una alternativa clara i en projecte. Els socialistes afirmen que Girona necessita un canvi de rumb i aquest només serà possible amb un lideratge basat en l'experiència, el rigor i una ambició transformadora. I el propi PSC qüestiona que la trobada d'escoltes de Girona tingués licència per acampar a la Devesa. La portaveu Bea Esporrin ha entrat una queixa al registre de l'Ajuntament on qüestiona diferents aspectes relacionats amb la celebració de la trobada que durant el passat cap de setmana va acollir més de 2.000 infants i joves al parc de la Devesa. L'aspecte més rellevant és que demana que si aquesta celebració, anomenada l'An Renou, tenia llicència per dur a terme a l'acampada o al concert que es va fer dissabte a la nit. EcoSol de Càrita a Girona aconsegueix un 46% d'inserció laboral però amb perfils cada vegada més complexos. Gairebé la meitat de les persones que acaben un itinerari laboral a través d'EcoSol han aconseguit un contracte de treball al mercat ordinari. L'entitat admet però que cada vegada troben perfils més complexos perquè augmenten les persones que els arriben amb 55 anys o més i a no tenir feina s'hi sumen tan bé les dificultats amb l'habitatge o l'angoixa d'aquells a qui els deniguen assidu. Girona ha fet 141 requeriments en un any i mig a propietaris de solars privats perquè els mantinguin en bon estat. L'objectiu final és garantir la celebritat i la seguretat i el bon aspecte d'aquests espais. Un cop el consistori emet els requeriments, s'atorga un termini per dur a terme les actuacions. En cas d'incompliment, el consistori adverteix a les persones propietàries que es poden imposar multes coercitives i en cas de risc l'Ajuntament pot actuar subsidiàriament. I en esports, el Girona Club d'Hockey disputa aquest cap de setmana al Picat el primer partit del play-off final per l'ascens a l'Hockey Lliga Femenina. Les gironines volen demostrar les ganes que tenen d'assolir l'ascens a la màxima categoria i li treuen valor el fet de tenir el factor en pista en contra, en un eliminatori, el millor de tres partits. El Girona, per altra banda, engega la campanya d'abonaments i renovar el carnet valdrà entre els 250 euros a la grada familiar, els 800 euros a tribuna. I pel que fa temps, dia avui has solellat en la tendència dels últims dies i hem estabilitat en una jornada on es preveu que puguem arribar als 30 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis.