Girona: balanç de mandat i el repte dels residus

A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge, Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 6 minuts de les 10 del matí d'aquest 28 de maig, tal dia com avui, fa dos anys, es van celebrar les eleccions municipals que van donar lloc al consistori que en aquests moments governa la ciutat. D'aquests dos anys, i no només d'aquests dos anys, sinó de tot el que els hi afecti, volem parlar avui amb tres persones representatives del moviment veïnal de casa nostra, de la ciutat, a qui passo tot seguit a saludar i al qual se'ls agraeixo que m'acompanyin avui aquí. Senyor Joan Maria Castanyer, del Pont Major, president del Ciutadans del Pont Major. Bon dia, què tal? Bé, bé, bé. Me n'alegro. Hem vingut cap a Girona, els del Pont, diguem, anem a Girona. Sí, sí, jo també. I avui tocava anar a Girona. Això també passa amb altres barris, i especialment devia passar a la zona de Palau Sacosta, que havia sigut municipi, jo recordo, perquè jo vinc de Sant Eugènia de Terc, que també havia estat municipi, i Sant Eugènia, Palau Sacosta i Sant Daniel, l'any 63, diguem-ne, van deixar de ser municipis, però passa a ser una mica el que són. El que passa és que tot ha canviat molt. Senyor Valentí Giral, molt bon dia, què tal? Bon dia, d'ingui Jordi, bon dia, tingueu-te esplegats. En Joan i en Castanyer. Bé, som de Palau. Nosaltres baixem a Girona. Nosaltres baixem. De fet, té una raó. Baixem, baixem de Girona. Però sí, també acabem pujant i baixant. És així. És aquest Joan el que es referia en Valentí és en Joan Serra, que és el president de l'Associació de Veïns de Fontejau Ramblat Xavier Colgat. Molt bon dia. Què tal? Hola, bon dia a tothom. I nosaltres, si féssim uns anys enrere, vindria de Sant Gregori, ja. Exacte, sí, perquè aquests terrenys eren en municipi de Sant Gregori i en la zona que, diguem-ne, que s'hi ha aixecat el pavelló de Palau i, de fet, al barri de Fontejau allà hi havia hagut els camps d'en Sopa i també els albergues provisionals, diguem-ne. I tant, sí, no fa pas tant. No fa pas tant. I en Valentí va viure 25 anys de la seva joventut allà quan eren 10 veïns en tot el barri de Fontejau. Doncs mira, sí, sí. De fet, fontejar-ho era poc i hi havia una mica més de gent a la zona aquella que en deien Río, que eren les cases que hi havia, per dir-ho d'alguna manera, entre el pont de la barca i la residència que en dèiem abans, l'hospital Troeta. Ara volia dir la residència o fins i tot també hem dit el... el senatori des del pont, doncs pertanyia a Domeny i Domeny en aquell temps era de Sant Gregori i les partides de naixement de molts i molts i molts anys doncs tota la gent que anava naixent a la residència constava que havien nascut a Sant Gregori. Sant Gregori, per tant, tenia, bueno, més, com aquell qui diu, més habitants... Van haver de reforçar, diguem-ne, tot el tema perquè, si era un municipi molt petit, necessitaven, diguem-ne, fer paperassa a l'època aquella, bueno, anava a dir l'època aquella que ens demanàvem papers, ens continuen demanant papers i d'una altra manera. Escolteu, doncs estem aquí, tenim una hora per davant i podem parlar una mica del que vulgueu. Jo he dit avui fa dos anys de les eleccions municipals i us demano, des de la vostra perspectiva, dos anys després, govern nou, per primera vegada un govern amb un arcalde de Guanyem, en Lluc Salelles, amb un tripartit que mai es havia produït a l'Ajuntament, que és amb Junts i amb Esquerra, havíem tingut tripartits però no d'aquest gaire. Quina valoració en feu? Aquí s'atreveix a trencar el gel. Com que soc una mica poca vergonya i en dispensarà els oients poder ser jo mateix. Està bé que tinguem un govern tripartit, està bé poder-ho necessitar, hem tingut uns governs des de l'època del Carles Puigdemont cap aquí, uns governs minoritaris. que crec que puntualment i políticament han servit per dir no es pot fer tot perquè estem en minoria, ara estem amb una majoria, amb un govern nou, amb gent nova governant, I també n'estem patint. Com a ciutadans, n'estem patint. No ha canviat totes les dificultats que hi ha hagut sempre, ara tu parlaves de papers, però podem parlar de papers, desajudes, de no sé què, i continuen siguent. I després, si acabem posant que no entenen ben bé la culpa, però sí que l'haurien de gestionar, tot el sistema de recollida d'escombraries, doncs tenim un problema gros. Tindrem temps a parlar-ne, si us sembla. Joan Maria. Sí, el que diu en Valentí és un tripartit, i ho has dit tu també, és un tripartit d'una naturalesa molt diferent del que varíem acostumats, és molt heterogènic, vull dir, hi ha un denominador comú que ja s'entén que és... en certa manera, l'independentisme de fons, i això va fer que s'aglutinessin tres partits molt dispars. Aleshores, el govern és majoritari, no és ni coalició, és un pacte de partits, I, bueno, què tenim? Tenim una època de crisi, vull dir, sobretot el tema que acabarà sortint, que és el tema de la neteja o el tema de la recollida de residus i tot això... Que bé, només hem de mirar aquí per la finestra i ja veiem aquelles herbes que ara el lema és... No, les herbes no són males herbes, són bones herbes. La renaturalització, herbes de generació espontània. Però clar, jo el que veig és que... A veure, a la plaça del vi no n'hi ha d'herbes. I segurament, si no hi passés ningú... i no es netegés, doncs n'hi hauria, i més aquest any. I qui diu la plaça del Vi? Doncs fins i tot la part central, o sigui, la plaça Catalunya, o tot el que és aquí, l'eixample, el triangle aquest d'or, que en diuen, doncs aquí no hi ha herbes. I, en canvi, en barris perifèrics, la perifèria, fa anys que parlo del centre i la perifèria, no?, i estan molt contrastats. Bueno, dic això perquè és una de les coses més vistoses. Després venen el tema de les escombraries, que ja els hem tractat, inclús aquí, en anteriors ocasions. I en parlarem, sí. I això desgastarà molt... Aquest govern