Gaza, cultura i turisme; i el futur del Trueta

Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM En temps de tertúlia de Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 5 de juny, el temps va correguent, estem, com aquell qui diu, ens estem acabant la primavera i aviat arribarà l'estiu, tot i que la setmana passada ja vam tenir alguns episodis d'una certa calor, i aquests dies el temps ha millorat en el sentit que no ha fet tanta calor, però la calor la tenim aquí, la calor arribarà, I no sé si parlarem de calor, però parlarem de la ciutat i el que ells vulguin, amb les tres persones que m'acompanyen avui aquí els estudis del carrer Balmes de la ciutat. Senyor Francesc Francisco Busquets, molt bon dia, què tal? Bon dia tingueu. Pels juny, la falsa al puny. Ah, molt bona aquesta. És a dir, hem passat del maig cada dia un raig. El mes de Segar. El maig cada dia un raig. Sí, sí. I com és el juny? La falsa al puny. La falsa al puny. Segar. A punt de Segar. Gràcies, Dolors. Per què m'ho diu? Però vinc de família d'Hortelans. Jo he vist, per això ho sé, he vist Segar i Batra. Que això no ho pot dir tothom, eh? Jordi, però jo vaig néixer el dia de la Segar. I per això vaig néixer. Perquè van anar a portar Aigua, els homes que treballaven i amb el tronc tronc vaig néixer un dia que no tocava perquè era el dia de la cega. Abans d'hora, diguem-ne, no? Abans d'hora i el dia i sentint l'olor del blat cegat. Sí, sí, la sensació aquella que s'assegava a mà i després hi havia la màquina de batre, que ja era avançada en aquells temps, però encara no havien arribat les primeres cossetxadores que es deien. Jo he vist cegar i batre, igual que tu, i suposo que tu també, i fer paller. I fer Paller, que deien Aigua Viva. Fer Paller. Paller, el cantó de casa, el cantó dels camps, i era un fet important que ha desaparegut. Abans sortia absolutament en tots els quadres, diguem-ne, rurals de les hortes de Sant Eugeni, hi havia Pallers. Ara... Ara anem a la literatura. Aquest és un pal de Paller. Exacte, sí, això, se n'ha parlat molt. Senyor Francesc Ayuda, molt bon dia. Hem parlat de temes florals amb la Dolors i amb en Francesc Francisco. És que jo he vist el resultat final d'això. El meu tio tenia un molí... Almeria, i jo d'estiu anava de vacances i veia el producte d'això que s'havia de batre, que s'havia de cegar, en què quedava, feia farina. A més, de pedra amb un riu que passava pel cantó, per tant, he vist el producte final. Per tant, tots som mig pagesos. Tenim una edat. Cegar i batre, portar el gra a les farineres, la teixidor, la Montserrat, i recordo la teixidor, i encara una cosa més, que ja que hem començat... nostàlgics, en aquell moment el que passa és això, que llavors la farina es portava a la fleca i la fleca, en el nostre cas, et donaven uns tiquets amb el qual, diguem-ne, podies anar a buscar pa fins que s'acabaven aquests tiquets. Controlat per el Servei Nacional del Blat. Sí, senyor. Servici Nacional del Trigo. Del Trigo, sí, sí. Doncs el meu tio, ell ho controlava tot. Perquè ell feia, anava als pagesos de la zona, feia farina, ells quedava una part com a pagament de la farina i després ell feia els seus tractors que Almiria sempre ha sigut una república independent que Almiria sempre ha tingut una república independent Carai, escolta, ens ha donat per això, gràcies a la dita que en Francesc Francisco ens ha dit del mes de juny, que és veritat, és el mes de la cega, si tot va bé. Però no parlarem de la cega, menys de què vulgueu. El que passa que avui és, a l'hora de preparar una mica els temes, i com que els temes són sempre els mateixos, m'ha sorprès la Dolors Vidal, perquè diu, és que jo el que vull és parlar... de Calonja, i suposo que el dir Calonja volia dir de la càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme que ella dirigeix a la Universitat de Girona, però que té vincles molt importants amb Calonja i Sant Antoni, i també per parlar del flamant Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al filòsof Pere Lluís Font. o sigui que jo dic com que acabarem parlant d'escombraries i acabarem parlant de mobilitat i acabarem parlant de la naturalització i hem de parlar de Gaza també i hem de parlar de Gaza si tu vols només faltaria encara que sigui només un recordatori d'aquesta gran injustícia que està passant davant dels nostres morros cada dia doncs mira, doncs som-hi encara que sigui, només per recordar-ho ho encetem ara, si voleu si vols, sí, sí penso que aquí deu haver-hi un acord mínim però és indignant, jo trobo i amb molta gent, el silenci, diguem-ne, del món occidental, de casa nostra, el nostre silenci, el meu silenci, davant d'aquesta barbaritat, d'aquesta iniquitat que s'està produint cada dia davant dels nostres nassos, la televisió en va plena, les ràdios en van plenes, els diaris en van plens, i no hi ha una mobilització, trobo jo, estranyament, ni de la societat, diguem-ne de la societat occidental però tampoc de la societat jueva israeliana diria jo potser és dur això però jo penso que la societat jueva que no tota deu pensar com Netanyahu i els seus companys ni el que està fent l'exèrcit israelià crec que ho aprovi tota la societat israeliana però sí que hi ha un silenci i no voldria pensar que és tot imposat sinó que n'hi ha bona part diguem-ne de admès quan no favorable d'una manera directa i jo crec que és de les barbaritats més grans és un genocidi es digui com es volia acceptar o no es volia acceptar jo crec que és un genocidi que se'ns està fent davant dels nostres ulls i amb un silenci com a mínim còmplice i covard de tots plegats i penso que val la pena d'anar-ho recordant això No és l'únic doc que passa, vull dir, en el món, hi ha tot el tema del Sahel, hi ha tot el tema de l'Afganistà, hi ha molta injustícia a Haití, tot plegat, però aquí, que és un país teòricament avançat, teòricament democràtic, i recalco teòricament perquè Israel avui dia jo crec que no és una democràcia, o almenys no s'està comportant com una democràcia, i que té relacions econòmiques arreu del món occidental i que no es... diguem-ne que el món occidental no talla prou l'aixeta en aquest camp, doncs és més sagnant que els altres. Fet aquest recordatori, voldria pensar que no tot Israel pensa igual, però jo crec que sí que s'han aixecat veus que no estan d'acord amb el govern i llavors... De la mateixa manera que no es pot dir Israel i Palestina, jo crec que el que haurien de fer és regirar les mirades cap a la gent que en aquests moments governa Israel i també cap a una part de la població, és a dir, Palestina. Els palestins estan patint molt, una part dels palestins estan controlats per Hamas i Hamas. I llavors aquí hi ha d'haver-hi una mica de grisos, perquè en aquests moments és allò, no? Bons i dolents, jo crec que de dolents i de bons n'hi ha... Els dos cantons, però en tot cas el recordatori que tu has fet perquè crec que és absolutament pertinent per una raó molt clara, perquè hi ha molta gent que està patint i està patint davant dels nostres ulls i sembla mentida que una societat que es diu civilitzada no sigui capaç d'aturar una cosa com aquesta. Hem deixat un silenci, però ara l'omplirà, no sé, en Francesc... Si vols, ho continuo. No, jo no ho comparteixo, és veritat que ho estem veient a la televisió, fins i tot, de vegades comparteix ja amb un acompanyament, quan estàs fent una cosa a casa, estàs dinant i tal, aquestes imatges ja és com un acompanyament, Per desgràcia. I això està passant. Però és veritat que el problema de fons, com dius tu, és molt complicat. És veritat que aquest genocidi s'ha de parar. Per l'origen de tot això, bons i dolents, hi ha una gran escala de grisos. Perquè no ens han deixat portar només pel tema d'uns dolents i altres ponts, sinó que al final aquí hi ha un problema important. Hi ha part de la població de Palestina que està dominada, com dius tu, per altres organitzacions. Però el problema important és com una malaltia. Primer hem de treure el pus, hem de treure el dolent i després mirarem què no es torna a produir. Però és veritat que les causes són molt complexes. De tota manera, la mentalitat occidental, també, que va promoure la creació d'un estat israel després de la Segona Guerra Mundial i també fer-se perdonar el genocidí jueu de la Segona Guerra Mundial, la mentalitat americana és com infantiloide, en certa manera, no comprenen una societat antiquíssima i els seus fonaments. S'ha vist a la guerra d'Afganistan, s'ha vist a la guerra del Vietnam. Són gent que tenen una mentalitat que no poden comprendre una cosa que és antiguíssima, que està sotmesa a un altre tipus de regla i de lleialtat, i d'honestedat, i de no-honestedat, d'una altra manera. I vam crear un estat, diguem-ne, que fixa't a tu en quin altre poble del món se'n recordarien que l'any 70 després de Crist van ser expulsats de Jerusalem, van tenir una diàspora, i al cap de 1.900 anys, gairebé, poden tornar al seu país. Jo, per exemple, si soc jueva, no ho dec ser, però si no ho sabria, diguem-ne així, tots els que han mantingut la capacitat de saber que continuen sent jueus en el món, són una gent que, tot d'una, de molts poestos del món, van aparar a Israel. Perquè el pla mundial els dona un territori que estava ocupat pels palestins des de feia segles. I això no pots treure, perquè hi ha un estat que se'ls ha donat l'any 48 i hi ha un país que feia centenars d'anys que estava allà ocupant aquest territori. Nosaltres som occidentals i, per tant, més propers culturalment a la nostra tradició a Israel, diguem-ho així, però Israel es comporta perquè l'ordre mundial els ha donat una cosa pensant-se que era tan fàcil com fer això. Un país, també, que tracta els que el visiten, D'una manera, no sé, tu, Francesc Francisco, has estat Israel, jo també hi he estat, de la mateixa manera, hi hem estat, diguem-ne, no junts, però hi hem estat en situacions similars, i veus el nivell de control i la manera de governar que tenen, que ells diuen que és per protegir-se, però que, diguem-ne, per nosaltres, és una manera d'un control pràcticament filonaci, el que fan. Paranoïc. Paranoi que és poc, de manera que hi ha pagassos i 50.000 coses que surten d'allà. I els que no sabem, perquè aquí Girona mateix hi ha tota una comunitat molt gran i de realitat, que estan aquí, que són per les ciclistes, però que ningú veu ben bé quants, com i on estan col·locats, que m'agradaria veure quina feina fan aquí dintre la ciutat. M'agradaria veure-ho, exactament saber-ho. i ningú els hi fa cas perquè estan infiltrats. Tots són soldats i tots estan infiltrats i tots estan treballant pel país d'una manera que nosaltres no estaríem d'acord i és la nostra democràcia. I això crea aquesta situació de grisos, de contradiccions, i que quan la gent no s'aixeca de cop, de cop i tota, és perquè hi ha unes contradiccions que la gent no pot solventar per si mateix. Això ho hauríem de fer mirar, jo penso. Fa 48, des de l'any 48, el tema ve de molt lluny, l'any 48, a part de, diguem-ne, la quiescència de la societat occidental, va ser molt la imperícia i la malabtesa, per no dir la mala fe, de l'imperi britànic, també, el culpable més que el consens de la societat occidental i de l'ONU, però bé, i van fer fora molta gent. I per tant, els palestins estan patint l'estat d'Israel i han patit i pateixen la indiferència dels estats àrabs del costat. Això es diu poc, eh? Això es diu poc. Això es diu poc. Vull dir, són víctimes de tothom i per tant és un poble desgraciat i desemparat de tothom. Però això, modus a tenir, jo penso que no s'hauria d'admetre ni autoritzar. Hi ha hagut moments de la història que la societat, no organitzada, sinó la societat, s'ha aixecat contra injustícies que han passat arreu del món, independentment dels partits, independentment dels governs, i en canvi aquí no aixeca solidaritat. I és una mica estrany. I, en fi, és aquella cosa de dir tu, pare, tu, avi, què feies mentre estava passant tot això? Que algun dia no ens ho diguin. Jo... Per això penso que encara que no sigui un tema evidentment gironí, també ho és i que ho hem d'anar recordant de tant en tant, per no dir cada dia. I hem fet bé de fer-ho i ja hi hem dedicat uns bons minuts, si voleu dir alguna cosa més. Jo no us ho dic res, una miqueta. No sóc esperant el tema ni molt menys, ni històricament, ni amb energia política tampoc. Per tant, desconec això que diu la Dolors, tampoc desconec tot això. El que sí és veritat que a mi m'agradaria que, com ha dit abans, que hi ha una gran escala de grisos, és que això no provoqui un efecte rebot durant aquest metisme que a Europa són molt proclius a veure de seguida els jueus com els culpables de tot. Per tant, no barrellem les coses. Hi ha una part d'Israel que pensa com els seus governants. L'estat és l'estat, però hi ha molta gent que no és així. I gent que jueva, que no hi ha allà, està al reu del món, però també serà qualificada de jueva. Per tant, ojo amb el tema de l'anti-semitisme, que ja hi ha hagut reborots. I Europa ara també amb aquestes onades d'extrema dreta i aquestes... Vull dir, els discursos que hem de fer de bons i dolents els hem de matitzar molt, perquè si no farem aquí un tot, un revolutum, i Europa és especialista en tot aquest tipus d'històries. Per tant, hem de ser molt curosos. Si em permets, Francesc, d'acord, compte amb l'antisemitisme, però l'antisemitisme, Israel, Netanyahu, diem-ne, l'estan fent servir de manera matossera i com a xantatge. Per tant, no ens ha de fer por una crítica d'antisemites, si no ho som, jo no ho soc, com almenys soc tan antisemita, o no soc tan antisemita com ho podria ser Simón Pérez, com ho podria ser Solomó Ben-Ami... o tants altres intel·lectuals israelians i en canvi ho fan servir com un xantatge que de seguida la gent es tira enrere per tant antisemitisme no per altra banda els palestins també són semites per tant aquest patrimoni del semitisme no se'l poden apropiar només els israelians i el que hem de fer és que quan una cosa és manifestament injusta cridar Com a mínim, cridar i denunciar-ho. I penso que en aquest cas no hi ha dubte, no és que n'hi hagi bons i dolents, però, a més a més, Israel, els jueus, hauria de ser l'últim poble que hauria de fer una barbaritat d'aquest tipus perquè, per exemple, l'ha patit a la seva pell. I és l'últim estat que hauria d'actuar d'aquesta manera. Estàs d'acord que fa anys que fan això. Sí, però ho feien com a mínim. No, estem d'acord. Ocupant els territoris de la Franja, posant colons allà on els hi correspon, fa molts anys que fan això. I per això, perquè tampoc es va aixecar tothom en aquell moment, hi ha el problema que hi ha ara, que també, no dic de silenci, jo no justifico el silenci, vull dir, jo tinc molt clar del cos que estic, però... la complexitat del tema no el dominem la complexitat del tema no el dominem i no som capaços i no ens volem deixar portar per coses que també passa a la premsa que ens han dit la guerra d'Ucraïna en tres mesos s'acabarà i me'n recordo al principi calculem tres mesos la guerra d'Ucraïna per tant tres anys i ens vam creure que eren tres mesos I ens vam creure que Europa ajudaria en silenci, que això seria així i s'hauria acabat. No? Estem amb unes complexitats que no dominen... Jo crec que no discrepem. Aquest tema de gas és que és per la gran. Vull dir, això s'ha de tornar a aconseguir i aquest senyor Netanyahu, si hi ha possibilitat de jutjar-lo com a crim de guerra, perfecte. Jo deia simplement que... Aquest tema és el que és, i l'hem d'acabar com sigui. I Europa i la resta del món democràtic s'hi ha de ficar ja. Però jo he parlat d'un altre tema de no pensar després que tot és bany i negre, sinó que hi ha més matisos. El que està clar és que la gent que ha tingut amb aquest genocidi, crec que ho és, si pot ser ha d'estar jutjada penalment internacionalment. cosa que serà difícil perquè segurament però ha de ser la gent també ha vist que en Pedro Sánchez està a favor d'un moment però al mateix temps Espanya estava venint armes que s'ha aturat perquè s'ha sortit a la premsa perquè tot no és l'angui negre perquè hi ha molts matisos i i alguna vegada jo entenc el que deia en Francesc Ayuala en aquest cas en el sentit aquest perquè també algunes vegades se sent diguem-ne gent que es posa al cantó dels palestins però que ho fa en base a la desaparició de l'estat israel i dels israelites llavors dius això tampoc permets una anècdota? sí Un dels viatges que vaig fer a Israel, que per cert el fèiem junt amb en Quim Nadal, i per tant pot ratificar això aquesta anècdota, vam tenir, era una conferència d'alcaldes, i hi havia alcaldes d'arreu del món que tenien barris hueus a les seves ciutats, ni via de Sud-amèrica, ni via d'Europa, d'Estats Units, a diversos llocs. I entre les diverses recepcions n'hi va haver una amb el que aleshores era ministre, em sembla, d'exteriors, Ximón Pérez. I ens va fer un speech, una xerrada. I va dir, entre altres coses, va dir que Israel és l'únic país del món on els nens ensenyen la llengua mare als seus pares. Perquè, com que molts venen d'Argentina o del centre d'Europa... Bé... els nens que ja estan escolaritzats els ensenyen l'Abreu autèntic als pares. Però més més va dir una cosa, Israel té 3.000 anys d'història, més de 3.000 anys d'història, i al llarg de la seva història sempre ha sigut un poble oprimit per moltes civilitzacions, per molts exèrcits, per molts estats, però ha anat resistint. Però sempre ha tingut la bota sobre el seu cap d'un exèrcit o altre. Al cap de 3.000 anys, per primera vegada, Israel... Totes aquestes civilitzacions, tots aquests exèrcits han desaparegut i Israel al cap de 3.000 anys encara continua. Però ara, per primera vegada, i això estic parlant de fa 25 o 30 anys, és Israel qui té la bota al cap i està oprimint un seu inferior. I això pot ser el principi de la nostra fi. Per tant, és una cosa per reflexionar, i això ho va dir un tal Simón Pérez, que llavors estava de... Minister exteriors. Minister exteriors, però també va estar al capdavant. Vull dir que, per tant, és evident que hi ha blancs i negres i grisos i de tot, però és un tema molt complex. Però el que està passant avui és... Inacceptable, vaja. I s'ha de dir, jo penso. S'ha de dir, s'ha de repetir, s'ha de repetir, s'ha de repetir. Ho hem fet. Ara, esclar, jo li havia posat les meves llavis a la Dolors que volia parlar de monjos i de calonja de la càtedra de gastronomia, cultura i turisme. Una petita cosa amb en Francesc Francisco sobre això, no? El cristianisme nostre, de 2.000 anys cap aquí, en el cas de Girona de 1.800 cap aquí... recorda contínuament i resa cada dia per Israel, la Jerusalem celestial, Israel el poble de Déu, Israel tuig l'estimada, tuig la poderosa, Israel pam, 2.800 anys resant per Israel, nosaltres. Està parlant de la diàstia, és pura política, però la nostra religió és vida allà, és judeocristiana, vida allà, i portem 1.800 anys, que quan sents els monjos de Montserrat al matí cada dia l'Eslaudia és parlant d'Israel, ara en aquest moment, fent l'elogi de tota l'estona d'Israel, doncs et ve una mica, està com la sensació aquesta. Vull dir... Un poble que ha estat perseguit 3.000 anys? No. Un poble que ha perseguit també molt de temps. Només això. Molt de temps s'ha perseguit. Parlem dels monjos de Montserrat. Faig la broma de explicar perquè la Dolors em deia que ella de bon matí preferia en comptes d'aquest cafarnaum de notícies que ens poden arribar per llocs diferents. Abans eren els diaris i les ràdios, ara... és dels mòbils i tal, que ella prefereix escoltar. Ho fas cada dia, escoltar els monjos? Els monjos, sí. Canten les laudes, estan a la ràdio de Montserrat o la ràdio d'Hostel, i cada dia ells al quart de vuit fan les laudes. A veure, fan altres coses abans, fan els mytines, però això no està a la ràdio. I llavors, doncs, bé, a les dues o a les quarts de vuit i a tres quarts de set de la tarda fan les vespres, que en el cas de l'estiu, a les quarts de set fa que hi ha color de vent dinant, però allà hi ha tota la part dels resos de la tarda, del vespre, i el cant dels escolans, que fan una salva meravellosa cada dia diferent després de les vespres. I jo crec que això, el món del Montgil, que també és un món que... que tot està en crisi avui dia, però és un món que ha previscut Europa des del segle V fins ara, doncs 1.500 anys, també ha de trobar un sistema de suportar les inclemències polítiques, el temps dels personals, tot allò que pot passar de greu a la vida, a partir de repetir com un mantra una sèrie de coses que està establert i que realment curen i que realment enganxes el dia amb una altra lluminositat des del meu punt de vista. Jo, ara fa temps que no he estat a Montserrat, i va anar-hi diumenge passat i va haver-hi una excursió de les parròquies gironines, i va anar-hi la meva esposa, entre altres. Que fa per tu. Però vaig estar fa tres mesos a Poblet, i vaig estar a Laudes i vaig estar a Vespres. I vaig pensar, això cada dia, 365 dies a l'any, tants anys, quin avorriment, eh? Cada dia això, quin avorriment. És ben que ets un home, eh? Perquè no respires cada dia, no respires cada dia, no mentges cada dia, què vols dir? Però vull dir, hi ha uns... És a dir, jo vaig pensar que fer això cada dia realment no ha de ser bo per la salut. Al revés. Bé, bé. L'esclat de riure contingut era d'en Francesc Ayuda. Perdoneu la broma, però és una broma sincera, eh? No, jo em pensava que tindríem aquí ara alguna gran discussió de país, perquè, esclar, estàvem parlant de Montserrat i tu ens has colat aquí, Polet, eh? No, que és el mateix, eh?, en aquest sentit. Vull dir, suposo que Montserrat també fan els laudes. No sé si la Dolors estaria... Ah, jo sí, suposo, però no sé si la Dolors estaria molt de cor. Aquests mantres, aquests homes, diguem-ne, catòlics, vull dir, són... a veure, la sort fer això cada dia 365 dies l'any durant 20 anys és inaguantable la sort que ha tingut el nostre bisbat de tenir un monjo de bisbe que això la història en parlarà i que és un que fa això feia uns quants segles que un bisbe no era monjo fins que va arribar Fra Octavi però ara estan fent monjos o frares a molts bisbes o sigui, molts bisbes venen d'aquí perquè aquest, el papa actual quan queix Agostinià i era el que estava en aquest tema, ha procurat, vull dir, n'hi ha bastants, hi ha el de Lleida, hi ha el de Sant Feliu de Llobregat, tots aquests són ofrares o monjos. Ara estan perquè la beguda espiritual profunda ve del monestís. Estem en el mil·lenari de Montsalvat. De fet, la Dolors Vidal va tenir un paper decisiu. I de Sant Daniel, de passat. Sí, però jo deixa'm parlar, Montsalvat, que estem en el mil·lenari. Jo dic perquè la Dolors Vidal va participar en l'acte d'inici. Per tant, poca broma. Ho sé i la vaig veure i escoltar per televisió, que quedi clar. Penso que t'ho havia dit. Però tu volies parlar de Calonja. Què volies dir-nos de Calonja i de la teva càtedra? Dic la teva perquè no és la teva, però la dirigeixes tu, la càtedra de Gastronomia i Cultura i Turisme. A veure, jo volia dir una cosa que a favor, diguem-ne, del municipalisme i de segons quin tipus de persones que estan davant dels municipis, no? A veure, del partit polític que sigui, a mi saps que me preocupa molt a nivell social el tema de la cultura en una societat turística com la nostra. Me preocupa perquè no puc entrar aquí en una cosa llarga, però... i encaixar el turisme i la cultura, i allò que ho han fet d'una manera fàcil, sobretot a l'interior, perquè no hi havia platja, el turisme no era el guiri que anava a la platja, sinó que era el visitant, i en canvi Catalunya i Girona, amb la nostra demarcació en general, ha crescut molt el turisme, i l'encaix cultural, més aviat, des del meu punt de vista, ha tingut una reacció de... diguem-ne, de reparar-se de tot això que no agrada i que no gestiona i una mica de retirar-se i de fer créixer un discurs que casa malament amb l'altre. I això m'hi preocupa perquè en la imatge general i en la nostra projecció que darrere podem ser més banals, la banalitat més gran, no? I l'alcalde de Colonga, doncs l'Ajuntament de Colonga en ple, no l'alcalde, però l'alcalde com a líder, no?, en un moment determinat va fer una opció que a mi em sembla molt valenta, arriscada, diguem-ne, arriscada, vull dir, contundent, no?, I va dir, mira, nosaltres volem ajudar la universitat amb un tema concret que sigui donar la cultura i el turisme. I va crear una càtedra que el que fa és fer treballar els estudiants, altra gent, fer operacions vàries en el qual aquest tema del turisme cultural maduri. Maduri i pugui ser també un exemple per altres llocs. I ara avui casualment, com que he vist el punt diari que a primera plana surt ell... li diu que la cultura és el centre estratègic de la nostra política, doncs la cultura evident municipal, però també aquestes accions que fa fora. I que gràcies a aquesta acció que va fer ell, que hi ha altres municipis que també estan vinculats a altres càtedres, l'Universitat de Girona en té moltes. Però això és un exemple de com no s'entén només la gestió interna, sinó com pots fer una cosa que sigui... un model, no dic modèlic, però un sistema que pugui ajudar altres llocs que estan en aquesta situació. Penseu que nosaltres, per posar un exemple, la catedral de Girona, vam posar l'entrada que es paga l'any 2004. Estem al 2025, per tant fa 21 anys. I l'augment de persones que entren a la catedral, l'any 24 s'ha superat per primera vegada la del 2004. I pràcticament està allà. Fa 20 anys que el nombre de persones que entren a la catebral és igual a cada any. I en canvi, com ha augmentat el turisme a la ciutat de Girona en 20 anys? Per tant, la rellevància percentual relativa d'aquest tipus d'espais culturals, el Museu d'Art que té tot el de les comarques de Girona, quin nombre de visitants té a mi em fa por perquè el percentatge és cada vegada més relatiu és més baix i la gent de la cultura i la gent de la premsa i tot això en aquest debat no hi entra i és una cosa que m'hi preocupa és a dir que Girona sigui una cita de bicicletes també és perquè segurament el món cultural ha fet actuar de vegades com un moviment absent d'aquest debat profund. Això hauria de reclamar una mica la ciutadania, el model que vol, i que vol ser com a capital de les comarques de Giorina en el sentit cultural. Pel turisme, també, eh? Parlo. Sí, però... Mira que volguem ser curtes i collerguem... a nivell cultural i a les comarques de Girona hi ha uns quants festivals bàsicament de música uns de més lleugera, d'altres de música, hi ha Vilabertran, hi ha Baralada, hi ha Sant Feliu... Déu-n'hi-do l'oferta cultural que hi ha més enllà del que és el turisme, diguem-ne, de sol i platja, o gastronomia, que tampoc està malament i també l'hem d'aprofitar perquè tenim molt bona gastronomia, molt bona cuina, una cuina, diguem-ne, assequible fins i tot econòmicament, variada i cal reivindicar-la no pas només a nivell de restaurants, diguem-ne, de tres estrelles, eh? quan el turisme de bicicletes a Girona jo no sé si aquesta gent que venen amb bicicleta o per anar-se a passejar per les comarques els interessa gaire una oferta cultural més enllà de la bicicleta no ho sé aquesta pregunta si fossis a Florencia no te la faries no diries jo no sé si a la gent que ve a Florencia li interessa els oficis no te la faries en un altre lloc i no te la faries a Salamanca aquesta gent no ha vingut per la bicicleta no pas vingut perquè té la volta més gran del món gòtica És que l'oferta i la demanda... Tu que després te l'has de festejar i has d'ampliar l'oferta i fer-la, diguem-ne, és a dir, interessant per a ells. Però la veritat és que aquesta gent aquí donen molta vida donen molta vida a la restauració, donen molta vida a altres negocis, que no sé qui se n'aprofita, perquè no sé qui són els propietaris d'aquests negocis, s'ha restaurat l'Odeon, que ha quedat molt bé, per cert, ara és una botiga de bicicletes, doncs, esclar, què hi farem? Sempre és millor una botiga de bicicletes que no un solar, que hagués quedat com un solar si siguis en solar. No, Dolors, el que et dic és que no ens en sentim culpables. No, no m'atractis de persona... antiturística, perquè jo em dedico al turisme de forma vocacional, perquè avui, des de sempre. Vull dir, no estem en aquest debat, no estem en aquest debat. El debat de si les bicicletes sí o no, no hi estem. Estem en el debat de la cultura, el rol que té la cultura en la nostra oferta i la potència que el món cultural, què pot jugar el món cultural de veritat en un espai turístic, com és el nostre. No estem en el debat de la bicicleta sí o no, i l'oferta, i la demanda, perquè l'oferta i la demanda es creen i són modes algun dia desapareixeran tots aquests d'aquí i ningú s'ho sobra a explicar i és perquè tenen un altre tipus de lògica aquestes coses però jo no estic en contra dels civilistes suposo que et sona a temporada alta que és una altra oferta que ha sortit de Girona no ha sortit pas, diguem-ne, de fora de Girona de Sal sí, sí, no, no, vull dir que les comades fes país, fes país L'hem parit aquí o l'han parit aquí. Per tant, no ens la passin posat cap turisme estranger, ni cap bicicletista, ni cap... Per tant, l'oferta ja hi és. Llavors, el que hem de veure és si aquesta oferta... Si tu vas al patronat de turisme i els dius que voleu fer una temporada alta, vosaltres que promocioneu el turisme... escolta la resposta, diran que allò no és a dir, el patronat és un ens de promoció turística de les comarques de Girona promoció turística, del que ja hi ha i hauríem de veure quants diners es destinen a càgons els temes quina és la política més enllà de la promoció turística que hi ha a les comarques de Girona A part de la promoció, tu promoció no és una cosa, però primer una política d'estudi, de veure què ens interessa. Jo només dic que el risc de banalització de nosaltres en la imatge exterior que fem no és només Girona, és de Catalunya que estem en aquest risc, encara que no ho veiem. perquè tu has de preguntar el de fora, vull dir, a veure, com veuen, què veuen de Barcelona? Pregunto i veuràs que la part cultural que aquí ens sembla tan potent i que té una tradició fortíssima i que és molt important en l'economia, en tot, en tot, hi ha gent que la seva política turística posa la cultura a l'eix, hi ha llocs que no, ja està, que hi ha gent a festivals. Jo li... diguem-ne que estic d'acord amb tot el que estic dit jo crec que res és incompatible és a dir, bicicletes són compatibles en qualsevol el que no pot ser és que cultura no, cultura sí, bicicleta sí, no tot és compatible el turisme de bicicleta de gent que ha vingut aquí de fora del nostre país fer entrenaments o fer estades és compatible amb altra activitat que es pugui fer. Per tant, jo no veig res incompatible. El que sí que veig és que el model que tenim basat en aquesta ciutat és basat només en el turisme, en els serveis. I això sí que té un perill. Perquè, clar, nosaltres no som productius, per tant, està molt bé tot el que estem parlant, però, diguem-ho, hem basat tot en aquest tema. Per tant, quan no tenim turisme... tot se'n va. Però n'hi ha una interrelació entre turisme i cultura? Per exemple, abans, fa molta estona, en Francesc Francisco parlava d'una visita que hauran fet l'El, és a dir, la potenciació del Call Jueu, que és cultura, relacionat amb el turisme, jo crec que és un bon projecte. Sí, però existeix aquest. No, no, vull dir que ja n'hi ha alguns. Tu et reclamaries que encara fos més potent, diguem-ne, aquesta interrelació? No, no, jo reclamaria que el món... o sigui que el turisme és una cosa que la ciutat, la ciutadania ha de tenir clar i compartir un model que ens agradaria, igual que anem a votar compartim un model a veure, a l'època d'en Francesc Francisco el primer ajuntament de Girona democràtic, perdona el primer ja hi eres? a mig bandet primer va mirar una miqueta com anava i després ara hi entro Doncs els seus regidors, els regidors de l'Ajuntament, el de Turisme, en el temps, ara perquè hi ha un tripartit diferent, ha estat l'últim regidor de la fila. Era un tema que no es considerava rellevant, has d'estar d'acord amb mi. Es va fer una política que entenc de reconstrucció de la ciutat i que llavors ja vindria això, ho puc comprendre, però... sempre han sigut conselleries diferents la de turisme i la de cultura quan Girona hagués pogut decidir que era la mateixa conselleria era la mateixa regidoria és a dir, que turisme i cultura en una ciutat com aquesta patrimonial és la mateixa cosa i que aquí es pot créixer junts i es pot viure en pau junts i això no s'ha fet des del meu punt de vista, perquè venim d'una tradició franquista en la que el turisme era una manera de fintrar diners i divises i la cultura era una cosa que gastava. Llavors no casem el que ens fan drà amb el públic. I no casem el privat amb el públic. I no casem res a això. Ara és greu, perquè què passa? La majoria de les ciutats intel·ligents tenen la mateixa regidoria, treballen conjuntament aquest tema. El treballen conjuntament no només per no tenir friccions, perquè creixen d'una altra manera i creixen amb harmonia i coherència. I aquí estem continuant un model, que ja pots anar predicant, que la cultura i el turisme poden anar units, que hi ha escassíssims casos en què això s'ho hagin cregut. Només ho dic perquè entenc que la ciutadania, sobretot del món cultural, ha renunciat a entrar aquí. I això és una mica, per al conjunt del futur, però per al futur no és la millor cosa fins al meu punt de vista, és la meva opinió. Sí, sí, i l'has donada. Escolta, havia un tema... Digues, Francesc Francisco, perquè té tallat. Això deia la Dolors. Jo penso que aquests primers ajuntaments democràtics van fer molta feina en quant a recuperar la cultura... i en quant a recuperar el barri vell entre altres coses optant per la universitat totalment d'acord tu te'n recordaràs que va ser un tema molt polèmic que no havia d'estar al centre de Girona aquesta va ser una opció més enllà de turística o econòmica o comercial va ser una opció cultural de posar la universitat precisament al centre de la ciutat perquè fos una ciutat viva de cultura i que no fos allò un un town d'aquells que a les 5 de la tarda tothom se'n va i a una ciutat de Cartró llavors hi penso jo no sé, i potser ho heu fet però per això que dius tu el que cal és una xarbotada general i que la teva... que la T del Càtedre, per exemple, ho deveu haver fet, anar a veure la Diputació, anar a veure els ajuntaments, anar a veure qui sigui, i dic, escolta, fem unes jornades a veure com hem de potenciar la cultura dintre del món turístic. El turístic és un món que ens dona por de forces calés, però no potencia prou la cultura, i en canvi aquesta és una cosa que s'hauria de conjuminar. Com ho podem fer? Unes jornades i tal. Però vull dir, la Diputació té alguna cosa a dir aquí. No pots entendre que hi ha gent que no vol fer això. Els consells comarcals, els òrgans més inútils que s'han parit en aquest país, però que tenen els seus diners que els transmeten, què fan al respecte? Vull dir, sacsegem-los i exigim-los i que... Però jo crec que... Estem d'acord, però tampoc estan així. Molt turisme que ve, ve per l'empresa cultural que té aquesta ciutat. No tothom ve a beure cervesa, sinó ve als restaurants de categoria o de menys categoria, la catedral, a veure Mosès, ve molta gent aquí a beure coses. Jo he vist molts turistes fins i tot, que treballem una mica per allà al centre i tal, veus onades de gent i veus gent amb el mapa on és la catedral a mi m'han preguntat mil vegades per tant no tothom ve simplement a voltar sinó que també atret pel tema cultural i a l'època també els festivals tenim moltíssim ara poder s'ha redimensionat una miqueta perquè a vegades hi havia festivals que quasi eren els mateixos i això portava gent no crec que visquem d'esquenes dic que oferta ningú ha dit que no n'hi hagi No, però la gent hi va també a dos. S'ha dit que les xifres de la catedral, per posar un exemple del Museu d'Arc, molts de si totes, les xifres són xifres que d'una forma relativa no s'explica per què tot això no té... Els restaurants han crescut de forma exponencial, a veure, no cal... I no sé si és bo això. Jo dic... que el model, que nosaltres héssim pogut exportar un model al món, fixa-te, que aquí, l'hoteleria, que és molt forta, quan no ha tingut prou terreny per esprendir-se, s'ha anat a Llatinoamèrica, al Centroamèrica i ha fet el mateix model que aquí, allà. Hotels a la costa, més baixos, més tal, però no ha agafat un model de la cultura del lloc, de la manera que allà es pot esprendir d'una altra manera. És una mica així, és el que estic dient. Ara, tampoc és el tema d'avui el tema del turisme. Només dic que hi ha llocs que això ho fan d'una altra manera i els hi va molt bé. I que aquí venim d'una tradició en la qual... Quan tu dius la paraula turisme aquí, és una paraula d'avaluada. Només dir turista, turisme, és una paraula d'avaluada. En els llocs del món no ho és perquè ha crescut d'una altra manera i s'ha ajuntat d'una altra manera. Només dic això. Jo crec que ha estat molt interessant això. No, és que us he demanat que us posició els cascos per una raó, perquè volia canviar de tema, si m'ho deixava, perquè hi ha un tema que m'agradaria parlar i com que és un tema que aquesta casa l'està seguint molt, que és tot el tema del nou campus de salut, del campus Trueta... i precisament volia preguntar-se com ho veieu, si teniu aquesta por que circula que, diguem-ne, que aquests moviments que hi ha hagut en aquests moments, el fet que, diguem-ne, un acord dels comuns amb el govern de la Generalitat, diguem-ne, que sembla que trauria uns diners per evitar la construcció de pisos en el parc Vilamitjana, canvi, diguem-ne, de l'expropiació d'uns terrenys que són necessaris, però també hi ha gent que alerta que això podria comportar un retard en tot el canvi de projecte i que el canvi de projecte el que podria fer seria, en definitiva, deixeu-m'ho dir, allò pel World Cross, que el clínic passés per davant del Trueta, el qual voldria dir que no tindríem Trueta en molts i molts anys. Ahir, precisament, en declaracions d'aquesta casa, en Josep Pilar Plana, el president del Col·legi de Metges de Girona, parlava d'aquest tema i, en certa manera, criticava... l'acord al qual han arribat els comuns, que recordem que no tenen representació a Girona, ni a la ciutat, ni a l'Ajuntament, ni al Parlament, però que són els que s'han apuntat una miqueta a aquesta medalla. Escoltem el que deia el doctor Vilaplana. Però ara estem en una situació en què jo penso que la planificació urbanística de l'Ajuntament no es pot aturar a això, no podem aturar-ho ara, en aquests moments. ho veig una miqueta tan precipitat i tan fort de lloc i tan de pressa i correguents que me'n faig creus que aquests partits que han arribat a aquest acord no poguessin arribar a un acord fa dos anys per tot això o quan s'estava discutint el pla urbanístic de l'Ajuntament de Girona m'entens? o sigui que jo penso que hi ha molta improvisació i molt poc apreci per la feina que s'ha fet tan important per part de l'Ajuntament de Salt i el de Girona. Això és el que deia el doctor Vilaplana. Jo us volia preguntar com veieu tot aquest tema del troet? Us fa patir aquests moviments que hi ha hagut, diguem-ne, amb la legítima defensa que uns veïns fan, diguem-ne, del parc... Jordi Vilamitjana, però amb la sensació que un gran projecte, que és un gran projecte, jo sempre repeteixo, de país, perquè a vegades des de Barcelona diuen, és un gran projecte per les comarques i no. No, no, si el Clínic és un projecte de país, el Trueta és un projecte de país. Jo crec que té per la relació de Vilapalana el que està dient. i el que penso és que té raó amb el que diu i penso que és un projecte de país que va molt més enllà dels rimes gironins i jo crec que això es tirarà endavant crec que no seran tan secs i tal i no crec que s'equivoquin de començar a baixar el ritme gironí i apretar el clínic però és veritat que han sortit uns entrebancs que jo no els acabo tampoc d'entendre i a partir d'aquí jo crec que no soc especialista però aquesta fregadada que hi ha amb aquesta història del parc jo no l'acabo d'entendre a partir d'aquí no sé quina és la diguem-ne la situació ni la motivació crec que això l'he entès tant que m'està lluitant que si el trobeta cau a trossos que si el fem aquí i el fem allà portem no sé quants anys i ara que ho tenim a tocar sempre trobem alguna cosa som també un país molt complicadillo sempre trobarem un all o una ceba I jo ara no em vull posar en dubte, les entrebans que hi hagi, si arreu o no arreu, perquè no estic allà, ni sóc expert, però penso que en tants anys que portem aquest tema, prou també que es va debatre que si Girona, que si no Girona i tal. Ara ja ho tenim a tirar. Està dibuixat, diguem-ne, ja. Saben què volem fer ara? A punt de triar-se el projecte... Amb un projecte Barcelona que està ben clar. Aquí sí que ho tenen clar. I aquí encara estem, si són, com diu en castellà, galgos o podencos. Jo la veritat és que ens ho hem de fer mirar com a gironins en general, eh? Bé, jo la lletra menuda tampoc no la sé, però sí que hi ha un tema, em sembla, que és el de Can Vell Solar, per dir-ho d'alguna manera, que és el que està posant pedres a la sabata bàsicament d'aquest tema i la seva correspondència amb el Parc Vilamitjana. Em sembla que això ara es podria... El que passa que hi ha hagut, em sembla a mi, unes mirades una mica de curta volada perquè el Trueta també toqués Girona, encara que fos una petita gaia. És a dir, si això s'hagués posat més cap al nord, més cap a Sal, no tindríem aquests problemes que tindríem d'endarreraniments. Bé, si això es pot solucionar i la Generalitat, com sembla, pot avançar els calés que valgui posposar o fer un altre projecte, doncs endavant, però el 31, que és l'horitzó que s'ha posat perquè aquests 700 milions... Sí que ja s'ha tardat perquè inicialment en el 30 i ara ja és el 31, però ja hi firmaria jo amb el 31 i fins i tot amb el 32. hem de començar a caminar per aquí i jo penso que cal una mica de generositat per part de Girona en front a Salt i buscar la manera de què però Salt la feina la té feta diguem-ne Salt no té cap problema ha fet els seus deures en el seu moment però Girona aquí va actuar una mica amb una mirada diguem-ne vol gallinar-sí perquè també fos una mica de girona aquest és un tema de fa ja dos o tres o quatre anys amb l'encabronament de la població de Sant Eugeni amb la desaparició del parc trasllat trasllat no, no, perquè se separa, no desapareix però es trasllada, jo entenc la gent aquella que ho vol és a dir, si es tira el parc mèdic una mica més al nord tot això està solucionat i no passa res i Girona el que ha de fer és liderar diguem-ne la cosa aquesta que jo penso que Girona no ho ha fet mai o li ha costat massa liderar la gran zona urbana de Girona l'àrea urbana fa molts anys que se n'en parla però això s'ha de fer amb intel·ligència i generositat sobretot El problema és que, per exemple, els anys dels governs Nadal, que tu els coneixes, diguem-ne, es va treballar molt per reconstruir una ciutat que necessitava reconstruir-se de dalt a baix i que, de fet, es va fer, i en aquell moment es va parlar poc d'ària urbana, no? De fet, hi va haver-hi la independència de Salt que va caure després del primer mandat del 79-80 d'est, i també el cert és que en aquell moment es va pensar poc a Mallorba perquè tothom tenia les seves pròpies necessitats però ara ja amb aquestes pors ja s'han dissipat i per tant ara jo crec que cal jugar amb intel·ligència i generositat realment el perill que tot això es posposi a l'infinit i és jo crec I això ja semblava, semblava imminent, fa molts anys a l'època de la Marina Geli, que ja estava, ja comencem aquí, ja començava el Trueta, ja tenim els diners, que era la consellera de Sanitat, la gent contenta perquè era justament de Sant Gregori. Ja ens van venir, el tema és el GEC, una part s'apareixia, ja estem parlant. No vull dir que això... A veure, el Clínic és l'hospital més important de Catalunya, és el segon més important d'Espanya o el tercer. Per tant, a Catalunya li interessa que el Clínic estigui molt bé, a mi sembla molt. Ha trobat un model públic o privat, una part privada, l'altra part pública... i de tothom vol anar allà perquè són especialistes, i quan tu no t'espavilis i facis una cosa d'alta qualitat i et col·loquis en un dels millors hospitals perquè et vinguin els millors i perquè facis una acció no només de territori, només s'està parlant de terra i no s'està parlant de talent, no s'està parlant d'una altra cosa que és molt importantíssima aquí, no té cap sentit. Una facultat de medicina, uns laboratoris, tanta cosa, ha d'anar tot conjunt. que és aquesta cosa que diria abans jo del tema aquest que no vull tornar-hi, és la mateixa, la mateixa. Això són projectes que la gent s'ha de sumar i són projectes de tots, de tots els partits, de tota la gent, de tothom, i si un té un problema particular perquè hi ha pret alguna cosa s'ho ha d'empassar. Jo també he perdut, jo vaig ajudar a restaurar una casa al barri vell que anava a terra per fer un pàrquing. Vaig anar a l'Ajuntament a explicar-los que era una casa indiana i una casa de les poques romàntiques que hi havia una Girona preciosa. I vaig posar els meus diners per arreglar-la. A canvi de lloguers, però diguem-ne, no hi vaig guanyar res, no vaig especular. Vaig conservar una casa preciosa que ara tothom la vol a Girona davant de la Mercè. I al final... aquesta casa el propietari s'ha hagut de vendre perquè els impostos i tot puja al barri vell i jo no me l'he pogut comprar però no m'enqueixo, no l'he pogut comprar suposo que està ocupada per ciclistes i m'he hagut d'anar després de 35 anys d'ajudar la Girona a que sigui una ciutat turística i cultural soc la primera per adjudicar-la però en moment jo és de favor d'un bé comú Perquè si el teu tros de darrere només és el teu tros i la teva cosa no deixa fer un projecte macro i a miscermini, doncs hi perd tothom. Està clar que l'expropiació, diguem-ne, dels talents de Vell Solà i Masudèrada és absolutament necessària. La que està en discussió ara és si els compensa amb una parcel·la que els permeti edificar o si se'ls paga el tema. és que alerta, per exemple, el president del Col·legi de Metges a dir, un canvi en el projecte voldria dir un retard de dos o tres anys, i un retard de dos o tres anys podria comportar. També és veritat que des del govern de la Generalitat diuen que això no és així, i que tot queda en mans de l'Ajuntament, però és clar, el problema de l'Ajuntament és que, diguem-ne, que és el que ha de fer la primera aprovació, però després això també ha d'anar a urbanisme, i urbanisme sí que depèn de la Generalitat, eh? El govern d'Espanya en penja d'un fil. El de la Generalitat, si el d'Espanya perd, en penja de dos. I el d'aquí a l'Ajuntament en penja de tres. De manera que pots arribar a que no es faci mai si tu ara no comences allà a fer-ho i llavors que s'hagi d'acabar per força. Clínic i Trueta. Segons deia, penso que era el doctor Brugada, el clínic té... una referència, una població referencial de 500.000 habitants. Sí, senyor. I el Trueta d'un milió, de 950.000 habitants. Més la població flotant que es diu que és l'alturisme, que és molt important. De projecte català en autonomàgia ho és tant o més el Trueta que el Clínic, o tant l'un com l'altre. I per tant, aquí jo penso que la Generalitat d'això n'és conscient i sap que és un projecte vital per Catalunya, tant el Trueta com el Clínic. Jo penso que... El que passa és que ells mateixos alerten que els dos de plegat no es poden fer, que s'ha de fer primer un i després l'altre. Però vull dir, els terminis són el Truet el 31... El Truet hauria d'estar el 31 i l'altre el 35. I l'altre haurien de començar les obres el 30 per acabar-los el 35. Per això un retard de dos o tres anys podria canviar les prioritats, aquest és el problema. Arremanguem-nos, posem-nos i treballem conjuntament i treballem d'acord. D'aquí hem arribat a un acord i ho tenim bastant clar que el tema del campus de salut, en diguem el trueta, però és el campus de salut de salt que va relacionat amb l'universitat, amb l'IDGIP i tot això que és prou important. I començar a parlar, penso que la Dolors ho ha dit una mica, què en fem després de l'actual trueta? Què se'n fa? Que és una altra cosa que també s'ha de tenir en compte. Jo crec que diguem-ne que en els propers set o vuit anys ha de ser un hospital i s'hi ha de continuar invertint perquè es necessita però sí que és veritat que estaria bé començar a pensar si això es dedica a un gran centre sociosanitari que s'havia dit o altres però és evident que s'ha d'aprofitar La segona opció que dius tu del centre sociosanitari és el que hauria de ser, crec que serà a més que és supernecessari perquè d'això tenim molt poca cosa en la Santa Catarina Hi ha alguns de privats, també concertats, com pot ser Mutuan, però no hi ha, i cada vegada és veritat que dalt la població és més gran, necessitem més recuperació després de tenir malalties, i per tant esdeven centres socialitaris que després de l'estat d'hospital ens cuidin. Per tant, jo crec que... La seu del GEC, eh? La seu del GEC. també podem fer-ho, fem de tot tot això era Sant Gregori en una altra època quan es va construir no era ni tan sol Girona era Sant Gregori hi ha molts gironins fills de Sant Gregori la gran majoria Sant Gregori l'elit hem nascut a Sant Gregori hi ha gent que neixia No, necia en alguna clínica, però no. Els de Salt després venen a viure a Girona i en canvi n'hi ha que de Girona que hem anat a viure a Salt. És tot un intercanvi. Els de Girona que van a viure a Salt cada vegada són més. Mira l'Ingrid Guardiola. Ara a Salt, la veritat és que hi torna a haver-hi una llavor important. A més, va néixer, es deia General Álvarez de Castro. Residència sanitària, sí, sí. A més, sortim... Amb Clau Gironina, la residència per molts, algun sanatori, però jo no ho havia sentit, el sanatori per mi era Sal, era... Era Sal. A més, Sal era el manicomi. Era el manicomi directament. Era com un paquet. A Sal teníem presó el manicomi i les monges bernardes. I ara no hi ha ni presó, ni monges, ni... Era un paquet, eh? Havies nascut, els dos o tres dies, et batejaven a la vuitena planta i sorties ja empaquetat. Jo recordo que et batejaven a dalt de tot. A mi, a Joana Petita també, vam fer el mateix, va sortir un diumenge, a dalt, vam fer el batejar allà, i cap a casa, vull dir que sortia tot el producte sencer en el trueta. Ara, jo, per exemple, aquí tinc tres fills, tots tres a la pública, un al trueta i dos al Santa Catarina, vella, Santa Catarina vella, eh?, La Casa de Socorro, que deia abans també, mira. Que per cert, ahir es va... Estàvem a 40 graus, perquè arriben d'aquí. Ahir es va commemorar que el 15è aniversari de l'obertura de la seu de la Generalitat al que havia estat, diguem-ne, a Santa Catarina, a l'Hospital Santa Catarina, 15 anys ja que es va inaugurar. Déu-n'hi-do. Tempos fugit de pressa. Tempos fugit de pressa, com deia... Els que han tingut criatures, no podem oblidar-ho, perquè fa quatre dies d'això hi havia... Però això n'haurem de parlar un altre dia. Saps per què? Perquè ens acaba el temps de la tertúlia, una tertúlia que hem parlat de casa, que no hem parlat de Pere Lluís Font, que prometo fer-ho un altre dia i donar-ho, però que hem parlat de turisme i també del troeta. Gràcies, Francesc Francisco Busquets, gràcies, Francesc Caioela, i moltes gràcies, Dolors Vidal, directora de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de l'UDG. Nosaltres tornem demà. Avui són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 5 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. El president del Col·legi de Metges de Girona veu fora de lloc la corta entre el govern i els comuns per salvar el Parc Jordi Vilamitjana. El doctor Josep Vilaplana no entén que arribi ara aquest acord i no fa dos anys o quan es discutia el pla urbanístic. El president creu que és fruit de la improvisació i mostra por que apreci per la feina que s'ha fet per part dels dos ajuntaments. Vilaplana creu que els terminis es veurien modificats en cas de conservar el parc i que cal recordar que és la Generalitat que ha d'aprovar el pla urbanístic. Dos detinguts a Salt, un d'ells menor en una persecució per l'AP7 d'un cotxe robat i que s'ha acabat accidentant. Els Mossos van detenir a Salt dos joves de 19 i 17 anys en una persecució de més de 60 quilòmetres amb un cotxe robat a Bèlgica. Els fets es van produir aquest dimecres al migdia quan la gendarmeria francesa va avisar els Mossos quan un vehicle fugia a tota velocitat des de la Junquera en direcció sud. A l'alçada del peatge de Salt va impactar contra una furgoneta i no va poder seguir la fugida. Denuncien un monitor per fer fotos d'alumnes despullats d'una escola de Riells i Viebrea durant unes colònies. Segons han detallat a l'ACN, a fons de la fundació que gestionava les activitats, el monitor era un estudiant en el seu primer dia de pràctiques. Quan va conèixer els fets, l'entitat ha explicat que va decidir apartar el moment al jove monitor i va demanar al centre educatiu d'on provenia que finalitzés la seva estada. Les famílies denuncien que una professora del centre, que era a les colònies, es va assabentar de l'activitat i no va actuar immediatament quan va veure que el joc no era normal. Vox demana a l'Ajuntament que compleixi la sentència judicial que obliga el consistori a posar la imatge del rei al Saló de Plens i la bandera d'Espanya en un lloc preeminent. Tot i que la sentència no és ferma, el regidor Xavier Domínguez diu que si el consistori fes un recurs no seria coherent, perquè dins la sentència hi ha paràgrafs del propi secretari. L'Ajuntament de Girona aprova el pla urbanístic per situar el centre d'acollida d'animals del Gironès al sector est de la ciutat. Els futurs centres construiran uns terrenys situats entre la carretera de Sant Feliu i la variant de la Nacional 2, adjacents al camí d'accés al Sabantini 9. Girona licita per 182.000 euros la reforma de l'entorn de la parròquia de Sant Pau perquè sigui una plaça pel barri. Les obres que tenen un termini d'execució de 4 mesos permetran pacificar un tram del carrer Narcís Blanc i ampliar l'actual zona esportiva i desbarjo que hi ha a la zona. Les famílies usuàries de la Lodoteca de Salt temen que el canvi de model del govern suposi privatitzar el servei. La Conselleria de Drets Socials va anunciar que volia encendir els serveis dels ajuntaments, però els pares i mares saltencs temen que el canvi de model significa que ho agafarà una empresa privada. I en esports, Moncho Fernández passa revista a la temporada i diu que la permanència s'ha de celebrar com si fos un títol. El tècnic del bàsquet Girona, que va revelar que té un any més de contracte, va dir que ho viurà com si hagués d'estar 25 anys més a Girona. I pel que fa el temps d'avui que es preveu amb núvols en la primera meitat del dia sobretot i de cares a la tarda el sol que serà més protagonista en una jornada on les temperatures tornen a fregar els 30 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul.