Girona avui: Ryanair i fires; ciutat, seguretat i mobilitat; Nou Trueta; i la macroconselleria de Sílvia Paneque

Totes les coses que han passat Totes les vides que hi ha en tu Milions d'històries s'han perdut Com les estrelles que han caigut Només espero el meu destí Tantes coses per descobrir Milers de vides que he perdut Milers de vides que he viscut I massa És dimecres 18 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Neus Aldaguer. Rayanert manté 9 rutes a l'aeroport de Girona aquest hivern, però creix un 33% en freqüències fins als 56 vols setmanals. A més, l'aeroport de Girona Costa Brava té previst arribar als 2 milions de passatgers abans de acabar l'any. A partir d'ara, l'aeroport comptarà amb els destins afegits de Beni Melal, el Marroc, Eindhoven a Holanda i Bresalu a Polònia. que ja es va afegir al febrer. Cauen, tot i així, els destins de Belfast, Birmingham i Marrakech. Miguel Noguer, president de la Diputació de Girona, ha expressat el seu agraïment a Ryanair i ha exposat la importància de l'increment dels vols. Actualment, la companyia aèria Ryanair és la que porta el 80% dels passatgers que hi ha a l'aeroport de Girona. El Trien al jurat i comença el judici per l'assassinat de la infermera de Girona el 2020. La víctima era una supervisora de l'Esservei de diàlisi de la Clínica Girona, qui va ser assassinada durant una sala a casa seva el 25 de setembre del 2020. El judici va començar aquest dimarts a l'audiència de Girona i està previst que s'allargui fins al dilluns 30 de setembre, quan s'entregaran l'objecte del veredict al jurat popular i es retirarà a deliberar. Al banc dels acusats s'hi asseuen quatre processats, dos els suposats autors materials, que afronten 31 anys de presó cadascun, i els altres un matrimoni coneguts de la víctima que estan acusats d'haver planejat el robatori i que s'enfronten a 10 anys i 10 mesos de presó. S'entreguen dos homes relacionats amb la mort de dues persones al barri de la Font de la Pòlvora de Girona. Els Mossos d'Esquadra van detenir aquest dimarts de figueres dos homes presumptament relacionats amb la mort de les dues persones al barri de la Font de la Pòlvora per la revetlla de Sant Joan després que aquests s'hagin entregat a la comissaria. Els arrestats tenen 23 i 26 anys i són els cunyats dels sospitors que va disparar amb un fusell de sal a un home i una dona que van morir i dues persones que van quedar ferides amb gravetat. El ple de la Diputació de Girona augmenta en 7 milions el programa per donar suport econòmic als ajuntaments. En paral·lel, la Diputació també ha incrementat en 400.000 euros per aquest any el crèdit consignat als Consells Comarcals perquè puguin donar serveis d'assistència i cooperació als consistoris gironins. Durant la sessió d'aquest setembre, el socialista Juli Fernández s'ha acomiadat de la Diputació després de renunciar a l'acta per ocupar la Secretaria d'Economia del Govern. El seu discurs ha defensat el paper de la política i ha dit que cal consens, diàleg, negociació i mastesa. i Pilar Rahola guardonada amb el Premi Prudenci-Vertrana 2024. Girona va tornar a viure aquest dimarts de la nit de la literatura per excel·lència amb la gala d'entrega dels Premis Literaris. La funció Prudenci-Vertrana ja va revelar els guanyadors dels quatre guardons amb més trajectòria a finals de juny. Ahir l'escriptora Pilar Rahola es va convertir en el nou nom pròpi de Vertrana que ja arriba a la 57a edició amb la novel·la Cornelius l'Almogávar. La també periodista va expressar la importància de la seva novel·la que s'endinsa en els segles XIII i XIV de la mà d'alguns dels seus personatges més rellevants. I en esports avui, un miler de gironens es desplaçaran a París pel debut dels blancs i vermells a la Champions League contra el Paris Saint-Germain. Malgrat l'entitat del rival i la magnitud de l'escenari, Michel, l'entrenador del Girona, ha deixat clar que tot i ser conscient de la dificultat, no renuncia a res i no signa l'empat. Hi ha el temps avui dia que comença amb el cel clar però parcialment anul·lat en hores centrals del dia amb màximes que arribaran fins als 24 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Bon dia, són les 10 i 5 minuts d'aquest matí de dimecres 18 de setembre i comencem la tertúlia de Girona FM, una tertúlia amb tres convidats, els quals passaré a assegurar per tal de saludar seguidament, per tal de passar la vista. a la ciutat, a les comarques, al país, el que ells vulguin, que d'això es tracta. Senyor Pau Jordà, gerent de l'Espai Gironès, molt bon dia. Molt bon dia. Què tal l'estiu? Bé, molt bé. Sí? Hem descansat, hem treballat, hem fet una mica de tot. Bé, content. Molta feina? Series una d'aquestes coses que quan ve algú del món del comerç sempre ho pregunto, perquè si el comerç va bé, alguna cosa va bé al país. Sí, ha estat un bon estiu. El juliol va ser un bon mes i l'agost va ser encara millor, almenys per nosaltres. Setembre de moment ha començat bé. Jo sempre dic que això és una mica com el futbol. El president Josep Goso del Girona deia que el futbol és el pròxim partit. El comerç és el mes que ve. Llavors és una mica el mateix. Canviem el partit a partit d'en Simeone pel mes a mes del comerç. Exactament. Corali Cunyat, molt bon dia. Bon dia. Director de la Fira de Girona i, de nou, ho dic bé, presidenta de les Fires de Catalunya, que crec que fa poc que va ser relegida, no? Correcte, sí, va haver-hi eleccions el mes de juliol. i renovació per 4 anys, o sigui que molt contenta. Em portava 4? 4, sí, pot ser màxim un mandat de 8, o sigui que me'n queden 4. I bé, contenta perquè em va agafar la presidència just en plena pandèmia i haver de gestionar unes situacions Sí, sí, s'hi va posar en un moment oportun. Per això van triar una dona en aquell moment, perquè van dir fa falta, fa falta. Quan no hi havia files per decret, per decret, diguem-ne. Sí, sí. A més, curiosament, la majoria d'organitzadors finals de Catalunya som la mateixa administració i vam haver de fer de l'ovi de pressió en contra dels nostres propis jefes però perquè en realitat nosaltres representem multitud d'empreses que participen a les fires i que ens fan servir per donar-se a conèixer, per vendre i per fer negoci, perquè no només venen empreses grosses, sinó que hi ha moltes fires marcades on hi ha petits productors que no tenen punt de venda i que és a través de les fires que venen els seus productes. I en aquell moment vam donar veu a tots aquests participants que ens fan confiança. En Pau deia a més a més, la fira hem de dir fira a fira, ja preparant les fires al certamen. Ja sé que no els agrada gaire, però a Girona encara en diguem al certamen. El certamen i totes la resta d'esdeveniments que n'hi ha molts altres. Abans i després, segurament. De fet, normalment la tardor i la primavera és temporada alta d'esdeveniments i nosaltres arrenquem ara ja amb diversos esdeveniments de promotors externs, perquè nosaltres lloguem les instal·lacions a promotors que venen a la Fira organitzar el seu esdeveniment, però també som directament organitzadors d'alguns esdeveniments, com la Fira de Mostres, que la tenim també ja a tocar. i anem preparant les fires dels propers mesos, perquè un esdeveniment s'organitza com a mínim en un any. Dany amb bany. Dany amb bany. Per tant, nosaltres ja estem amb el calendari de l'any que ve. Partit a partit, mes a mes, i dany amb bany a la fira. No sé com va el senyor Francesc Busquets, que no li preguntava com li ha anat l'estiu, perquè fa molt bona cara, la veritat. Sí, això, malgrat les circumstàncies, s'ha de procurar de fer bona cara sempre. L'estiu m'ha anat bé, una mica avorrit com sempre, jo els passo normalment a Port de la Selva i bé, estàs amb família, reps amics i llegeixo força, per tant he aprofitat per llegir força, que va coses que havia començat per Sant Jordi, he llegit el pla, que està molt bé, que són 1.500 pàgines, però es llegeix molt bé, es llegeix molt bé i els que els agrada pla i la cosa pleniana, doncs, vull dir, descobreixes coses que fins ara no havien sortit i té molt d'interès. És com una novel·la i per tant no cal acabar-te'l de pressa, el pots anar fent amb petites dosis i és molt divertit. I d'altres coses. He llegit un llibre que es diu Chacona, que l'estic recomanant, no sé si la meva recomanació serveix per a res. Però si has servit per alguna cosa, l'editorial... No perquè no serveixi per res, sinó perquè no m'havia sentit a parlar. L'editorial m'ho hauria de donar, és que l'he recomanat a diverses persones, i per tant no sé si se'm fa gaire cas o no, de les coses que jo dic, però potser l'editorial m'ho hauria de donar algun clar. Està molt i molt bé, xacona, d'un tal Jordi Masó, que és un professor de l'SMUC, de l'Escola de Música de Catalunya, és músic, per tant, I és molt bon escriptor, i és de la milloret que per mi que s'ha escrit en els darrers anys a Catalunya. Doncs Déu n'hi do, Txekona, Un cor furtiu, que és la biografia de Josep Pla que ha fet en Xavier Pla, que s'ha de dir que no són parents, Déu n'hi do. No, no són parents, però es diuen Pla. Però ja ha dedicat deu anys de la seva vida com a mínim a escriure. No, i ha tret d'altres coses, el de Josep Pla en Xavier Pla s'ha especialitzat. Sí, la seva tesi doctoral ja la va publicar en forma de llibre i era molt interessant també. Molt bé. I la ciutat, com la veuen? I el país, la ciutat, el país, clar, quan ens vam trobar les últimes... Quan diguem el país, què volem dir? Catalunya, Espanya, Europa... Jo vull dir Catalunya, però que tothom digui el seu. El que passa és que ara està tot tan relacionat que una cosa va lligada amb l'altra. Sí, amb la globalització cada vegada més el país és tot el món. És com abans, abans dèiem el govern socialista. El trompisme ens afecta molt. El govern socialista i menys girones, tant per tot, eh? Menys a Girona. Menys a Girona per una mala... per una tzagallada, però vaja, deixem-ho ser. Valgui que a Barcelona la tzagallada la vam fer els altres. Una cosa compensable. Molt bé, com molt bé, home Pau. Jo a la ciutat, com a gironi de naixement, ara que visc a Sant Gregori, jo crec que anem una mica endarrere. Jo la trepitjo molt, perquè al final els meus pares m'agrada dir que soc de la barri, perquè viuen aquí a la cantonada, literalment a la cantonada de Carribal, més en dami li agraït. Ostres, jo crec que s'estan descuidant aspectes com molt bàsics de la ciutat de neteja d'incivisme, d'inseguretat, de jo crec que potser faria falta una mica menys de postureig i una mica més de posà'ns-hi de feina i de realment que la ciutat s'hi visqui bé. Poso dos exemples molt ràpids. La meva mare va amb cadira de rodes, tenim targeta de mínus vàlid i cada vegada és més difícil aparcar places de mínus vàlid perquè s'ha convertit en l'esport nacional, trobar un cotxe aparcat i algú que... no, són cinc minuts, no, deu minuts, ja marxo, no, un quart d'hora, res, i inclús algú que s'enfada. Això va passar dissabte passat. Divendres, passat a la tarda, per aquí al costat. Hi ha pells molt fines. Però que s'enfada, literalment. I dius que jo tinc la targeta per aquí perquè estic aquí amb la meva mare. I ja no parlo de bicicletes per les voreres, no de bicicletes al casc antic, sinó de bicicletes a les voreres, patinet, sense casc... Jo crec que aquí caldria una mica... És que com a gironí em dol molt l'ànima, a mi això. Em sap molt de greu que la meva ciutat passin aquestes coses. Segurament hi ha moltes coses bones també, però són una mica les que percebo així. Sap una mica de greu i tampoc crec que fora tan difícil d'arreglar. És una mica... És un tema complicat. No és fàcil. Tothom sí que l'Ajuntament, però és clar, per exemple, el tema dels aparcaments que deies, això és una... Mira, és una d'aquelles coses... Jo que al llarg dels anys i quan es podia fer, perquè ara ja no es pot fer això, Parcaves una mica on podies i la manera que podies, una de les coses que tenies sagrades era aquest tipus de places que dius per a persones que els necessiten no aparcar-hi mai. Parcar malament, sí, segurament ho havíem fet tot fins i tot a l'època que el senyor Francesc Francisco Busquets estava a l'Ajuntament. Però ha canviat molt el concepte, és a dir, aquella sensació que avançaves en cotxe d'un cantó d'un carrer a l'altre i aparcaves un podies, això no és ben beixís, però sí que ja... Bueno, en Pau ha parlat d'aquest tipus d'incidisme, ha parlat també d'amortícia, ha parlat d'inseguretat, ho perceps tot això? A veure, jo el que percebo, i ho he dit potser alguna altra vegada, és que es viu una mica de la rifeta a Girona. És a dir, Girona va fer un salt fa uns anys molt important, perquè també havia sigut una ciutat, diguem-ne, una mica adormida. Dormida no, està profundament adormida, per dir-ho d'alguna manera. Està parlant del temps de la Girona grisa i negra. Bàsicament amb la vinguda de la democràcia i l'entrada dels nous ajuntaments, moltes ciutats... Ja pots posar alguna medalla, home. Tots els governs natals van fer moltes coses que en el seu moment van ser criticades. Moltes coses que es van fer i ara no es podrien fer per altra banda, això també s'ha de dir. Però bé, era un moment de revolució en el bon sentit de la paraula, de capgirar les coses. i es va capgirar molt. El pla del barri vell i el posar a la universitat a les hàligues va ser una de les coses molt importants, entre altres el carrer nou, ara que parlem d'aparcaments i de circulació i de mobilitat sostenible... Santa Clara, carrer nou, barri vell, l'Alhambra... Semblava que Girona i el comerç es havia de morir, tothom s'anirà a sal a l'espai gironès, ningú vindrà a Girona... No, aquella època no hi era, aquella època no hi era. I l'hipercord tampoc. L'hipercord i tal. Va fer un salt quàntic, per dir-ho d'alguna manera, molt important. I a partir d'ell Bons, des de fa uns anys, i no vull pas parlar des d'un punt de vista partidista ni molt menys, però s'està vivint d'una rifeta d'un natiran. Després han vingut les bicicletes, ha vingut aquest turisme americà internacional europeu, sobretot amb el tema de les bicicletes molt important. La FIRA ha fet un gran paper també per portar gent a Girona, però falta lideratge a nivell comarcal per altra banda. L'àrea metropolitana de Girona, jo crec que Girona, sense ànim de trepitjar cap altre ajuntament, sinó de col·laborar però hauria de liderar una mica tota aquesta... caldria una altra xerbutada, una altra mica de revolució que no és tan fàcil com la que va ser fa... que estem parlant de l'any 79. Estem parlant ja de molts anys, de 45 anys. Però bé, una sacsejada li convé, i no s'està fent, és a dir, s'està tirant de la rifeta i hi ha un cert... les he fet, les he passat, I bé, es fan ensagallades com ens va fer fa uns anys aquestes obres del carrer de la Creu, que ara sembla que s'han de desfer una altra vegada. Després en parlarem si li sembla. No, però vull dir que són accions no programades des d'un punt de vista global, em sembla, i escoltant totes les veus de la ciutat. en els diversos àmbits ciutadans, comercials, comerç, per descomptat, que és molt important. Suposo que la Corolí l'he deixat per l'últim, no perquè sigui la menys important, sinó que, al contrari, ella ha estat a l'Ajuntament, també, en aquest pas intermitge, suposo que... perquè alguna vegada n'hem parlat, que accepta que els canvis que hi va haver-hi del 79 al 2000, per dir-ho d'alguna manera, l'època de Nadal, van ser absolutament capdals. També n'hi va haver-hi en una època que no hi havia tants de calés, quan ell va entrar a l'Ajuntament, també n'hi va haver-hi tot allò de la ciutat d'esdeveniments, el joc de trons, i alguna cosa hi va haver que es contribuís amb tot això. Sí, sí, la veritat és que sí. A més, molt orgullós. Molt contenta d'haver-hi participat i de fet nosaltres en aquell moment el que teníem clar, i així ho vam intentar explicar, és que hi havia coses que s'estaven fent molt bé, que veníem d'una època molt bona, i el nostre eslògan va ser posar la ciutat de Girona de moda, i l'objectiu era sortir a vendre la ciutat. A fora, no? Vam dir, escoltem, tot allò que s'està fent molt bé no ho toquem, incorporem coses noves, aprofitem l'onada de tot allò que vingui, però sobretot anem a vendre. I en aquell moment van passar moltes coses, si us en recordeu. Vam crear el Girona 10 perquè el National Geographic va dir que Girona era una de les deu millors ciutats per visitar. el celler de Can Roca, millor restaurant del món. En aquell moment hi havia un baixó del Ryanair però vam saber aprofitar molt bé l'arribada del tren d'alta velocitat que es va accelerar tot a conseqüència d'unes eleccions generals, crec. Per tant, almenys aquells quatre anys en què jo vaig estar a govern sí que tinc la sensació que vam saber aprofitar molt bé allò que es feia, però ens vam saber anar a vendre molt bé i al final, bé, l'arribada de visitants a Girona genera negoci. I si ve gent, automàticament les empreses treballen i les famílies doncs en viuen d'una manera o d'una altra. Això ho explico molt quan Quan dic l'impacte econòmic d'una fira, no és només amb el servei de producció d'estants o d'austeses, que és el que habitualment veiem. Hi ha molts altres negocis alternatius, per exemple les assegurances o les gestories que donen d'alta als treballadors que treballen aquells dies. Per tant, realment hi ha molt impacte indirecte econòmic, però que al final contribueixen al benestar de les famílies. Jo crec que vam fer molt bona feina i és veritat que en alguns aspectes això s'ha anat perdent o s'ha anat diluint. Jo aquests dies, que he estat molts dies fora, evidentment, de vacances, a l'Aquitornats, per exemple, m'ha sobtat tornar a veure locals, sobretot a la zona del centre, tancats, negocis que han tancat, per exemple. No et sé dir si molts, però sí que, sorprenentment, en aquests carrers que dèiem torno a veure algun local tancat, que segurament obrirà de seguida un altre negoci. Però això ens ha de fer reflexionar també sobre si els lloguers, els centres són proporcionals al negoci que s'ha de fer. Hi ha molts temes difícils de gestionar però que tenen un impacte en tot això que veiem a la ciutat. També perdoneu una altra cosa. Torno a veure molta gent al carrer, molt sense sostre. Moltíssims, masses. Moltíssims. Més del compte. Desconec com funciona la sopa si està ple, però en tot cas sí que veig diversos punts de la ciutat. Deixa'm fer d'advocat al diable. El problema, diguem-ne, a comarques gironines és que només hi ha una població que hi ha una sopa que és a la ciutat de Girona. I això, vulguis o no vulguis, per una banda podria ser un efecte querida, per l'altra banda molts ajuntaments envien la gent aquí, la sopa està desbordada. Bueno, això lliga amb el que deia. Hi ha gent que no compleix les condicions per qüestió de temps o per qüestió, diguem-ne, de normes internes que té de no fer-ho i sí que és veritat que es torna a veure gent al carrer, que aquest és un tema complex, eh, perquè hi ha molta gent que és al carrer. No, no, segur. Hi ha gent que és al carrer perquè no té cap... I no volen anar a la sopa. I no volen anar a la sopa. No volen anar al lloc. Exacte. I això és un problema perquè és un problema d'imatge aquest dia. Sí. permeteu-me, eh, passant per la, no sé si el nom formal és aquest, per la plaça de la Diputació, diguem-ne, allà davant per davant d'on hi havia hagut la Caixa de Girona, que ara és trec de bicicletes, sota les voltes aquelles que hi havia hagut telefònica, allà, per exemple, hi havia una situació de descorança extrema. Deixem-ho així, per això... I fa temps que hi és, no és d'ara, fa mesos que hi és, aquesta situació, en aquella plaça. Però això, sense que vulgui ser una manera de perdonar el fet que és imperdonable, va una mica lligat amb totes les ciutats. És a dir, si anem a Nova York, si anem a Londres, si anem a París, si anem a Praga, això ho trobes fins i tot a Praga, que és un lloc molt turist. Per tant, s'han d'aprendre accions, però és el que deia mare, també són tipus de gent que se'ls ha de tractar d'una manera molt especial, perquè molts no volen... No és que sigui una filosofia, viuen així perquè no deuen poder viure d'una altra manera. I no es pot aplicar matalitat policial de treure'ls perquè... També tenen el seu criteri i la seva personalitat, i per tant tampoc volen ser moneda de canvi, allò de dir, vostè, a la sopa, i ja li donen... És a dir, necessiten una... una atenció molt més important que les administracions és complicada que les puguin donar. Però al banda d'això, que per tant encara que sigui un problema internacional no ens ha de fer baixar la guàrdia per mirar de posar-hi solució, I el que voldria dir és, Girona, actualment, quin projecte té? Quins horitzons té? És a dir, l'Ajuntament, per què paleia? Per què es baralla? Quin missatge dona la ciutadania de cap allà on anem, cap allà on volem anar? Quin és l'horitzó de Girona? Jo, com a ciutadà de Girona, no ho sé. Hi ha un tema que és el Parc d'Hospitalari de Sal, l'Altrueta, que aquí jo penso que Girona està posant pals a les rodes a una cosa que ens cal, com el pa que mengem cada dia, que és tenir aquest parc hospitalari didàctic fet ja, posat a disposició a les comarques de Girona, I en canvi, Girona, per un priorit de tenir més terreny d'aquest parc dintre el municipi de Girona, sembla que està posant pals a les rodes, i m'estic referint a tot el tema del mas vell solar i Sureda. Escolteu, això és una cosa que la necessitem ja, que anant bé diuen els entesos que en tenim per d'aquí 6 anys, l'any 30. Jo crec que l'any 30 ni de broma ho tindrem. Però és clar, si a més a més, si estan posant problemes, en lloc de posar-hi facilitats, és allò que deia de la falta de l'hidratge comarcal, Doncs escolta, parlem-ne ara que tenim possibilitat amb l'Ajuntament de Sal, amb la Generalitat, tots plegats i els altres ajuntaments del voltant de Girona, quines són les necessitats que té i fem-ho d'una vegada i no anem a mirar que nosaltres tinguem un peu aquí perquè puguem dir que també és de Girona. Ara li dono la paraula a en Pau, que me l'ha demanat. Hi ha una cosa que també és certa, que el que és l'hospital, pràcticament estan terrenys de sal, i el que afectaria tot això que deies del Mas Soredi, el Mas Bessolà, seria bàsicament els equipaments universitaris i d'investigació, que hi ha el cantó, que bé, que hi ha uns propietaris que defensen uns suposo legítims interessos i ara també s'hi ha afegit el fet que es vol desplaçar el parc, que es vol ampliar però es vol desplaçar mínimament el parc d'un cantó a l'altre, i això també ha comportat problemes veïnals. Sí, però perdona, deixa'm matitzar una cosa. Tot això és veritat, però vull dir, si es tira tot plegat una mica més cap al oest, és a dir, cap a salt, No hi ha cap problema, o no hi ha tants problemes, per dir-ho d'alguna manera, no s'afecta la zona verda del parc de Jordi Vilamitjans, a la que es diu Sant Eugènia, que té tots els veïns una mica amb la mosca al nas, i per tant no s'han de donar compensacions, no s'han de donar aquest tipus de compensacions que afecten un altre cor. Per tant es tracta de... hi ha uns terrenys sobres, descampats en l'espai de salt, que tirant tots aquests espais cap a la dreta, cap a l'oest, perdó, se solucionaria si no del tot en bona part. I som incapaços, o són incapaços d'arribar a aquesta entesa, per dir-ho d'alguna manera. Pau, que fa estona que... Jo crec que dues coses, enllaçant amb el que dèiem Francesc abans dels ajuntaments que han fet per Girona, jo crec que Molt ràpid, però jo diferencio com dues fases, que és l'alcalde Joaquim Nadal i potser els dos o tres primers anys de l'alcaldessa Ana Pagans. Jo crec que després s'entra una mica en una fase plana, no és perquè hi hagi la corellia aquí, perquè jo sí que ho vaig veure en primera persona, Jo crec que en mancar les Puigdemont, sobretot el període 11-16, la ciutat torna a tirar cap a un, amb el tema de joc de trons, amb les bicicletes... Jo sempre dic que el tema de les bicicletes té èxit ara perquè algú fa molts anys va fer les coses ben fetes, perquè això no ve d'un dia per l'altre. I sí que és veritat que a partir de... la meva percepció del 2018-2020, una mica de cau, i ara ens trobem, el que tornava a dir en francès, una mica una manca de lideratge, una mica una manca de dir, bueno, Girona on vols anar? Què vols ser quan siguis gran? I jo crec que no tinc clar que ningú del consistori de l'Ajuntament tingui una resposta amb això o la pugui tenir tant la meva impressió. Curiosament, des de fa un any i mig per això, hi ha un govern tripartit, com el que hi havia hagut abans, fort, com en els anys, diguem-ne, d'Anna Pagans, ja no parlo de les majories absolutíssimes, llargo de Quim Nadal, hi ha un govern fort que ni Carles Puigdemont ni Marta Madrena es van entenir. i són 17 a 27, per tant vull dir que des d'un punt de vista que donava la impressió que es va dir que hi hauria tensions, que hi hauria moltes tensions, i alguna n'hi ha hagut i alguna n'hi ha, però bé, el que parlaves, tu has parlat de tres o quatre temes, d'inseguretat, aquest estiu s'ha parlat molt del tema de la inseguretat, jo particularment, i ho dic abans que no em poso la bena abans de la ferida, jo crec que Girona no és una ciutat insegura en el sentit estricte d'inseguretat, però és veritat que aquest any... Hi ha zones, hi ha zones. S'han destacat, sí, també és veritat, és a dir, petits atracaments n'hi ha hagut sempre, a la zona de la devesa, com venen les fires, amb determinats barris de la ciutat n'hi ha, i això no es pot negar. Hi ha alguna part d'aquí de les casernes que queda molt fosc. Però no és una situació, diguem-ne, no és una situació, diguem-ne, de poder parlar, s'ha parlat molt. Perquè hi ha també un cert canvi, deixeu-me dir així, és cultural, en el sentit, se n'ha parlat molt, que hi ha una tipologia de gent que torna a portar, per exemple, ganivets i matxets, les butxaques, cosa que crec que els aquí presents no som de portar-ne en aquella època. Potser els nostres avis portaven aquella miqueta de navalla per pelar la fruita o per fer, però vull dir que no la teníem. I se n'ha parlat molt, no també d'aquest tema. Jo, si em permeteu només, i per acabar el tema del trueta, jo crec que aquí, a tots plegats, ens cal mirada llarga, mirada molt llarga, és que hi guanyarem tots. Això, quan més es pugui accelerar, millor. Perquè hi ha gent que diu... Perquè cal realment amplitud de milers de... Perquè tu que treballes de xamodicis a salt, és evident que salt té una oportunitat magnífica, però... no ens en oblidem. El problema de salva en general no és tan diferent del que tenim a Sant Eugènia i Can Givert, que és exactament el que jo diria el mateix, i Can Givert i Sant Eugènia tenen una oportunitat si se sap fer bé important perquè allà hi ha un par d'habitatges vell, s'ha envellit i necessita alguna cosa més. Jo no sé si, com deia Francesc Francisco, es tracta de desplaçar-ho tot una mica cap a l'ouest o senzillament es tracta que aquests tràmits que són farragosos i que són emprenyadors, perquè com que hi ha algú que a qui li expropien alguna cosa, per dir-ho d'alguna manera, sempre té dret a defensar-se, però és evident que al llarg dels anys els ajuntaments per fer passos endavant sempre han hagut... és a dir, s'ha hagut de trencar algun ou per fer les truites. Jo fins allò em tinc entès, i per tant, tampoc