que ara justament avui porta dos anys de vigència i que li queden justament dos anys més, però com que sempre hi ha el play-off, diríem, anterior, o sigui, la legislatura queda com qui diu un any i mig, no? I això serà difícil de recuperar Aquest aspecte és molt vistós i estètic i jo crec que és una penalització molt important i ves a saber si és recuperable d'aquest govern. Ara en parlarem, però primer li donarem a en Joan la seva visió, la seva anàlisi d'aquests dos anys de les eleccions de l'equip de govern una miqueta menys perquè es va constituir el cap d'un mes, més o menys. Un mes, sí. El nostre parer, el que pensem sobretot dintre la Junta de l'Associació de Veïns, és que no hem aconseguit amb aquest passos de governs i ara amb aquest nou govern, que siguin un govern resolutiu. Considerem que són lents, és molt lent, tot és molt lent. I això, de cares al veí, a la persona que viu en un barri, que viu a la ciutat, genera una frustració molt important. Veus que les coses no avancen. I si avancen, que n'hi ha algunes que avancen, però nosaltres intentem també ser positius i ajudem en tot el que podem i entenem quan hi ha dificultats, però avança tot a un ritme molt i molt i molt lent. I això penses, dius, hi ha coses que potser sí, però hi ha coses que dius, seria qüestió de poder posar-nos-hi més, segons quins temes, per no concretar un en particular, però posar-nos-hi de dir, va, anem i el fem i ja està, i el deixem estar. Perquè si no, vas acumulant temes petits, temes petits, temes petits, i resulta que després és que no es fa res... és que això està malament, tot està malament, i no és que sigui així, potser és la percepció que tenim o que genera aquesta insatisfacció de veure que les coses no avancen al ritme que hauria d'avançar. Ara comentava el company que portem dos anys i queda un any i mig, però és que com seguim així ens trobarem que d'aquí un any i mig... Les coses que vam dir fa dos anys enrere encara estaran en projecte que sigui estudi, que sigui pressupost, que si no hi ha, i poder no donarà temps que s'acabin, que ja vindrà, o vindrà un altre o continuarà el que hi ha, no ho sabem. Però pensa, Joan, que en el fons sempre hi ha un problema de finançament, o sigui, hi ha un problema de calés. O sigui, per ser més àgil i més resolutiu, que dius tu, doncs potser el govern hauria de disposar de més mitjans, o sigui, de més diners, en el que em sembla que es coneix com el capítol 6, que és el de les inversions, i la ciutat de Girona té uns 7 milions en aquest capítol i en 7 milions vull dir, clar a vegades arregles una gran finca amb 7 milions però abans en Jordi parlava d'aquest dos primers anys amb un govern nou Si tots hem anat en els mítings i en tots hem anat a tant li fa el color polític, tots han dit que ho arreglarien molt i que ho tindríem arreglat. No sé si són els 7 milions, no sé si són la disponibilitat dels 7 milions, però ho tenim pràcticament igual. Hi ha una inèrcia de poc funcionament d'agilitat municipal i no política sinó administrativa que acaba entorpint i molt tot el sistema. A veure, us volia fer una pregunta ahir. El periodista Jesús Badenas va fer una definició d'aquest tema i va dir que, en certa manera, parlava més de guanyem, que és, diguem-ne, els nous de l'equació, per dir-ho d'alguna manera, els que han entrat de nous, que venia a dir que han tingut un bany de realitat. que jo ho dic d'una altra manera, que és una frase que diu un amic meu, que és en Vallclara, que diu que a vegades és diferent acceptar que aprendre, i que aquestes coses costen. I m'he adonat que de fet tots tres heu dit el mateix, que... Heu parlat això d'aquest... Ho han dit de manera molt fina, eh? Inèrcia, poca agilitat municipal. La burocràcia se'ns menja. I hi ha la sensació que diguem-ne que alguna cosa falla en l'Ajuntament de Girona, que tot s'ha tornat molt més lent. Que ja ho era, s'ha tornat encara molt més lent. Teniu aquesta percepció? Absolutament, absolutament. I passo, us deixo la paraula. Tots estem patint coses que estem esperant. Ara, per exemple, només posaré un exemple i no en parlem més. O sigui, sí que en parlem tant com vulgueu, però, per exemple, ara moltes barris de Girona estan organitzant les seves festes majors. Tot això va a darrere d'unes ajudes municipals, que en aquest moment encara han de sortir les bases perquè algú dels departaments jurídics ha dit que això ha de funcionar d'una altra manera. Total, què passarà? Que les associacions de Girona posarem els diners per endavant, per unes activitats, per unes entitats que cobrem 12 euros a cada soci, a l'any, i que tot això després ens els hem d'espavilar. és horrible és així, té tota la raó i a més a més sap greu perquè aquest comentari ara surt de dir, és que les ajudes no han sortit encara hi ha temps, ja s'han de fer un procés s'han de l'alidar però és que això en el mes de l'os setembre de l'any passat quan vam començar a parlar que s'havia fet el pressupostos aquests d'un any i mig per poder començar un any sencer Una de les coses que vam proposar, i em penso que ja estàvem els que estem aquí i érem en aquesta reunió, va ser, no esperem a l'últim moment. Van dir, bueno, però esclar, s'han d'aprovar pressupostos. Sí, és veritat, esperarem que s'aprovin els pressupostos, però esclar, és que no és esperar que s'aprovin els pressupostos. Si tot va normal, quan rebem les ajudes, estarem al mes de setembre-octubre, que quasi-quasi ja estarem treballant per l'any que ve, nosaltres i vosaltres. Tots. I ells estaran pensant en el proper mandat. D'alguna manera hem d'avançar quan les associacions de veïns no tenen fons, mitjans, capacitat de maniobra per avançar. O sigui, les festes majors... que comencen ara, al maig, han d'haver estat preparades al gener, com a mínim. I al gener s'han de començar a contractar actes, actuacions, artistes, músics, etc. sense saber... com aquell qui diu com ho pagarem i no es pot retreçar més hi ha un calendari de festes majors hi ha algun barri que fa les festes la festa major cap al setembre en el cas de Palau perdó, el cas de Palau és setembre, però tants, tants i tants... Hi ha un desfase absolut en aquest aspecte, però potser aquest, que evidentment això és un aspecte de les festes majors, però l'Ajuntament, jo crec que per més que el govern, en aquests moments el que hi ha, que ja l'hem més o menys descrit, per més que tingui iniciatives i de tot caire, doncs té una actitud censora per part de, sobretot, les figures del secretari i de l'interventor, que els tenen collats. O sigui, aquí, aviam, això no ha de servir d'excusa de res... Això ho podem dir ara que no ens escolta ningú. Això és una explicació, no?, perquè per fer una actuació de 18.500 euros, doncs han de fer una parafernàlia, es veuen obligats a fer una parafernàlia de tres ofertes, una licitació, etcètera, etcètera, tot això fa el que deies tu, Joan, o sigui, ja tenim la lentitud incorporada, no?, O sigui, és zona 30 o zona 20 en el funcionament. I les grans operacions, algunes potser ja no són ni afrontables per al seu cost, i les grans operacions sí que potser han de ser, evidentment, regulades d'aquesta manera. Però les petites intervencions, Home, doncs hi ha d'haver una capacitat de maniobra que l'Ajuntament en aquests moments no el té aquí i amb altres per enlloc. I com que d'alguna manera hi ha hagut escarments amb qüestions de licitacions, de... de, diríem, de repartir no sé, una partida grossa amb set de petites i després ja hem vist les conseqüències judicials en alguns casos, etcètera tothom està, diríem, acollonit i per tant el govern d'alguna manera per defecte de facto és Aquestes dues figures que jo he dit, el secretari, la secretaria i la intervenció. Sí, m'agradaria afegir una cosa que has comentat, de dir, portem aquest d'aixòs que hem d'anar a 30 o d'allòs perquè ja no podem anar a més. Però jo crec que no és ben bé aquí el problema. Jo crec que el problema és que les entitats i d'aixòs, no anem a 30, anem a 80 o anem a 90. El que passa és que anem amb el fren a mà posat i llavors nosaltres tenim una força per fer 80, però tenim el fren de mar que no ens deixa anar a 80 i llavors aquest ralentí que ens fa anar és el que ens crea el problema si anéssim tots a 30 dius mira anem a 30 i la cosa rodaria però és que nosaltres anem a 80 perquè tenim ganes de fer coses la gent té ganes de fer coses projectes ja no hi ha només el tipus de festa sinó com arreglar el barri com canviar la circulació perquè hi hagi més seguretat Però és que llavors ja trobes el fren de mà i costi i termarem el motor. Però si em permeteu, hi ha una altra festa per no centrar-nos només aquí. Hi ha partides municipals aprovades, amb diners aprovats, que no es tiren endavant. Per exemple, algú de vosaltres en el vostre barri, aquest any 2025, han asfaltat algun tros de carrer? Ni un, ja us ho dic jo, ni un. I cal anar a dir que el silenci és la resposta. I els diners hi són, eh? O sigui, no és que hagin de fer una aportació. Hi ha una aportació, perquè està, perquè de la vista del pressupost municipal, els diners hi són. Però, després aquí, no és el secretari. Aquí no és el secretari, aquí és una altra cosa. Per què? Perquè si el fem al pont major molestarem els d'aquí, o els d'allà molestarem, i després no fem res. Pot ser això? Jo no m'ho vull creure, però és que estem al mes de juliol, al de juny, estem al mes de juny. Sí, sí, l'entrem d'aquí tres dies d'aquí... I aleshores, Girona, els carrers de Girona, jo no ho sé vosaltres, jo tinc... Palau té 5.000 habitants, 6.000 vivendes, no sé, un bestiasa, i de carrers en té una bestiasa. És el municipi, o sigui, el tros de municipi més gran de la ciutat de Girona. De carrers en té un piló. Per tant... De carrers marcats pintats, que es vegi la pintura, mitja dotzena. O, si el senyor alcalde en truqués, li acceptaria fins i tot 25. I res més. i també hi ha els diners per això també hi ha una empresa contractada per què algunes coses d'aquestes no es mouen i és un govern tripartit és un govern que hi ha el senyor alcalde però hi ha... i tots governen al mateix temps i tots decideixen per simplificar-ho no fa gaires anys hi havia el pla d'asfaltatge també hi és ara l'única cosa que no es fa Però en el centre sí que es renoven paviments, però només en el centre. I a més a més, l'asfalt serveix per circular amb vehicles amb motor. I això, cada vegada, està més mal vist. O sigui... Jo crec que entenem, sí. O sigui, facilitar el trànsit, sobretot de vehicle particular, vull dir, és lleig actualment, vull dir, ara no està ben vist, no? Aleshores, no incidim massa i ja està. Però aquí al centre sí, eh? Les superfícies són bastant planeres. Sí, però, i repeteixo, no asfaltades, eh? No, però per aquí al centre els pedaços inclús són ben fets i a vegades s'hi podrien fer pedaços i es fa tota una tirada de dos o tres cents metres. Jo crec que s'entès molt bé el que anava dient, però jo us faig una pregunta d'una ingenuïtat terrible. Si hi ha pla d'asfaltatge, hi ha diners, això alguna vegada n'he parlat amb alguns regidors, pot ser que els polítics, diguem-ne, que voldrien fer coses també estan lligats de mans i peus a vegades, diguem-ne, Hem parlat de secretari d'interventor, però també podem parlar, diguem-ne, de les diferents àrees de l'Ajuntament. I la sensació és que aquesta ciutat, molts anys enrere, funciona... És veritat que han canviat les lleis, ja ho sé, però funciona amb unes dinàmiques que ara serien impossibles d'aplicar. I llavors, entre una cosa i l'altra, suposo que hi deu haver un terme mig. A mi m'acosten d'entendre... A mi em costa entendre que la burocràcia se'ns mengi de tal manera, perquè al final, quan en Josep Maria parlava que per una cosa de 18.000 euros havien de fer tres propostes i presentar, segurament és el que diu la llei, però hi ha algú que diu que a Girona segurament la llei s'aplica encara amb més rigor que a altres llocs, perquè a altres llocs no es triga tant a donar llicències d'activitat, llicències d'obres... Jo us ho pregunto, eh? Ja us dic que sóc ingenu, eh? Sí, no, m'agradaria dir-ho costa dir-ho però jo crec que a vegades aquest problema sorgeix perquè les perspectives que t'adonen no són de cairar així les perspectives com deia en Valentí abans quan comencen farem això, farem això i farem això me diuen jo m'ho crec i amb la bona voluntat i tot el que vulgueu i ja està bé però crea una expectativa que després no es compleix potser si no siguéssim d'expectatives tan importants poder no ens crearia després aquesta d'allò de dir, així em van dir que farien això que arribarien allò, que tindríem que això i ja resulta que no tenim ni la meitat, per què? els problemes que comentava el Castanyer o els altres problemes que sí Però, esclar, abans també s'havia de pensar, trobarem problemes, no anem a vendre que arreglarem tot en quatre anys perquè no podrem fer-ho. Siguem una mica més modestos i poder no generar a la ciutadania aquesta, com he comentat abans, aquesta percepció que no es fa res. Quan, realment, no és veritat, sí que es fan moltes coses. Però, crea que allò no es fa res, perquè t'han posat l'allò tan alt davant... Les expectatives molt altes... Les expectatives tan altes, que quan els veus, dius... I els tempos administratius són els que són, i cada vegada són més complicats, que és potser el que jo preguntava, en el sentit que potser... que ja ho saben, que són així, almenys nosaltres, mira, aquí tenim experiència perquè ja portem molts anys amb les associacions de veïns, però ja se sap que passarà això, llavors no me diguis que estarà d'aquí dos mesos, si saps tan bé com jo que això passarà un any com a mínim. Escolta, que us tinc aquí... Podeu parlar absolutament del que vulgueu, però hi ha 3 o 4 temes que m'agradaria tractar alguns d'ells des de la visió de cadascú del seu barri. Tothom diu que el gran tema del mandat seran els residus, la recollida de residus, com està funcionant. Com us va cada un en els vostres barris? Parlant de Fontejau, en general la part que és el porta-porta jo parlo per la gent que me diu coses i si és el meu cas no és a porta a porta i diu que dintre de tot va bé hi ha algunes puntualitzacions que s'haurien de fer amb algun tema d'un residu a algun moment determinat o augmentar la freqüència però en general sembla que funciona hi ha la part aquesta de la gent que no ha anat a retirar els cobells o tu deixes la bessura o tu deixes al costat d'un contenidor hi ha gent que no ha anat a buscar els cobells o que no ha anat a buscar les targetes però són nosaltres afrontejar-ho el 97% de la gent de les cases va anar a buscar llavors quasi quasi tenen que quedar 4 o 5 cases que no el tenen la part dels contenidors intel·ligents aquí la cosa s'acomplica una mica més tornem a anar que la gent estan bruts al voltant sempre hi ha brutícia però nosaltres també ho comentem si ara estem aquí 4 persones i preguntéssim tots direm que ho fem bé llavors si està brut i si hi ha bosses a terra, pilonades, roba no sé què, un trasto és perquè hi ha algú que no ho està fent bé a part que el sistema també s'hauria de mirar sempre ho he comentat, que seria bo que s'escoltés el que vol fer bé, perquè el que ho fa malament... Ho farà malament. Ho farà malament, però més bé que li posis. Per això llavors diria, hauríem d'escoltar el que vol fer bé, quines dificultats té per fer-ho bé. És que no som obra, aquest dia hauria d'haver un altre contenidor perquè queda ple, el de cartró... Jo crec que s'hauria d'escoltar més el que vol fer bé, que no pas estar pendent de què farem amb el que ho fa malament. El pont Barber ha de fer una manifestació. Sí, al pont hem sigut víctimes de moltes coses. Però observant-ho, ara que ja portem dos mesos i mig nosaltres només tenim contenidors intel·ligents, esclar, què passa? La gent que viu amb habitatges petits o reduïts no està disposada a a mantenir una setmana, en algun cas, un determinat tipus de dallós. El vidre no és tan problemàtic, encara que sí que és voluminós a vegades, però hi ha alguna altra cosa que no es pot... I què fa? La gent... continua anant a tirar, a llençar les escombraries igual com ho feia abans. I abans podia anar amb tres bosses i tenia quatre opcions, el groc, el verd, i deia aquesta aquí, aquesta allà i tal, i s'alliberava de les escombraries que portava i havia acabat. I a més a més això implicava un bon reciclatge. El que passa que ara el reciclatge, si tothom fes el que ha de fer, eh?, vull dir, podria ser inclús més efectiu, que suposo que per això està... Però com que la gent continua anant amb... La gent continua anant amb les 3 o 4 bosses i arriba allà i diu, hòstia, vull que tant se me'n fot, jo me'n desprenc. I aquests els que ho fan bé, o menys malament, obren el contenidor i llencen les 4 coses barrejades. I una altra, i una altra. I quan el camió s'emporta aquell contenidor, allà dins no només no s'ha reciclat, sinó que s'ha barrejat. I això... segurament ho tenen perfectament observat i comptabilitzat, diríem, en els receptors de tot això, no?, que són... Nosaltres a Palau vam ser un barri que ens el van definir al 100% com un porta-porta, al 100%. Després a l'associació vam intervenir... per llibertar aquest porta a porta en el sector de Jocs Olímpics. Allà hi ha 250 vivendes, totes vegades, i em semblava un disbarat enorme tenir mil covells al carrer. Al final ens van escoltar, o sigui, van fer un acord, i aquest acord va ser relativament senzill, que era mantindrem els contenidors antics, els mantindrem, farem el porta a porta a la resta dels barris, I més endavant canviarem aquests contenidors antics per uns contenidors nous, tipus contenidors intel·ligents, diferents, que tenen el nom de bujols. Aquests bujols en els Jocs Olímpics s'havien d'instal·lar als de desembre, i ara, el dia 3 de juny, fem una reunió amb els veïns per explicar-los com funcionen els bujols, que els instal·laran dintre d'uns dies, o sigui, sis mesos. els proveïdors han entrat malament. Però, dit tot això, la recollida del porta-porta funciona. O sigui, a cada un de nosaltres, que tenim una casa, un espai, o sigui gran o petita, deixes el de jo i allà el porta. I obliga El que deia en Josep Maria Castellà ens obliga a no poder fer el que fan quan se'n van en el contenidor. Sortir amb les tres bosses i posar-hi com vulguis. Sinó que has de posar-hi el que toca. Perquè si no hi poses el que toca l'endemà de matí et trobes el covell ple. Et trobes el covell ple. Ja està. Molt bé. Tot això que dic que és tan fantàstic Fins ara mateix els meus veïns no han començat, i vosaltres segurament que tots, no hem començat a pagar la taxa d'escombraries. Fins ara ens semblava, no sé per què, ja ho havíem publicat, però ens semblava que seria barata. No en té res de barata. No en té res de barata. S'han carit, i molt. I molt, s'han carit, i molt. O sigui, d'una mitja de menys de 200 euros que es pagava l'any passat de mitja, ara se'n pagaran 300... I pico, 350. El que pagarà més seran 390. I ja no parlem dels professionals, dels despatxos professionals, aquestes coses, però això ja és un altre tema, perquè com a mínim, amics dels despatxos professionals, vosaltres teniu aquesta despesa desgravable. Els ciutadans no són desgravables, no ens ho hem de pagar. Dit això, però això ens costa molts diners. O sigui, a nosaltres, ciutadans, ens costa molts diners i paguem molts diners. Jo la... I una de les coses que funciona malament amb el porta a porta és la recollida del verd. No funciona, és carregosa, és dificultosa, etcètera, etcètera. L'altre dia vaig sentir el camió i vaig sortir mentre ho recollien a davant de casa meva. Aquella gent va necessitar 5 minuts per fer-ho. Us imagineu que jo hagués de pagar aquells 4 treballadors durant 5 minuts? El paguem tota la ciutat de Girona, eh? No sé si... Ens haurem... O sigui, ara... O sigui, aquest any paguem les escombraries cares. L'any 2026 encara els pagarem més cares. L'any 2027 encara els pagarem més cares. I un dia d'aquests haurem de tirar enrere amb un altre govern que pot ser el mateix d'ara, no en dic que... Però com a mínim ho hem hagut de tornar a anar a votar. perquè això canvi a mi el NAS em diu que s'hauran de fer canvis bastant ràpids i immediats perquè és evident que quan el servei és molt més car i la sensació és que en alguns llocs no es recull bé o allò que dèiem segurament és a dir jo soc un gran partidari al porta-porta allà on es pot fer soc un gran partidari al reciclatge allà on es pot fer però també soc una mica partidari al sentit comú i sé que en determinats llocs hi haurà complicacions és a dir, fer el porta a porta a Sant Eugènia o Can Xivert no és el mateix que fer-lo a Palau o fer-lo en llocs on hi ha habitatges per tant, a mi em dóna la impressió que alguna cosa s'haurà de fer perquè per mi s'està convertint en el gran tema de mandat i aquests temes de mandat són complicats alhora quan arriben les eleccions i llavors passen factures també Abans de què deixem de parlar dels comeries, no sé si us passa a vosaltres a Fontejau i a Palau, però al pont hi ha una cinquena o sisena... opció que és la deixalleria que jo en dic deixalleria diríem espontània aleshores a la vora o a tocar dels grups de contenidors hi ha Restes d'obra, restes de pintura, mobles sanitaris que s'han canviat, banyeres, somiès, mobles... Aleshores, això segurament a Palau no passa. També passa. Als incívics es torna per tot arreu. Però afontejar-ho potser tampoc, perquè, bueno, esclar, aquí això, si ho anéssim estudiant a fons, és gairebé un problema sociològic, no? És un problema que té un origen en la qüestió socioeconòmica, no? La gent que encarrega una reparació, una reforma, una reforma al quarto de bany, el que sigui, normalment l'encarrega i quan ha acabat la disfruta paga i aquí ha acabat tot i l'empresari que li ha fet aquesta operació doncs s'ha fet càrrec dels residus que també li ha cobrat i aquests residus han acabat allà on han d'acabar que és a la deixalleria però quan hi ha auto... reparació, autoconstrucció, autobricolatge, doncs què passa? Diu, hòstia, guita, he canviat el lavabo i ara no sé què fer. Doncs guita, el carrego, perquè això sí que l'esforç de treure'l i carregar el cotxe, això sí que ho fa la gent, però en comptes d'anar a la deixalleria... i una mica amb nocturnitat, a vegades, doncs se'n va en el grup de contenidors i, pom, ho deixo ja. Això és directament un comportament incivil. I això és diari. O sigui, cada dia el pont major està ple. Tots també tenim una qualitat que facilita tot això, i és que molts grups de contenidors estan en llocs que no són cèntrics, que són aïllats una mica. Diguem-ne discrets, eh? Diguem-ne discrets. I aleshores la descarregada, diríem, és una descarregada, és constant, constant. Jo diria que moltes vegades, més que el veí que baixen allà les coses, vull dir, almenys de fontejar el que hem vist quan hi ha hagut coses d'aquestes, no és d'un veí d'allà, sinó és que algú que ve d'un altre lloc, ja no sé... Sol passar això, s'intercanvien, eh? Vull dir, jo no baixaré allà i deixaré si he fet obres allà davant, però potser sí que agafaré i carregaré el cotxe i deixar l'altre a punta de... està emparentat amb el turisme d'escombraries que vam viure nosaltres molt intensament que vam fer una manifestació però que clar el dia que vam fer la manifestació feia un dia i mig que es havia retirat el grup de contenidors més conflictiu espectacular que hi havia a la gasolina de Cepsa allò era impressionant però ara hi ha la història ens queden 19 minuts i hem d'avançar jo us volia fer preguntes més concretes després podem parlar de tot però si entrem amb la naturalització i coses així eh... Joan Joan i després us ho diré a vosaltres què és el més important ara que necessiteu que reclameu pel barri així de coses concretes? Bueno, coses concretes hi ha com ja sabeu el tema de la famosa coberta de la pista poliesportiva que això ens ajudarà, vull dir, no només a l'associació de vins sinó a altres entitats, com per exemple el futbol, si un dia plou fer qualsevol activitat vas amb la seguretat que no tindràs aquest problema Un altre tema que estem tractant ara i sembla que ja té perspectives de solucionar-se amb cinc anys vista, que és el tema de l'arxiu provincial. Allà a Fontejau, per les últimes informacions que ens han arribat des de l'Ajuntament, és que sembla ser que ja està arribant en un punt que ja s'han posat d'acord amb quin intercanvi de terrenys es farà o quin intercanvi per començar a treballar en aixecar l'arxiu. seran uns 5 anys com a mínim, entre projecte que són 3 anys, la licitació i tot. A veure si us passa davant el Trueta. Perdoneu la broma. Jo diria que segur. Sí, vull dir, jo crec que aquests dos temes són temes molt importants, igual que la part de davant on ha d'anar l'arxiu provincial, que hi ha un terrenys que hi havia a la fàbrica d'en Caula, que esclar, allò és l'entrada, no deixa de ser entrada a Girona, i ara veus aquell aparcament allà, bueno, com està... l'antic pont de la barca diguem o pont de la barca vell i veus allò que hi ha encara les naus aquelles enduralita i no sé què aquesta entrada s'ha de dignificar i jo creiem que en aquestes dues actuacions amb el termini aquest de 5-6 anys podria estar dignificada aquesta entrada al barri de Fontajau com t'he comentat abans de temes quan trec la llista jo em penso que ara estem per ser tan típico de temes però ja arriba un moment que quan anem a negociar només portem els dos, tres o quatre perquè si no qui es queixa de tot no es queixa de res i llavors ens centrem en aquests punts i un altre tema molt important que estem parlant també és de tenir un local social per a l'associació de veïns que no en tenim el centre sí però el local social no tenim ara l'Eixample en té un esperem que aviat vingui el nostre Valentí A veure, a Palau tenim una reivindicació de fa molts anys que en realitat, i si em prometeu, és del 50% dels gironins, no perquè sigui Palau. O sigui, quants gironins no surten per anar cap a Fornells o per anar a Platjadar, etcètera, etcètera, surten per l'espai del Montessori. Carrer Aragó, carrer Mell de Fornells i aquell espai que és un camp i qui pugui, sobretot a les entrades i sortides. De les escoles. Allà és un projecte que té nou anys i està pràcticament parat. És un projecte a l'etapa Puigdemont, si no ha estat parat, eh? Sí, sí, exactament. És un projecte a l'etapa Puigdemont i està allà encantat. Que si ara es fa un projecte que hi posarem semàfors, que si no hi posarem una rodona, que si no... O sigui, jo he vist uns quants projectes i us asseguro que són tonelades de paper pintat, eh? Fins i tot ens va pagar, es va contractar una empresa exterior perquè fes el disseny, perquè els serveis municipals de Girona donaven l'abast. Però encara és l'hora d'ara que jo no tinc una contesta clara de quin dia començaran. Hi ha una aportació dinerària que es va fer en l'època de la Marta Madrenes sobre uns diners que hi havia i em penso que estava al voltant del milió d'euros. Però, esclar, si allò ho valorem amb diners de l'any 2025, aquell millor és petit. S'han de fer unes expropiacions, i aquí deixeu-me hi posar èmfasi. Les expropiacions han de ser en el Montessori, que penso que m'aconsta que s'han fet, i estan programades. S'han de fer en el tenis Girona, i bàsicament, al tenis Girona hi ha una pista que ha de desapreixer, Però això no avança. Això no avança. I aquí estem. I una contesta clara i concisa de l'Ajuntament de la Marta Madrenes o l'Ajuntament d'en Lluc no l'he tinguda. L'Associació de Veïns no l'hem tinguda. Falta l'expropiació. Doncs jo penso quina sort que tingui jo si un dia m'han d'expropiar una cosa, perquè moré mort i encara no ho hauran fet. Aquí estem. L'altra cosa que ens queda és les obres del local social, que nosaltres sí que tenim local social i molt digne i molt bé, i us asseguro que en presumim cada dia, però van ser unes obres que, com s'ho van fer, no es podia bastar tot el que hi havia, i en aquest govern d'ara es va pactar, ajuntament, va ser un pacte, que la inversió que s'havia de fer en el local social es faria en aquesta legislatura. Ara estem a meitat, com tu acabes de dir, estem a meitat de legislatura. Jo he vist el projecte acabat. El dia que començaran encara no ho sabem. S'ho faré saber. Josep Maria deia, jo tinc una cosa bona i una cosa dolenta, però començaré per la dolenta. Jo comentava això abans a Microtancat. El pont ara, des de just tot el que va pràcticament d'any, tenim un, diríem, un gran ensurt... que tampoc és una gran sorpresa però m'estic referint que de les poques espais de les poques superfícies que queden per edificar privades doncs ara començament d'any s'ha fet una modificació del pla urbanístic d'un sector que en el seu moment es va batejar amb el nom de destileries perquè estava a tocar de la destileria Gerunda, o sigui a Can Catà, que és un edifici protegit però que abarca també la indústria d'embotits que hi ha al costat. Aleshores, tota aquella superfície, la que forma part del que és la fàbrica actual i tot l'espai lliure que queda darrere, ara el propietari ha mogut fitxa i sembla ser que amb èxit, per poder treure, com sempre és esperable, el màxim rendiment possible a l'hora d'edificar. I ha presentat a l'Ajuntament una modificació d'un pla que ja hi havia abans, que era del 2003, crec, que contemplava la construcció de 326 habitatges, que ara s'ha convertit en 441. Just, vull dir, 441, no són números rodons. És especulat al màxim. I per aconseguir això, en un terreny relativament petit, cal anar, en algun cas... baixos més buit aquests edificis que ens envolten per aquí de Miligreït són baixos més nou doncs imaginem això tot condensat en un espai relativament petit baixos més buit més cap al això seria la banda de més cap al riu baixos més set i baixos més sis al mínim baixos més sis i tot això ha pilonat amb unes ombres bestials entre edifici i edifici, escanyant els carrers, en algun cas, inclús, perquè hem vist el projecte, en algun cas, doncs, s'interromp el carrer, diríem, de trànsit rodat i es converteix en una pseudo-rambla, quatre arbres, que d'alguna manera vesteix una mica la cosa. I això, clar, què passa aquí? Doncs que, com dic jo, s'ha trobat la set i les ganes de veure, o sigui, el propietari vol treure el màxim rendiment, però és que l'Ajuntament va a tant per cent del que se'n diu habitatge protegit, que no sé si és el 40%, no ho sé exactament si és el 40%, amb la qual cosa té la gran oportunitat de sumar més habitatge protegit, que és el que avui en dia cal poder lluir i aconseguir per part de l'Ajuntament. per tant, ho tenim una mica una mica magre aquest tema acabo vam poder reaccionar per 3 dies perquè va ser casualitat que se'ns expliqués bueno, se'ns diguessin que hi havia hagut la modificació vam tenir molt poc temps de maniobra, però vam fer, des de la Junta de l'Associació de Veïns, vam fer unes al·legacions molt i molt ben documentades, les vam presentar a just termini, i d'això fa tres mesos i mig, ja estem esperant resposta, i ara ja comencem a parlar obertament del tema, perquè al principi vam dir, no, guita... que com que és l'Ajuntament qui ha de venir a explicar això als veïns, doncs nosaltres de moment retenim una mica el tema, la informació, però és que ara han passat 3 metres i mig i és el silenci sine die. Sí, sí. De totes maneres Jordi, si em permets un comentari no de barri, sinó de ciutadà. Ens estan acostumant a viure del fum. A viure del fum. A mi, que ja tinc masses anys, recordo L'any 2008, la crisi del 2008, la crisi del 2012, la crisi... Vostè ja la vivim en crisi permanent. Jo crec que l'any 75 ja teníem una crisi, o 74, és igual. Jo crec que, com tu dius molt bé, Jordi, vivim en la crisi constant. Però el fum és constant. Ara el nou Trueta tindrà quants centenars de pisos hi ha? Quants centenars de pisos hi ha? I aquests seran pisos socials? De veritat seran pisos socials? El continent tinguin els mateixos pisos socials de Girona que ha de vigilar el que es ven un pis per tres i va a l'Ajuntament i li compra per dos i mig i ja està, i tenim un pis més a Girona. Per favor, fem alguna cosa sèria. Abans has dit que volies parlar d'una cosa bona. La bona. Ah, disculpa. No, no. Bé, m'intentaré ser ràpid. La bona és que... I començaré dient que gràcies a les subvencions, aquelles que cada any es retracen les bases, no arriben mai, però gràcies a les subvencions vam fer un projecte que es va iniciar l'any 22, la... que consisteix en, aprofitant l'experiència que vam tenir prèviament d'un documental que parlava del modernisme, o sigui, de la indústria de les destileries a Pau Major, que era molt present, fins a quatre destileries vam tenir... i el modernisme, doncs es va fer un documental i es va entrevistar uns quants, molts, forces, testimonis. I aquests testimonis, esclar, no només parlaven d'aquesta activitat, sinó que anaven traguent altres temes. I al veure que anaven traguent altres temes, van veure la gran oportunitat de... reunir tota aquesta informació i fer un documental que parlés del pont major com no n'ha parlat cap altre cap altre no hi ha hagut hi ha molt poca bibliografia del pont major, no hi ha maroteca vull dir, és tot i aleshores el que ara hem reunit és el testimoni o sigui, de la memòria de cada persona, persones grans, alguns nascuts el 28. Heu documentat la memòria oral que es pot perdre, diguem-ne. I és això. I aleshores ja sabem que sempre quan fem memòria està lleugerament alterada perquè és una mica subjectiva. La memòria té components emocionals que poden desvirtuar una mica... Però tot i així, és importantíssim tota la base de dades que hem recollit. I això ho presentem dissabte, dissabte 31, a les 10 del matí, a la sala Trifó del Modern. Del Modern, sí, sí. I esteu convidats tots. Molt bé, moltes gràcies. A les 10. i tots els que m'esteu escoltant i és una mica llarg, això sí s'ha de dir però hem acabat fent-ho tot en un sol dia perquè no voldríem que hi hagués, diríem no sé, absències en la segona part i ho farem tot en un paquet Molt bé Com ha comentat això, nosaltres aquest procés ho vam fer l'any 2005 amb una beca de jugo que en faran de l'any 99 i també és un d'allòs que està aquest vídeo ja està en el fons de la universitat i tot però esclar, vull dir, ara per dir l'adreça seria d'allò no sé si es pot penjar amb algú que ho pugueu posar perquè és històries de vida de l'esquerra del Ter no és de fontejar-ho, és de l'esquerra del Ter és un excel·lent document tu l'has vist és un excel·lent document vull dir, vam fer-ho i va parlar diguéssim, nosaltres no tenim protagonistes els que vam fer, sinó la gent que parlava i era els de les set cases que hi havia en un principi i la gent que va venir, llavors parlen i malauradament això era del 2005, la majoria ja no hi són perquè llavors és un document que expliquen, cada un explica la seva experiència, sense cap guió ni res, vaig venir aquí, jo vaig venir aquí, no sé què, o que estava aquí, sí, venien, jo ja anava a l'hort i els hi feia, no sé què, i m'agradaria que si es pogués, d'allò és que la gent que tingui una estona, és com una pel·lícula, perquè són uns 90 minuts o 80 i escaig minuts, però jo crec que si algú té... un interès a conèixer una mica la història de l'esquerra del Ter, vull dir... Si em permets només és una història, a diferència del que diu en Castanyer, en aquest cas és una història pràcticament dels nouvinguts. O sigui, Domeny és... sobretot els nouvinguts, des de la gent que va viure al rio, que jo hi vivia allà davant, i vam ser amics i companys, i ens tiraven pedres tota la vegada, però la gent que expliquen allà i que surten allà són els nouvinguts, aquella gent que va venir d'Albaceta de no segon, i després expliquen la seva vivència aquí, i és fantàstica. Això ho teniu penjat en algun lloc, no? Sí, és accessible. Ara ens ho donarà i ho penjarem a les xarxes. És... exveï de Fontejal, amb ell li vaig passar personalment. Ja el veus, hauràs de fer algun documental, no?, de Palau, també? Sí, alguna cosa haurem de fer, sí, alguna cosa trobarem, alguna cosa trobarem. En fi, hem passat la vista una miqueta, doncs, als tres barris i a la situació de la ciutat, ara que porten dos anys. Hem parlat, i tenim tres minuts, per tant, no podem allargar-nos a més d'aquí, Jo he dit, hem passat la vista del que havien estat aquests dos anys, què n'espereu d'aquests dos anys que ve? Que es desencalli alguna cosa important? Ja ho heu dit, però vull dir que parlo a nivell global, a nivell de ciutat. No ho tinc clar. No ho tinc clar, que es desencalli de les coses que jo he explicat, per exemple, no tinc clar que es desencallin. és un govern que me'ls aprecio a tots tres a tots tres no tinc una... a més a més deixar el president que per tant només puc apreciar a totes tres persones que s'ho valen dic els caps de llista però justament aquest tipus de govern tenen un final poc estable i difícilment un i l'altre s'ajudin a arreglar coses Vull dir, té una certa finora, però s'ha entès tot, eh? Zé, Maria. Sí, no, en aquest pràcticament any i mig potser encara tenen temps de modificar una mica el rumb. i d'alguna manera salvar-se perquè si no millora tot plegat no hi perdrà només un sinó tres justament i per tant l'evolució ja ens l'imaginem una mica Jo l'última cosa, que em penso que vaig acabar igual l'última vegada, només demà una cosa, és que si poden, si es pot, o que d'allòs, que facin el que diuen, només això, vull dir, que fessin només el que ens diuen, jo crec que ja estaríem, ens podríem donar tots per satisfets. No el que van dir, el que diuen. El que diuen. Em queden 30 segons, i us demanaria un sí o un no. Tindrem troeta el 32? O l'any 32? No. Jo no hi penso gaire gaire aviat. Massa aviat. Esperem que el clínic no ens passi endavant, que també... Que se'n comença a parlar. Se'n comença a parlar, i molt, i jo sempre dic que a mi em fa patir tot aquest tema, però d'això en t'haurem de parlar un altre dia, perquè hem arribat al final d'aquesta magnífica tertulia que hem tingut, i que jo voldria agrair a en Valentí Giral, president de la Societat de Vins de Palau Sacosta, amb en Joan Serra, de Fontejau Xavier Cugat i amb en Josep Maria Castanyer, del Pont Major Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà, perquè ara són les 11. Moltes gràcies Gràcies És dimecres 28 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi. La Generalitat obre la segona fase del concurs per triar la proposta guanyadora del campus de salut de Girona i Salt. El contracte, que va càrrec de l'empresa pública i infraestructures de la Generalitat, surt a concurs per 25,37 milions d'euros i inclou tant la redacció del projecte com la posterior direcció d'obra. S'hi poden presentar els 5 equips formats per arquitectes i enginyers que van quedar finalistes a la primera fase. El termini acaba el 28 de juliol i, com ja va anunciar el govern, la proposta guanyadora i que, per tant, dibuixarà com seran el futur campus i el nou Hospital Troeta, es donarà a conèixer durant el segon semestre d'aquest any. Un estudi innovador permetrà millorar la salut dels gironins a partir de les mostres biològiques de 4.000 ciutadans durant 10 anys. La Diputació ha posat en marxa a través del DipSalut la Generalitat i la Col·laboració de la DipG al Giroestudi, una eina que ha de permetre millorar les polítiques públiques de salut als ciutadans de les comarques de Girona a través de mostres biològiques i enquestes que es faran a 4.000 ciutadans de 19 municipis que representaran perfectament la demarcació. Girona instal·la 6 àrees d'emergència més i en reforça el servei de buidatge i neteja. L'Ajuntament ha instal·lat 6 àrees d'emergència més als barris de la ciutat que encara no en tenien i que s'assumen a les 8 que ja estaven operatives des de finals de l'any passat. A més, el consistori ha reforçat el servei de buidatge i de neteja d'aquests contenidors que tenen com a objectiu permetre que els veïns puguin anar a deixar qualsevol de les dues fraccions fora dels dies de recollida habituals. Sal incorpora un nou dron per reforçar la seguretat i controlar els espais naturals o buscar persones desaparegudes. A través d'aquesta nova eina es busca donar suport a les curses que passin pel municipi, però també buscar persones desaparegudes gràcies a la visió tèrmica que porta incorporada. Diversos agents de la policia local tenen permís per utilitzar-lo, però el consistori també formarà tècnics d'urbanisme i medi ambient perquè puguin fer-lo servir a les seves àrees. Sarrià de Ter s'ha solidaritza amb les cardiopaties infantils. Aquest diumenge, 1 de juny, el Camp Municipal d'Esports de Sarrià de Ter viurà una jornada solidària amb el torneig de futbol en suport als infants i adolescents amb cardiopatia congènita organitzat pel Futbol Club Sarrià de Ter. I en esports, el bàsquet Girona anuncia la renovació de Pep Busquets fins al 2028. Lligada a la permanència a la CB, el bàsquet Girona comença a concretar els primers moviments pel nou projecte que liderarà Moncho Fernández. L'escorta català s'afegeix a Maxi Fialerup pel projecte de la propera temporada. Per altra banda, el Girona confirma els adeus de Romeu, Danjuma, Artur i Braia Gil, mentre que Juan Pé se n'anirà a Mèxic. Caldrà veure ara les intencions del club amb el porter Juan Carlos, que també acaba contracte aquest 30 de juny. I pel que fa el temps, dia avui calorós i amb les temperatures a l'alça que poden arribar sobre els 30 graus a hores centrals del dia. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Diputació de Girona. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Escolta el que viu Girona.