Fires, padró i Parc Central: cultura, drets i seguretat

Bon dia, entrem en temps de tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 14 d'octubre. Vàrem tenir molta pluja cap de setmana a Terres de l'Ebre, al Montsià, tota aquella zona que ha patit un gran desastre i des d'aquí els volem enviar els nostres ànims. Sembla que les pluges poden continuar, tot i que no està previst que facin el mal que vàrem fer, mal en el sentit que vàrem caure... D'una manera molt contundent i amb molt poca estona i que és una cosa a la qual ens haurem de començar a acostumar. Se'n diu canvi climàtic, encara que alguns el vulguin negar. Però avui parlarem aquí, parlarem del que ells vulguin, com sempre, però bàsicament ens interessa parlar de Girona, de la ciutat i del país i de com ho veuen tot plegat les tres persones que m'acompanyen Avui aquí, als estudis del carrer Balmes. Senyor Aliu Diallo, molt bon dia. Jurista, politòleg, professor a la Universitat de Girona, i paro perquè podria seguir dient moltes coses més. Què tal? Com estàs? Bé, bé, bé. Molt content d'estar aquí, després d'una temporada llarga que no he pogut venir. I també, bueno, una mica en mig cap... ja situat a les fires, que ja és octubre, i mitjans d'octubre ja, i la programació, bueno, sembla que va estar encertada per certs públics. Em fa l'efecte que n'acabarem parlant de, si això és el que vulgueu, però permete'm que presenti abans la Sandra Florença, periodista. Molt bon dia, Sandra, què tal? Bon dia, bon dia. Com va tot? Olor a Fires, olor a Fires. Sí, sí, sí. Les coses passen molt ràpid. Fa quatre dies, dèiem, ara que s'han acabat, que s'ha acabat l'estiu, l'estiu meteorològic, en teoria, va acabar el 21 de setembre, però és que ja estem a Fires i, com aquell qui diu, ja donarà la volta i d'aquí quatre dies parlarem de Nadal. Massa, massa. Encara tenim calor i ja estem parlant de les castanyes, els bolets i les fires. Això és veritat. He deixat un últim lloc, no perquè sigui el menys important, sinó perquè és la primera vegada que ens acompanya el periodista Jordi Ferrer, periodista del Punt Avui. Què tal? Molt bon dia, Jordi. Bon dia, Jordi. Gràcies per la invitació. company de tants anys aquí, no? Gràcies a tu per voler venir per parlar de Girona. De fet, tu durant temps has estat fent informació de la ciutat, per dir-ho d'alguna manera, per tant, coneixes una miqueta bé tot plegat com va, no? Sí, sí, no em farà res comentar, parlar de Munyatus o del Pedró o de la multireincidència, si cal. Doncs de les tres coses és possible que acabem parlant, però comenceu per allà on vulgueu i acabeu tret fires. Deixeu-me una altra vegada adreçar-me amb l'Alil. L'Alil has dit una cosa que dius la programació em sembla encertada per un determinat públic. Això no sé si és un elogi, és una crítica avalada o les dues coses a la vegada. Una mica de tot, però jo que porto un temps molt pendent de la programació de fires i que les visc realment com una data ben assenyalada als calendaris, sap greu comprovar que... any rere any hi ha certs col·lectius que no es senten convidats, no es senten cridades per la programació de les fires. Per una altra banda, sempre cal recordar que són activitats municipals, per tant, diners de tots i tinc la sensació, no, la certesa que certs col·lectius que tenen un origen concret d'Àfrica, de Llatinoamèrica, que han vingut a viure aquí en algun moment o han nascut aquí directament, de vegades no es pensa en elles quan es dissenya un cartell tan emblemàtic, no?, i que té tantes finestretes perquè hi pugui quebre tots els gustos, d'alguna forma. Sí, entenc que ja sé el que vol dir l'Alió, que parla que els col·lectius nouvinguts o d'orígens no europeus no són representats en mostres com la Fira de Sant Narcís, o fins i tot, estic segur que ell estaria d'acord amb altres entitats de la ciutat, com la Cavalgada de Reis, que segur que N'hem parlat molt, aquí, allò que és, eh, Aliu, que n'hem parlat molt. Doncs segur que ell va en aquesta línia. A vegades també ho penso en pobles veïns, com Salt, que un dia també ho vaig preguntar, en festivitats populars o en festes com el 3 de març de Salt, que pleguen gent que sempre, majoritàriament, són d'un tipus d'origen, saps? I la gent... d'altres continents o d'altres procedències, o no s'hi senten implicades o l'administració no ha fet prou perquè s'impliquin. A vegades no sé quina de les dues és l'opció bona, deu ser una mica de totes dues, però sí que és cert que la gent implicada de debò i la que es mobilitza i la que se sent seu acaben sent majoritàriament d'un tipus de perfil que això no sé com es pot trencar, tot i que cada vegada més tenim més gent de fora o de procedències diverses a la ciutat de Girona. Potser caldria una comunicació una mica més fluida, no?, preguntar a tots aquests col·lectius, no sé, fer una escolta més activa de forma que puguem, és a dir, que fos cíclic, no?, que no fos només destinat a una sèrie de gent, perquè jo crec que la voluntat hi és, és a dir, es nota, no?, que hi ha una voluntat d'obertura cap a dir, escolta'm, doncs, què podem fer cada cop que sigui més plural, que si sentim tots els públics una mica identificats, no?, que ja és prou complicat, perquè suposo que vull dir que amb totes les festivitats passa això, que intentes fer-ho i a vegades no s'aconsegueix. Bueno, era això, doncs explica'ns una mica què hi trobes a fer. No, clar, o sigui, jo la lectura que faig és una lectura que hi ha realment una part de mi que em sap realment greu perquè veig que són oportunitats perdudes. En quin sentit ho dic? si tu fas una programació en una ciutat com Girona amb cap a un 20% de persones més d'un 20% de persones amb nacionalitat estrangera i intentes per molt poc que sigui que aquestes persones es sentin cridades perquè hi ha una programació que d'alguna manera els interpel·la directament no només els estaràs reconeixent des de la seva singularitat identitària sinó també els estaràs dient que per una banda sents com a ajuntament que formen part de la ciutat de Girona i per una altra banda estaràs normalitzant que els seus trets característics identitaris també formin part de l'ideari, de l'imaginari gironí. Estaries fent justament aquells espais que ens falten tant de trobades on es vegin reflectits les dues realitats de Girona. Per això ho llegeixo com una oportunitat perduda, perquè unes fires amb una programació en la qual aquestes persones lòctones més enllà, perquè si us fixeu, si aneu a les fires, aquestes persones no deixen d'anar-hi. però pràcticament no trepitgen el que vindria a ser la copa la copa s'ha entesa com la zona de concerts quan has parlat bàsicament he imaginat que parlaves de la programació parlaves de barraques parlo essencialment de barraques perquè sí que venen però es queden a les fires aquests espais més lúdics i és realment, jo crec que el repte és aquest el repte és que aquestes persones sentin cridares també a les barraques que d'alguna manera Aquest aprovament també els serveix per introduir-se també a aquest imaginari cultural autòcton català i que, d'alguna manera, jo crec que totes hi sortiríem guanyant. Hi ha una cosa que, amb els anys, prometeu-m'ho, perquè avui que tinc una taula relativament jove, diguem-ne, en algun cas molt jove, en dos casos molt jove, tu ja no tant, Jordi... Però que són joves, vull dir, amb els anys descartes de coses, i una de les coses que estic convençut que no m'agradaria ser és programador de fires, perquè és complicat, perquè he sentit i us vull interpel·lar, perquè jo vaig mirar i vaig veure que coneixia algun grup, no tots, vaig buscar-ne alguns... I em va donar la impressió que eren gent força potent, però en canvi he sentit gent molt jove que deia que no s'hi sentien atrets i també gent molt gran que també li agrada, també ens agrada anar a barraques encara que només sigui un dia i no siguin aquelles barraques d'altres anys i en fins altres hores de la matinada. per les quals aquest any és veritat que s'ha tornat a recuperar l'embalat amb orquestres o aquí també en el Parc Migdia també hi haurà altres actuacions, no? És complicat trobar tot això i és un encaix difícil. La veritat és que, a veure, amb l'Ajuntament que tenim ara jo crec que hi ha una certa voluntat d'obertura, no? El que passa és que potser les dinàmiques costen de trencar, les costures costen d'escaixar. Sí, és que és molt difícil satisfer tothom, vull dir, estic d'acord que potser s'hauria d'obrir més, com diu la LIU, a altres col·lectius o altres tipus de músiques, però suposo que si és un model que gairebé... és un èxit assegurat gairebé tots els dies, a no ser que plogui a bots i barrals, a les barraques, estic parlant, i a les entitats que hi van, es sofraguen vegetàriament pels diners que ingressen aquells dies de les fises de Sant Narcís, doncs és una inèrcia molt difícil de trencar i que, evidentment, si fas un canvi, després et diran per què has fet aquell canvi, quan ja anava tot bé, vull dir que és molt difícil de contentar tothom, però clar... Entenc que si s'ha de recollir la diversitat de la ciutat també estaria bé que hi ha grups d'altres orígens, ell deia d'allà l'etono-americans, africans, jamaicans, estic pensant, es podria obrir a altres sectors, però clar... És el que volies dir els expats, eh? Arribarà un dia que també reclamarà el seu lloc Perdoneu la broma, era per trencar una mica la d'això De fet jo crec que hi ha una tendència que ens passa molt, que a cada festival és a dir, tenim la sensació que venim ara que parlàvem que se'ns ha apropat tant el Nadal amb l'estiu, no? Venim d'aquests festivals d'estiu, venim de tots aquests grups que tenim molt propers i que van repetint però com pot ser que si a mi m'agrada un grup doncs tinc 20 oportunitats per veure'l perquè està aquí, està allà i més a més festes festivitats que gairebé s'ajunten unes amb les altres jo crec que hi ha aquesta tendència una mica pel que deia en Jordi Ferrer En el sentit que si ho mires econòmicament parlant, ja hi som. És a dir, qui crida més l'atenció i qui ve més. Llavors, jo crec que trencar aquesta tendència... I llavors aquí, Girona, una cosa que es fa molt bé és de desestacionalitzar els espais. Això havia costat moltíssim fer-ho i ara que ho tenim més fet... crec que s'hauria d'apostar per aquesta part. Però jo insisteixo en que hauríem de fer potser aquesta escolta que deia jo, unes enquestes, o intentar cada cop que, evidentment, si som més plurals, doncs hem d'intentar que hi hagi aquesta globalitat cada cop més. No, aquí hi ha una dificultat central, estructural, que és... Qui té, com que és un dret no garantit per tothom, qui té el privilegi de poder participar en aquests espais municipals on es decideixen aquestes coses? O si hi ha, per exemple, jo sé que hi ha la comissió, la comissió de festes i tal, que d'alguna manera les persones que hi participen solen ser persones d'un mateix perfil i un mateix origen, en aquest cas molt majoritàriament, per no dir... completament autòcton i que això té a veure moltes vegades amb una cosa estructural que d'alguna manera condiciona tot que és la garantia de les necessitats bàsiques i això explica moltes coses, explicar qui participa a les associacions de veïns, explicar qui té temps per una cosa que donem tan perfeta com seure amb la mainada, aquelles que tenen mainada per dir què has fet avui, què hi ha hagut avui al col·le i com et puc acompanyar amb els deures I això explica, òbviament, moltes coses en aquest sentit. El que passa és que també faltaria que l'altra banda, la que no hi és prou representada, també tingués temps o cobertes, com dius, les necessitats bàsiques per després fer el pas de participar i implicar-se. És clar, això a vegades, segons quins... contextos i situacions familiars econòmiques també és difícil poder tenir temps o ganes o forces per implicar-se en altres coses de la comunitat. Això ja és més difícil i s'han de tenir cobertes les necessitats bàsiques, que això en segons quins entorns familiars costa. Si vols, ara podem enganxar amb el tema que comentaves abans de la multireincidència, que m'ha frapat una mica, però te deixo exposar una mica qui volies dir amb això. Home, jo abans estàvem parlant amb en Jordi Grau, abans d'entrar a m'antena, els temes que podríem parlar, vull dir, s'ha parlat molt aquests dies dels representants polítics d'aquí Girona del Pedró, de la multireincidència, de si s'ha de vincular tot això amb la immigració, i esclar, jo he dit, veus, si hi ha gent... d'origen diversos. Avui a la tertúlia en podem parlar des de punts de vista diferents o per edat o per orígens o situacions diverses i m'agradarà parlar-ne. Per exemple, t'ho vull preguntar si et sembla bé, Aliu, si la gestió del padró quan es parla de la gestió del patró, per tu té connotacions que van més enllà d'un tràmit administratiu o ja té connotacions polítiques i ideològiques, perquè ara fa poc va haver-hi la vicealcaldessa Gemma Geis que va parlar dels fraus i les màfies que aprofiten el fet d'empedonar-se per poder-s'instal·lar i aprofitar per fer fets electius. Vull saber si per tu el patró és molt més que només tenir la capacitat o la possibilitat d'instal·lar-se en un lloc amb condicions normals, diguéssim. O sigui, començar, primer es manté aquesta fal·làcia, si és així, aquest argumentari de la gent Magell, si ha estat d'aquest calibre, perquè per delinquir no necessites empadronar-te. O sigui, és tan senzill com això. O sigui, per delinquir justament estàs fora del sistema i estàs fent coses que són il·legals. Per tant, no necessites empadronar-te. I per una altra banda, des de la teva pregunta, el padró és un ràmit tan senzill com... És un registre, és un més registre. O sigui, això el sindicat de greuges de Catalunya està fart de dir-ho cada any amb el seu informe d'asseguiment, o cada dos anys amb el seu informe d'asseguiment de l'Estat d'Ols Empadronaments. Anual, crec que és. Anual, doncs. El tema és aquest, que ens estem convertint, estem justament això, no?, o sigui, ficant una mica la ideologia de cada govern en el que vindria a ser el marge que hi ha per empadronar o no, i això és el que perverteix aquesta figura. L'empadronament, això el Tribunal Constitucional ho ha definit així, és un més registre. Una persona que viu sota un arbre, en un municipi, s'hauria de poder empadronar en aquest municipi, legalment. Això és així. L'empadronament no és... Però això és així. No, o sigui, això és així legalment. No, no, des d'un punt de vista legal, però hi ha molts ajuntaments que legalment ho fan, que empadronen, perquè, a veure, jo crec que és un debat prou seriós per mantenir-lo d'una manera serena i, per tant, després irem a altres temes. El tema del padró és clar, és a dir, els ajuntaments estan, en certa manera, obligats a empadronar. Totalment. És un deure per als ajuntaments i un dret per a la ciutadania. És així. Jo no tinc el deure d'empatronar-me. Per què? Explico de liu. Perquè a través de l'empatronament hi van altres coses. Exactament. Com per exemple el dret a l'atenció sanitària que és universal. Exactament. El deure dels ajuntaments de complir amb aquest dret es llegeix d'aquesta forma. Jo tinc el dret d'empadronar molt perquè això em dona accés a altres drets com l'educació, la sanitat, etc. I a partir d'aquí, perquè jo pugui exercir el meu dret, una altra persona, això funciona així en la teoria del dret, una altra persona tenia el deure de complir amb aquest dret. i en aquest cas és l'Ajuntament. Si l'Ajuntament obvia aquesta obligació, estaria totalment en la il·legalitat, perquè ara s'ha pervertit aquesta figura i serveix ara per veure qui viu en situació d'infrahabitatge, en un context d'emergència habitacional, qui d'alguna manera és una persona halòctona d'origen estranger i per tant li posem més traves, perquè això passa. Jo vaig fer un estudi exploratori fa un parell d'anys en què trucava bàsicament als municipis capital de comarca de tota la província de Girona i preguntava per requisits per empadonar-se, i òbviament eren totalment divergents un amb l'altre. I una cosa que tenien en comú és que on hi ha més percentatge de persones amb nacionalitat estrangera és on hi havia més requisits adicionals, il·legals per una altra banda. En aquest cas hi ha una correspondència clara i ho estem veient en els espais on els governs tenen un discurs més virulent amb la immigració, són els espais, són els municipis que condicionen més l'empatronament. I realment el greu és que estiguem normalitzant això i pervertint aquesta figura en temes de gent que s'empedrona per delinquir. Quina lògica. Unim dos temes capdals ara mateix en la memòria de la gent, en l'imaginari de la gent, que és el tema de la percepció de la seguretat. És una percepció, és una mera percepció, no és la realitat. La realitat és que els índexs de criminalitat estan baixant a tota Catalunya i especialment en els últims mesos, en l'últim any, i, òbviament, estem en un moment en el qual ara mateix estem per una tertúlia de dimarts, una tertúlia que crec que funciona de dilluns a dijous, i estem dedicant... A divendres, a divendres. A divendres, doncs estem dedicant 15-20 minuts a parlar d'això, que explica molt on estem i què hi ha a l'agenda política ara mateix. segurament en parlem perquè ahir en el ple municipal hi va haver-hi una... A veure, tot és política, tot és política, la sanitat, l'educació és política i ha de ser-ho, l'habitatge és política i ha de ser-ho, està molt bé. Llavors hi ha una altra cosa que és la política partidista, que és bo que hi sigui perquè l'alternativa si no és esfareidora, però que llavors també a vegades s'ha d'interpretar amb aquesta clau. Ahir hi va haver-hi una moció presentada pel PSC a la el ple municipal de Girona, en la qual l'equip de govern es va dividir. Guanyem i Esquerra hi van votar a favor d'aquesta moció del PSC i Guanyem no ho va fer-ho. Junts no hi va votar a favor. Junts, perdó. I va votar en contra. Junts hi va votar en contra. Sí, sí, sí. Com ho interpretes i amb motiu a què? És a dir, a veure, com abans parlava de política partidista, és evident que l'emoció del PSC està molt ben pensada en aquests moments. Això està clar i el que no ho vulgui veure també... també és així, jo crec que està pensada, i en el fons els hi ve bé, perquè en un context en el qual es parla que l'equip de govern un dia o altre s'acabarà trencant, per alguna raó s'acabarà trencant, i el tema de la seguretat pot ser un d'ells. Ho veus així, tu, que coneixes bé la situació? Sí, sí, va ser així, perquè, clar, el PSC el que va buscar era que dos dels socis, els dos socis principals, que són Guanyem i Junts, votessin diferent, que és el que va passar. i aquesta és una de les qüestions on hi podria haver diferències ideològiques i polítiques a l'hora de tractar el Pedró. El que passa és que després en l'argumentari també va fer gràcia, com per exemple la Carol Vila, la regidora de Guanyem, que va ser la que va intervenir, que tot i votar diferent de Junts, va venir i votar a favor del PSC o al mateix sentit que el PSC, va venir a recordar que molts municipis governats pel PSC, ella va parlar de Canovelles, de Barcelona, de Reus... de Lleida que també hi ha traves per empadronar la gent per tant, clar d'alguna manera els socis van votar diferent però també guanyant no es va estalviar les crítiques al PSC pel fet que demana unes coses a Girona que incompleix altres municipis vull dir que la contradicció està a l'ordre del dia no, no No, no, i volia dir perquè és evident que es va... jo crec que ja els hi van anar veient una mica tots, fins i tot aquest vot de diferenciació. El que passa és que llavors l'Ali ho ha dit molt bé i si m'ho permets jo insistiré en el tema, ens equivoquem a vegades tots quan barregem aquests... aquests conceptes és a dir hi ha un concepte que és el padró que no té és a dir que és una qüestió de legalitat i per tant es fa i llavors això es barreja a vegades amb altres conceptes com per exemple és això que tu deies Jordi la multireincidència en aquest sentit és a dir i us ho pregunto perquè hi ha multireincidència o i tant que n'hi ha molts n'hi ha blancs, negres, catalans, castellans d'aquí i d'allà n'hi ha I llavors jo el que crec és que, diguem-ne, que no s'està treballant prou bé una de dos. Si ho mires des del punt de vista dels jutges, diuen que no tenen les armes suficients des d'un punt de vista legislatiu per evitar, perquè hi ha coses que són flagrants, jo crec... que no hi ha cap problema per dir-ho, una persona que ha estat detinguda 150 vegades no deixa de ser un multireincident i llavors segurament s'ha de protegir la resta de gent d'aquests, si estem parlant de furts és una cosa, si estem parlant de salts violents és una altra. Ara bé, d'aquests n'hi ha de tot tipus i no té res a veure amb que vinguin d'un cantó, que vinguin d'un altre, que siguin d'aquí, no sé com dir-ho. Per tant, són debats que són diferents. És com el debat de la seguretat. L'Aliu ha dit una cosa molt important. Avui mateix, en el diari de Girona, surt... Les taxes de violació són les més altes de l'Estat. És veritat. Hi ha una percepció d'inseguretat que sempre sol coincidir amb canvis... Quan s'acosten les eleccions, hi vull recordar que d'aquí... 19 mesos hi haurà eleccions municipals a Girona, i es parla d'això. És a dir, sí que és veritat que hi ha una percepció d'inseguretat que s'ha creat. Jo insisteixo per l'experiència que tinc que la ciutat de Girona no és ni més insegura ni menys que abans, però que hi ha punts d'inseguretat sí que és veritat que n'hi ha alguns de punts, no? El que ha passat, perdona'm Jordi, és que també hi ha hagut casos una mica escabrosos o violents o desagradables del bloc aquell del Tomàs Mieres Sí, però veus, és que aquí tornem a barrejar No, no, ja et dono la parada No ho dic perquè ho facis tu, al contrari, ho hem de fer-ho És a dir, tornem a barrejar el padró amb una cosa absolutament... És a dir, en els pisos de Tomàs Mieres, número 1 allà hi havia gent que... que estàvem buscats per delinqüents i hi havia gent. No estem parlant d'una ocupació de necessitat d'això. Estem parlant d'una altra cosa i, per tant, també hem de tenir... Segurament, si hagués hagut les mesures judicials absolutes, això s'hagués pogut arreglar molt abans i s'hagués impedit... aquesta percepció d'inseguretat i segurament te l'ofereixes al tema aquest que s'està investigant de fa un any enrere, que té a veure amb el que jo deia, no? Sí, i aquí, en aquest cas, no sé si els que presuntes autors de tots aquests delictes o d'aquest delicte de violació, suposadament, estan empadronats o són d'aquí o són d'allà. Jo no ho sé, jo només dic que això genera inseguretat, igual que el bloc de pisos aquest de la Ronda Ferran Puig, que alguns veïns han hagut de marxar perquè ja no s'hi podia viure, allà amb aquests veïns nouvinguts i ocupes no sé de quin tipus i de quin origen. Vull dir que això són casos que jo no associo a padró o si estan o no empadronats. No, no, no. Això genera inseguretat. Per exemple, el cas de Ferran Puig, és molt clar, el cas de Ferran Puig, pel que explico, pel que es queixen i aquests veïns que marxen, és senzillament d'un punt, diguem-ne, de fresses, de festes... És a dir, que té a veure més amb la convivència, independentment que siguin o no siguin llavors. Aquest és un tema complex perquè, a més a més, és un edifici que per llei està condemnat a anar algun dia a terra per la seva proximitat a les vies, no? o com llencen les deixalles, o com fan servir l'espai, no sé si comunitari, o que tothom en pot fer ús. Vull dir, són diferents modes de viure que contrasten amb la manera de fer d'una gent que devien estar aquí molt de temps i que d'una manera, d'un dia per l'altre, o d'una setmana per l'altra, han vist com aquí ja no s'hi podia estar i han hagut de marxar. Això ha explicat per mateixos veïns al diari. Vull dir, per tant, sí que passen coses que no sé si tenen a veure amb el fet que són persones de fora o no de fora o empadronades o no empadronades però que això generi inseguretat i no sé si és perquè s'acosten les eleccions o no jo diria que això passa perquè diguéssim que hi ha gent que per el que dius no té potser algun tipus de modus vivendi i té massa temps i no té una ocupació estable busqui o no la busqui i esclar es dediquen a altres coses que perturben la convivència de la ciutadania És que jo crec que, a més a més, partim de la base que hi ha molt... Estic d'acord amb el tema de la llei d'enseguretat, però perquè hi ha diversos factors que ens ho recorden cada dia, no? O sigui, a nivell de l'ocupació. Fa dies aquí a la tertúlia parlàvem de tota aquesta gent que havia aparegut aquí a la plaça, és a dir, a l'edifici del Bolet i a la part de la Renfe, que hi ha gent que està dormint amb cartrons pel carrer... Aquest és un altre tema que és veritat, però que moltes vegades barregem quan són situacions absolutament diferents de les quals en parlem, però és veritat. A veure, ara jo diré una cosa, és a dir, jo que per circumstàncies familiars vaig dues o tres vegades a l'estació amb hores tardanes o no, hi ha dues coses que jo crec que s'han de separar. Hi ha un punt d'inseguretat que no el provoca aquesta gent, i llavors hi ha un punt d'imatge que fa mal al cor, però que fa mal al cor no per la imatge, sinó per la sensació d'abandonament amb la qual tenim aquesta gent. La Lius segurament en sap més coses d'elles. I aquí anava jo i t'ha de notar el pas. refugiats a l'espera que els hi donguin hora en el govern civil per tal de poder tramitar l'asil polític si no hagués xerrat la majoria d'ells arribats de Mali si no això no té res a veure amb Tomàs Mires i això no té res a veure amb la inseguretat exacte, això no té res a veure amb algun punt d'inseguretat que hi ha hagut a l'estació de Renfe que no ve de per aquí el problema és que a vegades hi ha gent que ho aprofita, ho barreja tot i llavors tot perquè, a veure, jo com dic una situació lamentable de la part central, és perquè no ens hauríem de permetre tenir gent en aquestes condicions. Hauríem de trobar els mecanismes necessaris. I ara no vull entrar tampoc en temes polítics, de si és el govern civil, subdelegació del govern, ara es diu, que no els hi dona hora, si és l'Ajuntament que no té mitjans. Mira, m'és igual, però la sensació és que no podem tenir aquella gent, perquè estem parlant de mesos, no estem parlant de dies, estem parlant de mesos. Jo ho comparteixo totalment i a mi em trenca el cor perquè, no ho sé, jo tinc la sensació que això a Girona no havia passat o no havia passat amb aquesta mesura. No havia passat tant? No havia passat tant. Passa que així tant acumulat, tant tant no, com de cop, ens fa, i ja et dic, és mal el cor totalment, perquè a mi em passa el mateix. Jo tingués tres vivents, no sé, tindria la sensació d'agafar aquesta gent i portar-la allà, perquè em dólar el cor. Només volia fer un apunt abans que parli i sali un altre cop, que és que aquesta inseguretat, jo vull trencar com una mica una llança el que dius, perquè, si us hi fixeu, cada any per fires hem hagut de lamentar alguna violació, que a la part de l'Adevesa, i no dic per fires també, potser a l'estiu o així. Per tant, no es tracta que ara la inseguretat sigui més que abans. El que sí que és veritat és que tot el moviment acompanya com que no fem les coses del tot bé. No podem acompanyar aquesta gent que se sent desvalguda... no podem amb la violència, les lleis sembla que no t'emparen, per tant tens com una sensació de, sisplau, què hem de fer, no? Aquí hi ha... S'han obert fronts, perquè hi ha coses molt diferents... Hi ha diverses coses, totes bastant interessants i algunes de punyents també, perquè hi ha un tema, quan parlem d'inseguretats, què crea inseguretat? a mi m'agrada parlar de les coses des de l'origen el que moltes vegades s'interpreta com radical i aquí portem anys per no dir dècades en els quals la sintonia ha estat garantir drets dels propietaris o sigui, això des d'Arajois des de la crisi del 2008 la reforma la reforma de la Lau del 2011 i tot el que ha anat acompanyant i aquesta última llei de regulació de lloguers, de regulació de preu de lloguer, que no ha regulat absolutament res, que s'ha quedat en tot el que fa el PSOE i el PSC, que és comunicació política, que no és gens resolutiu, per una altra banda. I, clar, per mi quan em pregunten què genera les inseguretats, si la inseguretat la genera, si s'està interpretant que la inseguretat la genera persones que estan desemparades sota un pont, vivint, i en aquest cas literalment, o persones que estan en situació d'infrahabitatge, si quan parlem d'inseguretat en el nostre imaginari venen aquestes imatges, el problema aquí és... La falta de garantia de drets d'habitatge. I això està claríssim. O sigui, fins i tot per les persones que estem en situació de poder-nos pagar el lloguer, sabem que això, el que està passant, no és just. No és just que dediquem el 70% del nostre sou a llogar. No és just que no puguem estalviar les persones que vulguin... en algun moment ser propietàries no ho puguin fer perquè hi ha un monopoli de grans tenidors que ara utilitzen l'habitatge perquè se'ls ha donat totes les facilitats com un bé d'inversió. Ara mateix a Espanya... El màxim rendiment que et pots treure, més enllà, òbviament, de la intel·ligència artificial i totes aquestes noves tecnologies, és l'habitatge. I això no hauria de ser. L'habitatge, ara et complir una funció social, que és que hi puguin viure gent. Aquí a Girona mateix tenim prop de mil habitatges, mil habitatges buits. 1.000 habitatges buits que la llei prescriu que per considerar-se habitatges buits han d'estar dos anys sense cap persona vivint dins. Quinta per cent són de grans tenidors o del banc dolent per dir-ho d'alguna manera? A Girona per bé o per malament és un presentatge bastant baix. O sigui, ara no ho recordo ben bé, però diria que... Per tant, estem parlant de propietaris que els tenen tancats pel que sigui, encara que sigui, diguem-ne, davant, diguem-ne, incerteses... Hi ha pocs propietaris, diguem-ne, que es puguin considerar especuladors, no?, a nivell, per exemple, de grans ciutats com Madrid i Barcelona. Però sí que aquells propietaris especuladors en zones com Santa Eugènia, Can Givert, tenen blocs verticals sencers que utilitzen una mica per especular. O grans promotores que... han acabat una obra i l'han deixat tancada. Això ho veiem molt a la frontera amb sal. I va haver-hi també tota la crisi aquella, que hi va haver uns quants blocs d'avietatges, alguns acabats, alguns no, que van quedar penjats. Ara sembla que es van resolent i es van resolent, vull dir que es van obrint, per dir-ho d'alguna manera. Totalment. Llavors, tenim això per una banda, que per mi el gran problema de la nostra generació és aquest, o sigui, la nostra generació, l'esquerda més gran que tenim i que estem assumint ja, és que la diferència entre aquelles persones que poden heredar i les que no. és aquest, perquè estalviar per poder-te hipotecar no és que no tinguem la capacitat de pagar la hipoteca més a més, perquè paguem molt més de lloguer que no pas d'hipotec, que no pas les persones que paguen hipoteques, però hi ha aquesta trampa en la qual hem caigut totes a nivell de societat i per una altra banda hi ha el delictes majors un delicte major per exemple el tema de la violació de les violacions perdó i el que ens estem trobant o lectura que s'estan fent des de la criminologia des de des dels estudis que tenen a veure amb l'evolució dels delictes, és que hi ha més tendència a denunciar. No és que hi hagi més violacions, hi ha més tendència a denunciar. Òbviament, això és una conquesta de la societat que hauríem de celebrar, que hi hagi més persones que estan en aquest parany i que... es veuen amb prou confiança, confiança vull dir envers les institucions, per justament denunciar. I les denúncies, òbviament, també estem en un moment en què això es mediatitza molt, perquè és molt fàcil de vendre un titular de violació a les barraques de Girona. L'altra banda, també és una notícia... És veritat que la percepció d'inseguretat se n'enparla més, i quan se n'enparla més el que fa és que la provoca. També és veritat que hi ha 3 o 4 o 5 o 10 punts a la ciutat, diguem-ne, que tenen problemes molt concrets, moltes vegades relacionats amb temes delinqüencials, insisteixo, delinqüencials, que no té res a veure. Perdona'm només una pregunta, permeteu-me. El tema del campament del Parc Central, tu que ets jurista, tu que coneixes bé aquest tema, Com es pot lesoldre? Perquè aquella gent viu en condicions infrahumanes. Aquí hi ha... Jo he parlat amb aquestes persones en algun moment, en diversos moments, i el que et diuen és que a elles se'ls va dir que arribessin a l'estació de la Girona. Qui els va dir? O sigui, diguem-ne, els que van fer el seguiment des de la entrada... És a dir, la gent que els recull contrapitgen... Exacte. L'estat contrapitgen territori espanyol, deixem-ho dir així, siguin les Illes Canàries... Exactament. En aquests repartiments... Els envien cap aquí. Els envien cap aquí. Llavors, clar, arriben aquí, la majoria, hi ha algunes persones que arriben pel propi peu, que els ha tocat una altra zona i han vingut aquí pel que sigui. Arriben aquí i se'ls diu que arribes a l'estació i vas a la Creu Roja, que està a la vora. Jo m'he trobat més d'una vegada, agafant l'últim A-B. de Barcelona cap aquí i trobar-me persones justament d'aquests col·lectius de persones nouvingudes que no tenen cap xarxa aquí i que em pregunten on és Creu Roja i dir-los Creu Roja està aquí baixant però jo sospito que ara mateix no hi ha ningú estem parlant de les 11 a les 12 de la nit Llavors, clar, aquestes persones, el dia següent, m'imagino, pel que m'expliquen, arriben allà, preguntant, òbviament, ningú els espera, a la Creu Roja, i ningú els espera, però, d'altra banda, l'altre lloc que els diuen que han d'anar és a la delegació de govern, o al servei social de l'Ajuntament, això ja, a més, quan arriben aquí desesperats i la gent de la Creu Roja es redirigeix, no? I aquí, el que ens trobem és que hi ha una deixadesa política... coordinada, pràcticament. O sigui, ja sigui expressa o tácita. O sigui, aquí hi ha algú que treu rèdit electoral que aquestes persones tenen aquí. I és l'extrema dreta. L'extrema dreta i la dreta extrema, avui en dia. Els que parlen d'immigració com un problema. La immigració... O sigui, n'hem de parlar, òbviament, però n'hem de... És un fenomen. O sigui, la immigració és una foto d'un moment. Jo creo una fontrera i sóc immigrant. Però clar, en quin moment deixo de ser immigrant? Al cap de quants anys vivint aquí deixo de ser immigrant? Per tant, si posem el focus en la immigració, estem posant focus en una cosa que és transicional, totalment. Parlem dels mals que justament pateixen, òbviament, les persones nouvingudes, però també les persones d'aquí. Aquí podem tenir un debat molt més unitari que també... serveix justament per la convivència, que és el tema de la pobresa. La pobresa endèmica és el que comparteixen totes les persones nouvingudes en aquest país. I, per una altra banda, és un fenomen, també és una situació que pateixen moltes persones en els nostres barris que són autòctons, però que aquests autòctons tampoc s'integrarien segons els barems que s'estan posant. Una persona que no té les necessitats bàsiques cobertes, ja es digui Manmadú, Fàtima, Montserrat o Jordi, no s'integren en els nostres barris. Això és veritat, però hi ha una pregunta que és així, és a dir, l'extrema dreta encara no governa, deixem-ho dir així, i dir que aquest encara amb una certa entonació, i per tant, governa altra gent que no ho són, i aquesta gent està allà, i dona la impressió que no, és a dir, hi va haver una picabaralla també política partidista entre el subdelegat del govern, en Pere Parlamont i la gent Magell, perquè on deia, sí, nosaltres els hem d'atendre, però vosaltres els heu de cobrir, i allà deien, i això és una cosa que des de l'Ajuntament es diu, no estem preparats per rebre la lleu de gent, la lleu de gent me'n refereixo a 30-40 persones perquè la sopa ja se sap que està plena i no tenim. Però jo ara mateix m'agradaria saber, i ningú me'n respon, si és que estan pendents que els doni incitació al govern civil per tal de començar a tramitar una cosa a la que sembla que tenen dret... o, però és que el mentrestant no pot durar 4 mesos ni 5, quan estem parlant de tot això, no us sembla? És el que diu l'Aliu, aquí hi ha una mica de deixadesa o de falta de recursos, perquè hi ha el dret a l'asil, que seria un tràmit que hauria de fer la subdelegació, i després hi ha el dret a una alimentació, no sé si fins i tot l'empadronament, que seria una gestió municipal. Per tant, és el que dius, no poden estar aquesta gent vivint com viuen allà, però esclar, hi ha dues administracions que, o per falta de recursos o per deixadesa, no cobreixen les necessitats d'aquest col·lectiu. Però a mi m'és igual, jo crec que això s'ha de resoldre i s'ha de resoldre. I tornem, si em permets Jordi, a la qüestió aquesta que surt de tant en tant de si falta un centre aquest de primera necessitat o de baixa intensitat, que diu l'Ajuntament que sí que falta però que l'Ajuntament no és capaç d'obrir per atendre aquestes persones en la primera vinguda a la ciutat. I això... i l'Ajuntament no pot fer-ho per si sol i està fent crides balades o menys balades a la Generalitat que aporti fons que sigui a Girona o un altre municipi que pugui atendre aquesta gent que ja la sopa no dona més de si. De fet, Girona diu que sigui un altre municipi perquè ja té la sopa, que és l'única instal·lació que hi ha a totes les comarques gironines d'aquest tipus i per tant diu que també hi hagi un cert apartiment. Aquí el problema és supramunicipal, és evident que amb fons municipals això no es pot fer i per tant... s'ha de buscar, però escolta busquem-ho, fem-ho, no sé hi ha moltes històries i llavors hi tinguem el debat que hem de tenir però sense barrejar històries perquè barregem ho barregem tot per dir-ho d'alguna manera i el focus l'Aliu i estic d'acord amb ell ha parlat, és a dir que el problema bàsicament no és de si són migrants o són d'aquí a qui, el problema principal és que són pobres els migrants que són rics no tenen cap problema ningú es posa les mans al cap quan diem que hi ha barris a Barcelona on el 40% de gent que hi viu són expats o sigui de fet hi ha certs sectors que ho celebren això, estic parlant de junts òbviament celebren que hi hagi això perquè per ells això és el que te'n diu la immigració de màxima qualitat però curiosament això ha passat governant comuns també Totalment, perquè és aquella dita de tot el que no fas amb consciència de classe, parlem per exemple de Barcelona, el tema de les superilles. Una cosa que et diuen la gent que treballa des de l'ecologisme i a nivell de moviment social, el que et diuen és que si tu fas... una pacificació sense consciència de classe, el que estàs fent no és ecologia, el que estàs fent és jardineria. I moltes vegades Ada Colau ha deixat de ser alcaldessa per coses com aquestes. O sigui, tu agafes un barri massificat i el transformes, el pacifiques, i no tens en compte la realitat d'aquest barri a nivell de qui viu de lloguer, qui viu en propietat, per tant, qui té... Com aniran les dinàmiques a nivell d'expulsió de veïns perquè justament la gent que s'ho pot permetre entri aquí. I és el que ha passat en molts barris de Barcelona que s'han pacificat i que els comuns han vist justament que han perdut allà el vot perquè hi ha hagut un desplaçament i una gentrificació molt gran. I aquí també torno a dir el mateix, però... L'esquerra té un problema aquí, perquè el que és la dreta, la dreta sempre governa amb consciència de classe. Ho tenen molt clar, ho tenen molt clar, es protegeixen. Tu en aquest país no pots no complir amb una llei que protegeix els propietaris. que protegeix les grans empreses. Si ho fas, és qüestió de temps que entris a presó o que et caigui una multa. Però tenim lleis que protegeixen les persones més vulnerabilitzades i que es vulneren de forma sistemàtica. I estic parlant, per exemple, de tot el que tindria a veure amb aquesta llei que portem anys que ens diuen que els desnonaments, per exemple, estan suspesos. que passa que aquí hi ha un altre tema que jo crec tu abans has dit una cosa s'ha de parlar d'immigració perquè si no en parlem nosaltres ho deixem en mans d'altra gent s'ha de parlar d'altres històries hi ha hagut una gran barreja jo visc a Salt i és un tema que conec de primera mà és a dir hi ha una necessitat d'habitatge molt gran això no ho pot negar ningú Però això no està renyit amb el fet que sí que hi ha xarxes que són mafioses que es dediquen a ocupar per després llogar, és a dir, que estan explotant a la gent que està allà. I això tampoc jo, el que no he entès mai, és com des d'un punt de vista policial, hi ha gent que demana policia per tot, jo crec que la policia no, però hi ha coses amb les quals sí que s'haurien d'intervenir, perquè aquestes xarxes el que estan fent és mal a tothom, per dir-ho d'alguna manera. Sí, però és que diguessin que el dolent, entre cometes, va per davant del bo. I, clar, vull dir, les màfies i la gent que trafiquen persones... Perquè verdes n'hi ha, eh? Verdes n'hi ha. Doncs les màfies i la gent que trafiquen persones... segueix fent negoci i la situació que veiem aquí al Parc Central de Girona, entre uns i altres, afavoreix després a la gent que en treu profit polític com són l'extrema dreta perquè les administracions no saben resoldre les situacions i això, ja sigui per incapacitat o per falta de recursos, dona ales indirectament a l'extrema dreta, està claríssim. Sí, sí, totalment, és que estic totalment d'acord, és a dir, és una... Jo t'ho volia preguntar a tu, Sandra, perquè tu ets una persona que et mous molt, et relaciones molt, jo ho he batejat, ho he batejat, com una enquesta de cunyats, vull dir, ara que surten aquestes enquestes del CIS i del CEO, que jo no m'he cregut mai, perquè el problema no és l'enquesta, sinó la interpretació que se'n fa, però hi ha una cosa que se'n diu l'enquesta de cunyats, escoltant el que parlen gent, I jo quedo bastant esprevarat del que diu la gent, és a dir, la sensació que, escolta, m'enteneu, eh?, que m'enteneu. Bé, la sensació aquesta que dèiem d'impotència, no?, jo crec que la primera, és a dir, estem parlant de tothom que no es posa d'acord, però és que la gent del carrer, no?, que parles... No sé, pobles, o sigui, el que tu et trenca, jo deia trencar el cor d'aquesta manera perquè dius, ostres, les administracions no es posen d'acord, però esclar, què pot fer una persona sola, no? És allò de sempre. Ho tenim tot com vehiculat amb la política, nosaltres... o ells confien en votar algú que resoldrà això però al final hi ha un xoc d'administracions que ningú es posa d'acord però és que fixeu-vos que parlem d'això i fa poc parlàvem de rodalies de trens de tal i torna a passar el mateix diuen que no es posa d'acord ningú és que no hi ha resolució possible però clar aquí parlem de vides humanes de problemes greus que estic totalment d'acord que no es pot barrejar res de reseure una violació amb la immigració la immigració l'hem tingut sempre Però una immigració ben portada, regulada, no ho sé, ja sé que estic diguent coses que, clar, si tu també poses molta més gent en un lloc que pot assumir, això també és un problema. Al final també, i clar, s'ajunten tants problemes que passa això, no? S'ajunten problemes molt complexes amb eslògans molt fàcils de fer i molt difícils de comprir, ara. és que en resisteixo al dir el seu nom, però un d'aquests pàjaros que es va presentar a les eleccions europees i que està més a l'extrema dreta que a l'extrema dreta, aquest dia deia que basaria la seva propera campanya amb deportacions massives. Què està dient? D'entrada, perquè és impossible. D'entrada perquè és impossible, però llavors qui és que vol alguna cosa d'aquestes? I llavors el problema és que es barreja absolutament tot, perquè llavors sí que aquí hi ha un racisme total perquè diu que portem a tots els que no siguin com nosaltres. Escolti, perdoni, que hi ha molta gent que és nascuda aquí fa molts anys i que no té res a veure. Aquests discursos tan simplistes són els que estan fent forat i això jo crec que és un problema seriós. Fem forat perquè hi ha una voluntat de deixadesa molt gran. Jo no penso que les administracions no puguin posar-se d'acord. Jo penso que hi ha una voluntat de no fer-ho. Més que de no posar-se d'acord, de no resoldre problemes enquistats perquè, per una banda, la dreta i l'extrema dreta s'han beneficiant del discurs de la por, Així de senzill. I per una altra banda, l'esquerra es beneficia també d'aquest discurs de la por en un altre sentit. En el sentit de, o em votes a mi, o ve a l'extrema dreta. Al PSOE portem 5 anys que viu d'això. Sánchez viu d'això. Ara està esperant l'altre... Em sap greu rectificar-te, però jo diria que uns quants més. Uns quants més. Perquè jo encara m'acordo el denunci dels Tobermans i totes aquelles coses de molts anys enrere, però tens la vora, eh? No, però Sánchez és l'exemple paradigmàtic, perquè Sánchez és una altra cosa no, però comunicar, si surts d'aquí i vas a França o a qualsevol altre lloc de per aquí, Sánchez, per ells, és... És el president que s'humiliaria. Jo parlo amb el meu pare a vegades que viu a París i em diu coses que jo dic això no és. Potser això us ha arribat al titular, però aquí no estem veient això. Per exemple, l'última mesura a Barcelona de cal 2027 o 2028 prohibiran tots els pisos turístics. Què és això? Comunicació política Tu no pots dir que implantaràs una mesura que no dependrà de tu perquè hi ha uns comicis pel mig El que estàs fent és bàsicament campanya electoral, precampanya electoral en aquest cas i que sabem, jo tinc la certesa que si el PSC torna a governar en aquell moment no faran això perquè els lobbies de la ciutat no els hi deixaran El que passa és que, com deies tu, Jordi, les enquestes aquestes o els comentaris dels cunyats, posem-hi dels amics, que tots tenim, s'acosten... I de gent que no haguessis dit mai. Sí, exacte. I s'acosten massa aquestes enquestes, com l'última aquesta de la Vanguardia, que pronosticava un creixement molt bèstia d'una força que té ara dels diputats al Parlament i que en podria tenir més de 10 a la propera legislatura. Per tant, La inèrcia és que anem cap aquí, que aquesta força que s'està alimentant dels errors propis i de les solucions fàcils anirà més. I és clar, què fan les altres forces si no resolen les qüestions com aquestes que estem comentant aquí a Girona del Parc Central, doncs els servirem en safata. Això seran de mèrits nostres i part del que pugui passar ens hauran guanyat a pols les administracions que hem votat durant un temps. Va, deixa-me ser una mica dolent i no vull dir canviar el tema perquè en el fons és el mateix. Hem començat parlant del Padró, que insisteixo que no té res a veure, però que ahir va provocar que votessin diferent. Tu que ets un bon analista i que coneixes bé l'Ajuntament de Girona, quant durarà aquest pacte de l'equip de govern, Jordi? No tinc tampoc la... Fas bé, diu. No, ni la bola de vidre, tampoc. No, però el nas, el nas què et diu? No, no ho sé, és que s'entén que si Junts calcula què li surt més a compte de cares del 27, trencar una trencar, ho faria més a prop de les eleccions, no pas ara, diguéssim, i tampoc fins ara, moltes de les coses s'han portat bastant bé entre els socis de govern, no sé si... trencar els hi sortiria més a compte que no fer-ho. Però, clar, d'alguna manera, amb el Pedró o amb altres cosetes sí que s'ha de marcar, o ells volen marcar, que tenen un punt de vista diferent. Ahir, per exemple, es va pactar una moció de Palestina, que en altres vegades havia generat discussions, i ahir es van poder pactar, però, en canvi, el Pedró... no es va poder pactar perquè a tothom li va semblar bé uns anar per una banda i uns altres anar per l'altre. Vull dir que això depèn dels càlculs polítics que ells vegin que els hi pot anar bé o que els hi pot anar bé trencaran o no trencaran. Jo ara mateix no t'ho sabria pas dir i encara tenim mesos per endavant per veure si això acaba com més ara o salta un soci del tripartit. Veurem cap on va l'estratègia, però al final el que diem, estratègia política, però a mi em sap molt de greu que no resolguin les coses que són ja molt urgents i que ja passen de mida. No, jo espero que trenquin. Jo espero que trenquin. Jo em vaig alegrar molt de la victòria en el seu moment de guanyament en aquesta ciutat, perquè veníem d'un govern convergent que no només no resolia, sinó que no es podia ni parlar. Això ho dic des dels moviments socials. Aquest govern va començar, per mi, i ho porto dient des d'aquella nit, amb un error original que és justament aquest fet de fer una oposició bastant resolutiva, això ho dic de guanyem, i el dia de les mateixes eleccions anunciar que pactaràs amb el govern que portes vuit anys criticant, I això, òbviament, per mi, com a analista i que vull que facin coses d'esquerres en aquest municipi, per mi l'única esperança és que arribin al 2027 amb un trencament que faci impossible un nou pacte entre... entre Junts i els partits que s'autodefineixen com d'esquerres, perquè no té cap sentit. És veritat que l'eix nacional, l'eix independentista, ens ha mogut durant una dècada llarga en aquest país i que s'entén per les circumstàncies d'aleshores, però ara mateix això no es dona. Aquesta realitat no es dona. Ara mateix els problemes... que la gent detecta com problemes que més els afecta, no els problemes que pensen que tenen a Espanya, estic parlant en aquest cas del baròmetre del 6, són problemes socials, l'habitatge, l'atur en algun moment, la percepció de la inseguretat. Per tant, són coses que en un govern de dreta i esquerra mai us posareu d'acord. És així de senzill. I això ho deia abans que junts entrés en tota aquesta dinàmica de competir amb aliança, que ara està en aquesta dinàmica de competir amb aliança, i parlant d'immigració, parlant de multireincidència, parlant de fronteres, i aquest discurs nefast de la Nogueres a Madrid defensant la delegació de competències, en un discurs que jo... No veig malament que Catalunya tingui les competències d'immigració. El que veig malament és el discurs que justifica això, el discurs de no hi cabem. Catalunya, com bona part d'Espanya, no serà per territori. Una altra cosa és el tema dels serveis públics. I el problema real dels serveis públics és que portem des de la crisi del 2009 amb retallades que no s'han revertit. O sigui, els serveis socials que tenim tenen el mateix pes econòmic que el 2007. Per tant, òbviament, no poden resoldre els problemes de 8 milions amb la realitat que diagnosticava llavors, que era de 6 milions i mig. O sigui, és impossible. Són 8 milions, tenim serveis de 6 milions, anem cap a la Catalunya a les 10 milions i cada any se'n van 22.000 milions d'euros de dèficit fiscal cap a l'Estat que no reverteixen aquí. Això és bastant indultable, són xifres, vull dir que... que és el tema. Escolteu, estem arribant, ha estat una tertulia magnífica en aquest sentit. Us agrada el pregoner? Sí, sí, sí. Molt simpàtica, eh? Home, ho veig com una mica desgreu, això, pel fet que no tinguin seu fixa i ara hagin hagut de dembolar de... de l'edifici de la UNED, després a la Casa de Cultura i ara estan a l'Escola dels Maristes. Vull dir que un reconeixement a la seva situació aquesta típica de no tenir una seu regular. Suposo que està molt bé, però... No, totalment, jo crec que és un nen cert que espais com aquests s'han sentit reconeguts i més ara amb aquesta situació precària que tenen. O sigui, ara tenen una altaveu per denunciar-ho amb més força encara. El que és important és el teatre per tots, principalment pels nens. A nivell social, per tant, endavant el gallinet. Doncs ja està bé que hi hagi alguna cosa amb la que tinguem una certa unanimitat en aquesta taula. Escolteu, moltíssimes gràcies. Hem parlat de tot d'una manera mesurada, tranquil·la i parlant d'aquests temes que toca mesurar i no barrejant tot allò que no toca ser barrejat. Per tant, gràcies a Eliudia Alló, jurista, politòleg, professor universitari, gràcies a Sandra Florença, periodista i gràcies a aquest senyor que se'ns ha estrenat avui a la tertúlia Jordi Ferrer, periodista del Punt Avui. Moltíssimes gràcies. Gràcies, Jordi. I a tots vostès també. Els esperem demà a les 10 del matí. Ara són les 11. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 14 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya. El Centre d'Arts Escèniques El Galliner farà el pregó de les Fires de Girona. Amb aquesta elecció, des de l'Ajuntament es vol reivindicar un centre que ha esdevingut referent en pedagogia teatral a la ciutat i a les comarques gironines, fent una aposta per la formació teatral per totes les edats i la divulgació del teatre com a eina d'aprenentatge i compromís social. Aquest 2025 celebra el 35è aniversari de la seva fundació. Discrepàncies dins l'equip de govern de Girona a l'hora de votar una moció que el PSC va portar a ple sobre el padró. El text reclamava reformar el compromís del consistori amb el dret universal a l'empadronament, però durant la defensa de la moció, el socialista Maxi Fuentes també va alertar que arran de l'existència de màfies cal evitar que els col·lectius vulnerables es trobin en barreres per poder-se empadronar. La regidora de Guanyem, Carol Vila, va mostrar la seva sorpresa per una moció que reclama una cosa que va dir ja es fa a Girona, però no a altres localitats on governa el PSC. La vicealcaldessa i portaveu de Junts, Gemma Geis, va definir la moció del PSC com a oportunista i va acusar els socialistes precisament de buscar desestabilitzar el govern. Jeix va insistir que a Girona no hi ha problema a l'hora d'empadronar, però tampoc va negar l'existència d'organitzacions delictives. Per l'altra banda, la regidora d'Esquerra, Raquel Robert, va subratllar que el padró és la base que permet garantir els drets socials i sanitaris. Mentrestant, el regidor del PP, Jaume Barall, va dir que el padró no pot ser la porta del darrere de la immigració il·legal i el portaveu de Vox, Francisco Javier Domínguez, va dir que la moció del PSC busca blanquejar les irregularitats sota el pretext de la inclusió social. La moció del PSC es va aprovar, però va suposar que l'equip de govern i votés de manera diferenciada, perquè Guanyem i Esquerra van donar suport, però Junts i el PP i Vox hi van votar en contra. Girona renova l'ordenança reguladora dels mercats de marxants de la ciutat. La nova ordenança, que regularà el mercat de la Devesa, redueix fins a un 30% la xifra de parades i obliga que totes siguin lineals, per evitar que hi hagi marxants que creïn espais tancats. El ple aprova una moció sobre el conflicte de Palestina que condemna l'atac a la flotilla. La moció denuncia el genocidi contra la població de Gaza i rebutja la impunitat amb què ha actuat Israel. El text presentat per Guanyem, Esquerra i el PSC va rebre finalment el suport de Junts, que va demanar també que es garanteixi el dret a l'autodeterminació del poble palestí. Detingut el propietari d'un saló de manicure i dos supermercats a Girona per tenir haixix i vendre productes caducats. Els Mossos d'Esquadra han detingut el propietari de dos establiments situats al barri de Tallalai, Germán Sabat, i que tenia haixix amagat en un pot de ceràmica. La policia local de Sala evita una setantena d'ocupacions. El primer semestre de l'any, un 71% dels intents registrats. Segons informa l'Ajuntament en un comunicat, aquesta és una de les xifres que recull la memòria policial. El consistori remarca que la intervenció immediata dels agents ha frenat un total de 69 ocupacions. N'hi ha hagut, això sí, 28 que s'han consumat. I en esports, la 46a edició de la cursa popular del Carrer Nou serà solidària amb els hospitals Trueta i Santa Catarina. Segons ha explicat Olivier Domenico, organitzador tècnic de la prova, entre les novetats d'aquest any destaca el canvi del circuit infantil, que tindrà la sortida des de la plaça Catalunya i l'arribada al Carrer Nou. També ha informat un canvi en els horaris de sortida. La cursa de 5 quilòmetres serà a les 9 del matí i la de 10 a les 10 menys 10. I pel que fa temps, dia avui em predomini dels núvols en una jornada que pot deixar alguna gotellada puntual i amb 21 graus de màxima. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país.