Girona a debat: cultura i ciutat tranquil·la, mobilitat i soroll, burocràcia i política local; el Girona FC a la Champions i els Premis Bertrana

S'escapin sense fi, sense que és fràgil, i s'enfila cap al cim, cada cop més fràgil fins que cau del paradís. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 17 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia on us parla Jana Fontbona. El ple de Girona prova inicialment l'ordenança de la zona de baixes emissions amb l'abstenció del PSC i els vots en contra del PP i Vox. El punt va tirar endavant amb el vot a favor de l'equip de govern, que no es va traslladar a l'oposició. La tinenta d'alcaldia, Cristina Andreu, va soprallar la importància de la regulació per la ciutat de Girona. Els vehicles que tindran l'accés restringit seran aquells sense etiqueta ambiental de dilluns a divendres feiners, de les 7 del matí a les 8 del vespre, amb algunes excepcions. També el ple d'ahir es dona en llum verda l'aprovació inicial del Pla de Millora Urbana de l'Antic Mercat de Santa Eugènia. El pla dona compliment a les sentències que van anul·lar l'anterior pla, que remunta al 2005 i permet ordenar urbanísticament la zona de l'Antic Mercat, que es van derrocar, entre d'altres, per donar lloc a la plaça León o Jué i a un centre de dia. El ple també va servir per passar al Compte General del 2023 amb la fotografia general del pressupost de l'any passat. i Girona renovarà els jardins de les Pedreres per adaptar-los al canvi climàtic fent que retinguin millor l'aigua de pluja. L'Ajuntament de Girona ha anunciat que crearan noves zones d'ombra als jardins de les Pedreres perquè actuin com a refugi climàtic quan s'intensifiqui la calor. El projecte, que s'ha aprovat inicialment per Junta de Govern Local, s'emmarca dins les iniciatives que formen part del Gironat, un projecte finançat pels fons Next Generation amb l'objectiu de convertir Girona en una ciutat més verda i resilient al canvi climàtic. L'ampliació de l'outlet de la Junquera encara la recta final i s'inegurarà el 10 d'octubre. Entre les marques que en formaran part hi ha el Tara i es confirma així que marxarà de Figueres. Des de l'Ajuntament asseguren però que tot hi ha al temor del sector comercial una gran cadena ja ha confirmat que ocuparà les instal·lacions. També n'hi haurà d'altres del grup Inditex com Verchka o Estradivarius, a més de Mango o Adidas, i a nivell de restauració s'obrirà un Enjoyit. El nou equipament tindrà 25.300 metres quadrats de superfície comercial que es preveu que generi uns 250 llocs de treball. I una subvenció permet 40 comunitats de veïns de salt millorar els seus edificis. Els veïns van obtenir subvenció en la darrera convocatòria municipal que es va obrir a principi d'any per poder millorar espais comuns dels edificis. La convocatòria va exaurir els 190.000 euros de la partida municipal que es disposava per poder realitzar millores estructurals o d'eficiència energètica de les comunitats de veïns. Un home dona positiu en el col després d'un accident amb la furgoneta de la feina serinyà i trenca el parany i crema el cotxe. Els Mossos l'han detingut per un delicte d'atemptat agents de l'autoritat per abraonar-se sobre ells i amenaçar-los. Els fets van passar dijous passat a les 166, cap a les 5 de la tarda, quan els agents van rebre l'avís d'un accident entre dues furgonetes. L'home, que va donar positiu en el colèmia, va fugir del sinistre i va trencar el parany del vehicle abans de cremar-lo al mig d'un camp. I avui es celebra la nit dels Bertrana a l'Auditori de Girona. Coincidint amb els 50 anys de la mort de Bertrana, la cerimònia tindrà com a eix un recital concert de fragments de l'obra d'Aurora Bertrana, una lectura lírica i màgica a diverses veus que omplirà l'Auditori de Girona. I en esports, un miler de gironins viatjaran demà a París pel debut dels blancs i vermells a la Champions League contra el Paris Saint-Germain. i el temps avui dia parcialment anul·lat, amb algunes hores de sol al migdia i amb màximes que podrien enfilar-se fins als 25 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat. La ràdio de Girona. Vagis on vagis. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Molt bon dia, són les 10 i 5 del matí d'aquest dimarts 17 de setembre, les vacances semblen oblidades, ja hem entrat amb la normalitat, és la segona setmana que hi ha curs escolar i que també hi ha tàctoli aquí a Girona FM i aquí intentarem passar la vista del que passa a la ciutat, el que passa al país, a les comarques, i ho farem amb les tres persones que m'acompanyen avui que encara fan allò amb molt bona cara de com si arribessin de vacances. Senyor Toni Bou, economista, molt bon dia, què tal? Molt bon dia i ben trobat. Dic això a les vacances, bé, potser dic alguna cosa que no hagi de dir, però vull dir, ben tornat de viatge, no? Sí, sí, acabat de tornar. Avui és el primer dia que m'he posat l'americana i ja hem fet el canvi de cicle avui. Molt bé. No anava a dir que ara fa bona cara la Marta Collell, perquè la Marta Collell fa bona cara sempre. Molt bon dia, com estàs? Sempre que m'estimes tant. Què tal? Molt bé, molt bé. Com ha anat aquesta rentre? Bé, perquè ja fa algun dia més que el senyor Bou, sí, sí. Fa algun dia més, però bé, bé, bé. De fet, no havia marxat massa lluny i, per tant, això del quilòmetre zero era fàcil de... És fàcil de tornar si no marxes gaire lluny. Sí, si no marxes gaire lluny, exacte. Està molt bé. Senyor Joan Kerr, molt bon dia. Bon dia. Què tal? Bé. Per Sant Narcís i per Girona. Mira, Sant Narcís... Avui comença l'assaig de pastorets, ja, perquè veus que això ja és, tanquem i obrim. I ara ja potser hauries de preguntar coses que no toca, quin paper li toca, aquest any? Aquest any, em sembla que faig de compar-se, no faré gaire res. La mainada fa... No, ha deixat de fer els geramies i... Jo ja he fet els Jets Jets Jeremies, però no ni Joanó ni d'allòs. Bé, la meina nada ja farà. Que són els que han de fer les coses. Ja posarem una llum o farem allà al darrere alguna cosa i ja està. No, no, estem ja, diguem-ne, com aquell qui diu, vull dir, fins i tot ha refrescat una mica, tot i que ahir va tornar a fer molta calor. Dona la impressió que ja ens encarem cap a aquesta tardor, que des d'un punt de vista astronòmic tindrem la setmana que ve. Ha començat temporada alta, bueno, una prèvia temporada alta amb les cinc... amb les cinc representacions de Carme Inavorana per part de la Fora dels Baus, que crec que han omplert el 100%. La Marta diu està molt bé. A mi em va agradar molt. Sí? Sí, molt. Potser li vaig trobar a faltar que els que no són tan cultes amb aquests temes hagués estat bé, potser, el text, perquè no és fàcil, Carpina Burana, i clar, no sé, que hi hagués hagut més text, i ja hi va haver una primera presentació que situava tota la història, però una mica de text de l'obra a mi m'hauria agradat. Però a banda d'això, la posada amb escena i tot espectacular, i les veus, i molt, molt, molt, Ara hem d'esperar uns quants dies i després, a començaments d'octubre, ja comença, diguem-ne, tota la programació, la més llarga que s'ha fet mai de temporada alta. Avui, els Premis Bertrana. Avui s'entreguen a l'Auditori dels Premis Bertrana, que ja es coneixen, en certa manera. Bé, en certa manera, no, la majoria d'ells es coneixen, menys el de traducció Aurora Bertrana i el de la Cançó, els altres ja, diguem-ne, que es van fer públics durant el mes de juny. Bé, estem en plena rentrer, normalitat. I Girona, com la veu? Bé, ara en Toni em dirà que fa 15 dies que no la veu, però... No, no, no, però jo et diré que quan un ve de fora té aquell moment de retrobar-se a la ciutat. I ja sé que és un tòpic, però estem molt bé. Visquem molt bé. Vull dir, Girona és una ciutat que no l'espatllem. Millorem-la. Hi ha moltes coses a millorar, però no l'espatllem. De vegades imitem models de porai que no val la pena ni fixar-s'hi. Joan, que és més reactiu. No, estava mirant. Tinc entrades pel 10 de l'11, per temporada alta. Què irà a veure, si es pot preguntar? Sí, un espectacle de dansa. Àfrica moment presenta Hatchet Ensemble. Com que la meva companya ve del món de la dansa contemporània, m'ha introduït en aquest món que per mi era una cosa totalment desconeguda, i res, com tot, obert a aprendre'n. Jo aniré a aprendre el de la ràdio amb Buena Fuente, vaig comprar-les de Buena Fuente. Ah, sí? Sí. No sé què, tota una llarga història de ràdio o alguna cosa així, no, em sembla? Sí, sincerament. Temporada alta que va començar a servir només teatre, diguem-ho d'alguna manera. Ens ha anat obrint algun espai que el que no és expert en segons què, doncs hi pot entrar i jo crec que està bé. I també hi ha hagut aquest final d'agost, com sempre, hi ha hagut el FITAC. el Festival Internacional de Teatre Mater de Girona, que tot i ser amateur, justament aquesta és la seva grandesa, el fet que es faci l'esforç de portar companyies arreu del món, que hi hagi una mica de moviment de companyies que es passegen per la ciutat, Bé, vaig estar a la inaugural i després amb una que es feia al pati de les Magnòlies, una companyia de La Palma de Cervelló que feien 100 anys i vam fer... i Rústegui, els Rústegs. Bé, tot i que potser caldria que hi anessin més, eh? Vull dir, potser caldria que acompanyessin més aquest festival, perquè jo crec que és una cosa interessant, que, bueno, no és professional, com he dit, és amateur, però que podria tenir més petxada i més rossó, no? En fi, tota la feina que va fer en Martí Pereferrer durant uns bons anys, inclús a la inauguració se li va reconèixer, ell va dir ara que ja no dirigeixo doncs estic aquí com a públic i algú ho va recordar i crec que s'hauria d'empenyar una mica més al FITAC perquè és un espai d'oportunitat. Però té un tant per cent d'ocupació molt elevat i venen companyies que, és el que tu dius, etcètera, però és que hi ha companyies d'allà a tramater que fan una gran feina. Home, l'inaugural a mi em va agradar molt, eh? Anem d'Ucraïna? A mi no massa. A mi no massa, era també un aspecte... Això fa part de la gràcia. Tenia sentit. Un espectacle de dansa, molt la dualitat, infern, Déu, el mossèn ortodoxe, beneïtnos... En fi, què vols que et digui, no? L'hobó era el blau i el groc, representava Ucraïna, el dolent era vermell... Bueno, el temps també posarà les coses al seu lloc, eh? Evidentment que hi ha una agressió a Ucraïna. L'activitat com el FITAC forma part del que hauria de ser Girona i és la captació del talent. És a dir, nosaltres no podem competir a tenir un Picasso i 50.000 obres d'això, però sí del que s'està creant, del que s'està fent, això som una ciutat ideal per aquest talent amb tot, amb teatre, amb pintura, amb el que sigui. Jo crec que és una de les coses que hauríem de posar al dintre i coincideixo amb que a vegades no hi donem prou importància i s'hauria de fer molt més acompanyament d'aquest tipus d'activitats. Jo crec que hi ha una gran vida cultural a la ciutat. Sí, sens dubte. Amb moltes coses avui, per exemple, hem parlat, jo dic que hi havia els Premis Bertrana, d'aquí quatre dies tindrem la nit de poetes, però hi ha una aula d'escriptura, la Mercè, que no fa actes públics, però que és magnífica. Tindrem la planeta on plen, ara final de mes, per exemple, porten una obra d'un autor gironí, en Frank Bayer, que omplirà quatre dies la planeta, que sempre hi ha una certa activitat a tots nivells. Només, és a dir, temporada alta, que com tu deies, Toni, els que ja tenim una data desgraciadament recordem els seus inicis. Tres, quatre històries de teatre, encara me'n recordo, no sé si va ser la primera o la segona edició, allò... El cerdo amb Juanet Xanove allà dalt, on ara és la Universitat, per exemple, i ara és un gran espectacle que ha introduït la dansa, la cançó, la música... I en diferents espais. I que ha aconseguit una cosa, que es pot fer un gran festival internacional fora de Barcelona, que no era fàcil, i per tant jo crec que han fet bona feina. i que en certa manera, diguem-ne, el món de l'art, ahir teníem, Ricard Planas ahir, Bon Art, que és la revista, jo diria que en aquests moments que l'única catalana, i segurament de les molt poquetes que hi ha a nivell d'estat d'Arda, complirà 25 anys, i ho fa amb bona salut i amb una gestoria cultural al darrere que funciona, És a dir, que la sensació és que el que és la societat civil va fent coses i... No, creus, Jordi, que potser anem una mica dispersos. O sigui, no està ordenat aquesta oferta. O sigui, tu que ets un presentador de llibres compulsiu, quantes vegades no coincideixen el mateix dijous? Quatre presentacions, sí, sí. Però ja ho sé, inevitable. Hi ha tantes coses... Però coordinar-se una mica aniria bé. Hem parlat de temporada alta i estàvem parlant de la planeta, però, per exemple, el tema de les presentacions de llibres és tu que estàs amb un editorial que feu... Bueno, amb una fundació... L'editorial-fundació és més una fundació que, diguem-ne, que feu... Jo me'n recordo mai el nom, que és Atriumartis. Però que publiqueu llibres i que feu exposicions i... i tenir un seguiment, la gent us ve, és a dir, el que passa que és això que a vegades et trobes en un moment determinat que voldries triar, doncs clar, això també és una mica de ciutat activa, no?, que hi hagi tres o quatre coses o cinc que puguis triar a la mateixa hora o el mateix dia, un dimecres de tardor o un dijous de tardor, té la doble part que per una banda és una putada perquè no pots estar per tots i per l'altra banda significa que hi ha una certa activitat. Aprofito per dir-te que Miguel del Pozo comença el seu cicle, hi ha un quart cicle que patrocina a Triomf, aquí a La Rola, la setmana que ve. La setmana que ve les tres primeres sessions van ser magnífiques i van complir. En ple absolut, els tres anys, les tres sessions. En ple absolut, inclús en pandèmia, que vam tenir un moment de pandèmia. Vam omplir. Nosaltres ens en plena molt, però també lluitem contra aquest calendari, tot i que la rola fa una hora que és bastant. Quan ha de tancar les vuit... Sí, necessàriament, sí, sí. És això, sí, sí. Bueno, i la ciutat, com la veieu? Ara dit en Miquel, jo diria que és el mateix Miquel del Pozo, que ens va ajudar fa trenta anys amb els grafismes del... no, amb alguna cosa ens va ajudar... Ell és arquitecte? Sí, sí. És un nano jove? Sí, molt jove. I 40? Com a molt. Pots dir que no era el seu oncle? Ah, potser. Del pozo. Exacte. El pintor. D'Ale, doncs aquest d'aquest. Probablement, probablement. I tenen el mateix. Ara direm, bueno, farem coses de xironisme, no? En Miquel del Pozo és el fill de l'Assumcia Puig, que és, diguem, l'articulista d'aquesta casa, i el seu home és el... En Miquel es desconeix, però és un número 1 de la Ràdio Nacional en difusió d'art, i a més assessor del Consell Privat de la Fundació del Prat, o sigui, cuidador, que estem parlant d'un... Sí, sí, i és d'aquelles coses que a Girona, possiblement, molta gent no ho sap, això va passar. Bueno, es desplegarà l'anècdota que ell fa les conferències amb nosaltres perquè es queixava que Girona no podia fer mai res. I vam veure... És un gran divulgador, a més a més, s'ha entès, però és un gran divulgador. He tingut ocasió de venir, no a l'estrès que ha fet per la Fundació, però crec que a dues d'elles, i és alta cultura explicada per als que no som d'alta cultura d'una manera molt que et fa entendre el perquè de les coses i t'explica i t'explica, és a dir, és molt divulgatiu i d'un nivell molt alt. I vas a l'obra pictòrica amb l'obra literària, amb la qual està molt bé, busques cites... Està molt bé, no? És molt interessant i aquest any segur que també ho serà. Segur? No recordes quan el feu, eh? Doncs t'ho buscaré mentre anem parlant. Jo vaig veure anunciat ahir i per tant per això n'estic al cas però tampoc recordo exactament quin dia és. Jo patia perquè no m'agafés de vacances però sé que no. Ara estem fent aquells silencis incòmodes que l'Andreu us dirà ja està bé, eh? Tots aquí amb el mòbil. Tots aquí amb el mòbil, eh? Sí, jo analògicament buscava un paperet, però... Sí, ens portàvem papers i... I ara no, ara no. Mira, aquí està. La primera serà el dimarts 24 de setembre a les 18.30. El dia de la Mercè. La setmana que ve. I el títol és Veure, tocar i creure. És el que cada any es basa en posar-ne emotiv. i a través de les obres, sobretot clàssiques, encara que també posa coses modernes, com Hooper i així, doncs, entres d'una manera brutal. Jo, per exemple, mai hauria pensat que l'afrodita d'això, d'aquesta cosa famosa, era la història d'una violació. Jo la veia una cosa preciosa. No, no, sí, sí, sí... La fa veure coses increïbles, eh? No, no, i és el que deia que hi ha, hi ha una certa activitat que a la ciutat, diguem-ne, es mou amb múltiples activitats, presentacions de llibres, n'hi ha moltíssimes, el truffó... Aquest dia, per exemple, vaig trobar en Guillem de Lleves, que estava eufòric perquè havien fet una prova que havien fet una reposició de pel·lícules de Hickok, i ha tingut un èxit total, també van estrenar el 47, la pel·lícula aquesta... Està bé? He tingut opinions diferenciades, en general a la gent li agrada perquè explica una història, però vaig trobar alguna persona que des d'un punt de vista cinèfil més que cinematogràfic em va fer alguna crítica, però en general la gent queda bé i parla d'un fet. que va succeir, si no recordo malament, el 78, un moviment veïnal a Nou Barris, a Barcelona, tot la baró, per dir-ho d'alguna manera, diguem-ne allò del segrest, de l'autobús, que es va vendre com així, i tal. Avui mateix Ima Marino fa una presentació del seu llibre sobre Agnès Varda, és a dir, que hi ha activitats d'un... d'un determinat nivell, i el tema és aquest, i sí que has de mirar com programes alguna cosa, has de mirar què pot passar, i sempre acaba passant una cosa o altra. I que no juguin el Barça i el Girona. I que no juguin el Barça i el Girona. Per cert, que avui, entre 900 i 1.000 persones, no, no, avui ja s'estan desplaçant cap a... Són les ganes d'anar a París. Cap a París, sí, sí, també. Però està bé. París val una missa i val partir del Girona, també. Però si això ens ho haguessin explicat fa uns quants anys... ni no ho haguéssim dissomiat. Torno a valdre la meva condició de vell quan estàvem a aquelles divisions que ens haguessin dit no, però si cabreu jugant a la Champions. Avui crec que és la Tatiana Pérez, en el diari de Girona, ha signat l'aportatge que parla precisament de les penyes que fan seguiment del Girona, que titula de Puigretx a París, no? Vull dir... Esclar, nosaltres, en Toni i jo, bueno, més jo que en Toni, som de l'edat que haurem de veure Girona, el regional preferent, i després a Primera Catalana, no fa tres anys, fa vint-i... 200 persones al camp? Als vuitantes a tercera jo hi havia anat amb el pare. No, no, no. I als finals del 90. Als finals del 90. Jo hi havia anat amb el pare, sobretot, i no molt, eh, però sí que hi havíem anat, i era tercera, amb la grada lateral, diguéssim, és, no, no, no, la tribuna lateral trencada, no? Estava com mascarrada. Això va passar al començament del 2000. I va durar fins al segon... Va passar començaments del 2000 i va durar fins al segon any, al segon A. El primer any, al segon A, encara es va jugar amb l'agrada enfonsada i aquella pancarta que feia veure que ho tapava. Ja hi havia esquerdes grosses als vuitantes, perquè me'n recordo que era un nano i tiràvem pipes a dintre de les esquerdes. I fotia una fred, com sempre. Va ser el tanto que no fos que les clans esquerres no ens hi ho diguessin per les pipes que... Era emocionant l'altre dia. Passejant per Boston a la tarda. Va ser un moment... Jo no m'he atrevit a preguntar però ara ja ho he dit. A Boston hi ha altres coses. Passejar i veure un bar d'aquests que tenen anys d'esport, que tenen 40 pantalles i tot el dia fotent futbol americà. I vaig veure el Girona contra el Sevilla. I aquell precis moment, marcava el primer gol al Girona i li deia, Alicia, no m'ho crec, no pot ser, ja ho he vist tota la vida. Però amb aquest Girona no se sap mai. Home, diumenge ens van fer una bona repassada al Barça, que va jugar molt millor, però jo crec que entra dintre d'un normal. I demà a París, perquè com en Joan deia, avui no, jo deia, avui comença a marxar gent, perquè, per exemple, En Pere Albertí, que és l'actualidad d'aquesta casa la setmana passada, ens va dir que ell hi anava i hi anava amb autús, a més a més. Molts han anat amb autús. Molts autús, alguns amb avió... Però mira, pèrdem el... Nivell basilea del Barça, això. Sí, sí. Pèrdem el Barça, encara. Foteu-te'l, nosaltres tenim el Madrid, que hem de guanyar-lo. Sí o sí, l'altre... Va, espera, ajudem un equip català, també. Doncs ara sembla que no, però en passem. No, pel Madrid ens costarà, també. Com a Madrid hem d'anar per als que podem i pogués estar allà. Hi ha una cosa, avui no estem fent tertulia esportiva, però això és un tema ciutadà, però deixeu-me dir una cosa. Jo crec que hi ha hagut un petit procés en els últims dos anys, un petit procés d'un dictacularització. aficionats que... sobrevinguts als girones, a dir gent que no hi havia anat mai, que no havia seguit aquells anys de regional preferent, ni de primera catalana, ni els llarguíssims anys de tercera, allò pujant entre tercera i segona B i tal, i que de sobte s'han apuntat i complen el camp i qui van... I amb aquesta gent he detectat un cert procés allò de dir, escolta, que he vist crítiques a Mitchell. Escolta, la Girona té 7 punts, està en llocs europeus. Sí, varen perdre una 4 amb el Barça, he vist crítiques a Mitchell. Aquesta gent sap exactament què estem parlant i aquest és un petit problema de colorització. Són com els nous processistes. Podria haver dit que no sé, als madridistes no els passa tant, als madridistes quan tenen ferides se'ls atapen i se'ls allepen. És com això, ara imagineu que per exemple, us en recordeu les obres del Cap Nou, que se n'ha parlat, els veïns que es queixaven, omplint-se les notícies, i alhora surt que aquell gran estadi, el millor del món que deia que és a Madrid, que han hagut d'anul·lar tots els concerts per ordre judicial, perquè no estava ben insonoritzat i molestava ningú. Un disgust que tenen algunes filles. No se'n parla, a Madrid? Sí, esclar, i tant, eh? No, un que li diuen Andela Fuentes, potser no preguntis. Valga amb Déu. Sí. I no és Andela el nostre... No, no, no. Jo el dic sempre un d'aquells que canta cansat, però es veu que ja havíem aconseguit les entrades, que era com entrar en el sorteig. Però fixeu-vos-hi que a la premsa de Madrid ningú en parlava. Passi el que passi, és a dir, aquest home té un poder i no se'n parla. Jo crec que entre poc i massa, jo crec que aquí a vegades és aquella sensació de discòrguer contínua, de lluita total. I allà, en canvi, la sensació aquella de que tot passa bé. Em feies recordar que parlaves del Girona, que no sap la gent, no se'n recorda. Ah, recordem-nos quan miràvem a dalt i vèiem a Vilatenim un Figueres. Havies de mirar l'aire. Miraves i veies que pel amor s'havia fet un camp que tal. Figueres i pel amor. El Llagostera no sé què. Vaja, que gairebé... Bueno, sí, però no es va passar mai pel davant. Ens va igualar, però... Sí, sí, però clar, deies que no seria, en fi, un poble petit, tenia tota l'èpica que després el Girona ha tingut a primera, l'èpica d'una ciutat petita, tal, tal, tal, jugant a primera. Aquesta èpica, quan estaven en categories inferiors, se l'enduia en Llagostera. I el Girona era un projecte de fracàs continu que anava fent la Bilobiu. Fins i tot el Bilobiu semblava que havia de... El Bilobiu va portar durant uns anys l'equip com si fos una empresa, el va pujar de tercera al regional. segona B, que no va jugar segona B perquè van renunciar a fer-ho, i com va veure els entrebancs que hi havia i les històries que hi havia, van eliminar el primer equip, van continuar uns anys més amb les categories menors, que van cedir el Girona. Sí senyor, les menors van passar al Girona. Tu com a membre de la fundació, de la fundació... Nosaltres vam heredar... d'una altra fundació en aquest cas. o vam arribar a un acord amb el diluï i la penya bons aires. Són les dues incorporacions que va fer el base. La base de tot és tenir un bon base. El Bons Aires va donar els equips de base i les categories les va donar el Villavi, aquell Vilúnic que presidia Josep Panella, que funcionava com si l'únic equip del món mundial, l'únic club del món mundial que en el moment que va dir que plegauen tenien dos camps en propietat que van encerrar l'Ajuntament i 30-40 milions de pessetes i els drets de molts jugadors que se'n va aprofitar No sé si dir mal a aprofitar l'Ajuntament de Vilubí a qui li van encedir tot això. És a dir, va ser una d'aquelles coses que tant em passa, eh, perquè normalment els equips de futbol sempre has d'acabar-hi... Home, i pagaven bé els jugadors d'aquella època. Sí, els tenia, estaven molt ben tractats, això és veritat, sí, sí. Abans, quan has dit també el del... no sé, pensar el Madrid i tota aquesta... Aquesta aturada de concerts i els veïns, i el soroll, i crec que és un indicador, perquè allà hi ha un impacte directe d'un lloc on es produeix una quantitat de decibelis insostenible per la convivència o per la vida tranquil·la dels veïns, però crec que... Les ciutats que han tingut molts reptes, el repte de mobilitat, el repte de residus, els reptes diversos, un dels reptes que ja haurien de començar a plantejar-se i posar en agenda seria el soroll. Les Ciutats Tranquiles fa molts anys va sortir un projecte que eren les Slow Cities i de les Slow Cities hem passat a les Smart Cities, no? I de les... Bé, és igual, posem-hi l'anglicisme que vulguem, però crec que una ciutat amable és una ciutat que no és estrident, que no ha de sentir passar cotxes amb la finestra baixada, posant la música que vulguin o la ràdio que vulguin, però... Jo crec que hi hauria d'haver un esforç, no dic punitiu ni regulador, però sí que hi hauria d'haver... Hi poden haver moments d'eufòria a la ciutat o veïnal, però hi ha una festa major, Hi ha cosetes que, evidentment, tots, si ens estimem la ciutat, doncs acceptem que hi hagi aquests moments d'eufòria, no dic els focs artificials, o ara que més o menys es van fent a cada barri. I on és saber que per Tots Sants és un dia que no és adequat per passejar? Però jo trobo que aquí Girona és bastant amable en aquest terme. No, no ho és. De quina Girona parlem? No sé, jo la vol tothota caminant. Com que en Joan quer sempre no da allò que els castellans diuen puntada sinila, suposo que ens vol portar cap a algun lloc. No, no, no, dels grans eixos viaris que són focus a contaminació i de soroll amb busos que es produeixen, jo què sé. A neu a mitja tarda l'alçada dels maristes, a neu a mitja tarda el Fedac. al Fedac de Sant Narcís, hi ha embussos a Fontajau, hi ha molts cotxes esperant a Domeny, al costat de l'escola de Domeny, soroll, pitades, motos, motos que pugen de decibelis, aneu per... Sant Eugènia és un barri que ha quedat encaixat entre els dos grans eixos, la vella carretera i el passeig del carrilet, el passeig Olot, és molt sorollós, molt dens, A veure, aquesta ha vingut... Va créixer molt malament perquè va passar de ser un poble de 2.000 habitants a un bàlbi de 10.000 o 11.000 que s'ha convertit en un bàlbi dormitori, en certa manera. També s'hi viu, eh, però perquè en un moment determinat ha de ser un municipi. Clar, també s'ha de parlar de tot això. Hi ha zones... Forolloses i denses aleshores punta i això jo crec que és un repte que algú hauria d'aprendre perquè la ciutat sigui amable no tot ella, no només les zones petonalitzades. No, no, totalment. Hem de ser més actius amb l'urbanisme. I el nostre urbanisme ha d'anar cap a una ciutat tranquil·la, és evident. Amable, agradable. Què fa falta aquí? Fa falta per un costat la nostra consciència. Correcte. De fer-ho servir. Vosaltres aneu amb bicicleta i jo ja no puc. Aquesta moto no me la posaran a mi. I després fa falta transport públic. Si haig d'anar de Montilivi fins a Girona al centre, és una mica aventura, no és ràpid. Les coses que tots els grups municipals han estat d'acord, jo diria les dues últimes legislatures, és que hi havia un cert acord, deixeu-me tirar una mica a pobre cross, a treure cotxes al mig de la ciutat. I això era bastant transversal, perquè ho defensava govern i oposició, fos qui fos qui hi hagués govern i oposició. El tema és que costa fer-ho. Perquè per fer això es necessiten, perquè a mi em diuen esoris, que n'hi ha però que no n'hi ha prou, i es necessita transport públic millor del que hi ha, que no vol dir que no sigui bo, però vol dir que es necessiten més freqüències, ara es estan fent alguns Algunes obres, per exemple, el camí al bus, que traurà dos vies entre el pavelló de Sal i el pont del Dimoni. El pont del Dimoni allà ho faran. Ve la setmana la mobilitat i es traurà una part de circulació durant unes setmanes, diguem-ne, a la plaça Catalunya, que és on voldria dir Tot això són intents, però potser com en el seu moment hi va haver-hi una aposta molt forta i molt criticada, no ens en descuidem de treure els cotxes de l'Alamble, de Santa Clara o del Caldenou, potser el que es tracta és d'ampliar una mica més. Però és clar, per fer tot això s'ha de garantir que la gent que està al barri vell i que té pàrquings allà pugui passar s'ha de trobar una fórmula pel càrrega i descàrrega i s'ha de ser valent en el sentit de prendre decisions, que és el que crec que volia dir en Joan. No, bàsicament el que dius d'aquesta reducció de carril no ho sé eh, des del mapa, des del Google Maps es deu poder veure molt bé però si algú fa la passejada pel passeig Olot des de Sal cap a Girona per la banda dreta on hi havia els paviments julià i les oliveres dels al·laciants. La banderadeta vinguent de Salt, direcció Girona. Direcció Girona cap al pont del Limoni, el que després va ser a l'Urbis, allà hi ha una densitat tremend de com es retiri un carril, serà un caos circulatori. Això s'està fent amb obres als ajuntaments de Girona i Salt, obres que fa la Generalitat en fons europeus. Ja ens estavellarem, és igual. Escolta, ja ens estavellarem. Vull dir, però els veïns de Santa Eugènia i de Can Givert diuen, hòstia, no han vingut aquí, desconeixen aquest tros. Queda molt maco sobre el plànol, però és que de veritat serà un caos absolut. El problema de la FEDAC i dels maristes és de la gent que va buscar els nens a col·legi i t'hi fa precant malament. de qualitat a prop dels barris on vivim i que les concertades que també són de qualitat convisquin armònicament el que no pot ser és que haguem de desplaçar nens de primària a l'altra punta de la ciutat impactant en vehicles particulars negaries la llibertat No, jo no negaria la llibertat, però toques aquests centres concertats que resolguin els problemes de mobilitat i que no impactin en la mobilitat de tots els ciutadans. I fa l'efecte que hi ha escoles públiques que també tenen aquest problema, eh? Vale, doncs que hi van a portar els cotxes. Jo sempre, jo vaig al meu i vaig a l'Avinguda Paricot. És un desastre. Tothom va dir que ho canviaria. A carrer de la Creu i Paricot són dues coses que fa falta terrorisme urbanístic. Per exemple, la Creu, que ara ho treu vostè i l'Arcalde amb un article que va fer començament, diguem-ne, d'aquest curs polític va parlar dels grans reptes que té, i eren els reptes que ja els sentíem d'altres, perquè parlava de l'entrada a sud a la carretera Barcelona, parlava de treure cotxes a la plaça Catalunya, i parlava del carrer A la Creu. El carrer A la Creu es va fer amb fons europeus, que si es canvia s'haurien de tornar. Però el carrer A la Creu té una solució molt fàcil, des del meu punt de vista, treure cotxes aparcats. Si treus els cotxes aparcats desapareix un tant per cent de perillositat molt alt. En aquells pedestals que han quedat allà al mig, que van molt bé per fotre a l'aire totes les llantes excepte les d'alumini que s'aixafen una mica, aquells pedestals. Jo hi posaria una figura de tots els alcaldes de la ciutat, que ja va com així, com si fos un passeig, un passeig de... com es diu? Alcaldes passats o futurs? Alcalde... jo no tinc la bola de vidre. Pensava que sí, eh? No, no, no. Alcaldes... Tots els alcaldes passats, allà, cada pedestal, i fins al final, així, podrem honorar quina creu, el carrer o la creu. No ho sé, bandica, bandica, bandica, i res. L'Ajuntament comunica, comunica, comunica, però... Què vol dir que comunica malament? No, comunica molt bé, és la nova tècnica. Tu has de comunicar bé, després fot el que et doni la gana, que la gent no ho segueix. Clar, això tant en llibre... Estar en un llibre. És vostè que es dedica a comunicar, jo soc periodista. Jo soc geògraf. A mi m'ha agradat molt l'atenció el que dius, això de la finestra d'Oberton, que jo no sé ni idea què era. És que tu comences a dir una bestiesa que s'acaba convertint en un fet, eh? Me l'entusiasma aquest tema, eh? I això estem fent això, no? Digues, tu digues. Sí, tu digues i ja està. Llavors ja acaba fent pòsit i... Sí. Bueno, no ho sé, és això. La gent parla també dels calaixos del calaix, no? Parlaven del calaix de la Madrenes, el calaix de la Madrenes. Han quedat moltes coses al calaix i ara ja tenim una calaixera sencera. Ja no és un calaix, ara ja tenim la còmode que deien abans les àvies, no? Suposo que aniran quedant coses així, però comunicarem molt bé. I si no, sempre serà culpa del papa o de la mama. El papa i la mama són els governs que hi ha superiors. A vegades és culpa del papi de la mama, perquè hi ha coses com per exemple... Bueno, Girona m'ha anat el mateix durant 14 anys, vull dir que... Sí, abans dels altres 30. I 30 i picos d'abans. I durant un temps, un any i mig, diguem-ne, que varen governar Serà culpa de Santaló també, no? Serà culpa de l'alcalde Santaló. No, culpes no, però no hi ha culpes. El que passa que quan es fa partidisme s'ha de fer allò a cara treta. És a dir, que la ciutat té problemes, és cert. El que passa que en Toni ha dit abans una cosa que era que com marxes dius bueno, tenim una ciutat que ens agrada molt i la volem canviar molt perquè no ens la canviïn. Però que té problemes és evident. Tu n'has dit un. Per exemple, coses al calaix. N'hi ha. Aquest dia parlàvem aquí a la tertúlia. Hi va haver-hi un moment que els caramanen que havien estat a l'oposició. En el cas de Guanyem, quan estaven a l'oposició, deien que era molt fàcil fer coses i que ara que estan al govern es troben amb les traves burocràtiques que comporten. Què li convé Girona? Va Joan, que tu has començat a fer el... Bàsicament, són un govern de pols oposats ideològicament i com un model de ciutat que manen junts pel que sigui. Has dit que manen junts? Manen junts. Ah, manen junts. Perdona, perdona, ho havia entès malament. Manen junts. Manen junts. Pel que sigui, hi ha part de qüestions anecdotàries, de comunicatives, no? Ja et dic, el projecte de ciutat és suma zero, perquè clar, un tira cap aquí, l'altre tira cap allà, llavors el model de ciutat que plantegen les dues grans forces que hi ha en el govern, són antagònics la manera de fer, la manera d'entendre la ciutat i la manera de liderar-la. Llavors, bueno, doncs ens trobem amb això, amb una suma zero que per inèrcia, sí, Girona té programació cultural, bueno, la té i la tenia i sort de la societat civil organitzada i desorganitzada i dels grans projectes i esforços de fundacions i gent particular que porta desenes fent que si nit de poetes, que si jo, que si el FITAC, que si tal, a la Diputació, per aquí i per allà. Si no, això ve sobrevingut. A veure, aquest estiu es feia allò que es falla dels jardins del Barri Vell. Una part del govern deia que no i l'altra part del govern deia que si una subvenció li va donar una part del govern i l'altra part no li va donar. No, el tempo... I l'organitzador va dir, d'acord, doncs ja buscaré recursos a un altre costat. Tens una programació estable en una zona simpàtica del barri vell, si ho adeques bé amb els veïns, creixen molèsties, el tema acústic i tal. doncs tens gratis a l'Ajuntament gratis, subvencionant una mica tu no podries fer aquella programació pagant tu de la teva butxaca una part diu que sí, l'altra diu que no i la cosa sobreviu és una mica l'exemplificació de que Això és una mica el que passa en els governs de coalició, com que ningú va guanyar, tots els governs de coalició fossin els que necessitàvem la suma d'algú més. Sí, però clar, és que a nivell local una cosa és a nivell nacional i tal, però a nivell local necessites una mica de sintonia. la desarmonia és absoluta. Aquest any i mig que porten, 17 sobre 27, van fent i van sumant, i tothom, a partir d'aquí hi hauria grans hòsties i van tirant. Bueno, perquè la trona... La gran trona. La trona... Això vol per tot i per sempre. La trona, clar, t'agafes la trona i vas tirant, però no ho sé, per exemple, no entenc Junts en aquest govern, o no entenc guanyem amb Junts, vull dir, no ho sé. No l'entens ni a nivell independentista. No. Tampoc. Tampoc. Tampoc. Bé, no. Sí. Junts i guanyam és el mateix. En aquest nivell, ara és Esquerra, el dolent de la pel·lícula. És veritat. Sí, sí. No, no. No és dolent de res, però... Sí, és veritat, que en el tema aquest, ara Esquerra és el gran traïdor. Bé, no. Tot és... Bé, no. No, el gran traïdor. El gran traïdor. Sí, esclar. Bueno, doncs haurem de tenir la nostra opinió. Bueno, no ho sé. Jo, pel que diu el missatge, els mitjans... I el que deia l'altra gent és el que jo penso. No, clar, mentre estem aquí, entre herois i patriotes i traïdors i tal, la ciutat és la ciutat. La ciutat va fent i la ciutat està treballant. La ciutat, sort que va fent, sort que va fent la ciutat. No va fer, perquè hi ha molta gent que treballa i t'agradarà més i t'agradarà menys. No, no m'encanta, perquè... No sé si alguna cosa que pot fer guanyem em pot no agradar i alguna cosa que fa Esquerra em pot agradar i alguna cosa que fa Junts em pot no agradar. No sé si fa alguna cosa, perquè la veritat, Esquerra és com la gran invisible. La gran invisible està invisibilitzada. Potser no comuniquen tant com alguns altres, però segons mi, la Sevaria la deuen portar igual de bé que les altres, perquè, per exemple, si mal no recordo, i no estic aquí per defensar... Esquerra i en Quim Menys, pensant a la porta cultura, no? O l'Adam porta... Perquè que per tant les coses es van fent, com tot, igual, com promoció econòmica, com tot. Les coses es van fent perquè l'Associació Civil és forta i... i amb... el turrai. Girona és el turrai. No, no és veritat, jo no hi estic. L'Associació Civil va tirant. I et posaré un exemple. La carretera Barcelona, clínica Girona. Tot l'altre, que depèn d'altres de joves. No farem res. La va criticar molt en el seu moment. En el seu moment, exacte. Afortunadament que la tenim. Afortunadament que la tenim i tenim un gran nivell d'assistència. Iniciativa privada. Iniciativa privada, si no... Si no, l'altre va fent. Sí, tu truques a l'Ajuntament, ja t'ho reclararan. Ja torno a clarar-me. No sempre és per un tema d'una idea política, que sigui guanyant, que sigui junts o que sigui els socialistes. Simplement, a vegades també hi ha tot un tema de tecnicismes, de tècnics que estan allà treballant. Vull dir que podem anar molt lluny. Aquí ara toquem un tema molt delicat, que és la burocratització. Però és la que és. Però és l'excessiva burocratització. Però segurament aquestes solucions de no sé, de pericot torno al pericot i jo, algú ja els està estudiant, però abans no presenti el projecte, abans no li provin, abans no passin ple, abans no s'assemblin els tècnics, potser algun net meu ho veuran. No, no, d'acord. Aquest per mi és el gran problema que tenim, que tot és lent. I els mateixos polítics s'enqueixen d'això. Exacte. Els mateixos polítics s'enqueixen de dir, ens veiem molt, molt retrasats a aquest tipus de temes, i es tindria que ser valent. El problema és on està la línia de ser valent. Si el tècnic et diu que no pots fer-ho... La de valent és que et carregues amb el teu patrimoni. Si el tècnic ha dit que no i tu dius que sí, doncs mira... Aquí és on hem tocat fons. El problema és que segurament abans que el tècnic... No parlem de res en concret i parlem de tot en general. El problema és que abans el que no es manifesta poden passar molts mesos. i aquest és un gran problema. Aquest dia, a nivell de país, el propietari Bonpreu explicava una cosa que em va deixar preparat. Un supermercat més o menys gran pot trigar 8 anys a tenir els permisos. A Girona, obrir una botiga, hi ha botigues que estan obertes que dius que més o menys posa llogat i que saps que hi faran alguna cosa i que pot passar tranquil·lament un any i dius això no? En tots els aspectes no té cap sentit. T'entres a talons perquè es calega dir a l'emprenedoria la gent que vol, perquè la gent per demanar un permís d'obres ha de tenir llogat per llogat. I si ha d'estar un any allà, ha de pagar els lloguers, ha de pagar els... La de recursos, iniciatives i projectes que perd la ciutat per aquest problema és incontable o reforcen equips o reforcen equips o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball o s'agilitzen metodologies de treball Sí, sí, però la cosa s'encalla. Capacitat de risc, lideratge, visió de projecte de ciutat, amb ganes de dir, me la jugo, no estic parlant jurídicament, o sigui, ens l'hem jugat per altres coses i per un projecte urban ens la juguem, doncs bueno, doncs no ens la juguem, no, ara resulta que amb el que és més proper, que és la millora de la nostra ciutat. Aquí serem curosos i esperarem tota la tecnoborocràcia. Un veí s'ha esperat 10 mesos a tenir el permís per posar plaques solars. 10 mesos? 10 mesos? Com? 10 mesos? Això no s'entén. Les plaques solars és Generalitat, no? No, perquè l'Ajuntament de Girona continu, no li ha donat el permís fins que no li ha vingut a bé. La companyia estava al·lucinant del fre que suposava per al desenvolupament de vuit plaquetes solars en una vivenda. per part de l'Ajuntament de Girona. Què passa? Això és un fre? És un fre en els ingressos? És un fre en la millora? En l'ecosistema? No, que sigui. Aquí sí que hi ha una decisió política que jo crec que tens tota la raó. És obvi. Hem de reforçar el que té prioritat. Si estem parlant de sostenibilitat, les sostenibilitats i estem parlant de mobilitat. La mobilitat, no tot. Comencem pel més important, per la ciutat. I aquí sí que estic d'acord. És una decisió política. És a dir, ara ens dediguem a això. no s'ha fet cap petició a òrgans superiors per desamientar la ciutat. Ho hem pagat cash perquè l'any passat se'ns va passar per al i l'altre també, quan hi ha hagut ajudes, ara això del Next Generation segur que s'acabarà algun dia, doncs haurem perdut l'oportunitat de treure Hectàries quadrades d'amiants. El tema de la Cabrera-Bersona, que és un tema des de fa 40 anys que s'hi sap fer, ambiants. No, però dic ambiants en aquells garatgets, en aquells raconets, en aquelles zones que havien estat industrials com per exemple el Pla de Palau i que es van transformant en solars urbanitzables, hi ha un munt, hi ha un munt. Doncs clar, els veïns, Pregunten, hem sentit que hi ha alguna ajuda tal? O la demana vostè pel seu compte, o aquesta ciutat no li ofereix. Ara tenim l'oficina de suport a la gestió de residus. Veig que fa una visió bastant crítica de tot això. Parlem de temes concrets. Com ho veureu? Perquè és clar, vull dir, el partit de l'oposició que va guanyar les eleccions, Sílvia Panique, ha deixat l'Ajuntament. Com afectarà això a l'ur municipal, Toni, Marta, Joan? Home, hem perdut un gran actiu a la ciutat, eh, a la Sílvia. Hem guanyat un gran actiu al país. Sí, però jo, des de la missió de Gimony, caram, a mi a la Sílvia m'agradava, l'havia treballat molt, a aquesta ciutat. Jo crec que el PSD ara té un problema, hauria de trobar-li un relleu. Més d'imatge? Té una feina de fons. Primer l'ha de trobar. No, d'imatge no la veig. Ho dic perquè, per exemple, hi ha una persona que és molt trempada com esvia Sporting, que tot el tema dels números el té bé, però és veritat que el PCC ha perdut el número 1 i el número 2, perquè Pere Perlamont va anar de subdelegat i Sílvia Panè, que ha anat a la macroconselleria, que és... Que hem de visualitzar en Perlamont. Jo crec que hauria de fer així. És el gran actiu que té ara el PSC. Pasa el meu punt de vista. Ho veig així. No ho sé, no el soc afiliada del PSC. Home, però és una visió global. Sí, una visió global. És que la Sílvia és una tia trempada i sí que és cert que penso que al partit lig costarà trobar, tot i que jo, que he escoltat diverses vegades a la B.S. Porrin, és una persona que la trobo molt intel·ligent i molt pencaire, i per tant penso que podria ser un bon actiu. Amb en Parlamont potser el desconec una mica més. Tot i que és una persona molt amable, més personalment. És una persona molt amable. Amb una cultura impressionant. Jo penso que ja trobaran ells qui pot ser la persona adequada. Potser torna la Sílvia. O potser ja ho tenen tot pensat. No, és evident, Joan, que el PSC, diguem-ne, té el govern del país i ha tirat molt, diguem-ne, de gent molt ben posicionada, molt municipal, diguem-ne, per les seves estructures. Ha marxat l'arcalde de Palafrugell. Per altra banda és un normal, també. Víctor Puga, que ja no estava en aquests moments, diguem-ne, a l'Ajuntament, però que havia sigut arcalde de l'escala, també se n'ha anat. el govern, s'han emportat gent important, han hagut de fer retocs, però és clar, Sílvia Panequer, un actiu importantíssim, que passa que és clar, és que a part de la portaveu del govern, és que li han donat tot, eh? Vull dir, tots els balons també, perquè té territori, té tot el tema del desenvolupament del Parc Eòlic i de les Saladores, que ja ha dit que coses interessants, Rodalies aquí de sota la seva protecció, diguem-ne, del departament. Habitatge, que és un tema cap d'alt. Jo que el portaveu sigués aquest, ell no ho hauria acceptat. Bàsicament. Jo també. No ho hauria acceptat. La de portaveu és el que menys claveig. Amb l'intel·ligent que és, pensava que jo no ho hauria acceptat. Ho farà bé. No, no, perquè no ho faci bé, no? No perquè no ho faci bé, però tots els portaveus es cremen. Entenc que si el dia X, ni que sigui el mes d'agost, es despenja el telèfon i et truca el que acaba de ser anomenat president i un projecte que tu has compartit i et diu, vine cap aquí, contestar. Miri, és que jo em dec a la ciutat de Girona que s'hi veu i que estic molt còmode asseguda aquí a l'oposició. No, aquella comoditat que sempre li ha agradat tant a la CUP i que li costa quan es troba... Els partits de govern no s'hi troben bé l'oposició, eh, i la Sílvia Peníñez no es trobava bé l'oposició. No, però imagina... No, no, no, no. No, no, no, la Sílvia... La conec de fa, no ho sé, 40 anys. No la conec personalment des de fa 40 anys i, per tant, entenc que aquell gust agredolts de dir, ostres, és una crida a una cosa molt, molt major i d'alguna manera ella es manté, d'alguna manera no, de moltes maneres, es manté present fent seguiment constant de, vull dir, Crec que ahir estaves seguint el ple de l'Ajuntament. I per tant, bueno, és present. És present i segueix present a la ciutat, no? Vull dir que... No ho diguis gaire, això, perquè amb una conselleria, et dic jo, que hi ha molta feina i la carretera en té molta. Esclar, esclar... Si us pot permetre estar seguint el ple de Girona. Està molt bé, però... No, vull dir, sé que d'alguna manera seguia, d'alguna manera seguia, no, que una cosa no li... Que té molts de fronts oberts. Una cosa no li traurà l'altra i sí, que clar que és una macroconselleria, no ho sé, veurem les de venir, si s'aproven pressupostos a la Generalitat i com anirà avançant tot plegat, perquè clar, és un nou paradigma ara, no? i el govern del país, perquè ell ha entrat d'una manera molt com és ell, allò d'una manera tranquil·la, però jo crec que governant hi hem decisió, és a dir, la pròpia ciutadania panecàdica es farà una desaladora, s'està preparant el tema del parc eòlic, per cert molt intel·ligent el nomenament de Jordi Sargatal, per portar-me d'inviat, ara té un altre nom eh, però ja ens entenem tots, També ha fitxat amb el Nadal Ferreres, que és una de les persones que durant molts anys va estar al capdavant de tot el tema d'infraestructures i que ha tornat. Com ho veieu el tema de País Toni? Dóna sensació que és un govern que té ganes de fer coses. i ens convé. Fins quin límit tindran? No ho sé, perquè ara és un gran moment, perquè a Madrid tenim el que tenim. Però jo no veig clar què passarà els propers mesos a Madrid. És a dir, aquest govern pot funcionar sempre i quan tingui el PSOE a Madrid, quan... Quan allò es trenqui, en parlarem, eh. Però sí, no ho veig malament. La veritat és que m'ha sorprès aquesta posar-se de seguida a la feina, que crec que és l'estratègia per demostrar-ho. Més que comunicació... Abans en parlàvem, el PSOE, el Partit Socialista, diguem-ho així, és per no parlar de PSOE, del PSOE, és un partit de govern i aquestes coses l'estem molt interioritzades. Està acostumat i té gent per fer-ho i gent preparada, i si no sap aquí on córrer. Els noms que has de veure en Juli és un pancaire, que ha estat fins ara alcalde de Palafrugell. La Sílvia, bé, no ho he de dir, és reconegut que anar al seu costat és treure... Crec que la Sílvia li ha reconegut fins i tot l'oposició de Girona, que era una persona que havia trepitjat la ciutat, que era policia de dalt a baix i que... Anar del seu costat és tenir flatu, vull dir que, clar... I llavors en Jordi, tant en Víctor Pueu, en Jordi mateix i en Manel, són gent que al llarg dels anys, alguns més anys i d'altres menys, Tinc entès, i en algun cas ho sé, que la Sílvia sempre els ha tingut a consulta, sempre interlocutat amb ells perquè un no sap de tot i per tenir coneixement a la matèria. I també t'he dit que en Manel... ja tenia ganes d'estar tranquil. Vols dir? Vols dir? I al final, suposo que també els anys de compartir, de discutir sobre projectes possibles i potencials, doncs bueno, al final ha dit que endavant, endavant acompanyant la Sílvia. una mica el que m'arriba, Marta, al govern de la Generalitat. Bé, no, una mica d'acord amb el que ha dit el senyor Bou, jo sí que sembla que ha començat així com plantejant, no sé si es farà tot, el que hi ha són moltes incògnites, perquè hi ha només el tema del... de la, com es diu, de la finançació singular, de tot, que hi ha... Però ja queda clar, tindrem una fins i a menys singular, que serà igual que el dels altres, però... Sí, no serà singular, serà plural, però és igual. Aleshores, bé, d'aquesta contradicció entre, diguéssim, l'equip del senyor Illaquí amb el sanchisme allà, doncs jo penso que... que no sé jo si tot està tan clar perquè tu t'escoltes notícies de la part de Madrid i t'estan venent una cosa i aquí te n'estan venent una altra. Per tant, no ho sé. Jo no hi confio gaire i penso que hi haurà moltes coses que ens aniran a la contra com a país, parlo del meu, de Catalunya. Espero equivocar-me i que puguin anar les coses bé, però... Tornem sempre a la mateixa discussió, el tema està amb el finançament. Totalment. I com que això no serà real, Com que no serà real, estarem sempre allà mateix i amb moltes coses a darrere. El finançament és insuficient perquè és injust, perquè se'n van molts diners d'aquí. Les bases són finançament i llengua. Són les dues coses que no podem deixar, però sembla que són les que cada vegada... Si el senyor Illa no sap dir Lleida... No, és un dir, però és tot plegat. No, amb el fluix no, és igual. Es marca una voluntat. No en parlarem més, no perquè us talli la paraula i jo la tregui, sinó senzillament perquè queden 15 segons per arribar a les 11 i s'acaba aquesta tertúlia que jo crec que està molt agradable i que hem parlat una mica de tot i de la ciutat i li voldria agrair a en Toni