Girona a mig mandat: residus, seguretat i Trueta

Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Nició Habitatge. Ajuntament de Girona. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Molt bon dia, entrem en temps de Tertúbia, Girona, FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 11 de juny. Ens anem acostant cap a la fi de la primavera i l'arribarà l'estiu. Jo crec que aquesta nit ja ha estat molt i molt calorosa. Ens acostem també cap a la rebella, ens acostem cap al final de la temporada radiofònica. Però estem tot just al mig d'aquest mandat, i d'això, i de la ciutat, i del país, i del que en realitat ells vulguin, en parlarem avui amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes. Senyor Mar Verdaguer, periodista, director de l'Empordà, què tal? Molt bon dia. Com estem? Molt bé. Sí? Jo no he passat tanta col·lectiva, eh? Ja, ja, deu ser... Igual va a persones, això. Estic en mala nit. Deu ser això, que he tingut un mala nit. Espero que l'hagi tingut molt bona. La Corali Cunyat, que ens acompanya aquí, directora de la Fira de Girona i presidenta de les Fires de Catalunya. Què tal, Corali? Molt bé. Gràcies per convidar-me un altre cop. I re, a mi també m'ha costat. A les quatre estava donant vols per allà a casa. Gràcies, gràcies a tu per venir, com també els hi donem en Xavier Díaz, historiador, professor i tantes coses més que ell en diu para, para, para, para. Es treu les ulleres i tot. Articulista notori i un home que fa diagnòstics de la realitat punyents i seguits. Què tal? Bé, jo aquesta nit he anestesiat una mica la sensació de calor a través del doping tecnològic, altrament dit aire acondicionat. Sí, sí, és una manera... Ara ho ha dit molt bé, sembla com fa 41 anys feies l'ESPAU i buscava la paraula Garibaldi i no li sortia, perdó, és una conversa privada. Tot això, sí. Com ho has dit, el doping...? El doping, el doping. El doping, doping, doping, molt bé, molt bé. Fem una mica de trampes, bàsicament. Sí, sí, la veritat és que arriba moments que ho penses, però bé, trampes, no sé si en el món de la política se'n fan moltes o no, també ho podríem donar. Jo els hi volia dir, estem a mitat de mandat i aprofitant ja que, diguem-ne, que les tertúlies, diguem-ne, arriben al final del cicle de la temporada radiofònica, els voldria preguntar això. Dos anys després, com veuen aquest govern tripartit que tenim a la ciutat? Va, Marc, t'animes? Tu que tu mires, diguem-ne, com a ciutadà de Girona, però professionalment des de la capital de l'Empordà. Jo començo amb la mateixa frase que he dit alguna vegada aquí i que sé que no els agrada quan la dic que Em pregunten com ve la ciutat després de dos anys d'un govern, diguem-ne, teòric de la CUP, si ho volem dir, o tripartit, i la frase que els fa més mal és que jo veig la ciutat més o menys semblant a com estava fa dos anys, i el tema és que fa dos anys, diguem-ne, que hi havia un govern, si voleu, un liberal, de dretes... de Junts, Convergència, com us vau dir, i ara tenim un govern liderat per la CUP. Com veus la ciutat? Més o menys igual. Això crec que seria la frase més dura que se'ls pot dir. Ciutat, vam dir moltes vegades, sembla que la política té molta importància, que la ideologia en té molta, i que la ideologia i la política volen fer molts canvis i poden marcar moltes coses, però al final la realitat del dia a dia, la realitat del que no pots controlar o del que no saps fer o no pots tenir capacitat per poder canviar, fa que la ciutat sigui més o menys igual. La Coral Lluís s'ho mirarà de molt a prop, ella havia estat dintre de la sala de màquines però ara ja fa uns quants anys que no hi és. Això que diu en Marc, jo crec que té força rau. Estic d'acord, és veritat que tu intentes impulsar les teves línies polítiques però principalment allà has de fer gestió de serveis I en aquest sentit, i ara parlo com a ciutadana, diguéssim, com a veïna de la ciutat de Girona, sí, veig que hi ha alguns temes que no sé si igual o pitjor, o en tot cas estan generant rebombori. no vull dir que sigui, evidentment, culpa del govern, però sí que és una realitat, tot el tema de la neteja, el desplegament del contracte de neteja, la implantació del contracte, i per barris hi ha hagut diverses problemàtiques, i sí que tenen una patata calenta en aquest sentit, això no sé com s'ha de resoldre, Jo no hi era quan es va redactar el contracte aquest nou i per tant desconec si es pot modificar o no, però està clar que tenim un problema en aquest sentit. I després també diria un altre tema important que és la seguretat o la sensació d'inseguretat. Jo et diria que ara mateix aquests serien els dos... almenys per mi, com a veïno, els dos temes més importants a treballar i a redefinir i a buscar què és el que no funciona. Des d'un punt de vista Fira de Girona i com a directora de la Fira, millor. en aquest sentit, crec que millor. També és veritat que cada vegada tenim més enrere els efectes de la pandèmia i a nosaltres això ens va marcar moltíssim. Un any tancats? Més d'un any tancats, amb un ERTO en el personal, després vam haver d'atendre sense sostre i vacunes, en un moment en què ja es podien fer fires nosaltres continuàvem amb ERTO perquè es pogués vacunar la gent, per tant, vam estar molt de temps tancats i això fa difícil tornar a posar-te en moviment però en molts aspectes diferents el govern ja ha estat i en aquest sentit em sento recolzada i els vull donar les gràcies perquè no ha estat fàcil Ara, encara ens cal més recolzament, ens caldria inversió en l'edifici, allà no només és ajuntament, hi ha diputació, generalitat, cambra de comerç i a vegades no és tan senzill. Però tot allò que han pogut fer ells ho han fet i per tant en aquest sentit per mi aquests dos anys ja han estat positius. Xavier Jo estic molt d'acord amb el que acaben de dir els meus companys han fet una bona diagnosi si més no a nivell local però ahir que vaig fer un d'aquests trajectes a Barcelona en tren que no va passar res però que tens temps per pensar que és un bon lloc per pensar I aleshores pensava una mica en el que seria la decadència de les ciutats a Occident. És a dir, en el fons a Girona no li passa res que no sigui diferent del que li passa a altres ciutats. I el que deia el company, en el fons, tampoc no hi ha grans diferències en les polítiques que puguin fer uns partits o uns altres partits, més enllà del discurs retòric. Per què les ciutats estan en decadència? Em feia aquesta pregunta i jo crec que no fem el debat correcte. A veure, si la ciutat ha estat, per autonomàcia, una de les bases de la civilització era perquè la ciutat assumia poder polític, poder econòmic, poder cultural, poder comercial, és a dir, tot allò que fa que la gent vulgui viure plegada junta. I ara ens trobem d'una manera, diguem, general, doncs problemes d'habitatge, és a dir, gent que hi vol viure i gent que és expulsada de la ciutat, i gent de tota la vida que és expulsada de la ciutat i, per tant, que implica una certa despersonalització, que tenim, per exemple, la vuitena plega d'Egipte, també anomenada com a turisme, que és una cosa bastant general, és a dir, gent que no es pot pagar un lloguer que va a un Airbnb a altra ciutat del món a través d'un turisme a low cost i que també comporta una despersonalització de les ciutats, això a Girona encara no es nota perquè ho ha sabut aguantar força bé i ara el que diré també és impopular. Bona part de les ciutats italianes també ho aguanten, gràcies al pes de la màfia, que els negocis de tota la vida es mantenen. Però la major part de les ciutats europees, primer, les grans franquícies que han arrasat pràcticament tot el comerç tradicional, però que des que després, no només les grans superfícies, sinó que el comerç electrònic també està traient bàsicament el sentit comercial de les... De les paraules, fins i tot ara parles de les fires. L'altre dia a la Fira de Barcelona, les fires de l'automòbil són més aviat una cosa per turistes que per especialistes. Per no parlar de les universitats, que bàsicament ara mateix van totes a la recerca de buscar estrangers. que vinguin a fer el màster. I finalment hi ha la qüestió política. És a dir, la política, ja fa temps, des de la globalització neoliberal, no manen. És a dir, mana fins i tot la multinacional que hi ha al darrere del que seria la concessionària de la neteja i de totes. I, diguem, des d'un punt de vista del que serien els grans organismes internacionals, començant per la UE... doncs, pràcticament, l'alcalde, sigui anarquista, sigui d'ultradreta, no pot anar a pixar sense el permís del seu secretari de l'Ajuntament. És a dir... A la Girona és un cas clar. Sí, sí, exactament, no? És a dir, al final ens trobem que les ciutats, que, diguem, a veure, pràcticament, jo crec que ara mateix, l'única possibilitat que les ciutats tornin a prendre el control... seria com retornar a la Itàlia al segle XV, és a dir, ciutats i estat independents, bàsicament. Diguem que no permetessin, diguem que regulessin estrictament la seva pròpia vida pública. Però bueno, ja sabeu la meva capacitat de provocació, eh? No, no, sí, sí. Només un incís amb el que ha dit en Xavier de fa un moment. que, per veure el got mig ple, Girona està en una situació, o sigui, en Europa per Catalunya, una situació privilegiada dintre les ciutats catalanes, i m'explico. Històricament, les ciutats més petites mitjanes de Catalunya estaven allò envoltades amb el que era el mercat, el mercat setmanal. Tot això s'ha perdut. Si comparem les ciutats mitjanes de Catalunya, o sigui, traiem Barcelona i les tres capitals de província, les altres tenen molts problemes. amb Figueres, Perresa, Vic, Olot, tot això està perdent molt, molt, molt camí, batalla contra Girona i companyia. Girona té unes fortaleses que aquestes no tindran mai que ser capital de província, tenir universitat, tenir institucions. Jo que vaig, com saps, vaig més sovint a Figueres, a Girona encara té una substitució privilegiada, en molts sentits i que s'ha d'aprofitar. La Catalunya que estem fent està deixant les capitals d'aquestes de mitjanes de comarca antigues en franca decadència. Agafeu i aneu a passejar. No vull parlar de Figueres. No, no, pots parlar de Figueres, si vols. Girona té encara molts avantatges que ha de saber aprofitar com a ciutat és que a vegades quan passem quan a la tertúlia parlem de la ciutat sempre s'acaben destacant més els aspectes negatius que els positius els positius dones per fet que hi són i jo intento sempre fer una mica de contrapès dient home la ciutat està bé ha vingut molta gent tant de bo continua i vinguent i hagi Un punt d'ordre, hi ha un accés, si m'ho permeteu, de gent, i ha sigut sempre per tots els anys, ara hi ha alguns dies de temps de flors que també ho és, però en general a mi, que per una qüestió d'edat, en l'aspecte de tots vosaltres... Sí que recordo la Girona grisa i negra, la vítica de seminaristes passejant, la sensació que Girona bull i que les terrasses estan plenes, a mi particularment m'agrada, per dir-ho d'alguna manera, perquè l'alternativa és molt punyenta. Però sí que és veritat que hi ha diferents punts i també és veritat que potser algú o la ciutadania esperava canvis notoris. Marc ho ha fet amb la seva sort habitual de dir... La ciutat la veig com fa dos anys, fa dos anys i mig o fa tres anys hi havia gent que deia que es veia bruta però són els mateixos que ara governen la ciutat i ara aquests ja no estan a les xarxes, no? I sí que hi ha tres o quatre o cinc punts, els que vosaltres vulgueu, en els quals un l'ha tret la Coralí, el tema de la recollida d'escombraries. És veritat que el contracte el va firmar l'anterior govern de Marta Madrenes, també és veritat que en aquests moments guanyem a Postaua per fer el porta-port a tota la ciutat fossin blocs de pisos i fossin cases, i també és veritat que diguem-ne que Un any després, més o menys, de començar a implantar-se el nou model a Montjuïc, amb el Sideral, qui va haver-hi la Coral, i com a veïna ho sap, que va suposar que l'associació de veïns patés gràcies o a causa dels grups de WhatsApp, diguem-ho així, un any després hi ha una constatació clara que alguna cosa no rotlla, i per tant jo us pregunto què s'ha de fer. Jo tinc clar, quan una cosa no funciona el que s'ha de fer és canviar-la. Jo vaig demanar via de xarxes socials, és un moment per fer una consulta popular a la ciutat sobre quin model de recollides converses volem, que és la cosa més revolucionària i democràtica, és a dir, preguntar a la ciutadania quina mena de... mirem què passa. Jo crec que la voluntat, jo soc d'aquests, un pla Barufakis, que considera que la voluntat popular està per damunt fins i tot de qualsevol llei. És a dir, és bo trencar les lleis o fins i tot els contractes. És a dir, jo crec que la sobirania popular. I en aquest sentit, diguem allò... Sí, però hi ha d'haver, en tot cas, assessorament tècnic, perquè podria sortir... Això és el que va passar a Montjuïc. A Montjuïc és una urbanització, la majoria d'habitatges són cases unifamiliars, allà possiblement hauria sortit si ho haguessin votat al porta-porta, però hi ha uns pisos a dalt, a dalt a la muntanya, que tenen un nombre de famílies vivent a cada edifici, considerable i per tant quan es va començar a fer el porta a porta i en aquelles famílies se'ls va demanar que es fés el porta a porta no es va preveure espai per deixar els cobells a fora, s'amuntagaven la gent que vava deixant les seves escombraries si hi ha 60 pisos són 120 cobells per tant estic d'acord amb la consulta i amb què es plantegi perquè sobretot en aquest cas és evident que ens ha afectat els hàbits i costums de les famílies L'objectiu segurament era aconseguir que la gent separés més perquè aquest és l'objectiu que ens marquen les directives europees i ara jo tinc la sensació que em sembla que es separa menys o en tot cas podria separar-ho però acabo fotent el contenidor que no toca. Per tant, si això no està funcionant vol dir que hem de parar i hem de veure opcions però sí que hi ha d'haver uns criteris... o assessorament tècnic a la pròpia ciutadania que voti, perquè poder plantejaríem un model que després en el barri en concret no... Jo crec que més que assessorament tècnic, sentit comú. O sentit comú. He de preveure que passaria això. No cal ser un premi Nobel per entendre que acabaria... A veure, si tens una ciutat de 120.000 habitants, dels quals 20.000 no són oficialment residents, hi ha una població flotant i hi ha una població diversa, doncs he de preveure que passaria això. Sí, has de tenir, en tot cas, previst tots els supòsits. Aquest model de contenidors que es posen i no es posen a Platja d'Aro i nosaltres, la família, anem a Platja d'Aro, doncs posen els contenidors a les 6. Doncs els diumenges, quan la gent ha de marxar, que no marxa a les 6, marxa abans, no sap on tirar les escombraries. Fa un parell de dies vaig llegir un tuit de l'alcalde, de l'actual batlla, i que tenia raó, és a dir, que deia... Lluc Salelles. Lluc Salelles, sí, de Girona, I, clar, diguem, havien demanat a Renfe més trens nocturns, els havien dit que no, volien un tram-tram, diguem, per poder connectar totes aquestes ciutats mitjanes, els havien dit que no, volien, jo, més freqüència de la... una millor ciutat més comunicada a través del transport públic, li han dit, evidentment, que no, per això aquesta pèrdua absoluta de poder... Clar, aleshores, tenint en compte que tenim probablement el mateix transport públic, però pitjor que fa 10 anys, i a sobre et planteges fer una zona de baixes emissions que pràcticament descartarà a la meitat dels automòbils de la gent que hi va i ve per venir a treballar, o a la fira, o a comprar, o qualsevol altra cosa, doncs aleshores tens el gran drama. Si no tens pot poder polític i el poc que et queda et serveix per limitar els drets de la gent, és normal que la gent s'acabi rebotant i acabi girant cap a l'ultra dreta. Jo que no soc tan revolucionari, però a vegades sí que m'agrada ser un punt provocador amb diplomàcia com en Xavier, el que seria absolutament revolucionari, tu que parlaves de la consulta popular, que evidentment... És una cosa, és a dir, donar veu a la gent sempre està bé, però imagina't que, com que anem a votar cada quatre anys, el que demanaria és que la gent que es presenta a les eleccions i que ho fa amb un programa de govern, doncs imagina't que l'apliqui. És a dir, que jo crec que ja es fan consultes populars, és una manera de provocar, de dir que hi hauria. El que passa és que llavors ve la dura realitat. Aquí un excompany teu... en Jesús Badena es va dir que el govern, i bàsicament parlava de Guanyàmbia, ha tingut un bany de realitat. A la Cristina Andreu no li va acabar d'agradar, però se'm va adonar que moltes de les coses que diuen que s'haurien de fer continuen dient que s'haurien de fer, però costa de fer perquè, esclar, hi ha unes normatives, hi ha una burocràcia, hi ha uns secretaris, hi ha un... Però s'han de continuar fent. Ja sé que és molt poc popular aquí, però jo, a mi m'anava molt a porta a porta... Fa anys que el tinc a casa i crec que és el millor sistema, el que passa que és molt complicat d'aplicar en una ciutat com Girona i segurament trigarà anys a aplicar-se bé, però, m'ho he escrit més de vegades, tornar a dir, hòstia, això no funciona, avui me'n vaig cap a casa, no. S'ha de seguir millorant, s'ha de seguir millorant i és una ciutat política i per part de tots, per part de... d'en Salelles i Sergi Cot admetre coses que no s'han fet bé millorar-les o per part també ho hem dit quan parlem de política en aquest govern hi ha per exemple hi ha Junts, hi ha Gemma Geis que estava el mateix partit que va fer mal pleg que gairebé no li hem sentit parlar que opina de contenidors o de contenidors intel·ligents. Ha entrat molt poc en aquest joc. El govern també és republicana, aquí a Maiats, què ha dit dels contenidors o contenidors intel·ligents? D'aquí dos anys, si voleu, entrem en la política més, diguem-ne, més baixa, però d'aquí dos anys hi ha eleccions. Aquest tripartit aguantarà fins al dia de les eleccions, patarà. Una senyora que ara teníem aquí, TV3, es presentarà La senyora que teníem a TV3 era la Silvia de Panec, consellera de Territari. Serà candidata, clar, hi ha moltes coses. Sembla que ara sí, que la CUP, o com voleu dir, guanyem, no sé tant ara, com es podria dir, el partit que està endavant té la culpa del tema dels contenidors. El tanto, que tenim un tripartit, el tanto hi ha eleccions d'aquí dos anys. Qui es presentarà, es presentarà diguent que s'ha de mantenir o es presentarà diguent que s'ha de canviar? A mi la impressió, i és una impressió, i us la trasllado, a mi em dóna la impressió que el govern sí que està preocupat per aquest tema i que s'està movent per aquest tema, i també la gent Magell, però com en Lluc Salella, és a dir, com el tripartit en si, i a mi el nas i el sentit comun diuen que una cosa és renunciar el model, que jo crec que no s'ha de fer, jo també soc un defensor al porta-portes, soc un defensor al reciclatge, i no crec que aquí... ningú ens ho digui. Crec que també hi ha hagut un grau d'incivisme més elevat perquè la dificultat i l'emprenyament perquè ha pujat el preu de la recollida també ha fet que hi hagi algú que hagi fet, entre cometes... Protesta. Protesta. Jo crec que això també ha passat. Per tant, jo crec que no s'ha de tirar enrere, però que sí que s'han de canviar aquelles coses que no funcionen. I em dóna la impressió, i insisteixo, no tinc cap prova a fer feient que això sigui així, però me'n dóna la impressió que en un o dos mesos tindrem canvis notoris en el tema de recollir les escombreres. Segurament, però també agafant una cosa que deia abans en Xavier, no és gens fàcil, i ella també ho ha comentat. El contracte d'escombraries és el contracte més car que firma l'Ajuntament de Girona. Estàs molt lligat per aquest contracte, que sembla que, ho hem dit abans, l'alcalde, la ideologia, un altre partit, però després et ve l'UT que va guanyar el concurs, i jo tinc aquest contracte. I que no estan complint... amb les condicions han dit que els sancionaran però també deu ser complicat burocràticament sancionar-los perquè de moment no s'ha dit però no sé si s'ha fet recordo una època de la Colau a Barcelona que va posar inspectors per veure i comprovar fins i tot posant GPS als camions de recollida d'escombraries, diguem, com estava funcionant, va descobrir que al voltant de, diguem, que el 30% dels teòrics treballadors no existien, diguem, que bàsicament s'estalviava la pròpia empresa, i no hi ha hagut possibilitats de sancionar-ho, perquè aquesta mena de, diguem, són com, jo què sé, són com l'estrella de la muerte, bàsicament, és a dir, són els florentinos, diguem, Ara has estat més fi que com parlaves d'Itàlia, has dit l'estrella de la muerte. Són poderosos, sí. Són gent que és allò que entèiem, no? És a dir, el poder ha desaparegut de les institucions i en canvi es manté en el que serien aquesta mena de personatges sinistres estil Florentino Pérez. Diguem que a vegada que jo veig el Florentino Pérez o gent com ell, em sona la marxa de Darth Vader, bàsicament. Sí, posem l'exemple de Florentina, però jo diria que la botesta és de Fomento, no? Sí, sí, aquesta és de Fomento i crec que ja robau també. Són els mateixos que tenen un grup de WhatsApp per veure de quina manera poden arruïnar la vida de la gent. Jo això no puc demostrar-ho i me podria costar una sanció, però jo diria que... però també el sentit comú em fa pensar que moltes d'aquestes UTEs, diguem-ne, que teòricament han de competir en un mercat absolutament lliure, el tenen molt ben dividit i el tenen molt ben segmentat i saben perfectament allà on te va. I no ens hem d'oblidar que són els que estan fent molts de diners amb tot això, perquè al final... Jo li vaig dir a l'alcalde que una política d'esquerra consisteix en internalitzar els serveis. És a dir, has de tenir, ho sento molt, però que els coms gaire siguin funcionaris, com... Passava fa 50 anys i poden ser més bons o més dolents, però tens una capacitat immediata d'actuar. No seria, deixem provocar una miqueta, no? Això no seria, diguem-ne, alimentar encara més una màquina burocràtica molt gran i molt complexa? La màquina burocràtica no ve precisament per la figura dels escombreaires, sinó per tota una mena d'elit al voltant de burocràtica, efectivament. De gent, per alguna manera, en titulació de ciències polítiques que no té un caure mort i que aleshores s'inventa feines, bàsicament. Però, a veure, bona part del neoliberalisme va funcionar a base de la privatització, a base de la desregulació i a base, per exemple, de l'extinció. Jo, quan vaig començar de mestre, recordo que hi havia... a veure, hi havia... les cuineres podien ser funcionàries, la gent de la neteja eren funcionàries, que val que sí, que alguns eren més bons, altres més dolents, però tenies capacitat immediata d'actuació com a administració. Ara, a banda que això va implicar la privatització d'aquesta mena de serveis, que els treballadors fossin absolutament més precaris, cobrant menys, i que els feus al final acabessin sent una mena de càrtel abusiu, Però en el fons és pactar, diguem, a veure, tota aquesta mena d'empreses i serveis eren màfies, bàsicament, i tenim el cas de la de Gaia, per poder-ho, diguem allò que sigui una cosa referent. Mira, la Consellera de Drets Socials i Inclusió està informant sobre el tema en el Parlament. Però una política, ja no hi diria ni d'esquerra, si una política de sobirania, és a dir, sobirania popular, és a dir, que les institucions que són democràtiques tinguin capacitat directa de gestió dels afers públics... No, no, és que ara no la tenen. És a dir, al final, la burocràcia ve per tot un seguit de gent que porula pel poder però que no té pràcticament capacitat d'incidir en els problemes de la gent i, per tant, com que no hi ha problemes que puguin resoldre, se'ls inventen. I en tot cas, un apunt, ho vull afegir. També, al final, necessitem que la gent s'involuqui en política però quan tu entres com a regidor... a l'igual tens una formació concreta en un àmbit i et toca gestionar una àrea de la qual tu no en tens ni idea i per tant si poder tens l'ideal i en el marc del teu partit heu estat parlant sobre aquell ideal però després tu has de desplegar unes polítiques de les quals tu no en tens ni idea si a més a més l'equip no et dona suport I a més a més hi ha tota la part burocràtica i el secretari que en vez d'ajudar, que és el que passava abans, els secretaris abans, tu els deies mira, a mi m'agradaria arribar allà. Bueno, doncs mira, la via per arribar-hi és aquesta. Ningú vol fer il·legalitats, però és que ara no poden fer res. Si sobretot a mi em va tocar gestionar turisme i més o menys venia de l'àrea de turisme, però a mi em posen a gestionar les escombraries i no en tinc ni idea. Per tant, necessites un equip, siguin assessors, siguin els tècnics funcionaris, que t'ajudin però si a sobre et trobes barreres al final arriba un moment que dius i aquí estem el tema que ha sortit dos o tres vegades quan parlàvem una mica de burocràcia anem parlant molt en aquesta taula és bàsicament diguem-ne que davant de la possibilitat que en aquests moments tothom es creu capacitat per litigar i anar als tribunals el que han fet ha sigut diguem-ne construir un entramat per evitar diguem-ne haver de pagar qualsevol tipus d'indemnitzacions que ha portat això ha portat no que s'hagi ralentitzat, no, és que en algunes vegades jo crec que hi ha un autèntic col·lapse, és a dir, això provoca retards amb el tema dels permisos d'obres, amb els permisos... Jordi, que quan estàs allà estàs acollonit, estàs acollonit, perquè dius, hòstia, ara ve si jo firmaré un informe i m'he equivocat aquí i resulta que, ui, responsabilitats personals, per tant, ja no el regidor o l'alcalde, no, no, el primer que fa l'informe ja està collonit. Per què? Perquè és tot tan complicat que, bueno, si no ho tinc clar, saps què? T'ho tiro enrere i això ho enlenteix tot. Les ciutats italianes del Renasciment, és a dir, el Renasciment no hauria estat possible sense, diguem allò, ciutats estat poderoses, que la majoria d'elles es regien per una mena de democràcia col·lectiva, diguem, o patriarcal, o de privilegiats a través de grans consells, i el mateix podíem parlar d'Holanda, en el qual hi havia una veritable sobirania, hi havia una gestió directa per part de grans consells i grans consells amb mecanismes democràtics que els càrrecs duraven un any. Fins i tot als ajuntaments catalans abans de 1714, que se'n deien universitats, això el Quim Alvareda ho va estudiar perfectament, hi havia mecanismes subtils per evitar la corrupció i això implicava, per exemple, aquesta rotació de càrrecs, però sobretot la gestió directa. Gestió directa, que dic, fins i tot les armes. Al final, una ciutat pot esclatar en la seva creativitat si té poder i sobirania. Però si allò has de demanar permís o consell a la secretaria de l'Ajuntament per napeixar, és que aleshores és lligat de mans i peus. No, no, és que estàs lligats. Ara és molt fàcil, sempre fem el discurs. El tema de les deixalles, fora, el traiem. No, no, no. Perquè tenim el contracte i sembla que sigui girant, no? Faig la típica comparació. Sabeu com està el contracte de besures de Figueres? Que ha educat des de l'època de la Marta Felip. Per què? Perquè va anar a concurs, la botiga de pedres va empipar i va posar una d'això. I després s'ha tornat a felicitar, s'ha tornat a fer i ara s'ha tornat a fer. Que ha educat des de l'època de la Marta Felip. I això et passarà. Tu ara agafen llocs alelles i dius, bueno, fem un referèndum aquí. Hem de canviar-ho? El trec. La vota aquesta irà a tribunals, ho penalitzarà i aquí estarem. Estem en mans d'això, és molt complicat. És el que dèiem abans. Els polítics es poden presentar, poden fer promeses que faran una gestió socialdemòcrata, una gestió liberal, una gestió socialdemòcrata, però després venen els altres i et posen on està. el que dèiem una miqueta el tema allò del prendre i el receptar a l'hora de gestionar les coses et trobes amb la durabilitat serà el tema del mandat aquest de les escombraries pot fer caure els governs aquest tema com algú perquè va anar amb Marc abans que és molt punyatero ha tret el tema de dir si estem a mig mandat estem a dues nits de les eleccions també o algun d'alguna sorpresa en tot cas les municipals no perquè no es poden tocar perquè aquestes no es poden avançar no, no, no, la sorpresa no que el tripartit no no acabi no acabi el govern tot sencer això si vols que l'encerti t'ho diré hi ha gent que diu que sí que ho entrarà fins al final i hi ha gent que diu que no i jo no en tinc ni idea vull dir que no en tinc ni idea i em dona la impressió que qui decideixi trencar-lo ho farà per estratègia política si és que es trenca això també és evident cosa que no necessàriament hauria de ser així però A mi em fa una certa ansietat, una cosa que veu tothom al voltant, no? No és que Catalunya, és que tota Europa s'està reaccionaritzant, tenim el cas de Ripoll, i jo crec que ara és una època, diguem-ne, que allò que diuen en castellà, en aguants revoltats que han fet pescadores, gent probablement sense... sense capacitat ni aptituds, però en un sentit de l'oportunitat, que pugui trencar una mica qualsevol, amb un mínim criteri d'elaborar un programa electoral que, per exemple, vagi aprofitant el tema de les escombraries, zones de baixes emissions. Coses d'aquestes, seguretat, que abans ho has comentat, i que és cert, la seguretat a Girona s'ha degradat, i no és una qüestió, no és un tema subjectiu, sinó que les estadístiques... Penseu que són més insegurs per això? Què? Penseu que és una ciutat més insegura? Fa poc, hi havia un informe dels Mossos d'Esquadra, que crec que els delictes contra la llibertat sexual s'havien multiplicat per 3 o 4... Això també són les dades que dona el Ministeri a l'Interior i que es van publicant. Tema de la droga, no? Al final Catalunya ara està siguent un... Som la gran plantació. El jardí de la droga europeu, com va dir el comandament de Mossos. Això genera unes problemàtiques i directament, per exemple, moltes més armes. Jo crec que hi ha dues qüestions diferents, és a dir, en el tema de la droga, aquesta és una opinió personal, també ho dic, en el tema de la droga, jo crec que ha augmentat moltíssim dues coses, és a dir, algun tipus d'homicidi o de violència provocada entre les pròpies bandes, pel tema que uns se salten als altres, hi ha tot aquest tema, jo crec que això no afecta generalment a la població en general... Això deien a Holanda fa 10 anys, eh? Però sí que t'afecta, perquè, per exemple, si tens la desgràcia de topar-te amb alguna d'aquestes plantacions o d'estar-hi al mig, llavors t'hi pots veure involucrat encara que no vulguis i ja està. L'altre és el tema aquest, que penso que l'has dit, no sé si la Coralí o en Xavier, el tema dels delictes contra la llibertat sexual, aquests han augmentat i aquests sí que afecten i aquests sí que, diguem-ne, que hi ha com... Com una certa vergonya de parlar-ne, perquè és veritat que han existit sempre, és veritat que ara hi ha unes estadístiques que ho diuen, però també és veritat que augmenten, i llavors la pregunta és, augmenten perquè també augmenta la població, que aquest és un altre tema que a vegades fem, fem comparacions amb la Catalunya dels 6 milions i ara ja som 8 i tenen cap als 10. Jo només sé que, jo que soc un usuari habitual de la Renfe, jo no m'arribaria a sospitar que fa 10 anys... que, diguem, estaria, cada vegada que agafo la Renfe, ple d'agents de seguretat, de la policia municipal, he assistit a alguns incidents, diguem, entre cometes disciplinaris, i, bueno, diguem, és una cosa que potser, com que ha anat a poc a poc, ens hem anat acostumant, però que en realitat, si tu portes més anys a Girona, veus una cosa que no ens imaginàvem que acabaria passant, i hem normalitzat, diguem, una certa inseguretat, sobretot a l'entorn de l'estació. Mm-hm. Seguretat és un tema molt complex, perquè aquí també hauríem de parlar de demografia, hauríem de parlar d'actoresa... És una mica el que jo d'aquella manera civilina he dit, ja que parlem de 6 o 8 milions, hem augmentat la focusió... De model econòmic... Del que estem provocant. Avui, a dos quarts de cinc, el president de la Generalitat està a la inauguració, a la celebració dels dos anys del centre d'Amazon a l'Empordà, que és l'empresa ara mateix que ocupa més a la comarca. Perfecte. Però també estem fent un país de sols baixos, un país que reclama molta mà d'obra i un país que no deixarà de créixer demogràficament. Tu ho dius amb sofisticació retòrica, però qualsevol que utilitzi, diguem, la demagògia populista, probablement arrossegarà més vots que no pas tu. Aquest és el problema. I pujarà. Abans tu també, Xavier, de manera civilina, has parlat de Lipoll sense les meses, evident que en les eleccions que d'aquí dos anys tindrem, parlo de les municipals, perquè les altres sí que poden ser en qualsevol moment, perquè... perquè depèn del president de la Generalitat o del president govern d'Espanyol que es convoqui o no es convoqui, les municipals no, és veritat que hi haurà uns nous elements que fins ara no els havien tingut en compte. Per exemple, aquest nou partit que s'ha configurat, que no hi ha una cara visible a la ciutat i que jo crec que tampoc és necessari qui sigui, però que en aquests moments aquelles famoses enquestes que jo no he vist però que tothom diu que Aliança Catalana entrarà d'una manera notòria. Notòria, què vol dir? Dos, tres, quatre. A l'Ajuntament de Girona? Sí. Depèn, per exemple. Depèn dels partits d'aquí. En un lloc que tindria molta capacitat per entrar, com és Figueres, no entrarà. No? No entrarà perquè... No, perquè tenen una recalda que ocupa el seu lloc. Això, perdó, m'he pensat, em sap greu, Marc. Tenen una recalda que ocupa el seu lloc amb la marca de Junts, per tant... No ho sé per què, perquè t'he llegit, diguem-ne, i perquè... I ocupa el seu lloc i amb la marca de Junts, per tant no entrarà, i per tant tampoc m'estrenyia que a Girona el model aquest que s'està fent a Figueres Junts també l'agafi, que intenti, i s'ha vist en molts en àmbits catalans, segons discurs, que Junts els últims mesos han modulat una mica el sèrie de curs per anar cap allà. Tots els polítics tenen ideologia, però també tenen enquestes. Sí, de pas que junts, jo crec, diguem, hi ha una gran tensió interna ideològica i encara no està molt... És diferent els junts del Jordi Masquef que els junts de l'Agustí Colomínas. Correcte, per exemple. Dels partits, diguem-ne, gairebé... El programa d'aula o cosa així. El programa d'aula ja no sé si és junts o ja... Si ho ha de defensar junts, això es podria dir als partits, eh? Vull dir. Es podria dir amb els partits. A veure, tu vols ser el gran partit nacional de Catalunya, és pràcticament una obligació que siguis capaç de replegar gent de diverses sensibilitats i idees, fins i tot contradictòries i incompatibles entre si. Això se'n deia Convergència. Això se'n deia Convergència, efectivament. Que hi ha algun d'aquests, ara no el direm perquè sembla que estigui obsessionat, que ell diu que no és de Junts i no que és de Convergència. També n'hi ha Sí, sí, no, de tota manera ara, ja que anem avui de provocadors hem dit una cosa, no? Però esclar, hi ha un altre tema que segurament algú l'haurà d'encarar diguem-ne dels partits tradicionals que coneixem fins ara perquè si no quedarà en mans d'aquests nous partits algú diu, és que l'extrema dreta està vinguent i dic, no, no, és que Vox fa molts anys que hi és ja, vull dir, no ens enganyem que és que hem deixat de parlar de segons quins temes que ens incomoden El tema de la seguretat, el tema d'immigració, que jo no dic que vagin lligat, però és evident que si tu tens dos milions de persones més en el país i els serveis són els mateixos, parlem de sanitat, parlem d'educació, parlem de seguretat... alguna cosa grinyola, i aquest és un dels grans problemes que tenim, la sensació aquella d'un cert discurs bonista, en el qual podem estar d'acord amb la teoria, però que llavors a la pràctica s'ha de fer. Això ho té molt més escrit que nosaltres, no? Sí, sí. segons quins discursos, això és un problema molt greu per ells. Mira què passa als Estats Units ara mateix. No sé per què, de cop i volta, hi ha hagut una pagada sobre França, però a França passen moltes coses. Abans d'ahir, un adolescent també va apunyalar i va matar una auxiliar educativa, i és el gran tema. Aquí vam estar parlant d'un Gallfer que es posava, diguem, a TV3, parlant d'un Gallfer que teníem a les pusses. És a dir, aquest tipus de coses estan passant i estan polaritzant. No, no, efectivament, bueno, això... No, no, el Fer va sortir fa dos dies, i és veritat, té un element de... Una notícia... Però ho vaig descobrir, imagina't, amb les traduccions de les obres de Mankel, perquè... el pare de Wallander, que pintava només galls fers, ja vaig descobrir el que era, però el que vols dir és, és més fàcil parlar d'un gall fer que es posa nerviós i que molesta la gent que no parlar dels temes que realment ens afecten. Crec que has volgut dir això. Correcte, no. A França, per exemple, que està a punt de guanyar el partit de l'Alepen, les properes eleccions, així ho diuen tots, i que per tant pot ser un paradigma. Diguem, de vegades ignorem que a Hongria hi ha un govern d'extrema dreta, que a Portugal, a Romania, va estar a punt de guanyar un d'extrema dreta, que vaig veure que a la Fira feien les eleccions, eh? Sí, sí, sí. però que va ser de resultes d'haver desqualificat el candidat d'extrema dreta que va guanyar les eleccions, que a Polònia ha guanyat... És a dir, això està passant a tot Europa i podem tapar-nos els ulls i parlar de galls fers o encara les coses, perquè el pitjor és no parlar-ne. I, de fet, això que està passant a Califòrnia és fruit d'aquesta mena de guerra civil que hi ha interna, ideològica, dins dels propis Estats Units, entre una esquerra demòcrata multicultural... i els perdedors de la globalització que volen sang. Bàsicament. Perquè aquí hi ha un tema que ningú s'ha atrevit a explicar-ho, que és tenir un país de 8 milions amb uns serveis de... De 4. De 4, 5, 6, com el vulgueu, que hi ha gent que això hi afecta. I quan les coses t'afecten i a tu et van malament, què fas? Mires a qui tu creus o a qui et diuen que t'està traient aquests serveis. Segurament està pitjor que tu, però és igual. Quan et toquen el cor o la butxaca t'acaben afectant el servei. Hi ha un factor més important encara. que és el sentit del fracàs com a identitat. I això a Catalunya ho tenim molt clarament, s'expressa a través del català, és a dir, aquesta idea que la immigració també representa una amenaça contra un català bastant malparat, però d'altra banda, fa 20 anys ens pensàvem ingenuament que la nostra... cultura, els nostres valors morals, el nostre estil de vida seria replicat per als nous immigrants i de cop i volta hem descobert estorats que no només això sinó que fins i tot i a més a través de la globalització que abans la gent utilitzava televisió per satèl·lit ara ja ni tan sols cal un televisió per satèl·lit mires el mòbil i estàs connectat ni tan sols al teu país sinó a una idea de país que tractes de o de cultura o de religió que fins i tot aquí encara la radicalitzes més que no pas en el teu indret, i acabes, en certa mesura, a través de les teves pràctiques i ritus, fent una mena de moció de censura contra la societat acollida. I això genera una certa angoixa, un cert ressentiment, que va prenent forma. És a dir, no hem de menys tenir també la qüestió cultural i religiosa. Però és més fàcil no parlar-la. Clar, és millor tapar-se els ulls i evitar... No, i també hem fet alguna cosa, és a dir, jo estic bastant d'acord que en un estat aconfessional, alguns diuen laic, no, jo crec que som aconfessional, el pes de la religió jo crec que ha de baixar, el que passa és que el que no entenc és que desaparegui el pes d'una religió i en canvi augmenti el de l'altra, que és el que passa, és a dir, hem arribat a l'absurditat de no parlar de segons quines tradicions que venen de la nostra religió, cultura judeo-cristiana, perquè poden ofendre'ns els altres i llavors ens fem un fard de, diguem-ne, de commemorar o de felicitar altres tipus, vull dir, o tots o coab. Jo crec que, com que totes les masses piquen, aquesta també és una de les... de les coses que ens acabaran passant com a país, és a dir, quan en Marc ho ha dit molt bé, és a dir, quan hi ha gent que es veu exclosa a determinats serveis o que veu que és més mal atesa, doncs s'emprenya i que acaba passant, sempre acabes fixant la mirada en l'últim que acaba d'arribar. En pobles com el meu, el que fixa en la mirada i que acaben votant a Vox són els penúltims que han arribat també, vull dir... Però també, a veure, antropològicament tots, com a espècie, jo soc molt lector del Harari, té molta raó, no?, som tribals, és a dir, malgrat que una pàtina superficial de civilització i de democràcia, viure a les ciutats, aquestes coses, en el fons, diguem, ens sentim segurs quan, diguem, creiem que formem part del mateix col·lectiu. I quan veus algú que sigui identificable a través d'un tret cultural, un tret racial, o el que sigui, diguem, és diferent, i a més, doncs veus, diguem, el pots acabar percebent com una amenaça, hi ha un tancament intern i hi ha un sentit reactiu. En certa mesura, això també és un dels factors que expliquen. Jo que visc envoltat de l'esquerra i que està molt preocupada amb raó, i això els dona la raó per la reaccionarització de la societat, a l'hora de preguntar-los per què creu que passa això, tothom parla que la gent és molt racista, que la gent és així no donen solucions i fan una lectura bastant superficial però clar com que no ens atrevim a començar aquest debat doncs la gent es farà més reaccionària bàsicament perquè també fins i tot el món polític de l'esquerra també és bastant tribal i també tanca files a dins de seu. Això també hi ha el punt que hem tractat moltes vegades també aquí, que és el dels compromisos, que és el dels joves. El discurs, ara que estem per la seva activitat, si tenim una mica de familiar o per feina, contacte amb aquestes generacions... Penseu com pensen aquestes generacions i com pensava les generacions que nosaltres anàvem a l'institut. Són generacions ideològicament contràries. Són generacions molt més masclistes, generacions molt menys feministes, generacions molt més de dreta, generacions molt més reaccionàries. I en temes com el masclisme, sorprenents, molt sorprenents. Sorprenents, la música a l'internet, o sigui, veus el contingut que ells consumeixen, està totalment virat, o sigui, no és el que... Les lletres de rock eren bastant masclistes, però les lletres del reggaeton fa que el rock sembla, jo què sé, semblant a Rosa Parks directament. Sí, sí, sí. El problema és admetre que el que abans podia ser guai, no sé què, ara no, no. Ara el guai, l'onada contra. I la rebel és ser de dretes, és ser molt de dretes. I això és un problema per la societat que ens pot haver explotat. Però la gent jove ara, el guai, el que els crida i el que és anar en contra del que pensa la gent que mana, o sigui, en contra de l'ordre d'estar obert, és ser molt fatxa. I això és un problema que ens pot acabar explotant molt seriosament d'aquí uns anys. I ells ho saben, més a més, no? D'aquí uns anys no, ja. Escolta, ja hem parlat d'escombraries, hem parlat una miqueta d'aquest no debat sobre determinats temes que ens incomoden i que a la pràctica acabaran marcant les properes eleccions perquè si ens tornem a quedar amb la superfície de qualificar d'etiquetes racistes i no entrem en el fons dels problemes segurament continuarem amb els mateixos problemes. Hi ha altres temes a la ciutat, podríem parlar... Una pregunta, el teu nas et diu que la pànic es presentarà o no? Mira, el meu nas em diu que es tornarà a presentar. He vist algun moviment, és a dir, jo intento interpretar a vegades determinats moviments. Des que la Sílvia va marxar a la Conselleria, aquella conselleria que jo un dia li vaig fer la broma de totes aquelles coses que no funcionen, arriben tard o van malament, diguem-ne, perquè li ha tocat pobra. No, no, i això no ho dic per ella, però transició ecològica, amb el tema de l'aeroport, tot el tema de Rodalies que l'ha tingut, el tema d'habitatge, és a dir, que té totes les patates calentes del d'això. En aquell moment es va dir, ella sempre ha dit que tenia ganes de venir i de tornar, A mi em dóna la impressió que la conselleria que té és molt potent, i a més a més s'hi ha d'afegir que és portaveu del govern, però aquest dia, per exemple, ho va publicar el diari de Girona una informació del periòdico, firmada per Sara González, que sol tenir molt bons contactes dintre del que és el partit, deia exactament el que deia amb la gent normal, de dir, si ha de tornar, ha de tornar abans d'hora, per tant, ha de deixar el govern, això és veritat. I aquest dia ja anunciava la possibilitat que fos així. Jo crec que Sílvia Paneca té ganes de presentar-se a les eleccions. Ella també havia dit que no volia marxar i al final va acabar marxant, això també és veritat. Crec que també es treballa en altres alternatives i algú ho ha dit, tot i que ell ho ha desmentit, el fet que Marc Lamoy també tingui una presència important podria indicar determinades coses, però és evident... a mi el nas em diu que sí que tornarà i que llavors per tant aquí pot ser un tema diguem-ne si m'ho permeteu divertit diguem-ne per informar-ne perquè llavors li tiraran encara coses és a dir ara hi ha algunes jugades hi ha algunes jugades que és el que jo us volia preguntar si voleu entrar-hi és que ens quedem sempre una mica amb els mateixos temes A mi la jugada aquesta del Trueta i del Parc Jordi Vilamitxana em té, en certa manera, un punt obsessionat, perquè jo crec que necessitem un Trueta sí o sí, després de les grans discussions que hi va haver i a l'etapa Madrenes de si on anava, una vegada aclarit que va, jo crec que és imprescindible per les comarques gironines i és una necessitat de país que el Trueta tiri endavant i tiri endavant en els terminis previstos. Per tant, abans deien 2030, ara diuen 2031, I ara ho diré, i s'enfaden com ho dic així, però més ben igual, tinc la por que el clínic ens passi al davant. I si el clínic ens passa al davant no tindrem troeta fins... Passant 2040. Exacte. Perquè el clínic teòricament va 2037. Si el clínic avançés... Sí, dos projectes com aquests, i a més a més ara que també s'està parlant dels 3.000 milions d'inversió pel tema de l'aeroport i tal, són grans inversions, i el tema Trueta jo crec que és molt, molt, molt important. Aquí la jugada és molt clara, és a dir, els comuns inexistents amb representació, vull dir, sense representació en el govern municipal i sense representació la demarcació en el Parlament de Catalunya... Diguem-ne, han aconseguit una gran jugada que és la d'aconseguir, forçant el govern del PSC, aconseguir uns milions per pagar les indemnitzacions per les expropiacions. Que això no vol dir perquè els que se'ls expropien, tant si els canvien per una parcel·la com si els donen diners, segurament en voldran més i per tant acabaran anant. acabaran anant al contenciós administratiu això és evident, la sensació és de si això salva el parc Vilamitjana o el retard del projecte, si el retard del projecte hem begut oli, és una impressió jo no sé, i defenso que els veïns tenen tot el dret al món a defensar el que creuen que és seu però aquest dia en plan provocació també vaig dir que el barri de Sant Narcís es va construir sobre l'expropici de 12 grans propietaris que hi havia en aquell moment, és a dir S'han de prendre decisions, per exemple, en l'aeroport he sentit a dir no passa res perquè un espai protegit, diguem-ne, d'una manera molt petita, a mi m'ha tranquil·litza molt, que sigui en Jordi Sargatà el codi i en Jordi Sargatà és amic meu, i em tranquil·litza, però sembla que una cosa com aquelles es pot la tocar i en canvi sembla que un parc no es pugui traslladar i el parc tant de bo es pugui que d'allà on te queda, però no ha de ser la causa per la qual s'allotardi el trueta. No sé com ho veieu, tenim pocs minuts, però tenim quatre minuts i mig. Has parlat de l'aeroport, jo crec que això l'hauríem de dedicat. El problema de l'aeroport, més enllà dels estanys, els ànecs i aquestes coses, és... és el qui farà negoci que bàsicament tornarem a les UTS aquestes de grans empreses de serveis que algú s'embutja cara a diners perquè en realitat si volem un gran hub no ens cal una pista nova, cal una companyia aèria que voli allà on tu vulguis i ni tan sols cal que sigui diners públics els empresaris catalans que puguin tenir interès a tenir connexió directa amb Àsia, amb Amèrica, amb qualsevol altre lloc a veure, pots fer una empresa, diguem una low cost fins i tot com la de la Norways aquesta que vol a Estats Units i ho pots fer perfectament amb avions que necessiten pistes curtes però el que tu has dit és una cosa i al final qui decidirà què es fa amb l'aeroport no ens enganyem, hi ha el govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya i el govern espanyol però qui mana és AN Ja ha estat fent una política que va treure el low cost de Girona. Ara, per exemple, s'està dient molt que s'haurien d'ampliar a Girona i a Reus. Dic, no, no, ampliar-los o no, utilitzar-los en tot cas. El que caldria seria acostar, posar una estació a cadascun dels aeroports de l'AVE. Coralí, tu aquest tema el coneixes bé. No, bueno, estic d'acord una mica amb el que comentàvem, però és veritat, tenim els altres aeroports. O sigui, jo de Girona, quan vaig entrar a govern, jo vaig ser regidora amb en Carles Puigdemont i vam arribar just en un moment en què Ryanair m'estava deixant de fer vols i vam tenir la sort per interès dels del PP en aquell moment van accelerar la finalització de les obres de l'alta velocitat perquè venien eleccions i vam tenir les eleccions però en aquell moment l'aeroport va quedar buit quan s'estaven finalitzant la construcció de tots aquells aparcaments, que quan arribes allà... Va quedar uït, perquè a Enes van portar el long cost. Se'n van anar a Barcelona, li van baixar les taxes, no recordo ara gaire com funciona, però sí, va ser una jugada, i per tant ens hem quedat amb una infraestructura que pot ser molt potent pel país, ja no dic per el territori gironí, i que es podria aprofitar, i per tant estic d'acord amb que... una connexió fins al tren, possiblement ens aproparia als negocis, perquè no diuen que turistes no van pels turistes, si no van pel negoci, doncs el negoci cap al país. I trens, perquè la línia està infrautilitzada, la línia alta velocitat té relació amb la frontera. Totalment. i en canvi l'altra que s'utilitza molt està infrafinançada perquè funcioni bé, que és l'Odolies, no? Sí, sí, sí. Ara parlem, hem passat del tot el mes, hem parlat de les escombraries, parlem de l'aeroport i al final sempre hi ha els mateixos, que lamento decepcionar-li, no serem ni vostè ni jo qui faci diners amb tot el tema del hub. Trueta, tindrem Trueta o no tindrem Trueta el 2031, Marc? Ara vols que et parli del parc, eh? No, no, no, vull que facis exactament el que vulguis. No tinc cap problema, perquè ja ho he dit diverses vegades i no tinc mirada d'opinia. El Trueta és imprescindible i no es pot perdre ni un minut més, perquè si no el Clínic passarà per davant, perquè el Clínic és una inversió de 1.600 milions d'euros, el Trueta de 600 i ara l'alopora de 3.000. No sé si hi haurà diners per tot, per tant, cuidado que el Trueta no torni a perdre. Ara una cosa, sé que és molt pesat i és tot no arreu, però el Trueta... Ens hauríem estalviat molts problemes, molts i molts problemes, des de fa molts anys, si no hi hagués aquest localisme mal entès i el Trueta estigués projectat, absolutament projectat, tot a sal. És un sió, no, tindre un Trueta, no ho dic perquè tenim 20 segons. Sí. Però ho dic... Sí, espero. A veure, si tinguem o no tinguem, algú s'embutxacarà diners indegudament. Això és exactament així. Indegudament no ho sé, però que algú s'embutxacarà diners segur. Escolteu, gran tertúlia. Moltíssimes gràcies, Marc Verdaguer, Corali Cunyat, Xavier Díaz. Demà torna la tertúlia. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 11 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. La consellera d'Economia truca a l'alcalde de Girona per parlar sobre el Trueta i Salelles li reclama la proposta formal. El govern situa ara la decisió a la taula de l'Ajuntament i, com precisen fons socialistes, és el consistori que haurà de resoldre si compensa els privats amb aquesta partida, que requeriria modificar el planejament urbanístic o si manté les compensacions afectant el Parc Jordi Vilamitjana. Els contenidors intel·ligents a Girona es entren en servei aquest mes amb educadors ambientals per ajudar els veïns. Segons informa l'Ajuntament en un comunicat, durant els primers dies conviuran els dos sistemes amb els contenidors oberts i els tancats i els vells s'aniran retirant de manera esglaonada. A font de la pòlvora, de moment, mantindran el sistema actual i no es col·locaran els contenidors intel·ligents fins que el percentatge de recollida de material sigui més alt. En aquests moments, només un 10% dels veïns tenen la targeta. Salut comença a desplegar a Girona una xarxa d'unitats amb 36 dits per a pacients semicrítics dels hospitals comarcals. El nou model ha de permetre reduir el trasllat de pacients semicrítics i que puguin ser tesos més a prop del seu domicili. El model compta amb la creació d'una nova xarxa de pacients semicrítics dels hospitals de Calella, Figueres, Olot i Santa Caterina. Cada vegada tindran el suport i acompanyament de l'Hospital Trueta a través d'una eina tecnològica, el Critic.cat, una xarxa de comunicació que permetrà facilitar la transferència d'informació i recolzar la presa de decisions entre l'Hospital de Referència i els comarcals. El teixit econòmic gironi reclama recuperar el grau de relacions laborals a la Universitat de Girona perquè és una necessitat. A través d'un manifest impostat pel Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida i signat també per sindicats patronals la Cambra de Girona i l'Associació de Mútues d'Accidents Laborals, reclamen recuperar uns estudis que van desaparèixer fa més de 30 anys i que ara són una necessitat al territori. L'Ajuntament de Girona referma l'aposta per les associacions de comerciants de la ciutat. Així s'ha modificat la política de subvencions municipal en l'àmbit del comerç. L'import total destinat al foment de la dinamització del comerç local serà el mateix que fins ara, amb 105.000 euros, però s'ha canviat el règim de concessió de les subvencions actuals i a partir d'aquest 2025 no seran de concurrència competitiva, sinó que s'adjudicaran de forma directa a favor de les entitats. 3.819 estudiants gironins comencen una selectivitat marcada per canvis en els criteris d'avaluació. Això són 82 més que l'any passat. Per les proves d'aquest 2025 s'han habilitat quatre seus. La que més aspirants acollirà és Girona, amb 2.851 estudiants. I en esports, l'aforament de la nada de la final del playoff del Girona B a Riu d'Arenes també serà limitat. El Girona va confirmar ahir que, com ja va passant l'anterior eliminatòria contra el Badalona, l'accés al municipal pel duel de nada contra el Sant Fernando serà gratuït pels socis. Però tenint en compte que l'aforament del camp és limitat, perquè no hi agrada, de nou serà necessari sol·licitar entrada prèviament. I pel que fa temps, dia que s'espera molt calorós, el més càlid d'aquesta setmana, amb les temperatures que poden superar els 35 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codidigital arroba ddgi.cat. Digitalitza la teva empresa, no et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes