Gavarres i incendis, burocràcia i inseguretat a Girona

i amb la presència d'Isabel Allende, que precisament la podem escoltar. Que pudiéramos elegir president democràticamente y gracias a eso, a partir del año 90, tenemos en nuestro país al menos ya dos presidentes elegidos democràticamente, también lo podríamos... Eren declaracions de l'època d'aquell any on s'inaugurava aquesta biblioteca. I l'any 2007, finalment, el rei Joan Carles I inaugura el Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Tot això ho passava tots aquests anys. Mira, dos quarts de deu clavats d'aquest matí, de seguida tindrem una petita pausa i us saludarem ja en Jordi Grau amb la tertúlia, amb una tertúlia que arribarà ja al final d'aquesta setmana. Déu-n'hi-do, hem començat força bé amb les tertúlies aquesta primera setmana de nova temporada aquí a Giron FM, no? Sí, Déu-n'hi-do. M'ha vingut un baixón. Què ha passat aquí? Tanta tristesa. Estem de divendres. Falta xocolata. Ara aniré a comprar-ne. Ara aniré a portar-vos-en. En tot cas, això ens portarà fins al punt de les 11 del matí. I llavors recuperem cinema. Passarà per aquí el Jep Soler, com hem dit. Parlarem també amb els organitzadors de la fira Playmobil en aquest cas del Clic Girona aviam què ens expliquen i també del motiu solidari amb entrades populars em sembla que valen 3 euros únicament per entrar a veure uns diorames fantàstics a més a més trucarem al Lluís Esteve Casellas que ens parlarà sobre aquest nou invent i aquesta andròmina del diable de la intel·ligència artificial i tot això de la transcripció de les actes dels últims segles a més a més Carme Ferrer que passarà per aquí a explicar-nos una miqueta les seves lectures d'estiu i la Girona secreta amb Carles Pintiado No us ho perdeu, serà a partir de les 10. Molta teca. I a les 11, doncs, els 4 rius amb tota aquesta teca. Ja veurem. A veure què passarà. A veure si arribem. Bueno, demà dissabte no veniu, eh? No, estàs més bé de dir-ho. Perquè us presentareu aquí, no? Bueno, si no, guita, cruixants i guita, farem una bona esmorzada, si més no. Escolteu-me. Fem una petita pausa i ara tornem. Fins ara. Adeu. La xarxa més, un any amb tu. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Robar-se-le pedre per tots els camins, con els ceramics que li donen sentit, donar-se-la mà quan estem en petit, la vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som els tipics que donen la llanda, i se bon rollo és el que es guarda, no anem a dormir, la cosa és allà. Estimar, sentir-se colgut, amor, amistat, família i futur. Sou i se foc, sou i se flama, més de romer que en l'enrama. Sou i se perla que hi ha en el camí. Arriba la traca que no pots fer. L'amor per la vida és actitud. Sou la poesia del nord i el sud. Trencant melodies, posant noves vies, més clara harmonia, menjar-se el futur. Ai la colla, si t'encantes ja nens. Teniu cairet al costat del meu cor, pels anys indomables, pels dies elèctrics i pels nostres morts. Robar-se-le pedre per tots els camins, conèixer amics que li donen sentit, donar-se la mà quan estem en peti. La vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de farranda, no som els típics que donen la llanda, i seu bon rotllo és el que es guarda, no anem a dormir les coses altres. Sentir-se estimat, sentir-se volgut, amor, amistat, família i futbol. Charta d'aquí ho fa encara més cara, mor a la terra llaurada, així però mal i pa bé, s'estima l'horatge també, és buñol de la tia, en tren quan fa fred, així pel carrer fa fred, en valles també fa fred. Què? Diga'm vostè, la manta, el col i el capaixet. A meia se'm al drama, tot és festa, eres un solet que m'entra per la finestra, que de mort ni pa celebrar. La vida es dura, no anem a mentir. Som la familia que va de parranda. No som estipis que donen la llanda. Y se bon rollo es el que es guarda. No anem a dormir, la cosa es hallar. Aquel moment va a sentir límite. Va a caure rapid, no munt. Fins demà! En un cególogo de conejías tan zorra. Él me va a salvar, le pones mal. Fins demà! Més llunyat, més enllà del que pot assenyalar cap dit. Ara fes el temps a una balança i t'anyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rebo cada matí. Interiors i flecs en una manta versus el coixí. Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no puguis sentir. Resalir-la amb els ulls com qui busco un record incert. De metralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap. De vedalls la saviesa que decora tanta realitat. Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rebo cada matí interiors simplecs en una manta verd. Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no pogués sentir. Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no... No hi ha crem de bandera, no hi ha vent a vos. Fins demà! Si em poguessis explicar quantes coses em diries? Dormiries en un parc? Potser mai despertaries i una cosa que no entenc i que tu m'explicaries és per què fem cas el temps? No és fàcil acceptar que tu no entens que tu no entens El color que tens a dintre Dormiries estirat Entre lliris margarides És difícil explicar L'altre dia d'on venies Quan venies enfadat Per què em costa preguntar-te Tu com estàs Poguessis estimar, quantes coses canviarien, ens hauríem estimat i no te'n recordaries. T'asseuries en un parc, deixaries passar els dies i parlant amb un estrany. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyi, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. La xarxa Més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcasts i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxamés.cat i descarrega l'app. La xarxa Més, un any amb tu. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Vaig de passar com si fos ben bé l'últim moment. Passa i passa, acaba i jo no hi soc a temps. Sempre dues passes per davant d'aquells que triguen tant i ara de cop no sé quin era el meu pla. Vinc per dir-te que paris un moment, que no passa res si et quedes enrere que el temps t'espera. Quan respiris aquest mar que tens de banda, llum, tot serà fum. Vaig de passar com si fos ben bé l'últim moment. Passa i passa, acaba i jo no hi soc a temps. Fins demà! Pare, i mira, un moment, el que passa al teu voltant, és normal que tot s'hagi congelat? I és que tot el que es movia abans per nit, jo no sé on era, però ara es mou sense treva, i ara mira, sense treva, i jo transform, sabent qui era, i ara mira, sense treva, i jo... Vaig que em mou del pit, el cop, desorbitant les ombres que no em deixen veure el fons, em vego en l'aire que jo mateixa m'he servit. Ara el rinc ja me deixa tot, Fins demà! Fins demà! I em t'he llevat fins a altres hores atrapat dins d'un xat. En plena nit sóc com un gat i si vols atrepar-me, potser el moment està a punt d'arribar. Si vols atrepar-me, potser m'hauràs de deixar anar. I si ens tornem a liar, quina liada més gran. Tota la vida canviant, és l'únic que es manté constant. Vaig sortir de casa preparar, pensant que avui no dormiríem junts. Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt i quina roba. Si penses que podem actuar com si no hagués passat res a tots Carregant una bossa emociona plena de penes i pus Si penses que lo nostre és un cercle que sempre torna a començar Però hem canviat, no estem al mateix lloc, és un espiñal Intenerat, un salt de cor a s'entrapa d'entrosa Em plena, sóc com un gat i vols escapar-me M'has de deixar anar I jo no vull ser el teu superman Tramolant com un flam Em vull deixar portar endavant Però ja m'han fet mal molt abans Però sé que si em desarmes Ens trobem en un lloc on poder anar Anem a trobar-nos on ningú mira Fins demà! Fins altres hores s'ha atrapat dins d'un xat. En ple de nit soc com un gat i vols atrapar-me. Puc si el moment està a punt d'arribar. La xarxa més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcast i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxames.cat i descarrega l'app. La xarxa més, un any amb tu. Girona FM El nom, la pell, el cor, de volar. Fràcil, corres cap al ciu, sembla que és tan fàcil, res més. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! S'en la casca, s'està fi, sense fi. Jo no tinc espai encara com per fer-ti un lloc a dins. És tan franca la mirada que em desperta el plor que tinc. Sento com les teves aigües acaronen els meus dits i et retorno amb les abrades. Com puc veure jo si em segueix tanta i tanta i tanta llum que ja no veig on vaig? Darrera tanta i tanta i tanta llum que el meu cor s'embala. Com per fer-ti un lloc a dins, és tan franca la mirada que em desperta el plor que tinc. Sento com les teves aigües acaronen els meus dits. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! No tots rival, no tots rival. La xarxa Més, la plataforma de proximitat, qualitat i gratuïta, celebra un any. Un amb tu, gaudint dels podcasts i continguts de més de 30 televisions locals. Esports, castells, documentals, tradicions, cultura popular, podcast i molt més on vulguis i quan vulguis. Entra a laxarxames.cat i descarrega l'app. La xarxa Més, un any amb tu. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 13 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Neus Aldeguer. Tres joves alemanys irrompen a la salla de Girona provocant danys i lesions a un alumne. Els fets van tenir lloc ahir al voltant de les 12 del migdia quan els tres nois de 19 i 20 anys van aprofitar l'entrada d'un grup d'estudiants per colar-se al centre com si fossin alumnes. Un cop dins van començar a trencar amb violència els vidres d'un passadís parint un alumne de 13 anys que va ser traslladat a la clínica Bofill. Els Mossos d'Esquadra van detenir els tres joves d'origen irakià i amb documentació alemanya. Lluc Salella es visita avui el president de la Generalitat. L'alcalde de Girona es reunirà amb el president Salvador Illa aquest matí al Palau de la Generalitat i la reunió tindrà lloc a la plaça Sant Jaume a les 11 del matí. L'aeroport de Girona tanca l'agost amb més de 300.000 passatgers, un 19,1% més que fa un any. Pel que fa al nombre d'enlairaments i aterratges, la terminal gironina ha fet un total de 3.200 operacions, un 17,2% més si es compara amb l'agost de l'any passat. Des de principis d'any, l'aeroport ha arribat gairebé als 1,4 milions de passatgers i supera les 16.000 operacions. L'estiu d'aquest 2024 s'ha consolidat com el millor dels últims anys per a l'aeroport Girona-Costa Brava. L'Ajuntament de Girona organitza aquest divendres una jornada per donar visibilitat al col·lectiu de les persones sense llar. Es tracta de la primera vegada que el consistori ofereix una jornada sobre aquesta qüestió. La proposta tindrà lloc avui amb un seguit d'activitats gratuïtes i obertes a tothom, agrupades sota el títol Jornada del sense llarisme. La regidora d'Igualtat i Justícia Social i de Cooperació de l'Ajuntament de Girona, Ami Sabali, ha exposat que aquestes jornades posen al centre del debat una problemàtica que requereix la cooperació de totes les institucions. El cum d'un incendi a la Catalunya Nord arriba fins a l'Empordà i posa en alerta els veïns. Un incendi forestal crema des d'ahir dijous al migdia al peu del Canigó a la localitat de Castellnou a la Catalunya del Nord i els seus efectes s'han deixat notar a l'Alempordà i al Baix Empordà. Nombrosos veïns de les dues comarques van trucar al 112 alertant d'una forta olor de fum. i que també el podien veure molt a prop de casa seva, arrossegat per la forta tramutana que bufa a la zona. El foc es va iniciar pels vols d'un quart de tres de la tarda i va obligar a mobilitzar de moment uns 800 efectius de bombers a l'altra banda de la frontera i a més ja ha cremat prop de 400 hectàrees, segons afirma l'independent. El Temporada Alta ja ha inaugurat la seva programació. Entre el 12 de setembre i el 8 de desembre, la nova edició del festival porta el cartell més ampli de la seva història, amb 110 propostes escèniques, entre les quals hi ha 23 espectacles internacionals, 25 produccions i 21 estrenes absolutes, des d'avui fins a diumenge. I en esports aquest diumenge es disputarà el primer derbi català de la temporada, a Montiliví a un quart de cinc de la tarda. I el temps d'avui dia ha ennoblat amb alguna assolellada durant el dia i amb màximes que arribaran fins als 23 graus. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Bon dia, són les 10 i 3 minuts després de l'informatiu. Torna per última vegada aquesta setmana, que és la primera setmana de la temporada, la tertúbia de Girona FM. I aquí estem per passar la vista del que passa a la ciutat, a les comarques, al país. I de moment ho farem amb les dues persones que m'acompanyen. Hauríem de ser tres, esperem que hauria viviat l'altra. Però m'agradaria abans saludar, després de tot un estiu que no ens hem vist, Josep Prat, de Pratsava de Pocats. Molt bon dia, Josep. Molt bon dia. Moltes gràcies. Molt bé, molt content d'estar aquí una altra vegada, una temporada més, poder aportar tot el que puguem. Com ha anat l'estiu? Fas bona cara? La veritat és que molt bé. És dels primers estius que he pogut fer molts dies de vacances, que feia molts anys que no ho feia. I, bé, tot suposo que és qüestió d'edat, perquè com que aquest any faig un número rodó, i és un número rodó ja maco, doncs... Bé, molt baix en comparació amb els altres que estem a la taula, si deixem a part a l'Arnau, que és molt més jove. Tots anem fent anys, i com que ja ha posat el 5 a davant, doncs vam decidir marxar uns dies amb la família i els nens, i ja hem pogut aprofitar, doncs, passar un estiu... De veritat que molt diferent als altres. Doncs està molt bé. El que sempre fa bona cara, passin i van passant els anys, però continua fent molt bona cara, és en Pere Albertí. Aquí també li agraïm que ens acompanyi i que arriba aquí després de fer múltiples gestions i, sobretot, fer la seva passejada gairebé diària i habitual per les gavarres, no? Correcte, molt bon dia a tothom i gràcies per tornar-me a convidar una temporada més en aquesta tertúlia. Sí, ara comentava com ha aprovat les vacances. Jo la veritat és que estic en aquella època de la vida que les vacances són perpètues, és a dir, la vida del jubilat és una vida molt plàcida. O si no pares tu. No, no, la veritat és que no. Saps una cosa? Jo crec que amb l'edat, quan veus que la fita final ja s'acosta, tens més ganes de viure. Jo no ho sé, vosaltres sou més joves punyeteros, però això que ja soc gran, al meu 70 anys, doncs ja tens allò que dius, ostres, tens de viure, tens de viure perquè tu no i això no repeteixi. Per tant... Cada dia, ja ho saps tu, ja ho sabeu que m'agrada molt anar a les Gavarres, conservar les Gavarres, i per cert, aquest estiu que deies, hem patit molt un any més per aquest massís, que algun dia tindrem que parlar de quins són els prancs de prevenció, de risc d'incendi, perquè la cosa està... Ja ho veieu com bé en el país. Mira, dilluns en parlàvem, hi vàrem dir, hi vàrem dir, esperàvem un estiu molt dolent d'incendis i afortunadament no ha estat així. Dos a la zona del Priorat, a la serra de Montsant, un al Canigó, a la Catalunya Nord, i per tant el perill és. Al final tornarem a parlar de dues coses que durant l'estiu no se n'ha parlat. Una d'elles, la sequera, no? No n'hem parlat, és curiós, us hi heu fixat, vàrem tenir tant d'això i ha passat la temporada d'estiu, n'hem parlat de sequera, però els problemes continuen a sentir-ho. Ha plogut. Ha plogut. No tant com volíem, però ha plogut. Comparat amb altres estius. Estaven molt baixos, la qual cosa vol dir que continuem estant molt baixos i si no... Bueno, aquests dies ha plogut, avui és un dia d'aquells que dona la impressió... que ja fa dia de tardor, tardor, tardor, com ahir, que feia fresqueta, vull dir, i tornaran a pujar les temperatures, però ja fa dos dies, diguem-ne, que ens avisa que l'estiu meteorològic s'ha acabat, l'estiu astronòmic acaba el 21, almenys a la meva època sempre era el 21, ara variadores, però en tot cas, diguem-ne, ja dona la impressió que ja estem en una nova etapa. És que el tema de la prevenció d'incendis no hem de dependre exclusivament de les previsions climàtiques, és a dir, si plou o no plou. Hi ha un tema de gestió forestal. L'altre dia a TV3 passaven un reportatge, a mi ja saps que m'agrada molt tots els temes aquests de com es vivia abans, és a dir, que sortien els busquetants. Parlaven dels busquetants i parlaven de com es vivia el bosc, com es netejava el bosc, quines gestions es feia el bosc i la mateixa gestió que feien ells per reservar el seu mitjà de vida, que era el bosc. No podem tornar enrere, és a dir, és utòpic ara tornar, altre cop un tipus de gestió que feia, és a dir, no podem tornar a fer les carboneres, ni podem tornar a fer moltes coses. Però sí que hem de tenir aquelles idees de com podem preservar això. Per exemple, aquí a les Gavarres es va fer un intent del que eren els ramats de foc. Suposo que sabeu què és els ramats de foc, que són aquells ramats sobretot de xais que, menjançant la seva menja, destrueixen o mengen el vorent. I això se'm va anar a can carall. Això hem de preveure-ho amb bons ulls a veure com es pot fer Ja que no es fa una altra gestió, no podem tornar, repeteixo-te, a fer carbó, a veure com ho podem fer-ho, perquè si no... No sé si no m'ha dit reportatge, però aquest dia en altra notícia sortia que han presentat un llibre, un llibre d'una editorial gironina, en aquest cas del Baix Empordà, Cidilla Edicions, que es diu Històries Emboscades, que parla precisament d'això, no?, del tema... del tema del bosc, i aquest és un tema, és a dir, abans el bosc es treballava i ara dona la impressió, durant uns anys hem tingut la percepció errònia que com més bosc hi és, millor, i no és exactament així. ara estàvem veient imatges, perdona, però imatges de la televisió, com per exemple dintre un bosc hi ha una furgoneta, i devia estar abandonada. És a dir, tot això que passa d'elements de gent que tiren el bosc, que no es manté en el bosc, una miqueta és tot això que... El que passa és que el que deia, aquí va haver-hi durant molts anys la percepció que és tardònia, que com més bosquinguéssim, i que no es havia de tocar el bosc, i que es havia de preservar, i precisament la gent que hi entén, amb guades, en... en Sargatal i tal, diu, no, no, el bosc s'ha de treballar, i de tant en tant els arbres s'han de tallar, perquè s'han de plantar de nous, i s'han de netegir el sotabosc, i s'hi ha de... i han de pasturar-hi, diguem-ne, els lamats, i és a dir, la manera que el bosc funcioni és treballar. Llavors hi ha un altre tema, que a Catalunya té una massa forestal exagerada, perquè molts llocs on abans es treballava, com que hem deixat, com que ja no tenim pagesos, el gos s'ha apoderat i el gos s'ha apoderat i el que passa que hi ha una altra història que també hem de tenir clara aquesta mima l'havia explicat En Toni Güell, que va ser molts anys cap de bombers i que després va portar, que és que el Bos Mediterrani tradicionalment cada desenes d'any crema. I ell sempre patia per les gavarres, perquè les gavarres estan en unes condicions que un dia ens sortirà, diguem-ne, que un petardo Sant Daniel ens cremarà fins a Calonja, diguem-ne, o al revés, diguem-ne. I això és un gran perill perquè les gavarres és un gran espai a preservar. És un pulmó, és un pulmó. Sí, sí. Jo us convido a qualsevol dia que pugeu cap als Àngels o que pugeu qualsevol corriol que puja cap als cims de les Gavarres, veureu que hi ha una munió de feixes fetes de pedra seca. Això vol dir que abans es treballava, evidentment. I vaig llegir, parlant amb l'Àngel Madrià, que és un gran coneixedor del tema, em deia que fins a la fredurada del 56... encara hi havia una munió d'oliveres allà, que després es van morir amb la ferradurada, i això es va abandonar, i clar, el bosc sempre recupera allà on ha estat bosc. Però si mireu qualsevol imatge, allà l'associació de veïns de les Pedreres, fa 3 o 4 anys, van fer una exposició d'imatges de com era l'entorn, Sí, exactament I fins als Àngels De com era amb fotografies D'aquella època Veureu molt pocs arbres Com deia en Jordi, molt pocs arbres i moltes feixes Hi havia camps Hi havia pagesos Si no s'ajuda En el primer sector econòmicament, que això és un altre problema, suposo que el mateix passa amb aquests ramats, que hi deu haver gent que ja ho deu proposar, però deus haver de demanar autorització, el perill dels xais lliures a dintre dels camps, si s'han de ballar o no s'han de ballar, suposo que tot deu ser administrativament. Administrativament tot és complicat. És molt complicat. Aquí quan vam fer aquesta prova, un dia vaig anar a parlar amb aquell noi, hi havia un noi que portava el ramat, això el tenia estabulat no, però el tenia tancat allà sota Sant Miquel amb una feixa, anant cap al Puig Estela. I vaig anar a parlar amb ell i me deia, no, és que jo he demanat permís a l'Ajuntament, només necessito un hidrant, és a dir, un vessal per poder donar de veure el Chais. Va ser impossible. No, no. I és possible. Jo us pot donar un exemple del despatx, no diré noms, però tenim uns clients que volen recuperar una antiga barraca. però la volen fer igual de com era doncs no podem fer-ho no podem fer-ho perquè és una barraca consideren nova construcció? la consideren que no la tenen catalogada que no la tenen com que no existís es veu perfectament amb imatges com són pedres antigues no és tota sencera estem parlant de dues parets relativament altes, falta tota però aquesta persona la vol reconstruir doncs tenim relativament problemes amb l'administració per fer-los entendre que es vol reconstruir una barraca per guardar-hi material, per guardar-hi... Jo ja entenc, eh?, que feta la llei, feta la trampa, després hi ha gent que voldrà construir-hi una vivenda i portar-hi l'aigua i la llum... És evident que algú ho ha fet, i en aquests ningú els hi ha dit res perquè no han demanat cap permís. Correcte, i ho han acabat fent. I el que demana permís per fer-ho té problemes. Clar, al final, què passa? Què fa la gent? Tira pel dret. Tira pel dret. Intenten fer-ho sense que ningú se n'enteri, i un cop està fet, doncs mira, ja està fet. Després tens un altre problema, eh? L'enderroc, o la reconstrucció, tal com estava, la situació... Sí, però bueno, al final... Ostres, hi hauria d'haver-hi moltes més facilitats amb coses de sentit comú, que al final necessites un informe. És que ara has dit dos conceptes que són antagònics, administració i sentit comú. Bueno, sí, sí, és complicat, és complicat. No, en Pere Riu, en Pere ha estat a l'Ajuntament com a regidor durant molts anys i sap de la dificultat que el sentit comú imperi, que coses que podrien fer-se d'una manera relativament ràpida i correcta no es poden fer perquè tots ara són concursos, paperams... Jo crec que sí, per la llei de transparència i per la llei de bona praxis amb el diner públic sí que s'han fet un seguit de lleis, però no em sembla... que hem de passar tot el límit, és a dir, hi ha coses que no són de sentit comú. De sentit comú. De sentit comú. Fer una revista amb diner públic i obrir-la a contractes i assabentar-te que una revista que se distribueix a Girona s'està imprimint a Castella o s'està dissenyant a Galícia, doncs amb tots els respectes no té cap sentit comú, quan després ens omplim la boca... de quilòmetre zero, perquè clar, sí que poder-te estalvies mig cèntim per cada una de les revistes que imprimeixes, però només de fer els importals ja et val doble, vull dir que és d'aquelles coses que no hauria sentit, és una que poso-te habitualment. Ara venia escoltant, parlant... parlant amb gent el tema de l'administració i això va lligat a l'administració de justícia Josep és una mica el nostre advocat de capçalera perquè com que exerceix sempre que ven parlant de temes d'aquest tipus jo em voldria treure per exemple un dels temes que en aquests moments ja saps que hi ha temes recurrents i que de tant en tant desapareixen i ara surten i ara torna a sortir el tema de la inseguretat A veure, jo crec, i ho defenso i ho dic, que jo crec que estem en una ciutat, en unes comarques, que no tenim una sensació d'inseguretat més alta de la que teníem abans, però sí que és veritat que hi ha fets que venen a preocupar determinada gent. L'ús excessiu d'armes blanques, que sempre n'hi ha hagut, i estan prohibides, perquè diu, ara farem una llei, no, escolti, la llei ja hi és, diguem-ne, però és veritat que hi ha una determinada tipologia de gent que torna a utilitzar i que abans duquin una baralla de festa major que podia acabar amb dos cops de puny i ara pot acabar amb una navalla a les mans. El tema dels multireincidents. El tema que els judicis ràpids no són ràpids ni són res. El tema que... És clar, llavors aquest dia parlant amb en Jordi Bos Molinet, que fa la contra del diari de Giróni, que és un periodista reconegut... I que està... Ell deia una frase, el problema és que l'estat és inoperant, en moltes coses. I el ciutadà té l'obligació de complir unes lleis que fa l'administració que la mateixa administració no compleix. Per exemple, els terminis. Si tu passes un dia de pagar una contribució, et fotran un 20% i ja pots dir el que vulguis, que no tens els mitjans, que no te n'has assabentat perquè és complicadíssim. Però les administracions incompleixen sistemàticament totes les seves pròpies normes, per exemple, en tema d'aquest de termini de pagaments, i bueno, i no parlem de l'administració de justícia. Pos entrar-hi o... Sí, no, no, no, podem entrar-hi perfectament. Has tocat també diverses coses, eh? Sí, he tocat quatre o cinc coses. Tema de la inseguretat. És veritat, vull dir... I molts no acaben al jutjat, però tenim un augment d'agressions per armes blanques. Jo tinc amistats que treballen en caps de Girona i província i ho diuen. Jo he parlat amb gent dels Mossos per veure si la meva percepció... perdona, eh, per veure si la meva percepció, perquè era només això una percepció, jo veia un moment que t'ho miraves, fins i tot hi ha hagut una gent que ha fet un apunyalòmetre, que es diu, que jo crec que això no té cap sentit, però és veritat que hi ha un augment, i vaig voler-ho contrastar amb agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Municipal, amb els quals conecs, i vaig dir, escolta, és una percepció, o realment n'hi ha més? I van dir, no, no, n'hi ha més, que és el que deies tu, no? Sí, sí, n'hi ha, sembla ser que hi ha hagut, hi ha, o hi ha hagut, o... Va en augment el tema dels apunyalaments, és a dir, amb armes blanques, navalles, que suposo que traquen perquè veuen un mòbil i volen robar un mòbil i si no els hi dons el mòbil t'apunxen amb la navalla, o una discussió per un comentari amb una persona, digui-li... la parella, la nòvia i l'altre s'ha enfadat i sala afuera que veres què te vull explicar i això caga amb un apunyalament bueno, al final hi ha un augment perquè hi ha més intervencions en caps de temes de navalles que tots aquests no vol dir que acaben al jutjat però no acaben judicialitzats perquè moltes vegades l'autor no se sap qui és arriba una persona ferida si no s'ha pogut identificar l'autor o a vegades no es denuncia o a vegades no es denuncia perquè per por de si m'han posat si m'han clavat una navalla i jo el denuncio acabarà gent i repercussions per tant que és veritat que això ha passat sempre jo recordo èpoques anys enrere que també passava però M'ha cridat l'atenció que aquesta persona que és de confiança ens ho ha dit un dia. Aquest tio ens deia que en el cap cada vegada veiem més apunyalats. Perdona, i una pregunta. I els que, per exemple, tu que has seguit i ets un expert en aquest tema, els que arriben realment a jutjar i s'ha identificat la persona, el jutja en molts casos... Quina és l'actuació? És a dir, és cert allò que diu l'abrama que diuen que el cap de dos minuts ja tornen a estar fora? Mira, per un apunyalament... Me deixes fer una broma que us agradarà. No és meva, és d'en Mateu Siurana que la va escriure aquest dia en la seva columna del diari de Girona i deia he parlat amb gent de la judicatura i puc desmentir rotundament que allò que els lladres entren per una porta i surten per l'altra. Diu, això és fals, surten per la mateixa. què vol dir amb això? Que és veritat, que hi ha una sensació d'una certa impunitat. Què passa? Que un tema d'aquests pot trigar 5 anys a ser jutjat. Bé, ara amb el judici ràpid, això acabaria amb un judici ràpid. Sí, però el judici ràpid aquest dia, a Barcelona, per exemple, diu que està ensenyant el judici ràpid, però el gener i febrer del 2026. Bé, intento t'explicar-vos una miqueta a veure si podem entendre com funciona un tema d'un judici ràpid. Els judici ràpids es van... es van legislar una miqueta per tot aquells tipus de delictes que tens l'autor, és a dir, que tens l'autor identificat, que no hi haurà una complicació de declaracions de testimonis, de pèrits, de pericials, de reconstruccions de com ha anat el fet... Serveix una miqueta per això, és a dir, el robatori que enganxen una persona a dintre del domicili i que l'aconsegueixen de tenir i se l'enduen, això acabarà amb un judici ràpid perquè l'objectiu és atrapat cap al jutjat i en els casos que no puguem fer-hi res, el més segur és que acabarà amb una sentència de conformitat condemnatòria. És a dir, veus que no tens possibilitat de defensar-lo perquè els fets són tan flagrants, tan evidents, que per molt que vulguem anar al jutjat penal, que és la segona instància, no segona instància, és a dir, el judici ràpid, si no arribem a una conformitat en el moment de la instrucció, que en diguem, que aquesta instrucció es fa en el jutjat penal, de guàrdia, i després per data de fets pot passar amb un altre jutjat, però és igual amb el jutjat de guàrdia, allà nosaltres podem arribar a una conformitat. Si arribem a una conformitat, allò s'acaba aquí i aquesta persona sortirà amb una sentència condemnatòria. Una sentència condemnatòria per un apunyalament, si no és reincident, no hi ha penes de presó. Vull dir, no entrarà a la presó. No entrarà a la presó, tindrà uns antecedents. Que hi torna, i és una persona que és reincident perquè aquesta persona és un delinqüent habitual, per dir-ho d'alguna manera, i que roba, que atraca, que amenaça, que fa diferents coses, doncs aquests antecedents serà el que al final... Depenent del tipus de procediment, de fet, de delicte, més ben dit, aquests delictes s'aniran, se li diu que se li aplica la reincidència i aquella pena, perquè les penes no és dir un any, sinó que la pena va de 3 mesos a un any, de 6 mesos a un any i mig, d'un any a 3 anys. Tenim un ventall aquí de penes pels mateixos fets. Per tant, després és, si és reincident, l'aplicació de la pena és en la seva meitat superior, ja estem parlant que no seran 6 mesos, sinó que serà poder un any o un any i mig, Quin és el problema? Que mentre no arribin els dos anys de presó, per aquell fet no entrarà a presó. Si li posen dos anys i un dia, aquesta persona hauria d'entrar a presó a complir, que no complirà els dos anys, perquè després, un cop entri, podem complirar 3, 4, 5 mesos, 6 mesos, depenent del delicte, podrà entrar i sortir, a diferents graus, dret penitenciari... A mi un amic advocat que vaig tenir fa molt de temps em va fer entendre que no era bo, i ho segueixo pensant, allò de dir, omplim les presons de gent, és a dir, formalment la presó ha de ser per reinserir a la gent, això ja no s'ho creu ningú, diguem-ne que això ja no és, però no es tracta de fer-ho. El que sí que dóna la sensació d'impunitat és el tema dels multireincidents, és a dir, parlaré de Barcelona, el tema del metro, gent que els han enganxat 170 vegades per furs, els furs són poca cosa, però és clar, 170... Però actualment ja tenen antecedents penals, eh? Amb aquests furts, que abans eren els judicis de faltes, amb els judicis de faltes no hi havia antecedents penals. Ara amb els furts, dictes lleus ja són antecedents. Però la policia diu que es troben indefensos i els jutges diuen que la llei no els hi permet i tal. Jo crec que la llei no s'ha d'endurir, és prou dura. La justícia espanyola és molt garantista, però les penes accepten temes segurament de marihuana i coses així... Les penes, escolta, entrar a la presó, tothom diu, escolta, passar 4 o 5 mesos a la presó, no, poca broma, per dir-ho d'alguna manera, no, però la sensació és que hi ha gent, utilitzem un concepte que no m'agrada gent, però l'utilitzaria gent antisocial, que es dedica bàsicament a atracar, robar, afortar i que ho fa d'una manera que provoca un concepte que ara no és aplicable des d'un punt de vista judicial perquè es va declarar anticonstitucional que era el de l'alarma social. però a vegades hi ha alarma social. Hi ha pobles que tothom sap que hi ha una persona que n'ha fet 40, 30, 50, 60, llavors la sensació és que s'ha trencat el principi d'autoritat i aquest tipus de coses, perquè si diu, no passa res, però si el que et troben o et furten o t'amenacen ets tu i et toca de primera, és molt diferent que si li passa amb un altre, el de la teoria, per dir-ho d'alguna manera. Aquesta situació ha creat, jo em sembla que el gran problema de tot plegat és aquesta situació ha creat aquesta sensació d'angoixa. Mira, us posaré un exemple molt plegant. L'hi he explicat a en Jordi que aquest estiu vàrem anar de viatge i ens passaven a recollir a les 3 de la matinada a la plaça Boeta Marquina, amb un bus. Estàvem allà, un grup de gent... Me coneix bé, Josep, però la plaça Poeta Martí. Saps què? Aquella marquesina. Ens passaven a buscar allà la marquesina aquella. Érem potser set o vuit persones que estàvem allà esperant. De cop i volta apareixen d'allà sota les vies un seguit de nanos que venen cap allà i, saps allò, instantàniament tothom es va posar crispat que van passar els nanos, ens van dir bona nit, van marxar i no va passar absolutament res. Però és aquesta sensació que ara la gent té d'aquesta angoixa. I un altre exemple que a mi em va frapar, jo visc allà a les pedreres i pujava un dia al vespre, pujava cap a casa i davant meu, potser a 20 metres, hi havia una noieta que anava pujant. La noieta es va parar, es va com amagar i, pobre de mi, tenia... Me vaig sentir culpable de fer-li por, m'enténs? Sí, sí. I és aquesta situació... Sí, sí, sí. Per exemple, un dels temes que jo crec que provoca aquesta percepció, insisteixo, i ho vull dir-ho perquè no deixo... Jo penso que la ciutat de Girona no és en principi insegura, no hi ha una sensació... No hem de demanar més policia a punta pala, no hem de demanar actuacions més contundents... demanàvem una mica com el que parlàvem abans de l'administració, sentir conú, és a dir, una persona que porta 30 elevatoris seguits no pot estar al carrer perquè l'única manera d'evitar-ho és fer-ho. I llavors és el tema, no, hem d'endurir el codi penal, el codi penal està prou bé, és prou dur, el problema a vegades també és de l'aplicació que en fan algun tipus de jutges o magistrats. I llavors un altre tema que a mi també em preocupa, que sento molt, El sentiment aquell de dir, és que falta gent, escolta, doncs el problema que faltin jutges o que faltin fiscals en tot el aspecte. Funcionaris. I funcionaris. Els jutjats van lents. El tema del funcionari poder ja depèn, això m'ho sabràs dir tu més, l'administració o la justícia en aquest sentit, no sé si depèn de la Generalitat, però l'altre depèn de l'Estat. Sí, és a dir, aquí també tenim aquest problema. I per què? Que jutges i fiscals depenen de l'Estat... i el funcionariat a Catalunya depèn de la Generalitat i el lletrat de l'administració de justícia depèn de la Generalitat és a dir, tenim figures a dintre del mateix despatx o d'oficina una petita empresa on tens un jutge que depèn de la judicatura de l'estat espanyol tenim un fiscal que depèn de l'estat espanyol, que el fiscal és el que és aquella figura, el gran de la llei. No és el posador en contra del que pensem tots, és el del gran de la llei. El que passa és que amb alguns fiscals que hem vist, sobretot els mediàtics, això fa complicat entendre-ho. És el gran de la llei, que evidentment el gran de la llei, en posicions que si hi ha hagut un fet delictiu