Girona activa: comerç, habitatge, jovent i indústria

La teva ràdio, La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM, com passen 5 minuts de l'estat del matí d'aquest 18 de febrer. Un dia fresquet, però no de fred intensa. Un dia de febrer en una ciutat, un dia gris una miqueta, això sí. De bon matí, en Pere Albertí canvia la seva foto des de les Gavarres, o camina des de les 7 del matí, ja deia que era un dia tristot. i segurament té una mica de raó, però bé, amb el dia veurem cap a... amb el pas d'aleshores veurem cap a on te decanta aquest dia, i en tot cas, no del dia, però sí del que ells vulguin, en parlarem amb les dres persones que ens acompanyen avui, aquí als estudis del carrer Balmes de Girona FM. Assumpció Puig, molt bon dia, què tal? Molt bon dia, Jordi. Deia un dia tristot, eh? És allò, sí, un dia d'hivern, eh? Sí, un dia de febrer, realment, no? Dels que recordem de febrer d'aquí a Girona, però, bueno, recordem molta més fred que el dia d'avui, eh? Certament, sí, sí, recordem alguns hiverns, el del 85, el del 86, el del 2010, amb molta fred i fins i tot amb neu, que és una cosa que ara fa temps que no veiem a la ciutat. Ara enyorem, eh? Bon dia, Esteve Vilanova, què tal? Bon dia, molt bé. Com estem? Perfecte. Això m'agrada, que sigui així, és amb aquesta energia. Doncs aquí tirant, permeteu-me que saludi en tercer lloc, però no per això menys important, el professor Joan Miró. Bon dia, Joan, què tal? Bon dia, bon dia. Bon dia i cal dir que els dies tristos se superen amb l'alegria interna, si entens. Exacte, sí, entens. Ha estat molt bé aquesta precisió. Dies, diguem-ne, de ciutat. Ara parlàvem, de tota manera, just abans d'entrar, que sí, que fa uns dies tristots, que sí, que estem a l'hivern, però que a Girona vull d'activitat, perquè hi ha 50 coses. Jo he començat parlant de la setmana al rol, deixeu-me tirar una mica cap a casa... que comença avui a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura, amb una conversa entre la periodista Laura Fanals i el periodista Antoni Bassas, i que portarà, però aquesta setmana hi ha moltíssimes coses, l'inauguració, el bòlit, els 5 anys del foment, que ha comportat també una moguda bastant important, la cantata La Pau, que serà divendres que ve presentacions de llibres. A la ciutat passen coses, no? Mira, jo tinc un concert aquesta tarda. El fas tu o el vas escoltar? Jo he d'obrir el local, com aquell que diu, assistir a l'assaig i després acompanyar. I quin és? És un duo de piano i biluncel que fem a la Fundació Balbi. la societat handeliana de Girona, i que tocaran, entre altres coses, Bach, amb una música que és de la família Palol, una de Palol. De Palol, diguem-ne... De les Palol que penses. De les Palol que penses, dels Miquel de Palol i tota la Nisaga, tot això, doncs està bé. Aquest no el tenies lògic? no, que no el tenia a la llista però és que la Fundació Balbi fa moltíssimes coses també vull dir que he parlat del foment que fa 5 anys i que ha donat una nova vida a determinades coses però hi ha presentacions de llibre a les llibreries de Girona bàsicament tant les Voltes com l'Empúries com la 22 no paren de fer presentacions ara que arriba Sant Jordi Però hi ha com uns... que la ciutat... I a més hi ha una altra cosa que no sé si us heu fixat, que és que en dies normals de febrer, anys darrere anaves pel carrer i no hi havia absolutament ningú, i ara hi ha vida. I a mi particularment m'agrada, hi ha alguns que potser els hi molesta, però tu que vius ben bé en el centre de la ciutat, diguem-ne, en el barri vell, no sé si hi estàs d'acord o no. Sí, sí, molt d'acord, perquè precisament és una de les coses que jo penso que ha canviat moltíssim. Jo he viscut sempre a la zona de la Rambla, i per tant, com dius tu, el mes de gener i el mes de febrer, a partir d'una certa hora quan ja les botigues baixen a les persianes, que diguem, No hi havia ningú al carrer, o sigui, et trobava realment sol, eh? I recordo que, per exemple, els veïns comentàvem que, clar, quan hi havia a l'Ajuntament, policies anar a l'Ajuntament, tenies com una certa, però des de la policia municipal, que jo t'estic parlant de fa molts anys, no? Sí, sí, es va treure al carrer, ja fa molts anys, però sempre hi havia hagut. Els cotxes són fora, no? És tot peatonal i te senties molt sol. Ara no. Ara, és que a més a més, jo a vegades, quan torno a casa, li dic al meu home, és que estan els bars plens, és que estan els restaurants. O sigui, realment, Girona ara és una ciutat que té vida pròpia, per el que dius tu, perquè hi ha moltíssims actes a nivell de ciutat, de totes les associacions, de totes les agrupacions culturals, de totes les institucions, però a part té una vida generada també... per tot aquell que ve a Girona a passar uns dies i que gaudeix de la ciutat. Perquè jo crec que el que jo n'extrec és que la gent està gaudint de la ciutat. I no és un gaudi de sorolls i d'això, no és un gaudi de gastronomia, de bons vins. O sigui que hi ha tot un... Hi ha part de... aquesta, bueno, la ciutat d'estudiants, no? O sigui, jo crec que ha canviat Girona molt, també, aquests mesos d'hivern que tots érem a casa i no sé què, el tenir una ciutat universitària amb tants estudiants que s'han traslladat aquí, que ha fet un canvi important. Així ha donat molta vida i ha sigut una de les coses perquè aquí, és clar, no sé quants hi ha, però hi ha una quantitat important d'estudiants que hi ha. És aquí, al torn dels 15.000. 15.000, vull dir que més joves, amb ganes de festa, de sortir, i ha donat molta vida també. I la veritat és que també turísticament Girona ha augmentat i també... I a més a més, hi ha hagut una... un sorpasso que dirien en Figueres Figueres abans la gent al vespre es mudava i s'anava a prendre el bar d'alguna cosa aquí tot tancat i ara és al revés vull dir ara en Girona A vespres, als hotels, als bars i restaurants hi ha gent, i la gent surt. Sí, perquè, a més a més, jo, al fer aquest petit La Paz, que m'he quedat amb la Fundació Balbi, amb el Foment, amb les llibres i tal, m'he de cuidar, per exemple, de tots els centres civics, que fan una feina magnífica a les bibliotecions. de la ciutat que no paren de programar coses, és a dir, la marfa, hi ha una certa activitat que es dona, després hi ha l'altra part aquesta que dèiem de gent al carrer i tot. També és veritat que llavors, segons quins veïns ens escoltarien, aquest dia passava, per exemple, perquè m'hi va portar les circumstàncies de nit per la zona de Figuerola un dijous, i esclar, estava molt ple i molt ple de gent al carrer, amb problemes amb alguns dels locals, als quals se'ls ha aixecat algun expedient. per accés de local, és a dir, també les coses bones a vegades comporten algunes altres que no ho són tant, però la sensació és que la ciutat, que la societat civil està viva i que es fan coses i s'aprofiten. I mira, parlant de la universitat, dissabte vinent, al matí, a Montilivi, es fa el festival de robòtica, on... Ara hi és un clàssic, ja fa anys, eh? Sí, hi porta uns mandrans, efectivament, on la gent portarà els seus experiments amb robots manuals fets a casa, fets a l'escola. Aquest dia em va sorprendre una data que va publicar, crec que la va publicar el diari de Girona, i devia ser ahir, que amb dos o tres anys ara no podria precisar que a la ciutat de Girona hi ha 150 bars menys. però en canvi hi ha 137 restaurants més. I em va sorprendre, vaig pensar, deu ser que algun d'aquests bars deuen haver canviat o deuen passar de consideració, perquè em va sorprendre, diguem-ne, que el nombre de bars baixés, però en canvi, si el nombre de restaurants pugés 137, arribant gairebé a la vora dels 400, que també em semblen molts restaurants per la ciutat, no? Suposo que... que això deu tenir una repercussió, diguem-ne, a tots els barris, però sí que és veritat que el que és el centre de la ciutat, que a vegades ens descriiem i sembla que quan parlem de Girona parlem de barri vell i d'una part del Mercadal, però dóna la impressió que sí, que en el centre hi ha molts més locals d'aquest tipus. Això demostra una mica la població flotant també que hi ha a Girona. Dius, sent que per Girona hi ha molts bars i molt d'allò això, és que és clar, hi ha molta gent que ve passar dos o tres dies i surt i va als bars o així, i per tant això és un símptoma també del canvi que hem fet social de Girona, que la gent, hi ha una població que deu ser constant i de fixa, que treballa els seus horaris i que vagi a la persiana i se'n va cap a casa, i després hi ha gent que ve aquí de turisme o que ve a fer uns cursos o un congrés o una cosa d'aquestes, i després també volen gaudir de la ciutat, els bars i els restaurants que hi ha que ofereix. Sí, jo estic d'acord amb què... Les xifres no en tinc ni idea. No em van sorprendre, però estan agafades d'alguna estadística, suposo. El que està clar és que el restaurant aquí a Girona funciona, perquè, com que hi ha tota una tradició culonària molt important, els germans roques de l'escola d'hostaleria... I, per tant, cada vegada els locals donen un servei millor, la gastronomia és bona i estan molt ben col·locats a nivell espaial, a nivell... Vull dir que això funciona i el que dic jo, tota la població que està aquí a Girona, temporal, sigui temporal de universitat, perquè la universitat també fa molts congressos, sigui de turisme, no sé què, té una bona resposta a nivell de ciutat. Però, en canvi, jo ara ja fa dies que torno a tenir una preocupació que és tornem a tancar comerç. tornem a tenir persianes baixades de comerç amb el llatero de eslloga que vol dir que el comerç encara no ha fet el tom o sigui el comerç subsisteix, fa la viu-viu però el comerç gironic encara no ha fet el tom tot i que jo crec que molta gent dels voltants de Girona ve a comprar a Girona i el comerç de Girona fa i el dissabte veus vida però quan camines Te dones compte que es van baixant locals un al costat de l'altre i dius aquí segurament sí que és necessari un impuls més important. Aviam, bars i restaurants. Un restaurant durant les hores que no són estrictament d'àpat fa de bar. Per tant, substitueix aquest paper. Hauríem de veure concretament si els bars que han tancat han estat per convertir-se en una altra cosa o simplement s'han convertit en restaurant. És una possibilitat, sí, sí. I l'altra història que ara explicava, que aquesta sí que és més preocupant, perquè deu voler dir també un canvi de costums amb la manera de comprar de la gent, que és els comerços que tanquen. Jo, fent broma, dic, al meu barri les ferreteries tanquen i obren botigues d'uncles, botigues de mòbils i alguna botiga estranya també més. Sí, de mòbils encara algunes s'han tancat, però les dungles sí que és veritat el que deies. No, però hi ha hagut un canvi, això segur que l'Esteve diguem-ne que hi ha estat, o l'assumpció per qüestions diguem-ne professionals, no vull pas dir que el professor m'hi mira o no, però... És veritat que hi ha hagut uns canvis, és a dir, si parlem de dècades, que els que estem avui a la taula podem parlar ja d'unes dècades, és veritat que hi ha hagut uns canvis notoris. La setmana passada teníem en aquesta taula, per exemple, hi havia Pau Jordà, que és el gerent de l'espai gironès, l'espai gironès va parlar, ara no Parla en memòria, però va parlar que cada any hi passen més de 7 milions de persones. Figueres, el gran Junquera, més dirigit als francesos, però també a la gent d'aquí hi passa. Girona va començar a canviar molt quan va venir allò que en dèiem el cort anglès, que n'hem dit mai ni giro centre, sempre n'hem dit... En tot cas en dèiem hipercord, no el deixo, però va canviar. I esclar, el comerç tradicional segurament no ha tingut armes per lloguer i dictar contra tot això. Em va quedant, però cada vegada menys. Els lloguers, o els que són de propietat, els lloguers són molt cars, les franquícies van entrar, ui, com va haver-hi la pandèmia, també van tancar. I després han tornat, algunes sí, algunes no... I llavors hi ha un altre canvi que és el que us volia demanar, que és que tothom el percepa a casa seva, que és el del comerç digital. És a dir, que portin les coses a casa, que és una cosa que per mi encara és imaginària. És a dir, jo comprar-me-lo, diguem-ne, per un catàleg, primera que no puc i segona que no n'hi ha i tercera que no... que no ho faria, però hi ha gent que hi ha molta alegria i si no va bé que ho tornen a portar. La sensació que hi ha hagut un gran canvi i que aquest canvi no necessàriament és millor perquè el comerç, el centre de Girona, i això us ho puc preguntar, ha perdut. pes, el comerç de tota la vida deixeu-me així, però en els barris també en els barris de la ciutat hi ha moltes botigues, però aquella botiga tradicional d'una persona que la portava hi vas i veus, diguem-ne, cares diferents i això també ha canviat, és a dir la tipologia del comerç que tenim és molt diferent per ser generosa en els últims 25 anys hem viscut altres canvis a veure, quan jo era petit diguem-li, a casa anaven a la botiga A comprar roba. La botiga de comprar roba era una botiga molt austera, amb un taulell molt gran i dependents que t'atenien i et tallaven, et feien el tall de la roba que necessitaves perquè anessis al sastre, diguéssim, a fer-te el vestit. Això va desaparèixer, és a dir, van venir els magatzems, els grans magatzems, on no anava, quan anaves a una botiga d'aquestes anaves a comprar, quan anaves a un magatzem anaves a mirar. i va ser la gran transformació del comerç el que t'obrissin les portes perquè entressis, miressis i a veure si compraves o no compraves. Podia ser que entressis i no compressis absolutament res. Però és igual, era gent que omplia el magatzem. Ara estem veient que ja no és la visita al magatzem, sinó que ho fas des de casa. Ves de casa... O grans franquícies, diguem-ne, que ho basen tot en el fet que compres a roba un preu molt... anava a dir barato, deixem-me dir barato, eh? Un preu molt barato i que basen en el fet que a cada una de les estacions la gent compra. Abans jo recordo que es buscava roba bona perquè durés. Ara la roba no dura perquè jo diria que no volem que duri alguna d'elles, no? Això té una gran petjada de CO2, eh? Molt, clar. Molt increïble, perquè, o sigui, una de les coses que més té és la fabricació de les pròpies robes, no? I alhora, doncs, que el tenir que ser tan barat és estar fabricades fora i lluny, per tant, no són de proximitat, tenen un transport, i després, el que dius tu, com que són barates, la gent els compra per potser un dia, o per potser dos dies, però no perquè durin sempre, no? Aquí és un canvi de mentalitat, però és un canvi de mentalitat en tots sentits. O sigui, també amb el comerç aquest online per internet, que hem de pensar que no se n'anirà enrere. O sigui, la gent jove s'ha acostumat a tenir aquesta facilitat que li arribi a casa... I des d'un llibre, a uns mitjons, a un vestit, i de menjar, per exemple, de menjar, també com s'ha... O sigui, ha canviat. Cada dia hi ha més nois d'aquests amb la bicicleta i el d'això darrere que estan enviant menjar i que estan esperant a davant dels restaurants que els enviïn les comandes i cap aquí i cap allà, no? Aquí hi ha un canvi de mentalitat que l'hem de saber controlar d'alguna manera perquè a les ciutats no se'ns morin en aquest sentit. Jo crec que el comerç a la ciutat és una cosa que fa barri. Jo recordo quan el meu fill ja va començar a anar a escola sol, no patíem perquè totes les botigues el coneixien i per tant ja sabíem que qualsevol botiga que entrés ja tenia aquell control o aquella persona que el podia ajudar si passava alguna cosa. Clar, això ho estem perdent, perquè les botigues cada vegada són més anònimes i sobretot els dependents o les persones que estan a darrere dels taulells, doncs no tenen, o sigui, a vegades els has de cridar tu, no és al revés que venen a fer, sinó que els has de cridar tu per demanar-los, em pots dir quina talla és que no ho sé veure, no? Per tant, hi ha un canvi, que és el que dius tu, que nosaltres que tenim edat recordem com era abans, però és que la gent jove ja no ho ha viscut, això. Recordo que entràvem en alguna botiga de Girona, com no sé, Esports Ferrer o Can Reixac de les robes, i els dependents de sempre, allò que dèiem, que te traien la roba, que te la tallaven, que tot això, i que te tenien sempre, diguéssim, com el més important que he de fer és atendre aquesta persona. Això ha canviat. Ara nosaltres som els que decidim davant d'un munt d'ofertes, però clar, afecta en el dia a dia de la ciutat que els comerços siguin cada vegada comerços més anònims, més freds, i a l'hora no tinguin aquest caliu de barri que tenia abans. El que passa que jo ja no sé si el jovent, això ho valora molt aquest caliu. Perquè ells, la majoria els va bé per internet, compren des del mòbil i al cap de dos dies ho tenen a casa i esclar, dius, tot això que ara nosaltres diem que és una pèrdua que ho és important per la ciutat i tot, el problema és que no sé en un futur mediat o un futur una mica més llarg si tenim la batalla perduda, perquè si les generacions joves això no ho valoren, doncs ho tenim fotut. I aquest és un dels problemes que té la... una empresa, una... aquestes multinacionals, que pots comprar roba des de la Xina. Molt abrata. O sigui, des de casa te l'envien i no paga impostos, ni paga res i tal. Esclar, tot això és un... econòmicament també, vull dir, és un disbauche important per als països, per al comerç i per tot, no? I aquí ens hem ficat... amb un embolic que serà difícil sortir-me, a veure com... Però, digueu-me, és que tenim una tertúlia massa mable i l'he de sacsejar una miqueta, eh? No, no, el que esteu dient és així, l'assumció ha dit una cosa que jo hi estic absolutament d'acord, que és que en el centre de la ciutat o en els barris, si ens carreguem el comerç de proximitat, que ens l'estem carregant, no anirem bé perquè hi havia altres coses que anaven lligades a tot això, no? I l'altre és que curiosament la gent més jove que ens ha fet obrir els ulls en determinats temes com el del medi ambient et poden fer discursos en aquest sentit però després no se n'adonen és a dir, la pregunta és i tot això és sostenible és a dir el tema en el fons és si comprar l'altra punta de món ens hauria d'obligar a pensar com s'han fet aquelles peces de quina manera s'han fet i això queda molt bé dir-ho però hi ha gent que ho practica com ho veieu tot això? Perquè és que realment després passen coses com aquella que hi va haver aquell vaixell que es va entrevistar al canal de Suèdia o la pandèmia que van parar i quedes i t'adones que arriben moltes coses del dia a dia des de l'altra punta de món i la pregunta és però estalvians a Vincent val la pena tot això? Sí, però aquí ve la incoherència que aquests jovent que es manifestaran pel medi ambient no tenen cap repart en comprar una cosa que em vindrà a l'altra punta del món i que no només això a vegades això està fet a la Xina però una part de la roba els ha vingut del Pakistan i una altra o sigui que ha fet molts quilòmetres abans no t'arriba la peça feta però vull dir que aquest encarguència no no computa pel jovent i vens a saber d'on venen els diners de l'inversor de tota manera has dit-te una cosa abans que ara les botigues no coneixen els veïns però és que ni a les cases es coneixen els veïns de vegades això també és veritat sí, sí l'incongruència podríem començar la tertúria parlant de Girona tenim moltíssima activitat comunitària per dir alguna cosa d'agrupacions, de fumers, no sé què Però, en canvi, sí que és veritat que cada vegada som més individuals en els nostres propis edificis o en els nostres propis barris. Això és cert. Hem fet coses bé i segurament hem fet coses malament. Però, tornant al tema del comerç aquest online, jo crec que el camí és, diguéssim, el... explicar bé, de fer el canvi cultural de què representa això a nivell de petjada ecològica. O sigui, aquest jersei que t'arriba a casa online hauria de portar un marcatge que et digues la petjada ecològica que ha deixat, perquè ha vingut des de la Xina i després ha arribat al port de Barcelona i després no sé què i no sé quantos, no? Perquè, clar, ens fixem sempre en el final, eh?, perquè a vegades, per exemple, una cosa que Barcelona estava estudiant, que era, que ara ja es va bastant a fer el repartiment amb bicicleta i a peu, però quan anava tothom amb aquelles camionetes que deixàvem anar CO2 per dos costats, no?, doncs es plantejava de fer punts de recollida en els pàrquings, en els aparcaments, donat que també cada vegada hauríem d'anar menys amb cotxe i més amb transport públic. Hi ha pàrquings de Girona que són punts de recollida de grans paquets, diguem-ne. S'estan fent coses per evitar el final, però per evitar que es compri allò que és més barat, que té qualitat i que t'arriba tan fàcilment a casa, l'única manera que tens és explicar molt bé quina és la petjada ecològica i quin és el problema que tenim com a societat, que tenim ja certificat pels científics un grau i mig més de... de temperatura i que, per tant, hi hagi llocs més d'una grau i mig i que això, com retirar aquest grau i mig més de temperatura, bueno, és gairebé impossible, tal com estem vivint. El brotat és molt fàcil netejar. Clar, la reflexió és aquesta. Com podem continuar? I per continuar... pensant en ajudar que aquest planeta visqui millor, segur que hem de deixar de fer coses que creiem normals, o que hem obtingut com a normals en aquest últim segle que hem viscut d'una manera absolutament desorbitada. Hem socialitzat coses que no passava, per exemple el turisme, no? Voltem pel món... I és veritat, aquesta petxada a vegades no en som prou conscients que l'estem deixant. Però esclar, davant de tot això, com fer-ho, no? Perquè al final la gent també... Llavors, a vegades parles amb la gent jove i dius... I això... És que amb el que cobro, perquè aquest és un altre tema, vull dir que hem millorat moltíssimes coses, però n'hi ha algunes que per la part de baix ens poden fer trontollar tot l'edifici, per dir-ho d'alguna manera, i per donar la referència directa. És a dir, si els fonaments no són bons, i en aquest moment estem en un moment en què... No tothom guanya per arribar a final de mes, tot i treballar. És allò que el professor Quim Broguer, jo vaig ser la primera persona que li vaig sentir dir, no dic que sigui seu, que ja fa molts anys et va partir. Abans, una persona que no tenia feina podia arribar a ser pobra. Ara hi ha molta gent que té feina i que treballa i que és pobra i que no arriba a final de mes. I això també em passa. I aquesta és una reflexió... que no sé, que em dóna la impressió que ens estem fixant en altres coses i que això va lligat al tema de l'habitatge i l'encariment de l'habitatge o la manca de l'habitatge i amb altres històries que a vegades hem tret, no? Estem millor que abans, Esteve? Jo crec que sí. Jo crec que sí, també. Però molt millor que abans. O sigui, és que a vegades la sensació és que... O sigui, i sobretot pels que tenim una certa edat sempre ens pensem que vam viure l'època millor, no?, en aquest moment. Hi havia una època millor que sí, que tenies temps de tot. Abans tenies molt més temps que ara i no entenc com pot ser això perquè ara vas molt més ràpid per anar amb un lloc. Abans anaves a peu i anaves allò i sempre tenies temps, trobaves un... No teníem tantes obligacions, o no ens adonàvem a nosaltres mateixos tantes obligacions. Però vull dir que estem... És una vida més rutinària, probablement. Sí, però és que... Anaves a la feina, hi havia un horari... Ara tens... Ara imagina, per exemple, una picada, si vols tu, però la societat tal com ha anat ara, vull dir, és que està fent coses inimaginables per la classe mitjana, mitjana, quasi toquen de baixa. Per exemple, abans anar a fer un creuer era una cosa que per molti, molti, multimillonaris... Vull dir que... Sí, sí, això, ja s'ha socialitzat. I hi ha molt jubilant que va fer creuers, i jo quan sentia parlar de creuers semblava que era, vull dir, una cosa de gent que... No, i abans tampoc era tan habitual, és a dir, ja parlo de la generació dels meus pares o dels meus avis, pensar en Amèrica... pensar en Amèrica exacte no hi pensava, no hi anava no havia de ser un gran terrabastell o una cosa molt és a dir, ho podia fer la gent que tenia molts possibles per dir-ho d'alguna manera i ara això certament s'ha socialitzat esclar, la gent que ho fa diu i per què ho he de deixar-ho fer jo i si els altres no ho fan i fixa't una altra cosa que per exemple fa 3 o 4 dies sortia una enquesta de la gent que no pot fer una setmana de vacances com una cosa estàs parlant dels autònomos perdoneu la broma però vull dir que hi havia una enquesta que va sortir no? la generació dels nostres pares i allò és que això era una o sigui que això sigui un indicador ja demostra que anem millor, vull dir, en aquest aspecte. Vull dir, entre altres coses, per saber qui no en pot fer, però vol dir que estem mirant-nos campant. Aquest és un avanç bastant important, i ja no diguem ara, doncs, per la sanitat, per l'ensenyament, per tot, n'agrada tot. Vull dir, ha millorat moltíssim aquest aspecte. Diguem, doncs, a tu com, però diguem que estem molt més bé que estàvem abans, però està en perill això? Aquesta potser és la pregunta que hauria d'haver fet i no he sabut fer en el seu moment. O sigui, vols dir si ho podrem mantenir? Exacte. Com deia Josep Pla i tot això qui ho paga. Exacte. Bé, i després una altra cosa que també ha sigut preocupant aquests dies, que jo almenys m'ha preocupat, és, per exemple, el descens de natalitat. Em penso que estàvem parlant de 25.000 alumnes menys a aquest curs que ve. O sigui, estem millor, jo també penso que estem millor. Comparteixo, per exemple, deia la filòsofa Marina Garcés, deia jo vull ser positiva, vull dir, jo penso que sí que hem de ser positius, no està bé que els diguem a les nostres joves que esteu pitjor que nosaltres, no, perquè tenen moltes, al seu abast tenen moltes eines per estar millor que nosaltres en el futur, Però sí que és cert que en reflexió hauríem de dir que som una societat que no creiem en tirar endavant. Perquè a vegades no perquè no vulguis tenir fills, sinó perquè no podràs mantenir-los, això que dèiem. O sigui, ens hem precaritzat com a societat. Estem millor, però ens hem precaritzat. I potser hem de reflexionar per què ens hem precaritzat i estem en aquest punt. Perquè realment que estem aquí en aules, ja portem diversos... cursos, no?, que s'estan tancant aules. I va haver-hi aquest pic de natalitat i ara va de baixa. Tot i que estan entrant cada vegada més immigrants, que és cert, no? I, bueno, i aquest sí que, però, en qualsevol cas, a nivell de Catalunya s'estan tancant aules. Per tant, sumats nosaltres, els temporers que estan aquí per un temps i els que han vingut per immigrar i passar una vida en aquest país, estem malament com a futur, va bé? Però és que jo això també és... No sé, aquí... Ja sé que ara em fotrem un jardí, eh? Però vull dir que... No, no, no, no tinguis problema d'atrepenjar... No, no, no, perquè com diu en Joan, a partir de certa edat ja dius el que penses, no? Però la majoria dels nostres pares... amb aquest discurs de precritació i tot això, no haurien tingut fills. Venien d'una època molt complicada. Jo vaig néixer l'any 46, a més a més, amb un bessons, no era gens, diguem-ne, un moment idoni per tenir fills en aquell moment. I com nosaltres, molta gent, i bé els tenia. El que passa que... Hi ha un canvi de prioritats. I aquest és el d'allò. Del mateix manera que abans, els joves, tots, el primer que fèiem era intentar poder donar l'entrada per un pis i anar pagant més i tal. Avui dia això ja no ho volen fer-ho. O sigui, la gran majoria d'això, és que no poden quedar... N'hi ha que poden. i ho has vist aquest dia mateix amb aquella casa que hem vist que han comprat aquell merder que s'ha fet a l'Ajuntament de Barcelona allà hi havia una persona que segur que es podia comprar un pis en tota la seva vida el que passa és que no ha volgut, molt bé però me refreixo que la història d'aquesta crisi que hem portat ara sense l'esforç dels pares i els avis d'haver-se comprat un pis és terrible Perquè avui dia la gent jubilada, avui dia, molta part d'aquesta gent té pis propi. I a vegades tenen 9 fills en el pis propi. Però és que vindrà l'altra generació que ja no serà això. I aquest sacrifici que han fet, els joves no estan disposats a fer-lo. Ara, en broma, una mica en broma, eh? Mira, la meva besàvia va tenir 9 fills. Van viure 3. Viure vol dir que van arribar l'any o els dos anys. Nosaltres hem tingut fills i hem tingut desgràcies, ja, d'acord, però han superat la infantesa. Fins i tot, diguem-ne, l'Església va rebaixar l'edat de la primera comunió perquè es considerava que el que arribava a 12 anys ja sobrevivia. I la primera comunió, de temps enrere, era els 12 anys. Jo sóc dels que la veurem fer amb 7. Nosaltres ja anem entre els 7 i 8. Com a broma, d'acord, no volen comprar-se un pis, segurament haurem d'inventar coses noves. Per exemple, és veritat que la gent jove ara potser no vol comprar un pis, però estan inventant allò de matrimoni, viure cadascú a casa seva. Això són dos pisos, eh?, amb els problemes que hi ha. Sí, sí. No, no, certament sempre hi ha coses noves. També ahir parlàvem, és que la conversa que tenim avui, me'n recorda ahir, per exemple, Lluís Afeixedes, que la vam tenir aquí... deia que ell estava molt preocupada perquè amb les seves alumnes, parlava enfemari perquè parlava bàsicament amb noies en aquell moment, deia això, que observava que la majoria deien que no tindrien fills perquè no els podrien mantenir o perquè volien fer un tipus de feina o perquè el camí que volien emprendre estava renyet amb la maternitat i que ell els intentava dir que no, que les dues coses eren possibles, però sí que és veritat O sigui, és veritat que hi ha una mica tot això, el tema de l'habitatge, si voleu també hi entrem, és a dir, tu deies allò que cadascú viu, una de les coses que tornem i no és precisament bona és que hi ha gent que lloga habitacions, i això està passant ja a la ciutat de Gent. Girona, eh? Ha passat a les grans ciutats però està passant aquí i no perquè vulguin fer-ho perquè els hi vagi bé sinó si no podem fer-ho d'una altra manera vull dir, i això em dona la impressió a veure, tots hem conegut el que eren els pisos d'estudiants però no estem parlant d'això, estem parlant d'una altra cosa I la globalització és inevitable. El que hem d'inventar és com nosaltres també podem treure profit d'aquesta globalització. Explica'ns-ho, perquè això no ha acabat. Que vol dir per mi, eh? Desenvolupament industrial. Però, en fi, justament no és el que estem fent, tampoc. És a dir, hi ha més foment econòmic de turisme o de serveis que no pas de fabricar. per dir un parell de coses una mica en broma Europa es moria de fam fa uns quants segles es va inventar el conreu intensiu això què significava? que ja no vivies de l'hort jo encara he viscut de l'hort al poble la meva àvia tenia un hort i menjàvem coses de l'hort però aquest hort s'ha perdut En aquests moments, si funciona, és per altres objectius. Per tant, aquella activitat econòmica de punt zero que podia ser l'hort... ha estat substituïda per una comercialització d'economia de punt zero, també, de quilòmetre zero. I una última cosa, que això potser ja ho he explicat perquè amb la data ens repetim. A veure, fa anys, fa uns quants segles, o no gaires, la gent vivia bestia de sac. Si no tenies diners, besties de mala manera. La gent amb diners vestia de seda. Un dia un senyor va inventar el nylon. El nylon va fer que la gent pogués vestir mitges aparentment brillants, per tant, aparentment de seda, a un cost baix. A canvi d'això, ara tenim microplàstics al cervell. Sí que te l'he sentit explicar alguna vegada que aquest és un altre problema el que estem deixant perquè l'assumpció parlava de la petxada de CO2 però per exemple tot el tema dels plàstics que és evident que és un problema i estem fent una tertúlia que volíem però hi ha temes que són absolutament latents aquí el tema dels residus a Girona el tema de l'habitatge a Girona que és complicat. Una cosa és complicada i l'altra encara ho és més, diguem-ne, no? No, però són temes molt importants i el que ha dit ara ell, Joan, del tema de la industrialització, totalment d'acord. Sí. Hem parlat del turisme, hem parlat del comerç, però la industrialització... és una cosa que aquí, a les comarques, s'ha perdut. La Garrotxa, que és la comarca més industrialitzada que tenim a la nostra província, té un nivell d'ingressos familiars més alt que tota la costa que viu del turisme. Per tant, necessitem que la indústria torni a ser puntera i necessitem invertir en talent, això està clar. Jo crec que la universitat aquí estava bastant centrada i precisament, vull dir, actes com el de d'Issata, però tots els actes, diguéssim, de les fires de talent que fan o tots els congressos que estan fent estan intentant, diguéssim, atreure talent i amb beques i precisament es busca. Però a nivell polític potser encara no s'aposta prou i jo recordo que, no sé, en els últims governs del conseller d'Indústria en parlem molt poc. Molt poc, sí. Molt poc. No hi ha temes. I això vol dir alguna cosa, si no hi ha tema. I, per desgràcia, portem molts consellers d'indústria que no tenen ni idea de la indústria, que no han estat mai ficats en la indústria, també. Però hi ha una cosa que, fixeu-vos que a vegades hi ha un discurs que diuen que és que aquí hi ha molt de turisme i hi ha molt de serveis i ho posem com a contrapartida que no hi pot haver industrialització, perquè hi això, és que no té res a veure una cosa amb l'altra i quan me diuen a mi, és que el PIB dels serveis és molt alt i el de la indústria no tant el problema no és que el PIB sigui el dels serveis, el problema en tot cas és que la indústria és baix, perquè a la que pugi la indústria hi ha d'allò i per tant dius, molt bé, hem d'industrialitzar jo crec que sí i que s'ha de fer, ja fa anys que hem de fer-ho i hem d'anar, com ho hem de fer-ho? Com hem de fer-ho? Jo crec que estàs a punt de tocar un tema, és a dir, la indústria també l'hem apretada molt en tots els sentits, és a dir, estem en un país en què falta aigua, estem en un país en què no generem soficient energia i tot això no deu haver ajudat en el món de la indústria i en un moment determinat que després es va revertir i va haver-hi la sensació aquella que molts industrials a casa nostra anaven, deixeu-m'ho dir així, al Marroc, per un tema de mà d'obra. Alguns d'ells han tornat, perquè no tot és hauja, però el tema és aquest, és a dir, parlem molt i parlem poc de l'indústria, no parlo del sector primari, eh? que també, que algun dia ens enfustigarem per haver massacret com hem massacret un sector primari que teníem i que funcionava molt bé. I, per cert, encara hi ha gent que té hort, eh? El que passa que a vegades els que tenen horts, Sant Eugènia, Salt, el que no tenen és aigua pel·legar-los. Però la indústria que hauríem de tenir fins ara ha sigut molt mal vista. perquè semblava que em brutia, que contaminava, en lloc de dir, o diguem o que es faci un esforç per no contaminar i tal qual, no. Mirar de treure'ls a fora, donar-los tots els hàndicaps que podien, políticament era una cosa que es venia bé, i per tant, vull dir, o un industrial. Jo recordo una persona que... que és fill d'un industrial important d'aquí, Girona, que llavors va fer notari i diu, és que jo quan havia d'heredar la fàbrica amb meus pares, vull dir, jo pensava, bueno... però és que els meus fills diran que sóc un dèspota, un explotador, perquè en aquell moment hi havia tot un discurs contra l'empresari, qualsevol empresari, simplement perquè era empresari, i això també ho paguem, vull dir-me en aquest aspecte. L'empresari no ha tingut un reconeixement social important, i de la mateixa manera, doncs, que la construcció va fer pisos, ara no hi ha pisos resulta que tenim un problema d'habitatge molt bé, doncs què ha passat? vull dir, mira abans que érem més pobres Girona feia habitatges socials en va fer molts Pere Gifra i companyia vols Pere Gifra i el patronat de la Santa Greu i la cooperativa aquella de Dalló i tal que em va fer doncs què ha passat? que no es facin perquè esclar, hi ha hagut tot un discurs de qui sigui promulgat per qui sigui aquí no em vull fotre mare amb més problemes però vull dir que el resultat el resultat porta a que no hi hagi ara el que necessitem no tinguis problemes per dir-ho no passa res aquestes coses Home, l'assumpció d'habitatge en sap molt. Que en falta habitatge és evident, que s'ha de construir és evident. Que et donin un permís d'obres a Girona per construir un bloc de pisos, com vaig trobar-hi un amic meu que me parlava de la seva empresa, que està pendent del permís d'obres per començar una promoció a Domeny, i parlava de 15 mesos. Estava parlant de 15 mesos i encara no hi havia permís. Jo crec que aquest és un tema recurrent en molts àmbits, segurament en la indústria, tots els projectes d'activitats, tot el que sigui agafar permisos. Ens hem complicat la vida d'una manera tremenda i sobretot el tema de les llicències d'obra, que és bastant... Com que és bastant reglat, hi ha una normativa que va començar el 2006, que és el Codi Tècnico de l'Edificació, per tant, ja portem molts anys i jo crec que els tècnics ja sabem molt bé i plantegem els projectes amb correcció i complint totes les normatives. Després hi ha unes normatives urbanístiques a cada ciutat que s'han de complir, però que tampoc és tan complexa poder-ho. Però realment els ajuntaments s'han complicat molt. A nivell urbanístic, un pla especial que promou la pròpia Universitat de Girona, estàs tancat per l'Ajuntament, que va demanar els serveis tècnics als serveis jurídics, torna als serveis tècnics i el vistiplau, i dius, passen els mesos, passen els mesos, i clar, la... La inversió que hi ha darrere de qualsevol construcció, sigui de bloc d'habitatges o no, i sobretot si el que fas són habitatges per lloguer social o habitatges de protecció, per tant, en preu tassat, que la inversió és una inversió que és ajustada en el temps i perdre tant de temps per una llicència d'obres és realment incomprehensible. El que passa és que jo, els meus quatre anys de gana del Col·legi d'Arquitectes, aquest discurs el vaig anar a fer amb 3 o 4 consellers de territori, que sempre em van dir que sí, que van ajudar, que van portar dintre de... Perdona, has dit que en els 4 anys que vas ser de gana vas tenir 3 o 4 consellers de territori. És una manera de dir-ho, eh? Però no, no, volia dir que potser també és el problema, eh? Sí, no, no, perquè és veritat, hem vingut molt, potser també abans ja hi havia participat, però tot i tenir legislació que ens acompanyaria uns tràmits més ràpids, encara no. Encara no està establert, no ho sé. La veritat és que amb la nova consellera, amb el Cibia Panec, he no tingut ocasió de parlar-ne i seria una de les coses que crec que necessitaríem, perquè... I en altres àmbits dic el mateix, però en l'habitatge, que no es fa d'un dia per l'altre, tot i que hi ha molt de tema de prefabricats actualment, hi ha el sistema de fer, diguéssim, en lloc d'habitatge, fer dotacional, que pots fer-ho més ràpid, menys metres quadrats, per donar respostes immediates. Però és que el nombre d'habitatges que diguem que es necessiten, i quan va parlar la conselleria de 50.000, no sé quants anys va dir, 50.000 habitatges, no els fem, no els fem en aquest país. Sí, sí, vull dir, però és que fer 1.000 o 2.000 habitatges l'any ja costa, i actualment ho fa l'Incasol, ho fa l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Girona de moment no està fent, vull dir, hi ha cooperatives, hi ha això, però... cada un dels ajuntaments hauria d'estar ja amb uns serveis d'habitatge tirant endavant, perquè l'habitatge és allò necessari per desenvolupar una vida. Si és que no pots desenvolupar una família, no pots desenvolupar una vida, necessites un habitatge. I s'ha de donar resposta, també s'ha de veure quina quantitat d'habitatges tenim buits i donar solució. Perquè també hi ha legislació, el Josep Maria Guerre em parla molt i ho ha estudiat molt, però hi ha molta legislació que podria acompanyar que els ajuntaments... Ja heu treu allò de la Casa Ursola, allò de la Casa Ursola... Ho tenia apuntat perquè t'ho volia preguntar, la visió que tens, perquè esclar, jo per exemple la visió que tinc des d'un punt de vista estrictament ciutadà, diguem-ho així, bé, per dir-ho en paraules fines, no ho entenc de cap de les maneres. Jo tampoc. No ho entenc ningú. És una reacció massa ràpida que ha tingut l'Ajuntament, de dir, bueno, com que hi ha tot aquest públicament i és molt mediàtic, doncs ara faré el pas i ho faré, perquè a més ho ha comprat amb 3 milions i pico més del que va pagar el propietari quan hi havia el dret de tanteig i retracte per part de l'alcaldia de la Colau, o sigui que... no s'entén i no s'entén perquè a més a més o sigui hi ha gent que es quedaran allà que no és com deies tu no és gent que té aquesta necessitat que no pugui pagar un lloguer normal i a més a més han obert Han obert una caixa de trons. Perquè l'Eixample està ple d'això. Tot i que l'edifici és un edifici modernista, que està molt bé que l'hagi comprat l'Ajuntament, que no s'hagi malmès i tot el que vulguis. La pregunta és per què no es feia 4 anys com valia 3 milions menys, si és que realment era tan important com diuen els que ara han propiciat això. Aquí a darrer del sindicat de llogaters hi ha molta política també. Acabes de fer una frase, jo diria, si me permets, que no la volia matitzar, jo diria que el sindicat de llogateres és política pura i dura, política partidista pura i dura. He dit política partidista, perquè la política la respecto molt. La política partidista ja en tinc més dubtes, diguem-ne, vull dir, el que fa. No ens enganyem... ja va passar fa anys els darrere diguem-ne Colau va utilitzar aquests moviments socials per fer-se un nom i ara sembla que hi ha gent que ho fa i gent que ha vingut a organitzar fins i tot a la pròpia Girona diguem-ne sindicats de llogateres després immediatament s'ha col·locat en llocs de molta responsabilitat per fer política per tant tenim el dret d'intuir-ho i dir-ho per dir-ho d'alguna manera però clar el tema de fons és que realment tothom accepta que fa falta habitatge llavors per què tantes traves perquè es faci aquest habitatge que és el que jo no acabo d'entendre com no entenc i ho he dit moltes vegades i la gent em diu és la petitiu hi ha licències d'activitats que poden trigar 16, 18 mesos no s'entén, de cap de les maneres perdó, no és que no ho entengui és que no ho vull entendre perquè crec que no hauria de ser així Aquí hi ha dues coses. La primera és que el funcionari té molta por a donar paper. O sigui, si no ho fa o no va ràpid, no li passarà res. Però si vol anar ràpid i té un fallo, vull dir... aconsegueu cosa. Això també. Això s'ha instal·lat en l'Ajuntament de Girona, diuen, la por aquesta i tal. Per exemple, a mi aquest dia em deien, i perdoneu, perquè no vull pastellar, em deien, no, és que per segons quin tipus de premis és que hi ha només dos arquitectes. Jo dic, que n'hi posin quatre. O és que no es pot posar més gent. Dic, bé se n'hi ha posat... a l'entorn de determinades figures per controlar altres històries no ho entenc, és a dir no hauria de no ho entenc que es puguin trigar tants d'altres que no vol dir no fer les coses ben fetes vol dir fer les coses ben fetes quan toca fer-ho ràpid perdona que t'he tallat i llavors sobre això del sindicat de llogateres que diuen així que jo crec que està fent molt de mal jo el diumenge al meu article parlava d'això i no saps pas els mails i les d'allò que veig rebre, doncs forcitant-me per haver-ho dit. No té el pràcticament que se suposa que té per com veus, perquè al final, què veus? Una manifestació davant de la casa aquella? Què són? 3.000 persones són, i què representa això? Vull dir que la veritat és que sí que hi ha una cosa que és que... El que passa és que n'hi ha una altra que també te la dic a favor teu perquè vaig llegir l'article, que és que hi ha una certa por a dir tot això, a explicar-ho. Hi ha una certa por, per exemple, a defensar la propietat privada. Sí. Sí, sí, però a més a més aquí veies que el problema que hi ha una manifestació d'aquestes o qualsevol cosa i de seguida veus totes les televisions, els diaris, tots allà sí, tenen una presència mediàtica molt superior al que és aquest i a més a més vull dir, esclar, llavors és com ho justifica això? Primer van dir, emergència habitacional. Després van dir, home, però si aquest senyor que és professor de matemàtica aquí no ho podem pas dir-ho. Llavors van dir, residencial, d'allò. I al final s'han embolicat tant que ara no sé pas com se'n sortiran. Bueno, ja estan dient que això ja no es pot replicar, replicar, tal, igual. Però vull dir, ha sigut una aixecada de camisa. Però, a més a més, van dir que tot i haver comprat tot el haver-ho comprat diguem-ne més abrat un 30% més abrat o sigui el senyor aquell que va comprar-ho que no era un fort voltor que era un inversionista doncs ja hi va guanyar 3 milions en 3 anys vull dir, home la veritat és que és un nyap d'aquells que la ciutat en pagarà les conseqüències segur aquest ajuntament perquè hi ha un moment que has de saber dir que no i has de dir que no i prou i tindràs les crítiques que sigui però has de dir això no pot ser això em fa pensar una mica tu que ets de futbol també Doncs, quan el president va dir a en Messi, no podem tirar endavant. O sigui, hi ha un moment que t'has de plantar. Vull dir, esclar, no pots acontentar tothom, però hi ha coses que poden ser i coses que no poden ser. Això se'n diu fer política i tenir lideratge, que és una de les coses que a vegades es van a faltar, no?, en aquest món. Sí, sí. Hem fet una bona repassada, eh? Ens queda un minut i mig. Repassada en el bon sentit de la paraula. Repassada en el bon sentit de la paraula de moltes qüestions. Em queda una cosa. Jo crec que els mitjans periodístics no saben distingir el gra de la palla. per dir-ho d'alguna manera. O sigui, donen a vegades massa audiència, massa intervenció a moviments d'aquests sense contrastar. O sigui, està molt bé que enviïs un fotògraf allà de les 3.000 persones o que posis el micròfon davant d'un que escolti, però després s'ha de contrastar aquesta informació. I a mi em falta. Jo crec que ara també hauríem de repassar una mica, diguéssim, que des del periodisme s'han de veure les coses... amb més objectivitat. Hi ha molta gent que ens sap manipular o que sap utilitzar tot això que deia l'Esteve. Escolteu, entrava molt interessant, però és que són les 11 i ho hem de deixar-ho. Joan, res, un segon. La manca d'habitatge generalment se solucionava amb les ciutats satèl·lits. Són les 11. Moltíssimes gràcies. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 18 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades. Denuncien un local de Girona per gairebé triplicar l'aforament permès. Els fets van passar la matinada del 13 al 14 de febrer a la zona del carrer Figuerola, on els agents van inspeccionar l'establiment i van constatar que acollia 199 persones, tot i tenir una llicència de bar amb un màxim de 70. L'Ajuntament rep les col·leccions de l'entitat cultural Música Antiga de Girona. El material estarà disponible a les biblioteques municipals de la ciutat. Amb aquesta donació es vol aprovar a la població els detalls històrics de la música dels nostres avantpassats i la gran riquesa musical continguda en les obres dels mestres de capella. Les exportacions gironines baten un nou rècord històric, creixen un 2,6% el 2024 i superen els 8.300 milions. El sector agroalimentari, un dels nostres motors econòmics a l'exterior, aconsegueix mantenir xifres i creix lleugerament un 0,8%. Les seves empreses han exportat per valor de 3.673,1 milions d'euros, tot i que les càrniques tanquen el 2024 lleugerament a la baixa. Per contra, les químiques han facturat un 5% més a l'exterior. Pallapubes comença a impartir formacions en cura emocional al personal de pediatria de l'Hospital Trueta, amb el suport de la Diputació de Girona. Es tracta de diverses sessions de formació que s'impartiran durant deu setmanes. Els tallers busquen proporcionar als professionals eines pràctiques i efectives vinculades a la jovialitat i el sentit de l'humor per gestionar l'estrès i millorar el benestar emocional. El Festival Ara Poesia arriba a l'Equador de la 29a edició amb l'espectacle Paradís de Joana Gomila i Laia Vallès. Els actes tenen lloc a la Casa de la Cultura de la Diputació de Girona fins al 28 de febrer. Paradís és el segon treball de la cantant mallorquina Joana Gomila en un nou format amb duo amb Laia Vallès, amb qui aprofundeix en sentit de recerca i experimentació que va impulsar el seu debut. Música I en esports, la semifinal de la Copa Catalunya es jugarà a l'abril a Andorra. Diumenge a la tarda, a menys de quatre dies per la semifinal de la Copa Catalunya contra l'Andorra, el Girona va fer la petició d'un canvi de seu. El conjunt gironí al·legava que, segons el seu criteri, que l'estat del terreny del joc de l'estadi nacional no complia amb els estàndards adequats. Al final no hi haurà partit ni a Andorra ni a Girona. Els dos clubs d'acord amb la Federació Catalana de Futbol Van arribar una entesa per ajornar el maig fins a la primera setmana d'abril amb l'esperança que l'estat de la gespa hagi millorat. I el temps ens hem despertat avui a Girona amb només 7 graus de temperatura en un dia que predominaran els núvols al llarg de la jornada. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Shell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa...