Girona: aigua, urbanisme i nou Trueta en debat

La Càpsula, el programa dedicat a la música sol, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Voluntaris.ca, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.ca Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Bon dia, entrem en Temps de Tertúbies i una FM. Com passen 100 minuts a les 10 del matí d'aquest 21 de maig, anem tirant endavant amb el mes. Un mes pel maig cada dia un rebaig. Això va ser així durant uns dies, però ara ja fa més dies que no ho fa. Bona nit. Bona nit. prop de bé o... prop de bé doncs que sigui així i per molts anys el García Arbor serà la primera pota d'aquesta tertúlia que es complementa amb en Joan Kerr veí de Sant Narcís i home que ho sap tot de la ciutat, què tal? no tant, no tant, vaig aprenent vas aprenent, molt bé i avui em fa molta il·lusió perquè la tercera pota d'aquesta tertúlia és un senyor que és nou a la tertúlia ni a la ciutat, ni a la ràdio ni en aquest món polític, cultural, social, econòmic de la ciutat, que és el senyor Josep Maria Aguirre, professor de l'Universitat de Girona. Què tal? Bon dia i bona hora. Molt bé. Moltes gràcies per ser aquí. Jo amb ganes de participar-hi, vull dir, amb il·lusió que m'hagi convidat. Doncs ens fa molta il·lusió a nosaltres també que siguis aquí, que ho hagis acceptat i que puguem passar la vista una miqueta a la ciutat. Jo normalment porto un petit llistat de temes i els anem tocant, però com ve el senyor Saúl García Arbós dic... De què vols parlar? Perquè si jo en començo a treure un, segurament me'n canviarà i me'n treurà un altre. Jo, quan hi ha qui, què vols que digui? Si ho sap tot de la seva experiència. I se sap totes les lleis del món. No pot discutir-hi res, perquè dius, aquí t'equivoques perquè hi ha el reglament aprovat l'any 1999. No, però és a dir, el número barra. Ell quan diu barra ja està. I després dius, i què li vols dir? Ara hi ha un temo que hem començat, diguem-ne, acollonant una miqueta perquè sí que és veritat que es dedica a aquestes coses. Aquestes coses exactament quines són? Perquè tu, que has estat a govern i ara ja fa temps que no ho ets i que has portat qüestions de números, fixa't que és fàcil això de tertulia, qüestions de números, quina és la teva especialitat en el món, diguem-ne, universitari? Teòricament, no? L'urbanisme. M'he dedicat a l'urbanisme i al medi ambient. Ara ho tinc a les barres, diguem-ne, allò de... Però això del dret administratiu, com que és la disciplina, diguem que pràcticament es pot parlar de tot, ho regula des del moment que neixes fins que mors, vull dir que pràcticament qualsevol tema. Com diria a casa meu, home de molts oficis, poc benefici segurament. Ahir, suposo, Joan Quert, ahir vàrem coincidir amb en Joan Quert en un acte que era el 50 aniversari de la nova escola dels Maristes de Girona, escoltant el director que la va obrir, segurament els hagués posat les mans al cap, perquè es va fer una escola amb terreny agrícola, i com ja ho tenien tot fet, els planos i els calés i tal, llavors, esclar, l'Ajuntament no els donava permís fins que, diguem-ne, acabaran trobar la manera que els donessin permís, va... molt estrany, ens hagués posat les mans al cap. Això ara seria, diguem-ne, seria delicte multiplicat per ves a saber quan, no? Tu que ets d'allà, a mi sempre m'havia sorprès que aquella, diguem-ne, pastilla de terreny hagués estat ocupada. Jo era a les hortes de Sant Eugènia. Era a les hortes. De fet, ho van comprar just abans que desviessin el vell per allà, per tant, vull dir que la... Les hortes, diguem-ne de Sal i Sant Eugènia, començaven des dels terrenys del Marquès de Camps de Sal, el límit amb Bescanó, fins al pont de Can Vidal de Girona. Ara hi ha molta gent que se'n sorprèn, però hi ha molta gent que viu al damunt de les hortes, perquè damunt de les hortes va néixer el barri de la Devesa Güell, que es diu. Sí, sí, el carrer Illa, per exemple, la configuració actual del carrer Illa és perpendicular a com era. El carrer Illa era un carrer que era un etzucac, un carreró sense sortida, en forma de T, i entraves per la plaça La Rodona, també topònim desaparegut de... De Girona, no? Perquè aquí diu Plaça de Rodona, ningú hi viu, per tant són d'aquells... I quedava entre la Sèquia Monar i la Llera del Riu Güell, on durant després potser un parell de dècades s'hi va fer el mercat. quan es va desviar els rius sobre el damunt del que havia estat el rius i va fer el mercat de Girona jo hi vaig tenir la possibilitat de viure en l'última època durant 5 anys, any 95-99 que és ja quan es fa el gran desenvolupament de Guell de Besa amb una casa vella que em llogaven així una mica d'estranquis i... I vaig viure com Girona va tapiar la sèquia monar, així com altres municipis, no sé, Banyoles, va fer tota una recuperació dels regs de sortida i els ha valoritzat, o no sé, en tot cas els nerlandesos, països baixos, que clar, viuen amb l'aigua perquè és la seva gran estratègia de supervivència. A Girona van mirar d'esquenes, així com van mirar de cares, a l'Unyà, aquest eix de vida que explicava molt la ciutat es va tapiar, es va amagar, la sèquia desapareix als maristes. A partir dels maristes, perquè fins als maristes és ben viu i tots aquests anys que està buida feia una mica de grusa també. Sí. i hi ha feina a fer jo crec que ara que enllaça Sèquia Monar quan el 2014 els ajuntaments pel que sigui de Bescanor, Sali, Girona assumeixen la propietat de la Sèquia crec que és com un regal enverinat que no saben massa com gestionar ni volen és com un darrere i encara ara se'n pateixen les conseqüències quan parles amb la comunitat d'Arregants i tu que coneixes bé diuen és que no acaben d'agafar el lideratge si fan inversions però no es fa un pensament estratègic no es fa una mirada més del que ha suposat la sèquia que està escrit el 998 o sigui fa mil anys més de mil anys que suposa a nivell de paisatge a nivell de una mica d'explicació de la història industrial d'aquesta àrea urbana no només la pagesia no només els urtolans que dius tu jo crec que a Girona va faltar imaginació segurament el problema la ciutat de Girona hi va faltar imaginació però tu has de posar-te als anys 90 els racons de la sèquia què és? està tot a Girona envoltat d'indústria que està fent fallir de tota i llavors tot s'està convertint en racons molt llòbrecs, molt punyeteros i llavors la solució era una solució urbanística de fer-me coses noves I no es va pensar que potser el que s'havia de fer una neteja i fer el que tu estaves reivindicant, de fer un passeig al voltant de la sèquia, de fer-hi passar el guell perquè el guell es veiés i passés pel mig de Girona, etcètera, etcètera. Llavors en aquell moment es va fer una solució d'això, que la sèquia monar, eh? No, no, i estic dient i fer-hi passar el guell perquè el guell es va canalitzar cap a l'altra costateta. Ah, molt bé. Bé, jo també estic imaginant, però tot es va cobrir perquè tot era molt punyetero Llavors es va fer el Maristes, es va fer tot el pla aquell paral·lel al Güell, que hi ha tota aquella zona de serveis excepte un bloc de pisos que no s'hauria d'haver fet mai perquè tot havien de ser escola d'hostaleria, escola d'idiomes, el Güell, etcètera, etcètera Es va fer tot allò d'allà I es van anar fent coses així, i tot es va anar fent de mica en mica, per donar vida i donar llum a aquella cosa d'allà, que era punyetera. Recordo que l'any... I bruta. I bruta, ja vull dir això, eh? Hem de pensar que la Sèquia passava descobert pel control de la Cambra de Comerç, entremig del que ara és la plaça 1 d'octubre, passava per allà, que la Sèquia... Fins a la ronda Ferran Puig teníem aquella... allò que anaves veient que anava fent aquella pinta que anava tenint i de tota l'avortícia del món estem parant de fa 4 dies i hi ha una altra cosa que és que Girona creix va creixent i no sé si ho recordeu però l'any 1991 es va completar l'urbanització de les hortes del Güell del mig de Girona d'allà del que tu em deies el Torín el 91 el 91 es va completar Jo el 93, amb el pla general, que es va aprovar a final, em sembla que va ser el desembre, el 23 de desembre o així es va aprovar en el ple. Va-la? No, però és que ara m'he activat la memòria perquè he fet de grau i Jair Maria. I es va consolidar tot això amb aquell pla general. Però hi ha un altre pla general, que és el primer pla general de l'Ajuntament de Girona, democràtic, em sembla que és. I llavors, s'han de fer tota una sèrie de mesures d'això, i aquest és el problema. Però jo, quan dic que falta imaginació, és que quan fas mesures d'això, volies de dir, ostres, et posem-se d'aquí 30 anys, o d'aquí 40 anys, o d'aquí 50 anys. Aquest és una mica el tema. Josep Maria, no t'hem de deixar parlar. Tu t'agafes la gent, et som més jove de la taula. A mi m'agafa lluny i, de fet, m'agafa Figueres. perquè jo soc de Figueres i als anys 90 no vivia a Girona. Com vaig arribar, això formava part del meu paisatge urbà i és el que he conegut sempre. En tot cas, jo crec que l'urbanisme de la ciutat explica bé, diguem, les preocupacions de l'època. La preocupació de l'època, evidentment, no era mantenir descobert una sèquia, que segurament era vista com una font de problemes, no?, els mosquits, la brutícia, les males uors, no?, i en canvi, diguem, el creixement urbanístic és el que va succeir arreu del país, és a dir, no és cap excepció, no?, És a dir, cada moment històric explica les preocupacions de la seva època i les obsessions. Si avui es reproduís o avui es permetés aquest creixement, probablement es faria diferent. S'integraria, segurament. S'integraria, es posaria en valor, es favoritzaria exacte, i probablement no es permetrien alguns dels creixements que s'han desenvolupat en aquell àmbit, per dir-ho tot. És a dir, totes les seves èpoques, diguem, tenen els seus... El que passa és que, esclar, allò en el moment que diguem-ne que es va cobrir l'assec i a partir bàsicament de la zona dels maristes, que encara hi ha un petit tros que està descobert perquè es vegi, però llavors, diguem-ne, tot el carrer fins a... Ferran Puig escobert perquè allà hi havia, també hi havia, diguem-ne, més a la zona, diguem-ne, ja tocant a Ferran Puig també hi havia una fàbrica que havia quedat obsoleta i sobre la que s'hi va aixecar un bloc de pisos però després de Ferran Puig, insisteixo, era una zona oberta, llantaria la plaça 1 d'octubre que hi havia amb un pont que no sé com giraven els autobusos la Hispano i l'Arience i que acabaven anant Tota aquella zona es va reorganitzar i en aquell moment es va veure com un pas endavant molt important. Però és veritat que també hi havia un pla que es va fer, jo diria que fa dos mandats enrere, que era el dels quatre rius i una sèquia, que hi va participar l'arquitecte Olga Felip, que després no s'ha acabat desenvolupant. Perquè, entre altres raons, un dels problemes que hem tingut és que no hem tingut aigua i, per tant, la sèquia ha anat buida durant molt de temps. És clar, ell segueix donant servei a les hortes que necessiten de l'aigua de la sèquia, però totes les fàbriques que hi havia pràcticament han desaparegut i les turbines que feien llum en queden 3 o 4, jo no ho sabia. 3 o 4. Quatre, una més cap a la zona, capes a la zona nord, em penso. A Girona una, crec. I una que no funciona, que és la de la central del Molí. Benjac és qui ho porta, l'empresa. En porta tres. I aquí crec que a l'època d'en Coromines, quan era alcalde de Sal, es va perdre l'oportunitat. Sempre es diu, això s'hagués pogut quedar a l'Ajuntament. Parlàvem del passat, però al present encara es poden fer coses. O sigui, si ara tenim aquesta mirada d'integració de la Sèquia, per tot el que suposa, encara hi som a temps amb el que tenim, no? I probablement no estem fent prou. La dificultat que té la Sèquia, que forma part de tres municipis, fa que els organismes de coordinació... Hi ha l'ACA al darrere, també... No, per la gestió, però sí, per exemple, els cavals que porta queden marcats, diguem-ne, per llei, però els administra l'ACA. Bueno, però ja està, eh? El tema és que des de baix no es va cap a dalt. O sigui, hi ha les portes obertes a escoltar, a escoltar. Però per aquí us escoltar de l'haca. Escoltar l'haca? Sí, sí, sí. Quines coses? Sí, bueno, és com... Com, no sé, l'Ajuntament de Darnius que té una tuberia feta per l'ACA que li va des de la presa, que això va iniciar el govern d'Esquerra i de la Generalitat, li va fer una tuberia des de la presa amb una estació de bombeig i el poble encara no té aigua potable. Els dolents de la pel·lícula van fer la feina. Vull dir, compte... No, no, jo no dic que siguin els dolents de la pel·lícula. Jo veig que l'ACA, la intransigència de l'ACA, moltes vegades hi és, perquè hi ha molta gent que ha abusat de l'aigua, que ha abusat de l'ACA, i que ha fet la trampa, no? I comences demanant bona fe i acabant amb mala fe. I jo soc molt crític amb l'ACA, perquè, per exemple, és que n'hem parlat alguna altra vegada amb tu, Jordi, en aquesta taula... Però és que hi ha vegades que dius, ostres, és que o som molt intransigents o és que hi hauria, perdria maiga per tots costats. És que necessàriament ha de ser així, és un recurs públic que és de tots, és el domini públic, l'aigua. I per tant necessàriament el gestor ha de ser intransigent amb la gestió dels recursos públics. I per l'altre no hem de perdre de vista que al final el gestor de les conques hidràuliques també és el que garanteix que el procés de transformació no posa en risc la vida de les persones. De vegades a la gent li és difícil d'entendre, perquè no pot transformar un determinat àmbit, però malauradament les experiències recents demostren que malgrat que sigui excepcional, les arribades també existeixen i produeixen danys que després són irreparables. Fer de Durant de la pel·lícula té aquestes coses. Sí, no, no, i a vegades passa, jo insisteixo, jo realment alguna vegada ho he dit perquè amb antics gestors o presidents de l'AC he tingut el Montrifier Rafa, periodístic, insisteixo, però que està molt bé, diguem-ne, que sobre el petit hi hagi control. Però llavors també estaria bé que hi hagués un control, per exemple, sobre el tant percent d'aigua que es perd amb la canonada que va des del Pasterà a la Carta de Déu i que ningú s'atreveix a quantificar però que segurament es perd més del 50% de la gran tuberia d'aigua. Aquest és un altre tema que també hauríem d'haver-s'hi posat i aquests són els temes que... Ara parlarem menys de sequera però segurament seria com s'hauria de fer la feina. Penso igual que tu. Ara és el moment. Totalment d'acord. Teòricament les inversions estan planificades per no haver de dependre estrictament de l'aigua de puja. Diuen que s'està acabant l'aigua o que s'està acabant el trasbassament del Pasterol està a punt d'acabar-se. Ho ha dit la consellera Paneque. Ho va dir, ho va dir, va dir que la voluntat des que en uns anys no va precisar que la idea és d'anar rebaixant l'aigua que s'emporten perquè es fan altres coses, la regeneració, les assaladores, intentar evitar les fugues d'aigua, és un repte de país, el que passa és que aquí només parlem de sequera com estem amb la corda al coll i en canvi ara s'hauria de fer, ara que tenim els embassaments plans. Sí, i fem grans inversions viàries i hi ha altres grans inversions que s'haurien de fer que és per garantir o sigui, per garantir els serveis bàsics que el servei bàsic la mobilitat ho és però la mobilitat la pots tenir coberta d'una altra manera però en canvi l'aigua no i potser és el moment de fer una gran inversió en baig pensa que amb 500 milions d'euros que és el que costa per exemple fer segons quins aspectes de les línies d'AVE podries refer tota la xarxa d'aigua de Catalunya I no és demagògic, la sorti fa poc dies, això, que n'hi ha entre 150 milions, eh? Bé, s'invertiran molts milions, estan pressupostats en l'execució, eh?, amb la construcció de la xarxa de saladores en aquesta propera... No parlo pas de saladores, eh?, jo dic el que està dient en Jordi. El que passa és que hi ha una part de la xarxa d'aigua que és responsabilitat de les concessionàries que cobren en la factura de l'aigua el manteniment d'aquesta xarxa, però com que és una xarxa soterrada, malauradament moltes d'aquestes inversions no es fan. El que s'hauria de començar és exigir responsabilitats a aquells que tenen l'obligació jurídica del manteniment d'aquesta xarxa. I és cert que és una matèria que... En molts casos, en alguns casos aproximadament per manca de capacitat dels ajuntaments a la fiscalització, això és cert, i en d'altres perquè hi ha penques que cobren per el manteniment d'aquesta infraestructura però no fan el manteniment de la fiscalització. Si afegim que l'aigua aparentment és un recurs infinit, sabem que no és infinit. però aparentment és un recurs infinit, que a més a més, diguem, hi ha poc control sobre el que surt per gaixeta i no surt per gaixeta, bueno, doncs podem repassar la maroteca, diguem, un requinzell de casos, no?, de, en fi, de corrupció en aquesta matèria, també en el manteniment i en el no manteniment d'aquestes infraestructures. I ara tenim la sort, barra, la sort, barra di sort, que no sembla, que és que estem a punt, si no, i hem arribat ara al 80% de... de les conques internes plenes. I això fa que provoca un relaxament de la gent. Vull dir, diuen tres anys, però és que poden ser menys si ens continuem relaxant. I potser s'han de continuar... o sigui, totes les mesures aquestes que s'han dit moltes vegades de menys pressió de menys pressió de pujar el preu de l'aigua, etc. Potser s'han de mantenir i de dir a la gent, escolteu aprofitar l'aigua, no deixeu que abans de sortir l'aigua calenta de la dutxa vagi avall que no fa res, etc. Hi ha tota una sèrie de coses que s'han de fer i també formen part de la política. Deixem-ho de preguntar allò per molestar una mica. Esclar, el preu de l'aigua tothom ens diu que és barat que és molt barata l'aigua, que es cobra molt barata, diguem, no ho és, es cobra molt barata, però esclar, la gent diu, bueno, però escolta, jo he pagut unes factures, esclar, en aquestes factures te'n dones compte que més de la meitat del que paga són impostos d'una manera o d'una altra, per tant, el que també s'hauria de fer és el que deia en Josep Maria ara, aquests impostos són per manteniment, bàsicament. No són les taxes per manteniment, els impostos són pel que vulguis. Bueno, he dit impost, escolta, està bé la precisió, però és igual, però la gent com paga tant li és imposta o taxa perquè acaba pagant, no? Si miressis les taxes encara t'enfadaries més, perquè moltes vegades pagues taxes i preguntes, que és el que ho has dit tu abans, que hi ha gent que... No hem d'anar pas gaire lluny en aquesta ciutat aquesta matèria ha sigut objecte de judicialització els darrers deu anys i al final el que hem estat discutint en essència és que hi havia una societat que en aquest cas era una societat mixta formada per públic privat que rebia uns ingressos i, en canvi, no revertien les inversions. Una vegada fiscalitzada la xarxa, resulta que la xarxa estava feta una porqueria, malgrat que la societat havia estat cobrant per fer aquests manteniments durant dècades. Això té noms i cognoms, està ben segur. Aquí hi ha responsables. i de fet, per aquest motiu... Està judicialitzat i continua judicialitzat a la via penal, justament perquè les responsabilitats que s'estan buscant aquí són de naturalesa penal. És un exemple, però en trobaríem a dotzenes i ho veig aquest doble motiu. Primer, la xarxa no és visible, nosaltres circulem per la ciutat però no veiem la xarxa d'aigua, no veiem on són les fuites. Segon, l'aigua és un recurs pràcticament infinit, és a dir, qui el ven no l'ha comprat a ningú abans. Per tant, el control sobre el que ven és desconegut, excepte per aquell que té la societat i la factura. Només en fa un processament just abans d'entrar a la xarxa, per dir-ho així, és que és potabilitzar-la. Aquí tenim la sort de Caleratòlia Ben Pau Marlamont d'Aigües Vida, que dona dades a part del seu caràcter brandat i que m'agrada molt, però, per exemple, un dels temes per als que a vegades neguen que les coses canvien és que, diguem-ne, que no fa tantes dècades des d'Ull de Ter, no des d'Ull de Ter, és a dir, que en el primer tram del riu Ter, i baixaven entre 25 i 30 metres cúbics per segon d'aigua. I que ara, en aquell mateix tram, estem a la meitat. És a dir, que l'aigua és finita, no és infinita. No, jo t'he entès el que deies, eh, Josep Marí? Sí, sí, absolutament. Que el tema és així, que a més a més hi havia tot el tema que des del Pasteral, des dels anys finals dels 50, no començament dels 60, no et recordo exactament l'any... diguem-ne, es va alimentar d'una manera diguem-ne, allò, a la brava, tot el que era l'àrea, la gran àrea metropolitana de Barcelona, i que ara s'estan començant a fer, ara no, ja fa un temps s'estan començant a fer gestions, i que un dels temes és aquest, que el transversament ha d'anar baixant de tal manera, diguem-ne, que no només compleixi la llei, que no sempre l'ha complert, sinó que a més a més tingui un sentit perquè el riu Ter no se'ns mori, perquè la gent ens alerta que el riu Ter s'està De fet, en Pau Marramón ens va explicar que l'obra del pastoral, el trasbassament del pastoral, era provisional mentre no es feia un trasbassament de l'Ebre a Barcelona. Ara que estem al 65%, sí, 600 hectòmetres cúbics d'aigua a totes les conques internes de Catalunya. són 150-300 350 el complex que és sau-sosquena és un sol, en dues parts per qüestions de desnivells l'Ebre I has de posar un zero. Sí, sempre. I has de posar un zero. Llavors, d'acord que el riu és vida, però són tots els rius que són vida. I crec que s'està produint, i ho repeteixo i ho reitero, un acte d'insolidaritat molt grossa des de les Terres de l'Ebre. Ho dic aquí perquè s'ha de dir... No ho diguis a Terres de Libre. No, no, ja els hi he dit, també. Ja els hi he dit, perquè també van dient, van dient, però a l'ordre de la veritat és que és això. És que com aquí parlàvem de 30, ja estem parlant que el riu baixen 300 metres públics. Hi ha alguns debats tabús en aquest país, un d'ells és la interconexió de conques, no? És un debat, diguem, que en el fórum públic, més enllà de comarques gironines... El propi llenguatge, en aquest sentit, s'utilitza, permetem que t'ho digui, vull dir, què són això de les conques internes? Per què no parlem de les conques de Catalunya? Doncs perquè les conques internes són les que, diguem-ne, les que ens afecten, les que donen aigua, perquè la de l'Ebreia no depèn, perquè depèn de la Confederación Hidrográfica, que tenen els seus embassaments i que allà hi ha molta aigua, que jo no dic que sigui necessària, però a vegades un dos o tres metres cúbics per segon, solucionarien uns problemes bastant importants. Amb un 0,1%, què és menys? Pensa que un 1% és més... que el que tenim nosaltres, vull dir que un 0,1% tindria mai que de sobres i això ho diuen els tècnics, vull dir això ho diuen els números tinc el mòbil allà perquè el tinc parat però rebo cada setmana un informe a totes les conques hidrogràfiques de Catalunya perdona, d'Espanya, és sensacional és espectacular l'Ebre és molt petit, tu compares la conca hidrogràfica de l'Ebre amb la del Guadiana i amb la del Guadalquivir i amb la del Tajo i penses que té molta aigua, i allà sí que hi ha. No sé si m'explico. I quan mires les conques internes de Catalunya, és que poses el problema. El que passa és que és cert, també, per afegir elements al debat, és a dir, no estem en l'escenari de fa 50 o 60 anys, sinó que ens hem convertit en un dels primers destins mundials en matèria turística. És a dir, el turisme té un consum d'aigua molt més elevat que el consum domiciliari que podem fer qualsevol... No, hi ha gent que en tants percent diu que no és tan important. Proporcionalment ho és, el que passa és que no és el sector de més ús, però proporcionalment ho és. Fixeu-vos-hi una dada, el pantà de Boadella, si agafeu l'estadística, de fet està publicada a Google i per tant es pot veure en directe quina és actualment la capacitat de Boadella i quina és l'evolució històrica d'aquest pantà. És un pantà que quan arriba a partir del mes de maig cau en picat i es recupera a la tardor. Per què, home? Doncs perquè pel consum intensiu d'aigua durant aquests mesos com a conseqüència de l'activitat turística. Els amics de l'Ebre poden dir, escoltem, nosaltres aquí hem hagut d'assumir les nuclears, hem hagut d'assumir, doncs estem assumint la producció d'aigua. El meu debat també ens va començar aquí. Vosaltres teniu nuclears perquè teniu aigua. No teniu aigua perquè teniu nuclears. Teniu les nuclears perquè teniu l'aigua. I això, un dia, parlant amb ells, els vaig dir, que allò en deia, vosaltres no teniu molins de bé, no teniu... Si no us doneu aigua, us ho heu donat. Les noves nuclears que es facin, si és que s'han de fer. Salvador, també es havia discutit en dècades passades la possibilitat d'una central nucleara a comarques gironines. Sí, a la zona de la Rola del Teix. Exactament. I el senyor Josep Placo... Si va posar... No, no, en pla, no. Hi estava a favor, diguem-ne. El que no hi estava a favor era altra gent, diguem-ne. El projecte no es va acabar desenvolupant, i en part per la pressió de la pròpia activitat econòmica, turística, que hi havia en aquell àmbit. Vull dir que és un debat que té una certa complexitat. De fet, una de les exigències en qualsevol desenvolupament urbanístic a dia d'avui, a 2025, és tenir aigua suficient. Si volguéssim aquesta màxima, hauríem d'estar al desenvolupament zero a comarques geronines, perquè és evident que no tenim... que no tenim aigua suficient o que, com a mínim, a la franja litoral no existeix aigua suficient per donar suport a nous desenvolupaments. No estem en aquest escenari en part perquè... en part perquè estem creant una xarxa per tenir aigua suficient per mantenir el conjunt. També hi ha una altra dada que no es vol posar mai al damunt, però que hem de parlar-ho. Venim de la Catalunya dels 6 milions pujoliana, estem en els 8, i la consellera de Paneke va dir que arribaríem als 10. Per tant, també hi ha més gent aquí que ho fa, vull dir, hi ha hagut un creixement important, que això ens ha afectat absolutament a tot. Són 19. Hem augmentat dos, però és que posem 19 milions més de persones durant uns mesos a l'any que fan aquest consum intensiu. És a dir, l'evolució turística del país en només 10-15 anys s'ha multiplicat per dos. És a dir, en relació amb els turistes que tenim... Si els reparteixes els turistes com si fossin... Si els poguessis dividir i repartir-los com si fossin estables, seríem 10 milions ja sempre. O sigui, si aquests turistes els escampessis en l'any... Això no l'he fet aquest número. Tu vas a Barcelona i tu has de mirar l'increment que hi ha hagut d'hotels des del 92 fins ara. Els hotels no van sortir pel 92, sinó post 92. I és espectacular el creixement hoteler que hi ha hagut... Però ja no només el creixement hoteler, sinó el creixement de places turístiques, perquè en lloc d'hotels hem de parlar de places turístiques, i mirem les places turístiques en general, i passa el que ell ha dit, és que potser sí que som 10 milions permanents aquí. Mira, una dada, només en places turístiques els últims 10 anys els hem multiplicat per dos, i no ha vingut el creixement essencialment dels hotels, sinó de la creació d'habitatges d'ús turístic, que ha fet aparèixer en el mercat mig milió de llits, que no teníem fa 10 o 15 anys. Per tant, aquest mig milió de llits, una part d'aquest, té un ús intensiu, perquè cada setmana hi ha algú que l'està ocupant i, escolta'm, com fem tots, quan anem de vacances, no mirem el que gastem a la dutxa o si ens posem a la banyera. Per tant, el turista que ve aquí fa exactament el mateix. Quan això ho fas de forma intensiva, tens un consum d'aigua molt superior al que tindries a casa teva. Però ja que abans parlàvem de la que quan fan números, diguem-ne els macronombres, que tu hi deus estar acostumat El turisme és un tant per ser petit, per exemple, es perd molta més aigua, diguem-ne, amb els cultius intensius a la zona de Lleida. Extensius. Extensius i, a veure, en Salvador aixeca el disc i això, com que és un tema que ell domina bé, però farà això el rei ell. Un dels problemes que tenim... A Lleida s'han posat més les piles que a les comarques gironines en el tema de recs, perquè tenen més sequera, tenen alguns problemes, tot i a l'Ebre han tingut alguns problemes, i llavors no hem fet dues coses. Una és optimitzar els recs, És a dir, sistemes de recs molt eficients. I la segona cosa, que és que no hem canviat de mentalitat. Mentalitat vol dir canviar el tipus de conreus. I canviar el tipus de conreu, què vol dir? Vol dir que on abans hi havia... Sempre es posa un exemple de l'alvocat, no? que té una gran despesa d'aigua. No, ja no parlo d'això. És pomes, pomeres. Podem tenir pomeres, sí, però potser hauríem de tenir un altre tipus de pomeres i potser hauríem de tenir un altre tipus de fruita. Què hauríem de fer? Doncs potser anem al préssec. Tenir varietats resistents a les altes temperatures i més resistents a la sequera, no a la manca d'aigua. Una cosa és la sequera, l'altra és la manca d'aigua. La manca d'aigua, no hi ha cap espècie viva, cap ésser viu, que pugui sobreviure sense aigua. No és un ésser viu. Tot i que és orgànic, no és un ésser viu. Tots els éssers vius necessiten aigua. Llavors, això és el que ens hem de començar a posar les piles i s'hauria de treballar. Només vull dir dues coses. Sí, sí, sí. Des de l'administració, a vegades, s'ha d'intervenir. S'ha d'intervenir i dir, s'ha de fer aquest conreu, si no, no tindràs aigua per regar. Perquè això té un consum massa elevat d'aigua. I necessitem... Et podem donar ajudes per regar i no els ho podràs tenir. De la mateixa manera que crec que s'hauria de posar límits, i el que estem veient a les Balears, els cotxes de lloguer. Tu has de dir, quina capacitat té a les teves carreteres... I tu, ho sento, però vostè no pot... Segons quins dies no poden conduir, segons quins cotxes, i potser sí que haurem de fer trens perquè no fan cues. Molt a favor de la intervenció administrativa. L'any... Vigila cantilleran de comunista. No diria, ho soc. Molt bé. l'últim? perdona, ho has dit tu l'any 95 hi ha els premis Joan Joan Torró crec a Terroella de Montgrí hi ha uns premis a memòria d'un bomber que va morir en un accident a Olots un accident d'un copter crec que va ser els anys als anys 90 fan uns premis i amb una companya d'estudis ens vam presentar i vam fer La proposta que vam presentar era un estudi comparatiu amb el desenvolupament dels conreus a la conca del Baix Ter amb ortofotomapa, com que s'havien fet les primeres fotografies l'any 1954. 4 i 55 es van fer les primeres 6 doncs vam anar agafant 46 és veritat i després els bons són els 50 i escaig aquests eren els que podíem fer aquests eren els que podíem i vam fer crec que era una franja d'uns 30-40 anys i el primer que ja vam poder investigar és que allò era sacar allà no hi havia ni un arbre i vam anar veient l'evolució llavors va guanyar, vam perdre perquè el nostre estudi era més geogràfic la nostra proposta i va guanyar una proposta sobre l'estudi del Call Jueu de Torrella que ens va semblar fantàstic que es fes però ho vaig poder comprovar en aquell moment com l'evolució dels Conreus havia canviat molt Per una altra banda, tots coneixeu en Roger Viussà, en Roger Viussà, sommelier... Coneixem, coneixem. És el fill d'en Sebastià Viussà, que és de Palau Saberdera, que ha sigut pagès de Palau Saberdera, no perquè el comptava una mica, i ha sigut durant molts anys tècnic amb els americans allà al Pení. Doncs ells són descendants de Garriguella i per tant són parents perquè la meva àvia es deia Quimeta Viusà, parells de lluny. No sé si els nostres besavis eren cousins i llavors ens fem tracte de parents. L'altre dia el vaig anar a veure a Vilamaniscla i em va ensenyar una vinya que està recuperant. I clar, són vinyes, em diu, mira, aquesta és del 57, ara n'he agafat una del 44, tal... són 80 anys o 70 anys de ceps plantats que s'estan deixant que ja no hi ha relleu generacional llavors s'hauria d'impulsar d'alguna manera de fer una borsa de vinyes històriques que les cooperatives intervinguessin i és aquí on segurament com dius tu l'administració hauria d'anar cap aquí, per què? perquè és sostenible aquest conreu i a més a més ell Es va autodefinir, em va agradar molt. Me la quedo, però sempre diré que l'has dit tu. Diu, jo soc pagesista, que és la fusió de pages paisatgista. d'alguna manera el que maco que és el país de Barcelona de Barcelona ens diuen que ven al territori nosaltres no som indis però som del territori Barcelona no és territori Barcelona no és territori Barcelona no és territori Barcelona és una de les més obsessions ho saps jo dic estic d'acord que estigui territori sempre i quan pensin diguem-ne que la plaça de Catalunya de Barcelona també és territori jo els hi dic a vegades i queden així jo els dic Barcelona és extraterritorial sí, comarques sí, sí doncs ell qui manté el paisatge no? qui ens manté això que també es ven o això que també ens fa gaudir o això que a vegades tenim un país que no ens ho mereixem no? allà quan veus un paisatge cuidat, curat, atractat doncs esclar que hi ha d'haver una intervenció i un acompanyament en la recuperació de conreus que siguin sostenibles i que siguin lògics per cada un dels territoris i després la preservació combinada Tot el desenvolupament que s'està fent ja des de fa uns anys d'anar cap a aquella zona, no?, d'anar cap al parc natural de l'Albera i jo crec que ha de tirar per aquí. És una bona manera de fixar territori i protegir-lo. Ara és un penin, ara és un paratge natural d'interès nacional, amb poc personal, amb recursos limitats, escassos, amb incendis constants. L'últim, el 2023, Colera-Purbou, l'any de les tortugues de l'any 86-87 que es van cremar mig Albera... podem fer coses, i segur que tornem a l'aigua, aniran bé per sostenir els recursos hídrics. L'única solució que tenim és fer parts naturals, perquè si no, ens ho menjarem tot. Un, quan jo estudiava, anys 80, el projecte final de carrera que es feia, a més, es deia conversió d'un terreno, de secar-no en regadio, i això ho vam fer tot Catalunya. I, a més a més, era necessari perquè en secar és molt difícil fer coses. Dos, llegint Pella i Forges he trobat que a la zona de Tarroella de Montgrí ja s'hi feien pomeres perquè hi havia tot el marge del riu Però la resta, tal com dius tu, i mirant aquests orto-topogràfics, perquè vaig fer un treball allà fa molts i molts anys, sobresorgo, ja n'hem parlat altres vegades, que tot eren conreus d'assecar. Bàsicament només s'hi podia fer serials d'hivern, ferratges, i a partir de Girona cap en amunt, diguem cap a l'oest, oest-nord-oest, que és Pla de l'Estany, Garrotxa, tot això... que de fet era el bas del Gironès llavors si podien fer no me'n els hi digui, era així era així s'hi podia fer també a sobre el Rostó ja s'hi feia blat de moro però de deixar de ploure va canviant els règims a partir de l'any 80 o 82 es canvia els règims es comença a notar el canvi climàtic bla bla i la cosa que volia dir com a exemple que dius del comunisme tothom està d'acord que hi poden haver carrers a dir això prohibida i tothom està d'acord que els semàfors hi han de ser perquè si no ens la fotaríem doncs per la mateixa regla 3 hem de posar semàfors a la natura jo hi estic bastant d'acord amb el que dieu i em penso que ha sigut en Josep Maria que ha parlat del tema que des de l'administració es havien de regular aquestes coses ho has dit tu a favor de la intervenció administrativa Però llavors, abans de canviar de tema, perquè avui ens ha vingut per aquí, no creguis que sempre parlem de l'aigua, però ens ha vingut per aquí. No, sempre em fa parlar de l'aigua perquè la tenim una mica. Tot això ho teníem preparat perquè ell se sent més còmode. Deixeu-me dir una cosa. Ella és especialista en la sèquia. Ella és superespecialista en la sèquia. Jo estic d'acord que hi ha d'haver-hi una intervenció administrativa sempre i quan l'administració sigui la primera en complir. Jo això ho dic, és a dir, estic d'acord que hi hagi una intervenció administrativa i que, per exemple, en el tema de l'aigua, doncs, es revolin tots els usos, sempre i quan es faci, per exemple, s'eviti que hi hagi unes fugues d'aigua a les canonades d'una manera tan terrible. Que va amb molts diners, ja ho sé. Que, com diuen alguns, posar-tubús per sota terra no dona vots, també ho sé. Però si vols predicar, primer donar exemple. Sí, és així. El que passa és que l'administra, això som tots. Ja no, ja... Això és una regula... l'administració són tots però els que la gestionen no són tots per això en diguem generalitat hi ha molta gent que no sap què vol dir absolutament d'acord és necessari això a nivell de fiscalització i exigir responsabilitats els que no compleixen els recursos públics són més escassos que l'aigua en aquest país i per tant són finits no es pot fer tot però s'ha d'exigir que aquells que cobren per fer aquesta funció la facin i la facin quan toca és evident potser dius no donar vots potser en treu una mala gestió jo crec que en treu perquè els municipis on obren i no hi ha aigua al final acaben assenyalant a qui han votat per governar de la mateixa manera que es pot ampliar de barris per ajudar els barris a sortir-se'n també es podria fer reforma hidràulica i ajudar els municipis que no se'n poden sortir. I no hem parlat dels altres... Home, ara jo parlàveu del Pla de Barris aquests dies, es torna a parlar que s'està fent una inversió bastant important, tot i que ja va sortir el Consell de Nadal, diguent que el que s'hi dedica són molt menys diners del que s'hi van dedicant al Pla de Barris del 2001. Ell sempre més i millor i primer i abans, molt bé, copeta a l'esquena. No, però està bé. Tornant a la ciutat de Girona, jo crec que un pla de barri és molt necessari. No sé en aquest cas el que farà l'Ajuntament, si demanaran o no demanarà. però el que jo dic, i tinc un especial interès com tu saps, és que hi ha barris que estan molt degradats, Sant Eugèni i Can Giverr Can Giverr és un barri nou és un barri que creix a partir dels anys 70 del segle passat, comença a haver-hi alguns pisos als anys 60, però és un barri que comença a arribar i la veritat és que aquella construcció ha quedat i s'hi ha de reinvertir d'una manera ràpida urgent i no sé com s'ha de fer, però s'ha de fer perquè parlem que necessitem habitatge, és veritat, però una de les claus de l'habitatge també és conservar el que tenim I tirar-ne molt a terra per espaiar, per esponjar. Per això que tu dius de pla de barris necessites que els barris siguin una mica amables i que s'hi estigui bé. El que falta Girona és habitatge, més que tirar-ne a terra. Sí, però falta bon habitatge. Per això una de les grans... Has parlat de Can Givert, doncs... Agafo't el testimoni, per això Can Givert, que té gent que hi viu des de fa molts anys i que se l'estima i practica el barri, no és un barri dormitori, sinó que va al Mercat del Dijous, es passeja, que te'ls trobes, no?, en Josep Maria Dalmau, que el coneixes molt bé, és un amant del seu barri, en Cristóbal, en Julià, és igual, tota la gent de per allà, els de la parròquia, que també estan allà, el mític Herrero, no?, Bé, doncs ara veuen amb els ulls que els hi surten de les òrbites que es vulgui, vas canviar un parc per un projecte. Ui! I aquí, en aquí, doncs, no hi estan. No hi estan, vull dir que si els hi prometen un pla de barris a Can Givert... Jo no parlava d'això, però ja que has parlat del Parc Vilamitjana, parlem-ne. No ha de ser. Gent molt heterogènia, des de provinències ideològiques, socials, culturals, formatives, entitats, etcètera, etcètera. clar, estan veient amb estopefecció que allò que va costar perquè va ser lent el 2007 i el Lloret, l'arquitecte allà pensant que no sé què i els arbres aquells que han vist tot just fa 18 anys els arbres tenen 18 anys, ara comencen a fer ombra i ara també El veïnatge ha començat a entendre que té un parc, ara vull dir, fa 5-6 anys, sobretot també va ser un nou impacte quan se li va canviar el nom i es va dir Jordi Vilamitjana i va dir, ah sí, aquí hi ha un parc, l'any 21, jo crec que aquests últims 5 anys, també amb el Covid, el parc va començar a tenir personalitat, els primers anys no. I ara veuen estopefecció i estan en guàrdia. Estan en guàrdia i no baixaran la guàrdia. Jo crec que no som conscients del que ens estem jugant aquí. No crec que la societat junior sigui conscient del que ens estem jugant en el futur del Toleta. Mireu... l'assistència mèdica, la prestació assistencial en aquest país, depèn essencialment de la proximitat, diguem, en els hospitals de referència i en els grans hospitals. A dia d'avui, depèn essencialment d'un codi postal. Vostè està en padronat de Barcelona, tindrà accés, diguem, a una xarxa de grans hospitals. vostè està empadonat a Terres de l'Ebre, està empadonat a Lleida, està empadonat a Girona, tindrà accés als hospitals de referència del seu territori, que no tenen, malauradament, la mateixa capacitat que els grans hospitals de Barcelona. Bé, això s'intenta revertir en un projecte, que segurament és el projecte més important de comarques gironines de les properes dos o tres dècades. A mi m'agrada dir que és un projecte de país. És un projecte de país, però és un projecte de país per reequilibrar el territori, amb una inversió de 700 milions d'euros. Que només serà possible, i això em puc donar fe, perquè fa quatre dies tenia una part de la responsabilitat en aquesta matèria, només serà possible si aquest projecte s'inicia abans que un altre gran projecte també, que és el Clínic, que és el Clínic de la ciutat de Barcelona. La Generalitat de Catalunya no té capacitat econòmica de mantenir dos grans projectes, un de 700 milions de mil milions, en paral·lel. Per tant, la discussió sobre una peça que té 18 anys, perquè l'acabes de datar, té 18 anys, aquesta zona verda, i que a més a més serà àmpliament compensada en el conjunt d'aquesta transformació, i que serà un guany, serà un guany, serà un guany, serà un guany històric, serà un guany històric, Perdona'm una cosa... No podem assenyalar... O sigui, els veïns són els primers que volen el Trueta i el Trueta és possible i Sal ha fet els deures, Sal ha estat lleial en el projecte i el projecte és factible i és possible sense tocar el parc. Això tothom ho sap. Dic una cosa, Joan. Això no és el que diu el Govern de la Generalitat, és el que diu el Govern Municipal del PSC, per això és curiós. És un tema de... És un tema de cost d'oportunitat en relació, diguem, a la capacitat d'inversió de la Generalitat. Si tu ara, en termes urbanístics, retrocedeixes el projecte perquè fas una modificació de zones verdes, canvies l'àmbit i necessita una nova valoració ambiental, els mesos que perds en aquesta tramitació administrativa us puc assegurar que tindran impacte en l'execució del projecte. Bé, a veure-ho fet bé. Jo us entenc a tots dos i entenc el teu. És que si no es fa, no es farà. No ho veurem. Però el que vull dir és que, només volia posar un exemple, perquè veig el que dius tu, però recordo que el Parc Central era un parc fantàstic, gros, i ara és estret de pit, perquè hi han fet aquell tros d'estació tan lletge allà, perquè no s'han dignat ni a fer... un edifici bonic, ni una estació bonica, ni digna, ni res. No han fet cap projecte. És un cub, sembla, d'un polígon industrial d'aquests començats a fer en un terreny agrícola abandonat i quan faci tants anys ja haurà fet tants anys. Dos, crec que s'hauria d'haver fet bé. Tres, jo crec que s'ha de fer, però... L'error és de l'Ajuntament de Girona. Bueno, escolta, em s'ha de fer el trueta? Fem-ho. Necessitem sanitat, sí o no? Fem-la. Però ja després hi ha un altre fallo, aquí. Ens passem el dia en un país que no tenim terreny per construir i ara resulta que hem de fer tots els metres quadrats possibles per fer un hospital totalment llarg i que ocupa molt de metres quadrats de sol. Ja ho sé que és una altra discussió, però estem dient la gent que ha de viure en vertical perquè hem de fer un hospital a un horitzontal. Ja ho sé que ara no toca, però és la pregunta que vull fer. Per què hem crescut en vertical? Si diguem la gent que ha de construir en vertical, que els veritats hem de ser en vertical, que no tenim sols... No és un motiu tècnic, és una fantasmada molt grossa, copiada dels Estats Units, que tenen molt de sol. Perdoneu, quants hospitals has vist a Europa? Quants? Digue'm en quants. No ho sé. Doncs jo moltíssims i quasi tots. I els he anat a veure i tots són en vertical. Saps per què són en vertical? Perquè no hi ha sol. I perquè... Sincerament, sincerament, és a dir, puc entendre l'argument, però, és a dir, en una priorització de ben juridits en joc, la salut passa per davant de qualsevol altra. És a dir, el que no és explicable, diguem, és que en funció del teu codi postal tinguis accés a una prestació que tinguis altres. Podreu parlar d'ocupació del sol? Avui el Dia de Girona... No, sí, el Dia de Girona publica una crònica sobre l'ocupació de les instal·lacions esportives de Vilabareig, molt pròxims a l'Hospital de Santa Caterina, físicament, no? que acabaran ocupant, diguem, un eventual sol agrícola, d'alt valor agrícola, jo no ho qüestiono, diguem, i per tant es discuteix la viabilitat del projecte. Bueno, però escolta'm, no sé, molt bé, discutim la viabilitat de dos camps de futbol, però no discutim la viabilitat d'un hospital. Jo ho he fet analític, jo no estic discutint, jo vull que es faci. Poso els arguments sobre la taula. Ja t'he entès, però jo t'estic diguent que es faci. Però la pregunta és per què es va fer d'aquella manera? Jo crec que és per una... És a dir, un dels grans líders ha sigut en Ramon Brugada, i en Ramon diu, no, és que als Estats Units... I a Canadà són així, però has vist el sol de Canadà i el sol dels Estats Units? És un tema de l'accessibilitat. És a dir, la major verticalitat exigeix ascensors, és més insegur en un eventual supòsit d'emergència... Pregunta, parla amb la gent que treballa, hi ha molta gent que està en contra. Deixant a banda que en aquell àmbit les alçades són les que són, i per tant, si fas un bolet de 12 plantes en aquell àmbit, l'impacte paisatgístic que tindrà, a més que és un àmbit frontera, com sabeu, amb el sol no urbanitzable, és molt més gran. Des d'un punt de vista paisatgístic, abans que es feia referència al paisatge, en els espais fronteres, en els espais periurbans, allà on se confronta entre el sol urbà i el sol no urbanitzable, les edificacions no poden tenir 12 plantes, sinó que han d'integrar-se en l'espai. Aquest parc es va prometre i ja es va posar al final de tot el barri. I ara se'ls diu, no, no, aquest parc... Aquest parc s'ampliarà. Aquest parc va... Encara més lluny. Qui va al parc? Gent gran, infants, no es desplacen un quilòmetre per anar al parc. La que està propera és territori meu, perquè jo segurament dels aquí presents sóc l'únic que recordo que en allò tot eren camps. Sí, sí. No, no, no. Tot això eren camps. Sí, sí, tot això eren camps. És veritat. Com, per exemple, en el cas de la ciutat esportiva de la Girona, vull recordar que alguns dels que protesten viuen al damunt del que eren els camps de Vilabalarets, perquè llavors Vilabalarets eren sis masies i el Parelló, i tot allò que ara està edificat també eren camps. Això és un càssic, Jordi. l'últim en arribar baixa la persiana tota la vida ha funcionat així és exactament el mateix però el que sí que és veritat és que llavors també en un moment determinat per fer determinats projectes és a dir quan es va arreglar el barri vell de Girona hi va haver gent que em va sortir perjudicada perquè em va haver de marxar és veritat I com es fa un projecte aquest, sempre per fer truites es trenquen alguns ous, i ho dic sense que m'escolti ningú de l'Audiència Nacional, en tot l'aspecte del món. Aquest és un problema que s'haurà de valorar. A mi em dóna la impressió que la comunicació no ha estat bona, i que això ha fet que una part dels veïns, o una part dels representants dels veïns, perquè a veure... que hem de veure qui són, doncs hagin, diguem-ne, aixecat contra aquest gran projecte. Però jo crec que el projecte és de tal importància que s'hauran de prendre decisions ràpides. Estem d'acord. Si és de país, és de país. Estic d'acord. I tots els projectes de país no s'haurien de discutir com s'han discutit. Jo només he dit les coses que han passat. Però estic d'acord amb vosaltres dos. És un projecte de país i s'ha de tirar endavant. I tu has de menjar amb patates... i tu has de menjar amb patates, i és urgent que es comenci les obres a tota pastilla. Però recordo que una de les coses quan han darrerit ha sigut l'orgull de... L'orgull... Dic de ficar en el terme municipal una punta de l'hospital. Aquest debat és absurd. De fet, un hospital de país... Sempre és provincial en funció de com es fa o no es fa. Un hospital de país hauria de ser una decisió unilateral de l'administració competente. Totalment. Igual que no ha de passar el TGV. No pot ser que diguis la independència municipal. Tu, és de país, no hi ha independència municipal. L'economia municipal s'acaba allà on comencen els interessos de país. L'hospital va aquí i s'ha acabat. Va passar amb el TGB, ha passat amb el tren, i si s'ha de fer l'anella de les Gavarres i l'anella que passa per Anglès i Basalú, s'hi fa i aprendre pel sac. I es fa ràpid i brillo. Recordo el teu amic Coello, Joaquim Coello, ens explicava un dia que van venir uns xinesos i deien, bueno, ha de sortir el TGB del Port de Barcelona. I diu, i això, diu, quan ho tindreu fet? Bueno, en dos anys. En dos anys? Diu, no, no, en dos anys el projecte, li va dir ell. Doncs nosaltres en dos anys, en un any ho tenim fet. Ja té la clau. Ja ho sé que és una mica salvatge, però els projectes de país ho haurien de tirar, a vegades ho haurien de tirar. Us dic una cosa, és a dir, aquest debat que tenim aquí, que és un debat legítim des del punt de vista local, des del punt de vista dels veïns, és l'oportunitat d'or per perdre el projecte. És a dir, és l'oportunitat... No, no se'ls pot posar la llufa als veïns. No, és que no és culpa dels veïns. No és culpa dels veïns. S'assenyalar als veïns i se'ls assenyalarà si algú fa alguna cosa malament de nou com els culpables d'haver perdut l'oportunitat. Aquest govern local està assenyalant massa als veïns de tot, que si en civisme, que si no tireu bé les escombraries, que si no us porteu bé... Escolta, paternalismes, els mínims i els justos. I en aquest cas, assenyalar els veïns és contraproduent. Ja s'ho trobaran, cap problema. A l'hospital es pot fer, la persona que ha de ser la receptora de l'espai del Parc Jordi Vilavitjana per a construir vivendes no vol. que se li doni el parc per convertir-lo en promotora immobiliària i, per tant, no sé, que busquin solucions. Sí, sí, per tant, s'haurà de prendre una decisió que l'haurà de prendre l'administració i que l'haurà de prendre el pàpid i bé per evitar que el clínic ens passi al davant. No us vull tallar, però s'han acabat els minuts que teníem i el que us vull dir és agrair, Josep Maria, avui que has vingut per primera vegada, Joan, Salvador, aquesta discussió que hem tingut. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 21 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. els educadors socials denuncien manca de lideratge polític en la protecció d'infants i parts fosques de les entitats. També critiquen que aquest espai l'hagin passat a assumir entitats del tercer sector. Així ho indica el president del Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya, Marc Aral, en una entrevista a l'ACEN en la qual denuncia parts fosques de les entitats. Caral afirma que pel que fa a la reforma del sistema veu marge de creixement en impulsar les atencions dins de les famílies i a les llars dels infants perquè el centre de menors sigui l'últim recurs. dos lladres roben d'una estrabada una cadena d'or valorada en 1.000 euros a sal en ple carrer i un d'ells intenta amagar-la sota la llengua. Els fets es remunten la nit del divendres 16 de maig quan pels vols de quart d'onze un ciutadà va alertar els Mossos perquè dos individus li acabaven d'estirar del coll una cadena d'or. Els Mossos van interceptar els dos homes i mentre hi parlaven van notar que un d'ells no obria gaire la boca i li costava parlar i verbalitzar. Per aquest motiu li van demanar que l'obrís i aixequés la llengua on tenia la cadena d'or. Unió de pagesos, naturalistes de Girona, regants i veïns reclamen la retirada de la modificació urbanística de Vilablareig que ha de permetre construir la ciutat esportiva del Girona Football Club, un projecte que abarca 17 hectàrees i 13.500 metres quadrats de sostre edificable. Segons les entitats, l'operació que contempla 8 camps de futbol, més equipaments complementaris, s'ha dut a terme de forma irregular perquè es va presentar de forma fragmentada i es farà sobre territori agrícola amb el que consideren un projecte fet a mida per part de l'Ajuntament. Investigadors de la Universitat de Girona i la UIB impulsen un projecte per frenar la vespa de predadora a partir de la tecnologia i la intel·ligència artificial. La iniciativa Biguard té una durada de 3 anys i requereix també la participació ciutadana. A partir d'aquí la idea és desenvolupar algoritmes de reconeixement d'imatges que permetin diferenciar les diferents espècies de vespa amb una eficàcia del 95% i poder frenar l'expansió de les espècies de predadores. La Diputació de Girona aprova la proposta del Pla Econòmic Financer per complir amb l'estabilitat pressupostària, però també amb la regla de despesa. Ara el pla s'ha transmès a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat, que serà el responsable de donar-ne l'aprovació definitiva. Nestlé activa la segona caldera de biomassa a la fàbrica de cafè de Girona i ja genera el 80% del vapor de la planta. La nova caldera, que ha suposat una inversió de 22 milions d'euros, s'afegeix a la que ja es va posar en funcionament l'any 2020. Salt celebra la diversitat cultural amb la primera edició de la Festa La Saltenca. El municipi de Salt celebrarà avui la tarda la primera edició d'una festa del diàleg creatiu entre artistes de la vila i que coincideix amb el Dia Internacional de la Diversitat Cultural pel Diàleg. I en esports, definit el dia i hora del partit de tornada del play-off entre el Girona Vell i el Paralada. Finalment, el partit es disputarà diumenge a partir de les 5 de la tarda al municipal de Riudarena. pel que fa temps d'avui que s'espera estable, assolellat i amb alguns núvols en una jornada calorosa on la temperatura s'enfilarà cap als 25 graus. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Deputació de Girona Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat