Girona: 2 anys de mandat, residus i burocràcia

El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Molt bon dia, entrem en Temps de Tartuia, Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 27 de maig. Estem acabant el mes, estem entrant el juny, tenim a la cantonada l'estiu, meteorològicament parlant jo crec que ja ha arribat, i de la ciutat, de tot això, i si volen també del temps, en podem parlar amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí en els estudis del carrer Malmes. Mariona Ferrer, periodista, molt bon dia, què tal? Bon dia, molt bé, content d'estar aquí. I de nosaltres de tenir-te, i per parlar una miqueta de la ciutat, com també estem contents de tenir el senyor Xavier Sama. Molt bon dia, Xavier, empresari, jefe gros dels Manalles de Girona, president, no? Penso que és el carrer, no formalment. Què tal, com va tot? Bé, molt bé, molt bé. Gràcies. I he deixat en últim lloc, com a tercera por de la tertúlia, una persona que avui s'estreni i que ens fa una certa il·lusió que estigui aquí, perquè és un periodista, diguem-ne, el que coneixem des de fa molts anys, Jesús Badenes, molt bon dia. Bon dia, jo content també d'estrenar-me avui. Nosaltres estem agraïts que ens vulguis acompanyar per passar una certa revista a la ciutat. Ara, Anna, dèiem que en parlarem, sempre hi ha coses de les quals parlar. I una d'elles, per exemple, és que tal dia com demà farà dos anys que hi va haver les eleccions municipals. Dos anys han passat ja, estem a meitat del mandat, i us volia demanar com veieu la ciutat, com creieu que han estat aquests dos anys. Va, Mariona, que tu ja estàs acostumada a aquestes coses. Ha sigut un mandat que va començar fora amb moltes expectatives i potser a meitat de mandat encara queden molts deures pendents del que es va prometre i ens quedem amb grans titulars que potser no són massa positius per a l'executiu, com és el canvi del sistema de recollida de residus. després melons que s'han obert a com què fem amb els turistes ciclistes, tot i que després s'han anat a pa i vegat, però jo crec que aquesta primavera no ha sigut tan dura en aquest aspecte, però sí va ser-ho l'any passat, i potser... Un tema que ja havíem tret, però que sí que dels pocs que fan goig, o que pots estar-ne una miqueta content, que és la renaturalització de la ciutat, que aquesta primavera amb aquestes pluges ha portat aquest esplendor de plantes salvatges i de silvestres, diguéssim, als escossells i als parcs de Girona, i potser ha sigut una de les poques coses més visibles. La resta, hi ha canvis, però encara amb molts assumptes pendents en què es veu l'executiu És un tripartit aquí que cada un té els seus interessos amb molta gesticulació, però les obres pendents, sobretot el que fa d'urbanisme i infraestructures, potser l'única cosa que s'ha acabat és la plaça Joan Brossa, i això no ve per res de l'Ajuntament, no estava ni escrit en el pla, si no ha sigut uns diners europeus que ha traçat la Generalitat i tenim allà un baixador i una plaça, però el carrer de la Creu, tot just ho estem parlant, no?, que potser serà un dels seus assumptes que avui debatrem, que s'enfada el carrer de la Creu, però després altres reformes urbanístiques o de nous equipaments estan a les Beceroles. És cert que l'Ajuntament és un transatlàntic, hi ha hagut dos anys de llimar moltes espròs internes, d'assumptes pendents que havien quedat pendents, perquè sobretot amb el que fa a la plantilla... però que després el ciutadà el que veu és que li pujan l'IBI, o que li pujan els impostos pel que fa a les escombraries, que les aigües sí que són públiques, però la gent no acaba d'entendre què ha passat amb Catxa. Crec que hi ha hagut, ja som despendents de comunicació, de millora en comunicació i d'entendre què està fent l'executiu, sobretot guanyem en aquest aspecte. Xavier, Jesús, Jesús, Xavier. Sí, sí. Bé, jo respecte a les expectatives dels mandats municipals aquests o mandats passats, la primera de les qüestions és que qualsevol consistori, el primer que s'ha de plantejar és Si tot allò que pretén és possible. És a dir, perquè al final fer volar coloms ens agrada a tots i segurament tots voldríem carrers peatorals i tots voldríem zones verdes i tots voldríem... Però la ciutat ha de viure, la ciutat s'ha de moure, la ciutat ha de tenir un equilibri entre totes les coses, no? Per mi, el govern municipal el primer que s'ha de plantejar és el tracte amb els ciutadans. És a dir, que un ciutadà... El primer que hauria d'entendre qualsevol govern municipal és que les necessitats que tenen els ciutadans se'ls cobreixin. I se'ls cobreixin amb què? Hem de demanar una llicència d'obres... Una qüestió puntual que puc explicar sense entrar en més detalls. Un equipament esportiu. La ciutat té necessitat d'equipaments esportius. Mesos i mesos, licències als bombers... Jo crec que aquesta és la primera qüestió que s'ha de resoldre. Que algú vulgui obrir un negoci i que això sigui àgil, que això sigui ràpid. Que tu vagis a l'Ajuntament i et tractin bé. que et pari la policia municipal i que no pressuposi que ets un delinqüent, etcètera. Aquesta és la primera qüestió a resoldre. I després podem entrar ja en temes concrets, que s'entén un que són d'ideologia i que, en el cas del govern municipal actual, sempre intenta resoldre temes de minories sense donar-se en compte que moltes vegades acaba perjudicant la majoria. Jo crec que fins que els polítics no tinguin clar això, És molt difícil que les ciutats avancin de veritat, perquè hi haurà projectes concrets que poden ser interessants o no, però políticament, i podents en anir més enllà, redueixen l'horari dels treballadors, que em sembla molt bé, o impossibiliten la possibilitat de generar bé en el cas de segons quins negocis. Però no fan una reforma global perquè aquell negoci pugui continuar treballant, pugui continuar funcionant. Perquè en el moment en què tu apliques tots aquests canvis... Si no fas, que és una mica el que es planteja ara, que no sé si serà així, amb les 37 hores i mitja, i que realment hi ha una queixa de dir, realment podran subsistir els negocis petits o no, no ho sabem. Que passa que això passa pel damunt de l'Ajuntament. Sí, no, no, evidentment, evidentment. Però ho posava com a exemple amb l'aspecte que... Jo crec que els polítics el que han d'entendre és que qualsevol moviment que vulguin fer no l'han de fer amb una visió concreta, sinó que l'han de fer amb una visió més àmplia. I això, desgraciadament, no passa. Jesús, tu que has fet el dia de dirigir en molts anys informació local, vull dir, coneixes molt bé aquesta ciutat, com ho fas? Com el veus, aquest malans d'aquests dos anys? Jo, bueno, s'ha apuntat una mica tot el que jo penso, però vaig a concretar una cosa que jo definiria amb una única... que és el que ha passat en dos anys és que hi ha hagut un bany de realitat. Es va arribar amb unes grans expectatives, el plantejament era de canvi, canvi, canvi, a més hi ha... Junts, que era qui exercia l'alcaldia, ja no presentava a la candidata que era l'alcaldessa en aquell moment i per tant ja es preveia que segur que hi hauria un canvi i llavors aquesta gestió de les expectatives és el que ens fa fer un balanç a mi i en el meu cas és que és un bany de realitat i és alguna cosa que fins i tot regidors de Guanyem m'han reconegut a nivell de converses privades i és que no s'esperaven que gestionar fos tan complicat I no diuen complicat perquè siguin ineptes o no estiguin incapacitats, sinó perquè la burocràcia, els propis treballadors municipals tenen uns tempos, les normatives són les que són i no esperaven que alguns dels seus projectes poguessin allargar-se tant en el temps. Llavors això és una de les qüestions i per tant hi ha un bany de realitat i després hi ha una altra cosa i és que qui no fa res no trenca res i evidentment un cop estàs al govern has de gestionar. Això fa que, per exemple, guanyem, surti perjudicat de decisions anteriors que s'han mantingut precisament perquè els dos socis anteriors de govern estan encara en el govern. Això té a veure amb com es va gestionar el pacte, es va decidir tirar endavant un pacte en què l'únic canvi pràcticament era l'alcaldia i la inclusió de la gent de Guanyem, la resta són la gent de Junts i Esquerra, la majoria regidors repetidors, és un equip enorme de gent amb la qual el normal és pensar que amb tanta gent no hauria de ser complicat gestionar i és al revés, es complica més... Amb la qual cosa el meu resum és una mica això, que ha sigut dos anys de bany de realitat, jo no puc fer un balanç concret de determinats aspectes perquè si parles amb la gent del carrer, amb qui conec, jo ja sé que els que jo conec no són tots els de Girona. però hi ha una sensació que no s'ha aconseguit ni tan sols tenir la sensació de canvi que es preveia. M'ha agradat el concepte aquest de bany de realitat, jo faig servir una dita que és allò que a vegades és diferent per acceptar que aprendre, és molt fàcil dir el que s'hauria de fer, és més complicat fer-ho, per dir-ho d'alguna manera. He vist que la Mariona t'escoltava atentament i més que agafava notes, això vol dir que deu tenir... No, no, hem plantejat una miqueta. No agafem notes per replicar. Estic plenament d'acord amb el tema del bany de realitat perquè t'ho diuen els propis regidors. I crec que en Jesús ha posat molt bé quin és l'escenari. Tens dos partits que ja han estat governant i n'incorpores un de nou. Per tant, sí que guanyem. en assumir l'alcaldia i incorporar-se amb aquest tripartit que només uneix l'independentisme, per tant sí que hem tingut un relat pel que fa a la llengua, pel que fa a les iniciatives polítiques en aquest aspecte molt fort, però no canviem el dia a dia dels ciutadans només fent una defensa del català, fent una unió dels alcaldes independentistes, que és el que tindrem el proper 31 de maig, aquest dissabte hi ha una gran trobada d'alcaldies independentistes sense aliança catalana, a Girona per rellençar un relat i fer front a les grans institucions diguéssim per part de l'àmbit metropolità però guanyem ha sigut l'únic que ha portat un canvi real podríem dir que sí que junts hi ha hagut un canvi però després el que fa les polítiques no hi ha hagut cap canvi guanyem ha assumit aquesta valentia. I jo crec que també se'ls ha de dir. Vull dir, tot petit canvi que hi hagi hagut, més disruptiu no, però a la ciutat, és perquè hi ha un equip de govern per part d'un partit que ha intentat canviar les coses. Ara bé, a nivell de comunicació és complicadíssim quan a dintre del teu executiu tens dos partits, però sobretot un, que és Junts, que a la mínima que tu comuniquis ideològicament el teu programa... se't tira la violar. Per tant, estem parlant d'un executiu que va teòricament a la una, però que hi ha molta por interna per part d'un partit que se'ls hi trenqui. I aquesta és la realitat. Estem tots just a l'Equador de mandat i ja sabem que això saltarà pels aires en algun moment. Però això ens porta... És política, eh? Estic fent anàlisi política. Però a nivell municipal és molt difícil, perquè una cosa és analitzar Pedro Sánchez i les seves polítiques i les estratègies, però l'àmbit municipal és a peu de carrer i canvia molt el resultat i la percepció ciutadana. Jo estic absolutament d'acord amb tu. però l'única cosa que fem amb això és que tenim un govern dèbil. Totalment, però és que en el moment en què amb una àmplia majoria... Aquest és un govern que a l'hora de les votacions no ha de patir, perquè són 17 de 27. Però té menys capacitat d'actuació. Tu abans parlaves d'algunes coses concretes, i jo, per exemple, una de les coses concretes Jo tinc uns principis que diuen que els polítics, precisament el que tu deies abans que era difícil en aquest cas, hi ha una premissa imprescindible, que és explicar-se, explicar-se, explicar-se, explicar-se molt. Jo porto la responsabilitat dels manalles, que és una cosa ben petita, i amb el que més hem treballat és amb explicar-nos, i hem donat la cara cada vegada que hi ha hagut... Doncs això és exactament el mateix. A mi, que a data d'avui, després de tot aquest festival, encara ningú hagi explicat que ha passat amb catxa, encara ningú hagi explicat que semblava que allò era una cova de lladres, i resulta que l'única cosa que hem aconseguit és que ens apugin les tasses, que ens apugin les escombraries, que... Jo a casa meva obro l'aixeta i surt l'aigua exactament igual que abans. Ni més ni menys. Quan dius CAPSA, que ja abans ho has dit CAPSA? No, no, sí, sí, però vull dir, com dius, què ha passat en CAPSA? Vols dir CAPSA o el que hi havia abans? L'empresa d'aigües de Girona, Sal i Salviar. CAPSA, teòricament, ara ja està sanejat. No tenim el mateix problema. Jo no parlo del sanejament o no. Carai, no sé si encara tenen director general o no. Han canviat... Diverses vegades. Vull dir que en el fons és una empresa que jo crec que no deu haver trobat la seva estabilitat, que ha entrat en dinàmiques municipals. Alguns hi tenim relacions econòmiques i l'única cosa que s'ha aconseguit és que es dificultin, que els pagaments siguin més ajornats perquè han de passar no sé quantes firmes. L'empresa com a tal avui Un, en quant al servei no ha canviat. Dos, econòmicament pel ciutadà és més cara. I tres, pels interlocutors econòmics que han de tenir relació amb ells, és una relació pitjor de la que hi havia en l'anterior direcció. A partir d'aquí, aquest canvi per què s'ha fet? Si us sembla... No, no, ho deia perquè podíem tocar... Tinc una resposta, eh, aquest tema, però... No, no, és un tema que està judicialitzat, però, d'altra banda, quina és la resposta? No, sobre CATSA, vull dir, clar, aquí hi ha un model ideològic, que és el gran debat continu que tenim en el govern de Girona. Encarir potser ara mateix, però d'aquí 10 anys... Està aprovadíssim, està aprovadíssim a nivell d'estudis a nivell de Catalunya que quan tu tens una aigua pública és més barata al final per al ciutadà al cap dels anys que no pas privada. És a dir, tens diferents estudis i tesis doctorals. Realitats. Realitat manresa. Manresa és un estudi i tota la zona central de Catalunya que porta n'hi ha més de 10 anys amb models públics i tens un resultat que no hi ha especulació en processos de sequera, en el que fa el manteniment també de les infraestructures. Pensa que CATSA assumeix i passa a ser pública en un context en què tens la infraestructura, que sempre ens queixem els mateixos també, de l'ACA, però després tota la infraestructura de canonades, d'aigües, està molt envellida. Per tant, ha d'haver-hi també una inversió en aquest aspecte. Deixem una miqueta recórrer. Al meu judici, jo opino que tenir una empresa forta d'aigües pública a Girona és una inversió de futur. Ara bé, hi ha hagut un procés d'assanejament de molta gent enfadada també perquè es canviés l'estatus quo, que hi ha més burocràcia pel mig, et diria, és que tot procés ara mateix públic genera molta més burocràcia. I això Europa ens ho ha portat i no sabem com sortir-ne. Les lleis són europees, però l'aplicació és gironina. Gironina però estatal. Qualsevol procés que has de fer, sigui amb la Generalitat, sigui amb el govern espanyol, sigui a nivell de diputació, tot és llarguíssim a nivell de burocràcia. Ara bé, a Girona hi havia molts anys en què no s'havia fet res. L'explicació de Guanyem és que tampoc pot apuntar directament a Junts, perquè el tens a dintre del teu govern. Però el contracte de residus que hi ha, i tenim els contenidors intel·ligents que tenim, si en podem dir intel·ligents, no és per culpa de Guanyem. I Guanyem no n'ha pogut fer banderes, això, perquè té Junts a dintre del govern. Però això és una senyora que es diu Marta Madrenes, que va firmar aquest contracte. Però hi ha una cosa, si m'ho permets, només per això perquè ho veig, és veritat. En aquell moment guanyem el que volia era el porta-porta, volia anar encara més enllà. S'hauria fet enrere, eh? I si ara és una mica desastre, doncs no sé què hauria passat. Jo crec que són les clàusules que tens del contracte i com el desenvolupes. És molt complicat això que estem implantant i també a nivell de relat, com s'ha explicat, de ser una ciutat pionera, som els primers a fer... ho has de fer perquè ho has de fer ja està, no t'inventis explica-ho al ciutadà que ho has de fer perquè Europa t'ho mana s'ha d'aplicar això i tens un contracte i potser el ciutadà t'entendrà més que no dir-los-hi som els pioners a Catalunya en una ciutat de 100.000 habitants en aplicar recollida selectiva en aquest procés desgraciadament la nostra controvèrsia no fa res més que afavorir-los amb ells i permetre el trampantojo constantment, és a dir Són de baixes emissions, etc. Imposicions d'Europa que no s'acaben de concretar mai, que cada vegada que arriba la data límit la perllonguem un any, etc. Jo no vull ser el, que ho deien, el barrofet enfadat, però ja està bé que ens prenguin el pèl. Ja està bé que ens prenguin el pèl. Vostè es compromet a fer una cosa, vostè la fa, i si no la pot fer, surt i ho explica. I la gent això ho entén. Tot l'altre, clar, si és allò del dentista, veritat, doctor, que no ens farem mal, i constantment la relació política és aquesta, jo crec que els ciutadans no volem això. Ho podem entendre, podem saber que aquesta és la realitat, perfecte, però llavors poder que vostè no es posi en segons quim per en general. Perquè es posa vostè... El pàrquing aquest d'aquí, amb aquesta obsessió que tenien també de privatitzar els pàrquings. Tot això, al final, estem parlant d'on volem portar la societat. Una societat més cap al lliure mercat o una societat més controlada? Perquè resulta que volem controlar absolutament tot el que passa amb tots els ciutadans honrats i que tenen un dur a la butxaca que li poden quedar patacada, però som incapaços de fer anar a dormir a la sopa les persones que dormen al carrer. És a dir, els drets de la gent on són. És un context molt més ampli en el que crec que cometem un error quan volem justificar el que passa simplement diguent no, no, si ja ho sabem que hi ha un error darrere i que hi ha una dificultat política i que hi ha una dificultat de consens i que som tres i que... D'acord. I a mi, perquè és tan fàcil que m'embarguin un compte si passa no sé què, i amb un senyor que està dormint al carrer deixant les... Jo si tiro la bessura no sé què perquè està ple, diu que hi ha un municipal vigilant-me. Però si hi ha un senyor que es caga allà a la plaça del Mercadal... Això ja ens està bé. Aquest és un tema complicat. Jesús, tu que ho estàs mirant però que has pres una mica de distància, per dir-ho d'alguna manera, el tema dels residus serà el tema del mandat. Això és evident. Segurament. Jo el que veig és que, independentment de si Europa o mana, que al final el que mana és complir uns percentatges, no és tant que si són uns contenidors uns altres, i aquí hi intervé també molt la influència... de les empreses que gestionen, que moltes vegades són les que et proposen quin sistema de gestió i tu t'aculls en funció una mica de la publicitat que et fan. Grans empreses, perquè estem parlant de desenes i desenes i desenes de milions. No parlo per parlar perquè he estat temporalment portant comunicació en un consorci de residus, no aquí a València, però curiosament la persona... que feia d'enllaç el consorci per la part privada, el consorci on jo hi era, era la mateixa persona que feia consorci aquí a l'Ajuntament de Girona, vull dir que conec personalment els models que proposen i moltes vegades són les empreses que gestionen les que... fomenten un determinat tipus de gestió. Dit això, clar, jo també vull recordar, per fer una mica de context, però el que deies que m'ho miro una mica de més lluny, és que clar, a part que el contracte ve signat d'abans, no podem oblidar que... Quan es diu, això és un tema de discurs, clar, la majoria social de Girona, en vot, va ser d'esquerres. O sigui, guanyant PSC i Esquerra, també sumaven per poder governar. Vull dir que... Ens podem queixar de cap on ens porten, però és que la societat està demanant això, o va votar això en aquell moment. Llavors, el que volia dir del tema dels residus és que, clar, jo el que he trobat a faltar, per exemple, és que... El discurs alternatiu que podia haver fet guanyant fins i tot des de l'alcaldia, que era fent porta a porta, per exemple, per mi ha desaparegut. Ha semblat com que es conformaven amb aquesta gestió i, de fet, a nivell de carrer la gent li imputa la gestió a enllucs a l'ellas. No li imputa ni a un regidor ni a un altre. La culpa que els residus estiguin com estiguin són d'enllucs a l'ellas. i ho veus fins i tot, mires un comentari d'un comerciant a Instagram que li han deixat les escombraries a la porta etiquetat a l'Instagram, llucs a l'ella no etiqueten a Junts o a Esquerra que estaven en el govern anterior per tant, al final que el que dèiem és una, s'ha de tenir clar el context però també s'ha de tenir clar les renúncies que han fet alguns perquè clar, si tu has renunciat a dir, per exemple que el que s'hauria de fer és reduir residus i resulta que, per exemple, amb el tema del cartró, que s'ha multiplicat moltíssim des de l'increment que hi ha hagut de les vendes online, clar, si tu renuncies a això, a dir, senyors, no compreu online, compreu local, perquè també reduirem residus, que això és un discurs que jo crec que la majoria de la gent l'entén. Hi ha gent que fa discurs i després practica el contrari, hi ha gent que demana que no s'augmenti la petxada de carboni i després volta pel món, per dir-ho. Correcte, correcte. Aquestes coses passen i és el que deia. I que es pot ser totalment contradictor i... La manera que abans ho deia, estem parlant de política així en majúscula. A mi em dóna la impressió que sí, que el tema dels residus serà, diguem-ne... I també em dóna la impressió d'una cosa, que és que, al marge de si es va afirmar abans, al marge del que hi ha, que no està anant bé. No està anant bé i jo crec que es necessita... Allò que abans em deia un cop de timó, això em fa una mica de por, perquè com es parlava de cops de timó en política, volia dir que es necessita retocar algunes coses i jo crec que s'hi està treballant per retocar. Per què? Perquè, per exemple, és evident que... També jo crec que hi ha hagut un grup, un agent, això... En Xavier Serra, me permets que ho torni a dir una vegada més? Sí, i tant, i tant. En Xavier ens va explicar aquí una cosa que a mi em va al·lucinar. En un moment determinat que parlàvem de turisme a descombraries, que la gent anava en els pobles que no feien el porta a porta per tirar, això havia passat a Salria, o havia passat a Salvar, que venien a Girona... Ara passa salt, eh? I ara passa salt, que els hi van. En Xavier ens va explicar, diguem-ne, que ell, una de les seves feines és gestionar pàrquings, i un dels pàrquings que es gestionava... que hi havia gent que aprofitant allò que en els primers 5 minuts, em penso que és un escobre, quan hi ha el tema de carència, doncs entraven en aquest pàrquing, que és un pàrquing que està, puc dir-ho, el Caler Grover, pujaven a dalt, deixaven les vostres escombraria i tornaven a baixar sense pagar. O sigui, jo vaig quedar absolutament al·lucinat fins al punt, diguem-ne, que la gent se les empesca, perquè jo crec que l'empresa no està funcionant bé, primera, i segona, que jo crec que també hi ha hagut com una reacció en el sentit que gent que abans més o menys reciclava la manera que es podia reciclar, ara ha deixat de fer-ho i ha dit, perquè ha dit, m'acompliquen la vida i a més a més és més car, és el que volies dir, tu suposo... Bueno, és que hi ha un problema logístic que no s'ha abordat en cap moment, no sé si us heu trobat, una cosa és el porta a porta si vius en una casa i tens un gratge gran i pots deixar cartrolla acumulat i plàstics acumulats. Si tu vius en un pis, i en el meu cas, 90 metres quadrats, 4 persones, A mi se m'acumula el plàstic d'una manera, que jo hi tinc un espai molt gran per reciclar, i sempre hem reciclat, però ara reciclar és més militància que mai, perquè se m'acumulen allà les ampolles, a l'entrada el paper... Has de tenir un espai molt més gran per poder complir el calendari que tenim a la zona de Santa Eugènia... per part de l'Ajuntament i aquesta pedagogia no s'ha fet i penses, una persona com jo que ho té molt integrat, els meus fills reciclen ho tenim tot molt classificat tinc aquests problemes logístics després tu quan vas allà és que te cau l'ànima als peus perquè tu tens aquesta feina a reciclar i dius, arriba el dimecres, vull tirar plàstic i no se m'obre el contenidor, se m'obre la meitat o ja de tot allà i dic, jo per què coi reciclo? Aquest és el problema. Però és que aquesta és la clau. Jo no reciclava. Jo ho vaig dir aquí el primer dia. A mi tot això em va fer reflexionar quan va arribar el moment. I realment vaig muntar una infraestructura per poder-ho fer. El gran problema és que quan tu arribes a tirar el que toca aquell dia... I a més cada dia, és una excursió diària. No, no, però... Jo em llançava escombraries un cop, dos cops a la setmana, és que ara cada dia es passes d'excursió al contenidor. Però és igual. Hi vas i el contenidor està ple. És a dir, jo crec que el que ha provocat tot això... Però independentment d'aquestes coses és que... És a dir, jo crec que és un problema de concepte que si tu agafes i acumules... És a dir, la gent anàvem tirant les escombraries, reciclant o no, com bé deies tu abans, amb una certa llibertat, i sempre arribaves al contenidor i podies tirar l'escombraria, i més o menys... En el moment en què tu ho segmentes d'aquesta manera, el que provoca és que totes les persones que el dimecres van a tirar cartró, si el dimecres és el cartró que no ho sé... emplenen els contenidors i a partir de les 3 de la tarda tu ja no pots tirar cartró i per tant la gent ho deixa per allà fora, ho deixa de qualsevol manera per tant tornem a lo que dèiem abans responsabilitat, parlava ell del contracte que aquest contracte estava amb els papers d'en Kennedy que aquest contracte era secret que guanyem si volia plantejar no sé què no, guanyem no, més enllà no, el podia estudiar aquest contracte o no Podia saber... Això me'n recorda molt a en Rajoy que arriba i diu, hòstia, em pensava que podria baixar impostos i us els haig de pujar. No, si vostè es pensava que podria baixar impostos i ens els ha de pujar, el que ha de fer l'any demà és tornar a convocar eleccions. Doncs això és exactament el mateix. Si vostè té un projecte polític que quan arriba el govern se'n dona en compte que no el pot executar, vostè el que ha de fer és tornar a demanar als ciutadans que tornin a votar. Perquè ell ha parlat també d'una altra cosa molt interessant respecte... Què va votar a Girona? Girona va votar a Esquerres. Jo he tingut converses amb algun regidor de l'Ajuntament que m'ha vingut a dir que ells són això de la democràcia. I jo et pregunto, no sé quanta gent va votar Guanyem perquè se juntés amb Junts. És a dir, que al final tu dones els vots en els polítics, jo perquè soc molt partidari d'un sistema de segona volta. Escolta, i aquí mana un i s'ha acabat la discussió. Però ho tenim. Perquè al final tu els dones els vots I ells els gestionen com volen. I llavors resulta que els gestionen com volen quan la majoria de la ciutat havia votat una altra cosa i després ens queixem que tenim limitacions. Escolti, se'ls han posat vostès mateixos les limitacions. Això amb els nous partits que estan apareixent, jo crec que d'aquí dos anys tindrem discussions molt diverses perquè hi ha un cert estat de malestar. Jo crec que... I us ho pregunto, és a dir, jo, Mariona, estic amb tu, és a dir, amb el tema del reciclatge. Jo no visc a Girona en aquests moments, visc a Salt i, per tant, tinc la sort, diguem-ne, que cada dia puc, cada dia o cada dos dies, puc anar a tirar l'orgànica per un cantor, el plàstic per l'altre, és a dir, ja estem reciclant. què vol dir? Que no és que cada dia ho hàgim de guardar i ho podíem fer. El tema que no és el mateix si tu tens una casa en Montjuïc, deixem-ho així, o tens un pis a Can Gibera del Pla, doncs és bàsic perquè tothom sabia que Sant Eugènia i Can Gibera del Pla seria més complicat que en determinats punts de la ciutat. Jo crec que s'han de fer retocs perquè una de les coses que hi hagi normativa europea o que hi hagi un contracte, però també hi ha una vigilància sobre aquest contracte, la recollida de brossa comercial alguns dies ha estat un desastre perquè senzillament no s'ha fet però senzillament ens sap molt de greu una empresa que cobra el que cobra se l'ha de sancionar perquè jo crec que hi ha hagut algunes vegades també voluntats i va haver-hi algunes assemblees just abans a l'època dels sopats de Nadal que van ser molt estranyes per mi fer un sopar de Nadal no és excusa per no recollir que s'organitzi indiferent per dir-ho d'alguna manera és a dir, hi ha coses que es poden tocar jo crec que es necessita, per exemple un dels temes és aquest, que la gent es queixa d'una manera o altra hauran d'acabar, és a dir, una cosa és reciclar però hauran d'acabar posant contenidors perquè la gent pugui tirar l'orgànica 3 o 4 cops a la setmana i perquè puguis tirar plàstic 2 o 3 cops a la setmana o perquè puguis tirar vidre 2 o 3 cops a la setmana el que teníem abans però és que si tu creus en el projecte has de posar mitjans perquè es pugui executar. Però s'ha encarit molt, per tant, se suposa que els mitjans hi han de ser, i no. Home, hi veus que tots van amb camionets nous. Sí, sí. És una passada, perquè almenys els camions, la flota que té l'empresa de recollida és tota nova. Sí, sí, sí. I fan aquestes coses tan complicades que posen tot de camions a fontejar o que hi van camionets a posar allà i penses... Però quanta infraestructura estem utilitzant de mòbil per fer aquesta recollida... És molt complicat, eh, Els? Això és una de les coses que jo em referia, independentment del contracte, que des del punt de vista ideològic, per exemple, guanyem, podia perfectament, independentment del contracte, haver apostat, fins i tot exigir-li als seus socis que no anaven a fer campanyes perquè la gent redueixi. Això, per exemple, des del punt de vista ideològic... Jo és el que dic de les renúncies, hi ha renúncies que no es justifiquen només perquè la burocràcia, perquè pensava que era d'una altra manera la gestió, hi ha renúncies que potser són pel dia a dia, i potser és perquè l'energia que et treu gestionar el dia a dia et fa oblidar-te de determinats valors o principis en els que pots apostar. Puc entendre-ho, puc arribar a entendre-ho, però... Jo crec que en aquest cas també hi ha molt d'això, de no haver apostat a un discurs real sobre quina gestió de residus vols. Aquí en aquesta tertulina parlen molt. Hi ha dos temes, diguem-ne, que jo crec que a la llarga s'hauran d'afrontar. Un, que va contra tot el que estem parlant ara, que és el fet que hi hagi especialistes en el tema, que diu que quan totes aquestes empreses permeteu-me la d'això, tipus florentinos, diguem-ne, hagin exprimut al màxim tots els seus contractes, vindrà la realitat del que s'està començant a parlar en alguns llocs d'Europa, que és el triatge en destí, no en origen, que funciona a uns nivells altíssims, pel que sembla, des d'un punt de vista teòric, perquè ningú l'està aplicant. Estem parlant de quan a Alemanya tornem les ampolles? estem parlant per exemple de tornar a les ampolles que és un model que funciona de fa anys estem parlant de tenir l'orgànica per un cantó i tot l'altre junt a l'altre que el tires al mateix lloc i llavors hi ha grans plantes de triatge que són capaços de destriar a un tant percent molt més elevat que el 70% que es pertén ara es parla del 90% és a dir, plantes, això m'ho vaig fer explicar plantes de triatge que són capaces de detectar una agulla per dir-ho d'alguna manera, per separar-la i del plàstic i tal, per tant això encareix molt més el triatge final però redueix molt més diguem-ne el que estem fent ara quan aquestes grans empreses passin d'un control a l'altre veurem què passa Si em deixes fer l'apunt d'això... I l'altre és el que anava a dir tu. És un apunt només. Precisament aquest és el model en què jo vaig treballar. Jo portava comunicació d'un consorci que el consorci va amb aquesta idea. El triatge es fan d'estir en unes grans plantes. Fins i tot els ajuntaments es barallen, es discuteixen per veure qui té la planta. Les empreses privades el que van aconseguir, això era el País Valencià, el que van aconseguir és precisament dir jo hauré de renunciar als contractes perquè al final no es necessitarà tant i muntaré plantes de triatge a València es va aconseguir això i ens donaran el discurs diferent que va ser amb el Partit Popular i amb el canvi de govern el que es va fer és començar a executar aquests contractes i el que volia apuntar amb això és efectivament es pot fer així perquè jo ho he vist, he vist una planta en funcionament i entre càmeres i mans sistemes de gestió es pot pràcticament separar tot i llavors per què vinc a dir això? perquè aquí a Catalunya i és Catalunya, no és Girona s'ha optat per altres models i ja està i s'insisteix molt en el porta a porta per exemple en molts llocs i cada vegada més i de vegades és el que dic és allò del gregarisme que patim com a societat si tothom va cap aquí perquè serà el bo. I dius, bueno, de vegades no. Un altre discurs que tu has apuntat, que jo crec que és més perquè l'educació costa molts més anys, que és, en certa manera, el decreixement, me'n refereixo al decreixement en el consum de plàstics i cartrons. Però també és veritat que hi ha gent que ha fet discursos d'aquest tipus i són després els primers que compren a Masson. És molt complicat, perquè nosaltres, per exemple, anem a comprar sempre a mercat, a la Devesa, comprem la carn a la carniceria, fem un consum bastant conscient en aquest aspecte i malgrat això acumules molt de plàstic, n'acumules moltíssim i també cartró, tot i no fer compres per internet. Per molt que ho intentis, i tampoc no anem amb el tàper, amunt i avall, a recollir la carn, no fem l'embotit amb el tàper, no filem tan prim, però tot i això ho acumulen els residus. Però tu abans has dit, perdona'm un segon, abans has dit una cosa que en el fons ens torna 60 anys senzillera, i que té tot el sentit al món, és a dir, per exemple, tornar a les ampolles... Però això és una... Hi ha molt de negoci, eh, pel mig, amb el plàstic. És que clar, aquesta és... vull dir que... tenim infraestructures de patrimoni molt xules i museus molt xulos fets a base dels diners que recollim de reciclatge i ho podem veure a les comarques gironines. L'altre matís és l'última cosa, era precisament a València que explicava el dels consorcis on van topar va ser per exemple amb el retorn del vidre. Per què? Perquè aquí les empreses sí que no podien fer, no sabien com fer el negoci i era continu a veure, hi havia una espècie d'aliança entre els que recolecten residus i els grans empresaris de grans superfícies digue-li Roig que no volien fer aquesta feina que això no els correspon a ells i a ells els va molt bé poder fer plàstic perquè els surt més econòmic que el vidre i que els és molt fàcil la venda si estiguessin fent a granel tot seria molt més complicat però ja no parlo de granel sinó fins i tot Encara que no sigui granel, tu agafes una ampolla de vidre i la tornes. Però això és una iniciativa de govern espanyol. Quan parlem de consum, jo també he trobat molt a faltar aquestes polítiques per part de l'Ajuntament de Girona en reducció dels residus. I de propostes de com reduir els residus, on podem comprar, tenim un mercat a la Devesa, tenim un mercat al Lleó, vull dir, són opcions. I no s'ha fet aquest procés. Però al mateix temps, no hi ha cap decisió clara per part del govern espanyol en la reducció de platges. i a més els plàstics aquests els hem reduït si ho fem per al blat de moro que és com ara ja no sé ni com reciclar el blat de moro perquè teoricament ho has de tirar a l'orgànica però aquell plàstic entre cometes fet de blat de moro no és biodegradable fins al cap de 5 anys és un altre procés i aquí no hem tingut cap política ara bé, hi ha grans empreses a l'estat espanyol que es lucra moltíssim amb aquest model I estem trobant, com hi ha gairebé multinacionals, que són part dels grans poders econòmics de l'Estat, que es dediquen al reciclatge. I costa dir-ho, perquè sembla que estiguis alimentant a no reciclar. Però crec que d'aquí un temps, potser ja no governar guanyem, però veurem aquest discurs. Per tant, fixeu-vos que tot el que estem dient és... que nosaltres mateixos ens posem dificultats per aconseguir allò que nosaltres mateixos volem aconseguir la veritat que això és una gran tragèdia perquè la meva pregunta innocent és com ets a conèixer d'innocent no en deu tenir res però parlàveu abans de CATSA perquè és molt important municipalitzar l'aigua, perquè abaratirem 10 cèntims, perfecte. Volem municipalitzar els aparcaments perquè no sé exactament què passa. Abans has dit privatitzar, però el que han fet aquí és municipalitzar. I jo pregunto per què el servei aquest de reciclatge no es municipalitza? O no es fa públic? Que hi hagi una gran empresa pública que es dediqui a això? Perquè si realment és tan important... Ah, però resulta que aquí caiem en mans de grans poders econòmics, empreses grans que, com bé diu en Jordi, avui el discurs és ah, i demà, quan hagin de fer el contrari del que han de fer avui, ho faran sense quedar vermells, i sortiran poders públics, polítics, municipals, nacionals, més igual, a fer grans rodes de premsa explicant que mira que bé ho hem fet, i al final arribes a un final que és molt senzill, i l'ha dit en Jordi abans. Si estem en el model de fa 60 anys, tornar a les ampolles. És a dir, més complicat, ja t'entenc, però... No estàs simplificant, no estàs simplificant. Però vull dir, ostres, realment, a mi, el que em fa... Torno-te a dir, sense voler ser el barrofet rondinaire, però és que el nivell d'exigència de l'administració amb les persones... particulars, és molt elevat. Hi ha una cosa que em molesta molt, i ara vaig per tu, i te la torno, és que, per exemple, ara fa poc hi va haver un tema, precisament ja que parlàvem de CATSA, no? Ai de tu, si no pagues un impost municipal, et vindrà més recàrrec. Un dia. Un dia, tu hi vas l'endemà, dient, escolti, és que ahir la meva mare es va trencar el braç, no sé què, la màquina ja no... Quan parlem de l'eficiència de l'administració, que n'hem parlat alguna vegada, que resulta que són incapaços de fer agilitzar un tràpid de no sé què, però hi s'han d'anar... Funciona com un tiro, eh? Però, en canvi, fa poc, bueno, fa poc, fa ja un parell d'anys que ets es va descuidar de passar uns rebuts al cobrament i ara te'ls passen i et diuen, és que ens el varen descuidar, però els has de pagar i ha de tu que et triguis un dia més a pagar-los. Llavors dius, no, no és això, és a dir, jo vull un tracte més bo. És una petita anècdota. No, però d'anècdota, i això ho explico jo perquè és meu, eh? Vull dir, ja estic... És una anècdota però que denota molt la manera de funcionar l'administració en quant a penalització o bonificació. Jo vaig domiciliar i vaig, com es diu ara, dividir, o no recordo. Sí, fraccionar en tres terminis. Fraccionar en terminis el pagament dels impostos. Em diuen, l'administració em diu, el juny t'arribarà el primer... el secretari, amb tota la seva feinada que té, signa abans que acabi l'abril i el rebut del maig ja el rebo. Jo, que no m'ho esperava, no me n'adono que m'arriba, el tornen al rebut, m'anulen el fraccionament i he de pagar tot de cop. Aquest any, que ho havia tornat a demanar, torno a demanar el fraccionament, me'l fan quan arriba aquest pagament extra que ve dels anys anteriors, directament ja me'l passen fraccionat. Aquest no és... Aquest no hi ha cap mena de problema. No hi ha cap problema, ja me'l passen fraccionat. No em venen a dir, no, no, te'l passarem tot. No, no, és... O sigui, per la gestió d'allò que em pot suposar un benefici, tenen problemes. Però allò que és... penalitzar-te, perquè al final que et cobrin més del que tu tenies previst, doncs sempre és una certa penalització, que igual no et venen de 30 euros al mes, com és el cas, però hi ha gent que sí. I llavors, ho deia més per això, perquè gent que s'hagi trobat amb el meu cas i hagi tingut problemes per pagar-ho, Sí, sí, a més és complicat, que és una mica el que abans deia en Xavier, que d'un servei públic esperes que sigui això, un servei públic i que entenguin que tu el pagues i que tu ets el ciutadà. Després ja sé que hi ha ciutadans i ciutadans i tant, però la sensació és que la relació amb les administracions, ja no parlem amb l'estatal, el tema d'Hisenda, el tema d'Hisenda... Ara que estem en campanya de renda, ells et poden proposar un borrador, tu pots pensar que aquell borrador és bo, però després ells detecten que hi ha alguna cosa que no falla i pringues exactament igual, vull dir que això ja ha passat a altra gent. Llavors hi ha un altre tema que en Xavier l'ha apuntat abans i que jo crec... que això no ho resoldrà aquest equip de govern, com no ho va resoldre l'anterior i possiblement no ho resoldrà el proper, que és que s'ha burocratitzat molt. És a dir, abans dèiem, no, hi ha unes lleis, però hi ha ajuntaments que una llicència d'obres o d'activitats la pots tenir en 3, 4, 5 mesos, i ajuntaments que pots trigar 14, 15 o 16 mesos. Girona és un d'aquests. I s'ha rodejat perquè el que parlem, allò de tema de les feines que hi ha, et dona la impressió que anem a un punt del detall que el que fa és que encarcarà molt el funcionament de la ciutat. Una cosa ben senzilla, que parlem de la dificultat de la burocratització amb ciutadans normals. Nosaltres fem la Cavalgata de Reis i, per tant, tenim una relació amb l'Ajuntament. No sabeu la dificultat que té justificar rebre una subvenció com per organitzar la Cavalgata de Reis. A nivells que un cèntim de diferència entre el contracte i el que tu justifiques et pot endarrerir, com és el cas, estem a punt d'arribar al juny, encara no hem cobrat la part de la subvenció de la Cavalgata de Reis juny. Això es va fer al gener. Vull dir que la dificultat ja és, i en aquest cas amb una relació excel·lenta amb les persones amb qui em toca tractar, però sí que és veritat que després hi ha d'altres departaments, Bueno, aquesta dificultat ja és a tots els nivells. No, i fa que la iniciativa de les associacions quedi enrere, però això també et passa en l'àmbit privat, tu com a entitat, sense ànim de lucre, has de pagar unes comissions, ets una afa petita, has de pagar unes comissions als bancs, increïbles, i no hi ha cap banc que et garanteixi no haver de pagar aquestes comissions. Però tornaríem a parlar... de lo que parlàvem, que alguna vegada en Jordi una vegada em va renair i em va dir que sí, però jo havia treballat a Caixa Girona, vaig plegar abans de l'absorció per part de la Caixa, jo vaig plegar el 7 i això va ser el 10. Jo recordo que ens van venir a canviar els lletreros el dia de Sant Narcís. Era la segona empresa després de l'Ajuntament més gran de la província de Girona. Va desaparèixer sense que ningú digui res. Estem en un punt que s'està parlant del Sabadell amb el BBV perquè hi ha dintre tres bancs. Tres bancs. Catalunya, que teníem una aspiració o no, parlàvem d'abans de la independència o no... no hi ha cap entitat bancària a Catalunya dos que n'hi vien quan hi va haver problemes van marxar cap a Mallorca i cap a València a mi el que me molesta d'aquest discurs i perdona que t'hagi tallat, te torno la paraula el que me molesta d'aquest discurs és que parlen diguem-ne del tema de la competència és importantíssim però després arriba amb temes com aquests i veus que desapareixen però Aida tu si llavors fas alguna petita tonteria jo parlo d'una entitat a la que hi vaig estar i que en un moment determinat varem... Parlo del Col·legi de Periodistes, ja ho puc dir-ho, que estic parlant de fa uns quants anys, que varen fer una circular amb la que més o menys donàvem per entès que el que es podria pagar per una peça, per alguna cosa i tal, es van multar en 50.000 euros. 50.000 euros per dir... Per recomanar tarifes. Per recomanar tarifes, perquè això anava contra la competència i després veus el que està passant amb els bancs i dius, perdó, anava a dir una cosa que no diré, però ja m'heu entès. Només amb els bancs, coneixes en Joaquim i jo hi vaig col·laborar el tema dels aeroports és a dir en Rafael del Pino el de Ferrovial que té participació a Heathrow quan va voler comprar a Stancet li van dir que no que o vostè desinverteix a HITRO o vostè no pot comprar estancet. I aquí a Espanya els aeroports els mana una sola companyia que es diu AENA. És a dir, tot això... És a dir, a vegades, quan ens plantegem en voler innovar, en voler... poder que ens accentréssim en simplificar les lleis que hi ha i fer-los acomplir. I a partir d'aquí... ara que ha dit simplificar en Jordi has comentat el tema de les llicències recordo perfectament la gran discussió que hi va haver poc després de la crisi mobiliària Europa va decidir que el que eren les llicències de construcció es donaven a posteriori diguéssim tu presentaves la llicència i llicències mediambientals també i tiraves tipus anglosaxons i després t'enviaven l'arquitecte municipal qui fos i et deia què era el que estava bé el que no i si podies seguir tirant endavant o no O sigui, eren llicències a posteriori. Doncs jo no sé com ha quedat això, perquè cada vegada el que sento és que hi ha més burocràcia i, per tant, jo entenc que la llei europea no deu haver canviat, les directives europees no deuen haver canviat, sinó que d'alguna manera l'administració, bé estatal, bé local, ha fet alguna modificació del tipus que sigui, no sé si és, allargueu els tràmits, no sé com ho deuen fer, però al final tot això es retarda. No sé si es perdeu per malament, jo ja no hi entro, però no entenc com es va produir un debat tan intens que hi hauria descontrol, que... I ara mateix es produeix el contrari. Perquè és una visió, jo diria, gairebé calvinista, per dir-ho d'alguna manera. En països anglosaxons el que fan és dir, escolta, hi ha unes normatives, vostè vol posar un negoci, posi el negoci i li vindrem a comprovar si compleix les normatives. Aquí és just el contrari. El que passa és que per demanar una llicència d'activitats, una llicència d'obres, necessites tenir... el local llogat. Si allò triga 13, 12, 15 mesos, vol dir que no tothom es pot permetre, diguem-ne, fer... O sigui, tenir un local llogat per demanar una llicència que no saps quant te la donaran. Jo crec que això provoca un cert problema, diguem-ne. Però un exemple clar de tot plegat una vegada més és, per exemple, el tema de la llei de protecció de dades. La llei de protecció de dades. Amb petites empreses, eh? Amb empreses que tenen un treballador, dos treballadors... Què impedeix? Impedeix que un treballador d'aquella empresa pugui agafar amb un pendrive les dades de tots els seus clients i vendre-s'ho? Ho impedeix? Tu tens una persona administrativa que és la que gira les factures als clients? No ho impedeix pas. I no hi ha una llei que ja ho penalitza, això, perquè al final acabem el jutjat igual. Bé, doncs aquesta llei l'única cosa que fa és, una vegada més, posar la culpa sobre l'empresari, donar percentat, o sigui, ficar-te una llei molt complicada, de tal manera que quan hi ha alguna incidència automàticament venen i diuen, és que vostè en aquest punt, aquí hi havia un armari amb una clau i vostè no hi té la clau i té tres còpies i només en té dos, culpabilitzar l'empresari, no impedir que res de tot això passi, I haver-hi un grapat d'empreses que no sabem qui són, potser les mateixes que reciclen, que es fan un fart de guanyar diners amb totes aquestes empreses, cobrant-te quotes de 200, 300... No, però perquè tenen advocats enormes que, clar, hi ha una gran diferència entre gran empresa i petita empresa, perquè estem en els extrems. Simplificant molt, sempre dic per fer la broma, que cada vegada que s'anuncia una llei de la transparència em fot la mà a la butxaca, perquè no és precisament perquè hi hagi més transparència, és a dir, les lleis per la transparència han complicat molt més les coses i ho estem veient a la nostra professió, a la periodística, tu tens el dret a acabar demanant una cosa però poden passar 14 o 15 mesos que no te la donin i t'hauràs de gastar molt de temps i alguns diners perquè sigui així. I faig l'apunt, cosa que abans no t'hi estaves 14 mesos ni molt menys perquè sempre hi havia algú interessat en que això se sapigués. I per tant el que havies era trobar aquella persona interessada en que això se sapigués. La font. Que és el periodisme final. Que és el que hem perdut. Garganta profunda. Tampoc cal. Només és encertar la persona... El que està enfadat. El que està enfadat. Escolteu, és que hem parlat d'aquests dos anys, hem centrat molt en el tema dels residus i el tema també de la burocràcia i tot això, ens hem deixat pel mig el truet, ens hem deixat la naturalització, que per ser abans la Mariona ha fet un can a la naturalització. Estic molt contenta. Bé, jo hi estic d'acord, però aquest dia també llegia, he llegit dos articles últimament, bé, una part de l'article d'Antoni Puigbert, que diguem-ne que ha tret tot el tema dels residus, com si no s'haguessin, i ara sembla que se n'en parli, però n'hi ha hagut 50 articles d'aquests, però bé. I un altre, d'Ardoge Casero, en el seu blog, molt modest, que venia a preguntar, que estan d'acord amb la renaturalització, quina era la fina línia que separava la renaturalització de la descurança, per dir-ho d'alguna manera, no? Sí. És bàsicament, que això jo ho comentava en el seu moment, diu, si tens herbes sobre la vorera, aquestes les hem de treure. És a dir, que no ens comencem a carregar els paviments per la deixadesa. Tampoc en veiem tant. Jo, per exemple, que he vist que a la zona dels químics hi ha... Una certa naturalització que fins i tot posa en risc edificis. Estan a tocar, no a tocar de la tanca, sinó a tocar dels edificis. I en això, per exemple, també és un tema de gestió i control de l'administració, perquè hi ha casos... que tenen empreses encarregades de fer això, que no es compleixen els terminis, que si han de passar cada dos mesos, passen cada quatre o cada sis. I el tema de la naturalització em va costar molt d'entendre, és la conèixer que en Martí Terès me'l va explicar i me va convèncer, i no conec en Sergi Cot, però sé que segueix per la mateixa línia, el que passa que, per exemple, hi ha algun cabells bici que no hi pots passar-hi, perquè això ja no és la naturalització. El dubte d'aquest carril bici en qüestió, que és el del davant del Corte Inglés, és aquesta part, la gestiona el Corte Inglés o la gestiona l'Ajuntament? No ho sé, n'hi ha d'altres. Perquè clar, hi ha espais que a vegades són això, que són mig carrils bici que també m'hi he trobat, de no poder circular per tantes herbes que hi ha. Doncs hem fet una bona repassada i no hem parlat el Trueta, eh? No hem parlat el Trueta. Què passarà amb el Trueta? Tenim un minut només. L'acte de compromís del govern, Mariona? Perquè normalment, si tu vols fer una cosa on se'n va semblar un pèl extraig i és un acte de compromís. I aquí d'avançarem allò mateix. jo crec que avançarà jo crec que avançarà no tant com per tenir-lo obert el propi acte de compromís o sigui, compromís té diverses seccions és un compromís, vull dir ja en parlarem i veurem i espero que t'equivoquis Xavier i que d'aquí 10 anys tinguem un nou troet, un nou campus de salut en perfecte funcionament a mi ja m'estarà bé si d'aquí 10 anys encara em deixeu estar aquí En tornarem a parlar, però serà a partir de demà. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 27 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyel. Els educadors socials de la Degalla demanen participar en la presa de decisions i avisen de la falta de recursos. Reclamen participar en aquesta presa de decisions i a la reestructuració que es faci arran de l'anunci que ha fet la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo. El col·lectiu d'educadores de centres propis adverteix que segueixen faltant recursos si més celebren l'enfocament en la prevenció que ha anunciat el departament. En aquest sentit, el membre del col·lectiu, Rubén Mora, també explica que ja es va advertir al síndic i a la degalla de l'escapoliment d'alguns joves. adjudiquen la redacció del projecte per rehabilitar l'antiga fàbrica Simón de Girona en el nou Institut Armazenda. La Generalitat ha posat fil a l'agulla en la construcció del que ha de ser la nova seu de l'Institut. Avui en dia el centre està repartit en dues ubicacions diferents a l'edifici del Cartanyà i als barracons de la zona de Creu de Palau. La intenció és que aquestes dues ubicacions es fusionin. Ara el govern confia tenir els plànols del projecte al llarg del primer trimestre del 2026. L'Escola de Teatre del Galliner de Girona es traslladarà als manistes a partir del curs vinent. Segons va avançar Catalunya Ràdio i va confirmar l'accent, es tracta d'un trasllat forçós, però que els permet donar continuïtat al projecte que tenien fins ara a la Casa de Cultura. La decisió compta amb el suport de la Diputació, que hi col·laborarà en pagar les despeses que implica el canvi d'espai. El trasllat, que segons l'equip directiu serà temporal, arriben mesos després que la Diputació comuniqués als responsables de l'escola que havien de abandonar els locals que feien servir fins ara a la Casa de Cultura. Més de 150 experts del món de les biblioteques universitàries i científiques es reuneixen a Girona. La Universitat de Girona organitza demà 28 de maig la 32a Conferència Anual de la Red de Biblioteques Universitàries i Científiques Espanyoles, una cita que reuneix a 76 directius de les biblioteques de les universitats de tot l'Estat. L'objectiu principal de la trobada és fomentar la col·laboració entre institucions, compartint coneixements i experiències sobre les bones pràctiques en la gestió bibliotecària. I en respons, Arnau, David López i Oriol Romeu defensarà la selecció catalana. La selecció catalana de futbol ha fet pública la llista de convocats per l'avistós de demà a les 7 de la tarda contra Costa Rica a l'estadi Johan Cruyff. El seleccionador, Gerard López, ha cridat els futbolistes del Girona i també ha citat a tres gironins, el llunatenc, Sergi Cardona, el gironí, Jofre Carreras i l'arbusienc, Keita Balde. I pel que fa temps, hi ha avui que es preveu calorós amb alguns núvols prims que faran una mica la guitza i una mica de brisa. Tot això per arribar sobre els 25 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.ar La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM, una FM, una FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.