Girona avui: residus, civisme, economia i habitatge

La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Molt bon dia, entrem en temps de tartuia Girona FM quan passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 12 de gener la vigília del Dia Mundial de la Ràdio que es commemora perquè així ho ha decidit la ONU el 13 de febrer i en la qual hi haurà diversos actes dels quals segurament després en parlarem un d'ells que afecta aquesta casa perquè el director de Girona FM Oriol Mas serà qui moderi una taula rodona que es farà a l'Ajuntament de Girona, a la sala Miquel Diomé, amb el tema del canvi climàtic, que és el que l'UNESCO, he dit abans que l'ONU era l'UNESCO, qui havia decretat aquest Dia Mundial de la Ràdio, cada any troba un tema, i aquest any és el del canvi climàtic, en el qual Oriol Mas moderarà una taula de dones amb la presència del regidor Sergi Cot, de Joan Vicente, que és el director de Serveis Territorials, i Daniel Papiol, que és el diputat de la Diputació de Girona, per parlar d'aquest tema que, a més a més, donarà sortida a la Setmana de l'Ola i als Premis de l'Ola de Comunicació que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes. Però deixem parlar-ne en compte aquí perquè abans m'agradaria saludar les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmas. Toni Clèzies, d'Iclèzies Associats, això queda bé, eh? Ara en parlàvem. Bon dia, com estàs? Queda bé, queda bé. Que bé. Bé, molt bé, una mica enfadolit però bé. Fantàstic. 35 anys d'empresa ja en procés de recanvi perquè això va d'eclèsies a eclèsies. Impulsant el canvi. I amb un tema important d'eclèsies a eclèsies perquè vull dir, vostè està agafant tu, per m'ho permets, el camí de l'Ava tirada i una altra eclèsia, Anaïs Eclèsia està agafant, diguem-ne, o ja és la directora ja és la directora porta el 80% de l'agència i d'entrada pa pram, canvi de local canvi de marca que es noti aquest impuls què fa i les associats, explica-m'ho les associats és el que se'n diu una estudi agència de comunicació 360 graus que el que fa és donar un acompanyament i un suport a empreses, entitats i institucions en tots els temes de comunicació i publicitat. Vol dir, si baixem al carrer, és fer campanyes de publicitat, fer catàlegs, fer stands, fer exposicions, ara inaugurarem... D'aquí uns dies una exposició de mil metres quadrats al Museu d'Arqueologia, el 24 d'abril, sobre els gegants de les illes de Sardenya. Doncs això ho portem nosaltres des de l'estudi d'inglègies associats. O moltes altres coses. I canvi de local. I canvi de local. Ara estem a Sant Eugènia. A la Rodona. A la Rodona, a la Rodona. A la Rodona, sí, però molt a prop de la Punxa. Molt bé. No preguntarem un tastar d'Espai Gironès perquè ho sap tothom. Senyor Pau Jordà, que n'és el gerent, molt bon dia. Molt bon dia. Encaran el 20è aniversari i encaran el seu 20è aniversari també al capdavant d'un projecte que va néixer a Salt, que va néixer amb voluntat d'arribar a totes les comarques més enllà i que s'ha consolidat. Sí, aquest dissabte farà 20 anys que jo vaig entrar a l'Espai Gironès, en aquell moment encara amb construcció, i el 25 de maig farem 20 anys d'Espai Gironès prou consolidats des de Sal al món, des de Sal arreu de les comarques gironines i des de Sal al món, i molt contents de fer aquests 20 anys i per 20 anys més. S'ho esperava fa 20 anys, diguem-ne, perquè en aquell moment era tot un repte d'onar a salt, marxar a Girona, portar gent, espais... Era un concepte nou al que coneixem com a comarques gironines. N'hi havia d'altres, diguem-ne, però com a concepte. Allò era una gran botiga de botigues, un gran inquibidor de botigues, i la veritat és que, pel que va dir l'última vegada que va estar aquí, contents amb els números, estan... Sí, la veritat és que quan engegues un projecte d'aquests o quan engegues qualsevol projecte no et planteges què passarà al cap de 20 anys perquè en realitat no pots fer-ho llavors et planteges molt com el dia a dia però sí que era un buit a cobrir dintre de les comarques gironines i ara em poso el barret de gironi del carrer Miligreit, jo soc del barri d'aquest barri de tota la vida amb Quan els gironins diguem que som gironins i que les coses de Barcelona, sobretot, o d'altres llocs, que ens les mirem com de lluny, però sí que és veritat que, per exemple, van arribar els multicines i van anar bé, van arribar hipermercats de més gran format, tipus Carrefour, etc. i van anar bé, i no hi havia cap motiu pel qual no havia d'arribar a un centre comercial Un centre comercial a la mida de les comarques geronines. Jo crec que si hagués estat més gran segurament no hagués anat tan bé. Una part important és la dimensió. Tant de només dues plantes com només 130 botigues segurament no hagués anat tan bé. Per tant, era un repte, evidentment sí, era un repte i molt contents i per 20 anys més que el puguem seguir fent créixer. Quanta gent va passar l'any passat? Ho té al cap? L'any passat, gairebé 6,7 milions de visitants. El 2024 va ser un molt bon any. De moment, 2025, al gener, també hem crescut amb visitants, gairebé un 7% una altra vegada. I, per tant, seguim endavant. És una mica, quan hi havia un president del Girona, crec que era en Josep Busó, que en Pau Descansi, que deia el futbol és el proper partit, el món de l'empresa del comerç és el proper mes, aquest mes ja estem, el febrer quasi ja estem, ja és el mes de març, és una mica... Això és el que ens plantegem. Hem parlat del canvi de marca i de local d'eclèsis associats i també de director, hem parlat de l'espai gironès, en Toni és de Salt, l'espai gironès és a Salt i a Salt és on ha anat la tercera persona que ens acompanya avui, que també té aniversari perquè 18 anys de costura. 18 anys que vaig començar a ensenyar così. Sílvia Castelló, molt bon dia, que no ho havia dit. Què tal, com estàs? Molt bé, 18 anys que vaig començar a sonyar cosir, que per mi és l'essència, per tant, perquè no hi ha un inici en el que... També aquí a prop, eh? Sí, molt a prop també d'aquí del carrer Miligreit, és veritat, perquè era el centre civil Pla de Palau i m'havien demanat, doncs, feia temps, feia dos mesos, m'havien demanat fer classes de postura, jo sabia cosir i havia fet un vestit de núvia i tal... a la presidenta de l'Associació de Veïns i em va demanar potser fer classes de costura i tal perquè estem buscant algú que ens ho demanen molt i jo li vaig dir que no que no sabia ensenyar i no he ensenyat mai i tal I li vaig dir, però et busco algú. Llavors em va tornar a trucar al cap de dos mesos i em va dir, escolta, no hem trobat ningú, les classes comencen, la gent ens està demanant, m'has de fer aquest favor. I li vaig dir, bueno, si és un favor, val, faig el favor i vaig fer la primera classe el 2 de febrer. I va ser brutal. O sigui, no vaig poder dormir. El 2 de febrer ja ha fet 18 anys, diguem-ne, no? Per tant... El 2 de febrer ja ha fet 18 anys i no vaig poder dormir perquè jo ja soc superfeliç cosint per mi. Imagineu-vos ara que jo us en ensenyi i que tu ets feliç a través d'això que a mi em fa tan feliç. És brutal. Tampoc devies imaginar aquell 2 de febrer que allà començaria tot, no? Que va, que va, dia a dia, eh? Jo igual que en Pau, eh? I ara hem de buscar aquesta relació amb salt perquè com van les noves instal·lacions que hi haurà a l'antiga Gasol... Estem en allò. És intens, eh? O sigui, em faig prou bona cara, però ja és intens. Ja sabeu que soc una pancaire i el meu equip ho és. És intens, però la veritat és que ens fa molta il·lusió i estem en allò. Estem en allò. Seguim avançant. Jo penso que de vegades estem com uns anys, no? També passa que estàs com preparant projectes i tal i, bueno, estem en aquest procés. Jo recordo el primer local que teníeu aquí a l'Avinguda Pericot, que passaves per davant i et feia girar. Si et feia girar, de lo ben decorat i ben dissenyat que estava. És que ara m'ha vingut al cap. La veritat és que és un dels locals que més ens ha estimat. El Parc Científic també, però no té tant d'encant, podríem dir. i jo crec que a la gasola hem trobat la nostra llar i és molt xulo, ara en vinc i és com uau, el que passa és que és molt gran estem fent per fases per tant també és un projecte que te l'has de mirar bé, amb respecte, amb cura i atreviment també però això anem per fases per tant és on estem ara i també és veritat que que tampoc sé ben bé on arribarem, vull dir que també valgui aquí aquesta inconsciència o no de seguir lluitant cada dia i és veritat que us he de dir que d'arrel d'haver fet la presentació he d'haver dit que anem enllà ens estan sortint una pila de projectes de coses i llavors ens els anem mirant i aquest sí, aquest tal, aquest més endavant, aquest tal cosa, però coses molt sorprenents. El tèxtil està vinculat a molta cosa i llavors jo penso que el nostre propòsit que és acompanyar les persones en el seu desenvolupament a través del tèxtil i de la costura pot fer-se realitat en molts àmbits i en molts projectes. Llavors estem aquí. A més el tèxtil havia tingut un paper per punt d'anar a Salt i també a Girona, però Salt l'havia tingut, l'havia perdut perquè les fàbriques havien anat tancant i és una manera, diguem-ne, de reconvertir, de tornar a donar utilitat a uns espais que havien estat i també és una manera de fer poble, de fer àrea urbana, de tirar endavant, perquè esclar, ara costuria s'ha convertit, d'acord que és la teva empresa, però jo crec que és alguna cosa més, hi ha els estudis universitaris, hi ha tota l'escola, hi ha tota la fundació. De fet, us he de dir que ahir vaig estar amb el propietari, que és el net del senyor Gasol, el senyor Joan Antoni Sant Feliu. i és molt interessant perquè ell ahir es mirava unes caixes molt grans que hi ha allà amb material que està sortint de tot arreu amb el llegat històric, amb tot de fotografies i em deia, estic tan content que estigueu aquí perquè jo tinc com el trauma d'haver hagut de tancar la gasol i vaig deixar més de 1.500 persones sense feina i dic, però els hi vas pagar tot? Diu, sí, sí, sí, sí Bueno, no, hi ha un moment en què diu, és que jo era el màxim responsable i vaig haver de fer-ho, i per tant, d'alguna manera diu, Déu m'està perdonant perquè m'ha donat la possibilitat de poder acollir a joves aquí i que puguin tornar a fer renèixer aquest espai textil. Llavors em sembla com superinteressant. És com si es tanqués el cercle, en certa manera. Sí, sí, sí. Una palanca de col·locació. Sí, sí, sí. No, i una possibilitat també per molta gent jove d'aprendre, a part dels llocs de treball que també com... Sí, sí, sí. Aprendre i ser feliç, la roba i ser feliç, està clar. Ser feliç, eh? Està bé, sempre parles de ser feliç i és bo que intentem ser-ho. I tant, i tant que ho és. Escolteu, tenim per davant una tertúria, hem començat perquè ha donat la casualitat que estàvem parlant d'aniversaris, en certa manera, o de fets noticiables, i tot això està molt bé, i estem, i ho fem des d'una ciutat com és Girona, que també, que vull que hi ha gent... però que també té problemes i que se n'enparlen molt i totes aquestes coses. Com la veieu, la ciutat? Voleu començar a parlar dels residus? Voleu començar a parlar de ràdio? Ui, en Pau ha fet una cara dient... Parlem de residus, ja... Si voleu, en parlem. No haureu parlat molt, no?, durant la diferència d'artòlia. Se n'ha parlat moltíssim. Se n'ha parlat molt, bàsicament, perquè segurament, i la majoria de la gent que passa acaba dient que serà el tema estrella d'aquest mandat. el tema estrella en el sentit per bé o per mal, hi ha hagut un canvi notori, hi ha hagut notícies molt positives, com el que va donar el regidor Sergi Cot, en el sentit que en els barris que se fa el porta a porta s'ha augmentat i va alertar que baixaria, però s'ha arribat a gairebé un 90% del reciclatge, que és una xifra altíssima, tinguent en compte que a la mitjana de la ciutat de Girona no arriba ni tan sols al 50%, Però també és veritat que hi ha tot l'altre cantó, és a dir, el canvi fins i tot cultural que ha suposat per molts veïns i el fet que en determinats punts les coses encara han d'acabar d'encaixar. Hi ha queixes notòries com per exemple el gremi de restauració que es va queixar que en el barri vell, en la zona del Mercadal que es fa a les àrees de recollida temporal, que dona imatge, ell va dir en una entrevista que va fer el diari de Girona que Girona és bruta, jo crec que s'ha de matisar, jo crec que Girona no és bruta, però que hi ha llocs que brutegen, perquè també hi ha molta gent inconscient, i el tema que ell parlava, que era bàsicament el de que de 8 a 11 han de deixar, que és content que no les 8 a les botigues, però no els restaurants, han de deixar els residus a fora de la porta, dona un punt de desconfinament, que no es correspon amb una ciutat turística, aquestes coses s'han d'anar encaixant. Però bé, no sé per què estic fent discursos, és a vosaltres que us ho demano, eh? Vull dir que... El tema restauració és bastant bèstia, no?, perquè, vulguis o no, també els obliga a disposar d'un espai per poder deixar els residus. Vull dir que no només implica com deixes els residus i com ho fas i que passes pel mig del restaurant mentre la gent està sopant, Sí, que això potser contravindria alguna normativa sanitària. Alguna normativa sanitària, no? Sinó que, a més a més, obligues a que la pròpia infraestructura del restaurant tingui que canviar, fer inversions, per poder deixar el residu i gestionar-lo d'una manera que, evidentment, jo penso que no et pertoca perquè ja pagues impostos, perquè et facin una bona recollida i tot plegat, no? Bé, és complicat, no? Jo no deixaria sumar-hi gaire res més. No anem bé. No. Jo penso que d'alguna forma s'ha anat massa ràpid sense pensar massa bé com es faria tot el procés. És a dir, s'ha engegat. Bé, doncs això ho engeguem. Molt bé. Escolti un moment. Contenidors intel·ligents. Molt bé. Com gestionem el tema de les targes? Jo ara explicaré l'exemple personal. La meva mare, que té una cuidadora de 24 hores, li vaig haver de gestionar jo a anar a buscar les targes i vaig haver d'anar a una oficina, a un carrer, al mig de Fontajau, a buscar les dues targes jo personalment un dia de feina perquè l'horari no donava permès. Vaig anar-hi, la meva mare té targes, s'han de fer servir, etcètera, etcètera. Però aquest exemple tan tonto... Ens va passar el mateix a l'antic despatx. A tots. Va canviar i de cop i volta dius, ostres, si no ens ha arribat ni una carta. I ara què faig? I sobretot és, ara tinc la brossa però no puc obrir el contenidor i molta gent que feia, escolta, jo la deixo aquí davant. Perquè segurament no es va tenir en compte de dir, donarem 20 dies, aneu a buscar les targes perquè d'aquí 20 dies... De fet, en alguns llocs, com era l'Eixample, quan es va començar la recollida, la meitat de les targetes no s'havia anat a recollir, i va haver-hi també cues a la biblioteca de Sant Pau, i va haver-hi cues al mercat de lloc, que l'endemà ho varen traslladar perquè a l'oficina de turisme. És a dir, és veritat que s'ha adonat per fet que la gent té... Anava a dir l'obligació que pels mitjans de comunicació, pel fet de fer una rueda de premsa per convocar una reunió a l'associació de veïns, tothom s'anava i la veritat és que no és així. No ens va arribar cap comunicació. I es va passar el mateix, eh? Agafar, baixar cap a baix i dir, hòstia, ara què fem? A mi em va passar amb la cuidadora. De cop diia, escolta, és que no puc tirar això, no puc llençar això al contenidor. Com que no pots llençar? No, és que, d'acord, doncs, escolta, dona'm dos o tres dies, deixa-me'n assabentar-me'n i ja ho farem. Però és una mica com si... I després, jo crec que l'altra cosa és no haver dimensionat bé, no haver calculat el volum necessari, el que calia i el que no calia, sinó, bueno, això ho engegarem i funcionarà. Bueno, funcionarà o no funcionarà. No hi havia com un pla estratègic d'adaptació i tal, entenc que sí que devia ser. I devia ser. I es conec, eh? Segurament hi era. Van contractar una empresa externa que és el que portava tot el tema de comunicació i els tècnics que anaven a fer explicar, però... i es va detectar que el primer lloc quan es feia que era Montjuïc hi hauria problemes, i Montjuïc hi va haver-hi problemes. Ara funciona molt bé a les cases i s'han hagut de fer adaptacions, per exemple, al tema dels blocs que t'hi ha en Joan Ventura, en contra de Joan Ventura, que tertulià d'aquesta casa i periodista deia que ell considerava que el barri ara estava més net, perquè hi havia hagut una etapa de moltes tensions que va provocar, per exemple, la... que l'associació de veïns diguéssim que prou, perquè hi va haver un volum molt complex. Es va fent, ara han d'entrar al risc. Per exemple, ahir es va anunciar que s'avança, això que deien, en determinats punts de la ciutat, es fa un avançament de tot el tema. Parlo de memòria... però eren, per dret, crec, a Pontmajor, Sant Pons, una part de Fontejau, que de l'abril es passa al 10 de març, perquè el 10 de març és demà passat, eh? És demà passat, sí. I per tant, és a dir, és la sensació aquesta que jo crec que també hi ha una voluntat per part de l'equip de govern d'avançar ràpid, perquè ja que està fet, diguem-ne... Jo pensava que quan arribin als barris gent que no està empadronada, I altres barris que puguin... Estàs pensant en Sant Eugènia, en Givert, tot això... Ja no sé què passarà allà. Ja no parlo de la zona, diguem-ne, de l'est... El Pommeixó també passa, eh? El Pommeixó també passa. Quan això arribi allà, hi ha molta gent que no està empadronada i que no tindrà disposició de targeta i llavors aquesta gent seguirà deixant... Els seus residus i les seves convenies allà al cantó? No creieu que regularitzar... No depèn. Té difícil regularització. No depèn de la gent. Ojalà. Tant de bo, tant de bo. Però és difícil. Llavors aquí jo penso que aquí sí que hi haurà una bona crisi forta de què passar amb tots aquests residus. En tot cas entenc que agafaran i aniran a tirar-ho a altres llocs, no? No els deixaran allà mateix. Allà mateix. Ja s'està fent ara, més o menys. S'ha parlat molt de turisme d'escombraries, que era allò que determinats barris el que feien era anar amb altres barris, diguem-ne, que no tenien aquesta d'això. Ha passat en pobles, perquè la que es va començar a salrar la porta a porta a salrar i a salviar... Acorda amb ser dels primers i no... Aquest dia l'Arric Serna també ho deia que es va veure gairebé obligat a fer-ho perquè li venien d'altres pobles que ja feien avantes i que li portaven, és a dir, hi ha un turisme d'escombraries i també hi ha un punt d'incivisme de gent que no vol solucionar-ho. Jo és el que anava a dir, perquè jo no ho sé, és que a mi hi ha coses jo les coses que no entenc amb lògica em costen molt, o sigui per exemple no sé El tema de tirar, fixeu-vos, ja no només pel tema de les escombraries, però si tu vas per tot arreu, ara jo em vaig fins a casa, fins a quart, tot el voltant de la carretera està plena. A camp dura també. Fixeu-vos, està plena de llaunes, ampolles, sabates, plàstics, però no és un paper que ha volat. Jo podria entendre un paper que ha volat. Però, o sigui, hi ha un incivisme molt bèstia, perquè hi ha moltes llaunes, em refereixo. Llavors... Ahir o abans d'ahir, sense anar més lluny, al tram d'autopista de Girona a oest, a Girona a sud, hi havia diverses bosses llançades, bosses, però allò que dius, algú tenia 3 o 4 bosses al cotxe i n'han llançat una, una altra, una altra, perquè estaven... Mira, una bossa, una altra, una altra. Això és intolerable. Això és intolerable. A mi m'ha passat vegades, del cotxe de davant, de treure una llauna. O sigui, no entenc la persona, o sigui, quin tipus de... de persona és que treus una llauna i t'imagines que ja la recollirà algú o mira m'és igual però és que no n'hi ha una N'hi ha moltes, és el que em refereixo a la meva filla, l'Elisabet, i se'n va anar amb el xicot a pujar als àngels, van anar a peu i tal, i com que quan pujaven van trobar, veien moltes escombraries, van demanar una bossa d'escombraries gran i la van anar omplint. No havien fet ni res, o sigui, no estaven ni a la meitat del caní, i estava superplena la bossa, i van parar un cotxe i li van dir, escolta, que ens pots ajudar a baixar aquesta bossa? i ara cada vegada que hi puja fan el mateix, però com això penso que està tot Catalunya. Jo això ho faig quan vaig a passejar el gos, en els camins que hi ha per darrere de casa, de Camp Durà i tot plegat, dos vegades a l'any o tres vegades a l'any m'enduc una bossa i recullo. Recordo perquè, clar, vas a passejar-hi cada dia, llavors estàs disposat a veure bosses i jaunes i tot plegats. Però això vol dir que hi ha gent que els anticuti, això. Aquest és el tema. Però no és una persona, són moltes persones, perquè jo veig molta, i no diguem de quan la gent que tira runa, que això... Bueno, una altra. La zona aquesta, quan vas, diguem, als Àngels, o a la zona del polvorí, o així, hi ha molts abocaments. Algun d'ells que hi ha... Per les gavarres... que ha trigat molt de temps algun d'ells per exemple de plantacions de marihuana que surten diguem-ne de plantacions i que han trigat molt de temps i que esclar que obliguen també l'Ajuntament a un esforç econòmic extra perquè diguem-ne que no està prevista la normativa d'acudir la runa també torna a viure el mateix problema jo els he vist dos vegades m'ha coincidit que són dos vegades i torna a passar el mateix segur que són gent que no té permís de diríem de treball o no té permís d'empresa de paleta i del plegat, i que, evidentment, no pot anar a la deixalleria perquè li demanaran el seu padronament o la targeta de la deixalleria i del plegat i llavors ho deixen allà entre els IBB. I ja està. Mireu, ahir estàvem una amiga, també regidora de l'Ajuntament de Salt, i com que estem allà a la Gasol, és un moment allà a les Deveses de Salt, i em diu, ai, acompanya'm un moment que vaig a mirar, no sé què, que vaig a tal, i em explicava el problema que hi ha, ho sabem, no? A les deveses de sal, perquè hi ha molta gent, o sigui, hi havia una quantitat de neveres, o sigui, era, clar, i llavors van veure passar un noi, perquè estem allà a la porta, i van veure passar un noi amb un carretó, tot de ferros i tal, el problema, em deia aquesta noia, el problema d'això és que s'emporten el ferro i deixen tot l'altre, o sigui, s'emporten tot, o sigui, S'emporta tot el que es pot vendre. Sí, sí, sí. El podem revendre. Clar, em va dir que es veu que hi ha empreses que ja venen de França a fer això, eh? Buscar material d'allò. O sigui, clar, bueno, ho estaven gestionant des de l'Ajuntament, no? I ella deia, uau, és que... Entra-hi. Entrem a les Neveses, hi ha molta gent que deixa això, però una mica aquí el mateix, aquest incivisme o aquesta mentalitat de com deixes una nevera allà, no sé, t'imagines que la nevera se'n va sola? Sí, sí, sí. Això és el seu problema. Jo sempre acabo amb el tema educació, eh? Jo crec que és la doble vara, és a dir, educació, educació, educació, comunicació, comunicació, comunicació, i al cap del temps, cop de pal, cop de pal, cop de pal, algú que l'enganxa es tira amb bosses de basura a l'autopista, si el veus, el que has de fer és sancionar-lo, i sancionar-lo perquè és que no té cap sentit, és que no té cap sentit, és a dir, encara alguna vegada en aquesta tertúlia, aquest dia que teníem a fora, recordàvem que 60-70 anys enrere es tiraven les... les bosses a l'Unià, eh? Quan a l'Unià baixava aigua, eh? I també passaves pel pont de Fel i anaves sentint com que havien les... També era una època que es cremaven les bessures, les brossa, les escombraries de Girona, això ara la Sílvia quedarà, allà on tari el pont de Fontejau es cremaven allà. I es van cremar allà fins a l'any 69, que Però a nivell general, totes les escombraries? Sí, sí, allà hi havia la gran abocadora de Girona i al vespre el que feien era cremar-ho. Es cremava. Es cremava i es cremava. Es cremava i hi havia l'incineradora. És a dir, han canviat molt les coses, però sí que hi ha una... Aquest dia, avui estic fent una repassada de tertulians, en Xavier Serra, que l'empresari de Girona, que és el president dels Manei, ens explicava, mira, a prop de casa teva, ens explicava una cosa que jo vaig al·lucinar, que hi havia gent que entrava en el pàrquing del carrer Grover, amb el cotxe, se n'anava al pis de dalt, com que si entres en els deu primers minuts no pagues, és a dir, si entres i surts no pagues, entrava, anava al pis de dalt, deixava bosses de bosses. i baixava sense pagar i marxava és clar, dius, ostres és complicat però tot això costa d'entendre i llavors pots dir l'Ajuntament s'ha precipitat, segurament o no ha informat prou sempre passa que mai s'informa prou tot el que vulgui però esclar, si hi ha gent que no vol Hi ha percentatge sempre. I aquesta gent, llavors, el que has de fer és anar-hi. Sí, els has de multar. Us heu fixat en la Sèquia, en la Sèquia Monar, que s'estaven fent reformes. Allà on davantes hi passava aigua, vols dir? Sí, davantes, davantes. Però, clar, està, bueno, hi ha cadires, hi ha de tot. És que ja... Podríem fer una botiga de mop. És el lloc ideal, no?, per deixar. Perquè, clar, està, també, a més ara que, clar, que està aturada, que s'està arreglant i això... Sé que hi va estar gairebé més d'un any i mig sense aigua pel tema de la sequera i quan va venir l'aigua llavors, diguem-ne, va arribar el moment de fer les obres i torna a estar tancada des de fa més de tres mesos per unes obres al carrer Costa Bona, crec que és, al dintre de Girona. I el que és una pena, penso, però és clar, és complicat, perquè tampoc no sé exactament com estan les normatives, és que no s'hagi aprofitat tot aquests dos anys que no baixa aigua i que han condemnat a les hortes de Sal i Sant Eugènia a passar-los a molt magres, que no s'hagi aprofitat per fer una neteja integral del que anunciava ara la Sílvia. Amb una part de Sal es va fer, però amb una part tan petita... perquè és que hi ha de tot és que hi ha neveres, és que hi ha matalassos és que hi ha hits i mira que és fàcil, perquè si tu truques a l'Ajuntament te venen a buscar-ho és tan fàcil com això és un tema que t'esperis el dia que toca però te'l vindran a buscar la porta de casa te'l trobes a la porta i algú Màgicament, això te'l recollirà Si n'és que te'l recollirà abans que passi a l'Ajuntament Que a vegades també passa Sí, sí, sí, el deixes allà Però hi ha molts envalums que es deixen sense cap, jo diria, sense cap necessitat i en un punt de mort Sí, sí per tant que faltaria com més madura voleu dir o més normes és a dir una vegada tu has fet tots els passos correctament el que deia en Jordi, comuniques expliques, afavoreixes que es facin és molt complicat trobar una solució jo com parlava de madura me referia a temes molt concrets per exemple un abocament de luna és intolerable I s'ha de sancionar, crec jo, eh? No hi ha cap problema. Ja no dic un abocament, diguem-ne, de les restes d'una plantació, que n'hi ha, ho dic perquè va ser un cas que el sector és durant molt de temps, i al final es va poder retirar, però esclar, és que l'Ajuntament també té les seves normes, va haver de fer un concurs, va haver de buscar algú per fer-ho, i tot això vol molts diners que acabem pagant tots. Sí, sí, sí. Me'n referia una miqueta a això, no me'n referia... És a dir, sí que hi ha llocs que són molt calvinistes en el sentit que et van obrir la bossa i mirar bossa per bossa. Això jo crec que en aquests moments és absolutament impossible, entre altres raons, perquè en els contadiors intel·ligents hi ha d'haver el civisme que tu hi tiris allò que toca aquell dia, però si hi tires una altra cosa difícilment ho faran, però els que hem fet... Ho faran de forma aleatòria, eh? Sí, es fa... de forma aleatòria i és possible que et toquis però per exemple en tema d'empreses de tot això jo crec per exemple el tema de la recollida del barri vell jo crec que s'ha de plantejar perquè sí que és veritat aquest dia divendres passat vaig anar a sopar i la tornada pel carrer Santa Clara dos quarts de les onze del vespre Doncs, esclar, hi havia molta gent, curiosament hi havia molta gent al carrer, però esclar, s'han de deixar i les botigues que tanquen a les 8, doncs, deixen... Deixen la grossa fora. I el restaurant, no? I s'hauria de buscar algun tipus de forma, entre altres raons, perquè també és veritat que és una d'aquelles coses, és a dir, no només els ciutadans ara tenim l'obligació de fer la separació, sinó que a més a més s'han carit el servei. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. Perquè s'ha encarit. Que el vinguin a recollir a la porta de casa és més car, objectivament, que passar amb un... Seguríssim, seguríssim. És molt còmodo, eh? És súper còmodo. Comodíssim. Comodíssim. Vosaltres ara a quart, dic vosaltres, a quart funciona relativament bé, no? Jo tinc una gran vantatge, eh? Que tinc un marit... Que et fa la feina, eh? Que et fa, perdó, eh? Perquè ara m'he equivocat i demano disculpes. He dit que et fa com si fos teva, no? La feina és de tots, eh? Vull dir... Que ell és superorganitzat i va estar vivint a Alemanya fa molts anys i va venir entusiasmat. Els seus pares estaven una mica no tan entusiasmats perquè ell separava el vidre de diferents colors perquè allà... I per tant en ell està encantat. Ell està encantadíssim, eh? I de fet jo el trec poques vegades. però al final si tens una recollida porta a porta i hi ha dies que toca és un tema simplement de pur ordre mental superfàcil que et costa una setmana a la segona setmana ja ho saps i a la tercera ja vas automàtic el tema és l'esforç aquest d'haver d'anar a la deixalleria és que és un dia que no toca i tal però us he de dir que com que hi ha un descompte d'això, de l'impost 30 euros és igual, però al meu més un organitzat perquè ja té tot comptat quantes vegades ha d'anar-hi ara hi vaig per això però després un altre dia jo també hi vaig jo també ho faig sí, sí Això canviarà hàbits, per exemple, menjar peix el dia que hi ha recollida d'orgànica, eh? No, no, passa als pobles, eh? Potser que hi pensis, i tant que sí, només faltaria. Un dia parlava a la peixateria del poble que, de Santa Maria, puc dir, i m'ho deien, que notaven que el dia que hi havia orgànica tenien un... més venda de peix i deixes els productes caducats a la nevera fins que no toca jo ho faig, vull dir, si tens un producte caducat que el detectes allà o aquella verdura que no t'has menjat l'aguantes un dia fins que toca i ja està, i llavors l'aguides qual el dia que saps caducat l'hora abans de deixar-ho fora al final t'acabes adaptant, igual que abans el tabac és que jo a vegades hi penso la gent fumava dins dels espais ara seria impensable ha dit els espatxos i els hospitals amb el metge i els metges fumaven jo he estat amb una consulta de metge fumant tots dos ell i jo i el metge dient és molt dolent fumar i estàvem fumant tots dos I el cinema, i els autobusos. Exactament. Ens va semblar que s'acabaria el món i ens hi hem acostumat. Els cinemas, i tant. I el Congrés dels Diputats i el Parlament. Aquelles imatges, allò del president Suárez fumant. I a les escoles. I a les escoles. I els professors a classe, a dintre classe. Sí, sí, sí. Podríem fumar a dintre classe. Sí, sí. Ara tinc la imatge d'un professor que sempre anava amb un cigarret a l'Institut Vives, avui dia amb... no recordo el cognom, recordo el mal nom, però no el diré. I era habitual. El diràs després així, fora d'antena. Era molt habitual. I són canvis culturals profuns que... Que els acceptem, perquè anem a evolucionar. I no us ha passat ara, per exemple, en pel·lícules o sèries que mires i dius, o pel·lis antigues, de dir, uah, com està fumant això, no? O sigui, que te n'adones de coses que ara... veiem com a estranyes que abans estaven supernormalitzades o pel·lícules americanes que es prenen el whisky a mitja tarda però a les sèries noves totes es fuma a totes les sèries noves pràcticament es fuma totes i tant i tant Bueno, no, o fumen a casa, o fumen al carrer, però amb moltes sèries i amb fumadors. Vull dir que això passa molt, eh? A vegades ens ha passat pel·lis que... Jo és que soc superceneasta, pel·lis que t'han agradat i que són tal, no sé què, i ara els de les masclistes. I ara dius, uau, jo què sé. Siete nòdies para siete hermanos, no? Sí, sí, clar. Jo què sé. Sí, sí. Aquest és un problema, ara entraríem a ell o a la cultura de la cancel·lació, que en diuen alguns, és a dir, és molt complicat mirar, o sigui, aplicar la mirada d'avui a coses del passat és complicat, perquè si ho vols fer d'una manera ho cancel·laries absolutament tot, canviaríem la caputxeta i canviaríem el nani, els set nans i la Blancaneus i tot. I és veritat que hi ha les mirades que corresponen, però vull dir, és complicat. Per exemple, ara mateix, i és un tema que està al damunt de la taula, li va passar, per exemple... Picasso amb unes revelacions que van fer està passant amb l'actriu aquesta de la pel·lícula que optava l'Òscar i esclar està passant i és un tema que cal tractar però que bé Bé, jo el que són el cinema i altres espais penso que només amb el rètol a l'inici, posant que a aquesta pel·lícula hi ha moments que pot fer la seva sensibilitat pel motiu que sigui, ja estàs avisat. Perquè també és un reflex de la realitat d'abans, no podem... No, per això no cal canviar la pel·lícula, no cal canviar el discurs de la pel·lícula. És que no hi podem renunciar, perquè al final... És que no hi hem de renunciar. No hi hem de renunciar. Era com érem abans. És un tema cultural, i per tant, escolti, què fem? Renunciem a les arrels? No. En tot cas, expliquem el context, però diem, escolti, això és així, és dintre d'aquest context. Si tu vols mirar, tu mires, i si no... Perquè si no, la història dels... Els països, esclar, perdríem tant això perquè no poguéssim explicar. Quan Pilar Miró va fer la pel·lícula Crimin de Cuenca, per exemple, aquí veia aquelles esgarrifoses escenes en què es veien com els torturàuen arrencant-los i les ungles. Això passava. Ara, mira, ahir va ser notícia, i abans d'ahir va ser notícia que diguem-ne que el govern espanyol ha acceptat que va ser il·legal el judici i l'execució de Puig Antic. Puig Antic el va matar i el va matar... El van matar de la manera que ho vàrem fer, diguem-ne, amb el Garrot Vil, que va ser els dos últims d'ell i el que en aquell moment es deia que era un expatriat que no venia, que després va descobrir que ni es deia Hans Cheix ni era del lloc que era, no recordo en aquests moments, van ser les dues últimes persones víctimes del Garrot Vil, no les últimes afusellades, perquè el 27 de setembre hi va haver-hi 5 afusellats més, poc abans que Franco mori. Jordi, sembla que és historiador, eh? No, no, no, no, és historiador, és tenir un punt de memòria. És un bon periodista. No, és un punt de memòria. Aquestes coses és bo no oblidar-los, perquè han passat i no ho fa tant. No ho fa tant. És a dir, Puig Antic ara farà 51 anys, el van marcar el 2 de març del 1974, un noi que tenia 20 i pocs anys, el van encegar a la flor de la vida en base a uns fets que ha quedat clar que no van passar com la sentència deia que havien passat. De fet, també és important acceptar el nostre passat, el que hi ha hagut, perquè és com que... S'ha d'explicar sempre. Aquesta part d'abonisme, heu de pensar que tots hem estat sempre... Hi ha hagut una guerra, hi ha passat això, hi ha passat allò, i no intentar adorcorar-ho també a les noves generacions... Perquè, a més, és l'única manera d'evitar que les coses dolentes tornin a passar. Si negues tot això, escolti'm, que l'home al final, entropassem dos o tres o quatre vegades, ens entrebanquem amb la mateixa pedra. Si neguem tot això o ens en oblidem, és que tornarà a passar d'aquí 40 o 50 anys. Exacte, exacte. La revisió i la memòria històrica s'ha de sempre, contínuament, explicar. Completament. Però és necessari. Ara mateix estem, mira, fa 86, si no m'equivoco, 86 anys, i han passat molts anys, és veritat, d'una cosa que va marcar aquest país, que va ser la retirada, la pèrdua de la guerra, que el bàndol franquista va guanyar i que durant 40 anys allò va funcionar com va funcionar, sota una dictadura militar. Les coses són així. S'han de dir. aquest dia ho parlàvem aquí l'estat espanyol sigui el segon estat de tot el món després de Cambogia que encara hi ha més desapareguts de la guerra de la gent que van afusallar i que no ha pogut enterrar en els seus morts en aquests moments l'Ajuntament de Girona una pocada ha aconseguit que es demani d'intentar recuperar Vuit persones que van ser executades i acabaran a ser a la fosa comú i que els seus familiars, que ja no ho veuran, perquè han passat els anys... És a dir, hi ha d'haver-hi una memòria per evitar que el pateixi. No tinc tan clar que siguem prou sensats perquè això sigui així. Aquesta és una altra problema. La sort que tenim, de moment, és que portem 50 anys en el període més ampli de democràcia, que ja pugui haver-hi a la història del país i d'Espanya, I que també portem un període sense guerres, altíssim, vull dir, portem pràcticament uns 80 anys sense cap tipus de guerra. D'incident intern. D'incident de guerra, tant a Catalunya com a Espanya, no? Vull dir, això també és important d'alguna manera. Que és una etapa molt important. la història d'Espanya, perquè no és habitual. No és gens habitual, ni ha sigut mai habitual. Per tant, és un període molt llarg, no? Vull dir, la gent que ara té 80 anys no ha viscut la guerra, ha viscut un postguerra, ha passat ganes i tot, però no ha viscut la guerra. En canvi, si te'n vas cap a Europa, ja estem parlant que la gent té 10 anys. Una mica menys, perquè hi havia la segona guerra mundial, però després hem de recordar la guerra dels Balcans, sagnant. Bueno, sí, sagnant dels Balcans. I hem de recordar que en aquests moments hi ha guerra a Ucraïna, que està a 3 hores d'avió d'aquí i que, diguem-ne... I que la involució que està fent aquest senyor des dels Estats Units i altres, des d'altres llocs... Aquests senyors en Trump, sí, sí, fa una mica d'escarrifants... En Trump hi ha un musc, vull dir... Sí, sí, sí O sigui, una mica estem en un període d'involució molt alta que a la mínima que falti o falli algú doncs estem en parir realment les democràcies i la possible pau Hem passat una mica dels residus a parlar de... no, no, però això es tracta en aquesta... a parlar d'uns altres residus en aquesta... també és pes també és pes, sí No, per exemple, crec que va ser ahir que l'arcalde va anar al programa de la gent manierga, el Cafè d'Idees, i va parlar de seguretat, i va parlar d'habitatge, i va parlar de totes aquestes coses. I, en canvi, la sensació que jo tinc com a ciutadà és que fa fred, fa fred, estem a l'hivern, però tu vas pel carrer els caps de setmana o vas pel carrer els divendres i... Els locals estan plens, les botigues estan animades, em dona aquest efecte. Bueno, clar, això en pau sap més bé que ningú, perquè ell ho compta, a més a més, en el seu establiment. Però vull dir, la sensació és que bé que es va tirant, i malgrat tot sí que és veritat que hi ha molts problemes, i hi són, hi ha el problema de la mobilitat... Ara els que anem a salt veiem aquestes obres del Carril Bici, del que avui en Tapi en parla en el seu article al diari de Girona, dient que tothom ara s'apunta a medalles amb el tema dels carrils busos i la remodelació que faran, però bé. I la sensació és que l'anava i va encara, no? Vull dir que a nivell ciutadà... A més és en tots els àmbits, no només és el de consum, sinó que també és el de cultura, els teatres van plens, quan expliquen tots els balanços de la temporada teatral, doncs tot això està funcionant. Llavors, per dir-ho d'alguna manera, jo penso que, evidentment, també estem en un període, quasi que podríem dir, de plena ocupació. Tornem-hi, eh? Sí. Estadísticament, hi ha un dels períodes més alts de plena ocupació. És aquell tant per cent tècnic que diu que... Per tant, jo diria que això es manifesta d'alguna manera en tots els àmbits de la societat. Els que en tenen més, els que en tenen menys. Per tant, d'alguna manera, tothom està visquent una etapa que és, en certa manera, tranquil·la. Sí, jo crec que aquí hi ha diverses coses. Tot i que hi ha gent que pateix. La cara que ha fet la Sílvia crec que volia dir això. Absolutament. No, jo crec que hi ha diverses coses. Primer, que la crisi del 2007 ens va ensenyar moltíssim, ens va ensenyar molt. El que no s'havia de fer que era créixer a base d'un endeutament molt desbocat. Amb la pandèmia, Qui més, qui menys va recuperar poder adquisitiu també i també ens va fer adonar de l'important que era, d'alguna forma, tenir reconets. I després, en tercer lloc, si mirem, i ara mirem els ciutadamics que paga una hipoteca, l'Euribor porta molts mesos baixant i això vol dir que lleugereix hipoteques i, per tant, que augmenta d'alguna forma també aquest poder adquisitiu. Si això s'hi afegeix que, en general, l'accés del crèdit està més o menys limitat perquè els bancs ho miren molt, vol dir que la gent encara disposa d'aquests diners. Per contra, hi ha el mercat de lloguer absolutament desbocat, que això en podríem parlar d'un altre dia perquè em sembla que no acabaríem avui, però... Sí que és cert que ara mateix, i les baixades de tipus també hi afavoreixen, que estem en un bon moment. Estem en un bon moment per seguir mantenint aquesta mena de velocitat de creuer sense que la cosa es dispari massa, no? A l'espera que el que pugui fer aquesta gent que comentàvem abans, d'Estats Units, que es tensioni massa, no? Però... Ara mateix, sí, tot indica que estem en un bon moment de continuació, que 2025 pot ser una bona continuació, 2024... I evidentment hi haurà gent que no ho està passant bé, etcètera, etcètera, però el general és... Ens expliques aquesta cara que feies? No, no ho sé, és perquè segur que passa que penso que s'ha de veure moltes... Entenc que estem parlant a nivell general, a l'economia, a nivell general i tal... però, bueno, no sé, jo... Potser perquè estic molt propera a moltes persones i... Tu tens alumnes que formen part de famílies i, per tant... Clar, la gent està... Tenen moltes dificultats, hi ha molta gent, molt joves, que, bueno, que sovint no els fan contractes i això és una realitat que han de... És molt difícil viure també... Suposo que... Si ho veus des d'un punt de vista quan comences des d'un entorn poc favorable, no? I en això tampoc no m'agrada gens parlar de les persones vulnerables que necessiten ajuda, de caritat i res d'això, eh? Perquè no... Em sembla millor donar-los, en el meu cas, un ofici perquè puguin guanyar-se la vida i poder també tenir aquesta mentalitat lliure i poder decidir com volen viure. Però, no ho sé, jo veig moltes necessitats. No sé, al meu entorn sempre hi ha, jo què sé, estem muntant un taller, em sembla que us n'he parlat alguna vegada, Idària, amb la Fundació Idària, I hi ha molta gent que tenen situacions molt complicades. Nosaltres també en part, per això estem aquí, per ajudar-los a trobar aquesta feina, ensenyar-los i cosir a partir d'aquí. Però són gent que no tenen feina, no parlen ni català ni castellà. Bé, no ho sé. No ho sé, no ho sé. Jo soc molt crítica amb... és que siguis crítica, és la realitat aquesta és una realitat immensa aquí hi ha un tema segurament sí, però en entorns no ho sé, també és veritat que com que jo he sortit de sota zero i de sota molt avall després també soc crítica perquè és molt dur també pujar, créixer l'emprenedoria és molt dura i jo acompanyo també molta gent que munten projectes textils i si no ho tenen molt clar o no tenen suport també tinc amigues que han acabat tancant el seu negoci perquè és impossible amb els impostos que hi ha amb el sistema que tenim com està muntat és molt complicat tu abans has utilitzat una paraula que era caritat que això forma part diguem-ne d'una cultura que tenim hi ha d'haver-hi solidaritat hi ha d'haver-hi casos que els serveis socials intervinguin els serveis socials estan molt és a dir no arriben a pertot això també és veritat jo veig molta gent que dorm Hi ha molta gent, però també això segurament és, i aquest és un tema complicat, en Paula ha parlat de l'habitatge, estem parlant de situacions que s'haurien de parlar d'una manera seriosa i no d'una manera partidista com s'està fent. Catalunya ha passat en molt pocs anys de 6 a 8 milions de persones i per tant totes aquestes situacions només s'arreglen dotant dels diners necessaris per tot això, per l'educació, per l'ensenyament i la sensació I fórmules més imaginatives, eh? I fórmules més imaginatives, perquè tot es fa... No es tracta de dir, ah, és que els donem una ajuda, és a dir, s'ha d'ajudar com toca ajudar, perquè no és determinat, però, per exemple, torno-te amb en Pau, ha parlat de la veritat, si diu, no tindrem temps, i és veritat, podríem fer tertúlies i tertúlies i tertúlies, és a dir, el problema de les ocupacions, diguem-ne, per necessitat... no és tan important com el de les ocupacions delinquencials en les quals hi ha màfies que es dediquen a explotar la pobra gent necessitada. Perquè aquest és un altre tema. Hi ha molta gent que diu que aquests són ocupes, però potser estan pagant un lloguer, però no el propietari, sinó amb una xarxa. I això s'ha de començar a dir perquè... perquè passa. Perquè passa. És el que haguem abans de la transparència. S'hauria de dir sempre, i no tira pont i les coses. Ara m'han convidat, ara formo part del fòrum de la Mediterrània, us sona el tema del diari de Girona que fa amb la Fundació La Caixa, i el tema d'aquest any, o sigui, que es treballa el tema de les persones aquí a Girona, i aquest any és la immigració. uau, dona per molt el tema de la immigració i repeteixo, és molt complexa avui ha vingut una noia quan sortia de la Gasol una noia de nacionalitat marroquina i em diu és aquí on feu els tallers aquells socials i tal, dic home, ets la Sílvia? i li he indicat que era en un taller molt a prop que està a l'Udeidària i em diu, és que busco feina benvinguda Ah, vale, és que jo m'agrada molt cosir i sé cosir molt. I dic, doncs, fantàstic. Llavors, vés-los a veure i tal. I em gira i em diu, tu manes? Tu mandes mucho? Ui, no veus. Les parlaràs de mi? Soy amiga d'Eicram. Dic, ah, vale, vale. Però això és aquí el que em refereixo, potser, donar-los eines o donar feina perquè tot això generi. No... Mira, ja... No ho sé, perquè també és veritat que hi ha un menys preu implícit quan dones aquesta part de caritat, que és veritat que hi ha gent que ho necessita. Però si tu els hi dones l'eina, és un igual. És que hem dit sempre de per què aquesta gent, qui sigui, que s'ho estigui passant malament, no tingui la possibilitat de... anar a netejar un bosc, d'anar a cosir, d'anar a servir a no sé on, vull dir que fos lliure això, que d'alguna manera es pogués fer sense entrar en tràmits normals o sindicals, no ho sé, buscar d'alguna manera que aquesta gent es pogués fer una inclusió real, una inclusió real. I també podríem entrar en el debat que aquesta gent, que qui sigui, vulgui fer-ho. el que li han dit a la Sílvia el que acaba d'explicar és que busco feina és que has trocat un tema molt important és a dir que volguessin fer-ho tota la gent començant per tots els ciutadans tots ho som de ciutadans has de portar el doble a cada butxaca drets i deures i llavors és veritat s'han de buscar els instruments això és complicat perquè tal com estan I una de les primeres coses que s'ha de fer és parlar-ne. Però no parlar-ne des del partidisme, des dels crits, des de l'acusació, perquè allò de... És que tots els immigrants... Perdoni, això és intolerable. Això és intolerable. I no és veritat, a més a més. Per tant, s'ha de buscar. Ara, que hi ha casos concrets, sí, que els aconeix també, que s'han de resoldre. S'han de resoldre. Que a vegades hem tingut un excessiu, deixeu-me dir la paraula, que potser no us agradarà, bonisme a l'hora de la veritat. A mi m'encanta, eh? No, perquè en aquest món també hi ha gent que se n'aprofita i a vegades són els mateixos que estan més a prop, com parlava de les màfies de l'habitatge, a veure les ailes, que diu aquell com els meis. Per tant, no els pots aplicar la mateixa llei que es fa per als temes d'ocupatge, d'ocupació. no pots aplicar la mateixa llei no, no és la mateixa llei l'ocupació per necessitat que per delinqüència a vegades s'ha barrejat o algú s'ha interessat també és veritat que hi ha organitzacions que es dediquen a fer-ho que la preguntési d'on surt tot això és a dir, perquè a mi el que m'ha per la policia segur que sap perfectament el que m'ha rebent una miqueta és allò diguem-ne que a base del bonisme hi ha gent que s'ha aprofitat molt d'aquestes coses i no parlo de la gent necessitada, parlo de vegades dels intermediaris perquè també n'hi ha però el tema és aquest, és a dir, en un moment com aquest hauríem de ser capaços però el tema de l'habitatge és que és un tema terrible i a mi el que me preocupa sempre les situacions allò que coneixes de primera mat hem parlat de la casa ursola de Barcelona que per mi és un autèntic escàndol tinc un amic precisament fill de Girona que viu allà que paga amb un 1.100 euros, penso que és per un pis, i que el fan fora. I no troba absolutament res. És clar, té dos fills que tenen l'escola al barri, que juguen a futbol al barri, i no saben què fer. I d'aquesta gent no hi ha cap... Aquí sí que no surten ni llogaters ni llogaters per dir res. És a dir, dona la sensació que tot és allà. I no, hi ha moltíssima gent... que està en condicions de pagar un pis però que no en troba o que no en pot pagar. I això a Girona està començant a pagar. Està començant a passar. I bé, a Girona hi ha sal i en trobes, però és complicat. I això sí que s'hi hauria de buscar algun tipus de ramell. I els ramells no són allò de dir, perquè algunes de les mesures que hi ha hagut, el que han fet ha sigut treure habitatges de lloguer del mercat que hi havia... i la inseguretat aquesta que dèiem, jurídica, el cas aquest de l'ocupació que hi va haver-hi, que jo crec que va ser intolerable, s'ha resolt molt ràpidament, és a dir, hi ha d'haver un punt d'ordre, no? Un punt d'ordre i tornem al tema imaginatiu, vull dir, si tu afavoreixes que tots els baixos que estan buits es puguin reconvertir fàcilment en vivendes sense demanar els mateixos permisos que per altres, perquè s'entén que no faran 2,42, com fan... si tu poses coses com aquestes ràpidament ho tens solucionat una part però automàticament el que fas és fer baixar preus com més pisos hi ha al mercat baixa preu les normes haurien de ser lògiques també seria un terme sí Això has de reconvertir espais. Que els pots reconvertir. Que les normatives tinguin una certa llogia. Normalment la tendència va al revés. La tendència va al revés, eh? Totalment al revés. Hem començat parlant d'aniversaris, hem de arribar cap a les idos i hem acabat parlant de la vida mateixa en aquesta tertúlia que ha estat molt activa amb tres persones que d'una manera o altra tenen relació amb sal, però avui hem parlat I tu també, eh? I tu també tens relació amb sala. Moltíssimes gràcies, Pau. Moltíssimes gràcies, Sílvia. Gràcies, Toni. Gràcies a tots vostès. La tertulia torna demà. Ara són les 11. És dimecres 12 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Salelles aposta pel ferrocarril i qüestiona l'ampliació de l'aeroport de Barcelona. En una entrevista al programa de Gemma Nierga, Salelles va destacar que el futur passa per millorar la connexió de Girona amb Barcelona i Europa a través del tren, especialment en el context de canvi climàtic. Més de la meitat dels nous metges col·legiats a Girona el 2024 són de Llatinoamèrica. Pel que fa a l'àmbit estatal, destaca que l'any passat només 28 metges procedien de les comarques gironines, és a dir, un 12% del total. De fet, hi havia més de la província de Barcelona, amb 37 en total. Adjudiquen al servei d'ambulàncies de Girona la danesa FLAG, amb un pressupost de 1.970 milions d'euros a Catalunya i amb una durada de 5 anys, el concurs inclou el transport sanitari urgent i el no urgent. En el cas de Girona i Al Maresme, l'empresa adjudicària és la danesa FLAG, per un import de 338,6 milions d'euros. Nestlé col·labora amb la construcció de 8 basses per conservar el riu Terra Girona. D'aquesta manera, durant l'any passat es van construir un total de 8 basses temporals alimentades per pluges, de poca profunditat i amb superfícies de formes variades. Aquestes llacunes temporals són ecosistemes d'aigua dolça amb una extensió inferior a 10 hectàrees i un règim d'inundació temporal. I en esports, la tretzena jornada d'esport femení busca reforçar el foment de la pràctica esportiva en les escoles i els instituts. L'esdeveniment tindrà lloc el primer diumenge 9 de març durant tot el matí, de dos quarts de 10 a dos quarts de 2 al centre de Girona. El propòsit en guany, com hem dit, és fomentar la pràctica esportiva entre les alumnes de les escoles i els instituts de la demarcació de Girona. I el temps. Avui ens hem aixecat amb 7 graus de temperatura en un dia que predominaran els núvols i fins i tot pot ploure cap a finals de la tarda. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. dimecres 12 de febrer de 2019.