soc un entès profund del tema, però pel que m'arriba, aquests terrenys que es volen expropiar no són necessaris per al parc, per al parc de salut, diguem-ne, per al gran centre de salut del vell del Santa Catarina i el Nou Trueta i el tema universitari. Si es desplaça cap a l'oest, que hi ha uns terrenys grandíssims incultivats i que, per tant, no afectarien ni a Can Sureda ni al mas vell solar, No hi hauria problemes, però es vol tenir, es vol que hi hagi un tros d'altrueta a Girona, o un tros més gran, perquè puguem dir que és de Girona, perquè emprenya molt que sigui de sal. Però ja ho podem dir, que és de Girona igualment, això no és un problema, no? Hi ha una mirada curta, de curta volada, jo penso, jo penso, d'un gironisme provincial. Ara canviar això volia dir començar de nou amb tot el que ja s'està fent. Tenen tot Sant Eugènia cabronats amb el tema d'aquests pisos que volen fer. L'associació de veïns sí. I molta altra gent. Ara, cal, realment, i a més a més, posant pals a la roda aquest projecte, que diguem que l'any 30 és encara massa aviat i que segurament serà el 33 o el 35, doncs, escolta, mirem d'accelerar-ho tant com calgui, perquè és un projecte importantíssim. I una altra cosa, parlant d'horitzó, què es fa del trueta, que se'n farà, vaja, del trueta actual? quan el nou troet estigui a Sal Girona o a Sal, què en farem? Això també s'hauria de tenir clar. Des d'un punt de vista de ciutat només hi ha una resposta que és negociar amb els propietaris, no? No, parlo del troet actual. No, negociar amb els propietaris perquè el troet actual deu tenir una propietat i per tant s'hauria de negociar per veure si es converteix en un centre sociològic. però hi ha algun projecte o hi ha algun corrent que digui com vindria convertir-lo en... Vull pensar que ho vull estar pensant. Però potser hauríem de tenir-ho damunt de la taula i potser se n'hauria de parlar i potser s'haurien d'haver convocat ja, diguem-ne, taules entre col·legis professionals, comerciants, associacions de veïns, vull dir, què passa amb la gent gran, què passa amb el vivent de Girona, no ho sé. Què en farem d'això? És una altra manera de dir pensar a llarg termini, a mig termini. I això ho trobo a faltar. No, perquè no controlo el tema. Realment no el controlo. Ho tinc claríssim que és important. i a vegades sí que tens aquesta sensació de quedar-nos encallats amb coses que potser no són prou importants respecte a l'embargadura del projecte, perquè això serà una revolució, en molts sentits diferents. El Truet és un canvi, és segurament la gran obra de comarques gironines dels propers cinquant d'anys, per dir-ho d'alguna manera. per la quantia del que costi, sobretot pels serveis que ha d'oferir, perquè és l'hospital de referència, que llavors aquí hi ha un altre tema que alguns antics col·legues, suposo que encara amics de Francesc Francisco, vull dir, me'n refereixo al que havia estat regidor, Rafael Macià i altra gent, diuen, ull que aquí hi ha un altre tema, que és el tema de la complexitat de l'hospital. La complexitat de l'hospital va per números. i com més alt és el nombre, més diners s'hi destinen. I el que diuen és, aquest hospital, aquest trueta, aquest nou trueta, diguem-ho així, que naixerà del trueta i de Santa Catarina, donarà servei a més de 800.000 persones, que és donar més servei del que dona la Vall d'Hebron, del que dona Bellvitge, del que dona l'Hospital de Sant Pau, del que dona l'Hospital de Sant Pau. Per tant, el que s'ha de fer és que tingui la complexitat, com aquests hospitals, perquè si pugui fer, Pràcticament tot, deixeu-m'ho dir. Aquesta és una altra lluita que hi haurà. A veure, no ho sé, l'alcalde va estar parlant aquest dia amb el president de la Generalitat, no sé si van esbrossar una mica el camí o no, sobre aquest tema, però jo crec que no s'hi poden posar d'esquenes i... És un hombre que fa la Generalitat i que de fet està en marxa, perquè per exemple a Sal, com parles amb la gent de Sal, tots els trèmits urbanístics fa dos anys que estan en marxa i estan al dia. Si no anava una mica més retressat, això també és veritat. Doncs hauríem d'apretar tots cap a aquesta mateixa direcció, jo penso. Girona ho hauria de capdavantajar. Ara que has parlat a l'Arcalde, deixa-m'ho dir. Aquest dia, amb la tornada del curs, després de l'estiu, encara som a l'estiu, però després de l'agost, per dir-ho d'alguna manera, va parlar de grans reptes que tenia Girona i jo alguna vegada n'hem parlat aquests dies, i és allò de dir la sensació que el que es diu ja sona, perquè va parlar del carrer a la Creu, que el carrer a la Creu és evident que alguna cosa s'hi haurà de fer però també és evident que es va fer amb fons europeus i que per tant segons que si volgués fer obligaria a tornar-los. Però jo per exemple sempre he pensat que el carrer a la Creu no està tan malament si treus els cotxes del mig, és a dir, hi ha un problema de perillositat si treus els cotxes i com que una de les coses que hi ha i que diguem-ne que ja en l'anterior mandat tots els partits estaven d'acord en una cosa que és treure cotxes del centre de la ciutat, no? Una de les altres coses que hi ha, avui es presentarà, d'aquí poca estona ho faran, és la setmana de la mobilitat. Una de les proves pilots que es farà, que durarà no només la setmana de la mobilitat sinó una setmana més, és treure una part dels cotxes d'una part de la plaça de Catalunya. Bé, la zona de baixes emissions aquest dia va passar per ple. El que passa que és allò que si les llegeixes bé, perquè diu, hi ha 16.000 vehicles, els 60 i un mil vehicles que hi ha a Girona que no compleixen les normatives, però la gent que està empadronada a Girona no haurà de patir perquè serà una excepció. Per tant, hi haurà excepcions. La zona de baixes emissions que el regidor de Vox va dir que no s'havia de fer, s'ha de fer perquè és una normativa europea que és obligatori per a totes les ciutats de 50.000. Com ho veieu tot això? Treure cotxes de la plaça Catalunya. La plaça Catalunya algun dia s'haurà de parlar si se la força per sota. A veure, jo penso que no es tracta de treure cotxes a la plaça de Catalunya, es tracta de dir, treurem cotxes a la plaça de Catalunya i en canvi, a canvi d'això, farem no sé què, és a dir, no posem el focus només a la plaça de Catalunya, sinó posem el focus sobre Girona i a veure com podem reordenar-ho tot perquè la plaça de Catalunya, entrar del barri vell i tot plegat, pugui ser una zona de mobilitat reduïda o de circulació reduïda i bàsicament per vianants, però vull dir, mirem-ho en el gran context, no ens quedem perquè si només mirem la plaça de Catalunya podem dir doncs està molt bé i els cotxes que no podran circular-hi doncs que busquin el camí per... Expliquem-ho ara. Quedarà obert a tots els cotxes que venen del carrer El Carme o els que venen de Pompeu Favre. Podran passar per la zona oest, per entendre'ns el que hi ha al cantó de la plaça del Peix, per dir-ho d'alguna manera, per no dir la Gioconda, que és el que no anava a dir. I després, obligatoriament, si no van al barri vell, obligatoriament hauran de sortir per Sant Francesc. Tota la part oest... No podran girar cap al sud. Exacte. Tota la part de les voltes, per entendre'ns, que dona les voltes queda tallada. Que la part de baix ja, diguem-ne, ja està tallada. També quedarà durant uns mesos o durant unes setmanes la part de dalt. Allà on hi ha els carregadors, allà hi ha dues places de minusvàlid, perdoneu. Els traslladen davant de la Generalitat de Catalunya. Estupendo, perfecte. Jo sense el projecte a la vista, que no el tinc i no l'he vist, no sé si ha sortit, soc incapaç ara de dir, tot i que els tertulians a vegades donen la impressió que podem parlar de tot, jo tinc claríssim que no puc parlar de gaire res amb molta propietat, però vaja... Jo, per pronunciar-me mínimament amb una mica de coherència amb aquest tema, i amb altres, el que necessito és veure una proposta, una proposta global. I per tant, que la plaça Catalunya i l'entrada al barri vell necessita alguna... L'actuació que modifiqui l'actual circumstància em sembla evident, però hem de veure com i de quina manera i què afecta i com se solucionen els altres problemes que això provoqui. Simplement m'agradaria tenir una proposta i que l'Ajuntament això ho fes públic, fer reunions amb veïns afectats, veïns afectats en serem tots, encara que no vivim cap allà, però els que viuen per allà hi quedaran més afectats que d'altres. Potser això convé, una vegada més, liderar el tema i explicar-lo bé. Però jo ara dir si em sembla bé o no em sembla bé, no soc incapaç de dir-ho. Després faré una pregunta al Zipriori, primer en Pau i la Corali, però no tant estaràs pas de fer-la. Per exemple, tots els temes de participació ciutadana estan molt bé, però La decisió ha de venir de l'equip de govern, la decisió ha de venir de l'Ajuntament. Per descomptat. I segurament la decisió aquesta, que és una prova, haurà de ser valenta. Mira, ja aquí som al mig, deixa-m'ho dir, quan en els ajuntaments en els que s'aguigui eres tu, perquè hi haurà d'estar pràcticament amb tots els de Nadal, quan es va decidir treure els cotxes del carrer de Santa Clara per fer-ho pas d'avianants, abans el carrer 9, la pròpia Rambla, controlava el nivell i va haver-hi una gran revolta i ara ningú se li podria pensar que allò s'hauria d'obrir, que el carrer 9 fos cotxes aparcats d'un cantó i d'una direcció, això és evident. Per tant, hi va haver allà una voluntat política que es va fer el risc, diguem-ne, de patir les conseqüències, però cada vegada que feia alguna cosa d'aquestes, i tothom deia que es posava en risc el govern municipal, venia una majoria absoluta més d'en Nadal. Perdona un moment, Cora Llees. A veure, d'acord, el fet de parlar-ne amb els afectats, amb els veïns, amb les associacions comercials i d'altre tipus, s'ha de fer, però això no vol dir que et coartin a tu després la llibertat de prendre la decisió com a corporació després d'haver explicat primer comentat, rectificat allò que calgui a les aportacions que et puguin donar diversos col·legis professionals, associacions de veïns o qui sigui. I llavors, si tens tu l'obligació, no tens la puta estat, sinó l'obligació com a corporació, de prendre una decisió. Però has d'explicar primer, has d'escoltar i has d'intentar arribar a acords. I un cop tens tot això al damunt de la taula, prendre la decisió. I per tant això no ha d'opçar perquè tu després quedis, diguem-ne, parat i dient, no, és que com que la gent no ho vol, no faig res. No, no, no. Les corporacions o les institucions s'han de mullar i s'han de... Ha de quedar clar, de tota manera, a vegades, això que demanes a l'Ajuntament, perquè si cada quatre anys vas a votar, el que demanes és que després prenguin decisions en base al programa que s'ha presentat. El problema o la dificultat és que tu has d'intentar pensar en els projectes a llarg termini. Quina és el projecte en realitat? Quina és la visió? Estem parlant de tota la zona del nou Trueta i això s'ha de tenir present a l'hora de fer també tota una estratègia de mobilitat. De fet, a Sàlia la tenen feta perquè, per exemple, l'entrada a Sal canviarà. Per dir-ho d'alguna manera, l'entrada a Sal és per Girona o per Anglès o per la sortida de l'autopista. L'entrada sud de la ciutat de Sal serà al voltant del carrer Francesc Maciàs. És a dir, anirà directament al nou hospital. El problema és quan tu interlocutes amb els veïns o amb els afectats només veient aquella petita peça del puzle. i a vegades els propis veïns no tenen ni tota la informació ni els projectes que s'estan treballant a futur i per tant hi pot haver un viatge entre la decisió, la proposta d'uns i la realitat del que necessita la ciutat i al final els que tenen tota la informació Són, evidentment, els polítics, però també els tècnics. Els polítics cada any canvien, canvien, però molts dels projectes són inclús a proposta dels tècnics, que aquests sí que tenen un recorregut més llarg i que van veient i van vivint l'evolució de la ciutat. Després, evidentment, el grup polític que estigui en el govern pot pot intentar estirar cap on a ell li interessi, però al final els governs duren quatre anys. Cada quatre anys hi ha canvi i per tant els projectes hi ha aquesta dificultat. Políticament les etapes són de quatre anys però els projectes d'aquest tipus són projectes a molt llarg termini i això s'ha de tenir present inclús a l'hora de fer debats participatius amb la ciutadania que poder estan plantejant la seva necessitat des d'un moment temporal molt concret. Estic d'acord amb aquesta visió que han de tenir els tècnics, però llavors el que ens cal per part dels polítics és tenir aquesta visió de dir què volem ser quan siguem grans. L'alcalde en Quim Nadal la tenia, en Carles Puigdemont la tenia, jo el vaig tractar quan era alcalde, per part temes diferents, tenia aquesta visió. Jo no sé si els que hi ha ara la tenen, no fa la impressió que la tinguin. Com a mínim, aquesta mirada així més de dir, estratègicament, encara que jo no hi sigui, d'aquí quatre anys, d'aquí sis anys, d'aquí vuit anys, volem que això vagi cap aquí perquè serà bo per la ciutat. Això és una mica el que ens caldria de dir, atrevim-nos, fem un pas endavant? Sí, que és un risc, el que jo deia segurament, i és la pregunta que us volia fer, per això et deia que abans he parlat de Santa Clara, segurament la prova aquesta és una prova complicada, perquè d'entrada has de donar sortir dels vehicles que venen del carrer de la Carme o que baixen de les pedreres. No pots tallar l'accés al barri vell, perquè al barri vell hi ha gent que hi té pàrquings. Hi ha tot el tema que és molt complex del càrrega i descàrrega per als comerços que hi ha. Però segurament una primera prova, i això us ho pregunto, no ho dic possiblement seria ser més valent i començar a tallar la circulació partir de la Gran Via, és a dir, la Gran Via cap al barri vell. No sé si tallar, però com a mínim tot aquest sector que dius sí que s'ha de tenir en compte si la circulació ha de ser aquesta. És a dir, si tu treballes sobre la plaça Catalunya has de tenir en compte un perímetre considerable al voltant d'aquesta àrea de veure si la circulació, perquè això que tu vols fer aquí en aquest punt, sigui viable, és la que... Vull dir, potser s'ha de canviar alguna direcció a Joan Maragall, en el sector que toqui, o Pumpeu Fabres pot fer alguna altra actuació... Jo què sé, no ho sé, vull dir... Sí, sí, com deia això, jo me'l referia bàsicament a Pumpeu Fabres... No pots limitar-te a la plaça Catalunya, doncs guita, farem passar i les voltes ara de sota del pes de la palla, allò era el pes de la palla, aquell sector de les voltes, farem que no s'hi pugui circular. Això ara s'ha de començar a explicar, perquè quan parles de la lambla Puig i Maragall, i Pi i Maragall, i de la lambla verdeguer, que després van descobrir que en realitat mai s'havia dit lambla verdeguer, si deia, però no era així, allò era el pes de la palla, era l'arenal, eh? Vull dir, has d'explicar, no això? Estava allà... En el cas encara me'n parlaven, jo ho dic perquè ho recordo de casa, però vull dir que... Bueno, és que tu vius a prop de la vana petita i per tant... No, no, no, jo visc ara a prop de la vana, però jo soc del carrer Lorençana. i la meva mare, quan anava a comprar la ramla així, deia, vaig a dintre de Girona. Vaig a dintre de Girona, això ho he comprat a dintre de Girona. Bé, no, i a veure, jo encara parlo de la plaça de Sant Agostí, parlo de la plaça del Carril... Que maco que seria tornar a la plaça del Cabriolet. La plaça del Cines. A mi encara a vegades em surten allà. Sóc allà a la plaça del Cines i algú et mira, la meva filla em mira dient quin cine és. Aquest és el tema, Pau, que has de començar a explicar que hi havia hagut cinemes allà, perquè no n'hi ha ni un. No, però tornant al que dèiem. És a dir, val la pena que les coses mirin amb l'alupa grossa. perquè és que si no ens perdem, ens perdem amb foteses que després no arriben al lloc i prejudiques a la gent molestes i no soluciones el problema al capdavant i de solucions sempre n'hi ha però cal escoltar els tècnics i els afectats i després mullar-te i prendre la decisió això per descomptat encara que no agradi ben bé sempre a tothom això és impossible Deixem-me preguntar, perquè hi ha hagut una cosa que ens afecta i molt, diguem-ne, a la ciutat de Girona, les comarques gironines, que és el nou govern de Catalunya. El nou govern de Catalunya s'ha emportat la persona que va guanyar les eleccions a la ciutat de Girona, Sílvia Paneke, que s'ha convertit en la superconsellera, perquè ho té. penso que Salvador Illa ha aprofitat per donar-hi tots els marrons, perquè té territori, amb el qual vol dir carreteres i rodalies, té habitatge, que és un dels problemes importantíssims que té el país, i té el que ara en diu transició ecològica, que abans anèiem acció climàtica, que vol dir, de fet, ja va fer declaracions, el tema del parc eòlic o dels parcs eòlics que hi ha d'haver i comarques gironines, el tema de la desalinitzadora, Com ho veieu les dues coses? I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I portaveu. I Molt bé, he fet una pregunta molt àmplia. Sílvia Paneque, la macroconselleria, com ho veieu tot plegat? A veure, jo a la Sílvia, a part de felicitar-la en el seu moment, també li vaig dir que t'ha caigut molta feina al damunt. però em penso que és una persona prou coneguda per a tots els gironins, de remangar-se no s'estalviarà de fer-ho, té una capacitat de treball extraordinària i de compromís amb la feina, i per altra banda també s'ha voltat de molt bons professionals en aquesta gran macroàrea que té. Home, alguns fins i tot perquè agafés tot el tema de mobilitat, de Manel Nadal i Fabres, no és estrany perquè és una persona que hi va estar, però Jordi Sargatal pel tema de medi ambient, que no es diu medi ambient, però ja ens entenem tots, Víctor Puga... En Quim Lledó protocol, que és extraordinàriament vàlid. Quim Lledó protocol, la Cristina López, que també se l'ha portada. En Pere Macías. Pere Macías l'ha ratificat com ha comissionat Rodoli pel traspass de Rodoli. La Sílvia és una persona amb gran capacitat de treball i de dedicació, però també té molts bons professionals, i per tant és una gran macroàrea. que tindrà molts marrons a sobre i molts problemes, però em penso que els sabrà afrontar el govern en general. Tampoc és una qüestió d'heroïcitat d'una persona, sinó de tot un govern i de molta gent que estarà darrere, i per tant jo desitjo que els hi surti el millor possible. Catalunya necessita que tinguin un govern que funcioni, que no és per res, però fa molts anys que el govern de Catalunya s'ha anat perdent per coses una mica més atèries i ha estat poc tocant de peus a terra per les coses del dia a dia. Catalunya ara necessita passar un temps, com a mínim, amb les coses del dia a dia, que són les coses de menjar, amb les quals no s'hi ha de jugar. Sempre, a una mida petita, amb les coses de menjar no s'hi juga. i a Catalunya li convé com al pa capatger. Perdoneu la redundància que es posin a treballar i això tinc el ple convenciment que ho faran i que la gent ho notarà. Corell i Pau. Bueno, jo en lo personal em vaig alegrar moltíssim per la Sílvia, també ens coneixem des de fa molts anys, molt abans de... d'estar en política. Coincidim amb grups amics i sobretot a l'època de la universitat. Molts viatges, moltes coses. Per tant, en lo personal, molt contenta per ella. I després, com a gironina, penso que tenim una oportunitat perquè ella fa molt de temps que està treballant per Girona, per la ciutat, però també pel territori. Jo crec que és molt conscient de les necessitats que tenim en tots aquests àmbits que ella ara haurà de gestionar. i estic segura que desencallarà alguns temes importants. Segur que no podrà fer-ho tot, ja sabem que al final en un govern tothom es tira i ha representat tot el territori del país i per tant cada conseller també mirarà de defensar les necessitats del seu territori, però... però penso que tindrem la sort que el gironisme es notarà en el seu càrrec, o així ho espero, i crec que ho sabrà fer molt bé tot i les dificultats, perquè no té unes àrees senzilles i només el tema de l'habitatge, ara està sortint a la tele o alguna cosa sortia, alguna cosa dels lloguers, per exemple, no té temes fàcils i en alguns casos alguns aspectes que afecten molt a les famílies. Per tant, li desitjo moltíssima sort i espero que almenys nosaltres ens sortim afavorits en alguns aspectes. Pau. Bàsicament coincideixo molt amb la Corellí. Ja ens va passar quan en Quim Nadal va ser conseller de territori que es va notar una certa tensió més especial per part de la Generalitat en els problemes de la província de Girona, no només de les ciutats, sinó de la província de Girona. Estic pensant en la variant de la... No, la de Sant Daniel va ser abans de la C65 de la Costa Brava, quan es va doplar. Es va anotar en tota una sèrie d'actuacions i sempre és important tenir gent que és més conscient dels problemes del dia a dia de Girona i amb llocs molt clau de la Generalitat i per tant espero que sigui bo. i que el govern hi faci coses. Fins ara ha estat molt bé, ens hem presentat, però jo crec que ja ens hem presentat prou i ja podem començar a fer alguna cosa de més. Per tant, que el govern hi faci coses pel territori i que al final... Si el govern posa bé les bases, després hi ha bé la iniciativa privada a crear riquesa. Per tant, és una mica anar tots plegats... Utilitza una mica la terminologia que ha fet servir en Francesc Francisco Busquets, que no ha volgut dir noms, un govern de perfil polític baix però que faci coses. Per mi seria l'ideal, sobretot que facin moltes coses, que facin créixer el territori, que donin les eines perquè després el territori pugui també posar-hi a la seva i créixer. I al final és en benefici de tots, això serà així. Ara tornem. Quim Marlon pel PCC a l'Ajuntament d'Ajuntament de Girona. Ah, això, això, això. Bé, abans ja t'hi entraré aquí també. Deixem-ho dir una cosa, amb allò que dèiem de prendre decisions, amb tema de parcs diòlics, amb tema de salinitzadores, s'hauran de prendre decisions, jo estic segur que es prendran, després d'haver fet els estudis corresponents i escoltar qui calgui, que no agradaran a tothom. Perquè tothom, o, diguem-ne, tothom, sempre és molt complicat de dir-ho. Però molta gent juga allò del... Not in my backyard, que diuen els anglesos, eh? Diuen, fem el que sigui, però no al pati de casa meva, no, eh? I aquest dia en Marc Bardà, que era periodista, que és director de l'Empordà, deia... que no agradaran a tothom. Tots els arcaudes de l'Empordà, en veu baixa, diuen que el parc iòlic es farà i que s'ha de fer. Però després hi ha la imatge pública, no? Però vull dir que són aquelles coses que Es veurà si realment es prenen decisions més enllà del que volgui quedar bé per guanyar eleccions, o sigui per treballar pel territori, que em penso que és el que cal. I l'Ajuntament de Girona, jo penso que han entrat d'altres persones i per tant la llista era força coherent. S'ha quedat una mica escapçada perquè el número 2 s'ha anat al lloc que tu coneixes bé, quan encara es deia govern civil. Ara es diu intel·ligència del govern. És que fas pinta de governador civil i fas una mica de por, perquè els governadors civils m'anaven molt a la teva època, no dic que ara no ho faci. Es fa en la llegenda urbana de fa uns anys. En el seu moment el governador civil era Era de té mare, i jo ja em vaig conèixer. Però vaig tenir el goig de treure, per exemple, uns jardinets que hi havia a dalt, per dir-ho d'alguna manera, que era una cosa molt rònaca, davant del govern ciutadà. Jardinets que un governador civil va fer posar perquè a la seva dona li agradava. Estem parlant de l'edifici històric del govern civil a la gran via, no de l'antic banc d'Espanya. Que va convertir-se en paperera i pisciner de gossos. En fi, jo ho vaig fer treure allò. Vull dir, va ser una mena de venjança contra aquest governador civil. Sí, que vam anar mal i de gran i pèssim record. Víctor Inon, que era censor, diguem-ho tot, ja no? Sí, sí, i tant. El Mar Blanc. A veure què passa. Queden 3 anys per les eleccions municipals i per tant ara... Potser torna. Aquestes coses no se sap mai. La idea és que torni per ella. Sí. Això és una conversió de primera mà. Això és important. Jo crec que ella té la idea de tornar. La qüestió és que si no la deixen tornar... Les circumstàncies són complicades. Tenen 3 anys per veure quin ha de ser el lideratge. La Sílvia feia molts anys que hi era. Quants anys portava, la Sílvia? Doncs jo diria que... Jo recordo un pla... Des del 2015, des de les eleccions... No, no, el 2011 ja hi era. Què va ser, la número 2 de la Pia Vosco o la número 3? Sí, estava en el registre de la Pia Vosco, que de fet es va quedar sola a l'Ajuntament quan hi va haver-hi el trencament, deixant-lo així, entre les famílies, diguem-ne, entre les ànimes del PCT, dels circlegidors que hi havia, 5 van deixar i es va quedar ella sola. Recordo perfectament aquest pla lamentable, jo crec, i es va quedar sola en el seu grup, però a la sala de plens de l'Ajuntament va estar acompanyada molta gent, entre els quals jo vaig tenir l'honor de ser-hi també. Vares haver de decidir entre ànimes? No, tenia claríssim per qui havia de decidir. Pau, que t'hem tallat. No, no, no, era bàsicament això. Ara, al marge d'aquests jocs florentins que són tan divertits de fer amb la gent que... És que la política és això, també, eh? És que és això, un joc florentí, però és evident que... que no pot negar que és una persona que s'ha trepitjat tot Girona, que la coneix absolutament tothom i que va picar molta pedra durant molts anys. I la voluntat és que li vagi tot molt bé com a consellera, perquè al final està al govern del país i es tracta d'això. Ara bé, li ha caigut. no només el fet de ser porta veu que li donarà una gran visibilitat i el perill de cremar-se, però jo crec que la Sílvia és prou intel·ligent com per fer totes aquestes coses, però després al d'Albera hi ha territori, hi ha habitatge, hi ha transició ecològica, avui es parla dels parcs eòlics, jo crec que hi havia coses que la gent s'havia adonat que s'havien de fer, però que s'han de fer i a ella li tocarà tirar endavant i fer-ho, i salvo deixat d'un equip que com a mínim és gent competent, després veurem com surt. Tinc temps de dir una cosa. Tens dos minuts per dir-la? No, a veure, la Sílvia, evidentment, s'ha patejat tot Girona, tothom la coneix, ha treballat molt i molt, ha picat molta pedra, però ha fet un tàndem, abans que fossin companys, de fet, molt estret, amb l'Alfons, amb l'Alfons Giménez, el seu company actual. I era un tàndem industriable que Una mena de jugada política de baixa estopa. Han fet que Xicot, l'Alfons, que anava també a l'equip de la Sílvia, hi hauria fet molt bona feina. ha hagut de descomptar-se. Com a cap de viminent. N'hem parlat aquí, en tot cas és una persona que en certa manera l'ha organitzat el partit i que va fer molt bon tàndem i després es va convertir en parella de la consellera. Fins aquí hem arribat, no val res si no perquè queden pocs segons per les 11. Moltíssimes gràcies, Pau, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Moltíssimes gràcies, Francesc. Francisco Busquets i fins a la propera. Ara... Gràcies a vosaltres. Són les 11.